por EN LA PASQUA DE 2021
PERÒ, QUÈ ÉS LA PASQUA CRISTIANA…?
EN LA PASQUA DE 2021
.
Encara quan la pandèmia vírica del CoronaVirus Sars-CoV-2 / COVI-19 segueix desgraciadament fent estralls entre nosaltres, -tot i l’esperança que la vacunació massiva apaivagui, d’una vegada i tant de bo, aquest mal son mundial-, el calendari lunar, aiguabarrejat ensems amb l’equinocci de primavera, ens obre una renovellada Pasqua cristiana. I és, per això mateix, que m’és plaent fer-ne unes consideracions, no perquè no en siguin suficientment sabudes, sinó perquè en són ben adients de recordar-les en el dia d’avui.
.
La Pasqua cristiana, deixant a banda per a una altra ocasió les arrels del seu antiquíssim origen i encara més del seu profundíssim significat, desvetlla -a través de metàfores prou entenedores-, unes realitats que bé caldria incrustar-les en el quadre de la nostra vida:
.
LA PASQUA ÉS PAS, TRÀSIT, TRAJECTE, VIA, RUMB, RUTA, ITINERARI
.
Una invitació a prendre un camí i decidir una esforçada excursió.Una excursió per arribar a la culminació de la muntanya escollida –“ascendit in montem Oliveti = va pujar a la muntanya de les Oliveres», sense que ni rastre de defallença impedeixi l’ascensió cap a la coronació del seu cim.
La Pasqua cristiana és, com hem dit en començar aquest punt, pas, trànsit, via, trajecte, rumb, orientació, ruta itinerari…
.
I si el viatge endegat és per mar –“duc in altum = endinsa’t en alta mar”-, res ens ha de fer témer fins arribar sans i estalvis a la desitjada Ítaca de tots els anhels, malgrat tot els entrebancs.
.
LA PASQUA ÉS VIDA, ENERGIA, FORÇA, ACTIVITAT, SABA, VIGOR
.
El gaudi admirable de la reproducció del món animal que pol·lula per la terra, per l’aire i les aigües d’arreu…
.
La germinació compassada i cíclica, poderosa i potent de la natura que embelleix els camps, boscos, hortes i jardins amb mil colors i fruits generosos i saborosos durant els equinoccis corresponents…
.
El misteri del micro i macro cosmos que dansa sense aturar-se mai…Fins i tot, sense que ens n’adonem de la mescladissa de la determinació clàssica de la física estudiada (fins aquí encara hi arribem a comprendre alguna cosa) i la descoberta de la nova amb la indeterminació quàntica reservada -avui per avui- a les ments més preclares i il·lustrades.
Jo mateix no assoleixo a discernir-ne ni prou ni massa…
.
LA PASQUA ÉS CANT, MEMORIAL, EXALTACIÓ, ANIVERSARI, FESTEIG, RECORDATORI, CELEBRACIÓ, PRESÈNCIA, COMMEMORACIÓ
Hom no sap ni troba paraules per acompanyar el do de la vida amb els adjectius exactes que realment expressin allò que, des de la nostra existència i el sentit de la vida humana, experimentem, vivim i som. Potser, d’entre totes les paraules -si d’alguna especialment hagués d’escollir-, n’espigolaria principalment:
- L’ESTIMACIÓ compartida
- LA PAU de la consciència i
- L’ACCEPTACIÓ dels esdeveniments que la roda del món ens va dibuixant i la de la bonhomia o malestrugança de les persones que ens contagia o encomana.
Però, totes aquestes tres paraules anteriorment anunciades, sempre han d’anar acompanyades amb una actitud indestructible de RESILIÈNCIA.- LA RESILIÈNCIA PSICOLÒGICA (tal i com avui s’anomena), comporta la superació, a tota prova, davant de mantes dificultats, la voluntat fèrria de dominar el que s’ha torçat i el renéixer de les cendres, com una llum d’esperança enmig de la foscor.
Es tracta, en definitiva, d’una actitud que s’orienta cap a l’activació positiva de tot allò que sembla vençut en defugir dels nefastos i negatius contagis del dissort.
.
Un cant de celebració definitiu a la vida, sota la influencia del sol i dels ignots estels, així com en contacte amb les aigües que brollen arreu -tot i que no ho s’ha d’oblidar -tal i com Jorge Manrique ens recorda-, en alertar-nos en las “Coplas por la muerte de su padre” que:“Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar, / que es el morir”.
.
