por
ENTONEM EL VIROLAI PER ENTRE LA MÍTICA SERRALADA DE MONTSERRAT
EL MIL·LENARI FUNDACIONAL DEL MONESTIR
1. MONTSERRAT EN EL SEU MIL·LENARI FUNDACIONAL
I si de festa nostrada es tracta, en aquest abril incert i primaveral de l’any 2024, pugem ben esforçadament i amb petjada ferma cap a la Serralada i Mítica Muntanya, fins al Santuari Basílica del Monestir de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, per honorar la Patrona de Catalunya i cantar-li’n aquells versos inspirats de mossèn Cinto Verdaguer i tan majestuosament musicats per en Josep Rodoreda dins de la tradicional composició de l’anomenat Virolai:
ROSA D’ABRIL, MORENA DE LA SERRA, / DE MONTSERRAT ESTEL: / IL·LUMINEU LA CATALANA TERRA, / GUIEU-NOS CAP AL CEL.
Amb serra d’or els angelets serraren / eixos turons per fer-vos un palau. / Reina del Cel que els Serafins baixaren, / deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada, / Ciutat de Déu que somnià David, / a vostres peus la lluna s’és posada, / el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa, / dels espanyols Estrella d’Orient, / sigueu pels bons pilar de fortalesa, / pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora / sens veure mai els cims de Montserrat; / en terra i mar oïu a qui us implora, / torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida, / rageu del Cel al cor de mon país; / dons i virtuts deixeu-li per florida; / feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! / ditxós el cor que s’obri a vostra llum! / Roser del Cel, que els serafins voltegen, / a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona, / Arbre d’encens, Palmera de Sion, / el fruit sagrat que vostre amor ens dóna / és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història / i és Montserrat el nostre Sinaí: / sien per tots l’escala de la glòria / eixos penyals coberts de romaní.
2. MONTSERRAT HO TÉ TOT A PUNT PER CELEBRAR EL SEU MIL·LENARI
«Fa mil anys que som en aquest tros de roca».
Amb aquesta naturalitat, l’Abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, va voler destacar ahir l’estabilitat que ha caracteritzat el Monestir de Montserrat en els seus primers mil anys d’història.«No celebrem mil anys de muntanya, fa 65 milions d’anys que hi és. Tampoc celebrem mil anys de la presència humana a la muntanya, hi ha restes del paleolític de fa més de 12.000 anys… Celebrem que fa mil anys que l’Abat Oliba va portar alguns monjos de Ripoll per començar una nova vida fundant el monestir benedictí de Montserrat», va afirmar l’abat.
En un acte ahir (27.04.24) al cor de la Muntanya màgica, la Comunitat benedictina va revelar quins seran els actes que s’han preparat per celebrar el Mil·lenari. «A l’Antic Testament es diu que tot té el seu moment. Nosaltres fa vint-i-vuit anys que treballem en el mil·lenari», va reconèixer el prior Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari, que va recordar que la comissió per organitzar aquest moment històric es va crear el 1996.
Gairebé una trentena d’anys de feina que s’han traduït en un miler d’activitats que, segons el Prior, encara poden augmentar i que busquen aconseguir que «Montserrat sigui la plaça major de Catalunya». L’objectiu: poder acostar-la als més joves.
Entre les activitats més destacades que tindran lloc durant els quinze mesos de celebració –els actes del Mil·lenari es perllongaran del 7 de setembre d’enguany 2024 al 8 de desembre del 2025– hi haurà un Mil·lenari. Les projeccions seran a l’inici de les celebracions del Mil·lenari i, a partir d’elements de la mateixa Basílica, buscaran representar la Llegenda de Montserrat a través de la Mare de Déu perquè «tothom hi surti amb un missatge».
3. SEGELLS I MONEDES ESPECIALS I TOT UN PROGRAMA D’ACTIVITATS
També pel que fa a noves tecnologies, la Comunitat benedictina estrenarà un espai immersiu al Museu de Montserrat per fer entendre i acostar als visitants –tant creients com no creients– com és la vida dels monjos en ple segle XXI. «Més enllà de les creences religioses, Montserrat pretén ser un lloc d’acollida i pau», van dir des de l’organització.
Amb el mateix objectiu, també s’estrenaran:
- El documental «El temps de Montserrat», que mostrarà com és el dia a dia del monestir, i
- Una exposició itinerant que començarà al Palau Robert de Barcelona i que passarà per Roma, Brussel·les i Madrid.
Davant de més d’un centenar de convidats que ahir van omplir la Sala del segle XIV del Museu de Montserrat –un dels espais centrals dels actes previstos pel mil·lenari–, el pare Manel Gasch va recordar que «en els moments més tristos de la història, Montserrat sempre ha tornat a començar».
També es vol:
- Que la cultura sigui un dels pilars bàsics del Mil·lenari, així com la promoció del medi ambient i la solidaritat.
- Que fora de l’espai arquitectònic, la Muntanya de Montserrat també estrenia una nova ruta de senderisme en homenatge als mil anys del monestir. Serà el sender del mil·lenari (PR 1025), un camí creat amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que donarà gairebé tota la volta a la muntanya. «Serà fàcil i per a tots els públics», va aclarir el prior Bernat Juliol.
- Que la comunitat ha organitzat per celebrar els mil anys d’història serà la creació d’una edició especial de segells i monedes, així com una col·lecció de llibres sobre el Mil·lenari.
- Que per relacionar la celebració amb les tradicionals festes majors catalanes, l’abat de Montserrat també va anunciar que s’organitzaran moltes activitats culturals amb un festival de música amb una quinzena de concerts, jornades acadèmiques i l’organització de la 56a edició de la Flama de la Llengua.
