[7.3] MAIG 2020 / LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 = COVI-19 / DELS DIES I LES NITS CONFINATS A LA LLAR… [SETENA PART – 4]

[7.3] LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 / COVI-19

DELS DIES I LES NITS CONFINATS A LA LLAR…

PRIMAVERA – MAIG 2020

És de precís consignar en aquesta aplicació informàtica del WEB-BLOG casolà, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d’una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l’electrònica observació microscòpica, talment comparada per al profans en la matèria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidoscòpica.

I en són moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder polític com de la comunitat científica, a banda dels articles periodístics de més alt o baix nivell, així com de les tertúlies d’opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ningú hagi arribat encara a l’objectivitat o comprensió global del tema -cosa ben desitjable-, però a les beceroles malauradament de tot plegat.

Així, doncs, dividiré aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne constància, així com els avatars de la pandèmia i les conseqüències que se’n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindrà el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt més fàcil recorregut.

En referència al setè tema, aquest n’és el títol del seu contingut:

[7.3] DELS DIES I LES NITS CONFINATS A CASA

Nogensmenys, la temàtica que comprèn la presentació del diversos capítols apareix determinada així: 

1. LA DIFERENCIACIÓ ENTRE ELS CONCEPTES D’ENDÈMIA, EPIDÈMIA I PANDÈMIA

2. LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS / LES VACUNES PROTECTORES / ELS BACTERIS

3. EPIDÈMIES TRANSFORMADES EN PANDÈMIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HISTÒRIA

4. EL CORONAVIRUS «COVID-19»

5. EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O LLARGA QUARANTENA

6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS /  COVID-19

7. DELS DIES I LES NITS CONFINATS A LA LLAR EN LA PRIMAVERA – MAIG 2020

7.1 DELS DIES I LES NITS DEL «CONFINAMEMT» VISCUT A L’AIXOPLUC DE CASA…

01.05.2020. BON DIA…! 

«DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL»

Ha arribat aquest 1r de maig conjuntament amb 50 dies de confinament a casa, la qual cosa m’ha suggerit algunes reflexions.

Tot i que qui escriu és un jubilat amb més de dotze anys d’experiència en aquesta circumstància i gaudeix del relax propi de la benigna situació que això suposa, cal també expressar la incertesa de caminar, com a palpentes, pel darrer tram de la vida.

Però, no per tot això expressat, he oblidat tots els actius del món del treball -amb les seves llums i ombres- que durant molt de temps suposaren l’haver-m’hi dedicat i pertenyut vocacionament i de forma digna.

Així que, després de 50 dies arraulits a casa i en aquest primer dia del mes de maig de 2020, diada del món obrer, aquestes dues dates em porten a:

• Mostrar-me reivindicatiu contra totes les injusticies laborals existents i d’altra mena també prou precàries, de tal manera que us presento un Video, prou estressant i punyent, que denuncia l’estat actual de les coses i el moment en què vivim amb tota la cruesa i la inhumanitat que de tot plegat se’n deriva…
• Passar-vos la «partitura musical» de La International -frepant i intensa com ho podreu comprovar si algú de vosaltres decideix escoltar-la-, però amb la intenció que hom n’escrigui i n’adapti la seva pròpia «lletra» personal i reivindicativa que més i millor li n’escaigui.

D’aquesta manera -en tan sols uns minuts-, haurem contribuït a festejar la jornada.

Celebració…? No sé si tot plegat es pot considerar una festa de celebració, ja que potser fóra millor prendre consciència dels greuges que pateix la societat del nostre món globalitzat, com en són avui els danys o perjudicis que niuen en les plataformes laborals.

Tanmateix, si no reivindiquem, com cal i en la seva mesura i justesa, els greuges i les males arts que amb freqüència porta la distorsió i el corc tant l’economia capitalista exacerbada, com la comunista totalitària, podria ser que malauradament moltes persones, i per molt de temps, se’n ressentin greument, de la mateixa manera que ho està fent el corc minúscul, però agressiu i cruel del COVID-19.

MALGRAT TOT, QUE TINGUEM UN MOLT BON DIA…!

01.05.20 BONA NIT…! 

Avui he trobat, per a la reflexió d’aquesta nit, una composició amb moviment accelerat de les «fases» de la lluna. Tot un espectacle prodigiós de sincronia espacial:

Des de la lluna nova visible, tot caminant cap al seu quart creixent i  sadollant-se posteriorment, tot formant l’anomenada lluna gibosa creixent, fins arribar al zenit d’una esplèndida i lluminosa lluna plena, per anar desinflant-se a poc a poc  com n’és el que se n’ha convingut anomenar lluna gibosa minvant, reduïda més tard en una progressiva lluna minvant que, abans d’entrar en el perill de fondre’s de la nostra vista, torna cap a la fase d’una lluna nova que possibilitarà altra vegada el magnífic espectcle del circuit llunar…

Però, ja que parlem de la lluna, deixeu-me expressar el que al juliol de l’any 1969 em va entusiasmar fora de mida. Es tracta de la missió llunar de l’Apollo 11 en què per primera vegada a la història de la humanitat un astronauta va posar els peus a la superfície llunar. La nau Apollo 11 va ser enviada a l’espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida EUA), es va enlairar el 16 de juliol de 1969 i va arribar a la Lluna el 20 de juliol, per tornar a la Terra el 24 de juliol a l’oceà Pacífic, prop de les illes Hawaii.

