EN EL NADAL DE 2020: «LLAVOR, NAIXEMENT I ESPERANÇA» / ANY NOU 2021: «QUE NO ENS DESNONIN L’ESPERANÇA»

EN EL NADAL 2020

25 DE DESEMBRE 2020 / 1 DE GENER 2021

1. NADAL 2020 / NAVIDAD 2020 / WEIHNACHTEN 2020 / NOËL 2020 / CHRISTMAS 2020 / NATALE 2020

2. BON ANY 2021 / FELIZ 2021 / FROHES NEUES JARH 2021 / HAPPY NEW JEAR 2121 / BONNE ANNÉE 2021 / FELICE ANNO NUOVO 2021

3.  FESTES NADALENQUES BEN ÍNTIMES I ALTRES MOLTS NADALS…,

TOT CAMINANT D’ANY EN ANY: DES DEL 1991 AL 2020…!

4. EFEMÈRIDES I FESTIVITATS MUNDIALS DE L’ANY 2021

1. EN EL NADAL DE 2020

«LLAVOR, NAIXEMENT I ESPERANÇA»

 

COM EL NADAL DE CADA ANY I EN AQUEST DE 2020 TAN COMPLEX, DESITGEM QUE SIGUI TAMBÉ, PER A L’ANY VENIDOR DE 2021:

«LLAVOR, NAIXEMENT I ESPERANÇA»

Tot i que ens escarrassem per conservar la vida en foragitar el virus que ha esclatat en una pandèmia exacerbada, ens cal seguir lluitant alhora, perquè viure no només sigui fatigosament suportable, sinó que hom l’experimenti plaentment i satisfactori. Potser n’hi hauria prou -i encara en seria suficient- parlar del dret a una vida digne.

Tanmateix, des de la passada primavera, passant pel tòrrid estiu i amb tot el recorregut de la tardor cromàtica, hem arribat al fred de l’hivern. I atès que les alertes d’enguany han estat prou gèlides, tan de bo que les previsions per al any 2021, ens portin uns molt millors auguris perquè, malauradament, hem arribat al Nadal del 2020 amb tots els sobresalts disparats:

• El desassossec que causa l’esfereïdor virus que segueix encofurnat i calidoscòpic en les boires denses dels nostre hàbitat a l’aguait per devorar la primera captura al seu pas volàtil.
• El treball assalariat i precari -així com la supervivència de mantes empreses en declivi i fallida- que s’aboca cap a totes les incerteses d’un atur turmentat i a l’atribolat cessament de l’activitat productiva.
• El risc de caure en els braços de les teranyines de la pobresa i de l’exclusió social, no com una tómbola de fira que mai premia adientment, sinó com una realitat indiscutible que pot tocar a qualsevol.
• La solitud gebradora de molta gent gran que mal viu com pot, i que s’embasta esfereïdorament amb el col·lapse actual dels serveis socials i el creixement exponencial del requeriment d’aliments bàsics.
• El clamor insistent per obtenir el caliu d’un habitatge prou arrecerat que no s’allunya de la tragèdia que suposa el problema creixent de la immigració negligida i que arriba desnodrida a les platges de casa nostra.

A més a més de la pandèmia vírica, per les repercussions complexes que ha infligit en les nostres vides, batega una altra epidèmia crònica instal·lada de massa temps ençà i arreu  tot recordant-nos permanentment que les moltes desigualtats amenacen seriosament el mapa democràtic del nostre tràfec quotidià i que només pot guarir-les el tractament d’una acurada prevenció i dedicació, així com  la pràctica d’una política honesta que resolgui -conjuntament i amb tots a una- els flagrants problemes econòmics de repercussió social i molts d’altres que pengen de l’imaginari retaule universal.

 Era la primavera d’enguany que encara vam poder copsar la  bellesa dels ametllers florits quan la pandèmia vírica va començar a fer estralls esparveradors. I, en arribar l’estiu calorós i a poques passes de la tardor el cicle de la natura se n’emportà el nostre pare i avi -l’arbre centenari de la nostra família- deixant-nos un Nadal hivernal. Tanmateix, aquest decorat melangiós del teatre de la vida cal mirar-nos-el també amb esperança perquè la seva força i potència, de ben segur, s’imposarà per sobre de tot. I encara que l’hivern hagi despullat sense contemplacions el nostre medi ambient, la natura i a nosaltres mateixos, sempre en queda el fruit que protegeix un poderós germen de vida. Com el Nadal de cada any que ens porta una llavor, un naixement i una esperança…!

En el Nadal de 2020 -en què la pandèmia vírica ha fet els seus estralls- volem recordar tothom qui ha transitat d’aquest món a l’altra vida i, en especial, al nostre pare i avi centenari, Francesc d’Assís…

 

…I mentrestant, amb les nostres mans ens agafem a la vida, perquè esperem que la mort no sigui una altra cosa que la llavor d’un nou naixement…!.

 

EN LA NAVIDAD DE 2020

«SEMILLA, NACIMIENTO Y ESPERANZA»

 

COMO LA NAVIDAD DE CADA AÑO Y EN ÉSTE TAN COMPLEJO DE 2020, DESEAMOS QUE SEA TAMBIÉN, PARA EL PRÓXIMO 2021:

«SEMILLA, NACIMIENTO Y ESPERANZA»

Mientras vamos bregando para conservar la vida ahuyentando el virus que ha estallado en una pandemia exacerbada, necesitamos seguir luchando para vivir, no sólo de una manera fatigosamente soportable, sino bien placentera y satisfactoriamente. Quizás bastaría -y con ello sería suficiente- hablar del derecho a una vida digna.

Sin embargo, desde la pasada primavera, pasando por el tórrido verano y con el otoño cromático ya recorrido, hemos llegado al invierno. I como que las alertas de este año han sido muy gélidas, ojalá que las previsiones para el año 2021, nos traigan con mejores augurios, porque hemos llegado a la Navidad del 2020 con los sobresaltos disparados:

• El desasosiego que causa el aterrador virus que sigue escondido y caleidoscópico en las nieblas densas de nuestro hábitat, al acecho para devorar la primera pieza que encuentre a su paso volátil.
• El trabajo asalariado y precario -así como la supervivencia de muchas empresas en declive y quiebra- que se orienta hacia todas las incertidumbres de un paro atormentado y, por demás, al atribulado cese de la actividad productiva.
• El riesgo de caer en los brazos de las telarañas de la pobreza y de la exclusión social, no como una tómbola de feria que nunca premia adecuadamente, sino como una realidad indiscutible i severa que puede premiar a cualquiera.
• La soledad escarchada de mucha gente mayor que mal vive como puede, y que se hilvana aterradoramente con el colapso actual de los servicios sociales y el crecimiento exponencial del requerimiento de alimentos básicos.
• El clamor insistente para obtener el calor de una vivienda suficientemente resguardado que no se aleja de la tragedia que supone el problema creciente de la inmigración desestimada y que llega desnutrida a las playas de nuestro país.

