30 abril, 2024
Sin categoría

POLITICA CATALANA. DE CAMÍ CAP A L’1 D’OCTUBRE 2017, FINS A L’ANY 2024 DE LA LLEI DE L’AMNISTIA

administradorpor administrador

POLÍTICA CATALANA

«DE CAMÍ CAP A L’1-O DE 2017…

…FINS A L’ANY 2024 DE L’AMNISTIA»

1. INTRODUCCIÓ A LA REPRESA POLÍTICA AMB UN TEMA QUE ABASTA DES DEL CAMÍ CAP A L’1-O 2017 A L’ANY DE LA LLEI DE L’AMNISTIA DE 2024

Sense cap mena d’objectiu capaç d’esgotar tots els esdeveniments que, d’alguna manera, configuren la política catalana durant el temps previ a l’1 d’octubre de 2017 fins als anys posteriors que s’estenen al del 2024, vet aquí que torno a reemprendre el fil politic que havia deixat:

  • Sigui pel cansament d’un tipus de política desnortada i feixuga…,
  • Sigui perquè altres temes m’han captivat més l’atenció darrerament.

Tot i això, expressat en els paràgrafs anteriors, torno ara a recopilar temes de cabdal importància política, així com -diguem-ne els esdeveniments- que en els darrers temps han saccejat i saccegen encara actualment la comunitat i, en concret, la ciutadania catalana y llurs relacions amb d’altres comunitats.

He de justificar que, a partir de la convocatòria de les noves eleccions catalanes, previstes per al 12 de maig de 2024, i la sorpresa d’un discurs pronunciat a Elna per Carles Puidemont que, tot i essent encara a l’exili, disposa de presentar-se a les susdites eleccions com  a representant de Junts per Cat per a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en el ben entès que en cas de ser elegit, tornaria personalment a trepitjar Catalunya, malgrat els impediments o dificultats tècniques processals que poguessin sorgir.

Aquest gest m’ha forçat i impel·lit a retornar a la plana política digital que he anat escrivint amb prou regularitat durant un temps i amb trencadissa en no quedar satisfet del tarannà que el tema ha adoptat malauradament.

Així doncs, em plau de presentar, a manera de recordatori, els temes ja escrits en aquests planes Web sobre el vessant polític. Uns temes que abasten la il·lusió que va suposar caminar cap a l’1 d’Octubre de 2017, fins a l’elenc de la persecució política haguda degut a la crisi constitucional espansola de l’any 2017. Fixem-nos-hi:  

Tanmateix, per arribar a les grans expectatives de l’amnistia -després dels indults oferts per Pedro Sánchez dins de la Presidència del Govern espanyol-, cal tractar amb prou suficiència sobre les eleccions generals d’Espanya de l’any 2023 per poder entendre de quina manera es produïren, tenint en compte llur investidura i com aquesta va poder succeir.

Efectivament: perquè Pedro Sánchez pogués assolir la majoria calia que, dins de les negociacions entre diferents partits, els atorgués tota una sèrie de concessions. I això va ser possible tot fent de la necessitat virtut i dins dels criteris que «El Príncipe» de Nicolàs Maquiavel exposa en el seu tractat de governança política en què el mitjans són lícits per arribar a les finalitats i que -dit de pas-, personalment jo mai podria aplicar les seves tesis com a professor que vaig ser ni admetre-les en cap tractat de pedagogia.

Doncs bé, Junts per Cat, que mai li havia donat suport a Pedro Sánchez, en aquesta ocasió entra a fons en negociacions i subscriu amb el PSOE un pacte d’investidura per a la XV Legislatura d’Espanya d’acord amb el document signat entre els dies del 9 de novembre de 2023. El document s’intitula així:

«Acuerdo firmado por PSOE y JUNTS para la investidura de Pedro Sánchez», redactat en els termes següents:

ACUERDO PSOE-JUNTS

El Partido Socialista Obrero Español y Junts per Catalunya constatan que la situación política actual permite alcanzar un acuerdo para abrir una nueva etapa y contribuir a resolver el conflicto histórico sobre el futuro político de Catalunya, incluso partiendo de posiciones divergentes, desarrollar una dinámica para su resolución en términos diferentes a los de la última legislatura y procurar la gobernabilidad durante la XV legislatura atendiendo a la composición de las Cortes Generales resultante de las elecciones celebradas el 23 de julio de 2023.

1. ANTECEDENTES

Una parte importante de la sociedad catalana ha protagonizado en los últimos años una gran movilización en favor de la independencia. Este período no puede comprenderse sin la sentencia del Tribunal Constitucional de 2010, a raíz fundamentalmente de un recurso del PP contra el Estatut aprobado por el Parlament, por las Cortes Generales y en referéndum.

Con la aprobación de un nuevo Estatut, la sociedad catalana, que lo refrendó, buscaba tanto el reconocimiento de Catalunya como nación como la solución a las limitaciones del autogobierno y a los déficits acumulados. Reivindicaciones y demandas con un profundo recorrido histórico y que han adoptado diferentes formas desde que los Decretos de Nueva Planta abolieron las constituciones e instituciones seculares de Catalunya. Unas reivindicaciones donde las cuestiones lingüísticas, culturales e institucionales han tenido un papel destacado, especialmente en periodos en los que estas fueron objeto de una limitación legal severa e incluso de una prohibición o persecución activa. La complejidad histórica y política de estas cuestiones ha conllevado que una parte relevante de la sociedad catalana no se haya sentido identificada con el sistema político vigente en España.

La sentencia del TC del año 2010 conllevó que hoy Catalunya sea la única comunidad autónoma con un estatuto que no ha sido votado íntegramente por su ciudadanía. Como reacción, se produjo una gran manifestación de protesta y, desde 2015, se han ido repitiendo mayorías absolutas parlamentarias independentistas en el Parlament en las sucesivas elecciones autonómicas, así como movilizaciones masivas de signo independentista. En ese período, se aprobaron diferentes propuestas por parte del Parlament y del Govern de Catalunya en materia fiscal, así como la solicitud de delegación de la competencia para la autorización de referendos o la organización de una consulta al amparo de una ley autonómica. Lamentablemente, los gobiernos de entonces no favorecieron la negociación política y ninguna de estas propuestas, hechas desde la lealtad y el marco legal vigente, fue considerada.

Tras estos hechos, las instituciones catalanas promovieron, primero, una consulta popular el 9 de noviembre de 2014 y, después, un referéndum de independencia el 1 de octubre de 2017 -ambos suspendidos y posteriormente anulados por el TC- con una participación masiva en favor de la independencia de Catalunya. El intento del Gobierno de impedir el referéndum dio lugar a unas imágenes que nos impactaron a todos dentro y fuera de nuestras fronteras.

Todo ello llevó a la aprobación del artículo 155 de la CE, mediante la cual se decretó la disolución del Parlament, la destitución del Gobierno catalán y la convocatoria anticipada de elecciones, que volvieron a dar mayoría absoluta a los partidos independentistas.Y a raíz de lo acontecido se iniciaron múltiples causas judiciales, muchas de ellas aún sin resolver, que afectan a un gran número de personas.

Dichas causas judiciales han tenido una incidencia política relevante, al igual que diversas resoluciones de organismos internacionales, como el Grupo de Trabajo de Detenciones Arbitrarias, el Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos o la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa.

2. OPORTUNIDAD HISTÓRICA

Este relato sintético de hechos acredita objetivamente las profundas divergencias que han existido y que han dado lugar a un conflicto que solo la política en democracia puede encauzar para buscar una solución, dado que, seis años después, la cuestión de fondo sigue sin resolverse. Y, a pesar de las discrepancias estructurales que existen dada la distancia entre nuestros proyectos nacionales, estamos preparados para abrir una nueva etapa en la que, a partir del respeto y el reconocimiento del otro, se busque una solución política y negociada al conflicto.

PSOE y Junts asumen que a partir del resultado de las elecciones generales del 23 de julio existe una oportunidad que deben y tienen la voluntad de aprovechar de forma responsable. La resolución debe ser negociada y acordada y por lo tanto corresponde intentarlo a los actores a los que las urnas les han dado esta posibilidad.

Por ello, PSOE y Junts apuestan por la negociación y los acuerdos como método de resolución de conflictos y acuerdan buscar un conjunto de pactos que contribuyan a resolver el conflicto histórico sobre el futuro político de Catalunya.

Estos acuerdos deben responder a las demandas mayoritarias del Parlament de Catalunya que, de acuerdo al Estatut (que tiene carácter de ley orgánica), representa legítimamente al pueblo de Catalunya.

3. ACUERDOS

El PSOE y Junts reconocen sus profundas discrepancias y son conscientes de la complejidad y de los obstáculos del proceso que se disponen a emprender. Por un lado, Junts considera legítimo el resultado y el mandato del referéndum del 1 de octubre, así como la declaración de independencia del 27 de octubre de 2017. Por el otro, el PSOE niega toda legalidad y validez al referéndum y a la declaración, y mantiene su rechazo a cualquier acción unilateral. Al mismo tiempo, constatan que se pueden alcanzar acuerdos importantes sin renunciar a las respectivas posiciones.

Para la consecución de estos acuerdos, y dadas las profundas discrepancias sobre la forma final de la resolución del conflicto, además de las desconfianzas mutuas reconocidas por ambos, el PSOE y Junts han acordado dotarse de un mecanismo entre ambas organizaciones, internacional, que tenga las funciones de acompañar, verificar y realizar seguimiento de todo el proceso de negociación y de los acuerdos entre ambas formaciones a los que se llegue.

Es en ese marco en el que ambas partes tendrán que acordar, en su caso:

  • La metodología de la negociación para dotar al proceso de certidumbre, en la que el mecanismo de acompañamiento, verificación y seguimiento del que se han dotado, desarrollará la negociación entre las partes. En ese espacio se negociará, se acordará y se abordarán los disensos, así como las disfunciones que surjan en el desarrollo de los acuerdos.
  • Los contenidos de los acuerdos a negociar a partir de las aspiraciones de la sociedad catalana y de las demandas de sus instituciones, que en términos generales se agrupan en dos grandes ámbitos permanentes: las de la superación de los déficits y limitaciones del autogobierno y las relativas al reconocimiento nacional de Catalunya. En ese sentido y en la primera reunión de negociación a celebrar este mes de noviembre, se planteará, entre otras cuestiones y de forma no exhaustiva:
  • En cuanto al ámbito del reconocimiento nacional, Junts propondrá la celebración de un referéndum de autodeterminación sobre el futuro político de Catalunya amparado en el artículo 92 de la Constitución. Por su parte, el PSOE defenderá el amplio desarrollo, a través de los mecanismos jurídicos oportunos, del Estatut de 2006, así como el pleno despliegue y el respeto a las instituciones del autogobierno y a la singularidad institucional, cultural y lingüística de Catalunya.
  • Y en el ámbito de los déficits y limitaciones del autogobierno, Junts propondrá de entrada una modificación de la LOFCA que establezca una cláusula de excepción de Catalunya que reconozca la singularidad en la que se organiza el sistema institucional de la Generalitat y que facilite la cesión del 100% de todos los tributos que se pagan en Catalunya. Y, por su parte, el PSOE apostará por medidas que permitan la autonomía financiera y el acceso al mercado de Catalunya, así como un diálogo singular sobre el impacto del actual modelo de financiación sobre Catalunya. En este ámbito, también se abordarán los elementos esenciales de un plan para facilitar y promover el regreso a Catalunya de la sede social de las empresas que cambiaron su ubicación a otros territorios en los últimos años.
  • La Ley de Amnistía, para procurar la plena normalidad política, institucional y social como requisito imprescindible para abordar los retos del futuro inmediato. Esta ley debe incluir tanto a los responsables como a los ciudadanos que, antes y después de la consulta de 2014 y del referéndum de 2017, han sido objeto de decisiones o procesos judiciales vinculados a estos eventos. En este sentido, las conclusiones de las comisiones de investigación que se constituirán en la próxima legislatura se tendrán en cuenta en la aplicación de la ley de amnistía en la medida que pudieran derivarse situaciones comprendidas en el concepto lawfare o judicialización de la política, con las consecuencias que, en su caso, puedan dar lugar a acciones de responsabilidad o modificaciones legislativas
  • La ampliación de la participación directa de Catalunya en las instituciones europeas y demás organismos y entidades internacionales, particularmente en los asuntos que tienen especial incidencia en su territorio.
  • La investidura de Pedro Sánchez, con el voto a favor de todos los diputados de Junts.
  • La estabilidad de la legislatura, sujeta a los avances y cumplimiento de los acuerdos que resulten de las negociaciones en los dos ámbitos permanentes señalados en el punto segundo.

La intervenció d’Esquerra Republicana de Catalunya obté el traspàs «integral» de Rodalies per fases, la condonació de part del deute del FLA i una de les novetats a l‘acord que van signar ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez és la de la figura d’un verificador, que ha d’acompanyar les negociacions d’aquests dos partits durant la pròxima legislatura en una mesa conformada per representants de les dues formacions al marge de la taula de diàleg.

En parlar de La Ley de Amnistía hem de recordar:

EL JUDICI ALS NOU LIDERS DEL GRAN PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALA, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d’Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, va ser un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d’Espanya i que va finalitzar el 14 d’octubre de 2019, vuit mesos després, amb la sentència 459/2019 del 14 d’octubre en la qual el Tribunal va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.

LA CAUSA DEL JUTJAT NUMERO 13. És el nom amb la que es coneix la investigació judicial portada a terme pel jutge instructor Juan Antonio Ramírez Sunyer del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per investigar l’organització del referèndum d’independència de Catalunya del 2017. Aquesta instrucció és secreta i se’n coneixen pocs detalls. Des de l’inici ha suscitat molta polèmica atès el secret del sumari, les investigacions dutes a terme per la Guàrdia Civil en nom d’aquesta instrucció, els desmentiments posteriors i els comunicats contradictoris. La instrucció comença arran de la denúncia del partit polític VOX i de Miguel Duran contra el llavors jutge Santiago Vidal quan aquest va anunciar durant una conferència que el Govern estava recopilant les dades fiscals per prepara el cens d’un futur hipotètic referèndum. El jutge Ramírez va morir a principis de novembre de 2018 i va ser substituït temporalment pel jutge Sergi Gustau Casares. Finalment la instrucció la va continuar la magistrada Alejandra Gil al agafar la titularitat del jutjat.

LES PROTESTES CONTRA LA SENTENCIA 459/2019 DEL JUDICI AL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALA van ser un conjunt de mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya des que es va fer pública la sentència del judici al procés independentista català, el 14 d’octubre de 2019. La resposta política es va limitar des de Catalunya a animar a la mobilització al carrer mentre que la resposta ciutadana va estar liderada per l’entitat creada específicament per a l’ocasió Tsunami Democràtic, així com també l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Òmnium Cultural, així com també els Comitès de Defensa de la República (CDR). Durant la primera setmana les protestes van ser multitudinàries i van estar protagonitzades per diversos col·lectius com estudiants el dijous o coincidint amb l’arribada de les Marxes per la llibertat i la vaga general el divendres. Els talls de carretera van ser constants. Durant el dia les protestes van ser pacífiques però durant la nit hi va haver una tensió creixent entre els cossos policials, que van fer ús de les pilotes de goma i la tanqueta d’aigua contra grups de manifestants, alguns dels quals violents i armats amb pedres i pirotècnia, i nombrosos periodistes manifestaven haver estat agredits per les policies durant les cobertures dels incidents.