Impactants van ser les primeres imatges de la missió de l’Apollo 11 per televisió, així com aquelles primeres paraules pronunciases per Armstrong en trepitjar la Lluna:

«It’s one small step for [a] man, one giant leap for mankind» / «Un petit pas per a un home, una gran salt per a la humanitat».

I, realitzades les comprovacions i assajos de la missió la tripulació de l’Apollo 11 –Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collin– cadascun d’ells amb la missió encomenada, abans del retorn a la Terra col·locaren una placa d’acer inoxidable, per commemorar la missió i deixar informació sobre la visita a tots els éssers vius que la poguessin trobar. A la placa hi ha escrit:

«Aquí humans del planeta Terra van trepitjar la Lluna per primera vegada, al juliol de 1969 D.C. Vam venir en so de pau per a tota la humanitat»  /«Here men from the Planet Earth first set foot upon the moon, July 1969, A.D. We came in peace for all mankind».

I tot això ha vingut a tomb -per allò de les lleis associatives- perquè demà comença la primera de les «fases» del descalament després de 50 dies de confinament per a l’estat d’alerta dictat a causa de la pandèmia del coronarirus COVID-19. Hi haurà cinc fases i es comença per la Fase O. Què tinguem sort i que la prudència i la responsabilitat de tots ajudi, més que dificulti, a allunyar la pandèmia de la nostra societat. De nosaltres depèn…! I com que d’estirar les cames i posar els peus en terra -pels carrer de la ciutat o els camins boscans -a similitud infinitessimal de la primera petjada que va trepitjar la lluna- ara ens convé anar-nos-en a estirar al llit. MOLT BONA NIT A TOTHOM…!

02.05.20 BON DIA…! 

Avui he escollit dues cançons per donar-vos el bon dia. Aneu A YouTube i baixeu-vos-les:

«Camins» dels Pets i

«El meu carrer» de Joan Manel Serrat.

Camins que ara s’esvaeixen. / Camins que hem de fer sols / Camins vora les estrelles / Camins que ara no hi són. // Van deixar-ho tot, el cor encès pel món / per les parets de l’amor sobre la pell. / Eren dos ocells de foc sembrant tempestes; / ara són dos fills del sol en aquest desert. // Mai no és massa tard per tornar a començar / per sortir a buscar el teu tresor / camins, somnis i promeses, /camins que ja són nous. // No és senzill saber cap a on has de marxar; / pren la direcció del teu cor. / Mai no és massa tard per tornar a començar / per sortir a buscar el teu tresor. //  Camins que ara s’esvaeixen. / Camins que has de fer sol. / Camins vora les estrelles. Camins que ja són nous

El meu carrer / és fosc i tort, / té gust de port / i nom de poeta. / Estret i brut, / fa olor de gent / i té els balcons plens / de roba estesa. // El meu carrer / no val dos rals: / són cent portals / trencats a trossos / i una font on / van a abeurar / infants i gats, / coloms i gossos. // És un racó on mai no entra el sol, / un carrer qualsevol. // El meu carrer / té cinc fanals / perquè els xavals / llancin pedrades. / Hi ha una pensió / i tres forns de pa, / i un bar / a cada cantonada. // El meu carrer / és gent d’arreu / que penca i beu, / que sua i menja, / i es lleven amb / el primer sol, / i van al futbol / cada diumenge, // o a fer esparral al volantí, /o a fer un dòmino amb vi. // El meu carrer / és un infant / que va berenant / pa amb oli i sucre, / i juga a daus / i a ‘cavall fort’, / mig bo, mig bord / escolà i cuca. // El meu carrer / del barri baix / viu al calaix / de les baldufes, /amb patacons, / i l’album ‘Nestlè’ / i els trossos / d’una vella estufa. // I a poc a poc se’m fa malbé / el meu carrer.

Ha arribar el dia de començar seriosament el descalament, però haurem d’esperar quinze dies si, entre tots, ho hem fet bé i el virus no rebrota escampant-se altra vegada. Com deia ahir a la nit, prudència i responsabilitat perquè no ens tornem a veure confinat, la qual cosa seria ben trista i, fins i tot, insoportable des ce molts punts de vista

Tot i això, m’he acostumat tant al confinament que en levar-me tinc com mandra de sortir al carrer, agreujada pels accessoris que m’he de posar Umascareta i guants), am és a mçés que si ja em costa de calcular exactament la longitud d’un metre i mig o dos metres, saber la distància permesa d’un quilòmetre a redós em preocupa. Ah…! I si emtrobo algun conegut, què he de fer…? Tapada la boca amb mascareta i a dos metres de distància l’hauré de saludar amb cridòria. No seria millor agafar el mòbil i trucar-lo…?

Finalment i seriosa: sortim i gaudim dels camins i dels carrers en aquest començament de maig i primavera ja prou avançada en què el refraner vol alegrar-nos quan ens diu: «Si l’abril ha estat ploraner, el maig es presenta rialler». APROFITEM, DONCS, EL «DESCALAMENT» DEL DIA I TINGUEM-LO BEN BO…!

02.05.2 BONA NIT…! 

D’una manera o altra avui tots el qui hem volgut hem pogut posar els peus a terra i amb l’exercici de les dues cames hem trepitjat aquestes rajoles de la ciutat o, tot fent un exercici encara millor, algú/na s’ha decidit a córrer i, per entre els camins que hi ha també pel bosc, les flors de camp s’han vist honorades amb la presència d’alguns humans.

Em crida l’atenció que una cosa tan normal i senzilla com donar quatre passes, hagi estat avui una facècia extraordinària. I és que només ens n’adonem de la importància de les coses petites quan, de la mateixa manera, hem sabut per A. Saint Exúpery en «El Petit Príncep» que l’essencial és invisible als nostres ulls. Aquest llibre filosòfic i poètic de persones grans escrit per a nens que ara ha vingut a tomb, amaga la saviesa de molts coneixements i les vivències d’encara més sentiments. N’espigolo alguns:

•  «Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible».
• «Quan un està molt trist són agradables les postes de sol».
• «Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d’amics, els homes ja no tenen amics».
• «Les paraules són font de malentesos».
• «Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny».
• «Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números».»Als grans els agraden les xifres. Quan se’ls parla d’un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial».
• «S’ha de demanar a cadascú el que està al seu abast».
• «Aquest és el meu secret: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls».»Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l’un de l’altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món».
• «El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou».
• «No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món».
• «És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important».
• «És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi».

Però tornant amb les petjades que avui hem pogut donar i que ens ha semblat com una excursió meravellosa el tornar a caminar per la ciutat o córrer pels verals dels camins atapeïts d’arbres primaverals, en podem extraure dues qüestions que ens cal de valorar en la mateixa línia que dèiem abans.

Vet aquí les consideracions:

En primer lloc, prendre consciència de la importància que tenen les coses més naturals i insignificants que, per saber-les de cada dia o practicar-les habitualmentde, passen desapercebudes i només ens n’adonem de la seva importància cabdale quan en quedem privats de la seva presència.

Després, reconèixer la nostra debilitat i petitesa davant de la immensitat de l’univers que com a exemple podem mostrar la il·luminació de la Via Làctea quan la contemplem, una part infinitesimal de la gràndaria dels cosmos… I ja que ja parlàvem de camins i de carrer per recórrer-, tot plegat ens porta i empeny a pensar que moltes de les nostres preocupacions, dèries, penes i alegries, són relatives. I aquest és el punt central de la consideració que m’interessava puntualitzar

La Via Làctia és una galàxia en forma d’espiral, on es troba el sistema solar. Està formada per més de 400 mil milions d’estels com li atribueixen estudis recents. Existeixen molts mites sobre la creació de la Via Làctia per tot el món i que són la font del seu nom en les diferents llengües:

• En la mitologia grega, la Via Làctia va néixer de la llet vessada per Hera mentre alletava Heracles.
• I en moltes altres llengües la Via Làctia s’anomena el camí dels ocells, ja que la ruta migratòria de les aus sembla resseguir.la. També altres noms com riu celestial, riu d’argent, camí de l’hivern i, fins i tot, camí de Sant Jaume o de Santiago…

Que el descans d’aquesta nit ens prepari i ajudi per seguir caminant de dia i, en tot cas, si l’excursió nocturna és entre somnis, que sigui trepitjant les estrelles de la Via Làctea, innobrables i immenses, en un recorregut cap a l’infinit de la nit, per dir-ho poèticament. QUE LA SON US TANQUI SUAUMENT LES PARPELLES PERQUÈ PUGUEU TENIR MOLT BONA NIT…!

03.05.20 BON DIA…! 

«DIA DE LA MARE»

Avui ens hem despertat recordant el Dia de la Mare, una celebració per honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del país i que en el nostre indret es fa el primer diumenge de maig.

El primer pensament, doncs, s’atansa a totes les mares:

• A les que ja no hi són i dormen el somni de la pau vetllant per tots nosaltres  i
• A les que tenim al nostre redòs que encara ens cuiden i mimen…

Així, doncs, en aquesta festivitat, lluny de concébrer-la com un reclam més de tipus consumista, no puc deixar de situar-la entre les festes en què el sentiment i l’agraïment s’entrellacen.

No se m’acut avui una altra cançó que aquella famosíssima d’Antonio Machín, dedicada a la mare, essent-me d’una gran satisfacció trobar i recórrer aquestal delicada, emotiva i sentida composició literària i musical: «Madrecita del alma querida«:

«Madrecita del alma querida, / en mi pecho yo llevo una flor, / no te importe el color que ella tenga, / porque al fin tú eres madre una flor. / Tu cariño es mi bien, madrecita, / en mi vida tú has sido y serás, / el refugio de todas mis penas, / y la cuna de amor y verdad. // Aunque amores yo tenga en la vida, / que me llenen de felicidad, / como el tuyo jamás, madre mía, / como el tuyo no habré de encontrar. / Madrecita del alma querida, / en mi pecho yo llevo una flor, / no te importe el color que ella tenga, / porque al fin tú eres madre una flor». QUE AQUEST PRIMER DIUMENGE D’ABRIL -DIA DE LA MARE-, SIGUI PLAENT PER A TOTHOM…!

