por 
1. PAU CASALS A L’ONU EN EL 50è ANIVERSARI DEL SEU PARLAMENT SOBRE CATALUNYA
2. UN PESSEBRE A L’EXILI- El pessebre de la nostra llar
- El pessebrisme / El pessebrisme a Catalunya
- Els pessebres vivents i
- Un pessebre a l’exili
.
Vet ací que avui en rellegir l’article se’m dóna recuperar aquest darrer punt per tal de lloar en cinquantenari aniversari de Pau Casals a l’ONU:
De tothom és conegut l’Oratori “El Pessebre”, la partitura catalana més difosa arreu del món, que musicà Pau Casals, d’un text de Joan Alavedra, a Prada de Conflent, entre 1943-1958, per a veus solistes, cor i orquestra. L’Oratori fou estrenat a Acapulco (Mèxic) el 24 de desembre de 1960 en català. Des de 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau en el món i a la fraternitat humana entre tots els pobles.
Foren molt significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides (1963), la de Sant Miquel de Cuixà (1966) i la de Barcelona (1971).
“El Pessebre” és una interpretació meravellosa de la tradició nadalenca catalana que Joan Alavedra, amb una intencionada simplicitat de llenguatge, dóna vida a les figures del pessebre -persones i animals-, així com també a la mateixa natura -paisatges- fent-los viure no solament la tendra i ingènua poesia del Nadal, sinó també el dramatisme de la Passió fins a l’esclat d’una visió optimista de l’Hosanna final.
La originalitat del tema, la bellesa de les imatges, la gravetat del to i la profunda catalanitat de l’obra decidiren Pau Casals a musicar-la íntegrament. Vet aquí l’estrofa de la “Nit de Nadal” de Joan Alavedra:
«L’estel brilla en la nit pura / i es detura el firmament. / Els camps són sembrats d’argent. / Fa una nit quieta, segura. / Si no pot ser un crit del vent, / no sentiu com un lament, / com un plor de criatura…?»
Tant de bo que no es perdi el bell costum de guarnir un pessebre a cada llar cristiana, sigui artístic o senzill, de concurs o d’estar per casda.
Les figures, millor de fang que de plàstic, perquè el fang ens recorda més tal i com som. Que la flaire de la molsa i el suro impregni un any més la nostra llar, però sobretot, que hi ressonin els darrers compassos de l’Oratori “El Pessebre” de Pau Casals, en què les veus corprenedores dels solistes i el cor, veus timbrades, pietoses i ensems exultants -acompanyades d’orquetra- arriben al final de la composició artística cantant l’Hosanna final:
«Pau als homes de bona voluntat..! Pau…!»
Tot i que la riquesa literària de les metàfores fan més vius els textos escrits i els atorguen curiositat i brillantor, cal llegir la meva felicitació nadalenca de l’any 2017 tot contemplant el moment actual com un gran pessebre vivent de la nostra societat no predictible, tot i que confiable. Per això, cal deixar-nos acaronar suaument pels sentiments que desperta la tendresa del microclima nadalenc -de “El Pessebre” estem parlant, perquè ens protegeixi del fred boirós d’aquests darrers temps i ens abrigui amb l’embolcall del seu escalf amorosit…
Per això mateix, giro els ulls a Prada de Conflent on Pau Casals -al segle passat i des del seu exili- composà aquesta obra simfònica, resseguint la lletra de Joan Alavedra -“El Pessebre”-, que en no poder-lo dirigir personalment a la seva terra, malgrat allò que “per Nadal cada ovella al seu corral”, se’n lamentava profundament en una de les estrofes corals de l’obra i es preguntava atuït “quan s’acabaria aquest llarg caminar per terres estranyes…”, tot enviant, alhora, un missatge singular que resumia l’objectiu del seu interès, dient que:
“Aquesta obra, composada lluny de casa, és pensant en el nostre país que vaig sentir la inspiració musical en plena guerra mundial i en el cor i el pensament posat en tantes guerres, va sortir-ne un himne a la pau”…
.
3. SOBRE LA PAU, EL SEU SIGNIFICAT I ELS ARTÍFEX QUE LA DEFENSEN
La pau mundial, o pau a la terra, és el concepte d’un estat ideal de felicitat, llibertat i pau entre totes les persones i nacions a la terra. Aquesta idea de la no violència mundial és una motivació perquè les persones i les nacions cooperin, ja sigui de manera voluntària o en virtut d’un sistema de governança que impedeixi la guerra.
Diferents cultures, religions, filosofies i organitzacions tenen diferents conceptes sobre com es pot produir l’estat de la pau.
Diverses organitzacions religioses i seculars tenen l’objectiu declarat d’aconseguir la pau mundial mitjançant el tractament dels drets humans, la tecnologia, l’educació, l’enginyeria, la medicina o la diplomàcia com a fi de totes les formes de lluita.
Des de 1945, les Nacions Unides han operat amb l’objectiu de resoldre conflictes sense guerra o declaracions de guerra. No obstant això, les nacions han entrat en nombrosos conflictes militars des de llavors. La pau s’aplica també quan dos o més persones parlen o realitzen activitats sense barallar.
Dues encícliques papales han de servir-nos per cloure aquest article:
- La Pau, en el Concili Vaticà II
- Pacem in terris, de Joan XXIII
- Laudato si, de Francisco I
- Fratelli tutti, de Francisco I
.
3.1. LA PAU EN EL CONCILI VATICÀ II… [ Text de la Constitució «Gaudium et Spes»]
Sobre la Pau i la Guerra, el Concili Vaticà II va abordar-se als núm. 77-90 de la Constitució Pastoral Gaudium et Spes. Pocs anys després del final de la Segona Guerra Mundial, els pares del Concili i la humanitat sencera eren conscients dels seus efectes devastadors i de la necessitat d’evitar un nou conflicte. El Concili Vaticà II va començar i es va desenvolupar en un context global de descolonització de 38 països, de creixement de superpotències i de guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
Els diferents esquemes editorials mostren el pensament dels pares del Concili, que van evolucionar des de proposar la pau com a lluita contra la guerra, fins a plantejar-la com la millor condició per a la comunitat, que ha de ser completa, duradora i estable. Així, el Concili va rebutjar fermament:
- Totes les formes de guerra (guerra justa, guerra total) i violència…
- Va condemnar la cursa armamentista… i,
- Va fer una crida a la humanitat perquè s’alliberés de l’antiga esclavitud de la guerra.
.
3.2. PACEM IN TERRIS… [ Text de la Encíclica «Pacem in Terris»]
Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l’11 d’abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l’amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d’una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.
L’encíclica va obrir el Vaticà als països de l’est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l’encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.
.
3.3. LAUDATO SI… [ Text de l’Encíclica «Laudato si»]
Laudato si (Lloat sigueu) és la segona encíclica del Papa Francesc, que porta per subtítol Sobre la cura de la casa de tots. En aquest document el papa critica el consumisme i desenvolupament irresponsable, i fa una crida per a fer «una reacció global» per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic.
L’encíclica es publicà oficialment el 18 de juny de 2015 al migdia, en una conferència de premsa molt concorreguda. El Vaticà va publicar el document en vuit llengües.
És la segona encíclica publicada per Francesc, després de Lumen fidei («Llum de la Fe»), que es publicà el 2013. La Lumen fidei en gran part fou redactada pel seu predecessor Benet XVI. Per aquest motiu Laudato si es considera la primera encíclica escrita íntegrament pel papa Francesc.
.
3.4. FRATELLI TUTTI… [ Text de l’Encíclica «Fratelli tutti»]
Fratelli Tutti (Germans tots, en espanyol) és el títol de la tercera encíclica de el Papa Francesc, que va ser signada el 3 d’octubre de 2020, en la vigília de la memòria de Sant Francesc d’Assís, a la ciutat d’Assís, Itàlia.
Es dedica a definir i exaltar la fraternitat com a valor i element ordenador de les societats, les nacions i la convivència mundial. També realitza una crítica als règims polítics liberals i als populismos.
El seu títol s’inspira en un escrit de Sant Francesc d’Assís: «Mirem amb atenció, germans tots, al bon pastor que per salvar les seves ovelles va sostenir la passió de la Creu«.
.
3.5. LA CARTA DE LES NACION UNIDES
[ Text de la «Carta de les Nacions Unides»]
La Carta de les Nacions Unides és el tractat constitutiu de l’Organització de les Nacions Unides.
Aquesta Carta va ser signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 després de ser ratificada pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat:
- La República de la Xina,
- França,
- La Unió Soviètica,
- El Regne Unit, i
- Els Estats Units i una gran quantitat d’altres signataris.
L’ONU té 51 membres originaris i, actualment, són 193. Com a Carta és un tractat constituent i tots els signataris estan subjectes als seus articles.
A més, diu explícitament que la Carta mana sobre tots els altres tractats. Va ser ratificada per Estats Units el 8 d’agost de 1945, convertint a aquesta nació en la tercera, després de Nicaragua i El Salvador, en unir-se a la nova organització internacional.
