30 abril, 2024

BIOGRAFIA DE LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827) / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR

1. BIOGRAFIA DE LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827)

BIOGRAFIA DE LUDWIG VAN BEETHOVEN (Wikipedia)

BIOGRAFIA DE LUDVWIG VAN BEETHOVEN (Viquipèdia)

LUDWIG VAN BEETHOVEN (Weblog personal)

Alerta…! En prémer la paraula, el concepte o el link acolorit amb blau s’obrirà el video musical, així com també un contingut ‘ad hoc’ sobre la temàtica en relació a Ludwig Van Beethoven.

Tot i això cal explicitar que:

  • Els visionats van predecits d’alguns anuncis propagandístics que, si bé conec la fórmula per evitar-los, els mantic igualment perquè l’aplicació informàtica no me’ls inutilitzi a causa dels dret d’autor.
  • Els continguts informatius procedeixen de les actuals enciclopèdies digitals.

2. OBRES DE LUDWIG VAN BEETHOVEN

COMPOSICIONS DE LUDWIG VAN BEETHOVEN

L’extensa obra musical que incloc a continuació pot escoltar-se en tota la seva integritat a través de l’aplicació informàtica o programa YOU-TUBE, tot escrivint la paraula o enunciat de l’obra objecte d’audició i/o visionat de LUDWIG VAN BEETHOVEN en la casella de recerca apropiada…

.

Ludwig van Beethoven és un dels més grans i admirats compositors de tots els temps.

Se’l considera com el principal precursor de la transició del classicisme al romanticisme. La llista d’obres n’és molt extensa.

La seva obra es pot dividir en tres períodes:

  • Període 17701800: sotmetiment a les formes clàssiques.

.

Fins al 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, però tenen trets originals molt característics; les obres més destacables són les primeres sonates per a piano, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18, i el cèlebre Septet opus 20. Cap a la fi d’aquesta època se li manifestà la sordesa, que acabà esdevenint total.

  • Període 18011814: continguts expressius densos i canvis bruscos de tonalitat.

En la segona etapa reformà l’estructura clàssica de la simfonia, substituint el minuet per un scherzo que permetia una major llibertat en la composició. És el moment de les simfonies tercera a la vuitena, del seu Concert per a violí, dels tres darrers per a piano i orquestra, dels tres quartets Rassumovski, opus 59, i de l’òpera Fidelio. D’aquesta època, són també algunes de les seves sonates més famoses: l’Appassionataopus 57, per a piano, i la Sonata a Kreutzeropus 47, per a violí i piano.

  • Període 18151827: absoluta llibertat melòdica i formal.

En l’última fase de la seva vida, creà les darreres sonates per a piano, com l’Hammerklavieropus 106, els últims quartets, la Gran Fuga per a cordaopus 133, la Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia, en l’últim moviment de la qual introdueix, per primer cop, la veu humana (amb text de Schiller). La seva influència sobre generacions venidores fou inesborrable, car promogué la transformació de la música occidental, de la qual és, potser, el compositor més representatiu.

.

També va compondre nombrosos lieder, amb textos de diversos autors, com:

 Goethe i Schiller…,

als quals va conèixer personalment. Goethe va dir de Beethoven:

 “Ha sabut penetrar fins al més fons de les meves intencions amb autèntic talent, digne de la més gran admiració.

3. INTERPRETACIÓ D’ALGUNES OBRES DE LUDWIG VAN BEETHOVEN

.

3.1.  TEMÀTICA  MUSICAL

En prémer aquest mateix text colorejat de blau marí s’obrirà un tema musical amb tot la seva esplendor i magnificència.

Aquesta temática, per altra banda, consta de cinc capítols diferenciats i distribuïts de tal manera que, en prémer-los, s’obrirà el contingut que expresa el seu enunciat i que apareix colorejat de blau cel:

(I) DEL SONIDO EN GENERAL Y DE LA MÚSICA EN PARTICULAR. LA COMPOSICIÓN MUSICAL 

(II) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR ENCICLOPÉDICO. DE LA MÚSICA EN GENERAL

(III) LA HISTÓRIA DE LA MÚSICA

(IV) LOS COMPOSITORES MUSICALES Y SUS OBRAS EN LAS DISTINTAS ÉPOCAS

(V)  LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA 

3.2. GRANS OBRES O COMPOSICIONS MUSICALS INSPIRADES PER…

 LUDWIG VAN BEETHOVEN

En prémer aquest mateix enunciat colorejat de blau es poden escoltar diferentes obres de LUDWIG VAN BEETHOVEN

.

 

 

 

 

 

.

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

.

.

 

 

 

.

 

 

 

 

 

 

.

 

 

.

.

 

 

 

 

 

.

.

 

 

 

.

 

 

.

4. LES BELLES ARTS.

EL ITINERARIO MODERNO DEL «TRIVIUM» I DEL «QUADRIVIUM»

En obrir el tema de les Belles Arts (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi), vaig disposar-me a fer un recorregut de cadascuna de les quals tot interesant-me per una classificació que, posteriorment, vaig farcir de conceptes informatiu i descriptius.

Ara, m’és plaent de recordar aquí els temes que vaig confegir sobre:

ARQUITECTURA / ESCULTURA / PINTURA / MÚSICA / DANSA/ LITERATURA / CINEMA

Tot i això, per completar el tema de l’article vaig incloure-hi una altra classificació, potser més adient. 

Aquesta nova classificació abasta molts altres temes relacionats amb les arts.

I la presentació, amb més volada, on s’inclouen altres arts d’igual categoria. La classificació es pot llegir a continuació en quedar així (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi):

BELLES ARTS PLÀSTIQUES / BELLES ARTS ESCÉNIQUES / BELLES ARTS ACÚSTIQUES / BELLES ARTS VISUALS / BELLES ARTS DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA I ORAL / BELLES ARTS MODERNES 

Tot plegat pot veure’s i llegir-se en prémer l’enunciat colorejat de blau:

LES BELLES ARTS

.

Tanmateix, tocant el tema de la música (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi) i essent aquesta una bella art acústica, recullo aquí el que tinc consultat i escrit per a una major informació tot aprofitant la dèria de voler saber-ne més.

Sigui aquest punt de l’article una bona explicació d’aquell art que mitjançant l’ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l’oient. La qual cosa s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius:

L’art musical es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps.

És l’art de la generació, manipulació i combinació -en simultaneïtat o en successió- dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca d’una bellesa formal i/o de l’expressió d’emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d’unitat, continuïtat i coherència.

LAS BELLAS ARTES ACÚSTICAS

Tot plegat pot veure’s i llegir-se en prémer els enunciats colorejats de blau:

«LA MÚSICA EN TOT EL SEU RESPLANDOR I MAGNIFICIÈNCIA ENCICLOPÈDICA»

LA MÚSICA ⇒ PORTAL DE LA MÚSICA / CONCEPTES SOBRE LA MÚSICA

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

LA MUSICOLOGIA

ELS GÈNERES MUSICALS:

Segons la seva funcionalitat:

Segons els instruments musicals:

Segons una classificació actual:

ELS INSTRUMENTS MUSICALS:

Segons una determinada classificació

Segons unes altres funcions

L’ESTIL I LES TENDÈNCIES MUSICALS

LA MUSICOLOGIAL’ORGUENOLOGIA

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *