por UNA REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL CENTENARI DE LA TEORIA DE ALBERT EINSTEIN SOBRE LA RELATIVITAT GENERAL…
0. INTRODUCCIÓ
En el començament d’aquesta reflexió he de dir amb sinseritat que professionalment m’he dedicat a l’ensenyament de lletres, essent només un afeccionat a les ciències i, per tant, em considero com un aprenent encuriosit sobre qüestions científiques de les que en tinc una idea general i, diguem-ho també-, molt poc aprofundida. Però la possibilitat d’abastar informació i coneixement sobre molts aspectes de la realitat -gràcies a la difusió que presenten les biblioteques informatitzades o l’enciclopèdia lliure d’aquest món nou de la informació que es troba en la teranyina d’Internet-, em permet d’aproximar-me a qüestions de divulgació científica que, d’altra manera, em seria difícil d’aproveir-me.
Doncs bé, en celebrar-se l’aniversari dels cent anys de la Teoria de la Relativitat general d’Einstein -el 25 de novembre del proppassat any 2015 se’n compliren 100 anys-, vet ací els punts de la meva reflexió al respecte, per altra banda també exposats en el meu mur de l’aplicació informàtica o Programa Faceobok que se t’obrirà en prémer o clicant el link o enllaç que tens a continuació:
https://www.facebook.com/miquelangelboschfridrin
1. UNA BREU SÍNTESI SOBRE COSMOLOGIES I COM S’ARRIBA A LA “TEORIA DEL TOT” PER EXPLICAR L’ORIGEN DE L’UNIVERS
Cal establir que en la recerca i explicació sobre l’origen de l’Univers, actualment hem de prendre com a base la Teoria de la Relativitat general d’Albert Einstein i també la Teoria Quàntica de Max Plank i altres físics que l’han continuat definint i completant. Així, doncs, cal tractar dos aspectes que a continuació tindran el seu corresponent tractament:
1.1. Recorregut històric sobre el pensament de les diverses Cosmologies, per a l’explicació -en general- de l’origen de l’Univers i -en particular- sobre la concepció de la Terra.
Donem-nos el plaer de fer una capbussada i deixem-nos immergir -previament- en una exposició resumida sobre la configuració històrica de les diverses Cosmologies hagudes:
- Cosmologies de l’antiguitat
- Cosmologies geocèntriques
- Cosmologies heliocèntriques
- Cosmologies contemporànies
Rescatarem a Galileu Galilei (s.XVI-XVII) perquè estudia la relativitat del moviment i la seva explicació de com la velocitat depèn de l’observador. Però no podem oblidar a Bernhar Riemann (s.XIX) qui dibuixà les bases teòriques d’una geometria de més de tres dimensions (tres d’espai-una de temps). Diguem que va ser Abraham Michelson (s.XIX) qui en demostrar que la velocitat de la llum és constant, la qual cosa esdevingué una dada fonamental per a la Teoria de la Relativitat general influint principalment i d’aquesta manera, sobre el propi A. Einstein (s.XIX-XX). També cal examinar o investigar la Teoria del Big Bang, la novedosa Teoria de Cordes i els posteriors treballs de diferents físics -entre el quals hi trobem Edwar Witten– amb una teoria que comptabilitza fins a onze dimensions anomenada Teoria M.
1.2. La Teoria de la Relativitat i la Teoria Quàntica de camí cap a la Teoria del Tot, en l’explicació de l’origen i la formació de l’Univers
En iniciar aquest apartat hem parlat de la Teoria de la Relativitat general i de la Teoria Quàntica. Ara bé, atès que aquestes dues teories esdevenen incompatibles entre sí, apareixen de totes totes, i per tant, insuficients per a l’explicació de l’objectiu proposat, ha calgut caminar cap a una teoria complementària que possibiliti una explicació convincent sobre l’origen i evolució de l’univers. Per això, en preguntar-nos quina pot ser aquesta nova teoria explicativa, hem d’explicitar i estudiar d’antuvi les quatre forces fonamentals de l’Univers que són:
- La gravitació universal
- La forta interacció nuclear que uneix les partícules del nucli atòmic
- La dèbil interacció nuclear dels fenòmens radioactius
- L’electromagnètica que actua entre les càrregues elèctriques
Doncs bé. Einstein, després de publicar la Teoria de la Relativitat general, intenta trobar, sense èxit, una teoria que unifiqui les quatre forces fonamentals de l’univers «ut supra» esmentades i, com a resultat insatisfactori, només pot donar explicació a una de les forces fonamentals: la força gravitatòria universal.
