por 
NIT DE SANT JOAN…!!!
«Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any. / Cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, /de Ponent i de Llevant… / I en fareu també en la serra / perquè els vegin més enllà… / i el crit d’una sola llengua /s’alci dels llocs més distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de llibertat…!»
En aquesta nit màgica i a tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del nord o del sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l’herència de l’antic solstici d’estiu que d’origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d’Europa on s’estimen i respecten la «democràcia» i la «llibertat», tant la pròpia com la dels altres.
Tot i que pren diferents manifestacions, el «foc» és l’element principal de la revetlla de Sant Joan, una festa que se celebra la nit del solstici d’estiu, la més curta de l’any, quan el sol arriba al seu punt més alt. Aquesta és, també, una celebració en honor a l’astre més important del sistema solar que moltes cultures d’arreu del món festegen des de temps ancestrals. La seva estreta relació amb la natura fa que sigui una festa envoltada de creences i rituals que li han atorgat, popularment, la categoria de la nit més màgica de l’any. Així, es cullen herbes remeieres (màgiques) de la mateixa manera que els romans recol·lectaven la berbena; es balla al voltant del foc; es cremen mobles vells per simbolitzar l’inici d’una nova estació, o es fan banys de mitjanit al mar, un altre costum al qual, antigament, se li atribuïen poders curatius.
I atès que avui, amb les possibilitats que ens ofereix la xarxa d’Internet per saber-ne més de tot plegat, us deixo un link per acabar de pair la revetlla en el dia de Sant Joan, no sense tornar a les estrofes que el poeta i dramturg J. Maragall, com un profeta dels temps actuals, ens deixà escrites perquè les recitéssim esperançats:
«Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any. / Cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, /de Ponent i de Llevant… / I en fareu també en la Serra / perquè els vegin més enllà… / i el crit d’una sola llengua /s’alci dels llocs més distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de llibertat…!»
