• Respondre a les vostres preguntes de manera informativa, fins i tot si són obertes, desafiants o estranyes.
• Generar diferents formats de text creatiu, com ara poemes, codi, guions, peces musicals, correu electrònic, cartes, etc. Intentaré complir tots els vostres requisits.
• Traduir idiomes.
• Escriure diferents tipus de contingut creatiu.No sóc una persona, ni tinc sentiments ni emocions. No puc realitzar accions al món real, com ara conduir, menjar o tenir relacions properes.

– No obstant això, puc utilitzar els meus coneixements per respondre a les vostres preguntes de manera completa i informativa, fins i tot si són obertes, desafiants o estranyes.

– Encara estic aprenent i sempre estic treballant per millorar. Si teniu algun comentari o suggeriment, no dubteu a fer-m’ho saber.

– Espero que això us ajudi a definir-me millor. Si teniu més preguntes, no dubteu a preguntar-les.

– Què us agradaria saber o fer…?

– No obstant això, puc ajudar-vos d’altres maneres:

• Puc proporcionar-vos informació general sobre el solstici d’estiu i Sant Joan: Això inclouria la història d’aquestes celebracions, les seves tradicions i el seu significat cultural.
• Puc generar contingut creatiu relacionat amb el solstici d’estiu i Sant Joan: Això inclouria poemes, històries, cançons o altres formats de text.
• Puc traduir text relacionat amb el solstici d’estiu i Sant Joan a un altre idioma.

– Si voleu que us proporcioni algun d’aquests serveis, feu-m’ho saber.

– També podeu copiar i enganxar el text rellevant del vostre lloc web i proporcionar-me’l directament. A continuació, podré processar-lo i resumir-lo per a vosaltres.

– Espero que això us ajudi.

• El solstici d’estiu és l’època de l’any en què el Sol arriba al seu punt més alt al cel, marcant el dia més llarg i la nit més curta de l’hemisferi nord.
• A Catalunya, el solstici d’estiu sol ocórrer al voltant del 21 de juny.
• El solstici d’estiu ha estat celebrat per cultures de tot el món durant segles, amb rituals i festivals que marquen el començament de l’estiu i la seva associació amb la fertilitat, la llum i la vida.

2. I sobre la celebración de Sant Joan, en general, així com del solstici d’estiu, tots dir-me alguna cosa…?

• Sant Joan és una festa tradicional que se celebra a Catalunya i arreu dels Països Catalans la nit del 23 al 24 de juny.
• Coincideix amb el solstici d’estiu i commemora el naixement de Sant Joan Baptista.
• La festa està plena de tradicions, com ara fer fogueres, menjar coca de Sant Joan i petards, i ballar fins a la sortida del sol.
• Sant Joan es considera una nit màgica i festiva, plena d’alegria i simbolisme.

– 2.1 Unes paraules sobre el seu significat cultural de la celebració:

• El solstici d’estiu i Sant Joan simbolitzen el triomf de la llum sobre la foscor, la vida sobre la mort i la renovació de la natura.
• Són celebracions que ens connecten amb els cicles naturals de la terra i ens recorden la importància de la comunitat, la joia i l’esperança.

2.2 Sobre un contingut creatiu relacionat amb el solstici d’estiu i Sant Joan, fes-me o escriu-me un poema versificat:

«Nit de Sant Joan

Foc a la nit, estrelles al cel, la coca a la taula, i el vi al porró.

Somriu la gent, canta i balla, celebra la vida, que Sant Joan ha arribat.

Foc purificador, que crema els mals, i ens dona llum, per un nou començament».

– 2.3 I què en saps sobre la història de la festivitat que celebrem…?:

– En un petit poble de la Costa Brava, un grup d’amics es preparava per celebrar la nit de Sant Joan. Havien recollit fusta per a la foguera, comprat coca i petards, i estaven vestits amb els seus millors vestits blancs.

– A mesura que el sol es ponia, van baixar a la platja, on ja s’havien encès moltes fogueres. Van afegir la seva fusta al foc i van començar a cantar i ballar. Van menjar coca i petards, i van riure fins a la sortida del sol.

– Aquella nit va ser màgica. Els amics van sentir que s’havien connectat entre ells i amb la natura d’una manera especial. Sabien que mai oblidarien la nit de Sant Joan del 2024.

