por 
LA FESTA DE SANT JOAN DE L’ANY 2022 ALS PAÏSOS CATALANS
Ja som arribats -un any més i en aquest de 2022-…
- Al solstici d’estiu d’aquest dia de llarga durada i de nit abreujada…,
- Als camps de la nostra contrada ja segats per la pagesia sempre temerosa i desconfiada del comportament de l’enfilall de la natura…,
- A la ginesta ben florida, que s’escampa pels vorals amb aquell groc intens i de flaire perfumada, calenta i condensada…,
- Als calidoscòpics focs d’artifici que espeteguen cridaners, multiformes i acolorits, com ho fan també els seus inquiets coets encesos, cap al cel ben amunt, esclatant en guspires cromàtiques que goiten intermitents i fugaços, des de dalt, els focs de les fogueres, intensos i devoradors…,
- Al bell mig d’una nit que combina la dolça menja de la coca tradicional, elaborada mitjançant variades receptes casolanes d’antic, amb la beguda d’un cava fresc, vertiginosament bombolejant i plaent de vi escumós, fruit auri de les vinyes de la nostra terra…
Ja som arribats, doncs, a la Nit de Sant Joan, una de les festes més populars dels Països catalans , i que, per saber-ne força més, vet açí aquest sumari enciclopèdic per il·lustrar-nos de la diada…
- 1. TERRITORIS DE PARLA CATALANA
- 2. CELEBRACIONS A D’ALTRES PAÏSOS DEL MÓN
- 3. REFERÈNCIES
- 4. VEGEU TAMBÉ:
- 4.1. Fogueres d’Alacant
- 4.2. Llegenda de l’Encantada
- 4.3. Festes populars als Països Catalans
- 5. Bibliografia
.
Enguany, per tal d’aprofundir en la festa de Sant Joan als Països Catalans, vet açí unes pinzellades per commemorar la diada, continuar la tradició i revifar els anhels de tot allò preuat i significatiu de casa nostra.
Vegem-ho tot seguit…
.
1. LA FLAMA DEL CANIGÓ
En parlar de la Flama del Canigó hem de dir que és una tradició catalana vinculada al solstici d’estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.
S’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres de la Nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, com veurem una mica més endavant on el foc, que baixa de la muntanya, resulta ser el protagonista de la nit. Però més enllà d’aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
Sobre la Flama del Canigó hem de dir també que a la pàgina dedicada a la Flama del Canigó, al web d’Òmnium Cultural, s’hi troba prou informació relativa a aquesta celebració, com la historia i les rutes principals.
En són moltes les persones i entitats que arreu del país s’encarreguen al llarg de l’any de preveure i coordinar bé tots els actes entorn de la Flama. Entitats com:
- El Tradicat d’Osona i el Ripollès,
- El Comitè Internacional dels Focs de Sant Joan de la Catalunya Nord,
- L’Obra Cultural Balear que escampa la Flama a Mallorca,
- Acció Cultural del País Valencià o la “Comitiva Flor de neu” que ja fa anys que recull la flama al Coll d’Ares i la porta fins a Guardamar.
- I moltes altres….
Tot i això, cada any es restringeix més l’accés al cim del Canigó -tot sigui per a la conservació de la natura-, per a l’acte de regeneració de la Flama del Canigó, la nit del 22 al 23 de juny.
Però si hom vol fer-se una idea de l’ambient que s’hi respira, es pot gaudir d’aquest magnífic i interessantíssim reportatge fotogràfic de Jordi Borràs.
El poeta de la nostra terra Jacint Verdaguer, en el cant primer del poema Canigó ja recull la tradició de fer un aplec festiu en aquesta muntanya per Sant Joan, on les falles enceses són les protagonistes. Vet aquí una estrofa:
Del bosc de Canigó són los fallaires / que dansen, fent coetejar pels aires / ses trenta enceses falles com trenta serps de foc; / en sardana fantàstica voltegen / i de mà en mà tirades espumegen, / de bruixes i dimonis com estrafent un joc.
.
I, per saber-ne més, tenim la possibilitat de pouar en aquest breu resum que, de manera enciclopèdica s’eixampla, en referència a la Flama del Canigó, per donar-nos a conèixer…
- 1. L’ORIGEN DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
- 2. ELS RITUALS RESPECTE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
- 3. LES RUTES I ELS CENTRES DE REPARTIMENT DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
- 4. VERDAGUER I L’APLEC DEL CANIGÓ
- 5. GALERIA D’IMATEGES
- 6. REFERÈNCIES
- 7. BIBLIOGRAFIA
- 8. VEGEU TAMBÉ:
- 8.1. Festes populars als Països Catalans
- 8.2. EL Foc (element)
- 8.3. Falles del Pirineu
- 9. ENLLAÇOS EXTERNS
.
