EN LA NAIXENÇA D’EN MARTÍ BOSCH I FERRÉ, EL NOSTRE NÉT [22/11/2024]

[ En prémer la fotografia s’obrirà la felicitació de Nadal ]

EN LA NAIXENÇA D’EN

MARTÍ BOSCH I FERRÉ

EL NOSTRE NÉT

[22/11/2024]

La fotografia que encapçala aquest tema mostra les mans del petit nadó Martí, entrellaçades amb les de la seva mare Eugènia i les del pare en Guifré.

I, per altra banda, a l’apartar o punt11 del tema general, s’hi troba penjada la felicitati nadalenca d’aquest any de 2024.

1.  A MANERA O A MODE D’INTRODUCCIÓ

Avui, en aquest 22 de novembre de l’any 2024, el nostre petit món familiar s’ha il·luminat esplendorosament amb la teva arribada, Martí, i els nostres cors s’han omplert d’una alegria plena, indescriptible, infinita.

Ets un regal preciós i preuat, el fruit de l’amor que uneix tota la  nostra família. Esperat de fa ja temps, has vingut a les 22:29h d’aquest dia dedicat a Santa Cecília, patrona de la música, en aquesta nostra contrada de la nació catalana… i a l’Hospital Materno Infantil Sant Joan de Déu de Barcelona. 

…I per això mateix, des d’aquesta aplicació informàtica tot el cel i la terra sencera se’ns omple dels bellíssims sons musicals de partitures clàssiques de sempre que, autors ben coneguts i cèlebres, han harmonitzat per manifestar significacions musicals que jo, avi del nadó, he escollit per a aquesta diada particular. Posteriormente, la residencia del petit nadó fou a Sant Cugat del Vallès.

La notícia de la naixença d’en Martí, molt esperada per als seus pares, arribà mitjançant un WhatsApp als móbils dels familiars i amics més propers amb una alegria inaudita i amb uns batecs de cadascun dels cors expectants, ininterrumputs per la gran emoció de l’esdeveniment familiar del moment.

Precisament van ser els pares del nounat -L’Eugènia i en Guifré-, els qui van fer participar en Martí, des d’un primer moment, amb un text de presentació que hom pot llegir tot seguit:

«Bon dia…! Em dic Martí Bosch i Ferré i vaig aterrar el 22/Nov./2024 a les 22:29h. He pesat 2,590 quilos amb 47 cm d’alçada. M´han dit que soc fort, sa i del Barça. M’estic acostumant a aquesta nova situació i sembla que els meus pares també, encara que estan una mica adormidets, perquè els he fet esperar 13h al paritori esperant-me. Els propers dies inspeccionaré la casa i us convidaré per conèixer-nos. Fins aviat…!»

No cal dir que la primera festassa va consistir en un muntatge musical, preparat per l’avi Miquel Àngel i enviat arreu i a través d’ones hertzianes cap a familiars i amics.

Aquesta n’és la senzilla, però significativa, construcció:

L’alegria sense contenció, la gran satisfacció i el gaudi immens a causa de la naixença d’en Martí, va portar-nos a escoltar tots plegatso l’AL·LELUIA del Messies de G.F. Haendel, interprétat per Jonhatan Scott a l’orgue. I així:

Tanmateix, el petit Martí també havia de poder escoltar una partitura musical apropiada. I, per això, se li va dedicar la «CANÇÓ DE BRESSOL» de J. Brahams. Una peça musical tradicional que, en honor al seu tema repetiu pretén ajudar al nounat a dormir-se. Escoltem la cançó:

Tot i així, no pot faltar en aquest muntatge musical les «VARIACIONS GOLDBERG». Les variacions van ser encarregades a J.S.Bach pel comte Kaiserling perquè el clavicordista de la seva cort, Johann Gottlieb Goldberg, l’entretingués durant les nits d’insomni del comte. Una peça musical dedicada als pares d’en Martí i per a les nits d’insomni en què el petit marrec no els deixarà dormir:

En qualitat d’avis, des del primer moment que et vam veure, Martí, sentirem una connexió especial amb tu que només aquells qui son avis poden realment entendre’ns i comprendre’ns.

Ets, Martí, un regal de la vida que es perllonga en el temps…

…I, per això mateix, en ser de la nostra sang, vivim aquesta oportunidad de la teva presència entre nosaltres, com un do especial que ens porta a estimar-te ja per sempre més. Tu ets, Martí, qui ara ens perllongues la vida i ens transmets, amb la teva una nova saba, poder viure la nostra vellesa amb més molta més jovenesa.  

Martí, amb tot l’amor que et poguem donar, amb tota la saviesa acumulada a través dels nostres anys ja longeus i la nostra presència efectiva i afectiva volem abraçar la teva tendresa, escoltar els teus plors i acompanyar-te en el teu camí desenvolupant aquesta vocació de cangur gratuït -una espècie o exemple de voluntariat- que ens l’hem de prendre com un treball gratificador que es converteix en una festa.

Et desitgem, Martí, una vida plena d’amor, conjuntament amb els teus pares i tota la família, amics i persones que a través nostre et coneixeran. Sempre al teu costat, amatens amb orgull i admiració veient el teu creixement.

Així, doncs, Martí:

Benvingut al món, Martí, petit tresor! Ets el regal més preuat que podríem haver somniat.

Que la teva vida estigui plena de felicitat, amor i salut. Ens has fet els avis més feliços del món…!

Enhorabona, estimats pares…! Aquest petit miracle de la vida que teniu als vostres braços és el fruit del vostre amor. Veure-us començar aquesta nova etapa ens omple de goig i orgull. Serem aquí per compartir cada moment i donar-vos suport sempre que ho necessiteu…!

Un nét és el fil que enllaça el passat amb el futur. És una nova oportunitat per estimar, cuidar i transmetre valors. Estem emocionats per veure com creixerà i aprendrà, des de la seva innocència fins a fer-se home gran…!

2. ALGUNS CONTINGUTS D’ESCRITS I DISCURSOS, A REDÓS DE L’EDUCACIÓ, FACILITATS A L’ALUMNAT DE «JESUÏTES EL CLOT. ESCOLA DEL CLOT».

RECOLLITS I EXPRESSATS PER L’AVI MIQUEL ÀNGEL, COM A PROFESSOR I PEDAGOG, AL LLARG DE LA SEVA VIDA PROFESSIONAL I ARA DEDICATS A EN MARTÍ EN LA SEVA NAIXENÇA PER QUAN SIGUI GRAN.

UN ADÉU A LES AULES EN LA CLOENDA D’UN FINAL D’ETAPA A «JESUÏTES EL CLOT, ESCOLA DEL CLOT» TOT ADREÇANT, A UN GRUP D’ADOLESCENTS, RECOMANACIONS VALUOSES.

MUNIÓ DE SENTÈNCIES LLATINES I UNA DE SENTIT COMÚ, ALEMANYA, «NITCH FÜR DIE SONDERM, DAS LEBEN LERNERN WIR» / «NO S’APRÈN PER A L’ESCOLA, SINÓ PER AL DIA DE DEMÀ». ORIENTACIONS PER A LA VIDA…

En prémer l’enunciat colorejat de blau s’obrirà el tema sencer.