Además de la pandemia vírica, por las repercusiones complejas que ha infligido en nuestras vidas, late otra epidemia crónica que se ha instalado ya de tiempo entre nosotros recordándonos permanentemente que muchas desigualdades amenazan seriamente el mapa democrático de nuestro quehacer cotidiano y que sólo puede sanarlas el tratamiento  de una cuidada prevención y dedicación, así como la práctica de una política honesta y compartida que resuelva los flagrantes problemas económicos de repercusión social y otros muchos que penden del imaginario retablo universal.

 Era la primavera de este año que pudimos todavía captar la belleza de los almendros en flor cuando la pandemia vírica comenzó a hacer estragos horripilantes. Y, al llegar el verano caluroso y a pocos pasos del otoño el ciclo de la naturaleza se nos ha llevado  nuestro  padre y abuelo -el árbol centenario familiar- dejándonos una Navidad invernal.  Sin embargo, este decorado melancólico del teatro de la vida debemos mirarlo con esperanza porque su potencia y fuerza de la vida se impondrá por encima de todo. Y aunque el invierno haya desnudado sin contemplaciones nuestro medio ambiente, la naturaleza y a nosotros mismos, siempre queda el fruto que protege un poderoso germen de vida. Como la Navidad de cada año que nos trae una semilla, un nacimiento y una esperanza …!

 

En la Navidad de 2020 -en que la pandemia vírica ha hecho estragos- queremos recordar a todas las personas que han transitado de este mundo a la otra vida i, en especial, a nuestro padre i abuelo centenario, Francesc d’Assís…

 

…Mientras, con nuestras manos nos agarramos a la vida, porque esperamos que la muerte no sea otra cosa que la semilla de un nuevo nacimiento…!

 

 

2. EN L’ANY NOU 2021

«QUE NO ENS DESNONIM L’ESPERANÇA»

«Es moren els vells amics que pintaven la nostàlgia d’un món feliç i els ídols caiguts del futbol.

L’abismal distància moral que va d’un Serra Llimona a un Maradona només fa que augmenti el sentiment de desemparament, d’estranyesa.

El món s’ha tornat inhòspit. Per a molts ja ho era. Ara ho és per a tots:

• Ens ha caigut al damunt la plaga d’una pandèmia mil·lenarista, medieval.
• El canvi climàtic assetja la humanitat impotent de la qual formem part.
• Som testimonis muts del populisme ultra que campa insidiós, letal.
• Trump es retira però no desapareixerà, seguirà entre nosaltres com un corc de la democràcia mundial.
• A casa, hem de suportar la desraó de tenir presos polítics i exiliats: la ràbia corca els nostres bells ideals.
• La por segueix paralitzant Europa.
• La Xina segueix despertant-se.
• Els joves no tenen futur ni es revolten: els hem engabiat l’energia.
• Cada dia fem veure que no veiem més vides precàries dormint pels carrers, més vergonyoses cues pel menjar.
• La solidaritat s’ofega als nostres mars antics, a les nostres costes mítiques, davant dels nostres ulls cecs. No volem veure-hi.
• Aixequem murs, esfondrem il·lusions.

Tantes converses que perden el fil. Tantes idees esllanguides, estèrils. Tanta indigència moral i social. Viure junts mai s’havia fet tan estrany, viure sols ens empetiteix, cada cop més encapsulats:

• Hem emmascarat la societat, la comunitat.
• Ens refugiem en la minúscula cèl·lula familiar, convertida en una presó de vellut.
• Estem reduint a la mínima expressió l’espai per a l’atzar, per a la imaginació, per a l’acollida, per a la diferència.
• S’ha acabat la màgia de les sorpreses.
• Només hi ha mirades furtives i desconfiades.
• Por disfressada de prudència.
• Cadascú al seu clos, a la seva cova. Torna la caverna, les ombres platòniques: el miratge digital ens enganya els sentits.
• Vivim el món sense tocar-lo, sense assaborir-lo. I quan mirem endins i no hi trobem ben bé res, un núvol d’imatges entortolligades, un soroll interminable.

És vida, això?:

• Quanta tèrbola feblesa, quants desitjos adormits.
• No podem anar enrere. Però què hi ha al davant?
• Ens hem quedat sense oportunitats, sense promeses, sense projectes, sense poesia, sense el fregament de la vida. És com si no haguéssim après res de res.
• Vivim instal·lats en un no-lloc, un no-temps, un no-res.
• Flotem sense rumb, desorientats en una quotidianitat somorta.

Esperem temps millors…

Esperem un messies salvador, un polític no polític, un sant laic, una líder amb autoritat no autoritària, un científic humanista i assenyat, un pragmàtic apassionat, una dona nova i valenta, un savi home vell, una tecnologia providencial, un milionari penedit, un esportista intel·lectual, un pobre ric d’esperit…

Esperem i desesperem:

• On són les dones i els homes del futur? En algun lloc, en algun racó, deu haver-hi el germen de la represa, en algun pati d’escola, en alguna associació sense recursos, en alguna empresa amb ànim de lucre social, potser en una vella ideologia repensada –llibertat, igualtat, fraternitat–, en un teatre abandonat, en les ruïnes de la cultura, en un hospital estressat i digne, en una artesana botiga de barri, en un silenciós hotel tancat, en un poble perdut i solitari, en un barri oblidat…

 

• On és la sortida? Els actius que s’activin, els reflexius que reflexionin, els creatius que creïn, els nens que juguin, els joves que no renunciïn a fer seu el món, els vells oracles que parlin. La sortida no és enlloc, l’hem de crear, individualment i col·lectiva. Mans a la feina. Mans a les mans, tots plegats. No hi ha temps per a la passivitat ni per a l’odi.