La Flama del Canigó, doncs, és una tradició catalana vinculada al solstici d’estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.
S’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, com:
- Les falles d’Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o
- La crema d’eth Haro de la Val d’Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit. Però més enllà d’aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
.
1.1. LA HISTÓRIA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
No podem deixar de parlar sobre la història de la Flama del Canigó.
En aquest enllaç hi trobareu un resum dels orígens i la història de la Flama del Canigó, però cal tenir present que, molt abans de començar aquesta tradició, al nostre país ja s’hi celebraven el que es coneixia com a fogueres patriòtiques (en aquest article del web de l’Associació Cultural Vibrant se’n parla), que també s’havien celebrat a Mallorca, com es pot llegar en aquest retall del setmanari Ca Nostra d’Inca, de l’any 1909:
.
1.2. LES AUQUES DE LA FLAMA DELCANIGÓ
També hem de parlar de l’Auca de la Flama del Canigó. Les auques són un recurs molt genuí i molt interessant per explicar i aprendre coses.
És per això que s’han fet diverses auques dedicades a la Flama del Canigó, com:
- L’Auca de la Flama del Canigó. Símbol d’unió dels Països Catalans amb text de Joan Vilamala i il·lustracions de Toni Donada.
-
També agafa la seva importància l’Auca d’Omnium Cultural que, amb versos de la Concepció Estapé, fa un repàs a la historia de la flama amb l’estil inconfusible de la Pilarín Bayés.
.
1.3. LA FLAMA DEL CANIGÓ, LES FALLES I LES FOGUERES
El foc continua tenint una gran presència en la celebració de la festa de la Nit de Sant Joan.
De fet podem dir que la vigília i la Nit de Sant Joan, en el calendari festiu, és la gran festa del foc.
L’encesa de falles i sobretot fogueres continua ben arrelada a casa nostra, encara que s’ha perdut el caire més popular que havien tingut per adquirir-ne un de més institucional, en bona part com a conseqüència del zel que s’ha posat en el compliment de la normativa d’encendre foc a l’àmbit públic.
Del costum, no pas massa llunyà, de l’encesa de fogueres a la majoria de places i fins i tot a les cruïlles de carrers, fruit de l’apilament de mobles vells i atrotinats, de caixes i restes de fusteria, s’ha passat a l’encesa molt més reduïda de fogueres, totes elles amb el corresponent permís municipal.
En aquesta nova etapa de les fogueres de Sant Joan, l’arribada de la Flama del Canigó, que aporta el foc que encendrà bona part d’aquestes fogueres, ha contribuït, en canvi, a mantenir el caire col·lectiu que sempre havien tingut, encara que fos en grups més reduïts.
Al mateix temps s’ha convertit en un veritable símbol d’unió de tots els territoris de parla catalana:
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d’una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català. Són també els territoris on viuen o han viscut els catalans.
Aquests territoris, amb una superfície total de 70.520 km², es troben a la zona meridional de l’Europa Occidental, concretament la zona oriental de la península Ibèrica (excepte una petita part ubicada al nord dels Pirineus) i a diverses illes banyades per la mar Mediterrània (principalment les Balears, però també altres illes adjacents com els Columbrets, així com una petita part de l’illa de Sardenya). Els seus límits són l’Estany de Salses i la Serra de les Corberes al nord; la ciutat de l’Alguer a l’est; la plana d’Utiel a l’oest; i el baix Segura al sud.
Els Països Catalans es troben actualment dividits en diferents entitats administratives repartides entre els diferents estats nacionals d’Andorra, Espanya, França i Itàlia.
La part ubicada dins l’Estat espanyol conforma cinc comunitats autònomes, que són:
- Catalunya,
- El País Valencià,
- Balears,
- Una part de l’Aragó (la seva franja oriental) i
- Una petita part de la Regió de Múrcia que conforma la comarca del Carxe.
La part ubicada dins l’Estat francès conforma el departament dels Pirineus Orientals, més conegut com a Catalunya del Nord. La part situada dins l’Estat andorrà conforma la totalitat del territori d’aquest microestat, que és dividit en set Parròquies. Finalment, la part ubicada dins l’Estat italià és formada pel territori de la comuna de l’Alguer, a la regió de Sardenya.
