por EN LA FESTA MAJOR DE BARCELONA I AMB EL COR POSAT A TOTES LES FESTES MAJORS DE CATALUNYA…!
De petit, havent viscut a Ripoll en els anys 50 del segle passat i amb el caliu de la seva Festa Major, m’escau portar en aquesta aplicació informàtica el record d’una de les moltes festes majors celebrades arreu del Principat.
Eren temps encara de blanc i negre, i per això mateix, l’esclat d’una festa popular omplia de satisfacció les penúries d’aquells anys. Tant la festa major petita que se celebrava a Ripoll en el mes de maig -per Sant Eudald, patró de la Comtal Vila- i a l’agost -en la festa litúrgica de l’Asumpció-, em va deixar un bon impacte.
Molt posteriorment, cap a la dècada dels anys 70, el grup «LA TRINCA», va plasmar en un àlbum musical la síntesi de les vivències tradicionals i folklòriques d’una Festa Major de poble, suscitant el seu record, entre l’ambivalència d’una ironia burlona i la fluidesa de les coses amables que recorren pels carrers de la massa humana dels pobles. I és per això mateix que inserto -per qui ho vulgui llegir-, la lletra de les diverses cançons acompanyada amb la musicació dels «Trincaires del Maresme». Hi trobareu literatura casolana, però objecte de ser transportada a un florilegi de planes antològiques, així com també una musicografia popular que, escoltada i mussitada, retorna a la memòria per quedar-s’hi i per a ser cantada amb un somriure melangiós i ensems alegre…
VIDEOS MUSICALS AMB LLETRA INCORPORADA DE «FESTA MAJOR» DE LA TRINCA O DITS TAMBE «ELS TRINCAIRES DEL MARESME»
FESTA MAJOR
Alegria, que és Festa Major. Alegria, encetem la bota del racó. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui és Festa Major.Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí. Alegria, que és Festa Major. Alegria, perquè el nostre Sant és el millor. Alegria, que és Festa Major. Al matí tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, processó, concert, castell de focs i ball a l’envelat. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui és Festa Major. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Canviarem l’aixada pel pendó, que avui és Festa … Festa Major.
EL PREGÓ
Amics i senyors, «tuti i quanti» he vingut per dir un pregó i el que emigri que s’aguanti perquè sempre tinc raó. Aquest poble que em contempla…! Aquest poble que em contempla, dolçament agermanat, -Montserrat-, i que sempre fa bondat, que si no mal aniria, està avui de festa gran per que és Santa Rosalia. – Eh ! Eh ! Vull, vull dir, … – volem ballar ! vull dir, Sant Gregori el gran. – Eh ! Eh ! No hi fa res, Sant Zacaries. – Eh ! Eh ! Bé, com els hi plagui a vostès, per què jo no tinc manies i de dir no em costa res. – Bé ! Bé !. Mercè… Vet aquí un dia solemne, dia bell, de germanor. – Calla, burro … Si en voleu parlar, parlem-ne, per què si no me’n vaig jo… – Adéu. Les virtuts les tenim totes, – Montserrat-. Traiem pedres dins dels pans, – Al revés ! A bé, si bé, al revés. Amb quatre gotes fem prodigis sobrehumans. També tenim quatre barres, quatre quartos, molta pau, – I tant ! barretines i samarres, sardanes i un cel tot blau … – Oh !, ai, que bonic ! Per això som més bons, – Montserrat-, més, savis, i donem prova de seny, que ja ho deien sempre els avis: qui anys passa, dies empeny. – Burro ! Fantasma ! Ja sé el que em dic, paciència, i porteu-vos tots com cal, que el cridar i la violència són mal vistos des de dalt . – Bé, bé… Apa, doncs, felices festes, aneu sempre amb el cap dret, les donzelles sempre honestes i els xicots el clatell net. – Home… I que el Sant a la Patrona us mantingui la il·lusió, – Per molts anys ! Senyors, fins una altra estona, i Visca la Festa Major…! La Festa Major…! – Visca…!