Tanmateix, en el darrer punt s’hi poden llegir els consells finals que esdevenen propostes efectives:

• Tingue’s confiança en tu mateix i en les teves capacitats personals.
• Defensa’t de la mediocritat i no prenguis exemple de qui no porta bé la seva vida ciutadana. 
• Erradica de tu mateix la violència i empra sempre, amb el raonament i el sentiment els recursos que et facilitin viure, com a bon ciutadà, dins d’un Estat democràtic de dret.
• Adquireix, en el decurs dels dies, una bona preparació intel·lectual i professional i capacita’t per aprendre constantment les lliçons de la responsabilitat i de la bona ciutadania.
• Conrea la intel·ligència emocional. És a dir, aprèn a relacionar-te amb les persones iguals o diferents a nosaltres, sigui amb el companys o els no tan amics, amb els pares i el professorat, amb la gent coneguda i la que tenim més a prop, amb la parella que un dia formis, amb la gent de l’estudi o del treball, amb tots aquells que són amb nosaltres més a prop. 
• Desenvolupa la teva capacitat d’escoltar, la compressió, l’empatia -tot posant-te en el lloc de dels altres-, amb seny i estimació.
• Lluita per aconseguir personalment una bona base de sinceritat, d’honestedat, d’altruisme, de justícia, de bondat, de pau i de formes elegants, per tal de vèncer l’egoisme, les males maneres i la falsedat, 
• Ajuda’t a viure en pau amb tu mateix i amb els altres fent servir el diàleg com la millar eina d’entesa.
• Equipa’p d’una bona dosi de tolerència, de respecte, de solidaritat, de comprensió i d’estimació per superar qualsevol actitud d’exclusió, de racisme, de predomini o de xenofòbia.
• Ajuda’t i comprometre’t a viure amb sentit ple la vida i passar, sense cremar-te, de les absurditats escampades arreu i que sobreabunden en aquest món, com en són el consum de drogues, les adiccions tecnològiques o d’altres, les malalties buscades, les agressions, les veritats a mitges o completament distorsionades, els robatoris, les infidelitats, la pornografia…, evita o fuig de tot el que representi un mal punyent i així podràs viure la vida com cal tot essent un bon ciutadà dels que saben estar i conviure.
• I si tens, Martí la sort  o l’oportunidad de creure en el Déu dels nostres avantspassats, sobretot en aquell Jesús de Natzaret, aquest do, traduït en obres eficaces i compromeses, pot ajudar-te a viure amb sentit la vida.

2.2 D’UNA ENTREVISTA DE COMIAT DE «JESUÏTES EL CLOT, ESCOLA DEL CLOT» A EN MIQUEL ÀNGEL.

RESPOSTES PONDERADES A UNES PREGUNTES PREPARADES.

Les preguntes van ser diverses, així com adquades les respostes. Es poden llegir en prémer l’enunciat colorejat de blau. Però la pregunta que se’m fa en relació a com els pares haurien de conviure amb llurs fills la podem lllegir tot seguit:

EN COMPTAR AMB LA TEVA VIVÈNCIA DE PARE DE DOS FILLS I D’EDUCADOR, QUÈ ELS DIRIES A UNS PARES QUE S’HAN ENGRESCAT EN PORTAR UN FILL AL MÓN…?

Les moltes pàgines que he escrit davant de la notícia d’un nounat a la vida -sigui a la Revista «Claver» o a través del correu intern o d’intranet de l’escola- testimonien abastament el gran goig que es percep quan, del fruit de l’amor i de les pròpies entranyes, arriba al nostre planeta blau un fill o una filla.

I és així perquè jo també sóc pare i la pròpia experiència de la naixença d’un fill (en Guifré Francesc) i d’una filla (la Mariazell Eugènia) em transportà en un núvol de felicitat indescriptible, només entenedor per a qui ha pogut gaudir de l’experiència de ser pare o mare…

I en aquest 22 de novembre de l’any de 2024, m’hi reafirmo, des d’avi que sóc ja d’en Martí, en tot allò que vaig escriure en aquell moment.

Tanmateix, els fills es desenvolupen i maduren a poc a poc, però les responsabilitats dels pares augmenten en proporció a la seva creixença. El temps passa i el dia a dia va evidenciant que, avui més que mai i des de la visió d’avi, se’ls ha de:

• Reunir-los al voltant d’algun àpat de la jornada,
• Donar-los conversa,
• Gratificar-los quan calgui,
• Escatir on van i saber amb qui es relacionen,
• Mantenir-los dins d’una austeritat de vida,
• Interessar-se i involucrar-se en les seves activitats d’estudiants,
• Respectar i col·laborar en les decisions de la institució educativa de comú acord amb l’escola,
• Controlar-los els programes informàtics i el temps dedicat a la televisió,
• Equilibrar les seves responsabilitats amb les concessions oportunes,
• Reconvenir-los tantes quantes vegades faci falta,
• Realitzar amb ells activitats conjuntes (visites a museus, lectures, esports, cinema, excursions i/o altres temes lúdics…),
• No tenir por d’assenyalar-los límits i de dir-los un no clar i rotund quan esdevingui necessari,
• Sostenir-los en les seves pors i crisis,
• Assignar-los tasques domèstiques,
• Incorporar-los a grups i/o a comunitats on -segons les conviccions de cada família- puguin créixer en la fe religiosa o aprendre a ser humanament i voluntària solidaris,
• Presentar-nos com a referents i/o models en els diferents àmbits de la vida tan social i laboral com matrimonial i espiritual.

I tot això, des de l’estimació i el diàleg, sense perdre el nord i assenyalant, des d’un bon principi, el rol que dins del nucli familiar a cadascú/na li’n pertoca…

Un programa gens fàcil, però de claredat meridiana perquè si «els fills quan són petits no et deixen dormir, de més grans et fan perdre la son». O aquelles altres expressions que corren entre nosaltres com aquella que «resulta més fàcil educar una tribu que un fill» o la que explicava un psicòleg en afirmar que «…abans de casar-se tenia sis teories oportunes sobre com educar un noi o una noia, però que havent tingut només un fill, s’havia quedat sense cap teoria».

Ara bé, aquestes consideracions no han de ser cap obstacle per decidir l’arribada d’un/a fill/a al món o educar-lo,  tal i com ens diuen les sàvies sentències orientals:

«L’herència de Déu són els fills, els descendents són la millor recompensa.

Són com fletxes en mans d’un guerrer i feliç l’home que se n’omple el carcaix». (Salm 126).

«Els teus fills seran com branques d’olivera al voltant de la teva taula.

Tant de bo que puguis veure els fills dels teus fills». (Salm 127).

3. EN ESCATIR PAUTES I ORIENTACIONS MÈDIQUES I PERSONALS, MANIFESTADES ALS PACIENTS.

ÉS L’ÀVIA MARIA EUGÈNIA QUE EN ELS CENTRES DE SALUT, COM A METGESSA, AL LLARG DE LA SEVA VIDA PROFESSIONA, HA ANAT RECOLLINT EXPERIÈNCIA EN BENEFICI DE LA SALUT.

Tant per a tu Martí, com per els pares, el meu desig és transmetre-te’n el següent:

• Intenta aconseguir i mantenir per una banda, hàbits saludables tant en la vessant alimentària com en la evitació de productes nocius/tòxics, i per l’altre, la pràctica d’una activitat física complementària adequada sense entrar en extremismes o conductes absurdes.
• Cultiva’t en l’hàbit diari de llegir, siguin llibres, la premsa, etc., reflexionant i qüestionant-te la informació que t’arribi. Tingues sempre a punt un “per què…?”.
• A través de l’observació de tu mateix i de l’entorn, recull informació complementària que serà útil per a tu quan et calgui fer-la servir.
• Respecta’t a tu mateix, la teva identitat i la dels altres i valora la llibertat personal i de pensament teva i dels altres.
• Aboga per la discreció com estil de vida, aparta’t d’aquells que son dominants, arrogants, superbs o pedants i, esforça’t en no ser-ho tu.
• Aprèn a dir «no» quan no ho vegis clar en què t’has d’implicar o què has de decidir.
• Es humà sentir por, sentir-se insegur, tenir dubtes; per això, demana ajuda quan la precisis i deixa’t ajudar, sigui per el teu entorn familiar o bé per professionals adequats, evitant en tot moment  els erronis consells de sanadors, gurus, il·luminats que practicant l’intrusisme, transmeten promeses infundades estimulant la dependència, l’anul·lació personal, l’empitjorament i/o l’aïllament del teu entorn familiar o social.
• Evita que ningú decideixi per a tu i, per això, allunya’t  de les actituds de passotisme i d’indiferència. Implica’t activament, de forma personal o col·lectiva, preguntant-te “que puc fer jo…, com puc participar…?” o també preguntant-te “això, cal fer-ho?”.
• A fi d’evitar bloquejos mentals, dona’t pauses, moments de reflexió, recondueix l’autoexigència i exagerades expectatives i, finalment, esforça’t a tenir una actitud personal crítica però sempre activa i equitativa que et permeti valorar tant les teves qualitats com progressar en la millora de les teves mancances o dificultats.
• Recorda que la vida és un camí i no una cursa, precisa temps i, és contrari a les preses; per tant, para compte de no pressionar-te innecessàriament ni anar-te comparant amb els altres.
• A fi d’evitar bloquejos mentals, dona’t pauses, moments de reflexió, recondueix l’autoexigència i exagerades expectatives i, finalment, esforça’t a tenir una actitud personal crítica però sempre activa i equitativa que et permeti valorar tant les teves qualitats com progressar en la millora de les teves mancances o dificultats.
• Recorda que la vida és un camí i no una cursa, precisa temps i, és contrari a les preses; per tant, para compte de no pressionar-te innecessàriament ni anar-te comparant amb els altres.
• En definitiva, mantingue’s una comunicació propera amb el teu entorn directe (pares, avis, padrina, …) i social, que generi la confiança necessària i imprescindible que eviti les interpretacions innecessàries, les susceptibilitats, les actituds defensives i en general et faciliti viure amb la major equilibri personal possible.  

4. A LA RECERCA DE L’ONOMÀSTICA D’EN MARTI.

ENTRE SANT MARTÍ DE TOURS, SANT MARTÍ DE BRAGA I UNA MUNIÓ DE SANTS AMB EL NOM DE MARTÍ…

A l’hora d’escollir un nom per al nounat, el seus pares, -se suposta que farien utilització del Santoral, de les tradiciones familiars o bé d’allò que en el món d’avui dia es considera més oportú per designar un nom de pila a un marrec. I entre diverses opcions, s’arribà a la decisió conjunta de nomenar-lo «Martí». 

El Santoral cristià va oferir tot un seguit de sants. I és per això, que essent un nom prou comú i fàcil de pronunciació, –«Martí se’n dirà el nostre fill»-, digueren elsseus pares. I és que, per altra banda, el nom «Martí» té una gran importància en la tradició cristiana i està associat a diverses figures destacades de la història religiosa, així com també en la de la nostra Catalunya estat com Martí l’Humà o l’Eclesiàstic. Entre elles, hi trobem:

4.1 SANT MARTÍ DE TOURS (s.IV)

Sant Martí de Tours (s. IV) és un dels sants més venerats a tota l’Europa occidental, conegut per la seva vida de pietat i humilitat. Va ser un soldat romà que, segons la tradició, va tallar la seva capa en dues parts per compartir-la amb un pobre. Posteriorment, es va convertir en bisbe de Tours i va ser un dels primers bisbes a advocar per una forma de cristianisme, allunyada del poder imperial.

La seva festivitat se celebra l’11 de novembre, aniversari del seu enterrament a Tours.

La basílica aixecada sobre la seva tomba, Sant Martí de Tours, va ser un dels principal centres de pelegrinatge de l’Europa medieval i l’edifici religiós més gran de tot França.

Per saber-ne més cal prémer el concepte colorejat de blau:

• Introducció i orígens de la figura de Sant Martí de Tours
• Biografia de Sant Marti de Tours
• Llegendes sobre Sant Martí de Tours
• Veneració i festivitat de Sant Martí de Tours 
• La iconografia de Sant Martí de Tours
• L’Arc i l’Estiuet de Sant Martí de Tours
• El folklore i el patronantge de Sant Martí de Tours

4.2. SANT MARTÍ DE  BRAGA (s. VI)

Sant Martí de Braga (s. VI) es conegut també com a Martinus Bracarensis: Va ser un bisbe i erudit que va tenir una influència cabdal en la cristianització i educació de la regió de Galícia i Portugal. Nascut a Panònia (actual Hongria), Martí va viatjar a Galícia, on va fundar monestirs i va esdevenir arquebisbe de Braga.

Sant Martí de Braga (c. 520 – 580) és una figura clau en la història del cristianisme a la península Ibèrica durant l’època de la tardorromana i l’Alta Edat Mitjana. És especialment conegut per les seves obres teològiques i morals, com el De correctione rusticorum, on criticava pràctiques paganes entre els camperols i defensava una vida cristiana basada en la virtut i la disciplina. És venerat com a sant per l’Església catòlica i l’ortodoxa. La seva festa se celebra el 20 de març.