La població dels Països Catalans és de 14.176.065 habitants, dels quals al voltant de la meitat viuen a Catalunya. Les zones més poblades són l’àrea metropolitana de Barcelona (que concentra uns tres milions d’habitants) i la de València (que en concentra al voltant de dos).
Fixem-nos-hi amb més detall mitjançant aquest índex o sumari enciclopèdic…
- 1. ELS TERRITORIS QUE CONFORMEN ELS PAÏSOS CATALANS
- 2. L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL NOM I DEL CONCEPTE
- 3. LA GEOGRAFIA FÍSICA
- 4. LA HISTÒRIA DELS PAÏSOS CATALANS
- 5. LES LLENGÜES
- 6. LA POLÍTICA
- 7. L’ECONOMIA
- 8. LA CULTURA I LES FESTES POPULARS
- 9. LA GASTRONOMIA
- 10. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
- 11. L’ÀMBIT EDUCATIU
- 12. LA DEMOGRAFIA
- 13. NOTES
- 14. REFERÈNCIES
- 15. BIBLIOGRAFIA
- 16. VEGEU TAMBÉ:
- 16.1. El valencianisme
- 16.2. Els catalans
- 16.3. El català-El valencià-El balear
- 16.4. Gastronomia dels Països Catalans
- 16.5. Llista de castells dels Països Catalans
- 16.6. Ambaixades i Consolats ubicats als Països Catalans
- 16.7. Llista d’universitats dels Països Catalans
- 16.8. Llista d’animals en perill d’extinció als Països Catalans
- 16.9. Llista dels rius dels Països Catalans
- 16.10. Llista de partits polítics dels Països Catalans
.
1.4. RITUALS PER SALTAR I BALLAR LES FOGUERES DE SANT JOAN
Els focs de Sant Joan (24 de juny) se salten per davant i els de Sant Pere (29 de juny) se salten per darrere.
Les fogueres són objecte de tota mena de rituals i encanteris:
- Qui giravolta o salta set focs es casa abans de l’any…
- Qui salta el foc s’assegura salut per tot l’any…
- Qui camina descalç damunt les brases o sobre les cendres calentes –homes i dones, infants i bestiar-, s’enforteix i es prevé de malures…
El foc de Sant Joan és sagrat: casa les parelles que el salten donant-se les mans. Hom en recollia les cendres per les seves virtuts guaridores i preservadores de mal.
La tradició conserva els ritus i el costumari propi de les fogueres ancestrals…
Hi ha incorporat, des de la invenció de la pólvora, els focs d’artifici:
- Focs d’espetec o d’espurneig…,
- Fins als espectaculars castells de focs o d’artifici.
.
1.5. LA DIADA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS
Els anys setanta es va proclamar aquest dia com la Diada Nacional dels Països Catalans, per la comunitat simbolitzada en la tradició de les fogueres:
Cada any, la flama del foc encès al cim de Canigó –com una torxa olímpica- és transmesa solemnement de poble en poble per colles de marxaires i abranda les fogueres de moltes viles i ciutats catalanes.
Joan Maragall, de molt abans, ja havia expressat aquesta comunitat de llengua i de cultura que proclamaven els focs o fogueres de Sant Joan i que cada any em plau d’escriure en aquestes planes digitals com una composició literària de gran renom i encara de millor prospectiva per als temps que han de venir:
Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any. / Cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, / de Ponent i de Llevant… / i en fareu també en la Serra / perquè els vegin més enllà / i el crit d’una sola llengua / s’alci dels llocs més distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de Llibertat..!
.
1.6. EL SIGNIFICATIU MISSATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ ANY DARRERA ANY
Finalment, el missatge significatiu i potent de la Flama del Canigó.
A la majoria d’actes que s’organitzen al voltant de la Flama del Canigó es té per costum llegir públicament el missatge de la Flama del Canigó, que cada any el redacta alguna personalitat de referència.
La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català -el Canigó-, i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
- Descarrega’t el dossier de la Flama i el cartell
- Descarrega’t articles de premsa
Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge.
Aquest missatge es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Enguany de 2022, s’ha encarregat a Eliseu Climent:
«SOM LLENGUA, FOC I CAMINANTS»
- De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura, que vehicula les nostres idees, que dona forma als nostres ideals i que es ramifica en una multitud de fórmules locals que l’endolceixen i el fan ric.
