REFLEXIÓ EN L’ANIVERSARI DELS MEUS 76 ANYS…!

REFLEXIÓ EN L’ANIVERSARI DELS MEUS 76 ANYS

REFLEXIÓ EN L’ANIVERSARI DELS MEUS 76 ANYS

Així com any darrera any el pas compassat i inexorable del temps em possibilita l’oportunitat de congratular-me amb les diades de molts aniversaris que, a la vegada, em possibiliten tafanejar el contingut captivador i calidoscòpic que alumnes meus dibuixen sobre el mur de l’aplicación informática Facebook o en d’altres…, en arribar ara al bell mig de l’hivern -en aquest 28 de gener de 2019– em toca a mi gaudir de la celebració anyal del meu 76è aniversari i fer-ne al seu redós la reflexió pertinent que la diada obliga.

1. En primer lloc, no vull perdre la convicció que em faig gran i, en referència a una de les llegendes o locucions llatines inscrites en algún dels rellotges de sol escampats arreu, me n’adono que la projecció de l’ombra que marca les hores de la meva vida, assenyala ja un nombre important d’anys viscuts a sol i a serena: «Quantum haec umbra progreditur, tantum vita tua minuitur» / «De la mateixa manera que progresa aquesta ombra del rellotge de sol, també la teva vida es va escapçant».

2. Després, i en segon lloc, cal percebre com el temps fuig i corre veloç: «Tempus fugit velociter». Així ho va expressar aquell filòsof insigne, Heràclit d’Efes, observador del moviment de totes les coses. Tanmateix, no podem oblidar que tots els bons records de la nostra aventura comuna i personal romanen per sempre i ben fixats en l’àlbum de la nostra memòria, permanents i inalterables, com així ho creia Parmènides -l’altre pensador grec d’Elea- el filòsof de la immutabilitat.

3. Finalment, sigui com sigui, els dies de tots els fulls del calendari escampats per entre tots els moments de la vida, ens adverteixen de la mort de la mateixa manera que les fulles dels arbres, amb el seu cromàtic tardoral, rogenc i daurat, en desprendre aquella olor humida, boscana i penetrant ens descobreixen que l’hivern ja és proper. Però també el rodolar de la natura ens alliçona sobre els deures a complimentar mentrestant perdura la vida, de la mateixa manera que l’incessant balanceig de les ones càlides i suaus del mar estiuenc -que ens recorda com l’aigua, que és principi de la vida-, també la primavera esclatant cal assaborir-la amb l’esperança de creixement i amb tot allò de la responsabilitat que no està renyida amb la fruïció del «Carpe diem».

… I així, mirar i veure amb saviesa, assaborir i delectar-se gustosament, olorar i respirar amb suavitat, escoltar i comprendre atentament, palpejar amanyagadorament i interioritzar en profunditat aquest espectacle meravellós de la natura -la més entenedora i millor metàfora de la nostra existència viscuda-, com n’han estat i en són tantes coses bones i satisfactòries al nostre voltant, amb defallences superades, amb tantes amistats lleials, en moments també prou crítics, però tants èxits aconseguits, sense oblidar cap de les mantes situacions denses i intenses…! I malgrat tot, i amb tot això de positiu al nostre abast, amb totes les fortaleses aconseguides i les limitacions vençudes, recullo el meu desig perquè tot plegat segueixi sempre un inqüestionable esperit de superació a tota prova i perquè l’ombra de la vida continuï estiregassant-se i la seva durada sigui, entre vosaltres, per MOLTS ANYS MÉS…!

Barcelona, 28 de Gener de 2019