El món no s’acaba, recomença cada dia, una i mil vegades. Sobreposem-nos. Despertem-nos. Alcem-nos. Que no ens desnonin l’esperança. Només vindran temps millors si fem que vinguin».

Aquest article l’he copiat del Diari ARA i, concretament, de la ploma de l’Ignasi Aragay. El trasllado a les meves planes web del meu domini tot considerant que, en començar l’any millor que jo mateix, n’és el director adjunt de l’esmentat diari qui pot oferir-nos, en aquesta reflexió, l’experiència malastruga de l’any 2020 que cloem mentretant encetem el 2021 i obrim les portes de casa, no perquè ens desnonin, sinó per viure-hi amb un escalf esperançador.

Parlant del Diari ARA -fundat per en Carles Capdevila-, i atès que n’ha complert 10 anys de la seva història, m’és plaent de recordar el recorregut de la seva dècada pretèrita, la qual cosa podem resseguir en polsar els dos enunciats que insereixo tot seguit:

• COM ÉREM 
• COM SOM

 

I seguint amb els bons desitjos i en maldar per les esperances a obtenir en aquest any de 2021 que tot just comença, m’és plaent de deixar escrits aquí bons sentiments arrencats i garbellats de la ploma de l’Ignasi Aragay que faig completament meus:

✒ Que tots els demòcrates autoritaris del món tinguin per excés demencial, com Trump, una crisi de credibilitat i d’autoritat moral.

✒ Que la ultradreta es tregui la mascareta: no la sanitària, sinó la que oculta la seva embogida vena incendiària.

✒ Que tinguem l’habilitat de desterrar d’una vegada la tòxica fantasia de les conspiranoies i siguem valents per afrontar les complexitats folles.

✒ Que el poble foragiti els populistes, els mags, els il·luminats, els antipolítics, els frívols, els fakeaddictes i els aprofitats.

✒ Que els polítics defugin la temptació de les promeses fàcils, que ens prometin senzillament esforç, esforç i esforç.

✒ Que la neu deixi en blanc els atàvics i intestins afanys de revenja i puguem recomençar l’any amb col·lectiva decència.

✒ Que els savis de lletres i ciències, tots sumats, trobin la vacuna que immunitzi la humanitat contra l’endèmic i contagiós virus de la inhumanitat.

✒ Que no ens refugiem còmodament en la indiferència culpable davant els que malviuen a la intempèrie. Sisplau, clemència!

✒ Que els nostres nobles i eterns ideals aprenguin a conviure amb les nostres prosaiques i quotidianes misèries terrenals.

✒ Que les miserables i cíniques raons d’estat cedeixin pas d’una vegada a raonables diàlegs, ni que siguin de sords.

✒ Que l’admirable sacrifici dels presos i els exiliats no sigui en va, que no sigui un nus gordià. Que aviat puguem tornar serenament a recomençar.

✒ Que la curiositat esdevingui tolerància i acollida. Que la intolerància esdevingui una raresa curiosa, una estupidesa.

✒ Que passi d’una vegada per totes l’epidèmia mil·lenària de solipsisme. Que desconfinem la solidaritat, l’empatia, el civisme, l’amistat i la bondat. Que no tinguin horaris ni fronteres.

✒ Que trobem el gust per la lectura reposada, sense interferències, sense pantalles, aturant el temps exterior i engrandint el temps interior.

✒ Que trobem, igualment, el gust per la recerca col·laborativa, i li reconeguem la rellevància i utilitat: donem-li temps, recursos i altaveus. I també donem-li paciència, que és la mare de la ciència.

✒ I que comencem a repintar amb ímpetu i convicció, de verd intens, el planeta Terra, amb brotxa i pinzell, abans no sigui massa tard, massa negre, massa vell.

✒ Que no oblidem, però sí perdonem. I que els carrers tornin a ser una festa cívica, potser menys emocional.

✒ Que els avis reguanyin la seva llibertat i confiança. Que les amistats tornin a fluir. Que desterrem la por i torni l’esperança.

✒ Que retrobem l’atzar, la improvisació, la porosa llibertat d’equivocar-nos.

✒ Que el teletreball no ens encapsuli digitalment, no ens faci perdre la paraula espontània, la mirada còmplice, la broma creativa, el tacte, el canvi de parets, l’intercanvi de sensacions.

✒ Que l’escola –i la universitat i el món educatiu en general– guanyin totes les batalles: contra el virus, contra la burocràcia, contra l’exclusió, contra el resultadisme i també contra l’anar fent. 

✒ Que la curiositat esdevingui tolerància i acollida. Que la intolerància esdevingui una raresa curiosa, una estupidesa.

✒ Que passi d’una vegada per totes l’epidèmia mil·lenària de solipsisme. Que desconfinem la solidaritat, l’empatia, el civisme, l’amistat i la bondat. Que no tinguin horaris ni fronteres.

✒ Que trobem el gust per la lectura reposada, sense interferències, sense pantalles, aturant el temps exterior i engrandint el temps interior.

✒ Que trobem, igualment, el gust per la recerca col·laborativa, i li reconeguem la rellevància i utilitat: donem-li temps, recursos i altaveus. I també donem-li paciència, que és la mare de la ciència.

✒ I que comencem a repintar amb ímpetu i convicció, de verd intens, el planeta Terra, amb brotxa i pinzell, abans no sigui massa tard, massa negre, massa vell.

3. AQUEST NADAL DE 2020 I ALTRES MOLTS NADALS…,

TOT CAMINANT  D’ANY EN ANY…

Va ser a l’any de 1991 en què deixant de banda les típiques i encaramel·lades felicitacions de Nadal tradicionals, vaig introduir-me en l’aprenentatge informàtic, començant una nova etap a felicitar les festes nadalenques i, amb mi, la meva família més propera com he vingut fent fins avui mateix.

Hi vaig utilitzar novells programes informàtics de l’època que, posteriorment, m’han facilitat muntar targetes gràfiques any darrera any inserides al meu web personal com molt bé es pot comprovar gràcies a Internet i a les possibilitat que ens facilita aquesta aplicació informàtica:

                   [ www.miquelangelbosch.com ]

He anat expressant tot un devessall de pensaments i sentiments al llarg de la celebració de les festes nadalenques i, ensems al compàs dels esdeveniments del món i de casa nostra.

Tot i això, vull remarcar algun tema complementari -com si del temps d’espera es tractés durant la tardor en coincidència amb l’Advent- la preparació a l’hivern i a la festa nostrada on hi recullo la lletra i l’esperit de la celebració nadalenca des d’una interpretació escaient i madurada en el temps:

ENTRE LA TARDOR I L’HIVERN, A L’ESPERA DEL NADAL

També en una altra web…

[ www.cienciarazonyfe.com ]…,

…treballada conjuntament amb un amic meu, s’hi troben articles, fotos i vídeos que responen a una vertebració sobre temes de  Ciència, Religió, Filosofia i Història.

M’és plaent d’espigolar-ne un assaig sobre:

EN TORNO A LA MÍTICA CUEVA DE BELÉN

Tot seguit, no hi pot faltar aquest any el mosaic d’un conjunt de felicitacions nadalenques que, com he recordat al principi, des de l’any 1991 fins aquest de 2020 he anat construint…

…I ho he fet per apropar-me a la celebració nadalenca i a tothom que, d’alguna manera, la vulgui i pugui viure-la amb prou intensitat, així com manifestar els meus bons desitjos davant del Nou Any 2021 que tenim a tombar pel pas inexorable del temps: 

• NADAL DE 2020: «LLAVOR, NAIXEMENT I ESPERANÇA» / ANY NOU 2021 «QUE NO ENS DESNONIN L’ESPERANÇA»
• NADAL 2019: «TSUNAMI INFORMÀTIC NADALENC» / ANY NOU 2020: «UN ANY DE TRASPÀS»
• NADAL 2018: «UN NADAL DE DOL, D’ENYOR I D’ESPERANÇA»/ ANY NOU 2019: «UN ANY PER ESCRIURE EN EL «QUADERN DE BITÀCOLA» EL NOSTRE PERSONAL HISTORIAL…
• NADAL 2017: «UN NADAL DES DE L’EXILI…» / ANY NOU 2018: «MENYS INTERNET I MÉS DEDICACIÓ ALS ALTRES»
• NADAL 2016: «NADALS DE TOTA MENA…» / ANY NOU 2017: «DE COM L’1 DE GENER ENLLAÇA NADAL I REIS…
• NADAL 2015: «VINT-I-CINC ANYS DE NADALES» / ANY NOU 2016: «ENCETEM UN NOU CALENDARI»
• NADAL 2014: «PROGRAMA “BIDI” PER AL CODI “QR”…» / ANY NOU 2015: «REFLEXIONEM SOBRE LES VIVÈNCIES DEL 2014 I OBRIM LES PORTES DE L’ANY 2015»
• NADAL 2013: «CLAROR PER A LA FOSCÚRIA» / ANY NOU 2014: «CAP A L’ESPERANÇA, CONTRA TOTA ESPERANÇA»
• NADAL 2012: «UN NADAL AMBIVALENT I INQUIETANT» / ANY NOU 2013: «QUE LES FULLES CAIGUDES I ENNEGRIDES DE L’ARBRE TORNIN A REBROTAR»
• NADAL 2011: «ALLUNYANT-NOS DELS TÒPICS DE NADAL» / ANY NOU 2012: «LA DANSA DE LES HORES DINS  EL BALL DE LA VIDA»
• NADAL 2010: UN BRESSOL EN EL BALENCEIG DEL MAR…
• NADAL 2009: UN TROS DE PESSEBRE EMMARCAT…
• NADAL DE 2008: TOT TRAGINANT PELS CAMINS DE CASA NOSTRA…
• NADAL DE 2007: EL RETAULE BARROC DE FIGURES DE FANG VERSUS EL RETAULE ACTUAL DE ROSTRES HUMANS…
• NADALS DE 1991-2006: NADALS TRADICIONALS SENSE EL WEB-BLOG

Tot plegat, no és sinó una mínima part del que he anat escrivint…

Però tractant-se ara de la celebració del Nadal i amb el respecte degut a totes les creences, opinions i maneres de pensar i de sentir, en fer ús a la confiança de tothom, ofereixo aquestes ratlles…

…Unes ratlles escrites plenes de contingut nadalenc que, de ben segur, poden ajudar a celebrar la festa des del coneixement i el sentiment que cadascú/na tingui a bé de manifestar o d’aprofundir.

 BARCELONA / EL MASNOU, NADAL DE 2020 / ANY NOU DEL 2021

 (En clicar l’enunciat acolorit s’obrirà el contingut corresponent dels articles i de les felicitacions)

4. EFEMÈRIDES I FESTIVITATS MUNDIALS DE L’ANY 2021

En obrir aquest apartat m’és plaent d’inserir el link o enllaç que, en un obrir i tancar els ulls, pot manifestar-nos:

LA REFERÈNCIA QUE SOBRE L’ANY 2021 FA LA WIKIPEDIA  

EL RESUM REFERENCIAL DE LA VIQUIPÈDIA

.

4.1. CALENDARI 2021 DE FESTIVITATS MUNDIALS PROPOSAT PER LES NACIONS UNIDES

GENER

• 27 Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust
• 30 Dia Escolar de la No Violència i la Pau

FEBRER

• 05 Dia Nacional de l’Exili i la Deportació
• 06 Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina
• 11 Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
• 12 Dia Mundial contra la utilització dels Nens Soldats
• 14 Dia Europeu de la Salut Sexual 22 Dia Europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes (Equal Pay Day)

MARÇ

• 08 Dia Internacional de les Dones
• 25 Dia Internacional per al Reconeixement de les dones en l’Església Catòlica 

ABRIL

• 08 Dia Internacional del Poble Gitano
• 26 Dia de la visibilitat lèsbica

MAIG

• 08 Dia Mundial del Càncer d’Ovari
• 12 Dia Internacional de la Infermera / Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica
• 15 Dia Internacional de les Famílies
• 17 Dia Mundial contra la Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia
• 23 Dia Internacional per a l’Eradicació de la Fístula Obstètrica
• 24 Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament
• 28 Dia Mundial d’Acció per la Salut de les Dones