LA PASSADA
Treu-te la son de les orelles que som al peu del teu balcó. Duem les galtes ben vermelles de tan fregar amb aigua i sabó. Avui tot vessa d’alegria. Au, belluguem tots el carpó. I la passada ho anuncia que n’és la festa del nostre Sant Patró. Passem per l’esplanada. Trenquem pel carrer Nou. Renoi quina gentada. Tot és ple com un ou. Anem tots nous de trinca, no ens falta cap botó. Ens hem venut la finca per poder fer el senyor. Treu-te la son de les orelles… L’alcalde va amb la vara, tothom està per ell. De tant que s’estarrufa, no cap dins de la pell. Des del portal de casa se’l miren tots cofois el sogre i la Tomassa, que semblen dos bocois. Treu-te la son de les orelles …
L’OFICI SOLEMNE
Nois, anem tots cap a l’Església. No es pot quedar malament. Hi ha un Ofici molt solemne que ha pagat l’Ajuntament. Ben mirat no fa mai nosa. I els de l’olla tots hi van. Quedes bé per poca cosa. I el cas és anar tirant. «Dominus vobiscum, kirie eleison», diu a la Missa mossèn Anton. L’escolanet respon obedient. «Et cum spiritu tuo. Amen». Escolà ratapà menja rates, menja rates, escolà ratapà menja rates per sopar. L’escolà de Molló per sopar no menja rates, l’escolà de Molló sopa amb el Senyor Rector. Si està sol, si està sol, el rector de Vallfogona, si està sol, si està sol, salta i balla i fa el que vol. El rector tot content ja s’ha polit la sotana, el rector tot content, ja vesteix com l’altra gent. Quan et passin la safata la butxaca et rascaràs, perquè et mira una beata que per tot sol ficar el nas. I aquí som bons feligresos i ens esveren els pecats. Si de cas els holandesos ja ens diran les novetats.«Dominus vobiscum, kirie eleison», diu a la missa mossèn Anton, i el campaner respon obedient: «Et cum spiritu tuo. Amén». Escolà ratapà menja rates, menja rates… «Dominus vobiscum, kirie eleison», diu a la missa mossèn Anton, i l’orfeó respon obedient: «Et cum spiritu tuo. Amén».
EL SERMÓ
Estimats germans, (Baixa aquest micro, nano..!). Estimats germans, els que veniu cada diumenge i aquest grapat de menjapans que se’m despenja per aquí només de tant en tant, bé perquè és costum de la diada, o per convèncer el Sant que us apugi d’un cop la setmanada. Us conec des del dia del bateig, com qui diu des de l’any de la picor, i ja sé que us ve mareig quan us faig un sermó. Però, conformitat, i que Déu em perdó, que segons m’han dit al poble del costat la cosa va molt pitjor. I, si el que el Senyor em mana és ser pastor d’unes ovelles amb molta llana i amb massa son a les orelles (i estic parlant dels que tinc al davant), és perquè em vol provar, carregant-me fins dalt, per donar-me demà la glòria celestial. I que me l’hauré guanyada, refonoll …! I a veure si penseu que a baix hi ha foc, i tots haurem de fer la mort del poll, i alguns es rostiran molt poc a poc… De què us serveix, eh, males bruixes, passejar-vos hivern i estiu tot ensenyant les cuixes…? I aquell que va darrera l’estrangera per donar-li de sopar, no es busca un feix de garrotades seques…? Penseu que som carronya, que no tenim vergonya, i no vulgueu matar tot el que és gras, val més menjar poc i pair bé…! Homes, per què heu de ficar el nas on no us convé, i noies, pareu una estoneta de fer la ruca i la ramoneta. Heu de seguir l’exemple d’un patró com el nostre, tant colossal, que en lloc d’un temple li hauríem d’aixecar una catedral.I apa, aneu a fer voltetes pels carrers engalanats, ull viu, orelles dretes, però res de fer maldats i que el Sant ens faci bons a tots plegats, si és que ho vol fer, i ens sent, i s’ha acabat, Amén!
