És especialista en la Teoria de Jocs i Economia Pública, amb interès en la negociació i la resolució de conflictes. El 2001, Ponsatí va esdevenir investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del Consell Superior d’Investigacions Científiques i en va assumir la direcció entre 2006 i 2012. També ha estat professora visitant a les universitats de Toronto, California-San Diego iGeorgetown.
El 2013 va denunciar que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport delGovern d’Espanya va decidir no renovar el seu lloc com a professora visitant de la càtedra Príncep d’Astúries a laUniversitat de Georgetown per la seva posició favorable al dret a decidir, considerant aquest fet una maniobra de «censura» davant les seves opinions polítiques. Els seus punts de vista sobre les relacions entre Catalunya i Espanya van provocar que el llavors ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegurés que una càtedra a l’estranger «no debe servir de base para alentar procesos secesionistas contrarios a la Constitución», ressaltant que «mientras yo sea ministro, no ocurrirá en ninguna embajada española». El gener de 2015 va assumir el càrrec de Directora de l’Escola d’Economia i Finances a laUniversitat de Saint Andrews (Escòcia).
ACTIVITAT POLÍTICA
Des de mitjans de 2016 fins al juliol de 2017 va ser membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, just abans de ser nomenada consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en la remodelació del Govern de Catalunya que dugué a terme el president Puigdemont. Des de la seva conselleria va participar en l’organització i celebració delreferèndum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre, que va requerir l’obertura d’escoles i instituts com a col·legis electorals.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb la llista de Junts per Catalunya. Va renunciar a l’acta de diputat el 28 de gener de 2018 per tal de garantir la majoria independentista a la sessió d’investidura. El 10 de març va anunciar que deixava de residir a Brussel·les i s’establia al Regne Unit per reincorporar-se a Universitat de Saint Andrews.
El 24 de març de 2018, el magistrat del Suprem Pablo Llarena va llençar una ordre de detenció europea (o euroordre) contra ella i s’inicià elprocés d’extradició davant dels tribunals escocesos. El rector de la Universitat de GlasgowAamer Anwar en va ser l’advocat defensor. El dia 28 del mateix mes Clara Ponsatí i Obiols es va lliurar a les autoritats escoceses, que la van deixar en llibertat provisional. El 19 de juliol del 2018 el jutge Pablo Llarena va retirar l’euroordre contra Ponsatí i també contra la resta d’exiliats de Bèlgica i Suïssa, en saber que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein rebutjava l’entrega a Espanya del president Puigdemont pel delicte de rebel·lió.
El 5 de novembre de 2019, el jutge Llarena va enviar al Regne Unit una nova ordre de detenció europea contra Clara Ponsatí i Obiols basada en el delicte de sedició.
En principi, el Regne Unit va rebutjar tramitar l’euroordre per ‘desproporcionada‘ sota la legislació britànica i demanaven que, per tornar a avaluar la decisió, se’ls enviés més informació. Això va crear un conflicte diplomàtic i el Regne Unit va emetre un altre document en què indicava que havia estat un error declarar que l’ordre era desproporcionada. Després que el jutge Pablo Llarena enviés la informació complementària demanada per les autoritats britàniques, el Regne Unit va acceptar tramitar l’euroordre.
Tot i que Pablo Llarena no va retirar l’euroordre, la policia belga no va detenir Ponsatí ni els tribunals belgues li van obrir cap procediment, ja que com aeurodiputada gaudeix d’immunitat.
por 
