por EN LA PASQUA DE 2018:
«CANÇONS DE CAREMELLES» O «CANÇONS DE PROTESTA…?»
1. UNA COINCIDÈNCIA DE CALENDARI I DE CONCEPTE ENTRE LA PASQUA’2018 I EL REFERÈNDUM CATALÀ DE L’1-O DE 2017…
No es pot pas menystenir la coincidència que l’atzar o, millor dit, el calendari gregorià ha volgut oferir-nos, com n’és la celebració de la Pasqua d’aquest 2018, el primer diumenge després de la lluna plena de la primavera, amb els fets, ara fa tot just sis mesos en retrospectiva del Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre de 2017, malastruc per una banda i alhora venturós per l’altra que, tot i llunyans en el temps, romanen ben visibles en la memòria del cervell i ben gravats en els sentiments del cor.
Així, doncs, havent aturat les meves reflexions sobre el «procés d’autodeterminació català» el dia 21 de desembre de 2017, precisament amb el resultat de les eleccions convocades per la duresa de la mà fèrria de l’article 155 de la Constitució espanyola i a l’espera de la formació d’un nou Govern que no acaba de formar-se per raons òbvies i que els mitjans de comunicació mostren a bastament, empento avui, altra vegada, i en el dia de la celebració pasqual cristiana, el mecanografiat d’aquestes lletres, que em possibiliten les aplicacions informàtiques, tot disposant-me a deixar constància d’algunes consideracions que voleien, tant en el meu íntim interior, com en l’exterior del meu entorn.
2. LA PASQUA JUEVA, ORIGEN DE LA PASQUA CRISTIANA. UNA MARXA ESFORÇADA A LA RECERCA D’UN OBJECTIU…
El concepte «pasqua» és una derivació de la llengua llatina “pascae”, que tota vegada procedeix del grec πάσχα (pasja), una adaptació de l’hebreu פֶּסַח (pésaj), que significa «passar». Així, doncs, l’actual Pasqua cristiana enfonsa les seves arrels a l’any 1513 abans de Crist quan, segons la tradició hebrea, el poble jueu va emprendre el seu Èxode des d’Egipte, cap a la Terra Promesa, a la recerca d’una terra estable i lliure per assentar-s’hi i construir-hi un hàbitat en el seu novell territori. La commemoració d’aquest fet, celebrat cada any, com l’evocació de la alliberament del poble hebreu de l’esclavatge egipci, rep encara avui en el judaisme el nom de «Pésaj o Pasqua». El cristianisme, en aquesta celebració, dita de Resurrecció o Florida, festa central més important del calendari litúrgic cristià, agafa tota la significació del que suposa o integra el concepte i imatge de la novetat d’un alliberament.
És a dir, el «PAS O PASSA»…
– De la mort a la vida…
– De l’egoisme a l’estimació…
– De l’hostilitat a la pau…
– De la manipulació a l’objectivitat…
– De l’hivern a la primavera…
– De la mentida a la veritat…
– De la malesa a la bondat…
– Del rebuig a la comprensió…
– De la paüra a la seguretat…
– De la insertesa a la convicció…
– De la tristesa a la felicitat…
– De l’ultratge a la lloança…
– De la foscor a la llum…
– Del conflicte a l’entesa…
– Del greuge al perdó…
– De la mesquinesa a la generositat…
– De l’esclavatge a la llibertat…
De ben segur que, després d’aquest recorregut per la geografia de la nostra terra i davant de la contemplació social i política, on s’hi ha aiguabarrejat pensaments i sentiments de tota mena, ens cal determinació de força passes fermes per assolir l’alliberament d’aquest poble que malda per obtenir un tros de terra. I per això ens cal una marxa o lluita pacífica que, calcada de l’itinerari del poble hebreu, amb les seves victòries i els seus fracassos, ens condueixi a una nova dimensió de convivència que certament s’obtindrà, en un futur més o menys proper o llunyà, en «passar» o «caminar» esforçadament:
– De la resignació, a l’acció…
– De la indiferència, a la solidaritat…
– De la queixa, a la recerca de solucions…
– De la desconfiança, a la confiança esperançada…
– De l’autosuficiència, a compartir el fracassos i els èxits
– De la por, al coratge de tornar intentar-ho amb noves solucions…
– De fer les paus amb el nostre passat, a no arruinar el nostre present…
– De recollir els trossos de somnis trencats, a tornar de nou a començar…
– De saber que de res ens serveix ser llum, si no podem il•luminar el camí…
3. EL REGAL DE PASQUA, UNA «MONA» D’OUS…, I LA PASTIFEJADA D’UN ESTAT, CAMINA CAP A LA MAJOR DE LES SEVES FEBLESES…