LES SARDANES
Arriba l’hora de ballar sardanes, ja es posa la tenora a refilar. Renoi, tots en teníem moltes ganes, que els ossos se’ns podrien rovellar. Les mans alçades tots fem la rodona, els que en sabem comptem el contrapunt. Vigila que són llargs aquesta estona, i treu-te aquesta cara de difunt.El vicari de Vic, que té pels al melic.Hi ha noies amb la mitja foradada. Hi ha dròpols que no saben quan se salta. Hi ha cops que rotllana surt quadrada. Però bona voluntat mai no ens en falta. Potser ballant no fas cap filigrana. Potser tu no et bellugues tal com cal. Però anima’t i punteja una sardana, que un cop de tant en tant no fa cap mal.Arriba l’hora de ballar sardanes, ja es posa la tenora a refilar… El vicari d’Arlès, ni té pel ni té res. Donzella tan formosa i tan cofoia, que dissortadament resta esglaiada. Qui gosarà ton cor omplir de joia. Qui gosarà deixar-te espaterrada. Donzella esdevinguda dissortada. Quelcom astorador t’ha encès el pit. Als llavis et van fer una segellada. Tafot ! Quin català més ben escrit… ! Arriba l’hora de ballar sardanes, ja es posa la tenora a refilar …
EL CONCERT
I vinga la música, i vinga la música. Com ens agrada anar al concert a sentir el tralalalala. I vinga la música, i vinga la música. Ai, si que en saben aquests músics de tocar. La gran orquestra ja està preparada, no han tingut temps ni de fer la migdiada, el del flabiol es troba malament, i el de la verra no pot amb l’instrument, el de la trompa es prepara la bufera, i el director l’aparell de la sordera, l’altre fa un rot perquè acaba de de dinar. Tot està a punt: el Gran Concert pot començar. I vinga la música…La gent de bé va entrant dintre la sala, les dones porten bonics vestits de gala, i els homes van de vint-i-un botó. Tots s’han fet fregues de colònia per fer olor. Però l’astracan de la dona del notari li fa pudor de naftalina de l’armari. Tothom ha entrat, tothom ja s’ha assegut, i el Gran Concert ha començat com ha pogut. I vinga la música… Costas las de levante, playas, la de Canet… La gent es cansa de tanta música, i l’atenció es va perdent de mica en mica. Mentre l’un xerra, l’altre es posa a dormir. I un «nano» plora perquè vol anar a fer un pipí. El Gran Concert fa tres hores que dura, i al director li han fotut la partitura. L’alcalde diu: «Ja estic atabalat». I el Gran Concert es pot donar per acabat. I vinga la música…
LA PROCESSÓ
I amb un ciri els homes se’n van a la processó, per desig del Sant i del senyor, Rector. I les dones s’ho han de contemplar des del balcó, víctimes de la segregació. Al davant els homes marxen tots encarcarats, i al darrera les autoritats, mudats. I el tàlem que diu que el porten quatre llepafils, i el vigilen dos guàrdies civils. Quan el Rector mira posen cara de mussol, quan es gira parlen de futbol. Contents respectem així la nostra tradició, i és que ens filma la televisió, en color …
ELS GEGANTS
El gegant del Pi, ara balla, ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat. Qui té el cap petit, que se’n deixi cabellera, qui té el cap petit, és perquè se li ha encongit. La geganta que té pretensions porta el vestit molt ben sorgit, espardenyes amb cordons marrons i un tros d’anell al dit. El gegant la guaita i diu «aixís». «Estàs com per sucar-hi pa». Encarrega de seguida un pis i es casaran demà. Ara arriben els gegants, la delícia dels infants. Cap aquí, cap allà, la quitxalla cantarà. El gegant del Pi, ara balla, ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de Mataró, ara balla, ara balla, el gegant de Mataró, ara balla pel balcó. El qui té el cap gros, que se’l faci pelar al zero, el qui té el cap gros, és per què n’hi sobra un tros. El gegant ja no s’aguanta dret, de tant ballar de dia i nit, treu la closca de sota el barret i es fica dintre el llit. La geganta que es desperta el veu al seu costat ben estirat. Me’l fa fora d’un bon cop de peu. «Ai, fillus, que ets pesat». El gegant del Pi, ja no balla, ja no balla, el gegant del Pi, ja se n’ha anat a dormir. El gegant del Figaró, ja no balla, ja no balla, el gegant del Figaró, ara dorm com un liró.