L’OPERACICIÓ JUDES. És el criptònim que va rebre una operació de la Guàrdia Civil, sota la instrucció de l’Audiència Nacional espanyola, en la qual el 23 de setembre de 2019 es van detenir nou persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDR) sota l’acusació de «terrorisme». Set dels detinguts van ser tancats, preventivament, a la presó de Soto del Real. Després de l’excarceració als tres mesos, tots ells resten pendents de judici.

L’OPERACIÓ CATALUNYA és una conspiració policial impulsada pel Govern del Regne d’Espanya que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català. La trama va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa, amenaces per obtenir informació confidencial i, fins i tot, amb la utilización del programa espía Pegasus. És només una de les branques de l’ofensiva contra l’independentisme català. Tot i que és de les que s’havien mantenir ocultes s’ha convertit en la més sorollosa, i ha permès conèixer alguns dels noms d’allò que s’anomenen «Les clavegueres de l’estat».

Després de la manifestació de l’11 de setembre del 2012 amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», amb un milió i mig de persones que es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir. La cúpula de la Policial Nacional activa una operació secreta al marge de processos judicials i de bona part de la mateixa estructura de la policia. L’operació consistia en investigar i recopilar informació de polítics favorables a la independència de Catalunya sense cap autorització judicial. Per a fer-ho, s’utilitzaven dues vies: a través d’una unitat especial i secreta del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya, depenent del Ministeri de l’Interior, i també mitjançant l’ambaixada espanyola a Andorra, dependent del Ministeri d’Afers Exteriors.

APLICACIÓ DE L’ARTICLE 155 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978. Va ser un procés pel qual el Govern va adoptar les mesures necessàries per obligar la regió de Catalunya al compliment forçós de les obligacions constitucionals i legals, i per protegir l’interès general de la nació. Va durar des de les 20.26 hores del 27 d’octubre de 2017 fins a les 12.41 hores del 2 de juny de 2018.

El procés sobiranista, iniciat a Catalunya el 2012, es compon de la celebració il·legal d’un referèndum d’independència i d’una declaració d’independència unilateral a l’octubre del 2017, declarada nul·la i sense efecte pels tribunals de justícia.

Això va fer que el Govern, presidit per Mariano Rajoy, activés la tramitació parlamentària del procediment previst a l’article 155 de la Constitució, a fi de recobrar, de forma transitòria, alguns poders executius transferits a la regió, i sempre sota una estreta supervisió del Senat. El seu objectiu no era altre que assegurar el compliment de la llei en aquesta regió espanyola i així protegir l’interès general d’Espanya. L’autorització al Govern exigida a l’article 155 va ser aprovada per la Cambra Alta de les Corts Generals a les 16.26 hores del 27 d’octubre de 2017.

TSUNANMI DEMOCRATIC O «TSUNAMI D» fou una iniciativa sorgida de la societat civil que va tenir per objectiu oposar-se a la sentència del Tribunal Suprem d’Espanya sobre el referèndum sobre la independència de Catalunya del primer d’octubre de 2017.Es tractà d’un moviment sense portaveus oficials que donà a conèixer les seves accions a través de les xarxes socials i que pretengué organitzar la resposta ciutadana al veredicte judicial pel referèndum de 2017. La darrera convocatòria de Tsunami Democràtic fou el desembre de 2019, dos mesos més tard de la seva primera acció multitudinària, i resta inactiu a les xarxes socials des del 14 de gener de 2020, data de la seva darrera piulada. En febrer de 2024 el Tribunal Suprem d’Espanya va obrir causa penal per delicte de terrorisme a Carles Puigdemont i al Ruben Wagensberg pels fets que s’imputen a Tsunami Democràtic a partir d’una desena de sentències de terrorisme de carrer que consoliden la doctrina sobre aquest delicte, la instrucció dels quals ha estat investigada per l‘Audiència Nacional mitjançant el magistral Manuel García Castellón.

2. DE L’INDULT DELS PRESOS POLÍTICS (2021) A LA LLEY D’AMNISTIA (2024) PER A TOTS ELS ENCAUSATS DE L’1-O de 2017

L’indult va començar a tramitar-se el setembre de 2020 i va quedar bloquejat durant mesos dins del Tribunal Suprem a l’espera dels informes corresponents de les parts. La Fiscalia s’hi va oposar, l’Advocacia de l’Estat no es va posicionar i els presos, excepte Jordi Cuixart, es van negar a donar la seva opinió. Finalment, la sala segona del TS va emetre un dur informe -preceptiu, però no vinculant- contrari al perdó. Des d’aleshores, la qüestió va romandre sobre la taula del Ministeri de Justícia, que elabora una proposta d’indult per a cada condemnat per l’1-O que, finalmente, s’aprovà en un consell de ministres (22.06.21). El govern espanyol concedí l’indult, doncs, malgrat les pressions dels partits de la dreta i dels sectors més espanyolistes del PSOE.

El consell de ministres del 22 de juny de 2021 aprovà els nou indults per a cadascun/a dels líders independentistes catalans ja condemnats -altrament presos polítics-, pel Tribunal Suprem pels fets de la tardor de 2017. Després de més de tres anys i mig de presó, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart sortiren de la presó formalitzats els tràmits.

L’argument central del Palau de la Moncloa per justificar el perdó és el de la «utilitat pública» i el seu impacte favorable en la convivència. El gest del govern espanyol arriba després del dur revés del Consell d’Europa, que exigia a Espanya alliberar els presos polítics i frenar la persecució o represió per als esdeveniments de l’1-O 2017. 

L’indult eliminà les penes de presó pels delictes de sedició i malversació, però manté encara actualment la inhabilitació dels nou dirigents independentistes, que no poden presentar-se a les eleccions ni ostentar cap càrrec públic. Aquests indults, per tant, són parcials perquè:

  • No eliminen la totalitat de la condemna. Això era previsible, perquè el govern espanyol només pot concedir indults totals en cas que el tribunal sentenciador, en aquest cas el Tribunal Suprem, hi estigui a favor.
  • El perdó també està condicionat a la no reiteració del delicte durant un període d’entre tres i sis anys.

Els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no van rebre el perdó perquè ja havien complert la pena de desobediència imposada pel Suprem.

Pedro Sánchez digué que no es posava en dubte la sentència de l’1-O tot desgranant els principals elements cels quals el Govern espanyol concedia els indults:

  • «La raó d’utilitat pública i la necessitat de restituir la convivència com a la millor decisió per a Catalunya i per a Espanya, i conforme a l’esperit de concòrdia i convivència de la Constitució».
  • «La mesura de gràcia no exigeix que els indultats renunciïn a les seves idees», però calia remarcar que «les idees s’han de defensar dins de la legalitat».
  • Amb tot això, «ara s’obre un nou temps de diàleg, de ponts i de concòrdia perquè entre els espanyols no ens podem ignorar».

El perdó arriba quan els presos han complert ja una part significativa de la pena. Els Jordis Sánchez i Cuixart) van entrar a presó el 16 d’octubre de 2017, després del referèndum de l’1-O de 2017, i el Govern de la Generalitat ho va fer el 2 de novembre. Tots van passar, per tant, quasi quatre anys entre reixes, bona part dels quals de manera preventiva a l’espera del judici oral de la Causa Especial número 20907/2017 del Tribunal Suprem d’Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, que va començar el 12 de febrer de 2019, així com la sentència del Suprem, que els va condemnar a penes d’entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. 

Des d’aleshores, permisos penitenciaris, sortides per treballar i dos tercers graus efímers, i llargues etapes de segon grau ordinari, sense sortides, i restriccions dures per la Pandèmia de 2020. Els presos no van poder sortir de la presó durant les setmanes més dures de la crisi sanitària després d’una amenaça sense precedents del Suprem als funcionaris.

La pressió posterior a la consessió de l’indult va ser intensa contra el PSOE.