- També som foc, deia. Foc primigeni, purificador i renovador de vida, i ho festegem amb ancestrals rituals pagans arreu dels Països Catalans. Les Falles de València anuncien l’arribada de la primavera. Uns mesos abans s’hauran encès les fogueres de Sant Antoni, de les quals en diem barraques als Ports de Morella i al Maestrat, o foguerons a Mallorca. Els correfocs i els focs d’artifici, d’aparatosa pirotècnia, inunden els carrers de pobles i viles en festa d’una atmosfera ensordidora i amb la dolça olor a pólvora.
Però sobretot no podem oblidar el foc amb què celebrem el solstici d’estiu. L’esperada vigília de la Nit de Sant Joan s’encendrà, al Canigó, la flama que haurà d’estendre’s simbòlicament de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i que serà baixada a peu per complicats camins de muntanya, des del cim de la nostra muntanya-emblema, gràcies a l’esforç de la nostra gent.
I és que, a diferència d’altres cultures, les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. El nostre present beu encara d’aquell excursionisme primigeni que, pas a pas, va fondre’s amb el territori. Transitar-lo lentament i amb la mirada amatent esdevé un tret de cultura. Ho varen fer Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Coromines o Josep Maria Espinàs; i Perejaume amb el seu caminar artístic.
Caminem, també, com a expressió d’una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d’identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional. Recordeu les Marxes per la Llibertat, aquelles columnes humanes que entraren a Barcelona l’octubre del 2019. Aquesta imatge ho digué tot de nosaltres.
Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur…
.
2. FESTA GROSSA A TOT EL PAÍS DE PARLA CATALANA EN LA DIADA DE SANT JOAN
Coincidint amb la celebració de l’arribada del solstici d’estiu, per Sant Joan es fa festa arreu de la nació catalana, des de l’Alguer (com s’explica en aquest vídeo), fins a Eivissa, i en poblacions com Perpinyà o Alacant, amb les tradicionals fogueres.
També comparteixen l’element del foc celebracions com la baixada de falles d’Alins o la cremada de Falles de Sant Joan d’Andorra la Vella, sense oblidar que també hi ha celebracions molt importants com la de les Festes de Sant Joan de Ciutadella, a Menorca, on la festa gira entorn dels cavalls més que no pas del foc.
I per Sant Joan, de la mateixa manera que es fa per Sant Jordi, és una de les festes més celebrades per les comunitats de catalans que hi ha arreu del món, com fan per exemple al Casal dels Països Catalans de la Plata a l’Argentina o, fins hi tot al Centre cultural Catala de Colònia a Alemanya per posar dos exemples.
La tradició de fer fogueres durant la revetlla que, per cert, ja patia un cert retrocés molt abans de la pandèmia de la Covid-19, a causa de les dificultats administratives per poder-les dur a terme, és per això que cal celebrar iniciatives com la campanya ja iniciada l’pany passat de 2021 #crememBarcelona, que reivindica que l’Ajuntament de Barcelona agilitzi la petició de permisos per a encendre fogueres i que es posin facilitats perquè es puguin fer de manera segura.
La revetlla de Sant Joan 2022 a Barcelona recuperarà la normalitat prepandèmica després de tres anys marcada per les restriccions i les mesures de la Covid.
La Nit de Sant Joan, el 23 de juny, prèvia a la festivitat, és una de les festes populars més arrelades a casa nostra. Les fogueres, les festes, la música, el ball i la coca de Sant Joan en són els grans protagonistes. Aquí tenim tot un llistat d’opcions per viure el Sant Joan 2022 als barris de Barcelona:
- Revetlla de Sant Joan «Folc de Sant Joan», a la Plaça del Rei
- Revetlla de Sant Joan a la «Font de la guatlla»
- Revetlla i foguera de Sant Joan al «Barri del Congrés»
- Revetlla de Sant Joan a la «Vall d’Hebron»
- Revetlla de Sant Joan a la «Plaça de Can Fabra»
- Revetlla al Centre cívic «La Sedeta»
- Revetlla de Sant Joan a la «Casa Orlandai»
- Revetlla de Sant Joan a «La Segrera»
- i altres desenes de resultats de barris, carrer i places…
.
Tanmateix, la celebració de Sant Joan ens porta l’ocasió per tal de donar una ullada a les festes dels Països catalans.