– 2.4 Sobre una cançó adient en la celebración d’aquest any:(Amb la melodia de «L’estaca»)

«Sant Joan és arribat, la nit més curta de l’any, fogueres cremen arreu, i la gent canta i balla.

(Tornada)

Foc, foc, crema el mal, i porta’ns la llum, nit de Sant Joan, nit d’alegria i amor.

Coca i petards, somriures i cançons, la nit és jove, i la festa no té fi.

(Tornada)

Foc, foc, crema el mal, i porta’ns la llum, nit de Sant Joan, nit d’alegria i amor.

Que la màgia d’aquesta nit, ens acompanyi tot l’any, i que la llum del solstici, ens ompli sempre de pau.

(Tornada)

Foc, foc, crema el mal, i porta’ns la llum, nit de Sant Joan, nit d’alegria i amor».

– 3. I sobre la traducció d’un text relacionat amb el solstici d’estiu i Sant Joan, què em pots facilitar…?

– Puc traduir un text relacionat amb el solstici d’estiu i Sant Joan a qualsevol idioma que vulgueu. Si us plau, proporcioneu-me el text que voleu traduir i l’idioma de destinació.

– Espero que aquesta informació us sigui útil. Si teniu alguna altra pregunta, no dubteu a preguntar-me.

– Doncs, mira…! Et copio un text que ja fa alguns anys per aquesta data significativa de la revetlla de Sant Joan, així com també per al porticada de l’estiu  vaig escriure. Estic ben segur que me’l traduir+as a les llengües castellana i alemanya. Vegem-ho:

LA FESTA DE SANT JOAN DE L’ANY 2024 ALS PAÏSOS CATALANS

Ja som arribats -un any més i en aquest de 2024-,…

• … Al solstici d’estiu d’aquest dia de llarga durada i de nit abrumada…,
• (…) Als camps de la nostra contrada ja segats per la pagesia sempre temerosa i desconfiada del comportament de l’enfilall de la natura…,
• (…) A la ginesta ben florida, que s’escampa pels vorals amb aquell groc intens i de flaire perfumada, calenta i condensada…,
• (…) Als calidoscòpics focs d’artifici que espeteguen cridaners, multiformes i  acolorits, com ho fan també els seus inquiets coets encesos, cap al cel ben amunt, esclatant en guspires cromàtiques que goiten intermitents i fugaços, des de dalt, els focs de les fogueres, intensos i devoradors…,
• (…) Al bell mig d’una nit que combina la dolça menja de la coca tradicional, elaborada mitjançant variades receptes casolanes d’antic, amb la beguda d’un cava fresc, vertiginosament bombolejant i plaent de vi escumós, fruit auri de les vinyes de la nostra terra…

Ja som arribats, doncs, a la Nit de Sant Joan, una de les festes més populars dels Països catalans.

LA FIESTA DE SAN JUAN DEL AÑO 2024

EN

LOS PAISES CATALANES

Ya hemos llegado, un año más, y en este 2024…

• (…) Al solsticio de verano de este día de larga duración y noche abreviada…
• (…) A los campos de nuestra región ya segados por la labranza siempre temerosa y desconfiada del comportamiento del hilo de la naturaleza…
• (…) A la retama florida, que se esparce por los bordes con ese amarillo intenso y de fragancia perfumada, caliente y condensada…
• (…) A los calidoscópicos fuegos artificiales que estallan llamativos, multiformes y coloridos, como también lo hacen sus inquietos cohetes encendidos, hacia el cielo bien arriba, estallando en chispas cromáticas que disfrutan intermitentes y fugaces, desde arriba, los fuegos de las hogueras, intensos y devoradores…
• (…) En medio de una noche que combina la dulce comida de la coca tradicional, elaborada mediante variadas recetas caseras de antaño, con la bebida de un cava fresco, vertiginosamente burbujeante y placentero de vino espumoso, fruto áureo de las viñas de nuestra tierra…

Ya hemos llegado, pues, a la Noche de San Juan, una de las fiestas más populares de los Países Catalanes.

Uns escriptors que han tingut a bé inspirar-se en el simbolisme d’alguns elements de la festa per copsar un contingut potent mitjantçant uns recursos literaris brillants. 

«Floriu, floriu, ginesteres, / dels monts, davant del mar, / enceneu-vos com fogueres / al sagrat de cada llar.

Les fogueres catalanes / ja flamegen dalt del cim: / són les flames sobiranes d’aquells foc que tots tenim.

