por 
ESPANYA CONTRA CATALUNYA
UN WEB –www.estatdedret.cat– DE DENÚNCIA I INVENTARI CONTRA LA PERSECUSSIÓ DE CATALUNYA
Al segle XXI l’ocupació nacional de Catalunya es manifesta des dels poders de l’Estat
«ESPANYA CONTRA CATALUNYA:
INVENTARI D’AUNA PERSECUSSIÓ NACIONAL A LA UNIÓ EUROPEA»
«Espanya contra Catalunya: inventari d’una persecució nacional a la Unió Europea», és un recull de més de mil entrades que mostren l’intent de l’estat espanyol de dominar els catalans mitjançant els poders de l’Estat.
Aquest inventari fa palesa la discriminació d’un «grup objectivament identificable», dins de la UE.
www.estatdedret.cat
- 2003 – 2008 – La Reforma de l’Estatut: 2003 / 2004 / 2005 / 2006 / 2008
- 2009 – 2011 – Consultes populars: 2009 / 2010 / 2011
- 2012 – 2014 – Consulta del 9-N: 2012 / 2013 / 2014
- 2014 – 2015 – Eleccions plebiscitàries: 2015
- 2016 – 2017 – Referèndum d’Independència: 2016 / 2017
- 2017 – 2019: Article 155 de la Constitución espanyola i Repressió: 2018 / 2019
- 2020 – Actualitat i estancament de l’independentisme: 2020 / 2021 / 2022 / 2023
- Drets d’expressió i manifestació: 461 entrades
- Politització de la justícia: 354 entrades
- Neutralitat de la Fiscalia: 209 entrades
- Tribunal Constitucional polititzat: 152 entrades
- Dret a la representació política: 134 entrades
- Règim penitenciari: 109 entrades
- Vulneracions de drets dels catalans recollides per Clara Ponsatí i el seu equip al Parlament Europeu:Drets d’expressió i manifestació
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d’octubre de 2017 arran de l’organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l’1 d’octubre i de la posterior declaració d’independència.
El 30 d’octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret. El març de 2018 es va reincorporar a la Universitat de Saint Andrews (Escòcia), d’on era catedràtica. A les Eleccions municipals espanyoles de 2019 va tancar la llista de la candidatura Barcelona és capital-Primàries encapçalada per Jordi Graupera. Des de febrer del 2020 és diputada al Parlament Europeu dins de la candidatura Lliures per Europa.
BIOGRAFIA
Va néixer a Barcelona el 1957, filla de Josep Maria Ponsatí i Capdevila i de Montserrat Obiols i Germà. Neta del pintor Josep Obiols i Palau, neboda del polític Raimon Obiols i Germà i germana d’Agnès Ponsati Obiols. Fou escolaritzada a l‘escola Talitha. Es va llicenciar a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1980). Va estudiar un màster en Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1982) i es va doctorar el 1988 en el Departament d’Economia, a la Universitat de Minnesota, als Estats Units, on va romandre uns anys com a professora.
És especialista en la Teoria de Jocs i Economia Pública, amb interès en la negociació i la resolució de conflictes. El 2001, Ponsatí va esdevenir investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del Consell Superior d’Investigacions Científiques i en va assumir la direcció entre 2006 i 2012. També ha estat professora visitant a les universitats de Toronto, California-San Diego i Georgetown.
El 2013 va denunciar que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya va decidir no renovar el seu lloc com a professora visitant de la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown per la seva posició favorable al dret a decidir, considerant aquest fet una maniobra de «censura» davant les seves opinions polítiques. Els seus punts de vista sobre les relacions entre Catalunya i Espanya van provocar que el llavors ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegurés que una càtedra a l’estranger «no debe servir de base para alentar procesos secesionistas contrarios a la Constitución», ressaltant que «mientras yo sea ministro, no ocurrirá en ninguna embajada española». El gener de 2015 va assumir el càrrec de Directora de l’Escola d’Economia i Finances a la Universitat de Saint Andrews (Escòcia).
ACTIVITAT POLÍTICA
Des de mitjans de 2016 fins al juliol de 2017 va ser membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, just abans de ser nomenada consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en la remodelació del Govern de Catalunya que dugué a terme el president Puigdemont. Des de la seva conselleria va participar en l’organització i celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre, que va requerir l’obertura d’escoles i instituts com a col·legis electorals.