De fet, clicant l’enunciat del títol «Festes populars als Països catalans» i, per altra banda, resseguint el sumari enciclopèdic que tot seguit es disposa, podem accedir -per saber-ne més-, al conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
- 1. EL FOC
- 2. EL MENJAR
- 3. HISTÒRIA I COSTUM
- 4. RELIGIÓ I MITOLOGIA
- 5. ELS CONCURSOS
- 6. ANIMALS I PROESA
- 7. DANSES I MÚSICA
- 8. LES COLLES
- 9. LA TIPOLOGIA DE LES FESTES
- 10. LA FESTA MÉS ANTIGA I LA MÉS NOVA
- 11. VEGEU TAMBÉ:
- 11.1. Llista de festes declarades d’interès turístic
- 11.2. Categoria principal: Festes de Catalunya
- 11.3. Categoria principal: Festes del País Valencià
- 11.4. Categoria principal: Festes de les Illes Balears
- 11.5. Cultura popular
- 11.6. Teatre popular
- 11.7. Museu Etnològic de Barcelona
- 12. BIBLIOGRAFIA
- 13. REFERÈNCIES
- 14. ENLLAÇOS EXTERNS
.
3. POEMES I CANÇONS A REDÓS DE LA FESTA DE SANT JOAN
Hi ha molts poemes relacionats amb Sant Joan:
- El Canigó, com per exemple ‘Els focs d’aquest Sant Joan‘ de Joan Maragall que podem sentir recitat per Celdoni Fonoll.
- I si llegir ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer és un plaer, encara ho és més sentir-lo recitat per Lluís Soler.
- Poema de la nit de Sant Joan de Josep Fornés
- Coet de nit ennuvolada / coets de nits vermelles / coet de nits serenes d’en Josep Carner
- Versos per a la Nit de Sant Joan d’en Miquel Martí i Pol / Joan Maragall / Maria Dolors Pellicer / Joan Teixidor /
- Recull d’altres poemes
- «Per Sant Joan» (1968) de Joan Manel Serrat
- «Nit de Sant Joan» de Jaume Sisa / Nit de Sant Joan per Dagoll Dagom
I també hi ha moltes cançons dedicades a la festa de Sant Joan. Moltes ja són emblemàtiques, però contínuament se’n presenten de noves, com el recull que va impulsar l’Institut d’Estudis Eivissencs, quan davant de les restriccions que imposava la pandèmia per a la celebració de la Festa de Sant Joan, va convocar el Concurs Cançó de Sant Joan 2020 (enguany del 2022), del qual en va sortir un repertori de 15 cançons que es van recollir en el CD ‘Foc‘.
.
4. EL MAPA LINGÜÍSTIC DE LA NIT DE SANT JOAN
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l’Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d’algunes comarques i localitats de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l’Argentina, amb 200.000 parlants).
El català té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna. El seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d’habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals.
Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears. Com les altres llengües romàniques, el català prové del llatí vulgar que parlaven els romans que s’establiren a Hispània durant l’edat antiga.
La normativa del català és establerta, d’una manera general, per:
- L’Institut d’Estudis Catalans, que pren com a base l’ortografia, la gramàtica i el diccionari elaborats per Pompeu Fabra, i per a les variants específiques del valencià,
- L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que pren com a base les Normes de Castelló, és a dir, l’ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronunciació del català occidental i als trets que caracteritzen les varietats valencianes.
El català té cinc grans dialectes (valencià, nord-occidental, central, balear i rossellonès) que juntament amb l’alguerès, es divideixen fins a vint-i-una varietats i s’agrupen en dos grans blocs:
El català occidental i el català oriental. Les propostes normatives permeten reduir les diferències entre aquests dialectes en el català estàndard des del punt de vista gramatical, fonètic i de lèxic.
El català és una llengua de transició entre les llengües iberoromàniques i les llengües gal·loromàniques, encara que antigament fos molt pròxima a l’occità, amb el qual comparteix origen i grup: l’occitanoromànic.
Al llarg dels darrers segles, la major part dels dialectes del català han rebut una forta influència del castellà a l’Estat espanyol i a l’Estat andorrà, del francès a la Catalunya del Nord i també a Andorra, i de l’italià i del sard a l’Alguer, que hi ha deixat empremta en forma de nou vocabulari i noves expressions. El grau d’ús i d’oficialitat del català varia molt segons el territori, que va des de la nul·la oficialitat a França a ser l’única llengua oficial a Andorra, passant per la cooficialitat en tres comunitats autònomes espanyoles.
.
Pel que fa a la gramàtica i a la literatura me’n vaig a la localitzar els temes que, de fa temps, vaig escriure a bastament.