Tanmateix, i per altra banda, el model estàndard de la física sobre partícules, en relació a la Teoria Quàntica, no explica la força gravitatòria universal, però descriu i n’integra les altres tres forces: el comportament de les partícules subatòmiques, la radioactivitat i l’electromagnetisme.
El problema més important per a la Física moderna ha estat el poder esbrinar una Teoria Quàntica de la Gravitació universal que permetés la formulació d’una Teoria d’Unificació o Teoria del Tot que apareix com a Teoria M i que és el resultat de la Teoria de les Cordes i de la Teoria de la Supergravetat.
Aquesta Teoria M aporta unes conclusions revolucionàries:
- Un Univers amb onze dimensions
- Unes partícules fonamentals en forma de membranes o branes (que formen totes les partícules subatòmiques i que expliquen les forces abans dites, inclosa la de la gravitació)
- L’existència d’un Multivers o l’existència d’infinits universos paral·lels
Finalment, podem dir que la història de la Cosmologia moderna comença amb Hubble i el descobriment de les Galaxies i la seva dilatació entesa com l’Expansió de l’Univers. Per explicar aquesta expansió i entendre el seu origen sorgeixen altres teories successives:
- La Teoria de Lemaitre & Gamow, anomenada Teoria del Bing Bang
- La Teoria Inflacionària o de l’Expansió explosiva de l’Univers en un temps infinitesimal
Cap de los dues teories exposades (la del Big Bang i la Inflacionària) respon a la pregunta sobre què hi havia abans del Big Bang. Però sí que l’esmentada Teoria M pot ser una bona candidata a la TEORIA DEL TOT -segons l’astrofísic Stephen Hawking, (autor del llibre El Gran Disseny, així com també La Història del Tiempo, perquè unifica la Teoria de la Relativitat general d’Albert Einstein i la Teoria Quàntica.
Ha estat de precís clarificar aquesta temàtica mitjançant un contingut dens i insondable per als profans en la matèria, però gratificador, després d’haver explorat en aquest recorregut, una mica més, el misteri que ens embolcalla i, fins i tot, ens desborda.
2. A LA RECERCA DE TEORIES EXPLICATIVES SOBRE L’UNIVERS
Totes aquestes teories sobre la formació de l’Univers que acabo d’indicar han seguit un mètode cientific d’investigació, però observo que una hipòtesi es menja a una altra, la qual cosa em fa viure intel.lectualment amb prou prevenció davant de les pròpies teories científiques. S’avança, sí…i molt en l’estudi arcà de l’Univers, però de fet, i ja ho he expressat, em crida l’atenció la manera amb què les teories cauen com blocs fosos de gel i com una hipòtesi teòrica dóna pas a una altra de més nova i, potser, cada vegada més a prop de desvetllar -o no- la realitat objectiva del misteri.
3. SAVIESA I HUMILITAT
Es a dir, he de reconèixer amb Sócrates que «només sé que no sé res». I aquest principi de saviesa em mena a la curiositat i a la necessitat d’explorar tots els camins per intrincats que siguin, a no tancar-me absolutament mai en res, sinó romandre sempre obert i atent a aquest misteri que ens constreny.