Tanmateix, conjuntament amb tot el que la natura ens ofereix i amb la companyía de tots els qui estimem i ens hem conegut, puc dir -també parafrasejant a Fray Luis de León-, en escollir un fragment del poemari de la la seva “Oda a la vida retirada” que: “Del monte en la ladera, / por mi mano plantado tengo un huerto, / que con la primavera de bella flor cubierto / ya muestra en esperanza el fruto cierto… / I a mí una pobrecilla mesa / de amable paz (o de pan) bien abastada / me basta…”.
.
ARS LONGA, VITA BREVIS
“Ars longa, vita brevis” = “L’art és durable, però la vida és breu”. Vet aquí una sentència llatina que mostra el contrast entre la brevetat de la vida i una clara al·lusió a la persistència temporal de l’art…
…i, per extensió, també podem afegir-hi les obres o actuacions de cadascú/na de la seva vida peresonal i de relació amb els altres i el món que li’n circumda o embolcalla,
.
Ja sé que es dóna per sabut, però també atès que ho he experimentat quasi fins al final, en arribar a prop del cim de la muntanya i al port de la Ítaca de totes les significacions, es una realitat inquestionable que:
.
- Als cinc anys, vius en un estat de latència que incorpora cert coneixement de les coses, fixa la memòria i, amb l’incipinet llenguatge, les primeres beceroles i nombres, comences a omplir el sarró del teu bagatge.
- Als deu anys, s’agafen forces i vius una temporada feliç fins que amb l’adolescència ja a les portes marques el territori de la teva identitat que, per cert i a ulls dels altres, es concep com un temps de crisi feixuga i no prou compresa.
- Als vint anys, tot són il·lusions i et creus que aquestes mai es marciran.
- Als trenta anys, els inicies prou bé, però els acabes amb una segona crisi existencial, més o menys important.
- Als quaranta anys, tot just se t’enraiga l’experiència i et sents tan fort que creus que aquesta fortitud t’ha de durar sempre més.
- Als cinquanta anys, comences a balancejar una mica i se’t dóna per escriure un inventari de tot plegat amb una sàvia mirada d’àliga i els peus clavats al terra, sigui per escarment o advertència.
- Als seixanta anys, entres en el gran goig de la jubilació, però malauradament se t’inicien, com una metàstasi involuntària, algunes de les xacres de la vida en forma de malalties cròniques i altres múltiples limitacions, producte del propi desgast viscut.
- Als setanta anys, de ben segur que els propis pares ja hauran mort (bé que la meva mare va viure 108 anys) i entres en allò que se’n diu la recta final si ets pessimista, però si tens la sort de tenir una niuada de néts, te n’adones que -malgrat tot-, la vida continuarà i tindràs, en el futur, una nissaga que et substituirà.
- Als vuitanta anys, haurem de deixar que sigui el bastó qui parli quan les cames comencin a fer vaga i ja ens ho trobarem si hom hi arriba.
- Als noranta anys, cal tenir, de ben segur, el passaport en regla i sense caducar i preparar-te per recitar -si la memòria adquirida no et falla- alguns versos dels nostres literats i cantautors:
.
Vet ací els famosos versos del “Cant Espiritual” del nostre gran poeta Joan Maragall que en una tonalitat més aviat de cadència gregoriana ens corprèn amb aquestes estrofes:
.
“Quan arribi aquella hora de temença / en què s’acluquin aquests ulls humans / doneu-me’n una altres de més grans / per contemplar la vostra faç immensa / i sigui la mort una major naixença”.
.
.
Tot i que també m’agrada recordar, i potser encara amb més gaudi, aquells altres versos de l’àlbum “De un Temps, d’un País”, una cançó més festiva i encoratjadora d’en Joan Manel Serrat:
.
“Anirem tots cap al cel…! Que toquin les trompetes…! Anirem tots cap al cel amb les mans ben netes…! / No ens caldrà portar bastó, ni sandàlies, ni sarró. / Tu, que estàs tan cansat, tot d’un plegat trobaràs que has volat. / Anirem tots cap al cel…! Que toqui el batería…! Anirem tots cap al cel amb crits d’alegria…! / Sonarà per tot el món el so dolç d’un vibràfon, i quan toquem els estels, anirem tots cap al cel…”.
SOBRE EL COSTUMARI DELS POBLES
.
També cal dir, i ensems recordar, que el dia de Pasqua (“pasqua = pas”) és també el dia de la Mona (“munus = regal”). Tots sabem que aquí a Catalunya es fa festa l’anomenat Dilluns de Pasqua (perquè “post festum, festum = després d’una gran solemnitat festiva, la segueix una altra festa”).