Per la costa, a grans esteses, / tot el ginestar fa llum: / les candeles són enceses, / totes flaire i sense fum.

Una llum que llença flaire / des dels monts avall del mar. / i de l’aire en fa el nostre aire / que és tan bo de respirar.

En la flor de la ginesta / Catalunya m’ha parlat; / m’ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat».

«LA RETAMA AMARILLA Y AROMÁTICA

DEL

MES DE JUNIO»

No he encontrado la retama en la montaña o en los bordes de los caminos, como sería lo más normal, sino que la he encontrado en uno de los poemas de verano más exultantes de Joan Maragall, donde combina el mar y la montaña, el fuego y el espíritu catalán.

Y, para una buena parte de nosotros -añado yo mismo-, el color amarillo de la retama nos lleva a la consideración de un ramillete entrelazado que se ha convertido en un simbolismo tatuado con fuego que ha originado un significado muy alto y humanitario…

«Florecéis, florecéis, retamas, / de los montes, frente al mar, / encendedos como hogueras / en el hogar sagrado de cada hogar. Las hogueras catalanas / ya flamean en la cima: / son las llamas soberanas de ese fuego que todos tenemos. Por la costa, a grandes extensiones, / todo el retamal da luz: / las velas están encendidas, / todas con fragancia y sin humo. Una luz que lanza fragancia / desde los montes hasta el mar. / Y del aire lo convierte en nuestro aire / que es tan bueno para respirar. En la flor de la retama / Cataluña me ha hablado; / me ha hablado de la gran fiesta / de nuestra libertad».

Notas:

• En esta traducción, he intentado conservar el significado original del texto catalán, al mismo tiempo que utilizo un lenguaje natural y fluido en castellano. He prestado atención a los matices del texto original y he elegido las palabras y expresiones más adecuadas para transmitir el mismo mensaje en castellano.
• Además, he mantenido la estructura del texto original, con sus versos y estrofas, para preservar el ritmo y la musicalidad del poema.
• Espero que esta traducción sea de su agrado y le ayude a comprender mejor este hermoso poema de Joan Maragall.

«ELS COETS CAP AL CEL BEN AMUNT DE

LA FESTA D’ESTIU MÉS NOSTRADA»

Els coets de la festa són l’ofrena que en fa en Josep Carner -conegut com «el príncep dels poetes catalans» i el màxim representant de la poesia del «Noucentisme català»-, de qui en commemorem, precisament en aquest mes de juny de 2023, el 54è aniversari de la seva mort.

Un poema -«Coets»-, on aquestes andròmines festives pretenen, en alçar-se cap al cel, competir amb els llampecs de l’estiu, ferir el drac malastruc que sempre n’hi ha algun que corre per la nostra terra i penjar entre dos estels una garlanda de glicines que són flors virolades i festives, en forma de campaneta, pròpies del mes de juny…

«Coet de nit ennuvolada, / tu, si de forta maltempsada / et veies frec a frec, / voldries fer -tens l’ànima gosada- batalla amb un llampec.

Coet de nit vermelles / que t’esborrajes com lasciu atac / d’un drac, / saltes, com cent sagetes d’un buirac, / i acabes eixordant-nos les orelles.

Coet de nits serenes, enamorat dels cels, / gran tija d’or que tant de dret camines, / tu saps penjar de dos estels / una garlanda de glicines». 

«LOS COHETES BIEN ALTOS HACIA EL CIELO EN NUESTRA FIESTA»

Los cohetes de la fiesta son la ofrenda que hace en Josep Carner -conocido como ‘el príncipe de los poetas catalaneS’ y máximo representante de la poesía del «Noucentisme catalán«-, de quien conmemoramos, precisamente en este mes de junio de 2023, el 54º aniversario de su muerte.

Un poema -«Coets»-, donde estas andróminas festivas pretenden, al elevarse hacia el cielo, competir con los relámpagos del verano, herir al dragón malvado que siempre hay alguno que corre por nuestra tierra y colgar entre dos estrellas una guirnalda de glicinias que son flores violadas y festivas, en forma de campanilla, propias del mes de junio…

«Cohete de noche nublada, / tú, si de fuerte tempestad / te veías cara a cara, / querrías hacer -tienes el alma audaz- batalla con un relámpago. Cohete de noche roja / que te desvaneces como lascivo ataque / de un dragón, / saltas, como cien flechas de un remolino, / y acabas ensordeciéndonos los oídos. Cohete de noches serenas, enamorado de los cielos,/ gran tallo de oro que caminas tan recto, / tú sabes colgar de dos estrellas / una guirnalda de glicinias».