03.05.20 BONA NIT…! 

I per acabar tendrament el Dia de la Mare, tot recordant les vegades que de petits havíem demanat de dormir amb ella per protegir-nos de la foscor de la nit, serà escaient buscar una cançó de bressol que no per clàssica és menys adient per apaivagar les nostres pors actuals i salvaguardar-nos dels terrors nocturns…

…i parlant de terrors nocturs, ve a tomb una carta d’un pres adreçada a la seva mare des de la presó que us transcric tot seguit:

05.05.20 BON DIA…! 

De tant en tant, resulta satisfactori recordar -de bon matí-, els esmorzar a casa que, si bé no s’adapten perfectament a la foto escollida, donen una idea del plaer que suposa una cafè amb llet calent fumejant…

Mai millor el que aquesta circumstància m’ha donat a pensar perquè immediatament m’he basat en el text del famós poema de Ramón de Campoamor que diu:

• Les ‘il·lusions fisiològiques‘ estàn associades als efectes d’una estimulació excessiva en els ulls com la brillantor, el color, el moviment, l’encantament després de veure una llum potent o altres… 
• Les ‘il·lusions cognitives‘ sorgeixen per una interacció amb supòsits sobre el món, la qual cosa porta cap a «inferències inconscients«. L’exemple més característic és el «Gerro Rubin» en el que es perceben dues cares o un gerro indistintament. Es divideixen habitualment en il·lusions d’ambigüitat, il·lusions de distorsió, il·lusions paradoxals i il·lusions fictícies o al·lucinacions.

Les il·lusions òptiques més importants les detallo tot seguit: la il·lusió de la quadrícula / el miratge / l’holograma / l’estereograma / la irradiació així com també les distorsions del tauler d’escacs d’Adelson l’anamorfosi, la pareidolia i l’artefacte o error, a més a més de otes les descrites en el tema general.

I és que aquest text esgarriat -quasi incomprensible a primera vista i difícil de llegir-, té la particularitat que esdevé molt comprensible si, des del seu començament enfilem bé la mecànica de la seva lectura a partir de la primera paraula.

Tanmateix, per si la primera paraula no acabes de percebre-la prou bé, et faig la gratificació d’ajudar-te a llegir-la com cal:

C12R7O = CIERTO

I ara pots seguir tanquil·lament «de capo» fins al «finale» de tot el text

1.En fer referència habitualment al temps i trobar-me amb aquest text foraviat, se’m presenta l’avinentesa d’aprofitar encara aquests dies de bonança perquè novament el temps tornarà a desdibuixar-se, com el text en qüestió, i durant el cap de setmana baixarà molt la temperatura i de ben segur que plourà.

2. Però abans que s’acosti el temporal i el venti i la pluja s’emportinar les lletres del text del gràfic, doneu-vos prou temps i us convido perquè desxifreu el contingut del missatge que s’hi amaga, sobretot allò expressat en les últimes  línees del text que, en definitiva,  és tot el que jo ofereixo cada dia i desitjo per a tothom.

Us semblarà una bagenada, però podeu estar ben segurs que si traballem esforçadament i amb afany el contingut de les paraules clau inserides al final del text i que representen la tasca a què ens hauríem de comprometre, tindrà escaient sentit tot allò que ens diem cada dia, perquè les paraules surtin esbatenades del cor i el «bon dia» sigui realment un  MOLT BON DIA…!

Ara bé, tot i que aquest moment nostre és de prou gravetat seriosa, nogensmenys cal també prendre’s les situacions amb cert humor com el gràfic que -amb tots els respectes cap  a les persones- he trobat, pel que fa a la relació entre les fases de descalament i les botigues xineses que encara romanen tancades. Perquè penso com si el marcador més segur per introduir cert descalament en sigui si l’oberturaels de les tendes xineses com el senyal fefaent d’haver-se superat la crisi pandèmica contagiosa.

L’humor està relacionat amb la broma que pot descriure’s com una maniobra, parany o truc que es fa a algú a propòsit perquè se senti enganyat o victimitzat, però sobretot i normalment a través de l’humor.

En moltes bromes existeix una crueltat inherent que les fa difícils de diferenciar de l’assetjament, sadisme, vandalisme, per exemple. Però en aquesta ocasió això no és pas el cas.

• A la cultura occidental se sol dedicar un dia a l’any per a fer bromes, com el dia dels Sants Innocents en la major part dels països de llengua espanyola, o el primer d’abril en altres països.
• Un altre dia comú de les bromes és el dia de Halloween, sota la forma del «trick or treat».
• També es fan bromes a les festes d’aniversari dels adolescents i adults (principalment a Amèrica Llatina). Les bromes en què s’utilitza el telèfon com a mitjà es denominen bromes telefòniques.

El mot provindria del grec antic βρωμα que significa corc o corcadura, aplicat inicialment al corc marí, un mol·lusc que corca sota les embarcacions i deixant-hi infiltrar l’aigua, les feia més pesants, d’on el sentit de broma pesada, després de futilitat i finalment de facècia, o bé segons Joan Coromines del català broma, núvol, i doncs cosa lleugera, de poca importància. I, des d’aquest darrer significat, és el que porto jo avui aquí abans d’anar-nos-en a dormir. QUE ELS MALS SOMNIS NO SIGUIN CAP BROMA PESADA, SINÓ QUE ENS DEIXIN DORMIR TRANQUILS TOTA LA NIT…!

09.05.20. BON DIA…! 

En començar el dia, res millor que desitjar-lo ben bo…!

D’entrada cal preguntar-se què tenen a veure aquestes agulles d’estendre que incorporo avui només inciar la jornada. La reposta és senzilla perquè en informar-nos que aquest cap de setmana canviarà altra vegada el temps cap a una inestabilitat més plujosa i freda en comparació a la calor anòmala que ens ha empès a desar -massa precipitadament- la roba de primavera. 