La triple dreta del PP, C’s i VOX, atrinxerada en la intransigència contra l’independentisme català, amenaçà d’encendre els carrers per desgastar encara més Pedro Sánchez. La manifestació de Colón, descafeïnada, va ser un primer intent, sense que es descartessin més concentracions de rebuig al perdó concedit als presos polítics. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va arribar a implicar el rei i a acusar-lo de còmplice si signava l’indult del govern espanyol. El Rey Felip VI, en compliment de les seves funcions constitucionals, no s’hi va poder negar. Així ho va recordar la Zarzuela i el PP es va haver de desmarcar-se de l’estirbot de la dirigent madrilenya. 

En tot cas, hi va haver recursos contra la mesura de gràcia. Vox ja ha anunciat que en presentarà, i el PP també va pretender de fer-ho, tot i que no estava legitimat perquè segons l’exjutge de la sala segona del Tribunal Suprem Joaquín Giménez, només el partit d’ultradreta VOX, que va ser part i va intervenir en el  judici, podia interposar un recurs contra l’indult. És la Sala tercera del TS l’encarregada de revisar els indultó i podria arribar a tombar-los si considerés que hi ha errors de procediment o estan mal fonamentats. El marge del Tribunal Suprem és  bastante estret, però el risc hi és i en el dia d’avi (final de març de 2024) encara no s’ha pronunciat.

En tot cas, els indults publicats al Butlletí Oficial de l’Estat amb la rúbrica del rei, Felip VI, entren immediatament en vigor i el Suprem els hagué d’executar. 

Si bé la dreta s’oposà amb duresa al perdó, altres sectors de l’establishment espanyol i català ho veieren com una oportunitat per recuperar una certa estabilitat:

 

L’indult és un gest, el primer, del govern espanyol, que certifica la voluntat d’alleugerir el conflicte espanyol, però l’independentisme sempre ha avisat que és una solució «parcial» que no resol el conflicte. Ho evidenciaren casos com:

I és que les instàncies europees han començat a pronunciar-se sobre la desproporció del càstig als independentistes catalans i a l’horitzó hi ha el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Diguem el següent: l’indult és un primer pas, però la Moncloa també sap que caldrà anar més enllà. En els dies posterior hi va haver una primera reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez per reactivar la taula de diàleg, on l’independentisme català porta en la seva agenda del panell de la rosa dels vents:

Dues opcions que el govern espanyol, de moment i en aquest punt del full del calendari, descarta. Així doncs, els presos polítics van sortir de la presó indultats, però el conflicte ha continuat obert…

…I va ser el 21 d’abril del 2024 en què Carles Puigdemont, des d’Elna (França) va desvelar que es presentava com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per Junts per Catalunya per a les eleccions del 12 de maig de 2024. I és en aquest moment -per a la importància del fet- que, a banda de si resulta o no elegit i atesa la concurrència d’altres partits, em plau constatar i deixar per escrit l’avinentesa i esperar el resultat de les eleccions per a fer-ne un comentari posterior.

Vet aquí mateix, doncs, el discurs del President Carles Puigdemont pronunciat a Elna. Igualment, facilito el recull d’un comentari d’urgència que la periodista Pilar Rahola fa dels esdeveniments en:

El cert és, que la «Proposición de Ley orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña 122/000019 de 14 de marzo de 2024» ya roman a per a ser publicada en el BOE després que el Senat la retorni al Congreso del Diputats.

«La Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya» o Llei d’Amnistia és una norma jurídica espanyola que amnistia als encausats del procés independentista català.

La llei fou pactada entre octubre i novembre de 2023 i registrada el 13 de novembre del mateix any, i finalment aprovada el 14 de març de 2024 pel Congrés dels Diputats per 178 vots a favor, 172 en contra i cap abstenció.

La llei pactada entre els partits polítics PSOE, Junts per Catalunya i ERC, fou presentada per Félix Bolaños. Entre els punts de la llei hi hauria l’amnistia:

  • Per tots els actes vinculats al procés sobiranista entre l’1 de gener del 2012 i aquest 13 de novembre del 2023…,
  • Tant els comesos pels qui foren descrits com a líders del procés i…
  • També per persones que no haguessin tingut protagonisme públic.

En aquest últim grup hi serien directors de molts centres escolars d’arreu del territori, funcionaris, bombers i també policies.

El que no amnistiaria la llei serien els actes que vulneraren els drets humans.

La Llei no té previst permetre acollir-s’hi a casos com el de Laura Borràs, condemnada llavors per prevaricació i falsedat documental, o en Gonzalo Boye processat per blanqueig de capitals, les quals s’havien considerat lawfare, i tampoc permetria acollir-s’hi a cap de les causes pendents de la família Pujol i Ferrussola. Qui sí que s’hi podria acollir seria Josep Lluís Alay, el qual fou cap de l’oficina de Carles Puigdemont, sobre el qual s’imputà un suposat delicte de revelació de secrets en l’Operació Vólkhov. També en quedarien exclosos les acusacions de terrorisme contra els CDR i contra Tsunami Democràtic. En total, segons declararia el PSOE l’amnistia inclouria 309 encausats i 73 policies. 

Tanmateix, després d’un període de negociacions el 30 de gener de 2024 el Congrés dels Diputats va rebutjar una part del primer redactat final de la llei arran del vot en contra de Junts per Catalunya per les mencions als delictes de terrorisme i traïció, reiniciant la tramitació de la llei, que fou finalment aprovada el 14 de març de 2024 pel Congrés dels Diputats per 178 vots a favor, 172 en contra i cap abstenció un cop negociat que en queden exclosos els delictes de terrorisme que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans segons la directiva europea del 2017, així com també els de traïció que hagin representat una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força contra la integritat territorial o la independència política d’Espanya d’acord a la Carta de les Nacions Unides i la resolució 2625 de les Nacions Unides, i la corrupció amb enriquiment personal.

Tanmateix, les protestes contra la Llei de l’amnistia no s’estalviaren pas, tot al contrari perquè no es feren esperar gens, encapçalades pels partits de dretes i extrema dreta.

3. LA GREU IMPUTACIÓ DE TERRORISME ALS PRESSUMPTES INVESTIGATS, ORGANITZADORS I COL·LABORADORS PRINCIPALS, DEL TSUNAMI DEMOCRÀTIC DE L’ANY 2019

3.1. CONCEPTES

En atendre a la greu imputación del delicte de  terrorisme als investigats, a causa de la organització o col·laboració del Tsunami democràtíc de 2019, ens cal precisar alguns conceptes generals i particular com en son:

La clandestinitat del Tsunami Democràtic a l’hora de convocar les protestes per a les condemnes als presos polítics s’explica molt bé i justament per l’aprenentatge del 2017, quan els presidents de l’ANC –Jordi Sánchez-, i Òmnium Cultural –Jordi Cuixart-, van ser empresonats com a caps de turc per les mobilitzacions multitudinàries prèvies al referèndum d’independència. L’èxit del blocatge de l’aeroport de Barcelona el mateix dia que es va publicar la sentència de l’1-O va posar l’organització a la diana de l’estat espanyol, fins al punt que el seu ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va amenaçar amb represàlies penals l’endemà mateix:

“Prendre un aeroport i ocupar les pistes no és cap broma. És una conducta criminal seriosa en què es posen en risc molts béns del conjunt de la societat. […] Tenim uns serveis d’intel·ligència i d’informació realment eficaços i no dubti que acabarem sabent qui hi ha al darrere d’aquests moviments del Tsunami Democràtic.”

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va obrir aleshores una causa secreta en què investigava també per terrorisme i rebel·lió qui havia impulsat el Tsunami Democràtic i quin resultat van tenir les mobilitzacions. Però els anys següents la causa secreta va ser desada en un calaix fins al punt que a la primavera del 2023 la fiscalia va proposar de demanar-li de rebaixar la qualificació dels fets al delicte de desordres públics i enviar la investigació a un jutjat d’instrucció de Barcelona. Davant aquesta possibilitat, Manuel García-Castellón va permetre que Vox i l’organització d’ultradreta Dignidad y Justicia es personessin com a acusació a la causa, cosa que li ha permès de mantenir la investigació per terrorisme malgrat l’oposició de la fiscalia. Un moviment clau, especialment tenint en compte que en aquelles dates ja es parlava de l’amnistia que Pedro Sánchez negociava en canvi de la investidura que, justament, n’excloïa els delictes de terrorisme en alguns supòsits.