Per saber-ne més cal prémer el concepte colorejat de blau:

• Introducció i orígenes de Sant Martí de Braga
• Biografia de Sant Martí de Braga
• Obres de Sant Martí de Braga
• Catàleg de les obres i la iconografia de Sant Martí de Braga

4.3 SANTS AMB EL NOM DE «MARTÍ»

Per saber-ne més, cal prémer els enunciats colorejats de blau:

• Sant Martí de Tours, soldat i bisbe de Tours, del segle IV.
• Sant Martí de Braga, monjo i bisbe de Braga, del segle VI.
• Sant Martí, Papa I, Papa de Roma (649 – 655).
• Sant Martí de Soure, canonge portuguès, màrtir a Còrdova al segle XI.
• Sant Martí Cid, abat cistercenc del segle XII.
• Sant Martí de Lleó, sacerdot canonge de Șanț Agustí (1130-1203).
• Sant Martí l’Humà, frare franciscà (1180-1271)
• Sant Martí de Finojosa, bisbe de Sigüenza del s. XIII.
• Sant Martí de Porres, frare dominic de Lima, del s.XVII.

5. SANTA CECÍLIA, FESTA ASSENYALADA DINS DEL CALENDARI GREGORIÀ.

PATRONA DE LA MÚSICA, LA SEVA FESTA SE CELEBRA EL 22 DE NOVEMBRE, DIA DEL NAIXEMENT D’EN MARTÍ

Santa Cecília de Roma (200-230), és una de les santes més venerades dins de l’Església catòlica. Segons la tradició, era una jove cristiana de Roma, coneguda per la seva devoció a Déu i el seu martiri.

La seva història és molt simbòlica en tota la tradició cristiana, ja que se la considera una protectora de la música, ja que, segons la llegenda, mentre estava casada amb un pagà, va cantar a Déu en el seu cor durant la cerimònia de matrimoni.

Cecília va ser martiritzada pel seu testimoniatge de fe i és considerada una de les primeres màrtirs cristianes.

La seva festa, en el món cristià se celebra el dia 22 de novembre.

Per saber-ne més, cal prémer els enunciats colorejats de blau:

• Introducció i orígens de Sant Cecília
• Vida i llegenda de Santa Cecília.
• Significat del nom «Cecília».
• Veneració de la figura de Santa Cecilia de Roma, verge i màrtir. 
• Santa Cecília, Patrona de la Música.

6. MARTÍ L’HUMÀ, L’ÚLTIM REI DE LA DINASTIA CATALANA DE BARCELONA (1379-1410)

En haver nascut el nostre Martí en aquest tros de la nació catalana, es de justícia fer un salt cap enrera per albirar la figura de l’últim rey de la dinastía catalana dels comtes de Barcelona de la  Casa d’Aragó, Martí l’Humà (1379-1410).

Martí l’Humà,  és conegut per la seva personalitat modesta, però també per la complexitat del seu regnat.

Va ser el rei de la Corona d’Aragó des de 1396 fins a la seva mort el 1410.

Per saber-ne més, cal prémer els enunciats colorejats de blau:

• Introducció i orígens de la figura de Martí l’Humà o l’Eclasiàstic, Martí I d’Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó
• Trets fisics i característiques psiquiques de Martí l’Humà
• Els primers anys de Martí l’Humà / La question siciliana
• El regnat de Martí l’Humà / La mort de Martí l’Humà
• Títulos i successors de Martí l’hume
• La Història de Catalunya

 

7. L’ARQUER SAGITARI, DEL SIGNE DEL ZODIAC

El signe Sagitari és el novè signe del zodíac en l’astrologia occidental i es considera un signe de foc, juntament amb Àries i Lleó.

Sagitari està representat per un arquer o centaure amb un arc i fletxes, simbolitzant la recerca de coneixement, la llibertat i l’avenç constant cap a nous horitzons.

Per saber-ne més, cal prémer els enunciats colorejats de blau:

• El signes o símbols astrológics del Zodiac
• Introducció al signe de Sagitari
• Duración del Signe de Sagitari

 

7.1 Informació general sobre Sagitari

• Data del signe: Del 22 de novembre al 21 de desembre.
• Element: Foc 🔥
• Planeta regent: Júpiter, que simbolitza expansió, optimisme i creixement.
• Qualitat: Mutable, el que vol dir que Sagitari s’adapta amb facilitat als canvis i és versàtil.
• Símbol: L’arquera o el centaure (meitat humà, meitat cavall) amb un arc.

7.2 Personalitat de Sagitari

Les persones de Sagitari són conegudes per la seva energia, curiositat i esperit aventurer. Algunes de les característiques clau són:

7.2.1 Optimisme i alegria:

• Sagitari acostuma a veure el costat positiu de la vida i és conegut per ser entusiasta i alegre.
• Aquesta actitud fa que siguin persones agradables de tenir a prop i molt inspiradores.

7.2.2 Amants de la llibertat:

• La independència és essencial per als Sagitaris. Els agrada explorar el món i tenir espai per créixer.
• Són grans viatgers, tant físicament com intel·lectualment, i gaudeixen de conèixer noves cultures i filosofies.

7.2.3 Honestedat:

• Els Sagitaris són directes i honestos.
• Tot i que això pot ser una qualitat positiva, a vegades poden semblar massa francs o fins i tot feridors.

7.2.4 Curiositat i saviesa:

• Tenen una ment inquieta i filosòfica, sempre buscant respostes a les grans preguntes de la vida
• Els atrau tot allò que els fa créixer espiritualment o intel·lectualment
• Impulsivitat i inconsistència
• Per contra, poden ser una mica inconstants o fins i tot massa optimistes, la qual cosa pot portar-los a ignorar els detalls pràctics.
• Poden avorrir-se fàcilment si no troben nous reptes o estímuls.

7.3 Compatibilitat de Sagitari

7.3.1 Més compatibles:

• Àries i Lleó (compartint l’element foc) tenen una connexió dinàmica i apassionada.
• Aquari i Bessons són signes d’aire que complementen la seva energia aventurera.

7.3.2 Menys compatibles:

• Amb Verge i Peixos, poden sorgir tensions per les seves diferències en enfocaments emocionals o pràctics.

7.4 Sagitaris famosos

Alguns Sagitaris reconeguts inclouen:

• Taylor Swift (13 de desembre)
• Brad Pitt (18 de desembre)
• Miley Cyrus (23 de novembre)
• Winston Churchill (30 de novembre)
• Beethoven (16 de desembre)

7.5 Aspectes interessants de Sagitari

7.5.1 Pedres associades:

• Turquesa i lapislàtzuli, que reflecteixen la seva connexió amb el coneixement i l’expansió espiritual.

7.5.2 Colors afortunats:

• Blau, porpra i groc.

7.5.3 Dia de la setmana:

• Dijous, associat a Júpiter, el planeta de la sort.

7.5.4 Missió de vida:

• Ajudar els altres a veure la granderia de la vida i…
• Portar un sentit de llibertat i coneixement al món.

8. UNA NAIXENÇA MARCADA PER UN CANVI D’ÈPOCA, A LES BECEROLES DE L’INICI  DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL.

UNA DE LES SEVES APLICACIONS INFORMÀTIQUES COM N’ÉS LA UTILITZACIÓ DEL XatGTP

No seria just que aquest esdeveniment de la naixença d’en Martí s’obviès el recurs o l’aplicació informática de la intel·ligència artificial.

