1. BIOGRAFIA DE LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827)
BIOGRAFIA DE LUDWIG VAN BEETHOVEN (Wikipedia)
BIOGRAFIA DE LUDVWIG VAN BEETHOVEN (Viquipèdia)
LUDWIG VAN BEETHOVEN (Weblog personal)
Alerta…! En prémer la paraula, el concepte o el link acolorit amb blau s’obrirà el video musical, així com també un contingut ‘ad hoc’ sobre la temàtica en relació a Ludwig Van Beethoven.
Tot i això cal explicitar que:
- Els visionats van predecits d’alguns anuncis propagandístics que, si bé conec la fórmula per evitar-los, els mantic igualment perquè l’aplicació informàtica no me’ls inutilitzi a causa dels dret d’autor.
- Els continguts informatius procedeixen de les actuals enciclopèdies digitals.
2. OBRES DE LUDWIG VAN BEETHOVEN
COMPOSICIONS DE LUDWIG VAN BEETHOVEN
L’extensa obra musical que incloc a continuació pot escoltar-se en tota la seva integritat a través de l’aplicació informàtica o programa YOU-TUBE, tot escrivint la paraula o enunciat de l’obra objecte d’audició i/o visionat de LUDWIG VAN BEETHOVEN en la casella de recerca apropiada…
.
Ludwig van Beethoven és un dels més grans i admirats compositors de tots els temps.
Se’l considera com el principal precursor de la transició del classicisme al romanticisme. La llista d’obres n’és molt extensa.
La seva obra es pot dividir en tres períodes:
.
Fins al 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, però tenen trets originals molt característics; les obres més destacables són les primeres sonates per a piano, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18, i el cèlebre Septet opus 20. Cap a la fi d’aquesta època se li manifestà la sordesa, que acabà esdevenint total.
En la segona etapa reformà l’estructura clàssica de la simfonia, substituint el minuet per un scherzo que permetia una major llibertat en la composició. És el moment de les simfonies tercera a la vuitena, del seu Concert per a violí, dels tres darrers per a piano i orquestra, dels tres quartets Rassumovski, opus 59, i de l’òpera Fidelio. D’aquesta època, són també algunes de les seves sonates més famoses: l’Appassionata, opus 57, per a piano, i la Sonata a Kreutzer, opus 47, per a violí i piano.
En l’última fase de la seva vida, creà les darreres sonates per a piano, com l’Hammerklavier, opus 106, els últims quartets, la Gran Fuga per a corda, opus 133, la Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia, en l’últim moviment de la qual introdueix, per primer cop, la veu humana (amb text de Schiller). La seva influència sobre generacions venidores fou inesborrable, car promogué la transformació de la música occidental, de la qual és, potser, el compositor més representatiu.
.
També va compondre nombrosos lieder, amb textos de diversos autors, com:
als quals va conèixer personalment. Goethe va dir de Beethoven:
“Ha sabut penetrar fins al més fons de les meves intencions amb autèntic talent, digne de la més gran admiració”.
3. INTERPRETACIÓ D’ALGUNES OBRES DE LUDWIG VAN BEETHOVEN
.
(I) DEL SONIDO EN GENERAL Y DE LA MÚSICA EN PARTICULAR. LA COMPOSICIÓN MUSICAL
(II) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR ENCICLOPÉDICO. DE LA MÚSICA EN GENERAL
(III) LA HISTÓRIA DE LA MÚSICA
(IV) LOS COMPOSITORES MUSICALES Y SUS OBRAS EN LAS DISTINTAS ÉPOCAS
(V) LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA
3.2. GRANS OBRES O COMPOSICIONS MUSICALS INSPIRADES PER…
.
.
- Lo mejor de Ludwig van Beethoven
- Cien obres mestres de Ludwig van Beethoven
- Selecció de les millors obres de Ludwig van Beethoven
.
- Les nou Simfonies / Explicació
- Simfonia n.1 en Do Major
- Simfonia n.2 en Re Major
- Simfonia n.3 en Mi bemol Major
- Simfonia n.4 en Si bemol Major
- Simfonia n.5 en do menor
- Simfonia n.6 “Pastoral”
- Simfonia n.7 en La Major
- Simfonia n.8 en Fa Major
- Simfonia n.9 “Coral” en re menor
- El cor més gran del món de la 9a Simfonia
.
- Fuga per a orgue en Re Major
- La 5a Simfonia per a orgue
- Fuga per a piano a quatre mans en si bemol major
.
