EN LA CELEBRACIÓ DE LA PASQUA 2023: «La festa major del creients cristians i les caremelles del ChatGPT»

EN CELEBRACIÓ DE LA PASQUA 2023

**LA «FESTA MAJOR» CRISTIANA**

I

**LES «CAREMELLES» DEL ChatGPT**

Aquest any de 2023 he intentat escatir alguns pensaments per festejar la solemnitat anyal de la Pasqua. I, a més a més de fer-me amb dos articles contraposats -encara que en coincidencia en tot allò d’essencial-, he anat a raure cap a les noves tecnologies per celebrar el nostre dia assenyalat amb unes “caramelles” que m’ha proporcionat el ChatGPT. Tot i això, per no haver de repetir conceptes, per altra banda, ja insertats en aquest Weblog, n’he espigolat d’altres, com he dit, que -havent-me seduït la seva lectura, en vull deixar constància en aquestes planes farcides de prou idees per complaure a qui les llegeixi, entre la placidesa que comporta la comodidad de la tradició o l’impacte que produeix el capgirell del progrés.

De tota manera, arribada la Pasqua lunar del 9 d’abril de 2023, m’és grat poder entretenir-me en esclarir pensamients i sentiments durant aquesta celebració de la festa més gran -la Festa Major- dels creients cristians. I, per això mateix, he pensat en recollir alguns dels temes que, any darrera any, he anat escrivint -siguin de collita pròpia o picotejant-los d’aquí i d’allí-, com es pot comprovar en prémer els temes colorejats de blau marí que il·lumino tot seguit:

Dues lectures de signe ben contrari presidiran, doncs, aquest escrit de Festa Major. Dues lectures embolcallades pels llunyans, misteriosos i, de ben segur, distorsionats esdeveniments succeïts en un racó de la geografia israeliano–palestina, que han tingut un enorme ressò en l’esdevenidor de la història de la humanitat arribant, fins i tot, als nostres dies en una tradicional commemoració que denominem “Triduum Paschalis”. I així:

1. PRIMER ARTICLE:

**«PER QUÈ CELEBRO LA SETMANA SANTA I PASQUA»**

D’un escrit d’un sacerdot diocesà Jesús Martínez-Gordo, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia del Nort d’Espanya amb seu a Vitoria.

Pàgines traduïdes al català per en Miquel Àngel Bosch-Fridrin

«Sóc una persona que celebrarà aquests dies, amb uns quants milers de milions de ciutadans, la Setmana Santa o, més ben dit, el “Tridu Pasqual”,perquè en aquestes jornades es troba, historititzat, el nucli:

Del cristianisme i
De la fe cristiana que dóna sentit a la meva existència.

I ho faré, no com a confrare o turista que es recrea en la contemplació d’algun pas, sinó al si d’una modesta comunitat de seguidors del Natzarè. Si el lector o la lectora, un cop arribat fins aquí, té ànims per seguir, m’agradaria indicar-vos les tres raons i motius d’aquesta decisió:

1.1. DIVENDRES SANT

Celebraré, en primer lloc, el Divendres Sant. Anomenat així perquè es recorda la mort de Jesús de Natzaret. N’hi ha tres narracions diferents… Em fixo en la que centra l’atenció en el seu crit d’abandó a la creu:

**“Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat…?”.**

És cert que aquest crit d’abandó a la creu pot ser interpretat i viscut no sols com una rebel·lió davant de l’imaginari d’un Déu, segons els casos, omnipotent o masoquista, sinó també com:

Una crítica radical a tota absolutització de la finitud i, en particular, dels intents de viure-la i declarar-la com a aproblemàtica i satisfeta, a més d’absoluta…
Una confessió que, sense deixar de reconèixer aquestes maneres de viure i explicar aquest drama, jo tinc el cap en aquest dia –amb el crit recordat– la memòria punxant de l’abandó en què queda sumida una persona bona quan és portada a la mort injusta i prematura…
Una vivència que segueix tenint la trista virtut de recordar-me la persistència, al llarg de la història i en el present, de la seva dramàtica actualitat: el crit en qüestió no només es fa càrrec d’una cosa ocorreguda fa dos mil anys, sinó d’una realitat que segueix esdevenint als nostres dies, en tants milions de crucificats actuals…

1.2. DISSABTE SANT

Però també commemoraré, en segon lloc, el Dissabte Sant.