I atès que moltes famílies surten aquests dies de Setmana Santa i Pasqua de vacances, s’aprofita el dilluns següent per acabar de celebrar la gran i principal festa cristiana sota el sostre de la llar casolana en què s’hi afegeixen les padrines i els padrins.
Això representa una altra historia, però que actualment té un significat festiu prou diferent del d’abans, perquè algunes mares en donar a llum i, fins i tot la malaltia prematura que podia contraure algun pare, ni una ni altre sobrevivien massa temps (el meu pare va morir quan jo tenia quatre anys). Aleshores era la figura del padrinatge la que substituïa els pares difunts..
Sigui el que sigui, des del rituals immemorials o ancestrals de les religions més primitives, en aquest equinocci de primavera seguim celebrant el gran do de la VIDA…!Una VIDA que ens empeny, malgrat les nostres misèries, deficiències, limitacions, malalties i envelliments.
Per això jo mateix em comprometo a fer meu -passi el que passi amb els meus setanta-vuit anys que tinc a coll- el pensament de Martin Luther King:
.
SI NO POTS VOLAR, CORRE.
SI NO POTS CÓRRER, CAMINA.
SI NO POTS CAMINAR, GATEJA.
PERÒ, FACIS EL QUE FACIS, HAS DE SEGUIR ENDAVANT…
.
I LA PASQUA ÉS AIXÒ:
«CAMINAR SEMPRE ENDAVANT
PER GAUDIR I COMMEMORAR LA VIDA»…!
.
CLOENDA
.
Finalment, dues observacions de cert interès:1. Les fotografies inserides pretenen que, en obrir-les i amb una llambregada ben ràpida, impregnin o inseminin la retina amb la claror d’un flaix potent que pretén la il·luminació del significat de tot el que puntualment avui he deixat escrit en aquesta aplicació informàtica…
2. Tanmateix, hom pot trobar una mancança important en tot l’escrit reflexiu sobre la Pasqua cristiana. N’és la paraula clau utilitzada en aquest dia tan assenyalat, com n’és:
- La RESURRECCIÓ amb què tothom i arreu del món cristià l’acompanya amb el vibrant cant de l’ALELUIA.
.
No ha estat pas cap lapsus ni oblit, sinó quelcom pretesament volgut perquè a l’aplicació…
…s’hi pot trobar un devessall ric d’escrits de prou contingut a través dels quals hi ha acurats temes de reflcxió filosòfica i així com també d’informació teològica, decorats -tot i que no està pas bé que m’ho digui jo mateix- amb prosa poètica per no avorrir el personal que, de tant en tant, em llegeix com tu si has arribat fins aquí.
I, per cert: en clicar o prémer els enunciats que et proposo del meu web, pots obtenir a l’instant una informació cabdal i privilegiada sobre el tema que ens ha ocupat en el decurs del dia d’avui:- QUÈ TE PARECE, QUÈ TE’N SEMBLA…?
- RELIGIÓN: DESDE EL PRETÉRITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO.
- EN LA CELEBRACIÓ DE LA PASQUA 2020: LA «PASQUA DE LA VIDA» VERSUS EL «CORONAVIRUS DE LA MORT», LA FELICITACIÓ PASQUAL, UNA FESTA DE LA VIDA…!
- A LA RECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOLÒGICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA BÍBLIA.
- LA BÍBLIA: UN LLIBRE PER LLEGIR DURANT TOTS ELS DIES DE L’ANY…
- CELEBRACIONS DEL MES D’ABRIL 2019: SETMANA SANTA, PASQUA, SANT JORDI I LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT.
- EN LA PASQUA DE 2018: UNA COINCIDÈNCIA DE CALENDARI I DE CONCEPTE ENTRE LA PASQUA’2018 I EL REFERÈNDUM. CATALÀ DE L’1-O DE 2017…
- EN LA FESTA DE PASQUA DE 2017…! PRIMAVERA…! DE LA FREDOR I MORT HIVERNAL, A UN ESCLAT DE LLUM.
- ARA QUE S’ACOSTA NADAL LLEGIREM LA BÍBLIA A LA NOSTRA LLAR PERQUÈ ENS IL·LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREM…
I molts d’altres temes que ara no vénen al cas.
Tot i que no té cap tipus de malbaratament…
…et pot sorprendre sense cap mena de dubte…!
Tot i això, és de justícia mantenir un record per a totes aquelles persones que pateixen la seva «passió» personal degut a la malaltia, a la pobresa econòmica i d’esperit, a la incomprensió i a qualsevulla misèria d’aquest món, sense oblidar la injustícia, la manca de llibertat i la repressió:
.