A més, durant la presentació també es va projectar, per primer cop, un vídeo.
Aquest video mostraba la interpretació del virolai en llenguatge de signes.
4. MONTSERRAT, BATEGANT AMB EL PAÍS,
El monestir de l’orde benedictina de Sant Benet a Montserrat arriba al seu mil·lenari jugant un paper diferent del que tenia quan l’abat Oliba el va fundar.
- Com totes les institucions eclesiàstiques contemporànies, s’ha vist arrossegada per la pèrdua d’incidència social del fet religiós.
- La seva dimensió cristiana –com a promotor del diàleg ecumènic i lloc de pelegrinatge i culte a la patrona de Catalunya– l’ha desbordat, d’entrada, el fet turístic.
Però la vocació de Montserrat va més enllà i en l’últim dels seus deu segles -segle XX-XXI-, ha accentuat la seva vocació de referent de catalanitat:
- L’abat Aureli Maria Escarré el va convertir en un nucli de resistència antifranquista, un dels comptats reservoris d’una visió genuïna de la identitat i el sentiment català, i també en un redós de supervivència i protecció de la llengua catalana, amb capçaleres com ara l’emblemàtica ‘Serra d’Or’ com a eina per mantenir viva la flama del catalanisme en temps de persecució implacable.
- A Montserrat hi va reaparèixer el català en un acte públic el 1947, en l’època més dura de la repressió franquista. Alguns dels abats de Montserrat han estat referents del catalanisme.
- El camí d’impuls marcat per l’abat Aureli Maria Escarré –expulsat de l’Estat per haver criticat el règim– el van seguir Cassià Maria Just, Sebastià Bardolet i Josep Maria Soler, cadascú amb els seus matisos. Actualment, Manel Gasch
- Amb mirada àmplia, com la que va portar uns monjos de Montserrat a refundar l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent. Cassià Maria Just va acollir la tancada d’intel·lectuals del 1970 en protesta pel procés de Burgos, que va condemnar militants d’ETA a la pena capital. Aquest és l’últim període d’una trajectòria de mil anys que han fet de Montserrat testimoni de l’existència i recorregut d’una de les nacions més antigues d’Europa, Catalunya.
Amb clars i obscurs, amb períodes d’esplendor i de crisi –va patir el jou de Ferran el Catòlic, un incendi a mans de les tropes de Napoleó i un saqueig en l’època de la desamortització–, la vocació de Montserrat per cuidar la memòria col·lectiva és inqüestionable.
No és menor que la seva Biblioteca contingui uns 300.000 volums i uns 400 incunables i que Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1498) sigui l’editorial en funcionament més antiga del món.
Montserrat avui, història mil·lenària
- Montserrat, mil anys amb sentit. Dolors Vidal, Jep Ubach Baldrich. Pàg.20-21
- El bisbe Abat Oliba, fundador de Montserrat. Marc Sureda i Jubany. Pàg. 22-23
- Montserrat i la Generalitat: relacions durant la Segona República i la Guerra Civil. Josep Lluís Martín i Berbois. Pàg. 24-25
- L’abat [ Aureli M. Escarré] i el president [Josep Tarradellas]
Joan Esculies Serrat. Pàg. 26-27 - Llum de les escletxes: «Serra d’Or» i «El Ciervo»Jaime Boix, Andreu Ó Súilleabháin. Pàg. 28-29
- La trajectòria editorial de l’Abadia de Montserrat: uns quants apunts. Manuel Llanas Pont, Antigóni Alexíou. Pàg. 30-31
- La impremta de Montserrat, la meva escola. Salvador Redó. Pàg. 32-33
- La Biblioteca de Montserrat, un llegat cultural que perdura fins avui. Àngels Rius i Bou. Pàg.34-36
- El mil·lenari, una oportunitat per al museu de Montserrat Pilar Vélez Vicente. Pàg. 37-39
- Mil·lennistes, escolans i músics. Maria Eugènia Perea Virgili. Pàg. 40-43
- Pare Abat Manel Gasch: Montserrat és acolliment. El mil·lenari obre el monestir a tothom. Manel Gasch i Hurios (entrevistado), Joaquim Noguero (entrev.), UIa Serra (il.). Pàg..44-48
5. «ESTIMEM EL CATALA»
Insistint en la necessitat de fer de Montserrat un punt de diàleg entre creients i no creients, el pare Manel Gasch va aprofitar la presentació dels actes del Mil·lenari per fer valdre el paper de Montserrat en la història de la societat catalana. «Mil anys ens donen un bon marge per tenir una lleugera idea sobre què hem fet, qui som i cap on anem», va assegurar. En aquest mateix sentit, el prior va destacar l’aposta decidida del monestir per defensar la llengua catalana:
«Som un monestir català que s’estima la seva llengua i la seva cultura. A Montserrat sempre s’ha parlat en català i sempre es defensarà el català»
D’entre les activitats religioses, la comunitat benedictina destaca:
- L’organització d’una trobada a Montserrat amb un centenar d’abats i monjos de tot el món, la primera vegada que es farà fora de Roma.
- A més, l’abadia va informar que han convidat el Papa Francesc a les Celebracions del Mil·lenari, tot i que la seva participació encara és una incògnita.
El pare Bernat Juliol es va limitar a confirmar que té coneixement de la celebració:
«Estaríem encantats que el Sant Pare visités Montserrat, ens faria molta il·lusió».
Segons va informar l’Església de Catalunya en un comunicat, els Bisbes centraran els seus escrits o Fulls dominicals de diumenge en el Mil·lenari de la fundació del monestir. El cardenal Joan Josep Omella va afegir que el Mil·lenari és «una efemèride que dona l’oportunitat per reafirmar els valors del Monestir».