Després del seu cessament com a Consellera i de la suspensió de l’Autonomia mitjançant l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució per part de l’Estat espanyol, el 30 d’octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb la llista de Junts per Catalunya. Va renunciar a l’acta de diputat el 28 de gener de 2018 per tal de garantir la majoria independentista a la sessió d’investidura. El 10 de març va anunciar que deixava de residir a Brussel·les i s’establia al Regne Unit per reincorporar-se a Universitat de Saint Andrews.
L’abril de 2019 va concórrer com a número tres a la llista de Junts i Lliures per Europa per a les eleccions europees, encapçalada pel president Puigdemont. La candidatura va aconseguir dos escons, els de Carles Puigdemont i Toni Comín.
Clara Ponsatí i Obiols en va quedar fora fins la formalització del Brexit, quan la nova distribució d’escons va comportar l’entrada de Clara Ponsatí al Parlament Europeu.
Dins del Parlament Europeu, Clara Ponsatí és membre del Comitè d’Indústria, Tecnologia, Recerca i Energia i del Sub-Comitè d’Assumptes Fiscals. També és substituta al Comitè d’Afers Econòmics i Monetaris i participa a la Delegació de relacions amb Canadà. En les seves intervencions plenàries, Clara Ponsatí i Obiols ha denunciat en nombroses ocasions l’incompliment de l’Estat de dret per part del Govern espanyol en termes de drets civils i separació de poders, a més de posar de manifest repetidament que la Unió Europea no és la Unió dels Pobles que pretenia ser.
EUROORDRES
El 24 de març de 2018, el magistrat del Suprem Pablo Llarena va llençar una ordre de detenció europea (o euroordre) contra ella i s’inicià elprocés d’extradició davant dels tribunals escocesos. El rector de la Universitat de Glasgow Aamer Anwar en va ser l’advocat defensor. El dia 28 del mateix mes Clara Ponsatí i Obiols es va lliurar a les autoritats escoceses, que la van deixar en llibertat provisional. El 19 de juliol del 2018 el jutge Pablo Llarena va retirar l’euroordre contra Ponsatí i també contra la resta d’exiliats de Bèlgica i Suïssa, en saber que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein rebutjava l’entrega a Espanya del president Puigdemont pel delicte de rebel·lió.
El 5 de novembre de 2019, el jutge Llarena va enviar al Regne Unit una nova ordre de detenció europea contra Clara Ponsatí i Obiols basada en el delicte de sedició.
En principi, el Regne Unit va rebutjar tramitar l’euroordre per ‘desproporcionada‘ sota la legislació britànica i demanaven que, per tornar a avaluar la decisió, se’ls enviés més informació. Això va crear un conflicte diplomàtic i el Regne Unit va emetre un altre document en què indicava que havia estat un error declarar que l’ordre era desproporcionada. Després que el jutge Pablo Llarena enviés la informació complementària demanada per les autoritats britàniques, el Regne Unit va acceptar tramitar l’euroordre.
El 14 de novembre de 2019, Clara Ponsatí i Obiols va declarar a Edimburg davant un jutge escocès, que va acabar arxivant l’euroordre l’agost del 2021, quan Clara Ponsatí i Obiols ja era eurodiputada i resident a Bélgica.
Tot i que Pablo Llarena no va retirar l’euroordre, la policia belga no va detenir Ponsatí ni els tribunals belgues li van obrir cap procediment, ja que com a eurodiputada gaudeix d’immunitat.
RETORN A CATALUNYA
El 28 de març del 2023, malgrat que era vigent l’ordre de detenció contra ella a l’Estat espanyol, va tornar de l’exili. Arribada a Barcelona de França directament en cotxe, a la tarda va oferir una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes. A les sis, durant un passeig pel centre, va ser detinguda pels Mossos d’Esquadra a la plaça de la Catedral, a despit de la immunitat legal que li atorga la condició d’eurodiputada.
Com a resposta, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República van convocar una concentració de suport a les portes de la Ciutat de la Justícia. Després de passar a disposició judicial, a càrrec de Pablo Llarena, va ser dotada de llibertat provisional i va sortir de nou al carrer a les 22:49h. Va ser citada a declarar el dilluns 24 d’abril del a les onze del matí per un delicte de desobediència per haver-se implicat en la organització del referèndum de l’1 d’octubre. Si no hi va, la seva situació personal podria ser modificada i Clara Ponsatí i Obiols seria detinguda.
CRONOLOGIA DE LA PERSECUCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA
Vet aquí la cronologia sobre la cronología de la persecució perversa a la llengua catalana amb un elenco de fets luctuosos que representen la minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant:
- Accions violentes directes
- L’aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Tot plegar es pot considerar un atac tipificat contra una minoria nacional.