Aquest és un dia nefast perquè el Natzarè no només experimenta, fins al fons, el poder de la mort i, per tant, la força del silenci, de la foscor i del buit, sinó també i, sobretot, la potència de la injustícia i del patiment:

Situacions dramàtiques que, avui dia, igualment s’actualitzen en les morts injustes i prematures de tants innocents. Això és una cosa que sempre fa vertigen, per més que s’apel·li al coratge per afrontar el morir…
És cert que no falten els que afronten aquesta jornada com un temps en què és possible viure l’absència, el silenci o el buit (quan, per exemple, és provocat per la pèrdua de la persona estimada) com la manera de continuar mantenint una relació –és clar, dolorosa– amb ella…
Sense negar la indubtable grandesa d’afrontar la mort de manera tan singular, hi ha alguna cosa que em resulta innegable, encara que em costi reconèixer-ho: que estic davant del triomf de la mort. En aquest cas, injusta i abans d’hora, i que treure’m el cap, em produeix vertigen, per més que apel·li al coratge per afrontar-la. Potser, per això, constato que aquest dia es troba molt descurat, també litúrgicament, entre els mateixos cristians…

1.3. DIUMENGE DE RESURRECCIÓ

I, finalment, el Diumenge de Resurrecció.

Aquest és el dia que celebro –amb llenguatge pres del discurs evolutiu– el “gran salt qualitatiu” que ens espera al final, impregnant tota la realitat d’anticipacions o “espurnes d’eternitat” que travessen l’existència en forma, per exemple:

De fugaços –però, alhora, impactants i motivants– veritats, laboriosament portades o conquerides…
D’admirables i mobilitzadors comportaments ètics…
De trobades carregades de bellesa, capaces d’atreure per elles mateixes, o d’elogiables esforços per aconseguir o tenir cura de la unitat i la comunió entre diferents…

Si Divendres Sant i Dissabte Sant són els dies de l’agulló, el Diumenge de Resurrecció és el dia de la carícia perquè consola i porta a la mobilització, sobretot, contra les estructures que segueixen causant mort injusta i abans d’hora i contra l’entreguisme fatalista de “camini jo calent, rigui’s la gent”. O, almenys, a intentar pal·liar una mica del molt dolor i patiment existents, sense deixar de “carregar les bateries”, gràcies a les llampades o murmuris del final que espurnejen en l’existència humana. Almenys, a la meva i a la de tants seguidors del Natzarè.

Per tant, celebro els anomenats Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Resurrecció:

Perquè puc gaudir, cert que limitadament, d’una enorme quantitat d’anticipacions del final que se’ns concedeixen de manera gratuïta –i sovint, inesperada–…
Perquè puc seguir el Crucificat amb els crucificats dels nostres dies.
I també perquè recordo, amb altres companys i companyes de cordada, la sintonia existencial que percebo amb la segona de les narracions de la mort de Jesús: “Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit”.

Es tracta d’un relat que –fundat en el gaudi d’aquestes anticipacions o murmuris del final– té la virtut d’encoratjar-me i sostenir-me en la lluita per la justícia, la igualtat i la fraternitat, a més de la llibertat. Per tot això, celebro la Setmana Santa».

2. SEGON ARTICLE:

**«ALGUNA COSA HISTÒRICA HI HA EN LA RESURRECCIÓ DE JESÚS…?»**

D’un article rescatar del Weblog d’en Miquel Sunyol-Esquirol , sacerdot jesuïta obrer a un barri de Tarragona ja jubilat, Llicenciat en Teologia i versat en les Sagrades Escriptures.

Escrit retocat i interpretat per en Miquel Àngel Bosch-Fridrin,

«En parlar, o comentar, o reflexionar, o meditar, o contemplar sobre el tema, o creença de la resurrecció de Jesús no hauríem de prescindir d’una dada històrica, prou confirmada. Aquesta dada històrica és la següent:

El llenguatge de la resurrecció ja existia i, ja abans de Jesús, hi havia un munt de “ressuscitats”, de divinitats, els adeptes de les quals proclamaven que havien ressuscitat…
Cada any, per la primavera, els carrers de Roma es despertaven amb l’explosió de joia que proclamava la resurrecció d’Atis, una divinitat arribada d’Àsia Menor. «Atis ha ressuscitat, evohé!»…
Segurament, en aquells primers segles de formació del cristianisme i en l’àmbit geogràfic de l’imperi romà banyat per les aigües del Mediterrani, no podríem parlar de «diàleg interreligiós», perquè crec que, més aviat, hauríem de parlar d’una «contesa interreligiosa», d’un conjunt de religions que, des de les fronteres del sud i l’est de l’imperi, pugnaven per conquerir el mercat religiós dels diversos sectors socials de l’imperi…

Si alguna d’aquestes antiguas religions, en expansió proselitista, volia tenir alguna possibilitat d’èxit havia d’incloure a la seva “propaganda” (els cristians poden dir a la seva pastoral, al seu missatge, al seu kerigma que és anunci i i proclamació…) l’afirmació de la resurrecció de la seva “Number One”, del seu “déu”.

¿Algú pot arribar avui a president dels Estats Units si els seus assessors d’imatge s’oblidessin de dissenyar-li un perfil d’“heroi de guerra”…?
Una marca de cotxes pot fer avenços significatius al mercat automobilístic europeu si no anuncia, almenys, que té “direcció assistida”…?

Algú (o alguns) va tenir la intuïció de fer servir un llenguatge comú (una categoria religiosa prou estesa i comprensible per amplis sectors de la població) per parlar de Jesús de Natzaret. A quin grup, de tots aquells que van sorgir del “primitiu moviment de Jesús” hem d’agrair-li el que avui puguem continuar reconeixent-nos, a través de tots els segles que han anat passant, com a seguidors d’aquest mateix Jesús de Natzaret…? Ara no és el moment d’intentar investigar quin grup específic va ser. Em permeto, però, llançar aquesta hipòtesi: el grup d’Antioquia, on per primera vegada els deixebles van ser anomenats cristians, i que van tenir el gran encert de fitxar un crack: Saulo de Tarso. (Ac 11,19-26).

La nostra gratitud cap a ells hauria de mostrar-se tenint el mateix coratge que ells: Renunciar en el nostre context cultural socioreligiós, tan diferent del d’ells, a seguir utilitzant a la nostra campanya de màrqueting eslògans publicitaris que han deixat de ser comprensibles per a amplis sectors de la població.

**Si llegiu el tema «Jesús, ¿l’única solució…?» , trobareu indicades altres renúncies a fer:**

¿No seria acomiadat el tècnic publicitari que mantingués com a reclam allò de la “direcció assistida” quan els cotxes circulin sense volant guiats per raigs infrarojos o ultraviolats…?
• …/…

A la temporada de l’any 1987 vaig combinar la lectura de Marià Corbí amb Mircea Eliade… M’he preguntat com explicar el fet que en la nostra llarga formació no haguessin trobat un tros de temps per explicar-nos totes aquestes coses de mitologies i d’històries de la religió.

Aprofitant els espais temporals que vaig anar llegint, ja fa anys i per exemple, el volum V d’Història de les religions, editada per Segle Vint-i-un (primera edició 1979), dedicat (com els volums IV i VI) a la Formació de les religions universals i el tema de la Salvació.

El volum V conté la primera part de Les religions al món mediterrani ia l’Orient Pròxim.

Faig ara uns copys de fragments que ja tenia a l’ordinador agrupats sota el títol “La resurrecció dels déus”:

Jo crec en la resurrecció de Jesús, però també també a la d’Osiris, Atis… Només que creure en la resurrecció de Jesús és participar en la convicció que la “mort” (llegiu: injustícia, opressió, pecat…) no té l’última paraula. D’aquesta manera podem continuar cantant -com ho fem cada any- allò de l’amic José Antonio Labordeta:

“Hi haurà un dia que tots, / en aixecar la vista /

veurem una terra que posi llibertat”

De fet, nosaltres, per concloure l’eucaristia del dia de Pasqua, sobre la resurrecció de Jesús, trobem més oportú i més significatiu utilitzar una vegada més el llenguatge simbòlic. Precisament el llenguatge de José Antonio Labordeta (més comprensible per a amplis sectors de la població avui dia) i no les nostres pròpies categories simbòliques:

“Va ressuscitar el tercer dia, / va pujar al cel, /

està assegut a la dreta de Déu Pare”.

3. FELICITACIÓ PASQUAL

**TEXT DE LA “FELICITACIÓ PASQUAL 2023” INSERIDA EN EL FACEBOOK I AL WHATSAPP CONJUNTAMENT AMB LA CELEBRACIÓ FESTIVA DE LES “CAREMELLES” DEL ChatGPT**

En arribar el calendari lunar de la Pasqua d’aquest 9 d’abril del 2023 -la Festa Major cristiana-, m’és plaent adreçar-vos aquestes lletres per tal de poder compartir conjuntament la satisfacció d’aquesta celebració.

He de dir que ja fa alguns dies m’he entretingut en enllestir i escriure alguns pensaments i sentiments sobre la commemoració festiva que festegem i que, com sempre faig, podeu llegir en prémer el link dels meu web on hi trobareu el meu article esmentat:

«En la celebració de la Pasqua: La “Festa Major” cristiana i les “Caremelles” del ChatGPT »

Tanmateix, atès que les aplicacions informàtiques ens ofereixen moltes i també noves possibilitats, se m’ha donat de preguntar al ChatGPT què en sap de la festa de Pasqua. Tot seguit i en breus segons, aquesta novedosa aplicació informàtica m’ha generat un text sobre la Pasqua que he de valorar-lo com realment ben correcte i digne.

El transcric tal i com l’he pogut llegir: «La Pasqua cristiana és una celebració religiosa que commemora la resurrecció de Jesucrist després de la seva crucifixió. Aquesta festivitat és una de les més importants del calendari cristià i és celebrada per cristians de tot el món. La data de la Pasqua varia d’un any a l’altre i és determinada pel calendari lunar. En general, es celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera, que sol ser entre el 22 de març i el 25 d’abril.

La celebració de la Pasqua comença amb la Quaresma, un període de 40 dies de reflexió i penitència que comença amb el Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Rams. Després de la Quaresma, es celebren els dies de Setmana Santa, que inclouen el Diumenge de Rams, el Dijous Sant, el Divendres Sant i el Dissabte Sant.

En molts països, la Pasqua és una festivitat que també té un significat secular, i és una ocasió per passar temps amb la família i els amics, menjar dolços i altres menjars tradicionals, i participar en activitats lúdiques com les cercaviles d’ous de Pasqua».

**M’ha fet gràcia això de les “cercaviles d’ous de Pasqua”. Segur què el ChatGPT es refereix a les “caramelles”. De fet, els enginyers que han programat aquesta aplicació no li han introduït la paraula catalana “caramelles”. Tanmateix, el ChatGPT se les ha empescat per trobar-hi el significat més apropiat o adient en construir gramaticalment allò de “cercaviles d’ous de Pasqua” que és sinònim de “caramelles”.Nogenmenys, si algunes tradicions van i altres se’n van, el nucli de la Festa Major cristiana perdura. I això és el que cada any fem:**

CELEBRAR LA PASQUA

**BONA PASQUA FLORIDA (dita de Resurrecció),**

AMB CINQUANTA DIES FESTIUS…

**…FINS A LA PASQUA GRANADA (dita de Pentacosta)**

Jugant amb els colors, aquesta foto captada entre l’hivern i la primavera, porta un grans i meravellós significat perquè se n’hi condensa també l’estiu:

La fredor de l’hivern, les dificultats de la vida, l’egoïsme, el tancament i la mort (Temps de Quaresma, si es vol…).
L’esperança que embolcalla la primavera amb el repunt dels primers brots verds, el bon temps, la sortida d’una matei i la vida (Temps de Pasqua florida, certament).
La ufanor de la collita de l’estiu amb la degustació de fruits saborosos, la saviesa, la trobada i la germanor (Temps de Pasqua granada…).

EN CELEBRACIÓ DE LA PASQUA 2023

LA «FESTA MAJOR» CRISTIANA

I

LES «CAREMELLES» DEL ChatGPT

1. PRIMER ARTICLE:

«PER QUÈ CELEBRO LA SETMANA SANTA I PASQUA»

D’un escrit d’un sacerdot diocesà Jesús Martínez-Gordo, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia del Nort d’Espanya amb seu a Vitoria.

Pàgines traduïdes al català per en Miquel Àngel Bosch-Fridrin

«Sóc una persona que celebrarà aquests dies, amb uns quants milers de milions de ciutadans, la Setmana Santa o, més ben dit, el “Tridu Pasqual”,perquè en aquestes jornades es troba, historititzat, el nucli:

Del cristianisme i

De la fe cristiana que dóna sentit a la meva existència.

1.1. DIVENDRES SANT

Celebraré, en primer lloc, el Divendres Sant. Anomenat així perquè es recorda la mort de Jesús de Natzaret. N’hi ha tres narracions diferents… Em fixo en la que centra l’atenció en el seu crit d’abandó a la creu:

“Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat…?”.