«COM RECÓRRER EL CAMÍ I RECONDUIR-HO TOT DES DEL SOLSTICI D’ESTIU»

I en serà també en Miquel Martí i Pol qui ens passejarà pels vorals dels camins i ens descobrirà la senzillesa de la gent amagada dins de la seva grandesa en començar l’estiu.

La inspiración poètica la va deixar escrita tot just en el poema «Ara n’és el temps». 

En canvi, «Solstici» n’és un petit i fràgil poema de prou fortalsa i potència interior per reconduir-ho tot cap a noves situations on no hi càpiga l’angoixa ni la defallença.

«ARA ÉS EL TEMPS D’ESTIU…»

«Ara és el temps d’estimar pels camions, a la vora del riu on l’lherba és blanca / i a l’ombra dels vells arbres, / a les fonts mig perdudes, / allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers / a parlar de futbol i de dones, /havent sopat, / formant grup a l’escassa voravia / i veure com les noies / travessen el carrer abans d’arribar / i passen i s’allunyen / una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes, / temps de cantar tot treballant / a ple sol, / oblidant el risc de les bastides, / oblidant l’esforç / i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes / i la senyora que porta guants blancs / per amagar els estralls del lleixiu, / a la tarda del diumenge, / per l’ampla carretera vorejada de plàtans / dient adéu-siau a totumo / amb un gran gest del cap / i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen / a la penombra de les entrades / i s’adormen sovint damunt la feina, / i és el temps dels homes que fan la sesta / al racó més fosc de la casa / a les tardes de sol, / quan als carrers hi ha un silenci feixuc / i fa una calor despòtica.

Ara és l’estiu, / l’estiu massís i una mica absurd / però intensament bell, / que arriba sobtadament / una nit qualsevol de principis de juny / i que se’n va, també sobtadament, / una nit qualsevol de finals de setembre».

«SOLSTICI»

«Reconduïm-la a poc a poc, la vida, / a poc a poc i amb molta confiança, / no pas pels vells topants / ni per dreceres / grandiloqüents, sinó pel discretíssim / camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes, / i amb turpituds, anhels i defallences, / humanament, entre brogit i angoixes, / pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris, / reconduïm la vida amb la certesa / que cap esforç no cau en terra eixorca. / Dia vindrà que algú beurà a mans plenes / l’aigua de llum que brolli de les pedres / d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres». 

«RECORRIENDO EL CAMINO

DESDE

EL SOLSTICIO DE VERANO»

Y también será Miquel Martí i Pol quien nos paseará por los márgenes de los caminos y nos descubrirá la sencillez de la gente escondida en su grandeza al comenzar el verano.

La inspiración poética la dejó escrita en el poema «Ara n’és el temps». En cambio, «Solstici» es un poema pequeño y frágil, pero con suficiente fuerza y potencia interior para reconducirlo todo hacia nuevas situaciones donde no cabe la angustia ni el desfallecimiento.

«AHORA ES EL TIEMPO DE VERANO…»

«Ahora es el tiempo de amar por los caminos, a la orilla del río donde la hierba es blanca / y a la sombra de los viejos árboles, / en las fuentes medio perdidas, / allí donde el bosque es más íntimo. Ahora es el tiempo de sentarse por las calles / a hablar de fútbol y de mujeres, / habiendo cenado, / formando grupo en la escasa acera / y ver cómo las chicas / cruzan la calle antes de llegar / y pasan y se alejan / un poco asustadas. Ahora es el tiempo de los carpinteros y los albañiles, / tiempo de cantar mientras trabajan / a pleno sol, / olvidando el riesgo de los andamios, / olvidando el esfuerzo / y la monotonía del trabajo y del vivir. Ahora es el tiempo de pasear con las niñas / y la señora que lleva guantes blancos / para esconder los estragos del lejía, / la tarde del domingo, / por la amplia carretera bordeada de plátanos / despidiéndose de todos con un gran gesto de la cabeza / y envidiando a la mujer de los que pasan. Ahora es el tiempo de las mujeres que cosen / a la penumbra de las entradas / y se duermen a menudo sobre la labor, / y es el tiempo de los hombres que hacen la siesta / en el rincón más oscuro de la casa / a las tardes de sol, / cuando en las calles hay un silencio agobiante / y hace un calor despótico. Ahora es el verano, / el verano macizo y un poco absurdo / pero intensamente bello, / que llega de repente / una noche cualquiera de principios de junio / y que se va, también de repente, / una noche cualquiera de finales de septiembre».