La llista, que comença l’any 1482 i segueix fins avui en dia, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat. En el procés de marginació/residualització hi té un paper fonamental la construcció de l’Estat nació espanyol per part de les elits estatals, que empren l’estat per modelar el pensament i cultura dels ciutadans, i construir la nació prenent com a base les característiques de l’ètnia dominant.
Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que es discrimina el castellà a Catalunya, entre altres motius, perquè:
- La Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular, per tal de protegir-la.
- A això s’afegí el «Manifiesto por una lengua común» d’un grup d’intel·lectuals espanyols i la Declaració de l’Académie Française que defensen el castellà i el francès com a llengües oficials de l’Estat Espanyol i l’Estat Francès.
Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han suscitat un gran rebuig per bona part de la societat catalana. Poc després, el juliol de 2008, va aparèixer:
- El «Manifest de la Federació Galeusca», en la qual està integrada, entre d’altres, com també
- L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
En aquest manifest es comparava el «Manifiesto por la lengua común» amb les tesis franquistes, i es qualificava aquest «manifiesto» de «visió anul·ladora». Amb tot, la realitat és que l’única llengua en què no es pot viure plenament a Catalunya és el català, malgrat la persistent demanda social que ho demana. Tot aquest tema està contaminat pel nacionalisme espanyol -una ideologia que pretén cohesionar l’estat-, atès que en l’àmbit de les Nacions Unides preval l’opinió que les minories només prenen com a àmbit de referència l’Estat en el seu conjunt, per la qual cosa els membres d’una majoria no poden ser considerats com a minoria.
Aquest article -que es pot trobar a la Viquipèdia- consta de diferentes apartats, el contingut del qual exposo tot seguit per a una informació cabdal i una il·lustració de tot allò que no hauria de ser en la preservació i expansió d’un bé cultural de primer ordre tan important com n’él una llengua. Vegem-ho:
- 1. El context de la persecució de la llengua catalana
- 2. La persecució de la llengua catalana a l’Edat moderna
-
- 4. Persecució al Segle XXI
- Anticatalanisme
- Espanyolisme
- Uniformisme lingüístic a França
- Incidents de ciutadans per l’ús de la llengua catalana el segle XXI
- Decret de Nova Planta
- Decreto de Nueva Planta del Reino de Valencia
- Decreto de Nueva Planta del Reino de Aragón
- Decreto de Nueva Planta del Reino de Mallorca
- Decreto de Nueva Planta de Cataluña
- Guerra de sucesión española
Arran que a l’abril de l’any 2024 la Casa reial va donar suport a una entitat secessionista mallorquina, atorgant-li el títol de Reial –«Felip VI atorga el títol «Reial» a un grupuscle negacionista del català a les Balears», vaig recollir del diari ARA un article de l’Antoni Bassas sobre la posició de l’actual rei d’Espanya respecte de la llengua catalana:
LA CORONA I ELS INDOCUMENTATS
Per donar el títol de «reial» a l’Academi de sa Llengo Baléà, la casa reial espanyola ha de tenir un personal extremadament inútil, o ja li va bé jugar a la provocació. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears declara, amb tota precisió, que «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat». En permetre que l’autodenominada «Academi» es cobreixi amb el mantell reial està clavant una puntada de peu a l’Estatut.
Que la casa reial espanyola passi per sobre d’una llei orgànica és de nota. Si:
- Institucionalment és un error,
- Científicament és un disbarat.
Que la monarquia, sempre tan delerosa de rodejar-se de l’excel·lència en tots els camps de la societat civil, doni cobertura als que neguen la unitat del català contra tota evidència filològica, la posa al costat dels illetrats, els ignorants, els indocumentats, els de «que inventen ellos»”i els de «muera la inteligencia».
No és que la Corona pugui canviar cap criteri científic, però crea una percepció. I políticament, és d’un biaix molt gruixut. És impossible que, començant pel rei mateix, ningú del seu entorn no sàpiga que els separatistes lingüístics a les Balears militen a la dreta i la ultradreta del PP i que, per tant, el patrocini reial està donant un vernís de respectabilitat a la maniobra barroera de sempre, tendent a trencar els vincles històrics entre les Balears i Catalunya. En plena agenda del «reencuentro» és d’una inoportunitat clamorosa. I tot això si no és que a la casa reial ja li esta bé, o tant li fa, perquè allà on hi hagi un nacionalista espanyol ella també hi serà sempre.
03.05.24 (Diari ARA / Secció BON DÍA / Antoni Bassas
