por EN EL NADAL DE 2017
25 DE DESEMBRE DE 2017 / 1 DE GENER DE 2018
«UN NADAL DES DE L’EXILI…»
Tot i que la riquesa literària de les metàfores fan més vius els textos escrits i els atorguen curiositat i brillantor, cal llegir aquesta felicitació nadalenca d’enguany tot contemplant el moment actual com el gran pessebre vivent de la nostra societat no predictible, tot i que confiable.
Per això, cal deixar-nos acaronar suaument pels sentiments que desperta la tendresa del microclima nadalenc, perquè ens protegeixi del fred boirós d’aquests darrers temps i ens abrigui amb l’embolcall del seu escalf amorosit…
Giro els ulls a Prada de Conflent on Pau Casals -al segle passat i des del seu exili- composà una obra simfònica, resseguint la lletra de Joan Alavedra –“El Pessebre”–, que en no poder-lo dirigir personalment a la seva terra, malgrat allò que “per Nadal cada ovella al seu corral”, se’n lamentava profundament en una de les estrofes corals de l’obra i es preguntava atuït “quan s’acabaria aquest llarg caminar per terres estranyes…”, tot enviant, alhora, un missatge singular que resumia l’objectiu del seu interès, dient que “aquesta obra, composada lluny de casa, és pensant en el nostre país que vaig sentir la inspiració musical en plena guerra mundial i en el cor i el pensament posat en tantes guerres, va sortir-ne un himne a la pau”…
La lletra de Joan Alavedra de «El Pessebre», una interpretació fidel i meravellosa de la tradició nadalenca catalana, omple de vida les figures del pessebre –persones i animals-, així com també la mateixa natura –el paisatge-, fent-los reviure la tendra i ingènua poesia del Nadal. L’originalitat del tema, la bellesa de les imatges, la gravetat del to i la profunda catalanitat de l’obra, decidiren al compositor Pau Casals musicar-la íntegrament. Vet aquí l’estrofa central de “La nit de Nadal amb el plor de l’Infant Jesús”:
L’estel brilla en la nit pura / i es detura el firmament. / Els camps són sembrats d’argent. / Fa una nit quieta, segura. / Si no pot ser un crit del vent, / no sentiu com un lament, / com un plor de criatura…?
Tant de bo, doncs, que no es perdi el bell costum de guarnir un pessebre a cada llar, sigui artístic o senzill, de concurs o d’estar per casa. Les figures, millor de fang que de plàstic, perquè el fang ens recorda més com som. I que la flaire de la molsa i el suro, el boix grèvol, el galzeran, el vesc i l’avet impregni un any més la llar del nostre cor. Però, sobretot, que hi ressonin potens els darrers compassos de l’oratori de “El Pessebre” del compositor, on les veus corprenedores dels solistes i de tot el conjunt coral -veus timbrades, pietoses i exultants -acompanyades per la vibrant orquestra-, arriben al final de la composició musical tot cantant:
“PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT…! PAU..!”
Francesc d’Asís, el Sant de la petita localitat italiana, poc es podia imaginar que aquelles seves primeres escenificacions litúrgiques de la nit de Nadal, celebrades a Greccio, l’any 1223, es consolidarien i prendrien forma fins arribar als nostres dies, profundament arrelades al costumari religiós i popular de molts pobles. Aquelles primeres representacions inicialment reservades als àmbits religiosos, a tall de pessebre vivent, donaren ocasió a posteriors representacions plàstiques en forma de figures de grans dimensions fetes per notables escultors de l’època.
Aquesta bella troballa franciscana s’anà popularitzant al llarg del temps fins arribar a introduir-se en els ambients familiars com un element inseparable de les festivitats nadalenques. De diferents formes i estils i degudament adaptades a cada indret, quan el temps sant és arribat i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre, una a una, ja han tornat, en els nostres pessebres casolans hi ressalten la Mare de Déu, Sant Josep, el Nen Jesús, l’Àngel i els tres Reis i…
…la dona que renta, la vella que fila / i el brau caçador que sempre vigila. / La noia que porta la gerra i el pa / i aquell pescador que al riu va a pescar. / El vell que la terra remou amb catxassa / i que beu el vi de la carabassa. / El del feix de llenya, i aquell pastoret / que va amb la catxutxa perquè té molt fred. / La jove mestressa que duu una gallina, / la del cistell d’ous i el sac de farina. / Aquells que sonant van fent son cam-i: / el del flabiol i el del tamborí. / El del sac de gemecs, el qui sempre plora / i el de la simbomba que ronca tothora. / També el tres pastors que fan el sopar / i couen les sopes i llesquen el pa.
Figures eternes de vida senzilla, / que eixiu de la llum que enmig brilla: / vosaltres al món porteu resplendor, / oh fràgils figures de nostre Senyor…!
Aquesta cançó de les figures del pessebre de Joan Llongueras descriu tot l’encant de les figures de fang del nostre pessebre tradicional català. Cada any són les mateixes. Cada any es posen al pessebre i es guarden per al vinent. Cada anys es desembalen i es tornen a col·locar. Cada any ens transformen, Cada any ens fan reviure el Nadal.
El nostre pessebre català té muntanyes de suro amb obagues de molsa i rams de galzeran, un riu de paper d’estany amb un pontet, casetes de pagès, pobles llunyans a la carena. La terra amb neu de farina i un celatge on es gronxa un lluent estel. El país és rural català, de muntanya, no pas de marina, sense referència visible a cap suposat país palestinenc original, llevat del teló de fons, on pot haver-hi, pintades, casetes amb cúpules mores totes blanques, i palmeres i dunes, i un sol ponent roig pastel de desert.
El cor del pessebre és l’establia -una cova o un portal- amb el bou i la mula escalfant el Nen nuet, amb els seus pares i els àngels que el custodien, anunciant pau a la terra. A l’establia s’hi arriba per un camí, per on venen pastors amb ofrenes o tocant rústics instruments, i el tres Reis d’Orient muntant camells, menats pels seus patges. En un racó, l’anunciata de l’àngel als pastors aplegats al voltant d’una foguera, bullint les sopes…i uns bens una mica més enllà pasturen. Hi sol pul·lular bestiar i aviram de tota mena i altres personatges, com el caganer i la dona que renta, distrets i aliens al misteri que molt millor intueixen les altres figures de camí cap a la cova de Betlem, mentrestant ressona un cant imponent:
“PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT…! PAU…!”
… DONCS, DES DEL PESSEBRE QUE, COM JA N’ÉS TRADICIÓ ANYAL HEM GUARNIT A LA NOSTRA LLAR EN AQUEST NADAL DE 2017, US DESITJO UN BON ANY NOU 2018, PRECISAMENT ARA QUE EN AQUEST SOLSTICI D’HIVERN JA S’ALLARGA EL DIA, CAL APROFITAR LA SEVA LLUM -contempla-hi les metàfores amagades- PER AGAFAR UNA ESTRELLA DEL CEL I POSAR-LA MOLT ENDINS DELS NOSTRES CORS PERQUÈ HI BRILLI SEMPRE L’ESTIMACIÓ I LA PAU EN UN AIGUABARREIG DE VERMELL I DE COLOR GROC, SEGONS L’ESCAIENT PENSAMENT PERSONAL DE CADASCÚ, EN EL DECORAT CAPRICIÓS, AL VENT CAVIANT, DEL SOL PONENT I DE L’EIXENT…
[ Atenció…! Les fotografies disposen d’un enllaç musical que s’obre en clicar-les, així com també es pot llegir un text, en polsar l’escrit resseguit de color blau cel ]
BONES FESTES NADALENQUES DE 2017…!
UN PLAENT ANY 2018…!