I en aquest context, el 6 de novembre de 2024 García-Castellón va moure fitxa i va encausar per terrorisme:

Tots ells figuraven en un informe de la prefectura d’informació de la Guàrdia Civil com a persones que havien tingut un paper significatiu al Tsunami Democràtic, a les quals el jutge va afegir tres encausats més:

El moviment va ser significatiu, perquè d’aquesta manera Carles Puigdemont i Casamajor no solament entrava per primera vegada en una causa que fins ara no l’havia afectat, sinó que també el podia deixar fora de l’amnistia. De fet, d’aleshores ençà, Manuel García-Castellón s’ha dedicat a retorçar els fets del 2019 per presentar-los exactament en els termes que la llei d’amnistia preveu com a exclusions:

I per si tot això no li servís, es guarda la carta d’encausar-los també pel delicte de traïció, també exclòs de l’amnistia.

Una persecució gens dissimulada per deixar-los tots plegats fora de l’amnistia que ha inquietat els encausats i que, atesa la incertesa pel comportament d’un jutge hiperactiu –Manuel García-Castellón-, després d’haver passat anys sense fer cabal de la investigació, els ha empès a l’exili.

«Cada dia l’Audiència espanyola es mou, i es mou en la mateixa direcció: contra l’independentisme», va dir Olivier Peter, advocat suís d’Oleguer Serra, en l’acte a Perpinyà per a anunciar que era exiliat.

En aquest escenari, va dir, val més ser prudents fins que l’amnistia sigui aprovada i els tribunals s’hagin hagut de posicionar sobre com s’aplica.

Suïssa, esdevindrà ara el nou epicentre de l’exili català. Quan el 2017 Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí van optar per l’exili van triar Bèlgica -tot i que Clara Ponsatí es va traslladar després a Escòcia–, perquè es va identificar com un territori prou segur per a evitar una extradició, atès que al seu codi penal no hi figuraven delictes equivalents als de rebel·lió i sedició i es podia discutir jurídicament l’euroordre.

En canvi, amb el delicte de terrorisme, la situació és molt més complicada perquè és un dels trenta-dos delictes prevists pel sistema d’euroordres que impliquen un lliurament immediat. Per això els nous exiliats han confiat en Suïssa, amb un historial de respecte pels drets polítics, seu d’organismes internacionals com ara les Nacions Unides, i que ja ha donat refugi a independentistes catalans, com ara Anna Gabriel i Marta Rovira.

I aquí hi ha dos detalls clau a tenir en compte:

Si el jutge Manuel García-Castellón reclama per terrorisme els exiliats pel cas del Tsunami Democràtic, la justícia suïssa haurà de determinar si la petició és motivada políticament. De moment, Manuel García-Castellón ja ha acabat amb un pam de nas per la negativa de les autoritats suïsses a col·laborar en la investigació i donar-li informació sobre un compte bancari amb què sospita que es va finançar el Tsunami Democràtic i sobre el domicili actual de Marta Rovira. Justament, perquè hi han vist una motivació política.

«Opto per Suïssa per múltiples raons», explica Jesús Rodríguez en una entrevista al diari en què treballa, la Directa:

  • «En primer lloc, no volia marxar gaire lluny de Catalunya, per així facilitar que la gent que m’estimo em pogués visitar. A més, és un fet conegut que a Ginebra hi resideixen des de fa anys més persones exiliades de Catalunya, Anna Gabriel i Marta Rovira, i ho llegeixo com un fil de continuïtat de la història de l’exili del nostre país. M’han ajudat a establir-m’hi i els ho vull agrair públicament.
  • I una raó no menor és la sòlida trajectòria en la defensa delsdrets civils i polítics d’aquest país. El fet que a Ginebra tingui la seu el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i algunes de les principals institucions mundials que vetllen per la llibertat d’expressió i d’informació em va convèncer de venir aquí».

Manuel García-Castellón ja ha fet un moviment que s’ha interpretat com un primer pas per a citar a declarar els encausats i, si així ho veu convenient i prudente, ordenar-ne l’empresonament preventiu. El dia 10 d’abril de l 2024 va comunicar als advocats dels qui formalment han comparegut en la causa –Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Oleguer Serra, Marta Rovira i Josep Lluís Alay- que els donava vint-i-quatre hores perquè els donessin «les adreces inequívoques» on rebrien les citacions per a comparèixer a l’Audiència espanyola. A més, demanava a la Guàrdia Civil que investigués on eren Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Nicola Flavio Giulio, que no havien fet el pas de comparèixer en la causa.

Això no significa per si mateix que el magistrat Manuel García-Castellón els enviï les citacions judicials de manera imminent, però ha estat un desencadenant perquè Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez, que fa mesos que mantenien un perfil baix a l’exili, hagin fet el pas per explicar que han hagut d’exiliar-se i passar a l’ofensiva a l’hora d’acusar l’estat espanyol de vulnerar els seus drets polítics.

3.2. ENTRE ELS PAÏSOS DE BÈLGICA I SUÏSSA AMB LA BIOGRAFIA DE TOTS ELS EXILIATS CATALANS

Quan el 2017 Carles Puigdemont,Toni Comín i Oliveres, Lluís Puig i Gordi, Meritxell Serret i Aleu i Clara Ponsatí i Obiols van optar per l’exili van triar Bèlgica –tot i que Clara Ponsatí es va traslladar després a Escòcia–, perquè es va identificar com un territori prou segur per a evitar una extradició, atès que al seu codi penal no hi figuraven delictes equivalents als de rebel·lió i sedició i es podia discutir jurídicament l’euroordre.

En canvi, amb el delicte de terrorisme a España -no homogolable amb els codis penals de la Unió europea-, la situació és molt més complicada perquè és un dels trenta-dos delictes prevists pel sistema d’euroordres que impliquen un lliurament immediat. Per això els nous exiliats han confiat en Suïssa, amb un historial de respecte pels drets polítics, seu d’organismes internacionals com ara les Nacions Unides, i que ja ha donat refugi a independentistes catalans, com ara Anna Gabriel i Marta Rovira.

I atès que cadascun/a dels exiliats/des han escrit, en el decurs dels días que pasen a velocitat vertiginosa, la seva pròpia història, m’és plaent oferir aquí la biografia de tots/es ells/es on s’hi pot llegir les diferents visicituds de cada qual i de quina manera acaren o han acarat aquesta imputació de terrorisme (dins del que el Codi penal espanyol té considerat).

Per tant, en parlar de l’exili, per motius polítics, dels independentistes catalans, acusats de terrorisme, a causa de una pretesa implicació en el Tsunami Democràtic de l’any 2019, després de conèixer-se la Sentència del TS del 2017, vet aquí les seves històries biográfiques:

Darrerament i llastimosa, una segona onada d’independentistes s’exilia per la investigació de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic. Almenys 7 dels 12 investigats resideixen fora de Catalunya a l’espera de l’amnistia.

Una segona onada d’independentistes ha marxat a l’estranger degut a la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional espanyola contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O. Almenys set dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’Audiència nacional a càrrecs del magistrat Manuel García-Castellón:

Tots ells viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la Campanya electoral al Parlament català del 12-M.

També resten investigats:

4. RECOPILANT ELS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XXI AIXÍ COM, EN ESPECIAL, ELS DE LA POLÍTICA CATALANA

4.1. CARACTERÍSTIQUES, EFEMÉRIDES PRINCIPALS I ESDEVENIMENTS HAGUTS DEL SEGLE XXI, EN GENERAL

1999 (MCMXCIX) fue un año común comenzado en viernes en el calendario gregoriano. Fue también el número 1999 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además del noningentésimo nonagésimo noveno del segundo milenio, nonagésimo noveno del siglo XX, penúltimo año de la décima década del siglo XX y el décimo y último del decenio de los años 1990.