De fet, en Martí ha nascut en les beceroles d’aquests progressos infinitesimals, tan quantitatius com qualitatius, que portará la humanista a una gran transformació com la produïda -i molt més- amb l’arribada de la industrializació.

Aquesta era nostra es prepara com l’adveniment de grans canvis. I, per això, el XatGPT s’ha posat a generar prosa poética, barreada amb poesia, en la naixença d’en Martí:

 

9. ESDEVENIMENTS HISTÒRICS DE L’ANY DE 2024, AIXI COM SUCCESSOS DEL DIA DE LA NAIXENÇA D’EN MARTÍ

9.1 Esdeveniments històrics de l’any 2024

• Calendari d’esdeveniments de l’any 2024, en general.
• Esdeveniments de l’any 2024 en el Països catalans i en la resta del món, de l’any 2024.
• Necrològiques de l’any 2024 als Països catalans i a la resta del món.

9.2. Succesos importants en el dia de la naixença d’en Martí (22/11/2024)

• El mes de novembre.
• El dia 22 de novembre i esdeveniments d’importància.
• Novembre al Facebook, elaboració per M.A.Bosch i Fridrin
• Novembre a Instabram, elaborati per M.A. Bosch i Fridrin.

 

10. L’ARC DE SANT MARTÍ I LA NAIXENÇA D’EN MARTÍ

10.1 EVOCACIÓ SOBRE L’ARC DE SANT MARTÍ

Quan va néixer en Martí, esperàvem la pluja que no venia. Costava ploure. Després, la primavera va ser plujosa i es van emplear els embassaments…i

… entre les gotes de pluja que es fonien amb la llum del sol, es va dibuixar l’arc de Sant Martí, com un pont de colors entre el cel i la terra. Com aquell arc que uneix extrems i anuncia calma després de la tempesta, el petit Martí va celebrar el mig anys de la seva vida com un símbol d’esperança i renovació, omplint els cors de llum i alegria.

I potser no és casualitat que porti per nom Martí, com si fos ell mateix un reflex viu d’aquell arc multicolor, ple de promeses, de misteri i de futur. L’arc de Sant Martí apareix quan el món vol recordar-nos que després dels núvols, sempre hi pot haver bellesa. I així, amb la seva arribada al món, en Martí ens ho ha tornat a recordar:

• Com l’arc de Sant Martí es revela després de la pluja, en Martí ens ha arribat després d’una espera tendra, com un regal inesperat que pinta de colors l’horitzó dels nostres dies.
• L’arc de Sant Martí es desplega al cel com una promesa de pau; així, en Martí s’estira en els nostres braços com una promesa de futur, de vida renovada, de dies nous que volen ser viscuts.
• Cada color de l’arc de Sant Martí té el seu lloc, la seva llum i la seva dansa; així també en Martí, amb cada gest, cada mirada, va escrivint el seu propi espectro de somnis, petit però immens.
• L’arc de Sant Martí no es pot tocar, però ens meravella; en Martí, encara tan petit, també és d’una bellesa intangible, d’aquella que només es pot sentir amb l’anima
• Quan apareix l’arc de Set Martí, tothom aixeca el cap i somriu. Quan en Martí somriu, el món s’il·lumina de la mateixa manera: sense fer soroll, però deixant empremta.
• L’arc de Sant Martí uneix el cel amb la terra com un pont de llum. En Martí uneix generacions, arrels i ales, passat i futur, en un sol batec tendre i valent.
• El seu nom, Martí, sembla haver estat escrit amb els mateixos colors que l’arc: amb força, suavitat, misteri i esperança.

L’arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d’aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l’aparició al cel de l’espectre de la llum visible, interpretat per l’ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i el violat.

Quan s’observa un arc de Sant Martí doble, l’arc secundari envolta el primari. La intensitat és més tènue i l’ordre dels colors està invertit.

Per als colors vists per l’ull humà, la seqüència més comunament citada i recordada és la d’Isaac Newton, definida per set colors fonamentals: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta. Una lectura acurada del treball de Newton indica que el color que va anomenar blau és el que actualment anomenaríem cian.

10.2. OBSERVACIÓ DE L’ARC DE SANT MARTÍ

És un arc acolorit que s’observa principalment durant els ruixats en qualsevol època de l’any i a la secció del cel directament oposada al Sol per l’espectador, quan plou i fa sol al mateix temps. Entre els arcs primari i secundari, s’observa una franja de cel menys lluminosa anomenada banda d’Alexander.

Excepcionalment, també es pot veure el fenomen amb llum de lluna. No és visible en presència de cirrus.

10.3 LA CIENCIA DE L’ARC DE SANT MARTÍ

L’arc de Sant Martí és en realitat una circumferència completa, tanmateix, des de terra tan sols es pot veure un arc més o menys ample en funció de la posició del Sol sobre l’horitzó. Com que el centre de l’arc és al punt oposat del Sol a l’horitzó, l’arc serà més ample com més proper es trobi el Sol a l’horitzó. Perquè sigui visible, la llum ha de reflectir a les gotes d’aigua en un angle determinat.

10. 4. LA HISTORIA DE L’ARC DE SANT MARTÍ

Aquest fenomen òptic cridà l’atenció dels humans des de l’antiguitat, que van donar-li les més diverses interpretacions:

• L’erudit grec clàssic Aristòtil (384-322 a. C.) va ser el primer a dedicar una atenció seriosa a l’arc de Sant Martí. Segons Raymond L. Lee i Alistair B. Fraser, «Malgrat les seves moltes falles i el seu atractiu per a la numerologia pitagòrica, l’explicació qualitativa d’Aristòtil va mostrar una inventiva i una coherència relativa que no va tenir comparació durant segles. Després de la mort d’Aristòtil, gran part de les teories sobre l’arc de Sant Martí van consistir en reaccions a la seva feina, encara que no totes van ser acrítiques».
• Al Llibre I de Naturales Quaestiones (c. 65 d. C.), el filòsof romà Sèneca el Jove analitza àmpliament diverses teories sobre la formació de l’arc de Sant Martí, incloses les d’Aristòtil. També analitzava altres fenòmens relacionats amb l’arc de Sant Martí: les misterioses «virgues» (varetes), els halos i el parheli.
• Segons Hüseyin Gazi Topdemir, el físic àrab i polímata Alhazen (965-1039), va intentar proporcionar una explicació científica del fenomen de l’arc de Sant Martí al seu Maqala fi al-Hala wa Qaws Quzah (sobre l’arc de Sant Martí i l’halo.
• Aquesta explicació va ser repetida per Averroes, i, encara que incorrecta, va proporcionar la base per a les explicacions correctes donades més tard per Kamal al-Din al-Farisí en 1309 i, independentment, per Teodoric de Freiberg (ca. 1250 – ca. 1311) tots dos havien estudiat el Llibre d’Òptica de al-Haytham.
• Un contemporani d’Ibn al-Haytham, el filòsof i erudit persa Ibn Sīnā (Avicena, 980-1037), va proporcionar una explicació alternativa.
• A la Xina de la dinastia Song (960-1279), un polimata i funcionari erudit anomenat Shen Kuo (1031-1095) va plantejar la hipòtesi —com havia fet abans un tal Sun Sikong (1015-1076) )— que els arcs iris es formaven per un fenomen de la llum solar en trobar-se gotes de pluja a l’aire.
• Paul Dong assenyala que l’explicació de Shen de l’arc de Sant Martí com un fenomen de refracció atmosfèrica «està bàsicament d’acord amb els principis científics moderns».
• No és, però, fins al 1611 que es formula la teoria elemental (Antonius Demini), la qual serví de base a René Descartes per a les seves conclusions. 
• Isaac Newton aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del Sol que atribuí a Marc Antoni de Dominis en la seva obra Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride (1611). 
• Thomas Young en formulà ja la teoria completa.