I és per això que, enlloc de desar la roba, en tot cas fóra millor rentar-la, estendre-la, abans que les pluges facin mullena altra vegada, perquè ens l’hauren de tornar a posar. Però, una cosa tan vulgar com unes agulles d’estendre, a banda de subjectar la roba en una corda perquè s’assequi al vent, què més ens pot suggerir…? Simplement allò que resulta tan ordinari: conrear les feines de casa.

Coses tan senzilles i agraïdes com ventilar les estances de la casa, desfer i fer els llits, preparar l’esmorzar, el dinar i el sopar, rentar els plats, fer la bogada i planxar-la després d’estendre-la perquè s’assequi i cosir si és de precís, escombrar, fregar i treure la pols, ordenar el possible desori, netejar els vidres, regar les plantes i sortir al carrer per agafar aire i comprar per tenir els plats del dia a punt i el rebost atapaït…

En començar la reflexió parlàvem de pluges properes i d’una nova pujada -no sé si seria millor assignar el nom de baixada- del fred. Ja tenim els núvols amenaçadors i el cel ennuvolat i amenaçador. Però, malgrat la inestabilitat del temps metereològic, sempre hi ha un tros de cel blau que apaivaga l’entrebanc amb què ara ens trobem arran d’aquesta pandèmia que -malgrat les fases de descalament progressiu que s’aniran dictant per tornar a una nova  incerta normalitat- ens trasbalsa. Però no per això hem d’abandonar la quotidianitat reglada i quasi codificada de cada dia…

…I és que el bon govern de la llar, a part de la vigilància, gestió i distribució econòmica perquè els estalvis i el rendiment del treball no facin fallida, cal despatxar-lo amb aquella atenció acurada i mirament escrupolós amb què el llibre bíblic dels Proverbis (31.10-31) en descriu la dona forta o l’home d’avui, perquè els temps han canviat molt:

• • «Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles.
  • El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida.
  • Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit.
  • Com les naus d’un mercader, porta de lluny les provisions.
  • És de nit i ja es lleva; prepara el menjar per als de casa i la feina a les criades.
  • Es mira un camp i el compra, amb el fruit del seu treball planta una vinya.
  • Es posa amb energia a la feina, fa anar els braços amb vigor.
  • Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia.
  • Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. Obre la mà als pobres, l’allarga als necessitats.
  • Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells.
  • Ella mateixa es teixeix les flassades, es vesteix de porpra i de roba de fil.
  • El seu marit és respectat en l’assemblea, quan té sessió amb els notables del país.
  • Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants.
  • Va vestida amb honor i dignitat, es riu del dia de demà.
  • Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament.
  • Vetlla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l.
  • Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances: «Hi ha moltes dones fortes, però tu les guanyes totes!»

QUE TOTA LA JORNADA QUE TENIM PER ENDAVANT SIGUI EL MARC D’UN MOLT BON DIA FEINER…!

09.05.20. BONA NIT…!

«DIA D’EUROPA»

La Diada d’Europa es commemora avui, dia 9 de maig, en record a la declaració realitzada per l’aleshores Ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, a París el dia 9 de maig de 1950, just cinc anys després de la signatura de l’armistici de la Segona Guerra Mundial.

El ministre francès d’Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d’una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l’acer -elements necessaris per a la construcció d’armament- sota el control d’una autoritat única i supranacional amb altres finalitats no bèl·liques. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, la CECA, origen del procés d’integració europea que ha acabat edificant l’actual Unió Europea.

La Diada del 9 de maig s’ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l’euro, la bandera europea i l’himne europeu, identifiquen l’entitat política de la Unió Europea. A pesar de ser l’únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d’alt nivell i aquest any, amb la preocupació de la severa pandèmia, tampoc aquesta diada ha tingut res destacat de particular a no ser les baixes hores per l’amoïnament generalitzat sobre l’estat de la salut sctual, la tragèdia laboral i la davallada econòmica.

La fotografia mostra el moviment dels avions en territori europeu, després de ser tancades les fronteres -malgrat la seva supressió a l’any 1995 d’acord amb l’Espai Schengen– comparant el seu tràfic entre els mesos de març de 2019 i 2020.

L’himne europeu, des de l’any 1972 és l’Oda a l’Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text de l’escriptor alemany Friedrich Schiller, -el poema Oda a l’Alegria- que expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, una visió que Beethoven compartia.

A causa del gran nombre d’idiomes utilitzats a la Unió Europea, l’himne és purament instrumental -els arranjaments els va fer Herbert von Karajan– perquè la seva lletra, en alemany, no té caràcter oficial.

I a banda de diferents lletres plantejades, recentment, el llatí, com antiga llengua de molts països europeus, va ser el llenguatge proposat que exposo tot seguit i que encara, dissortadament, no ha fet fortuna Però sense oblidar el lema i eix principal de la Unió Europea: «La unitat en la diversitat». 

• Europa nunc unita est = Europa ara està unida / et unita maneat = i que unida romangui. / Una in diversitate = Una en la diversitat, / pacem mundi augeat = contribueixi a la pau del món.
• Semper regant in Europa = Sempre regnin a Europa / fides et iustitia = la fe i la justícia / et libertas populorum = i la llibertat dels pobles / in maiore patria= en una pàtria més gran.
• Cives, floreat Europa, = Ciutadans, que Europa prosperi…! / Opus magnum vocat vos = Una gran tasca us crida. / Stellae signa sunt in caelo = Les estrelles en el cel són els símbols / aureae, quae iungant nos = daurades, perquè ens uneixen.

