ROSES I LLIBRES…

ROSES I LLIBRES…

DE ROSES I LLIBRES A L’ABRIL DE SANT JORDI…   

Al bell mig de la primavera el calendari anual ens assenyala el patró de Catalunya -Sant Jordi- i ens torna a recordar, amb el seu esplendor popular i mediàtic, que la cultura en forma de llibre i la tendresa feta rosa, esdevenen uns companys de viatge amables de conrear…

LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

I uns dies més enllà – cal també recordar-ho- la previsió d’una excursió esforçada cap a la màgica muntanya per celebrar la patrona de Catalunya i el record tradicional -amb el respecte degut a totes les creences o increences religioses- de la Mare de Déu de Montserrat.

En un breu període de temps, comprés entre els dies 23 i 27 d’abril, dues festes identifiquen, doncs, el nostre col·lectiu. Plau que en un país petit, però fort com el nostre, es disposi d’uns referents propis -diguem-ne també signes d’identitat- que ens ajudin a navegar sense por de perdre el nord i mantenir-nos amatents per retrobar llegendes, sentiments, llibres i més llibres, roses vermelles i de tot color, festa al carrer, pelegrinatge, enamoraments i sentit de pertanyença.

DIADA DE SANT JORDI

Una jornada esplèndida que s’esmuny per entre tots els racons de Catalunya i que mena també cap el record de l’origen del Dia del llibre que va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a instàncies de l’escriptor valencià, establert a Barcelona -Vicenç Clavell-, que el va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de la Ciutat Comtal. Llibres per desvetllar la imaginació, reflexionar i recórrer la història de la vida.

També una jornada de flors, terra la nostra que es vesteix de roses que donen un caire alegre, festiu i perfumat a la celebració de cada any. Commemoració festiva la del 23 d’abril. Recordança d’un màrtir del segle IV d.C., de nom Jordi -que en grec significa llaurador o pagès- de veneració i popularitat universal en el món cristià. Viatjant arreu del món trobem la figura de Sant Jordi en escultures, pintures, monedes, segells, banderes, joies, vestits, rajoles, mobles, ceràmica, peces d’orfebreria, brodats, miniatures i en persones que se’n diuen. Felicitats! Roses per resplendir colors, suscitar perfums i estrènyer els llaços de l’estimació.

MIRANT ENRERA, VIVINT EL PRESENT, ESCATINT EL FUTUR

En celebrar la festa de Sant Jordi és obligat girar els ulls al passat per viure el present i escatir el futur.

M’és plaent destacar de forma preeminent aquells “Jocs Florals” de l’escola perquè la nostra mirada giri cap a aquell concurs poètic anual instituït a Tolosa de Llenguadoc al 1323 per un grup de poetes desitjosos de mantenir les tradicions líriques. Aquest grup, anomenat inicialment “Consistori de la Gaia Ciència”, resulta ser la societat catalana més antiga coneguda. A l’any 1393 el rei Joan I instituí la festa de la “Gaia Ciència” a Barcelona.

Deixant de banda els esdeveniments luctuosos que sota el pas de les centúries estroncaren tantes llibertats, aquell certamen literari instituït el 1393, amb la voluntat de restablir els “Jocs de la Gaia Ciència”, la ciutat de Barcelona els restaurà el 1859, tot i que celebrats prou anys, els “Jocs Florals” hagueren de convocar-se durant dècades privadament o a l’exili, per renéixer, finalment, a l’any 1978 posant de manifest a la rosa del quatre vents els lemes de la seva convocatòria:

LA PÀTRIA

El país del pares, el lloc de la naixença o de la vivència volguda, la contrada d’origen, la creació de cada generació, la conquesta contínua…

LA FE

La fidelitat, el convenciment íntim, la paraula donada, la perseverança, l’autenticitat, l’honorabilitat, la confiança merescuda…

L’AMOR

L’afecció profunda, l’adhesió intensa, el desig i l’interès, l’atenció afectuosa, la voluntat d’unió, l’objecte d’estimació…

QUANTS RECORDS DE LA “MARCA ADOLESCENT” ENFRONT DE “LA MARCA MADURESA”

Han passat molts anys que alumnes i professors celebràvem una festa a l’escola i que les noves generacions segueixen celebrant fent-la, generalment, en la Diada de Sant Jordi…

… eren els nostres “Jocs Florals”. Una festa en què una presència notable d’alumnes, artífexs de produccions assuejades per la màgia creativa d’una construcció literària, esbatanaven les finestres del seu món interior i exterior, en una participació magnífica tant en vers com en prosa poètica o senzillament en prosa ben estructurada.

La temàtica de “marca adolescent” d’aquell temps ja pretèrit (pensaments, sentiments i realitats fruit de les pròpies percepcions del moment sobre la vida i la mort, la pau i la destrucció, l’amor i el desencís…) cadascú/na la segueix escrivint avui en el llibre de la seva vida personal -entre tristeses i angoixes, amb goigs i esperances-, però amb la “marca maduresa” del moment present.

LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

FELICITATS A TOTHOM EN LA DIADA DE SANT JORDI…!

REPERTORI DE VIDEOS MÚSICO-LITERARIS QUE ES PODEN VISIONAR I ESCOLTAR…

1. Joan Manel Serrat. “Paraules d’amor” / 2. Popular catalana. “El cant dels ocells”. Pau Casals / 3. De passeig durant la Diada de Sant Jordi. Catalunya. / 4. Joan Manel Serrat. “Cancó de matinada” / 5. Raimon. “Veles e vents” (AusiàsMarch). / 6. Miquel Martí I Pol. “El poble”. / 7. Salvador Espriu. “He mirat aquesta terra”. / 8. Guillermina Mota. “Màgia”. / 9. Sardana. “La santa espina”.

10. Lluís Llach. “Viatge a Ítaca”. / 11. Parc natural de la muntanya de Montserrat. / 12. El Virolai: “Rosa d’abril, morena de la serra…”. / 13. El Monestir benedictí de Montserrat. / 14. Escolania de Montserrat. / 15. Imatges de Catalunya. /  16. La llegenda de Sant Jordi (I). Llengua anglesa. / 17. Josep Carner. “Aigües de la primavera”. / 18. La llegenda de Sant Jordi (II). Llengua castellana. / 19. Joan Salvat-Papaseït. “Res no és mesquí”.

20. Els Pets. “No n’hi ha prou en ser català”. / 21. La llegenda de Sant Jordi (III). Llengua catalana. / 22. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 23. Sobre el Comte Guifré el Pelós. / 24. Què és Catalunya? / 25. Barcelona 1900. / 26. Himne Nacional de Catalunya. “Els segadors”. / 27. Himne de l’Orfeó Català. “El cant de la senyera”. / 28. Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides: “Jo sóc català…”. / 29. L’estrella del dia de Sant Jordi: “La novel·la”.

30. Antologia de “poesia catalana”. / 31. El “teatre català” al servei del públic. / 32. Montserrat Caballé / Freddie Mercury. “Barcelona”. / 33. El conjunt de Sau. “El tren de mitjanit”. / 34. Sopa de cabra. “Camins”. / 35. Maria del Mar Bonet. “El país secret”. / 36. Gerard Quintana. “Barcelona en colors”. / 37. Cris Juanico. “Suament em mata aquella cançó”. / 38. Rolando Villazón, des del gran teatre del Liceu de BCN canta: “Rosó”. / 39. Whiskyn’s. “No tornaran”.

40. Menaix a Truà. “No hi ha ningú com tu”. / 41. Gossos. “No tinguis por”. / 42. Obrint pas. “Som” (lletra de Martí i Pol). / 43. La Trinca. “Com el Far-West no hi ha res”. / 44. Pau Riba. “Simfonia número dos”. / 45. Jaume Sisa. “Qualsevol nit pot sortir el sol”. / 46. Quico Pi de la Serra / Joan Manel Serrat. “El meu carrer”. / 47. Josep Carreras / Jaume Aragall. “L’emigrant”. / 48. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 49. Joan Manel Serrat. D’un temps i d’un país: “Anirem tots cap al cel…”.

… PERÒ SEMPRE I QUAN -QU ÉS PROU COMÚ- NO PASSI AIXÒ…