.
- Concerts per a piano i orquestra / Explicació
- Concert per a piano i orquestra n.1
- Concert per a piano i orquestra n.2
- Concert per a piano i orquestra n.3
- Concert per a piano i orquestra n.4
- Concert per a piano i orquestra n.5 “Emperador”
- Polonesa en Re Major
- Marxa turca
- Marxa triomfal de Tarpeja
- Nou variacions per a piano sobre una marxa de Dressler
- Quinze variacions i una fuga per a piano sobre un tema original, en mi bemoll major, «Heroica« (1802)
- Sonates per a piano / Explicació
- Sonata per a piano n.4 “Gran Sonata”
- Sonata per a piano n.8 “Patètica”
- Sonata per a piano n.12 “Marxa fúnebre”
- Sonata per a piano n.14 “Clar de Lluna”
- Sonata per a piano n.15 “Pastoral”
- Sonata per a piano n.17 «Tempesta”
- Sonata per a piano n.18 “La caça”
- Sonata per a piano n.21“Waldstein”
- Sonata per a piano n.23 “Appassionata”
- Sonata per a piano n.24 “A Térèse”
- Sonata per a piano n. 26 “Els adéus”
- Sonata per a piano n.29 “Hammerklavier”
.
.
.
.
.
.
.
4. LES BELLES ARTS.
EL ITINERARIO MODERNO DEL «TRIVIUM» I DEL «QUADRIVIUM»
En obrir el tema de les Belles Arts (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi), vaig disposar-me a fer un recorregut de cadascuna de les quals tot interesant-me per una classificació que, posteriorment, vaig farcir de conceptes informatiu i descriptius.
Ara, m’és plaent de recordar aquí els temes que vaig confegir sobre:
ARQUITECTURA / ESCULTURA / PINTURA / MÚSICA / DANSA/ LITERATURA / CINEMA
Tot i això, per completar el tema de l’article vaig incloure-hi una altra classificació, potser més adient.
Aquesta nova classificació abasta molts altres temes relacionats amb les arts.
I la presentació, amb més volada, on s’inclouen altres arts d’igual categoria. La classificació es pot llegir a continuació en quedar així (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi):
BELLES ARTS PLÀSTIQUES / BELLES ARTS ESCÉNIQUES / BELLES ARTS ACÚSTIQUES / BELLES ARTS VISUALS / BELLES ARTS DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA I ORAL / BELLES ARTS MODERNES
Tot plegat pot veure’s i llegir-se en prémer l’enunciat colorejat de blau:
.
Tanmateix, tocant el tema de la música (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi) i essent aquesta una bella art acústica, recullo aquí el que tinc consultat i escrit per a una major informació tot aprofitant la dèria de voler saber-ne més.
Sigui aquest punt de l’article una bona explicació d’aquell art que mitjançant l’ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l’oient. La qual cosa s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius:
L’art musical es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps.
És l’art de la generació, manipulació i combinació -en simultaneïtat o en successió- dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca d’una bellesa formal i/o de l’expressió d’emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d’unitat, continuïtat i coherència.
LAS BELLAS ARTES ACÚSTICAS
Tot plegat pot veure’s i llegir-se en prémer els enunciats colorejats de blau:
«LA MÚSICA EN TOT EL SEU RESPLANDOR I MAGNIFICIÈNCIA ENCICLOPÈDICA»
LA MÚSICA ⇒ PORTAL DE LA MÚSICA / CONCEPTES SOBRE LA MÚSICA
- LA MÚSICA RELIGIOSA / LA MÚSICA SACRA
- LA MÚSICA PROFANA
- LA MÚSICA DE DANSA O DE BALL
- LA MÚSICA TEATRAL O DRAMÀTICA
- LA MÚSICA INCIDENTAL
- LA MÚSICA CINEMATOGRÀFICA
Segons els instruments musicals:
- LA MÚSICA VOCAL – LA MÚSICA CORAL
- L’ORGUENOLOGIA /LA MÚSICA INSTRUMENTAL:
- LA MÚSICA DE CÀMBRA
- LA MÚSICA SIMFÒNICA
- LA MÚSICA ELECTRÒNICA
- LA MÚSICA PURA, ABSTRACTA O ABSOLUTA
- LA MÚSICA PROGRAMÀTICA
Segons una classificació actual:
Segons una determinada classificació