És cert que aquest crit d’abandó a la creu pot ser interpretat i viscut no sols com una rebel·lió davant de l’imaginari d’un Déu, segons els casos, omnipotent o masoquista, sinó també com:

Una crítica radical a tota absolutització de la finitud i, en particular, dels intents de viure-la i declarar-la com a aproblemàtica i satisfeta, a més d’absoluta…

Una confessió que, sense deixar de reconèixer aquestes maneres de viure i explicar aquest drama, jo tinc el cap en aquest dia –amb el crit recordat– la memòria punxant de l’abandó en què queda sumida una persona bona quan és portada a la mort injusta i prematura…

1.2. DISSABTE SANT

Però també commemoraré, en segon lloc, el Dissabte Sant.

Aquest és un dia nefast perquè el Natzarè no només experimenta, fins al fons, el poder de la mort i, per tant, la força del silenci, de la foscor i del buit, sinó també i, sobretot, la potència de la injustícia i del patiment:

Situacions dramàtiques que, avui dia, igualment s’actualitzen en les morts injustes i prematures de tants innocents. Això és una cosa que sempre fa vertigen, per més que s’apel·li al coratge per afrontar el morir…

És cert que no falten els que afronten aquesta jornada com un temps en què és possible viure l’absència, el silenci o el buit (quan, per exemple, és provocat per la pèrdua de la persona estimada) com la manera de continuar mantenint una relació –és clar, dolorosa– amb ella…

1.3. DIUMENGE DE RESURRECCIÓ

I, finalment, el Diumenge de Resurrecció.

Aquest és el dia que celebro –amb llenguatge pres del discurs evolutiu– el “gran salt qualitatiu” que ens espera al final, impregnant tota la realitat d’anticipacions o “espurnes d’eternitat” que travessen l’existència en forma, per exemple:

De fugaços –però, alhora, impactants i motivants– veritats, laboriosament portades o conquerides…

D’admirables i mobilitzadors comportaments ètics…

De trobades carregades de bellesa, capaces d’atreure per elles mateixes, o d’elogiables esforços per aconseguir o tenir cura de la unitat i la comunió entre diferents…

Per tant, celebro els anomenats Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Resurrecció:

Perquè puc gaudir, cert que limitadament, d’una enorme quantitat d’anticipacions del final que se’ns concedeixen de manera gratuïta –i sovint, inesperada–…

Perquè puc seguir el Crucificat amb els crucificats dels nostres dies.

I també perquè recordo, amb altres companys i companyes de cordada, la sintonia existencial que percebo amb la segona de les narracions de la mort de Jesús: “Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit”.

Es tracta d’un relat que –fundat en el gaudi d’aquestes anticipacions o murmuris del final– té la virtut d’encoratjar-me i sostenir-me en la lluita per la justícia, la igualtat i la fraternitat, a més de la llibertat. Per tot això, celebro la Setmana Santa».

2. SEGON ARTICLE:

«ALGUNA COSA HISTÒRICA HI HA EN LA RESURRECCIÓ DE JESÚS…?»

D’un article rescatar del Weblog d’en Miquel Sunyol-Esquirol , sacerdot jesuïta obrer a un barri de Tarragona ja jubilat, Llicenciat en Teologia i versat en les Sagrades Escriptures.

Escrit retocat i interpretat per en Miquel Àngel Bosch-Fridrin,

«En parlar, o comentar, o reflexionar, o meditar, o contemplar sobre el tema, o creença de la resurrecció de Jesús no hauríem de prescindir d’una dada històrica, prou confirmada. Aquesta dada històrica és la següent:

El llenguatge de la resurrecció ja existia i, ja abans de Jesús, hi havia un munt de “ressuscitats”, de divinitats, els adeptes de les quals proclamaven que havien ressuscitat…

Cada any, per la primavera, els carrers de Roma es despertaven amb l’explosió de joia que proclamava la resurrecció d’Atis, una divinitat arribada d’Àsia Menor. «Atis ha ressuscitat, evohé!»…

¿Algú pot arribar avui a president dels Estats Units si els seus assessors d’imatge s’oblidessin de dissenyar-li un perfil d’“heroi de guerra”…?

Una marca de cotxes pot fer avenços significatius al mercat automobilístic europeu si no anuncia, almenys, que té “direcció assistida”…?

Si llegiu el tema «Jesús, ¿l’única solució…?» , trobareu indicades altres renúncies a fer:

¿No seria acomiadat el tècnic publicitari que mantingués com a reclam allò de la “direcció assistida” quan els cotxes circulin sense volant guiats per raigs infrarojos o ultraviolats…?

