L’IMMENS «DRAC» S’HA TRANSFORMAT EN UN MALASTRUC «VIRUS»
A l’espera i, sobretot, amb el desig que la celebració de Sant Jordi es converteixi ben aviat en la Diada Nacional de Catalunya -a quatre passes de la Patrona del nostre Principat, la Mare de Déu de Montserrat-, m’és plaent deixar constància, en aquestes planes del Web-Blog, els elements significatius de les vivències d’aquesta jornada especial i incerta, mai viscuda tan problemàticament i severa com la d’aquest any de 2020.
De fet, podem dir amb exactitud que el «DRAC» de la lleyenda, afable i amansit per la familiaritat amb què cada any s’apropa a tots nosaltres en aquesta diada, ara se’ns ha transformat en un malestruc «VIRUS» a l’aguait, així com extraordinàriament perillòs i ansiosament devorador que només amb l’espasa ben temperada de la ciència podrà vèncer-lo amb eficàcia si, com s’expressa en el gràfic d’aquest Sant Jordi 2020 -que he adjuntat en inciar aquest escrit-, hi col·laborem com a ciutadants responsables i amb la utilització de totes les precaucions profilàctiques, de la mateixa manera que els personatges de la sagnant batalla -la Princesa i el guerrr, simbòlics ambdós-, ens mostren amb l’heroïcitat i la tendresa que els caracteritza.
Però aquest mal somni nocturn enteranyinat d’enguany s’ha fet realitat quan les primeres clarors amables de la jornada ens han despertat. Tot i això, res no ha d’impedir-nos de festejar la celebració de la jornada com cal i, per tant…
…n’és de precís enllaçar-nos mútuament i recíproca les mans amb un bon pom de ROSES fresquívoles i pintades de vermell cridaner, agafades del jardí, per tal d’amorosir els nostres cors i perfumar l’ambient casolà de casa nostra…
…Tanmateix, sense oblidar-nos tampoc -i encara amb molta més aplicació-, de destriar els bons LLIBRES que de la biblioteca estant esperen ser obert triats per recórrer-los full a full i endinsar-nos amb ells mateixos vers una lectura reposada i comprensiva i així fornir el nostre cervell i aspergir la cultura arreu…
I vet aquí que proposo, en aquest any del 23 d’abril de 2020, dos enllaços d’alta consideració per fer gran i solemne aquesta celebració.
[Com sempre s’obriran els link’s tot prement les dues fotografies que insereixo a continuació]
L’ESCRIPTURA MUSICADA, TRANSFORMADA EN UNA ROSA FETA AMOR
UN COMPENDI DE LA FESTA D’AVUI -ROSES I LLIBRES I EL DRAGONET FAMILIAR -,
UN SANT JORDI BEN DIFERENT
BONA FESTA I GRAN GAUDI EN AQUESTA NOSTRA CELEBRACIÓ CATALANA…
Però sense oblidar que a l’any 1461 les Corts d’Aragó van instituir el dia 23 d’abril -d’acord amb el santoral cristià d’aquells anys llunyans- la festa de Sant Jordi com a Patró del Regne d’Aragó, avui transformat en el Dia d’Aragó.
I, tampoc hem de deixar enfosquir la memòria oblidant que avui, 23 d’abril -deixant de banda la competència entre els calendaris julià i gregorià- és el Dia Internacional del Llibre en commemoració de l’aniversari de la mort (o de l’enterrament en el cas de l’autor anglès) d’uns grans escriptors com en són en Miquel de Cervantes (1547-1616), William Shakespeare (1564-1616) i d’Inca Garcilaso de la Vega (1539-1616)…
LA LLEGENDA DE SANT JORDI PER A PETITS I GRANS.
UN CONTE LLEGENDARI I UNA HISTÒRIA REAL
DEL «DRAC» AL «DRÀCOVID-20»
Efectivament, la «Llegenda de Sant Jordi» ha estat explicada a les escoles i molts avis i àvies l’han contada als seus néts i nétes, provocant que arrelés entre nosaltres con un gènere literari de tradició oral. Però, així com en una ocasió vaig recuperar un treball d’uns Jocs florals escolars en què s’invertia l’acció dels personatges com una espècie de món a l’inrevés
…, havent passat ja molt de temps, després de quasi trenta anys de la seva descoberta, m’han fet a mans aquest any una altra llegenda que, en atendre i observar les fretures i demandes dels nostres dies, allò que podia resultar inverosímil, ha abraçat tota la força de presentar-se com ben malauradament versemblant.
Es tracta d’aquell «virus» malestruc de què parlàvem en el dia de Pasqua -una preciositat espiada en el microscopi electrònic i molt semblant a les entremaliades i efímeres figures calidoscòpiques- en retre un combat de mort contra la vida, però amb l’esperança ferma d’un triomf garantit d’aquesta contra aquella.
Doncs bé. Si per una banda el nostre somriure murri i escèptic queda dibuixat als nostres llavis en llegir, una vegada més, la primera part del text, sobre
«LA LLEGENDA DE SANT JORDI»…
…, per altra banda i de ben segur, a la segona part de l’escrit se’ns desdibuixarà el rictus de la rialla quan resseguim la realitat de
«SANT JORDI, LA NOVA LLEGENDA»…
…en què una troballa minúscula, insignificant tot i que amb potència destructiva i mortífera ens intimidarà furiosa. El relat reflexionat apareix de la ploma i el pensament d’en Josep Maria Moreno Flórez -un company meu de treball i de jubilació- que ha convingut en batejar la bestiola i inscriure-la, no en l’antigor de la secció dels mites, contes, faules, rondalles o llegendes, sinó dins del retaule dels avatars de la història humana -ben real i actualitzada-, del Sant Jordi d’enguany amb el nom de
«DRÀCOVID-20»
Al final de la narració escrita -com una crònica anunciada- també hi trobarem un consell encertat i orientat cap a la lectura de molts llibres, així com també copsarem com s’hi destaca en les seves planes, l’esperança de poder regalar moltes roses l’any vinent i successius. Mentrestant, «des d’aquesta presó encoberta que és el confinament» -com diu l’autor de la relació escrita-, parem atenció i disposem-nos a llegir -per saber-ne més- i a reflexionar molt atentament aquesta historia que, de ben segur, ens corprendrà:
por 