I si volguéssim parangonar aquest «regal pasqual», d’estructura complexa, amb el «garbuix i degoteig de mesures repressives» que viu la nostra terra catalana fins al dia d’avui, també hi podem trobar «elements de vida i d’esperança reeixida» com n´és la «força de la veritat» que, tard o d’hora, sempre s’imposa, malgrat les greus acusacions jurídiques i d’altres d’una realitat de tal manera manipulada, on la víctima es converteix en botxí, maquiavèlicament reconfigurada, respecte de tot procés català d’autodeterminació, amb les severes conseqüències de què en dibuixen els arbitraris i inclements empresonaments, la duresa dels exilis, la represàlia ferotge que suposa la restricció dels drets individuals i col•lectius, les inefables i cruels resolucions d’un malservidor injust de la justícia, la intimidació agressiva, l’escarment venjatiu, les amenaces pertorbadores, la governació abusiva i adusta, els escorcolls imprevistos, la inducció d’una basarda fantasmagòrica i tota la trepidant maquinària ignominiosa i punitiva d’unes institucions estatals, en aparença hercúlies, en guerra declarada contra la veritat objectiva de les realitats, succeïdes i viscudes al llarg de tot el procés d’autodeterminació, en practicar destructivament la mentida d’Estat que aflora també a través d’una gran diversitat de mitjans de comunicació, siguin periodístics, televisius o radiofònics. Tot i això, l’esperança de tornar a veure la llum, la posem en què «la veritat ens farà lliures» (Joan 8:12-30).
Tot i això, aquest Estat del territori espanyol, havent defugit o declinat escandalosament qualsevol solució dialogada, havent activat el desenvolupament, en part il·legal, de l’article 155 de la Constitució espanyola, havent empès un implacable procés judicial, davant d’una desobediència per part del Govern català en promoure i executar un Referèndum, i havent obturat irresponsablement la via política per a la correcta resolució d’un problema del propi Estat…, cal pensar que la «fortalesa» d’aquest camina cap a la major de les seves «febleses»…
4. «CANÇONS DE CARAMELLES» PER A LA PASQUA…? O POTSER AQUEST ANY, SERIA MILLOR «CANÇONS DE PROTESTA-REIVINDICATIVES»…?
Les «caramelles» són unes cançons populars, típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de Jesús, tot i que també poden tenir un caràcter profà. Els intèrprets o «caramellaires» són grups d’infants o d’adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S’acompanyen d’instruments diversos i, en el passat, recollien menges, d’ous principalment, o diners que la gent els donava per fer-ne caritat o un àpat col•lectiu.
Però aquest any, obviarem les «caramelles» i en aquesta conjunció astral entre la celebració pasqual de l’1 d’Abril del 2018 i els sis mesos de l’1 d’Octubre de 2017, ens endinsarem en «cançons protesta o reivindicatives» per tal de significar les dificultats ancestrals del Pas del Mar Roig cap a la Terra Promesa i les més actuals a casa nostra per arribar -en aquesta terra d’acollida que n’és Catalunya- a l’establiment albirat de la República catalana.
Avui, doncs, es compleixen sis mesos del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre de 2017. Una jornada que ha deixat empremta en l’imaginari d’una generació sencera de catalans, tant dels qui van decidir de participar-hi com dels qui no. La violència dels cossos policíacs espanyols per reprimir la votació i la defensa de les urnes, aferrissada i pacífica, dels votants als col•legis electorals han marcat el transcurs de la vida política i social catalana l’últim mig any. Tant és així, que després del referèndum, diversos grups i cantautors han compost cançons tot reivindicant aquesta data memorable de l’1-O. I val a dir que també abans del primer d’octubre ja n’hi va haver dedicades a la jornada. Se n’ha fet una selecció, cinc cançons prèvies a l’1-O i cinc de posteriors. Tot seguit les mostro explícitament, recollides de VilaWeb, i que també es poden trobar a YouTube:
[ En polsar la fotografia de cada cançó s’obrirà el video corresponent ]
AGAFANT L’HORITZÓ – Txarango, Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol•lontai i Ascensa Furore.