Fue declarado:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado azul del año 1999.

2000 (MM) fue un año bisiesto comenzado en sábado en el calendario gregoriano. Fue también el número 2000 anno Domini o de la designación de Era Cristiana, además el último año de la última década del siglo xx, centésimo y último año del siglo XX, milésimo y último del segundo milenio y el primer año del decenio de los años 2000.

El año 2000 fue declarado:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2000.

2001(MMI) fue un año común comenzado en lunes según el calendario gregoriano. Fue también el número 2001 A. D. o de la designación de Era Cristiana, segundo del decenio de los años 2000, primer año del siglo XXI, y primero en marcar el inicio del tercer milenio.

Los atentados del 11 de septiembre contra los Estados Unidos por parte del grupo terrorista Al-Qaeda, que mataron a unas 3000 personas e instigaron la guerra global contra el terrorismo, fue un evento que no solo marca este año sino también el inicio del siglo XXI en general. Estados Unidos lideró una coalición multinacional en una guerra en Afganistán después de que el gobierno talibán no extraditara al líder de Al-Qaeda, Osama bin Laden.

Fue declarado:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2001.

2002 (MMII) fue un año común comenzado en martes, y terminado en martes, según el calendario gregoriano. Fue también el número 2002 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además del segundo del tercer milenio y del siglo XXI, el tercero de la década de 2000.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2002.

2003 (MMIII) fue un año común comenzado en miércoles según el calendario gregoriano. Fue también el número 2003 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además fue el tercer año del  siglo XXI, del III milenio, de la primera década del siglo XXI y el cuarto del decenio de los años 2000.

Fue designado:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2003.

2004 (MMIV) fue un año bisiesto comenzado en jueves según el calendario gregoriano. Fue también el número 2004 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además del cuarto año del siglo XXI, del III milenio, de la primera década del siglo xxi y el quinto del decenio de los años 2000.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2004.

2005 (MMV) fue un año común comenzado en sábado según el calendario gregoriano. Fue también el número 2005 anno Dómini, de la era cristiana o de la era común, además del quinto del tercer milenio, el quinto de la segunda década del siglo XXI y el sexto del decenio de los años 2000. De acuerdo con el zodiaco chino, fue el año del Gallo bajo la madera como elemento. Fue designado:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2005. 

2006 (MMVI) fue un año común comenzado en domingo según el calendario gregoriano. Fue también el número 2006 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además fue el sexto año del siglo XXI, del III milenio, de la primera década del siglo xxi y el séptimo del decenio de los años 2000.

Fue designado:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2006.

2007 (MMVII) fue un año común comenzado en lunes según el calendario gregoriano. Fue también el número 2007 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además del séptimo del tercer milenio, séptimo del siglo XXI y el octavo de la década de 2000. y fue designado como:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2007.

2008 (MMVIII) fue un año bisiesto comenzado en martes según el calendario gregoriano. Fue también el número 2008 anno Dómini o de la designación de la Era Cristiana, además del octavo del Siglo XXI y del tercer milenio, el octavo de la primera década del Siglo XXI y el noveno y penúltimo del decenio de los 2000 y fue designado como:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2008.

2009 (MMIX) fue un año común comenzado en jueves según el calendario gregoriano. Fue también el número 2009 anno Dómini o de la designación de la Era Cristiana, además el noveno año del tercer milenio y del siglo XXI, y el último del decenio de los Años 2000. Fue designado como:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2009.

2010 (MMX) fue un año común comenzado en viernes según el calendario gregoriano. Fue también el número 2010 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además del décimo del siglo xxi y del III milenio, el último de la primera década del siglo xxi y el primer año del decenio de los años 2010.

Fue designado como el Año del tigre, según el horóscopo chino; el Año del Centenario de la Revolución mexicana, según el Gobierno de  México; el Año del Bicentenario de la Independencia de México, según el Gobierno de México,​ el Año Internacional de la Diversidad Biológica, según la ONU;​ el Año Internacional de Acercamiento de las Culturas, según la ONU; el Año del Bicentenario del inicio del proceso de Independencia de Argentina, según el Gobierno de Argentina; el Año 52 de la Revolución, según el Gobierno de Cuba; el Año del Bicentenario de la Independencia de Colombia, según el Gobierno de Colombia;​ el Año del Bicentenario del inicio del proceso de la Independencia de Chile, según el Gobierno de Chile; el Año del 1100 aniversario del Reino de León y el Año del Marino, según la OMI.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2010.

2011 (MMXI) fue un año común comenzado en sábado en el calendario gregoriano. Fue también el número 2011 anno Dómini o de la designación de era cristiana, además del decimoprimer del tercer milenio y el segundo de la década de los 2010.

El año estuvo marcado por el inicio de una serie de protestas y revoluciones en todo el mundo árabe que abogaban por la democracia, la reforma y la recuperación económica, que más tarde condujeron al derrocamiento de jefes de Estado en Túnez, Egipto y del Yemen, y en algunos casos desencadenaron en cruentas guerras civiles como la guerra civil siria y la primera guerra civil libia.

Algunos de los eventos destacados del año fueron: Marinos estadounidenses mataron al líder de Al-Qaeda y terrorista Osama bin Laden en su complejo en Pakistán el 2 de mayo. El rover Curiosity, que debía aterrizar en Marte en agosto del año siguiente, despegó de Cabo Cañaveral el 26 de noviembre. En julio se independiza Sudán del Sur y se convierte en el país más joven del mundo en independizarse. En diciembre, el líder norcoreano Kim Jong il, quien había sido el líder supremo de Corea del Norte desde la muerte de su padre Kim Il Sung en 1994, murió mientras viajaba en tren a un lugar en las afueras de Pionyang. Fue sucedido por su hijo Kim Jong Un.

Fue designado como:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2011.

2012 (MMXII) fue un año bisiesto comenzado en domingo en el calendario gregoriano. Fue también el número 2012 anno Dómini o de la designación de Era Cristiana, además del decimosegundo del tercer milenio y el tercero de los años 2010.

La Asamblea General de las Naciones Unidas declaró el año 2012 el año internacional de las cooperativas, y reconociendo así la contribución de estas al desarrollo socioeconómico, en particular al reconocimiento a la reducción de la pobreza, el empleo y a la integración social que generan.​ También fue designado como el Año Internacional de la Energía Sostenible para todos. y el año del Dragón según el Horóscopo chino.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2012.

2013 (MMXIII) fue un año común comenzado en martes en el calendario gregoriano. Fue también el número 2013 del anno Domini o la designación de era cristiana, además del decimotercero del tercer milenio y el cuarto de la década de los Años 2010. Fue el primer año en tener todos sus dígitos diferentes desde 1987, en una secuencia que duró hasta 2019.

La Asamblea General de las Naciones Unidas declaró al 2013 como Año Internacional de la Cooperación en la Esfera del Agua y el año internacional de la Matemática del planeta Tierra (no es un año internacional reconocido por la ONU, cuenta con el apoyo de la UNESCO). Es el año internacional de la Quinua por la FAO y el año de la Serpiente según el horóscopo chino, fue el Año de la Fe, según la Iglesia católica y el año de Luigi comenzó en este año según Nintendo acabando en marzo de 2014.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2013.

2014 (MMXIV) fue un año común comenzado en miércoles, según el calendario gregoriano; decimocuarto del tercer milenio y cuarto de segunda década del Siglo XXI. De acuerdo con el zodiaco chino, fue el año del caballo y del elemento madera.

Las Naciones Unidas declararon 2014 como Año Internacional de la Agricultura Familiar, Año Internacional de la Cristalografía, Año Internacional de los Pequeños Estados Insulares en Desarrollo y Año Internacional de Solidaridad con el Pueblo Palestino.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2014.