[En clicar aquests enunciats de bons desitjos -ut supra-, s’obrirà el contingut dels principals esdeveniments de l’any indicat]
[2] EN EL PRIMER DIA DE L’ANY DE 2018
«MENYS FACEBOOK, YOUTUBE, TWITTER I WHATSAPP
I MÉS DEDICACIÓ…
…A LA FAMÍLIA, ALS AMICS, A L’ESPIRITUALITAT I ALS NECESSITATS»
2.1. AMB ELS MILLORS DESITJOS PER A L’ANY 2018
Des dels guarniments tradicionals de les festes nadalenques de 2017 -el PESSEBRE i l’ARBRE SANT-, i havent passat traspassat el solstici d’hivern, en què el dia ja s’allargasa, cal que aprofitem la seva llum durant tot l’any 2018 recent nascut, perquiè sempre hi brillin entre nosaltres les estrelles de la PAU, de la JUSTÍCIA, de la BONDAT, de la LLIBERTAT i de l’ESTIMACIÓ en el decorat fantasmagòric de colors aiguabarrejats, al vent dels núvols capriciosos, del sol ponent i de l’eixent.
(Cliqueu el rellotge i s’obrirà el desig expressat en el text escrit a continuació)
Tanmateix, caldrà en aquest 2018 fer un esforç per tancar amb prudència i sentit comú “les finestres” de:
- EL FACEBOOK,
- EL YOU TUBE,
- EL TWITTER
- EL WHATSAPP
…i obrir espaiosament i generosa “les portes” a:
- LA FAMÍLIA,
- ALS AMICS,
- A L’ESPIRITUALITAT i
- ALS DESVALGUTS…
2.2. CONSIDERACIONS PRÈVIES A LA FELICITACIÓ DE NADAL-2018… (Nota: els enunciats i textos han estat escrits i afegits durant l’any 2018)
2.2.1. ABANS QUE ARRIBI EL NADAL, UNES PARAULES SOBRE EL TRÀFEC DE LA “CIVITAS” DE CADA DIA…
Fa prou dies que el meu mur del Facebook no ha hagut de suportar la pressió del meu tecleig i, per això, s’ha vist orfe de tot allò que generalment tinc a bé d’expressar, des dels meus sentiments i pensaments. I em refereixo, principalment, sobre les qüestions polítiques que, en ser vivències ciutadanes, abasten el tarannà de cada dia. Tanmateix, m’he dedicat a fer-ho -i, per cert, a bastament- al WEB del meu domini que respon per www.miquelangelbosch.com i que, com ja he exposat d’altres vegades, resta obert al quatre vents.
No obstant això, he seguit enviant el meu record a tothom, expressat en l’anyal felicitació d’aniversari -llargaruda i densa- i colorada amb flors o elements simbòlics, d’acord amb aquella voluntat de mantenir una bona i afectiva comunicació a través d’aquesta aplicació informàtica, tot clicant, de tant en tant, icones interessants, amb mesura i prudència, sobre textos i gràfics de diferent índole que arriben a la meva puntual observació i que puc demostrar que m’hi entretinc amb la consideració deguda i el respecte atorgat a tothom.
2.2.2. EL QUE NO ES LLEGEIX EN EL MEU MUR DEL FACEBOOK, EL WEB PERSONAL www.miquelangelbosch.com EN FACILITA LA SEVA LECTURA
En proposar-me d’atendre les informacions i punts de vista del vessant polític més significatiu i que arriben quotidianament dels diferents altaveus al nostre abast -em refereixo al món de la premsa escrita, la ràdio i la televisió-, esdevé tot plegat, no només una tasca hercúlia, sinó que resulta impossible de recollir-ho tot sense que no se t’escapi res del que pugui considerar-se essencial.
I una altra dificultat afegida -certament important- plana sobre la meva intencionalitat: la d’haver de fer front, a tot allò que se’n denomina fake news o postveritat (les manipulacions perversament dissenyades, les tergiversacions planificadament construïdes, les mentides pretesament bastides, les intoxicacions dolorosament disseminades…).
2.2.3. UNA PREOCUPACIÓ DES DEL VESSANT EDUCATIU
En referència al revolútum actual he escrit (i ho parlo) que, els qui hem estat educadors i procurat l’entesa i les bones formes per assolir el “saber estar i conviure” dins de la «civitas», tot aquest despropòsit del “tot si val” ens descoratja i ens fa mal. Tots els valors ensenyats i practicats amb tanta cura des del treball de cada dia -d’un any i un altre-, sembla com si es fonguessin en el no res. Ja sé que no és així, però com que els altaveus dels mitjans de comunicació ho aspergeixen a totes hores, a poc a poc aquesta cultura perversa entra de ple dins de la societat…i en els meus 75 anys complerts, dubto que pugui veure un tom canviant a aquesta situació actual, perquè la llei del pèndol que batega en el rellotge de la història encara no ha arribat a la cúspide del seu balanceig més enfilat.