4. ENTRE EL MISTERI I UN ESCLAT DE LLUM
De fet, presoners de tres dimensions i intuint-ne una quarta (quan els cientifics ens diuen que n’hi de moltes més) i lligats a les formulacions filosòfiques de Manuel Kant com les seves categories kantianes i les formes a priori de la sensibilitat externa de l’espai i el sentit intern del temps, només puc desitjar i esperar que algun dia es desvetlli el misteri tal i com com vaig llegir en un llibre de David Jou «Las Escrituras del Universo». Tinc la confiança i la intuïció que traspassada la frontera i l’obscur túnel de la nostra existència, el que hi hagi en el més enllà de l’actual existència, malgrat un cert agnosticisme practicant, quan s’apagui la nostra vida mortal, ens pot inundar un «esclat de llum» inesperat. Però aquesta intuïció em condueix cap a la zona de la creencia i ja sabem que el món de les creències no s’adapta ni té res a veure amb els mètodes científics de què se serveix la ciència per a l’exploració de la realitat.
Pel que fa a Albert Einstein cal recordar que el 14 de març de 1879 va néixer a Ulm (Alemanya) un dels científics més importants de la història. Aquest alemany que va formular la Teoria de la Relatividad també va destacat per les seves reflexions. El recordo ara amb uns pensaments que ens mostren la seva forma d’entendre no només la ciència, sinó també la vida. I, per cert, polsant o clicant cadascun d’aquests pensaments -amb més o menys acord o desacord-, s’hi pot escatir un text o un video relacionat, sigui amb la seva vida, o bé amb algun aspecte de la seva teoria científica:
«L’única manera d’escapar dels efectes corruptors dels elogis és continuar treballant.»
«No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiós.»
«La imaginació és més important que el coneixement.»
«Només una vida viscuda pels altres és una vida que ha valgut la pena.»
«La ment és com un paracaigudes, només funciona si la tenim oberta.»
«Una persona que mai ha comès un error mai ha intentat res de nou.»
«Si A és l’èxit en la vida, llavors A=x+y+z. El treball és la x, la diversió la y, i la z és mantenir la boca tancada.»
«Quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.»
«L’educació és el que ens queda quan oblidem tot el que hem après a l’escola.»
«El més important és no deixar de fer-se preguntes.»
«Hi ha dues coses infinites: l’estupidesa humana i l’univers; i no estic segur de la segona.»
«Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat.»
«Mai penso en el futur. Arriba massa aviat.»
«Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat.»
El Gran Diseño
Porto aquí un viatge espectacular d’anada i tornada al macro cosmos material i al micro cosmos humà en què, des de la posició descansada d’una dona sobre l’herba, i que tot escrutant amb la seva mirada l’infinit exterior i interior, se n’indueixen moltes altres reflexions que exposo a continuació després d’haver copsat la meravella del visionat...
Cosmic Eye -Remastered Version-
(Si no s’0bre el link inserit dins de la fotografia, traslladeu directament l’enunciat al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
1. LES DEU TECNOLOGIES DEL FUTUR QUE REVOLUCIONARAN EL PLANETA
(Si no s’obre el link que hi ha inserit dins de l’enunciat, traslladeu-lo directament al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
La petitesa de la nostra existència i ensems la potència del nostre coneixement que, gràcies a la investigació, abans de 30 anys es produirà una revolució tecnològica de gran abast.
(Si no s’obre el link que hi ha inserit dins de l’enunciat, traslladeu-lo directament al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
La relativitat dels nostres problemes humans enfront dels misteris del macro i del micro univers. Un viatge, des de la reflexió, a les grans profunditats del cosmos.
3. EMMANUEL KANT, UN FILÒSOF PRECURSOR…
La consideració que la realitat no és tal com apareix als nostres ulls, sinó que -com ja va intuir el filòsof Kant-, una cosa és el “fenòmen”, que els sentits externs i interns percebeixen, així com l’influx de les “categories” kantianes-, i l’altra el “noumen”, existent i divers de les coses en si mateixes, al moment d’aprofundir-les.