Amb gairebé cinc milions de reproduccions a YouTube, aquesta cançó va ser un autèntic èxit a les portes del Referèndum. Formava part de la campanya de la CUP per a estimular la participació i el sí a la independència: ‘Viure vol dir prendre partit’.
SOM…! – Xeic.
Una cançó patrocinada per la campanya de l’ANC pel Referèndum, en la línia optimista dels dies previs a la jornada. Fa una crida a la unitat de l’independentisme, a la vegada que reivindica el passat i el present. Hi participa Mercè Martínez.
SÍ…! – Pepet i Marieta.
Una cançó optimista a pocs dies abans del Referèndum, i amb un clar to pacifista: ‘Sí, rebutgem la violència’. ‘Sí, també som desobediència’. ‘Sí, un adéu sense recança’. El recurs a la memòria dels avantpassats i a un futur millor també tenen cabuda en aquest tema, amb un videoclip farcit d’imatges de totes les mobilitzacions independentistes.
NO POTS TANCAR-NOS A TOTS – Joan Dausà.
El cantautor s’inspira en el procés d’autodeterminació del poble de Catalunya per a compondre aquest tema, amanit amb la seva guitarra. ‘Pots negar que no hi haurà vots, pots negar el pes dels records (…) però no pots tancar-nos a tots’, diu Dausà.
DIES DE LLUM – Èric Vinaixa.
‘Dies de glòria, dies de llum, a punt a punt d’arribar. Tenim a quatre passes la llibertat’, canta Vinaixa enmig d’imatges de les manifestacions multitudinàries dels 11 de Setembre. Una cançó amb ritme i optimista.
ROJOS Y SEPARATISTAS – Lágrimas de Sangre.
Per als amants del rap, aquesta cançó és una delícia. El grup critica el feixisme, la violència i els còmplices de la repressió, alhora que enalteix la transversalitat de l’independentisme català, la diversitat dels orígens dels catalans i els avantatges que veuen en la República. ‘Compareu l’1-O amb el 23-F, Tejero era un fatxa; nosaltres, la gent!’, diu la cançó.
LA DARRERA COLÒNIA – Buhos.
Composta el 3 d’octubre, el dia de l’aturada de país convocada per a protestar contra la violència, Buhos reivindica el pacifisme dels votants. ‘Aquí comença la nostra independència’
‘Avui comença la nostra independència!’, acaba repetint la cançó.
OCTUBRE – Fito Luri.
Amb una melodia tranquil•la, el cantautor reusenc va composar aquest tema el mes de novembre. Amb una clara referència a Sant Jordi, ‘Hem matat al drac, hem matat al drac, hem matat al drac’, Luri recorda la mobilització popular d’aquell dia.
ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES – Mascarats.
El famós himne que va sorgir durant l’aturada de país del 3 d’octubre i que s’ha repetit en les mobilitzacions posteriors de l’independentisme ha donat nom a aquest tema del grup Mascarats. Conté una referència a la mítica ‘L’Estaca’ de Lluís Llach ‘Junts tombarem l’estaca que estava camuflada’.Un
ENS EN SORTIREM – Obeses.
Un dels últims temes publicats sobre l’1-O. Amb versos com ‘Saps prou bé que aquella nit vam ser els amos del carrer’ o ‘Saps prou bé que el que vam viure mai ningú ho podrà desfer’, el grup reivindica la importància de l’organització popular d’aquella jornada amb una visió optimista del futur.
HE ESCRIT EL TEU NOM – Genís Mayola amb lletra de Paul Eduard
Aquesta cançó, amb letra de Paul Eluard, ha estat musicada per en Genís Mayola i Serrat. El vaig conèixer de molt jove -als quinze anys-, i ara que ja depassa els 70 podem dir que ens hem seguit mantenint amb l’afecte i reconeixement, dins d’un bona amistat. I això, de la mateixa manera que el seu timbre de veu ha perdurat, potent i diàfan, però amb l’experiència del anys viscuts.
I és que realment, tard o d’hora i pel bé i sorpresa de tothom, «ENS EN SORTIREM»…!!! CELEBRAREM UN DIA LA NOSTRA DESIJADA PASQUA…, MENTRESTANT SEGUIM EN MARXA I A BON PAS…!!!