2015 (MMXV) fue un año común comenzado en jueves en e  calendario gregoriano, fue también el número 2015 anno Dómini, de la era cristiana o de la era común, además del decimoquinto del tercer milenio, el quinto de la segunda década del siglo XXI y el sexto del decenio de los años 2010. De acuerdo con el zodiaco chino, fue el año de la oveja bajo la madera como elemento.

La ONU declaró 2015 como el Año Internacional de la Luz y las Tecnologías Basadas en la Luz y también como el Año Internacional de los Suelos.

Fue declarado el año 2015 como el «Año del Quijote Corriente» por el cuatricentenario de Don Quijote de la Mancha.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2015.

2016 (MMXVI) fue un año bisiesto comenzado en viernes del calendario gregoriano.

Fue también el número 2016 del anno Dómini, era común o la designación de era cristiana, además del decimosexto del tercer milenio y el séptimo de los años 2010.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2016.

2017 (MMXVII) fue un año común comenzado en domingo según el calendario gregoriano; decimoséptimo año del Siglo XXI y del III milenio. Fue el séptimo año de la segunda década del Siglo xxi y el octavo del decenio de los Años 2010.

La ONU (Organización de las Naciones Unidas) declaró este año como el «Año Internacional del Turismo Sostenible para el Desarrollo», con la intención de promover esa actividad económica creando conciencia de la importancia de impulsarla y desempeñarla de manera responsable.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2017.

2018 (MMXVIII) fue un año común comenzado en lunes en el calendario gregoriano. Fue también el número 2018 anno Dómini o de la designación de la Era Cristiana, además del décimo octavo del Siglo XXI y del tercer milenio, el octavo de la segunda década del Siglo XXI y el noveno y penúltimo del decenio de los 2010.

La Organización de las Naciones Unidas lo declaró como el «Año Internacional de los Arrecifes de Coral» para crear conciencia sobre el valor y la importancia de estos especímenes y las amenazas a su sostenibilidad, y así motivar a los ciudadanos a tomar medidas para protegerlos.​ De acuerdo con la astrología china, correspondió al signo del Perro, en su forma Yang.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2018.

2019 (MMXIX) fue un año común comenzado en martes en el calendario gregoriano. Fue también el número 2019 anno Dómini o de la designación de la Era Cristiana, además el décimo noveno año del tercer milenio y del siglo XXI, y el último del decenio de los Años 2010. Fue el último año del Siglo hasta la fecha en tener diferentes todos sus dígitos, algo que no volverá a ocurrir hasta 2031.

Fue designado como:

Se señala que 2019 fue el año en que se documentó el primer caso humano conocido de COVID-19, antes de la pandemia que se declaró al año siguiente. El año 2019 fue descrito como el «mejor año en la historia de la humanidad» hasta ese momento por varios periódicos y medios de comunicación, incluidos The New York Times y WNYC.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2019.

2020 (MMXX) fue un año bisiesto comenzado en miércoles en el calendario gregoriano. A su vez, fue el número 2020 anno Dómini o de la designación de era común, el vigésimo año del tercer milenio, el último año de la segunda década del siglo XXI y el primero del decenio de los años 2020.

El año se caracterizó por la pandemia de COVID-19, virus que fue encontrado y designado como una nueva enfermedad en la ciudad china de Wuhan a finales de 2019, se propagó por el resto de China y en otros países del resto del mundo durante 2020 provocando un fuerte impacto socioeconómico. Esta pandemia provocó hasta finales de diciembre más de 150 millones de casos en todo el mundo y la muerte de más de 4,8 millones de personas. También hubo un colapso del mercado de valores mundial, provocada en parte por la pandemia y también por una guerra de precios del petróleo entre Rusia y Arabia Saudita y una decisión del Banco Central Europeo de no bajar las tasas de interés. Geoespatial World también lo calificó como «el peor año en términos de cambio climático» en parte debido a los grandes desastres climáticos en todo el mundo, incluidos los grandes incendios forestales en Australia y el oeste de Estados Unidos, así como la actividad ciclónica tropical extrema que rompió récords con la temporada 2005 que afectó a gran parte de América del Norte.

El año 2020 fue designado como:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2020.

2021 (MMXXI) fue un año común comenzado en viernes en el calendario gregoriano, el número 2021 Anno Domini. Fue el vigésimo primer año del siglo XXI y del III milenio, el primer año de la tercera década del siglo xxi y el segundo de los años 2020.

Al igual que el año anterior, 2021 también estuvo fuertemente definido por la pandemia de COVID-19, debido a la aparición de múltiples variantes de COVID-19. El gran despliegue mundial de vacunas contra la COVID-19, que comenzó a finales de 2020, continuó en este año. La mayoría de los eventos importantes programados para 2020 que se pospusieron debido a la pandemia se celebraron en 2021, incluida la Expo 2020 o el Festival de la Canción de Eurovisión 2021, y eventos deportivos como la UEFA Euro 2020, los Juegos Olímpicos y Paralímpicos de Verano de 2020, así como la Copa América de 2021.

2021 fue testigo del auge de los tokens no fungibles como parte de la economía mundial y de numerosos avances en la exploración espacial, en particular por parte de los Emiratos Árabes Unidos, la NASA y SpaceX, incluido el lanzamiento del telescopio espacial James Webb. Los golpes de estados crecieron en 2021, como en  Sudán, Birmania, Malí y Guinea y disturbios civiles en Armenia y Estados Unidos.

El año 2021 fue:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2021.

2022 (MMXXII) fue un año común comenzado en sábado en el calendario gregoriano, el número 2022 anno Domini, además del vigésimo segundo año del siglo XXI y del iii milenio. Fue el tercer año del decenio de los 2020 y el segundo de la 3.ª década del siglo XXI.

En este año se destacó la eliminación de casi todas las restricciones contra la pandemia del COVID-19 y se reabrieron las fronteras internacionales en la mayoría de los países, y continuó el despliegue mundial de las vacunas contra la COVID-19. La economía mundial continuó con su recuperación, aunque muchos países experimentaron un aumento continuo de inflación; como respuesta, muchos bancos centrales elevaron sus tasas de interés a niveles históricos.

La población mundial alcanzó los ocho mil millones de personas en 2022 y en la última parte del año también vio el primer lanzamiento público de ChatGPT por parte de OpenAI.

El año también estuvo dominado por guerras y conflictos armados, como la Guerra de Tigray, la guerra contra las pandillas en El Salvador, la escalada del conflicto del Alto Karabaj y la más notable fue la invasión rusa de Ucrania, el mayor conflicto armado en Europa desde la Segunda Guerra Mundial.

La invasión provocó el desplazamiento de 15,7 millones de ucranianos (8 millones de desplazados internos y 7,7 millones de refugiados), y provocó condenas, sanciones internacionales, consolidación de Rusia como un estado paria y amenazas nucleares, la retirada de cientos de empresas de Rusia y la exclusión de Rusia de los principales eventos deportivos.

El año 2022 fue:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2022.

2023 (MMXXIII) fue un año común comenzado en domingo en el  calendario gregoriano. Fue también el número 2023 anno Domini o de la designación de era cristiana, además de ser el vigésimo tercer año del siglo xxi y del tercer milenio. De igual manera, fue el tercer año de la tercera década del siglo XXI y el cuarto del decenio de los 2020.

El año fue testigo de la disminución y debilitación de la pandemia de COVID-19, y la OMS puso fin a su estado de emergencia sanitaria mundial en mayo. Los conflictos armados como la invasión rusa de Ucrania y la guerra civil birmana continuaron durante este año, y una serie de golpes de Estado, varios conflictos armados y crisis políticas estallaron en numerosas naciones africanas. En octubre se produjo una escalada del conflicto israelí-palestino cuando el grupo militante Hamás, dirigió un ataque contra Israel, lo que llevó a este último a declarar la guerra a Hamás. Además, el conflicto del Alto Karabaj terminó después de que más de 100 000 armenios huyeran de la región tras una ofensiva militar azerí lanzada en septiembre. Los desastres naturales catastróficos incluyeron el quinto terremoto más mortífero del siglo xxi que azotó Turquía y Siria, dejando casi 60 000 muertos; el ciclón Freddy, el ciclón tropical de mayor duración registrado en la historia, que provocó más de 1400 muertes en Malaui y Mozambique; la tormenta Daniel, que se convirtió en el ciclón más mortífero del mundo desde el ciclón Nargis después de matar al menos a 11 000 personas en Libia; y un  gran terremoto de magnitud 6,8 que sacudió el oeste de Marruecos, matando a 2960 personas.