JUNY

• 01 Dia Mundial de les Mares i Els Pares / Dia Internacional dels Nens que han estat Víctimes d’Agressió
• 12 Dia Mundial contra el Treball Infantil
• 19 Aniversari de la inauguració de la Conferència Mundial de l’Any Internacional de les Dones (Mèxic, 1975) / Dia Internacional per la Eliminació de la Violència sexual en Conflictes
• 21 Dia Internacional per a l’Educació No Sexista /  Dia internacional del llenguatge no sexista
• 23 Dia Mundial de les Vídues 28 Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual

JULIOL

• 14 Aniversari de la inauguració de la Conferència Mundial de la Dècada de les Nacions Unides per a les Dones: Igualtat, Gènere i Pau (Copenhaguen, 1980)
• 15 Aniversari de la inauguració de la Conferència Mundial per a l’Examen i l’Avaluació dels progressos del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona (Nairobi, 1985)

AGOST

• De l’1 al 7 Setmana Mundial de la Lactància Materna

SETEMBRE

• 04 Aniversari de la inauguració de la Conferència Mundial de les Dones (Pequín, 1995)
• 08 Dia Internacional per a la Ciutadania de les Dones / Aniversari de la comercialització de la píndola anticonceptiva als EUA (1960) / 8 Dia Internacional per a l’Alfabetització
• 23 Dia de la Visibilitat Bisexual / Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Infants
• 28 Dia Internacional de la Despenalització de l’Avortament

OCTUBRE

• 01 Aniversari del sufragi femení en Espanya
• 11 Dia Internacional de la Nena
• 15 Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista /  Dia Mundial de la Dona Rural
• 15/22 Dia de les escriptores. El dilluns següent al 15 d’octubre, naixement de Sta.Teresa de Jesús )
• 18 Dia Mundial de la Menopausa 18 Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans /  Dia Europeu contra el tràfic de persones
• 19 Dia Mundial del Càncer de Mama
• 20 Dia Mundial de la Osteoporosis
• 31 Aniversari de la resolució 1325 de la ONU sobre dones, pau i seguretat

NOVEMBRE

• 19 Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús als Infants 25 Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

DESEMBRE

• 01 Dia Mundial de la SIDA
• 03 Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
• 17 Dia Internacional contra la Violència envers les Persones Treballadores Sexuals
• 18 Aniversari de la convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, 1979)

.

4.2. COMMEMORACIONS I ANIVERSARIS ESSENCIALS DE COMPOSITORS I MÚSICS DE L’ANY 2021

• 27 de gener, Giuseppe Verdi (119 anys de la seva mort)
• 06 d’abril, Ígor Stravinsky (49 anys de la seva mort)
• 28 de juliol, Antonio Vivaldi (279 años de la seva mort)
• 18 de setembre, Anna Netrebko (49 años de la seva naixença)
• 05 de desembre, Wolfgang Amadeus Mozart (229 años de la seva mort)

Aquests any de 2021, entre les grans figures de la música clàssica, es commemoren:

• Mario Lanza (Gener),
• Ástor Piazzolla (Març),
• Enrico Caruso (Agost),
• Josquin des Prés (Agost),
• Camille Saint-Saëns (Desembre)… y moltes altres…

.

4.3. EFEMÈRIDES I COMMEMORACIONS LITERÀRIES DE L’ANY 2021

El 19 de gener es commemora el centenari del naixement de l’escriptora nordamericana Patricia Highsmith coneguda pels seus thrillers i la sèrie sobre l’assassí Tom Ripley. Bona part de la seva obra ha estat adaptada al cinema com:

• “Estranys en un tren”, 
• “L’enginyós senyor Ripley” ,
• “El joc de Ripley” i
• “Diari d’Edith”.

El mateix dia del 19 de gener l’escriptor anglès Julian Barnes farà 75 anys. Conegut per les novel·les:

• “El sentit d’un final”,
• “El lloro de Flaubert” i
• “El soroll del temps” entre d’altres.

El 7 de febrer l’escriptora Teresa Juvé farà cent anys.  Finalista l’any 1963 del Premi Nadal amb la novel·la:

• La charca en la ciudad, i també autora de…
• “La trampa” i
• “L’arbre trencat” (de la sèrie detectivesca del portantveus Plagumà), i
• “Tu ets jo”, la seva autobiografia. Totes tres publicades a Meteora.

El 3 de març  farà 25 anys de la mort de l’escriptora francesa Marguerite Duras, l’autora de:

• “L’amant”

Va ser a més de novel·lista guionista i directora de cinema.

El 9 d’abril commemorarem els 200 anys del naixement del poeta francès Charles Baudelaire (1821), l’autor de:

• “Les flors del mal”.

El 12 de maig es compleixen 100 anys de la mort de l’escriptora i feminista gallega Emilia Pardo Bazán.

El 23 de maig serà el centenari del naixement de l’escriptor de fantasia i ciència ficció nordamericà James Blish.

El 13 de juny farà 75 anys del naixement de l’escriptora i periodista Montserrat Roig. A més d’articles d’assaig i relats periodístics va escriure les obres: 

• “Ramona, adéu”,
• “El temps de les cireres”,
• “L’hora violeta” i el recull de relats…
• “Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen”.

El 8 de juliol es commemora el 400 aniversari del naixement de l’escriptor francès Jean de la Fontaine, conegut per les seves faules.

El 10 juliol celebrarem els 150 anys del naixement de  Marcel Proust, autor conegut per l’obra: 

• “A la recerca del temps perdut”, formada per set novel·les escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927.

L’11 d’agost l’escriptor Javier Sierra farà 50 anys i el 13 d’agost commemorem els 75è aniversari de l’escriptor de ciència-ficció Herbert George Wells creador de clàssics del gènere com:

• “La màquina del temps”, 
• “La guerra dels monts”,
• “L’home invisible” i
• “L’illa del doctor Moreau”.

El 6 de setembre es commemora el centenari del naixement de l’escriptora Carmen Laforet, autora de:

• “Nada”, Premi Nadal 1944.

El 12 setembre també serà el centenari del naixement de l’escriptor de  ciència-ficció Stanislav Lem, l’autor de

• “Solaris”. 

El 14 de setembre farà 700 anys de la mort de Dante Alighieri (1321), autor de:

• “La divina comèdia” 

El 19 octubre l’escriptor anglès Philip Pullman  farà 50 anys i un dia més tard la Premi Nobel de Literatura 2004, 

Tmbé el 19 d’octubre Elfriede Jelinek en farà 75 anys.

L’11 de novembre es commemora el 200 aniversari del naixement de l’escriptor rus Fyodor Dostoievski (1821). Autor de:

• “Crim i càstig”,
• “El jugador”,
• “L’idiota” o
• “Els germans Karamàzov” per citar algunes de les seves obres.

El 7 de desembre destaquen els aniversaris dels 25 anys de la mort de l’escriptor xilè José Donoso, membre del boom de la literatura llatinoamericana al costat de Gabriel Gárcia Márquez o Vargas Llosa, va escriure les novel·les:

• “El obsceno pájaro de la noche”,
• “Coronación” i
• “El lugar sin límites”.

El 7 de desembre també es commemora el 200 aniversari del naixement de l’escriptor francès Gustave Flaubert (1821), creador de les obres:

• “Madame Bovary” i
• “Salambó”

A més d’aquestes efemèrides el 10 de novembre de 2021, el portal L’Illa dels Llibres celebrarà els 15 anys.

Va ser també l’any de l’atemptat, l’11 de setembre, contra les Torres Bessones de Nova York, i del vergonyós i mentider discurs de l’anterior Borbó –Juan Carlos I– que en l’acte de lliurament del Premi Cervantes a Francisco Umbral va tenir les penques de declarar: “Mai el castellà no ha estat llengua d’imposició.”

La llista de baixes d’aquell 2001 que obria el nou segle és de les que fan feredat:

• En pocs mesos ens varen deixar el lingüista i hel·lenista Alexis Eudald Solà,
• El músic Josep Maria Bardagí,
• Els humoristes Miguel Gila i Eugeni Jofra -més conegut per “Eugenio”-,
• El pintor Joan Josep Tharrats,
• L’editor Josep Vergés i
• Els periodistes Ramon Barnils i Jordi Vendrell.

Farà deu anys de la reconstrucció de les quatre columnes erigides el 1919 per Josep Puig i Cadafalch a Montjuïc (i enderrocades nou anys després per ordre del dictador Primo de Rivera); de la fusió en una única capçalera dels diaris El Punt i Avui; i de la celebració, el 25 de setembre a la plaça Monumental de Barcelona, de l’última cursa de braus arran de la llei que les prohibia, promulgada pel Parlament de Catalunya.

Per acabar, recordarem que aquest 2021 farà cinc anys que:

• Va tancar la botiga de discs Castelló, del carrer de Tallers de Barcelona, i
• Ens va deixar Muriel Casals. Avui encara l’enyorem.

.

4.5. LUIS REYES COMPLETA ANIVERSARIOS Y EFEMÉRIDES DE NACIMIENTOS, FALLECIMIENTOS, ACTIVIDADES POLÍTICAS Y ASPECTOS DE LA CIENCIA Y LA CULTURA

El año 2021 se presenta cargado de centenarios de acontecimientos históricos y nacimientos o fallecimientos de personajes, algunos tan importantes como Napoleón o Alfonso X el Sabio. 

 

4.5.1. LA CONMEMORACIÓN DE NACIMIENTOS

Alfonso X El Sabio – 23 de noviembre de 1221

El último será el primero, entre los nacimientos destaca el más antiguo, el de Alfonso X el Sabio, que vino al mundo el 23 de noviembre de 1221.

Si lo conmemoramos ocho siglos después de haber ocurrido no es por sus logros políticos o militares -reconquistó el Reino de Murcia, estableciendo la frontera entre Castilla y Aragón, pero el final de su vida fue amargo por la rebelión de su hijo- sino por su inmensa labor cultural.

Fue autor de:

• Las Siete Partidas, importantísima reforma jurídica,
• Las Tablas Astronómicas Alfonsíes, 
• El Libro de los Juegos,
• Las poéticas Cantigas Santa Maria y
• Las satíricas Cantigas de Escarnio en galaico-portugués.

Creó la Escuela de Traductores Toledo, un crisol de las tres culturas que convivían en España, cristina, judía y musulmana, que rescató textos de la antigüedad y tradujo libros árabes y hebreos al latín y al castellano, convirtiendo a este idioma en una lengua culta.

Carmen Laforet – 11 de noviembre de 1821

Dentro de las letras hispanas es el centenario de Carmen Laforet (nacida el 6 de septiembre de 1921), una escritora que con sólo 23 años ganó con su novela Nada el Premio Nadal, el más prestigioso de nuestros certámenes, en su primera convocatoria, 1944.

Fue toda una revelación, pues en aquella época había pocas mujeres en los foros literarios españoles, y menos tan jóvenes.

Charles. Baudelaire y Fedor Dostoyevsky – 9 de abril y 11 de noviembre de 1821

• También en el ámbito cultural, el mundo literario celebrará el bicentenario de dos monstruos de las letras, Charles Baudelaire (nacido el 9 de abril de 1821), autor de Las Flores del Mal y prototipo del “poeta maldito”, la principal figura del simbolismo francés de quien los contemporáneos decían que era “el Dante de una época decadente”.
• Y el ruso Fiódor Dostoyevski (nacido el 11 de noviembre de 1821), una cumbre de la novelística del siglo XIX, cuya pluma era un bisturí explorando la psicología humana que ha dejado un rastro desde Nietzsche a Sartre. Su enorme obra abarca clásicos como Crimen y Castigo o Los hermanos Karamazof, que siguen conmoviendo conciencias.

Luis García Berlanga y Fernando Fernán Gómez – 12 y 28 de junio de 1921

Dos leyendas del cine español nacieron con pocos días de diferencia hace 100 años: el director Luís García Berlanga en Valencia, el 12 de junio de 1921.

Y el actor, escritor y realizador Fernando Fernán Gómez, oficialmente en Buenos Aires el 28 de junio, aunque existen dudas sobre el dato, pues él decía haber nacido en Lima y en agosto.

• Fernán Gómez procedía de una saga familiar teatral y, descubierto por Jardiel Poncela, comenzó su carrera en el escenario. Luego pasó al cine, interpretando unas 200 películas y muchas series de TV. También dirigió 27 películas y escribió una docena de obras de teatro y otras tantas novelas, siendo el primer “cómico” que ingresó en la Real Academia Española, en 1998, tres años después de recibir el Premio Príncipe de Asturias de las Artes.
• García Berlanga en cambio, pertenecía a una familia terrateniente e implicada en política. La militancia republicana de su padre le empujó a alistarse en la División Azul para redimir culpas familiares. Tras intentar estudiar derecho, su afición al cine le llevó al Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid, que funcionaba como escuela, donde conoció a Barden. En 1951 ambos dirigieron al alimón Esa pareja feliz, que supuso una revelación, la irrupción de dos jóvenes cineastas que marcarían el nuevo cine español. Aunque irregular en su genio, Berlanga realizó cintas memorables como Bienvenido Mr. Marshall, Plácido o El verdugo, quizá la mejor película del cine español.