Així que avui essent el Dia de la UE, tota la celebració queda rwduïda a unes masqueretes simbòliques que abasten la seva estructura ambivalent com n’és -i ho dit abans- l’Euro (una preocupació econòmica que, certament, no favaroix pas als qui més ho necessiten), la Bandera (amb un fons blau i unes estrelles daurades, però que avui han perdut força lluentor), i l’Himne (apoteòsic per haver estat composat per un dels gran de la música, però sense que qualli del tot la lletra de Schiller). I si bé el lema central o leit motiv a la manera d’un eix que fa rodar tota la construcció mou tot es presenta com «la unitat en la diversitat», he de recordar que, fins al dia d’avui, aquesta ‘unió‘ tan ‘diversa‘ no ha volgut admetre la mil·lenària llengua catalana en el seu sí. Així, doncs, una celebració, en aquest 9 de maig, de llums i ombres que, en definitiva, també és com va succeint la nostra vida en aquests moments

Que la solitud de l’espai aeri europeu i la foscor de la nit, en aquests moments, sigui el reflex tranquil per a conciliar la son i reparar el cansament, mentrestant ressona l’Himne de l’Oda de l’Alegria perquè ELS SOMNIS DE LA PAU SIGUIN AMB TOTS NOSALTRES…!

10.05.20 BON DIA…! 

A primera hora del matí -aquella que en llenguatge canònic en diríem «Matines«-, m’he llevat per veure si el que m’indicava l’aplicació informàtica del temps, que tinc instal·lada en el mòbil, corresponia exactament amb la realitat o la contradia…

…I, efectivament, plovia a bots i barrals. I tant era així que a la llunyania uns llampcs incessants esgarrapaven els núvols carregats d’aigua que, a causa de la seva baralla, enviaven arreu una rastellera de trons ensordits i esponjosos.

A una de les finestres hi tinc penjat un baròmetre que m’amida la pressió atmosfèrica, i també un higròmetre, que em detalla el grau de la humitat ambiental. Aquests dos aparells m’han mostrat amb precisió la realitat metereològica plugissera del dia d’avui.

Però enmig dels meus pensaments, en contemplar el xic del que la meva mirada pot assolir, ja que quan el cel resta cobert de núvols carregats de pluja es redueix tant notablement el camp visual que no m’és possible d’entreveure ni el Temple del Tibidabo ni l’altívola antena que l’acompanya i el supera, tot i que mig dormisquejant la imaginació dels meus records m’ha traslladat a les boires del meu poble de naixença -Ripoll que és el bressol de Catalunya, però també el balanceig de la meva canastra- i m’ha aparegut la visió d’una historiada capsa de cartró molt curiosa, emmarcada de groguenc i enferfegada de guarniments que, en delimitar la figura d’un…

…“monjo carregat d’anys, amb una caputxa, una vareta a les mans -dita també punter o agulla- i un teló de fons amb un sol o uns núvols de pluja pintats”…,

…assenyala els diferents estats de la variabilitat metereològica gràcies a un senzil i fràgil engranatge intern condicionat a les categories variables del temps segons sigui sec, revolt, ventós, bo , insegur, humit o plujós.

Tot un invent graciós per mesurar la bonança o la intemperança del temps, aconseguit gràcies als estudis ‘científics‘ dels llibres, del globus terraqui i del rellotge de sorra que resten al peu de l’ermità i que, de ben segur, serviren per configurar l’aplicació ‘tecnologica‘ adient d’aquest casolà artefacte monacal de medició higromètrica.

I tot tan senzil com un simple cabell humà o una crin d’animal ben tensionats i que, en dependència de l’allargament o de la contracció del pèl en relació al grau d’humitat, transmet  mitjançant un mecanisme de politja o corriola, una animació movedissa a tot l’enginy de l’andròmina, ja sigui el vaivé d’amunt o avall de l’agulla indicadora del temps, la caputxa per resguardar-se del fred a l’hivern o treure-se-la a l’estiu, així com el canvi de decorat pintat segons faci calor o faci fred.

Després d’uns dies de calor completament atemporals, també resulta agradable que refresqui una mica. I si hem de tornar a desar la roba d’estiu i treure de l’armari la primaveral, no farem altra cosa gens estranya que reintegrar-nos a la normalitat del temps que s’escau aquesta temporada perquè des d’ençà està massa regirat. QUE TINGUEM UN DIUMENGE ABELLIT O BEN MUDAT QUE FACI HONOR I EN SIGUI EL SENYAL D’UN MOLT BON DIA…!  

10.05.20 BONA NIT..! 

M’ha impressionat sobremanera la coneixença de la mort a causa del COVID-19 d’un torturador que no ha respòs mai dels seus crims. Els diaris i mitjans de comunicació en van plens de la mort de Billy el Niño i de com la democràcia espanyola ha permès que aquest torturador gaudís d’honors i privilegis fins al seu final.

Es tracta de J. A. González Pacheco que es va fer famós per com gaudia practicant o fent practicar, de manera sistemàtica, tortures a detinguts antifranquistes als calabossos de la Direcció General de Seguretat de Madrid. Amb les medalles intactes i els plusos de la nòmina, quaranta-tres anys de democràcia no han estat suficients per retirar els honors guanyats pels horrors a aquest psicòpata torturador.