«SOLSTICIO»

«Reconduzcámosla poco a poco, la vida, / poco a poco y con mucha confianza, / no por los viejos tropiezos / ni por atajos / grandilocuentes, sino por el discreto / camino del hacer y deshacer de cada día. Reconduzcámosla con dudas y proyectos, / y con torpezas, anhelos y desfallecimientos, / humanamente, entre bullicio y angoixas, / por el abismo de los años que nos corresponde vivir. En soledad, pero no solitarios, / reconduzcamos la vida con la certeza / de que ningún esfuerzo cae en tierra baldía. / Algún día alguien beberá a manos llenas / el agua de luz que brote de las piedras / de este tiempo nuevo que ahora esculpimos nosotros».

Notas:

• He intentado mantener la fidelidad al texto original en la medida de lo posible, conservando el estilo poético y la musicalidad de los versos.
• He adaptado algunas expresiones y frases para que suenen más naturales en castellano.
• He aclarado algunas referencias culturales que podrían ser desconocidas para un público hispanohablante.

Espero que esta traducción sea de su agrado.

«EL FOC DE LES ALTES FOGUERES DE SANT JOAN»

El foc altívol de les fogueres de la Nit i revetlla de Sant Joan ha de cremar moltes coses. Però, si les flames són ben altes serveixen també per il·luminar.

I si no fos perquè darrerament la nostra llengua altra vegada s’ha vist amenaçada, no gosaria de repetir -com he fet en els  darrers anys- aquest poema de Joan Maragall sobre les fogueres.

Però els temps en què vivim, sempre a l’aguait de qui no entén la cultura de la nostra terra, m’obliguen a encendre altre cop també les fogueres -al crit d’una sola llengua- i omplir els aires d’una clamor de llibertat…

«Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any, / cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, de Ponent i de Llevant… / I en fareu també en la Serra / perquè els vegin més enllà… / i el crit d’una sola llengua / s’alci dels llocs més distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de llibertat»…!

BONA ENTRADA A AQUEST ESTIU DE 2024 FELIÇ REVETLLA DE SANT JOAN…!

EL FUEGO DE LAS ALTAS HOGUERAS DE SAN JUAN

El fuego altísimo de las hogueras de la Noche y verbena de San Juan ha de quemar muchas cosas. Pero, si las llamas son bien altas sirven también para iluminar.

Y si no fuera porque últimamente nuestra lengua otra vez se ha visto amenazada, no me atrevería a repetir -como he hecho en los últimos años- este poema de Joan Maragall sobre las hogueras.

Pero los tiempos en que vivimos, siempre al acecho de quien no entiende la cultura de nuestra tierra, me obligan a encender otra vez también las hogueras -al grito de una sola lengua- y llenar los aires de un clamor de libertad…

«Ya las podéis hacer bien altas / las hogueras este año, / es necesario que brillen lejos y se vean / los fuegos de este San Juan. / Es necesario que se vean de Valencia, de Poniente y de Levante… / Y también las haréis en la Sierra / para que las vean más allá… / y el grito de una sola lengua / se eleve de los lugares más distantes / llenando los aires encendidos / de un clamor de libertad»…!

BUENA ENTRADA A ESTE VERANO DE 2024

FELIZ VERBENA DE SAN JUAN…!

Notas:

• He intentado mantener la fidelidad al texto original en la medida de lo posible, conservando el estilo poético y la musicalidad de los versos.
• He adaptado algunas expresiones y frases para que suenen más naturales en castellano.
• He aclarado algunas referencias culturales que podrían ser desconocidas para un público hispanohablante.

Espero que esta traducción sea de su agrado.

2. DE QUÈ TRACTA EL BOT GEMINI AI…? UNA EXPLICACIÓ SOBRE LA SEVA HISTÒ RIA Y LES SEVES POTENCIALITATS

I fins aquí la intervenció del GEMINI IA tant en la demostració de la seva potencialitat discursiva com de traducció. I per això, ens cal buscar els element que caracterizan aquest nou cat d’intel·ligència artificial. I així:

Gemini, conocido anteriormente como Google Bard, es un bot conversacional de inteligencia artificial multimodal y generativa desarrollado por Google basado en la familia Gemini Pro. Se desarrolló como respuesta directa al auge de ChatGPT de OpenAI.