• …/…

A la temporada de l’any 1987 vaig combinar la lectura de Marià Corbí amb Mircea Eliade… M’he preguntat com explicar el fet que en la nostra llarga formació no haguessin trobat un tros de temps per explicar-nos totes aquestes coses de mitologies i d’històries de la religió.

Aprofitant els espais temporals que vaig anar llegint, ja fa anys i per exemple, el volum V d’Història de les religions, editada per Segle Vint-i-un (primera edició 1979), dedicat (com els volums IV i VI) a la Formació de les religions universals i el tema de la Salvació.

El volum V conté la primera part de Les religions al món mediterrani ia l’Orient Pròxim.

Faig ara uns copys de fragments que ja tenia a l’ordinador agrupats sota el títol “La resurrecció dels déus”:

“Hi haurà un dia que tots, / en aixecar la vista /

veurem una terra que posi llibertat”

“Va ressuscitar el tercer dia, / va pujar al cel, /

està assegut a la dreta de Déu Pare”.

3. FELICITACIÓ PASQUAL

TEXT DE LA “FELICITACIÓ PASQUAL 2023” INSERIDA EN EL FACEBOOK I AL WHATSAPP CONJUNTAMENT AMB LA CELEBRACIÓ FESTIVA DE LES “CAREMELLES” DEL ChatGPT

En arribar el calendari lunar de la Pasqua d’aquest 9 d’abril del 2023 -la Festa Major cristiana-, m’és plaent adreçar-vos aquestes lletres per tal de poder compartir conjuntament la satisfacció d’aquesta celebració.

He de dir que ja fa alguns dies m’he entretingut en enllestir i escriure alguns pensaments i sentiments sobre la commemoració festiva que festegem i que, com sempre faig, podeu llegir en prémer el link dels meu web on hi trobareu el meu article esmentat:

En molts països, la Pasqua és una festivitat que també té un significat secular, i és una ocasió per passar temps amb la família i els amics, menjar dolços i altres menjars tradicionals, i participar en activitats lúdiques com les cercaviles d’ous de Pasqua».

CELEBRAR LA PASQUA

BONA PASQUA FLORIDA (dita de Resurrecció),

AMB CINQUANTA DIES FESTIUS…

…FINS A LA PASQUA GRANADA (dita de Pentacosta)

Jugant amb els colors, aquesta foto captada entre l’hivern i la primavera, porta un grans i meravellós significat perquè se n’hi condensa també l’estiu:

La fredor de l’hivern, les dificultats de la vida, l’egoïsme, el tancament i la mort (Temps de Quaresma, si es vol…).

L’esperança que embolcalla la primavera amb el repunt dels primers brots verds, el bon temps, la sortida d’una matei i la vida (Temps de Pasqua florida, certament).

La ufanor de la collita de l’estiu amb la degustació de fruits saborosos, la saviesa, la trobada i la germanor (Temps de Pasqua granada…).

administrador

Puede que también te guste

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

**LA «FESTA MAJOR» CRISTIANA**

**LES «CAREMELLES» DEL ChatGPT**

**«PER QUÈ CELEBRO LA SETMANA SANTA I PASQUA»**

**“Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat…?”.**

**«ALGUNA COSA HISTÒRICA HI HA EN LA RESURRECCIÓ DE JESÚS…?»**

**Si llegiu el tema «Jesús, ¿l’única solució…?» , trobareu indicades altres renúncies a fer:**

**¿No seria acomiadat el tècnic publicitari que mantingués com a reclam allò de la “direcció assistida” quan els cotxes circulin sense volant guiats per raigs infrarojos o ultraviolats…?**

**TEXT DE LA “FELICITACIÓ PASQUAL 2023” INSERIDA EN EL FACEBOOK I AL WHATSAPP CONJUNTAMENT AMB LA CELEBRACIÓ FESTIVA DE LES “CAREMELLES” DEL ChatGPT**

**BONA PASQUA FLORIDA (dita de Resurrecció),**

**…FINS A LA PASQUA GRANADA (dita de Pentacosta)**

**La fredor de l’hivern, les dificultats de la vida, l’egoïsme, el tancament i la mort (Temps de Quaresma, si es vol…).**

**L’esperança que embolcalla la primavera amb el repunt dels primers brots verds, el bon temps, la sortida d’una matei i la vida (Temps de Pasqua florida, certament).**

**La ufanor de la collita de l’estiu amb la degustació de fruits saborosos, la saviesa, la trobada i la germanor (Temps de Pasqua granada…).**