Felipe de Edimburgo – 10 de junio de 1921

Hay un centenario de nacimiento que en realidad es un cumpleaños, porque su protagonista sigue vivo: Felipe de Edimburgo, el marido de la reina Isabel II de Inglaterra, un personaje singular y no sólo por su longevidad.

Nació el 10 de junio de 1921 en la idílica isla de Corfú, en la residencia de verano de los reyes de Grecia, pues era nieto del rey Jorge I, pero al año siguiente la monarquía fue derrocada y a él lo sacaron del país en un buque de guerra inglés, metido en un cajón de fruta. En vez de criarse en un palacio, creció en el exilio, lo que le convertiría en un desarraigado para toda su centenaria vida.

Para acentuar este hado, su padre abandonó a la familia y su madre fue internada en un manicomio. Cuando conoció a su prima lejana Isabel II, heredera del trono británico, Felipe tenía 18 años y era guardiamarina en la Academia Naval inglesa. Era más pobre que las ratas, no tenía hogar ni familia, ni siquiera país –decía ser “danés”-.

Pero poseía dos cosas que no tenía ella: belleza física en grado superlativo y la sangre real más real de Europa. Era un auténtico adonis y a diferencia de Isabel II, cuya madre no pertenecía a la realeza, Felipe descendía de reyes y emperadores por los cuatro costados. La reina Victoria de Inglaterra, el zar Nicolás I de Rusia, los reyes de Dinamarca y de Grecia estaban entre sus abuelos. Isabel II tenía 13 años y se enamoró perdidamente de él. Antes de casarse Felipe tuvo que renunciar a sus títulos de príncipe de Dinamarca y de Grecia, y a la Iglesia Ortodoxa en la que había sido bautizado. En Inglaterra le dieron el tratamiento de Alteza Real, pero nunca le reconocieron el título de “príncipe consorte”, que sí había tenido el marido de la reina Victoria. Aunque en la intimidad familiar dicen que es él quien manda, en la vida pública ha estado obligado a caminar siempre un paso por detrás de la reina.

4.5.2. ALGUNOS ANIVERSARIOS DE FALLECIMIENTOS

Asesinato de Eduardo Dato – 8 de marzo 1921

El obituario de 2021 se inicia, cronológicamente, con algo más que un fallecimiento, un magnicidio. El 8 de marzo de 1921 Eduardo Dato, jefe del gobierno, volvía del Senado a su casa en coche oficial, atravesando todo el centro de Madrid.

Tres anarquistas catalanes montados en una moto con sidecar, que habían estudiado su rutina, le esperaban en Cibeles. Siguieron al coche hasta la Puerta de Alcalá, y cuando aflojó para bordearla, se acercaron y vaciaron los cargadores de sus pistolas Mauser, 20 tiros, contra la trasera del coche. Dato recibió tres disparos, el primero y mortal en la cabeza, y otro en la espalda “mortal en la mayoría de los casos”, según la autopsia. Ingresó cadáver en la Casa de Socorro de Buenavista. Era el cuarto presidente asesinado en medio siglo, desde el general Juan Prim.

“El fracaso de la Policía española es evidente y comprobado en todas las ocasiones”, escribió en ABC una persona ponderada como el escritor Wenceslao Fernández Flores.

Napoleón I Bonaparte – 5 de mayo de 1821

Napoleón, una figura cósmica en la Historia, solo comparable a Alejandro Magno, Napoleón, el amo de Europa durante tres lustros, llevaba encerrado seis años en la Isla de Santa Helena, el lugar más recóndito que habían encontrado los ingleses, cuando falleció de cáncer de estómago. Era el 5 de mayo de 1821 e inmediatamente surgió el rumor de que lo había asesinado su carcelero, el despiadado coronel Hudson Lowe. El cianuro encontrado en sus cabellos tras la repatriación del cadáver a Francia, alimentaría las sospechas.

Emilia Pardo Bazán – 12 de mayo de 1921

Quería ante todo ser escritora, pero su figura trasciende el mundo de las letras. Emilia Pardo Bazán (fallecida el 12 de mayo de 1921) fue una mujer que rompió barreras en su época.

• Muy joven, desde la lejana provincia gallega mantenía correspondencia y amistad con polos opuestos del pensamiento español, como Menéndez Pelayo y Giner de los Ríos, y con Clarín o Juan Valera.
• En París se tuteaba con Víctor Hugo,
• En Madrid se hizo amante de Galdós -que intentó sin éxito que ingresara en la Real Academia- y de Lázaro Galdeano, el famoso coleccionista.

Se declaraba católica y carlista, pero rompía todos los esquemas de la religión y el conservadurismo. Y efectivamente, logró ser una gran escritora.

Enrico Caruso – 2 de agosto de 1921

La muerte de Enrico Caruso (2 de agosto de 1921) fue la del primer ídolo de masas en el sentido moderno. Considerado el mejor cantante de ópera de la historia, su suerte fue coincidir con el auge del disco y la radio. En 1902 logró vender un millón de ejemplares de su grabación de un aria de la ópera Pagliacci. Su popularidad era tan inmensa que incluso el cine, que era mudo, lo reclamaba, y protagonizó cinco películas en las que obviamente no se le oía cantar. Fue durante 17 años el primer tenor del Metropolitan de Nueva York, grabó unos 260 discos y se hizo inmensamente rico. Falleció con sólo 48 años.

Santo Domingo de Guzmán – 6 de agosto de 1221

Se cumple el VIII centenario de la muerte de Santo Domingo de Guzmán (6 de agosto de 1221). Pertenecía a una familia de la nobleza castellana y su madre, estando embarazada de él, tuvo una visión espantosa, un perro con una antorcha que salía de su vientre. Santo Domingo de Silos la tranquilizó, su hijo iba a encender el fuego de Jesucristo en el mundo por medio de la predicación.