Se lanzó de forma limitada en marzo de 2023 con una acogida poco entusiasta. El 10 de mayo de dicho año fue presentado oficialmente al público en el Google I/O celebrado en Mountain View (California).

Debido al temor de la compañía de infringir el Reglamento de Protección de Datos (RGPD) europea, Gemini demoró su implementación en dicho continente hasta julio de ese año…

(Para más información pulsar el concepto Gemini).

3. ELS TEMES ESCRITS SOBRE EL SOLSTICI D’ESTIU I LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT JOAN -DES DE L’ANY 2017- QUE S’INTEGREN DINS DEL WEB PERSONAL EN LA CATEGORIA DE FESTIVITATS

Tanmateix, i amb la finalitat de donar al tema d’aquest any una informació del tot més acurada sobre la celebració de Sant Joan als Passos catalans incorporo, aquí mateix, tots el diferents temes que al llarg dels anys he anat construint.

I així, només cal prémer cadascun dels anunciats colorejats de blau per obtenir-ne una informació cabdal -tota vegada oberts-, per a la seva lectura, informació i gaudi:

• (ANY 2024) I SI L’ANY PASSAT EL TÍTOL DEL TEMA EN AQUESTA FESTIVITAT VA SER «TOT CONVERSANT AMB EL «CHATGPT» A L’ENTRADA DE L’ESTIU 2023, ENMIG DE LA REVETLLA DE SANT JOAN», AQUEST ANY SERÀ EL SEGÜENT: «TOT CONVERSANT AMB EL «GEMINI AI» A L’ENTRADA DE L’ESTIU 2024, AL BELL MIG DE LA REVETLLA DE SANT JOAN».
• (ANY 2023) TOT CONVERSANT AMB EL «CHATGPT» A L’ENTRADA DE L’ESTIU 2023, ENMIG DE LA REVETLLA DE SANT JOAN. 
• (ANY 2022) LA FESTA DE SANT JOAN ALS PAÏSOS CATALANS DE L’ANY 2022.
• (ANY 2021) EN L’ESCENARI DE LA FESTA DE SANT JOAN, (I) ADÉU SIAU PRIMAVERA,  (II) BENVINGUT ESTIU DE 2021,  (III) LA REVETLLA DE SANT JOAN, (IV) UNA REFLEXIÓ SOBRE ELS INDULTS DELS PRESOS POLÍTICS I LA REPRESSIÓ (V) QUATRE ANYS DELS DARRERS QUATRE ANYS…
• (ANY 2020) UN SANT JOAN DESCONFINAT, ENTRE «LA GINESTA» DE LA MUNTANYA, «ELS COETS» CAP AL CEL BEN AMUNT I «EL FOC DE LES FOGUERES» DE SANT JOAN…
• (ANY 2019) EN NOMÉS COMENÇAR EL SOLSTICI D’ESTIU JA PODEM GAUDIR D’UNA PRIMERA FESTA, COM N’ÉS SANT JOAN I EL SIMBOLISME DEL FOC DE LES FOGUERES, QUE TOT HO CREMA PURIFICA I RENOVELLA.
• (ANY 2018) LA NIT DE SANT JOAN I LA FESTA DELS PAÏSOS CATALANS.
• (ANY 2017) DEL LLUNARI DE LA PASQUA DE PENTACOSTA AL CALENDARI SOLAR DE SANT JOAN.
• E CATAA

4. EL MOMENT HISTÒRIC DE CATALUNYA A L’INICI DE L’ESTIU DE 2024

En l’intent de recollir la situación política catalana que es desenvolupa en aquesta terra d’acollida, m’és plaent portar aquí un enúnciate que ha pretès significar el feta més importante haguts en aquests darrers anys.

Es tracta d’un enunciat encara en construcció perquè la política es bou inquieta per apuestes torres. Nogensmenys, en primer l’enunciat susdit, colorear de blau, ofereix una visió el més acusada i objetiva sobre els esdeveniments que conformen la nostra vida política, econòmica i social que ens determina. I així:

• POLITICA CATALANA. DE CAMÍ CAP A L’1 D’OCTUBRE DE 2017, FINS A L’ANY 2024 DE LA LLEI DE L’AMNISTIA