4. ¿CUÁNTAS DIMENSIONES EXISTEN? HAY 26 DIMENSIONES DESCONOCIDAS
(Si no s’obre el link que hi ha inserit dins de l’enunciat, traslladeu-lo directament al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
La incapacitat que té el nostre coneixement, en l’actual estat de la nostra existència, d’explorar els misteris amagats en “altres dimensions” desconegudes i, contràriament, la possibilitat que tenim de poder accedir -en una altra vida o a través de l’evolució- a tot allò que se’ns presenta com a desconegut o impossible.
(Si no s’obre el link que hi ha inserit dins de l’enunciat, traslladeu-lo directament al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
L’orientació científica actual que mostra de quina manera i en la mesura que hom s’endinsa en l’exploració de l’estructura de la realitat (sigui macro o micro), la “física determinista o tradicional”, regida pel principi de causalitat, deixa pas a la “física quàntica” que es mou, per contra, pel principi d’incertesa o d’indeterminació. Aquest fet revoluciona el saber i ens condueix a una més molt exacta i insondable comprensió de tota la realitat que ens embolcalla i acompanya.
6. LOS DIEZ MISTERIOS MÁS GRANDES Y EXTRAÑOP DEL UNIVERSO
(Si no s’obre el link que hi ha inserit dins de l’enunciat, traslladeu-lo directament al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
Que som “grans” i som també molt “petits”, que som limitats, però també amb moltes possibilitats. Tanmateix, no som el centre de l’Univers com s’havia cregut fins fa poc temps…, però sí que som uns grans excursionistes que, tot explorant podem arribar molt lluny encara que, momentàniament, sense saber res del final.
(Si no s’0bre el link inserit dins de la fotografia, traslladeu directament l’enunciat en negreta al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
De tota manera, l’exclamació admirativa “UAU” davant del progrès evident i del misteri arraulit, expressa per si mateixa, no solsament les reflexions que he deixat escrites, sinó que obre el camí per fer-ne moltes més…i, de ben segur, inacabables, malgrat tinguem avui la sensacio d’inabastables…
Tanmateix, i abans d’acabar aquesta reflexió com a contribució personal a aquest centenari einstenià, tornem al planeta blau des d’aquesta escapada que la teoria de la relativitat ens ha empès a fer i trepitgem terra tot visionant la nostra petita i gran història, curulla d’encerts i de desastres, de progressos i de limitacions, de mort i de vida. Veiem-ho tot clicant la foto següent:
(Si no s’0bre el link inserit dins de la fotografia, traslladeu directament l’enunciat en negreta al buscador de YouTube per al seu correcte visionat)
En finalitzar aquest resumit treball de divulgació científica, com a homenatge en la celebració dels cent anys de la Teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, m’és plaent insertar aquí un link o enllaç que et traslladarà cap a un WEB que, conjuntament amb el meu amic Lluis Alvarez hem anat construint i que en breu -alerta…!- li’n canviarem radicalment la seva estructura formal, a la vegada que n’hi farem una revisió de tot el seu contingut qualitatiu, sigui per a la facilitació estilística del seu format, sigui també per a la bon i correcta comprensió d’aquell lector que vulgui introduir-se en les seves planes:
https://www.cienciarazonyfe.com
INTRODUCCIO – HISTORIA – CIENCIA – RELIGIO – FILOSOFIA
Clicant o prement, doncs, cadascun d’aquest conceptes que he inserit «ut supra» (més amunt) acolorits, s’hi podrà trobar un esplèndid panorama de camp cultural que pretén no només l’entreteniment -si el temps de lleure ho permet-, sinó també on s’hi podrà copsar una munió de temes qualitatius en -«format desplegable«-, visionats (de YouTube) o escrits (en PDF), prou interesants per a satisfer la curiositat i ampliar els coneixements.
Tot i això, també es pot clicar l’enunciat que respon per:
¿QUÉ TE PARECE…? QUÈ TE’N SEMBLA…?
Tanmateix, entre la temàtica exposada anteriorment hi excel·leixen tres temes elaborats en forma d’assaig -pots clicar-los per accedir fàcilment al seu contingut- i que corresponen als enunciats següents:
EN TORNO A LA MÍTICA CUEVA DE BELEN
Finis coronat opus