2023 fue testigo de una crisis bancaria que provocó el colapso de numerosos bancos regionales estadounidenses, así como la compra de Credit Suisse por parte de UBS en Suiza. En Estados Unidos, los dos bancos más grandes que colapsaron fueron Silicon Valley Bank y First Republic Bank. Además, se anunciaron numerosas adquisiciones en diversas industrias. Algunas de las más grandes y notables fueron las adquisiciones de energía de octubre con ExxonMobil y Chevron comprando Pioneer Natural Resources y e Hess respectivamente y el cierre de la adquisición de Activision Blizzard por parte de Microsoft. En el ámbito tecnológico, 2023 ha sido testigo del continuo aumento de los modelos de IA generativa, con un aumento de las aplicaciones en diversas industrias. Estos modelos, que aprovechan los avances en el aprendizaje automático y el procesamiento del lenguaje natural, se han vuelto capaces de crear texto, imágenes y música realistas y coherentes.

El año 2023 fue:

  • El Año del Conejo, de acuerdo con el horóscopo chino.
  • El Año Internacional del Mijo, de acuerdo con la ONU.
  • El Año Internacional del Diálogo como Garantía de Paz, según la ONU.
  • El Año del Revolucionario mexicano Francisco Villa.​
  • El Año más caluroso jamás registrado.

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2023.

2024 (MMXXIV) es el año actual. Es un año bisiesto comenzado en lunes en el calendario gregoriano. Es el vigésimo cuarto año del  siglo XXI y del tercer milenio. Es el cuarto año de la tercera década del siglo XXI y el quinto del decenio de los 2020.

El año 2024 es:

Para información de EFEMÉRIDES anuales Y ACONTECIMIENTOS mensuales, pulsar el coloreado de azul del año 2024.

 

2 LA POLÍTICA DEL SEGLE XXI, EN GENERAL

 

4.3. LA POLÍTICA CATALANA DEL SEGLE XXI

LA POLÍTICA DE CATALUNYA

La norma institucional que estableix l’organització política de Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 2006. Segons el que estableix l’Estatut, l’autogovern de Catalunya s’organitza políticament en la Generalitat de Catalunya, conformada pel Parlament, la Presidència, el Consell Executiu i les altres institucions creades pel Parlament. El sistema d’organització política de Catalunya està basat en el parlamentarisme.

Vet aquí toda una sèrie de temes en relació a la política catalana que, en el seu conjunt, il·luminen a bastament els orígens, les expectativas i el tarannà d’aquest país obert al món d’acord amb el que ha estat, és i será:

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l’any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Per a la informació d’EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 1999.

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2000.

 

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2001.

 

 

2002 (MMII) fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2002.

 

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2003.

 

 

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2004.

 

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2005.

 

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2006.

 

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2007.

2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l’ONU.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2008.

2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià. Ha sigut designat:

  • Any del Bou, segons l’horòscop xinès.
  • Any Internacional de l’Astronomia, segons l’ONU.
  • Any Internacional de la Reconciliació, segons l’ONU.
  • Any Internacional de les Fibres Naturals, segons l’ONU.
  • Any Internacional de l’Aprenentatge sobre els Drets Humans, segons l’ONU.
  • Any Internacional del Goril·la, segons l’ONU.
  • Any de Nikolai Gógol, segons la UNESCO.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2009.

2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2010.

2011 fou un any normal començat en dissabte. En el calendari gregorià és el 2011è any de l’era comuna o de l’era cristiana, l’11è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 2n any de la dècada del 2010.

Les Nacions Unides van designar l’any 2011 com l’Any Internacional dels Boscos, l’Any Internacional de la Química, l’Any Internacional dels afrodescendents i també se l’ha designat com l’Any dels Pirineus.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2011.

2012 fou un any de traspàs començat en diumenge. En el calendari gregorià és el 2012è any de l’era comuna o de l’era cristiana, l’11è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 3r any de la dècada del 2010.

Coincideix amb l’últim any computat del compte llarg vigent durant els últims mil·lennis pel Calendari maia i que s’acaba el 21 o el 23 de desembre del 2012 a les 12 del migdia.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2012.

2013 fou un any normal començat en  dimarts. En el calendari gregorià és el 2013è any de l’era comuna o de l’era cristiana, el 13è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 4t any de la dècada del 2010.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2013.

2014 fou un any normal començat en dimecres. En el calendari gregorià és el 2014è any de l’era comuna o de l’era cristiana, el 14è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 5è any de la dècada del 2010.

Les Nacions Unides va designar el 2014 com l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar, i la UNESCO com l’Any Internacional de la Cristal·lografia.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2014.

2015 fou un any normal començat en dijous. En el calendari gregorià és el 2015è any de l’era comuna o de l’era cristiana, el 15è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 6è any de la dècada del 2010.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2015.

2016 fou un any de traspàs començat en divendres. En el calendari gregorià és el 2016è any de l’era comuna o de l’era cristiana, el 16è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 7è any de la dècada del 2010.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2016.

2017 fou un any normal començat en diumenge. En el calendari gregorià, és el 2017è any de l’era comuna o de l’era cristiana, el 17è any del tercer mil·lenni i el 8è any de la dècada del 2010.

Va ser proclamat per les Nacions Unides; Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, Any per la Igualtat Lingüística per Escola Valenciana Any Blasco Ibáñez per la Generalitat Valenciana i Any Constantí Llombart per Òc-Valéncia. La ciutat de València és la Capital Mundial de l’Alimentació durant tot l’any.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2017.

2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2018.

2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià. Les Nacions Unides el van designar com a Any Internacional de les Llengües Indígenes i Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2019.

2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

La pandèmia per coronavirus de 2019-2021, originada l’any anterior a Wuhan, s’estengué durant gener i febrer a tot el món abans de ser declarada pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut l’11 de març: l’estat d’emergència provocà el tancament d’espais públics, la prohibició d’aglomeracions multitudinàries i la cancel·lació d’esdeveniments com el Mobile World Congress, Falles (ajornades a juliol), les festes de la Magdalena o els Jocs de la XXXII Olimpíada (al 2021).

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2020

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2021.

2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l’any 1400 del calendari persa.

2022 ha sigut declarat Any Joan Fuster per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel centenari del naixement de l’escriptor suecà.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2022.

2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge. És el 2023è any de l’Era comuna o de l’Era cristiana, el 23è any del tercer mil·lenni i el 4t any de la dècada del 2020.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2023.

2024 és l’any actual, un any de traspàs començat en dilluns. En el calendari gregorià, és el 2024è any de l’Era comuna o de l’Era cristiana, el 24è any del tercer mil·lenni i el 5è any de la dècada del 2020.

Per a la información de EFEMÈRIDES anuals I d’ESDEVENIMENTS mensuals, cliqueu el colorejat de blau de l’any 2024.

 

 

administrador

Ver todas las entradas de administrador →

Puede que también te guste

EN LA MORT DEL PERIODISTA MANEL CUYÀS. BIOGRAFIA Y OBRES

NADAL DE 2007: EL RETAULE BARROC DE FIGURES DE FANG VERSUS EL RETAULE ACTUAL DE ROSTRES HUMANS…

(13) PROCÉS INDEPENDENTISTA 2018 – L’11-S, LA DIADA 2018 I ALTRES QÜESTIONS RELACIONADES…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *