EN EL 79è ANIVERSARI DE LA MEVA NAIXENÇA…

EN EL 79è ANIVERSARI DE LA MEVA NAIXENÇA

En arribar l’aniversari de la meva naixença, que des del retrovisor de la meva vida reflecteix ja 79 anys, me n’adono que deixo definitivament la década dels setanta i començo a trepitjar l’excursió cap a la incertesa de la vuitantena.

Actualment, i malgrat la meva “excel·lent molt mala salut de ferro”, cada dia em vaig repetint allò de “tan bé que anàvem”, en el sentit que “trobant-me encara prou bé” de moment, no puc deixar de manifestar que des de l’entrada a la meva jubilació -ara aviat en farà quinze anys-, la meva salut ha començat a ressentir-se, tot i que externament no se’m noti gaire i funcionalment segueixi fent una vida digne i pràcticamente del tot normalitzada. 

Tanmateix, deixem de banda les malalties i parlem de l’exuberància de la vida perquè aquesta ens ofereix la possibilitat d’amanyagar els gaudis que el poeta Horaci, -un segle abans de Crist-, ja hi reflexionava en referència a dues dimensions ambivalents i essencials entre si mateixes-, però no contradictòries, sinó complementàries com en són:

• L’elogi que en fa de la vida retirada en el seu «BEATUS ILLE…» i
• La invitació a satisfer el goig de l’existència, en tot moment, amb el «CARPE DIEM…».

Així que aquest any, també us convido a llegir o a rellegir el meu Weblog…

www.miquelangelbosch.com (prémer-lo per accedir-hi)

…on hi tinc articles acaronats d’acord amb el temps que hi puc dedicar i segons els meus interessos o hobbies corresponents.

Tanmateix, avui ofereixo l’ocasió de donar-hi un cop d’ull altra vegada i, en concret, respecte d’un tema intitulat “Del goig de la vida terrenal a la mort misteriosa” que es troba tot just al començament de la susdita aplicació informàtica i que, tot clicant l’enunciat colorejat en blau, se us obrirà amb tot el seu esplendor i dens contingut.

No obstant la severa realitat sobre el grau de la meva salut, també em cal corroborar i significar la importància que té per a mi i per a qualsevulla:

• L’acceptació de la vida i de les flaqueses que comporta…
• L’adaptació a les diverses circumstàncies, situacions i contextos…
• …però sempre amb un actitud de resiliència a tota prova.

I és que la rellevància i la satisfacció de viure intensament la vida no té preu, malgrat mantes boires i foscors que sovint l’ennuvolen a causa de la nostra petitesa i precarietat.

I de la mateixa manera que en felicitar-vos sempre que puc així que, després d’una senzilla i ràpida recerca, trobo el dia asenyalat dels vostres aniversaris -sobretot, els d’aquells qui sovint em llegiu-, avui també em desitjo a mi mateix poder:

• Assolir els objectius i hobbies que tinc entremans,…
• Cuidar-me psíquicament i física,…
• Conviure feliçment amb tots els meus,… i
• Conrear la satisfacció de la vostra amistat…, 

…, que certament hi compto, en el marc d’una presa de consciència sobre com el pas fugisser del temps ens va conduint de la mà -sense presses ni pauses, però amb petjada ferma-, cap a noves etapes vitals que hem d’anar acceptant, adaptant i superant com a primer exercici per fer via fins arribar al cim.

I això, per podem anar gaudint de la vida entre l’ambivalència serena del «Beatus ille» i la satisfacció que proporciona el «Carpe diem» un dia i un altre, fins arribar al cim encara no explorat…

Amb el meu record i una forta abraçada…!

(En prémer el colorejat en vermell s’obrirà més contingut pel que fa al concepte de la paraula i significar que la fotografia que corona l’article va ser presa el dia de Nadal de l’any 2021)