Dir el seu nom o el seu sobrenom, és posar-li cara a l’aparell repressor del règim franquista que, en la seva il·limitada crueltat li va valer nombroses distincions:

• Unes «Medalles al Mèrit policial» en els anys 1972, 1977, 1980 i 1982
• La «Creu al mèrit militar amb distintiu blanc» de 1977 
• Un «increment del 50%» en la seva pensió vitalícia per jubilació, gràcies a les distincions

Però el més trist i denigrant per les seves víctimes tot i els diversos intents al respecte, és la negativa institucional tant a permetre la seva extradició per ser jutjat a l’Argentina, com al fet que la jutgessa Servini l’interrogués en terreny dspanhyol -a ell i a la resta d’imputats- d’acord amb la «Querella Argentina contra els crims del franquisme».

Una persona que feia gala d’un sadisme i crueltat desmesurats a l’hora d’interrogar a les seves víctimes, arribant fins i tot a produir-los la mort -com el cas que s’explica de l’Enrique Ruano-, no mereix distinció de cap tipus per part de l’Estat.

A l’Estat espanyol s’ha tolerat el feixisme com cap altre estat d’Europa. L’arrel del que passa a l’Estat espanyol és molt profunda: es tracta d’una democràcia construïda damunt de la tomba de Franco, que no ha passat mai comptes amb el seu passat totalitari, una democràcia on els alts càrrecs franquistes i llurs fills o néts, han seguit ocupant cadires en els consells d’administració, en les empreses públiques i a on s’ha tolerat impunament el feixisme franquista.

En aquesta democràcia espanyola no hi ha hagut temps encara -i és un sxarcasme- ni de retirar ‘medalles ensangonades‘ als torturadors, ni de derogar la ignominiosa ‘Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana‘ de 2015, concebuda com una llei dita ‘mordassa‘, ni de ‘remoure càrrecs‘ de caire feixista instal·lats en alguns dels poders estatals. Tanmateix, sí que hi ha hagut prou temps per premiar dadivosament amb més medalles i sobresous annexos als ‘piolins‘ destinats a Catalunya la tardor de 2017  sota la cridòria del «a por ellos» i l’apallissament de l’1-O de 2017 durant la votació del Referèndum d’Independència de Catalunya.

La periodista Marina Llansana, des del seu punt de vista i sota el títol «Keep calm – Franquistes morint al llit«, acaba l’article  d’aquest diumenge a El Punt Avui+ 10 de maig de 2020 escrivint: «I espereu, perquè no ho hem vist tot encara. M’hi jugo un pèsol que quan passi el virus i s’aixequi la prohibició dels funerals, Antonio González Pacheco, àlias Billy el Niño, tindrà el seu homenatge, on no faltaran les àligues ni el Cara al Sol. Es permetrà i en veurem les fotos. És qüestió de dies».

Sort que demà se celebra la Festa Major de Ripoll i el meu escrit de reflexió segurament prendrà un altre caire, tot i que la festivitat de Sant Eudald haurà d’ajornar-se per quan vinguin temps millors i la pandèmia deixi de fer estralls per entre aquests monts de Déu. Encara que algunes províncies de mitja Espanya i un reduït nombre de persones que viuen en els territoris d’Àrees Bàsiques de Salut -les del Pla de Tarragona, l’Alt Pirineu i les Terres de l’Ebre- entraran en la ‘Fase 1′, de les cinc que n’hi ha respecte del descalament de la confinació deguda a l’estat d’alerta. Anem-nos-en a dormir –πάμε για ύπνο, en grec o venite dormiat, en llatí-, I QUE ELS NOSTRES SOMNIS SIGUIN MÉS AGRADABLES QUE AQUESTES NOTÍCIES ESGARRIFADORES DEL DIARIS D’AVUI. BONA NIT…! 

11. 05.20 BON DIA…!

Són ja 60 els dies que portem confinats a casa i segurament hi seguirem…! I encara que ben abillats i tapats profilàcticament podem sortir al carrer, poc ens compensa aquesta sortida, perquè la por d’un contagi  fa basarda. I és a causa de la gent irresponsable que no compleix la normativa o circula pel teu costat sense cap mirament i com si no passés res.

I avui 11 de maig no m’imagino el meu poble -Ripoll- sense poder celebrar la seva Festa major…! Un Sant Eudald també confinat…!

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o sigui una festa en honor a un sant patró o santa patrona, com n’és avui el nostre cas. 

Les festes majors són el punt de trobada d’una comunitat local que es reuneix anualment a l’entorn d’uns escenaris comuns -a la plaça, al cafè o a l’església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d’uns referents simbòlics compartits.

Obvio d’escriure la contalla de mossèn Cinto Verdaguer que explica la llegenda d’aquest sant patró de Ripoll i de quina manera les seves relíquies van arribar al poble de la seva estada santoral des de la veïna França. Eren altres temps. També temps de pandèmies i de negrenques i típiques situacions pròpies de l’Edat mitjana.

Sort en tenim que avui, sense gatzara al carrer i confinats a casa podem gaudir de tota l’essència d’una festa major. És la que ens proporciona «Festa Major», un disc de La Trinca (Edigsa, 1970) en què la majoria de les tretze cançons que el configuren segueixen per ordre cronològic, « una barreja molt reeixida de l’ironia i el costumisme, i l’ús prodigiós d’un gustosíssim llenguatge popular».