I és per això que en prémer cadascun del articles que exposo a continuació, s’ha d’obrir un devessall de conceptes en relació a la:
- Introducció gramatical / Fonètica / Ortografia / Lèxic / Semàntica / Morfologia / Sintaxi
- Introducció a la literatura / Gèneres literaris / Recursos d’estil / Autors i Obres
Així, doncs, descarregueu-vos o premeu els enunciats següents colorejats de blau i obtindreu una informació conceptual de primer ordre:
- «MAPES CONCEPTUALS» SOBRE LA LLENGUA CATALANA PER ENFILAR EL SEU ENTREMAT I, D’AQUESTA MANERA, REFRESCAR LA MEMÒRIA.
- UN ESBÓS SOBRE LA LITERATURA CATALANA DES DE LES ÒPTIQUES DE «L’ENCICLOPÈDIA VIRTUAL VIQUIPÈDIA» I D’UN MAPA CONCEPTUAL CONFEGIT PER A LA DOCÈNCIA.
Tot plegat per a una dedicatòria a tot el meu antic alumnat que, en el seu temps i a la vigília de Sant Joan -retuts els exàmens i/o sintetitzades les avaluacions contínues corresponents-, vivien amb gaudi el començament de les vacances d’estiu.
.
Cal donar una ullada a l’Atles lingüístic del domini català per veure, com a curiositat, les diferents maneres de referir-se a la Nit de Sant Joan:
Revetlla, vesprada, dissabte, vigília, vetlla, verbena…Però també, per saber-ne més, ens cal pouar dins dels conceptes d’aquest índex o taula sobre l’idioma català…
- 1. CLASSIFICACIÓ I ORIGEN DE L’IDIOMA CATALÀ
- 2. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA LLENGUA CATALANA
- 3. LA HISTÒRIA DE LA PARLA CATALANA
- 4. CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL CATALÀ
- 5. NOMBRE DE PARLANTS AL MÓN I CONEIXEMENTS
- 6. DIALECTES
- 7. SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DE L’IDIOMA CATALÀ
- 8. EL CATALÀ EN L’ÀMBIT EDUCATIU
- 9. MITJANS DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ
- 10. EL CATALÀ EN LÀMBIT DIGITAL
- 11. L’ESTATUS JURÍDIC DEL CATALÀ
- 12. INFLUÈNCIA DEL CATALÀ EN ALTRES LLENGÜES
- 13. INSTITUCIONS I ORGANISMES ENTORN DE LA LLENGUA CATALANA
- 14. OBRES CABDALS DE LEXICOGRAFIA, DICCIONARIS, GRAMÀTIQUES I ALTRES EINES METODOLÒGIQUES
- 15. REFERÈNCIES
- 16. BIBLIOGRAFIA
- 17. VEGEU TAMBÉ:
- 17.1. Gramàtica del català
- 17.2. Numerals en català
- 17.3. Dret lingüístic del català
- 17.4. Repressió del català
- 17.5. Diferències entre el català i l’occità
- 17.6. Denominacions de la llengua catalana
- 17.7. Normalització lingüística del català
Podem cloure aquest apartat rellegint un article colorejat de blau que -descarregant-lo adientment-, ens facilitarà una visió global i objectiva sobre:
Aquest article susdit -que vaig elaborar en la Diada de Sant Jordi de l’any 2013-, pot esdevenir un bon resum de tot el que venim exposant en referència a l’idioma català.
Val a dir que aquest tema en la celebració de Sant Joan -com a Festa Nacional dels Països Catalans-, s’adapta ajustadament i s’escau perfecte als diferents i variats parlars dialectals que la nostra llengua ha acabat expandint-se per entre tots els racons del nostre país.
.
5. LA COCA DE SANT JOAN EN EL DIA DE LA SEVA CELEBRACIÓ
Si una cosa bona tenim els catalans és que per a cada celebració disposem de menjars típics que, en el cas de la festa de Sant Joan, potser el més referencial o significatiu seria la coca de Sant Joan, com cantava Jaume Sisa a la ben trobada Cançó «La coca» del mític disc ‘La nit de Sant Joan’.
La coca de Sant Joan és una de les coques més populars de Catalunya i pot ser de classes diferents:
- Confitada amb massapà,
- Crema o nata i ornada amb pinyons,
- Llardons o fruita confitada.
.
És la menja tradicional de la Nit de Sant Joan, quan es reparteix a les revetlles juntament amb vins dolços o rancis. Avui, però, aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
La coca de Sant Joan es deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol. Segons el cuiner Ignasi Domènech, la coca ha de ser el doble de llarga que d’ampla i, si es vol, consulti’s en aquest enllaç una de tantes receptes per a la seva elaboració.