EL CASTELL DE FOCS
El nostre castell de focs, ai, ves quin soroll que fa, mira, quina colla de badocs, és que mai no es cansen de guipar. Quan s’enfilen els coets més amunt del campanar, de les boques surten uns xisclets: Aaah ! Aaah ! Aaah ! … Apaga el llum, aimada, que et vull ensenyar uns jocs que animin la vesprada, vull dir el castell de focs. Amb ombres tan nocturnes tenim la vista als dits ! Quin foc ! Quantes espurnes ! Ai, pobres dels vestits…! El nostre castell de focs, ai, ves quin soroll que fa, mira, quina colla de badocs, és que mai no es cansen de guipar. Quan s’enfilen els coets més amunt del campanar, de les boques surten un xisclets: Aaah! Aaah ! Aaah !
L’ENVELAT
Lararara, lara, laralara, lara… Passem per la taquilla que ens hi retrataran. Visca, Visca l’envelat…! Visca, Visca l’envelat ! Que fugi la quitxalla, cap dintre la gent molt gran. Visca l’envelat…! Visca, Visca l’envelat ! No estan pas per històries els de la comissió… Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Per això diu la pissarra que es reserven l’admissió … Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Lararara, lara, laralara, lara… Ballem ben «agarrats» però no amb permís oficial. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Que hi ha pares i mares, i molta gent com cal. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Les noies ja somien que es casaran aviat. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Duran un vel de nylon i aniran a Montserrat. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Lararara, lara, laralara, lara… Suem la cansalada i estem congestionats. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! El noi del secretari té els peus molt delicats. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! La Rosa cau en basca i aixafa el seu promès. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! L’estiren per les cames i l’han de treure a pes. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Lararara, lara, laralara, lara…Tot volta i giravolta i a tots se’ns en va el cap. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! L’orquestra ja no bufa i el ball ja s’ha acabat. Visca l’envelat ! Visca l’envelat ! Lararara, lara, laralara, lara …
BALL DE RAMS
Quan refila el cornetí es remou tot l’envelat, doncs ja se sap que vol dir, que el ball de rams ha arribat. No em faré pas el distret, com acostuma a fer algú, molt content me’n gasto un duret, i et compraré el ram per tu. Guarda el ram que t’he donat, com si fos el més flairós, i ella et dirà que hem estat avui molt juntets tots dos.Ai, Maria, ai, Maria que ets formosa. Tens les calces, tens les calces de setí. Ai, Maria, que «ditxós» que jo seria. Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi. Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi.
PASSI-HO BÉ
Passi-ho bé, passi-ho bé. Passi-ho bé i moltes gràcies. Passi-ho bé, passi-ho bé, Parapassi-ho bé ! Passi-ho bé fins l’any que ve. Senyores, senyors, senyoretes, amb aquest número donem per acabat el ball i amb ell, la Festa Major ! La gran orquestra, els Trincaires del Maresme, espera que hagin passat una vetllada molt agradable i vos diu: passiu-bé, fins l’any que ve ! Passi-ho bé, passi-ho bé. Passi-ho bé i moltes gràcies. Passi-ho bé, passi-ho bé, parapassi-ho bé! Passi-ho bé fins l’any que ve.
QUE TINGUEM CADA ANY UNA BONA FESTA MAJOR, I VISCA LA FESTA MAJOR I TOTHOM QUE HI PARTICIPI…