10.5. LA CULTURA SOBRE L’ARC DE SANT MARTÍ

Arcs de Sant Martí primari (interior) i secundari (exterior). Entremig dels dos arcs s’observa la banda d’Alexander.

Per la seva forma, sovint s’ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra; així apareix en diverses mitologies (Ama-no-uki-hashi al Japó, la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l’Indra hindú…). El simbolisme ha estat recollit pel cristianisme, que el considera un signe de pau i aliança amb Déu.

Apareix en la bandera de la pau, la bandera de l’arc de Sant Martí, molt popularitzada arran de les manifestacions contra la guerra de l’Iraq, en el vaixell de Greenpeace, el Rainbow Warrior (en català: El guerrer de l’arc de Sant Martí) i en la bandera LGBT com a reivindicació del col·lectiu LGBT. També és present en la bandera de l’Imperi Inca (collasuyu). Així mateix, apareix en la bandera de l’Orde Internacional de l’Arc de Sant Martí per a Nenes, una organització juvenil internacional femenina. Els budistes anomenen arc de Sant Martí l’estadi mental anterior al Nirvana, l’arc de Sant Martí simbolitza l’alegria suprema (per la unió de tots els colors). En canvi, per als japonesos és símbol de mala sort, un mal presagi, per la similitud de la seva forma amb una serp, un animal maleït.

10.6. «ARC IRIS» O «ARC DE SANT MARTÍ»…?

El nom en català del fenomen genera dubtes entre els parlants. L’entrada del DIEC és «arc iris» i «arc de Sant Martí» surt com segona accepció. A molts parlants els pot semblar que arc iris és un castellanisme encara que l’hagi incorporat el diccionari.

Abans del segle XX, arc iris era el més habitual en textos literaris i científics. Avui dia ha decaigut l’ús i arc de Sant Martí s’ha imposat en registres formals i informals. Arc iris apareix a la Bíblia tant en català com en castellà. Per tant, hi ha tradició de dir-li així.

Una primera curiositat és que arc iris és una redundància. Iris en grec defineix els colors de l’espectre visible. Per això, també se li ha dit iris. Tant la denominació iris com arc iris només apareix en català, castellà i portuguès. La resta de llengües del món i del nostre voltant fa servir la fórmula «arc» o «pont» seguit de «del cel», «dels llamps», «de la pluja» i variants semblants. Són denominacions descriptives que han arribat fins avui dia. Vegem-ne alguns exemples:

• Grec: ouranio toxo, ‘arc d’urani’
• Euskera: ortzadar, ‘banya del cel’ o uztargi, ‘arc de llum’
• Francès: arc en ciel, ‘arc del cel’
• Gallec: arco da vella, ‘arc de la vella’
• Anglès: rainbow, ‘arc de pluja’
• Italià: arcobaleno, ‘arc de llamps’
• Finès: satenkaari, ‘arc de pluja’
• Alemany: regenbogen, ‘arc de pluja’
• Neerlandès: regenboog, ‘arc de pluja’
• Àrab: qus almatar, ‘arc de pluja’
• Japonès: niji, 虹 ‘serp/cuca del cel’
• Noruec: regnbue, ‘arc de pluja’.

Tant el català com el castellà tenen fórmules semblants que han funcionat en l’àmbit popular. En castellà era molt habitual «arco celeste» o «arco del cielo» fins al segle XVII. En català, fins fa uns quaranta anys encara es podia sentir «arc del cel», «ratlla (o rall) del cel» (Illes Balears), «pont del cel», «arc d’Igualada» (a Calaf), «arc de Berà» (Tarragonès) o «iris» (Barcelona).

10.7. LA LLEGENDA DE SANT MARTÍ

Sant Martí de Tours era un sant molt apreciat a Catalunya i Occitània. Algú de l’Empordà va inventar una llegenda que es va estendre pels territoris de parla catalana i occitana.

Segons aquesta llegenda, Sant Martí va fer una juguesca amb el dimoni per veure qui feia l’arc més bonic. El del dimoni era petit, de colors apagats i fet de gel. El de Sant Martí era majestuós, de colors brillants i de vidre. La gent devota de Sant Martí va escampar la història i quan veien un arc de colors al cel en deien arc de Sant Martí, pont de Sant Martí, arquet de Sant Martí o ratlla de Sant Martí.

La llegenda va arribar fins a Múrcia on en castellà està documentat el nom de «arco de San Martín». També va saltar a les Balears i als territoris de parla occitana. No se sap quan va començar la llegenda, però a les Cròniques de Jaume I (s. XIII) es diu feu un arch blau e uermeyl d’aquests que’n dien de Sent Mertí.

Per tant, la connexió entre Sant Martí i l’arc iris ve de lluny; així i tot, el triomf de la fórmula arc de Sant Martí és bastant nou. Fins fa quaranta anys encara es podien sentir variants amb Sant Martí i sense. Avui dia arc de Sant Martí ha escombrat tots els competidors fins al punt que molts parlants creuen que la resta són incorrectes.

11. EN EL NADAL DE L’ANY 2024 I LA NAIXENÇA D’EN MARTÍ

LA NAIXENÇA D’EN MARTI I LA FELICITACIO DE NADAL

 

En la nit suau de Nadal, tot el món  se silencia,
i un crit clar i tendre ha nascut a la consciència.
El nostre nét, en Martí nascut a la llum de la nit,
és un regal del temps, una nova flor en el camí.

El pessebre brilla amb llums potens d’estimació,
i totes les estrelles dansen sobre el fred de l’alba,
mentre els cors bateguena amb força i emoció,
com una cançó d’amor en una nit d’il·lusió.

I les mans que acullen aquest nadó tot ell d’or,
són les mateixes que han conreat preuades flors.
I en el somriure delicat d’en Martí resplendeix,
la promesa d’una esperança que mai no mor.

Aquesta nit de Nadal, entre molts cants i  desitjos,
en Martí és i será semre la nostra joia, el tresor,
una llum forta que encendrà de foc l’ànima nostra,
mitjançant la joia d’un petó i una abraçada d’amor.