Caldrà que passin anys fins que -separant el gra de la palla- tot l’allau de esdeveniments, successos, informacions i angles de visió, que les hemeroteques, gravacions i visionats apleguen, passi pel sedàs de la història. Només aleshores, en quedar despullats o desposseïts de la subjectivitat els plans mentals de les persones i netejat tot el rovell incrustat en la postveritat, per l’acció de les contradiccions i incoherències de la condició humana, es podrà arribar a una visió el més nítida possible de la realitat objectiva.
2.2.4. QUÈ VULL RECORDAR…?
En penjar la felicitació nadalenca 2017 i aquesta del desig per un plaent 2018, voldria traslladar els títols o enunciats principals que, “SOBRE L’1-O DE 2018”, he seguit escrivint des del meu punt de vista, respectant -això sí- totes les diverses opinions que, precisament per ser-ho, si procedeixen del convenciment personal, gaudeixen del meu assentiment. Vegeu la vertebració dels diferents temes escrits en aquest WEB www.miquelangelbosch.com i que intitulo a continuació:
– DIES QUE DURARAN ANYS, A PARTIR D’UN MES D’OCTUBRE TARDORAL… Octubre, 2018
– MUNTANYA AMUNT, CAP AL CEL DE LA LLIBERTAT…, PER TREPITJAR UN ANY DE VERGONYA I DEIXAR EN ELS CIMS FLORS DE DIGNITAT Octubre, 2018
– UN ÀLBUM DE TRES TEMES SUCCESSIUS:
[1] EN LA PÈRDUA DE LA MAJORIA ABSOLUTA INDEPENDENTISTA AL PARLAMENT DE CATALUNYA
[2] A LES PORTES DEL 27 D’OCTUBRE, -EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA, TOT I QUE SIMBÒLICA I NO DUTA A TERME-, PERÒ AMB LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA
[3] ENTRE EL DESENCANTAMENT DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA I L’AFANY QUE, EN TOCAR TERRA, PUGUI TORNAR A ENLAIRAR-SE Octubre, 2018
– EL JUDICI I LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA PESARAN COM UNA LLOSA EN LA HISTÒRIA D’ESPANYA…? Novembre-desembre, 2018
Tots aquests temes gaudeixen de diferents capítols i només endintsant-se en la boscúria dels quals, hom pot fer-se una idea el més aproximada possible en referència a les cuites de la “civitas”…
Tot plegat, es mou en un tema recurrent i ja sé que en el món hi batallen molts altres temes. De fet, travessant tota la lectura dels escrits en el WEB www.miquelangelbosch.com es troben espais perquè hom pugui endinsar-se en les problemàtiques que ofereix la globalització.
I, si una cosa em queda clara és que l’hàbit de la lectura no fa mai mal. Ans al contrari, obre les portes, esbatana les finestres i empenta a sortir d’un mateix per trobar-se o retrobar-se amb la «Humanitas civitatis» / la «Humanitat de la ciutat«.
2.2.5. SOBRE LA PROPERA FELICITACIÓ DE NADAL… (Nota: escrit durant l’any 2018)
I en el proper escrit, deixant de banda opinions personals i altres batalles, tothom qui vulgui podrà llegir la felicitació nadalenca d’enguany, dedicada a les mares i àvies de la nostra família que, en els darrers mesos, han traspassat cap «el més enllà«, celebrant així el seu Nadal -que és la mort-, el darrer i veritable Naixement. Per això, el títol de la felicitació del Nadal-2018 us l’enuncio ja amb el títol següent:
EN EL NADAL DE 2018…
«UN NADAL DE DOL, ENYOR I ESPERANÇA…!»
BONES FESTES NADALENQUES DE 2017…!
UN PLAENT ANY 2018…!
[En clicar aquests enunciats de bons desitjos -ut supra-, s’obrirà el contingut dels principals esdeveniments de l’any indicat]