En el Diari ARA -18 de juny de 2022- s’hi troben alguns articles de com elaborar la coca de Sant Joan. Vegem-ho:
- La coca de Sant Joan, elaborada de cinc maneres diferents…
- La coca de Sant Joan: com fer-la a casa amb els trucs del pastisser Eric Ortuño, premi a la millor trajectòria professional 2022…
.
6. L’HERBEI I LA MÀGIA EN LA FESTA DE SANT JOAN
La nit màgica de Sant Joan és un moment de rituals i tradicions que conviden a reiniciar-se.
És una d’aquelles dates -com Cap d’Any-, en què el sentit de canvi o de renovació del temps és més explícit. Així, en són molts els sortilegis, ordalies i formuletes que han arribat als nostres dies.
Uns dels elements de primer ordre de la Nit de Sant Joan són els vegetals.
Herbes, plantes, flors i arbres adquireixen propietats i potencialitats extraordinàries:
- Algunes recauen en el camp medicinal i remeier o curatiu, i
- Algunes altres plenament en el terreny de la màgia.
En ressaltem principalment tres herbes:
El pericó o hipèric, popularment conegut com a herba de Sant Joan, que serveix per a preparar un remei tradicional com és l’oli de cop. També és la millor època per a collir les herbes necessàries per a fer ratafia i altres licors d’herbeis casolana.
És la més anomenada com a flor de Sant Joan, és l’herba també dita de l’alegria o herba foradada (Hypericum perforatum). Creix en marges de camins, prats i erms. Pot assolir 60 cm d’alçada, i té les tiges erectes amb fulles verdes i oposades. Aquestes fulles tenen unes petites glàndules que si s’observen a contrallum poden semblar petits forats. Les seves flors tenen cinc pètals amb glàndules als marges, visibles com a punts negres, les quals contenen hypericina i hyperforina com a principis actius més destacats.
Una altra herba és l’espernallac o botonets (Santolina chamaecyparissus). Creix en substrats preferentment calcaris, en brolles, pastures i marges de camins.
Pot arribar als 70 cm d’alçada, té tiges primes amb fulles de color verd gris i cotonoses, i al ser una composta les seves flors s’agrupen en capítols formant botons. Desprèn una olor molt característica, es pot assecar com a ornamental, i a les Illes Balears la subespècie “magonica” s’utilitza com a camamilla.
Finalment, una tercera herba del temps és la sempreviva, flor de tot l’any, o ramell de Sant Ponç (Helichrysum sotechas). Viu en ambients secs i pedregosos, com els marges dels camins, les pastures, les brolles i els erms.
Pot arribar als 50 cm d’alçada, té tiges primes, fulles linears i de color grisós. També és una composta, amb les flors agrupades en petits capítols, protegits per bràctees que semblen paper. És molt utilitzada com a planta ornamental ja que un cop tallada s’asseca fàcilment i manté inalterat l’aspecte.
No cal dir que podríem afegir moltes més informacions i referències, perquè tot el que hi ha entorn de la Festa de Sant Joan dóna per molt.
.
7. ELS PETARDS, FOCS D’ARTIFICI I ATENCIÓ ALS ANIMALS EN LA JORNADA DE SANT JOAN
Arriba la nit en la qual la família, amics i una màgica combinació de rituals viuen una festa en què els protagonistes són els més petits -amb els petards, focs d’artifici i fogueres-, així com per als més grans -la música, el cava, el ball i l’ambient de festa-, i per a tots la coca de Sant Joan.
7.1. CONSELLS PER AL MANAGEMENT DE PETARDS I FOCS D’ARTIFICI
Serà adient aquí, com sempre es fa, recordar alguns consells de seguretat en aquesta Nit de Sant Joan perquè es pugui gaudir sense més preocupació. Hi ha poques nits com la de la festa de Sant Joan que, en tot cas, ens cal extremar les precaucions amb el foc i els productes pirotècnics que existeixen en el mercat de diferent tipus.
Adults i nens esperen amb ganes aquesta festa durant tot l’any, però cal tenir en compte que, per evitar problemes, hi cal un actitud cívica i prudent.
I és per això que a continuació, es presenten una sèrie de recomanacions per gtal d’evitar incidents:
- Els nens ha de ser acompanyats per un adult mentre fan ús de pirotècnia.
- Mai s’hi ha d’emmagatzamar petards a la butxaca.
- Cal llegir les instruccions per a cada element acuradament abans d’usar-lo.
- Els petards s’han d’encendre sempre utilitzant mètodes segurs, com per exemple, una metxa suficintment llarga.
- No es poden llançar els coets en diagonal, contra vent o cap a una zona boscosa, no s’ha d’utilitzar mai pirotècnia prop de líquids inflamables i mai llençar petards als o des dels balcons o finestres.
- No encendre articles pirotècnics dins de casa, i mai dirigir-los contra persones ni animals.
.
7.2. EL MÓN ANIMAL I LA NIT DE SANT JOAN
Unes paraules sobre aquest aspecte del tractament animal. En l’àmbit de la medicina veterinària, es defineix la fòbia com la “por persistent i excessiva a un estímul provinent d’algun objecte o d’alguna situació.” En els gossos, les fòbies més habituals van dirigides a sorolls intensos (trons, petards, trets…) a causa de la gran capacitat auditiva que tenen i/o a l’associació d’aquell estímul amb algun trauma que van experimentar quan eren cadells.
Quins símptomes tindrà el nostre pelut si pateix alguna fòbia…?
- Buscar un refugi on amagar-se dins de casa.
- Rascar/Mossegar portes, finestres, tanques…, per intentar fugir.
- Buscar el contacte constant amb nosaltres, els propietaris.
- Tremolors, udols, panteixa constant (respiració fatigosa), orina o defecació dins de casa.
.
Cal remarcar que el millor és preveure la situació i si el nostre ca o pelut és dels que veuen els petards com una amenaça, el més recomanable és realitzar amb un especialista una teràpia de dessensibilització perquè s’adapti i s’acostumi als petards.
Però si el temps se’ns tira a sobre i quan ens adonem ja estem pocs dies abans de la revetlla, què podem fer…? Doncs, per poder gaudir d’una Nit de Sant Joan juntament amb les nostres mascotes, vet aquí tota una sèrie de consells:
- No deixar sols als nostres peluts, sigui al jardí, sigui dins de de casa. Davant d’una situació de por poden escapar-se, fer o fer-se mal.
- No treure’ls a passejar durant les hores de festa. En cas de fer-ho, sempre portar-los ben lligats i per zones on els sorolls siguin mínims.
- Adequar una “zona de seguretat” on es puguin amagar. Molts gossos busquen un lloc de la casa on amagar-se i on el soroll sigui menor: sota el llit, sota la taula, en el bany…Deixem-los estar a la zona on ells triïn.
- Tancar finestres i persianes, i posar música o encendre la televisió per reduir al màxim el soroll de l’exterior.
- Actuar amb normalitat i ignorar la seva actitud de por i ansietat. No intentar calmar-los per no reforçar aquest comportament negatiu. Si volen estar amb nosaltres, no hi ha problema, deixem que hi hagi contacte físic però sense acariciar-los en excés.
Per últim, una pregunta: és correcte medicar els nostres peluts…?
Se’ns ha passat pel cap més d’una vegada, però els veterinaris ho recomanem com a últim recurs.
La intenció no és paralitzar el nostre pelut o ca i que segueixi sentint i tenint por, sinó ajudar-lo a gestionar la situació.
En el cas de necessitar una ajuda extra es poden administrar productes naturals o feromones que el tranquil·litzin i, en casos molt greus, fàrmacs potents. No obstant això, sempre sota prescripció veterinària.
.
8. CLOENDA DEL TEMA SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA NIT DE SANT JOAN
Aquesta jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps -“pel juny, la falç al puny”– i la celebració del solstici d’estiu -“del juny enllà, el dia comença a baixar”-. Centenars de municipis se sumen a la crida de reivindicar la Festa Nacional dels Països Catalans, sense deixar d’esmentar llurs característiques de les festes populars de parla catalana.
No puc estar pas d’acord amb el pessimisme d’un autor, que sovint llegeixo –Narcís Comadira-, quan ens descriu i compara les revetlles pretèrites de la Nit de Sant Joan amb les que es viuen en l’actualitat dins del mes de juny (cal llegir els articles en prémer els enunciats colorejats de blau):
.
Tanmateix, en finalitzar aquest article meu -més d’informació sobre la Nit de Sant Joan que d’expansió o abundàcia literària de la meva pròpia collita-, m’és plaent recopilar el que ja vaig escriure en una altra ocasió, i no fa pas gaire, sobre la celebració de Sant Joan i que respon per (cal llegir l’article prement l’enunciat colorejat de blau):
QUE TINGUEM UNA BONA REVETLLA
I
MILLOR ENTRADA AL SOLSTICI D’ESTIU PER A TOTA LA TEMPORADA