El temps de Nadal és més que una data, és de tots,
és la màgia d’un moment, és l’inici del miracle.
La naixença d’en Martí, el marrec, en el primer alè,
ens ha regalat gotims de pau, felicitat i amor.

I és que el lligam entre la nit de Nadal d’aquest hivern i la naixença d’en Martí a la tardor d’aquest any de 2024, ens esperona a viure amb deleit aquest esdeveniment amb tots els constituents de la festa tradicional cristiana i ensems popular, dins del gaudi familiar  amb la llar encesa a la vora del foc, tot contemplant com cada guspira crepitant es transforma en estrelles d’esperança, d’amor i d’il·lusió…

La nit de Nadal porta amb si la promesa d’un miracle. / La terra, coberta pel silenci de l’hivern, sembla respirar a un altre ritme, / com si esperés la màgia que arriba amb cada estel que brilla al cel. / En aquesta quietud, la notícia s’escolta com un murmuri dolç: / el petit Martí ha arribat al món.

El seu alè és una melodia suau que es fon amb el vent fred de desembre. / El nadó, amb els seus ulls tancats i el cos petit i fràgil, / és el reflex de tot el que és pur  i d’una esperança que s’obre pas enmig de les penombres de l’any. / És com si el Nadal, amb la seva llum daurada, es materialitzés / en la forma d’aquest petit ésser, portant amb ell una alegria renovada, un amor immens.

Les mans que l’acullen són les de qui han viscut les estacions de la vida / i, en aquest moment, reconeixen la fragilitat de la infància com un tresor preciós. / Martí és el miracle que els va ser promès, / la llavor d’un futur encara per escriure. / I en la seva mirada innocent, en el seu primer crit, / ressona una força silenciosa que uneix generacions. / És com si el temps es compressés en un instant, com si la terra es fes / més bona, més amable, només per tenir-lo aquí a ell.

El pessebre, envoltat de llums suaus i calidesa, / sembla somriure a la seva arribada. / Nadal és en Martí, en els seus gestos petits, en el seu somriure que encara no en sap, / però que ja és el més gran dels tresors del tresors. / Un any més, el cicle de la vida es renova, en cada pas, en cada batec. / I en cada alè de Nadal, el cor es torna més ple / perquè en Martí, és el nostre Nadal…!

PROSA POÈTICA

En el teu naixement, petit i delicat Martí, / el vent xiuxiueja històries d’estrelles, / i Santa Cecília, patrona dels sons divins, / et regala un cor ple de ritmes i melodies.

La llum de Sagitari t’abrigava, / amb l’ardor d’una ànima inquieta, / caçador de somnis i camins llunyans, / arquer que apunta sempre més enllà.

Cada pas teu serà una simfonia, / cada rialla, una nota brillant, / en l’orquestra de la vida, ets violí, / que compon i inventa el teu destí.

Martí, sota el cel de tardor, / ets un far que guia els cors, / un batec que es confon amb els estels, / etern viatger, creador de futurs bells.

El foc del teu signe et mantingui encès, / que els teus dies siguin un ball constant, / entre la màgia musical i la força estelar, / Martí, fill del temps i de l’infinit instant.

En Guifré, ton pare, fort com la muntanya, / va ser l’arrel que va donar-te solidesa. / Amb mà ferma i cor generós, / va construir un món gran d’amor.

L’Eugènia,ta mare, com un riu tranquil, / va suavitzar les arestes de la vida, / portant la tendresa a la terra, / sembrant en el cor familiar la pau, la bondas i l’amor..

I Martí, el fruit d’aquella unió, / porta en els seus ulls l’esperança, / el reflex de l’amor que es renova, / el camí que segueixen els seus pares / i el futur que ell mateix descobrirà, / amb l’herència d’en Guifré i l’Eugènia…, en cada pas…!

Del pare, en Guifré, rep la força, la determinació i l’esperit /  que mira sempre endavant, sense por de cap obstacle. / La seva mirada és clara i decidida, / amb el record dels valors que li han estat transmesos, com les arrels d’un arbre / que creixen profundes a la terra.

De la mare, l’Eugènia, hereta la tendresa, la calma i la comprensió. / D’ella aprèn a veure el món amb empatia, a escoltar les paraules i a somniar amb el cor. /  La seva influència és com una brisa que guia i l’espai / perquè en Martí creixi lliure en la llar i actuï amb rectitud.

Junts, Guifré i Eugènia han sembrat en Martí les llavors de la vida: / ell és la suma de la força i la dolçor, / l’herència de les seves veus, la promesa d’un futur ple d’aventures, de reptes i d’amor, / el teixit d’una història compartida que perdurarà, ara i per sempre més.

POESIA

En el silenci de la nit, un crit espontani va bategar, / Martí va arribar, com l’alba que començà a brillar.
Amb els ulls brillants de misteri, màgia i forta llum, / un cor que ja ballava  inquiet al ritme del futur.

Un somriure va néixer en els braços de la mare, / l’Eugènia, dolça, amb l’ànima plena de tot amor. / El pare, en Guifré, mirava amb llàgrimes als ulls, / un home que veia en el fill la continuïtat del món.

Són les primeress passes d’una història oberta, / on els somnis es barregen amb fils esperançats. / En Martí, petit, portarà per sempre en els gens / el llegat perdurable en el temps que no s’acabarà.

La casa es fa més gran amb el teu plor i rialla, / el teu alè omple cada racó del nostre univers. / Entre braços de protecció, en el camí de la vida, / Martí, la teva existència és un do que mai s’acaba.

Els dies seran lents, però cada instant és un tresor, / d’esguard entre els pares, de somnis en cada hora. / La teva infantesa serà el nostre escalf que encén / els somnis on res no pot mai aturar-se.

D’en Guifré ve la força, de l’Eugènia la pau, / junts fan que el teu camí sigui ben ferm i clar. / Martí, fill de l’amor, nascut per al món nostre, / on la llibertat és i será la melodia  harmonitzada del teu cor.

Martí, el teu nom és una promesa certa al vent, / el teu esperit creix com l’arbre que mai no té fi. / A cada pas que donis, la teva herència serà llum, / un camí de saviesa, pau, amor, bondat i llibertat.

I així neix el teu gran nom, com un cant fidel d’amor, / Martí, fill de l’ànima, de l’amor i de l’esperança. / Els teus pares, en Guifré i l’Eugènia, ja han començat  / un viatge amb el teu amor.

 

 

12. EL BATEIG D’EN MARTI EL 12 D’ABRIL DE l’ANY 2025 A L’ERMITA DEL RESTAURANT CAN AMETLLER DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 

 

12.1 EL SAGRAMENT DEL BAPTISME DINS DE LA CONCEPCIÓ MÉS CLÀSSICA ORTODOXA TRADICIONALISTA I EN LA CRITERIOLOGIA TEOLÒGICA MODERNA HETERODOXA PROGRESISTA LIBERAL.

 

Des de la Teologia clàssica ortodoxa-conservadora-tradicionalista

La Teologia «conservadora» (conservadurisme / tradicionalisme) parla de la creencia de fe en el pecat original en què el seu fonament rau en el relat bíblic de la desobediència de la primera parella humana a una ordre del Déu creador. Aquesta és la base de la creença cristiana d’un pecat comès a l’origen de la raça humana (pecat original).

El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme. El seu nom significa «immersió» i es realitza per a simbolitzar l’entrada de la persona a l’Església, amb l’aigua que el renta del pecat anterior.

Es va instaurar per a imitar la vida de Crist, que abans d’anar a predicar es va fer batejar per Joan Baptista.

El baptisme catòlic incorpora el cristià en el cos de Crist, com a cèl·lula viva. Això, implica que neteja del pecat original i, com que forma part de Crist, es fa en ell fill de Déu.

Normalment, el baptisme es duu a terme en l’infant per dues raons:

• En primer lloc, per a encetar l’educació del nou cristià de bon primer.
• En segon lloc, i segons la doctrina de la fe cristiana, és impossible de salvar-se sense el bateig.

Generalment, es considera que el més segur és de batejar el més aviat millor la persona. Tanmateix, l’Església catòlica no afirma que els cristians no puguin ser condemnats a mort.

En el moment del baptisme hi ha uns padrins, aquests són triats prèviament pels pares. Els padrins tenen la funció d’ajudar els pares a educar l’infant i seran tutors legals si calgués.

El ritual essencial consisteix a llençar aigua tres vegades consecutives sobre el cap del nen. A més a més, en el ritual ordinari del bateig, també es fa la unció de l’infant amb oli, dit crisma, hom li lliura un ciri que té com a significat la llum de la fe i es vesteix el batejat de blanc que és un símbol de la purificació de l’ànima.

Les creences que s’adopten en el Sagrament del Baptisme queden explicitados en el Símbol dels Apòstols o Credo.

Desde la Teologia «moderna» heterodoxa-progresista-liberal

La Teología «progresista (liberalisme/ progressisme) se sorprent que la religió cristiana hagi permès un immens sistema teològic, que dura segles, basat en una noció mítica que no té base a la realitat, i es desconeguda, finsi tot, per a la cultura bíblic-hebrea, aliena al pensament i a l’ensenyament de Jesús, segons transmeten els Evangelis, com n’él la idea del pecat original.

• Els cristians dels primers segles no coneixien l’existència d’un pecat original. Posteriorment en fou Sant Agustí qui en va parlar.
• Agustí bisbe d’Hipona (actual Algèria), va interpretar en clau maniquea el mite bíblic de la desobediència de la primera parella i el càstig diví.
• Agustí, partint que la desobediència d’Adam i Eva constitueix una falta greu (qualificada com a pecat original), i recolzant-se en certes expressions discutibles de l’apòstol Pau en la seva carta als Romans, 5,12-21, infereix que la falta o desobediència de la primera parella humana ha corromput tots els humans. Per això, en transmetre’s per reproducció biològica de mare a fill, afecta ara tot humà que ve al món.

Aquesta contaminació, que fa l’ésser humà, dolent i culpable davant Déu, transforma la humanitat en una massa damnata (un «munt de condemnats»), que mereixen cremar a l’infern.

Llevat que Déu, en la seva immensa misericòrdia, intervingui per salvar-los…,

… i d’aquí tota la Teologia de la Redempció.

12.2. EL BATEIG CRISTIÀ D’EN MARTÍ

En Martí Bosch i Ferré va rebre les aigües baptismals de mans de Mossèn Xavier Morató, Rector de l’Eglésia de Sant Pere de Rubí el dia 12 d’abril de l’any 2025.

L’acte del Sagrament del Baptisme tingué lloc a l’Ermita de la Masia Can Ametller, abano nomenada església de Sant Llorenç de Font Calçada.

Tanameteix, en Martí ha quedat inscrit en el llibre baptismal de la Parròquia de Sant Pere de Rubí.

Els padrins foren la Mariazell Eugènia Bosch Fábregas, tieta del nadó i en Josep Xarau Tresserras, amics dels pares -Eugènia Ferré i Guifré Bosch- d’en Martí.

 

12.3 EL LLOC DEL BATEIG A L’ERMITA DE LA MASIA DE CAN AMETLLER-, I LA SEVA INSCRIPCIÓ AL LLIBRE DE BATEJATS A LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE RUBÍ

L’ERMITA DE LA MASIA CAN AMETLLER és l’antiga Església de Sant Llorenç de Font Calçada, que es remunta al Segle XII. En aquest gran patrimoni s’hi poden oficiar cerimònies religioses o fer-l’ho servir com a marc inoblidable de tota mena d’esdeveniments.

El nom amb el qual es coneix actualment aquesta Masia de Ca n’Ametller prové dels seus primers propietaris, el Masover Ametller, qui va batejar-la al voltant del segle XVII. No obstant això, les primeres escriptures on es menciona aquest indret daten l’any 986. Un dels trets més característics i que fan d’aquesta masia un lloc d’allò més especial és l’ermita que la conforma, la qual va ser reconstruïda l’any 1781. Des de llavors, la Masia ha sigut restaurada en diverses ocasions.

L’autenticitat i la història, però, no són els únics trets que caracteritzen aquesta masia.

La seva cuina destaca pel producte de proximitat i de temporada, però també per ser especialistes en l’elaboració d’arrossos i bacallà. L’espai també compta amb un rostidor vasc per a la cuina de peixos i carns.

Aquest restaurant ofereix servei de càtering i de menjar per endur, el qual inclou tota l’oferta de la seva carta.

El dia del Bateig d’en Martí -12 d’abril de l’any 2025-, en un del patis ajardínate i a l’aire lliure de la Masia, tingué lloc un extraordinari refrigeri / esmorzar en què hi participaren unes 60 persones entre familiars i amics d’ambdues parts del matrimoni Bosch-Ferré.

Un espai extraordinari amb una llarga tradició i història, ubicat en un entorn privilegiat, amb vistes sobre la serralada de Collserola i pròxim a la ciutat de Barcelona, que no decep a l’hora d’oferir la millor qualitat en la seva oferta gastronòmica. Els espais exteriors i el seu ampli jardí converteixen aquest indret en un lloc ideal per a la desconnexió.

A més, la Masia compta amb un ampli pàrquing privat gratuït per als seus clients. Els xefs de Can Ametller es preocupen de garantir innovació i qualitat en tota la seva oferta gastronòmica, oferint una cuina adaptada a cada ocasió i esdeveniment.

L’ESGLÉSIA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE RUBÍ és una església del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local. La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu. L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic. El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

És una església de diferents èpoques i reconstruccions. Una primera època és romànica a la qual pertany la façana que dona a la plaça del D. Guardiet, que és d’un primitiu romànic llombard (segle XI).

El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.

Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.

S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.

La portada és de finals del segle xii i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle xii i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle xv es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri.

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor. El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

L’any 1927 es va restaurar el temple.

El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl·lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola. El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra.

També es restableixen les festes i cerimònies religioses. Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mossèn. Pere Ribot. L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.