Introduïm-nos en els actes d’un dia de festa major típic d’un poble de la Catalunya de final dels anys seixanta del segle passat i que en alguns indrets encara perdura:

• Alegria, és Festa Major
• El pregó
• La passada
• L’ofici solemne
• El sermó
• Les sardanes
• El concert
• La processó
• Els gegants
• El castell de focs
• L’envelat
• Ball de rams…

…tota una corrua de cançons -a quina més divertida- en què un dia a l’any el contingut del concepte que expressent alegra els petits pobles de muntanya o de la costa del mar.

Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó (sovint amb gegants i nans), acompanyats, tots, per música de banda.

Entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre, balls de sardanes o de danses tradicionals, a la plaça, divertiments infantils, competicions esportives, focs d’artifici, correfocs, diables, castells i fires.

La corporació municipal presideix els actes més solemnes i hom enrama o adorna amb garlandes els carrers i a la majoria de les cases es fa un gran àpat, al qual són convidats parents i amics forans, essent també costuma l’estrena de vestits.

Avui tenim, doncs, tot el dia per celebrar en confinament una festa major. AIXÍ  QUE FORNIM-NOS D’ALEGRIA, TINGUEM UN BON DIA I VISCA LA FESTA MAJOR…!

11.05.20 BONA NIT…!

La Festa Major de Ripoll, suspesa per la circunstància actual, em porta a recordar els concerts i festivals cancel·lats uns, o ajornats altres.

Tot plegat un desastre cultural i econòmic. Sort tenim que hi ha aplicacions informàtiques que ens faciliten música al moment.

I avui no ha estat pas una excepció: “La Trinca” ens ha fet reviure allò que n’és encara l’essència de les celebracions “majors” dels pobles catalans: tradició i cultura…!

Però, de moment hem perdut concerts, audicions i festivals importants. En recordo algunes: les del Liceu, del Palau de la Música Catalana, de l’Auditori, uns concerts d’orgue de la Catedral de BCN i de l’Església de Sant Felip Neri, així com els Festivals de Perelada, del BCN Visual Sound, de la Primavera Sound, els de Luz de Gas, de la Sala Apolo i Razzmatazz…i les cançons programades de P. McCartney i I. Maiden…

…Ja sé que me’n deixo, però aquesta desfeta musical en directe podem salvar-la escoltant música enllaunada.

Amb un bon equip i auriculars com cal, seguirà sonant -sense l’escalf, evidentment d’estar acompanyat- però gràcies al progrés d’avui dia el COVID-19 no hi té res a fer…!

Que la música d’elecció pròpia ens acompanyi totes les nits d’insomni, si és que no podem dormir…!

Però, per si de cas…, TANQUEM ELS ULLS, DEIXEM-NOS PORTAR PEL SUAU XIUXIUEIG D’ALGUNA ORQUESTRA I MOLT BONA NIT…! 

12.05.20 BON DIA…!

L’entrada a la Fase 1 del descalament per a aquelles persones que formen part de les Àrees Bàsiques de Salut del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu-Aran, ofereix imatges d’esmorzars suculents que, no per ordinaris, actualment s’han convertit en extraordinaris.

Prendre un cafè assegut a una de les taules improvisades d’algun bar resulta, per als que encara son a la Fase 0 motiu de sana conbejança i més si el servei ve acompanyat de xurros amb xocolata. I és que aquestes senzilles menges s’han convertit en l’objectiu d’un dels primer plaers que tindrem quan també -si fem bondat i som responsables, cosa que no tohom hi resta adaptat- ens atorguin passar de la Fase O a la Fase 1…!

Mentrestant, nem-nos en preparant i que el temps de l’espera sigui tant o més plaent que el dia d’aquest esmorzar…! Moltes vegades s’experimenta més goig mentre vius un desig abastable que quan aquest ha arribat. Per això mateix, FEM D’AQUEST NOU DESPERTAR UN MOLT BONA JORNADA…!

12.05.20 BONA NIT…!

Mai se m’havia ocorregut durant els meus anys de docent i, en particular, de professor de gramàtica i literatura que algun dia el B.O.E. (el Butlletí Oficial de l’Estat) seria considerat com un “Best Seller”. Inimaginable…!

Però vet aquí que aquest folletó estatal s’ha convertit en una espècie de revista molt exitosa. De tanta magnitud, que quasi pot entrar en la categoria d’un nou gènere literari.

Tanmateix, si és veritat que els best sellers solen ser obres de ficció i de baix nivell literari, el BOE s’adapta perfectament a aquestes característiques, llevat que sigui de fàcil lectura. Tot això ve a tomb perquè, en preparar-me per al procedir del meu capteniment respecte de la normativa imposada a la Fase 1 de descalament -quan s’obri la veda a Barcelona-, m’he trobat amb un garbuix de tal calibre sobre “el que es pot fer i el que no es pot fer” que he decidit, de moment, tancar la fulleraca del butlletí i deixar la seva reglamentació per un altre dia.

Conclusió: anem-nos-en a dormir i demà, si el son ha estat reparador, amb el cap més clar, ja tornaré a introduir-me en la lectura d’aquest “Best Seller” tan interesant. MOLT BONA NIT…!

13.05.20 BON DIA…!

«DIA INTERNACIONAL DE LA INFERMERIA»

Ahir es va celebrar el “Dia Internacional de l’Enfermeria”. És just que en tinguem un record específic i ben sentit encara que sigui vint-i-quatre hores més tard. Aquest esdeveniment se celebra cada 12 de maig a tot el món per commemorar el naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 – Londres, 1910), una infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model -diguem-ne conceptual- d’aquesta professió i va ser capaç de demostrar la importància de les teràpies de curació.