Efectivamente, Domingo de Guzmán crearía la Orden de Predicadores o Dominicos, una de las más importantes e influyentes de la Historia, con la idea de convertir a los herejes cátaros mediante la prédica y no por la fuerza -como al final se hizo-. Llegó a crear más de 60 conventos, aunque eso le agotó al punto de morir exhausto a los 50 años.

.

4.5.3. ANIVERSARIOS Y CONMEMORACIONES DE LA ACTIVIDAD POLÍTICA

Independencias americanas – 1821

Los acontecimientos políticos más trascendentales para España -y para todo un continente- que se conmemoran en 2021, son las sucesivas declaraciones de independencia de países hispanoamericanos que se sucedieron en 1821 marcando la pérdida de aquel inmenso Imperio español, aunque una guerra sin esperanzas se mantuviera todavía durante unos años.

• La victoria militar de Bolívar en la Batalla de Carabobo (24 de junio), supuso para España la pérdida de Venezuela. Luego el Congreso de Cúcuta proclamó la República de Gran Colombia (Colombia, Venezuela, Panamá y Ecuador) y Bolívar juró la presidencia (3 de Octubre).
• Más al Sur, el caudillo libertador de Argentina, José de San Martín, proclamó solemnemente la independencia del Perú en la Plaza Mayor de Lima (28 de julio).
• Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua y Costa Rica firmaron en la ciudad de Guatemala el Acta de Independencia de la República de las Provincias Unidas del Centro de América (15 de septiembre). Un proyecto unificador que duraría poco, por desgracia.
• Y finalmente en Méjico fue proclamado nada menos que el Imperio Mexicano (28 de septiembre de 1821). Curiosamente, también podría celebrarse el V centenario de la conquista de Méjico por Hernán Cortés (13 de agosto de 1521).

.

Venta de Florida – 17 de julio de 1821

Para completar el proceso de liquidación del Imperio español de América, también se cumple el bicentenario de la venta de Florida a Estados Unidos (17 de julio de 1821).

Se vendió de saldo, 5 millones de dólares, y ha sido muy criticada como una muestra de decadencia, dejadez e incuria de España.

Pero si tenemos en cuenta que los colonos norteamericanos instalados en nuestras tierras ya habían proclamado la República de Florida, que el ejército norteamericano hacía incursiones a través de la frontera cuando quería, y sobre todo, la situación general en el continente que hemos relatado antes, la verdad es que la venta era un buen negocio aunque hubiera sido gratis.

Guerra de independencia de Grecia – Febrero-marzo de 1821

En paralelo a las independencias americanas, podría citarse el levantamiento en armas de los griegos contra la dominación turca (febrero-marzo de 1821).

Más allá de la importancia local, fue la primera manifestación del nacionalismo, la nueva idea política que sacudiría a Europa en los siglos siguientes, provocando terribles males, incluidas las dos Guerras Mundiales. Sin embargo la independencia helena tuvo un halo de romanticismo que haría a Lord Byron ir a Grecia para apoyar a los patriotas, encontrando en cambio la muerte.

La Comuna de París – Marzo-mayo de 1871

La primera toma del poder por el proletariado según Marx, la Comuna de París, duró dos meses, de marzo a mayo de 1871, y terminó en un baño de sangre.

Hace 150 años el pueblo parisino, sometido a terribles penurias como consecuencia de la Guerra Franco-prusiana, y a la represión cuando protestaba, se levantó en armas el 18 de marzo.

Anarquistas, socialistas y republicanos de diversas tendencias formaron el gobierno comunista que rigió la capital hasta su reconquista, dos meses después, por el gobierno provisional que había desplazado al emperador Napoleón III.

Los communards asesinaron a un centenar de personas, empezando por el arzobispo de París, pero serían sometidos después a una represalia desproporcionada por el gobierno Thiers. Se calcula que entre 10.000 y 20.000 personas (incluidas mujeres y algunos niños) fueron fusiladas en ejecuciones colectivas sin juicio.

Desastre de Annual – 22 de julio-9 de agosto de 1921

Horror comparable al que provocó la Comuna en Francia, causó en España el Desastre de Annual, la mayor catástrofe militar de la era colonial.

El ejército de la Comandancia de Melilla, 18.000 hombres al mando del general Fernández Silvestre, había realizado un espectacular avance desde Melilla en los primeros meses de 1921, lo que le llevó a desperdigarse en múltiples posiciones. Pero era una fuerza mal equipada, mal organizada y, sobre todo, mal mandada. Fernández Silvestre carecía en absoluto de información sobre el terreno y sobre el enemigo, y cuando las tribus rifeñas bajo mando de Abdelkrim comenzaron sus ataques, no se dio cuenta de la importancia de la ofensiva enemiga.

Tras perder posición tras posición, el 22 de julio de 1921 Fernández Silvestre entró en pánico. Pese a que tenía una considerable fuerza de 5.000 hombres en la base de Annual, ordenó la retirada, que se convirtió en una huida desordenada hacia Melilla. Murieron 9.000 españoles y 2.500 soldados indígenas, muchos de ellos pasados a cuchillo por los rifeños tras ser hechos prisioneros.

4.5.4. ANIVERSARIOS DE LA CIENCIA Y DE LA CULTURA

4.5.5. OTRAS MUCHAS EFEMÉRIDES Y CONMEMORACIONES

 

Historias de la Historia / Otros centenarios

 

4.3. DE LA ASTRONOMIA A LA ASTROLOGÍA

4.3.1. LA ASTROLOGÍA / L’ASTROLOGIA

• 2021, el año astrológico

4.3.2. LA ASTRONOMÍA / L’ASTRONOMIA

• 2021, el año astronómico

…I deixem tot aquest tema així mateix, però no sense abans copiar la dedicatòria del final de festes que, mitjantçant l’aplicació informàtica del WhatsApp, vaig escriure en el penell de la rosa dels vents en endinsar-nos a la nova normalitat de l’any 2021:

Nin-nang, ning-nang…!

Final de les festes nadalenques i d’Any Nou…!

Avui regals de Reis i demà tornada a la normalitat immersos ja en un any en què els bons desitjos s’han de fer realitat, però sense perdre mai l’esperança i l’estimació.

I -important-, pel que pugui ser o passar, ens cal tenir a punt i activa 💪 la resiliència…!

🥰 Molt bon any per a tothom…!