por 
LES ELECCIONS DEL 21D-2017, UN BANY DE REALISME QUE CAL ADMINISTRAR DEGUDAMENT…
1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ INTERNACIONALS, LA PREMSA NACIONAL I CATALANA SE’N FAN RESSÒ DE LA VICTÒRIA INDEPENDENTISTA…
El resultat de les eleccions del 21D de 2017, malgrat l’anomalia de la convocatòria que, per cert, ja es dilucidarà la seva legitimitat més endavant, ha donat una victòria absoluta al grup “independentista”, contra el pronòstic, desitjat i esperat, pel grup “constitucionalista”. I és que, el Govern de l’Estat espanyol, havent utilitzat la repressió i la judicatura en una qüestió que demanava -i evidentment, encara demana- un tractament polític de la problemàtica existent entre Espanya i Catalunya, el sentit comú ha situat com a perdedors, aquells que, utilitzant una metodologia estratègica equivocada, ara no tenen més solució que posar-se a dialogar si no volen repetir el seu malencert.
La immediatesa amb què la premsa i les cadenes de TV internacionals facilitaren les notícies no es van fer esperar immediatament o el dia següent de les eleccions. I el seu ressò es va escampar per tot el món. Qui s’entretingui en fer una lectura crítica dels diferents diaris se n’adonarà ràpidament quin n’és el tractament que es dóna al titular de la notícia per extraure’n l’objectivitat o la manipulació ideològica dels diaris en qüestió. Personalment em sorprèn el contrast entre els titulars i el contingut que ofereixen els diaris internacionals i els relatius als mitjans espanyols. Però això no eclipsa el resultat de les eleccions del 21D i la victòria independentista que, malgrat les dificultats, que per diverses raons puguin aparèixer en el decurs dels dies venidors, aquest bany de realisme electoral, caldrà administrar-lo degudament.
1.1. Premsa i cadenes de TV internacionals
– The Guardian: Catalonia secessionist parties declare victory in regional elections
– CNN: Separatist parties in Spain’s Catalonia declare victory in election.
– Politico: Catalan separatists win back majority, defying Spain’s Rajoy.
– Euronews: Pro-independence parties claim victory in Catalan election.
– The Independent: Catalonia election: Puigdemont’s party claims victory as independence movement set to gain overall majority.
– The New York Times: Catalan Separatists Seem Poised to Hold Majority After Regional Elections.
– US News and World Report: Catalan Separatist Puigdemont to Regain Control in Blow to Rajoy.
– Reuters: Former Catalan leader Puigdemont seen regaining regional leadership.
– Le Figaro: Élections en Catalogne : le choc indépendantiste.
– Le Monde: Elections régionales en Catalogne : les partis indépendantistes obtiennent la majorité de sièges.
– RTBF: Elections catalanes: victoire à la majorité absolue des indépendantistes, Puigdemont pourrait redevenir président.
– RTL: Élections en Catalogne : Puigdemont salue une victoire ‘indiscutable’.
– Corriere della Sera: Il voto in Catalogna, riscossa dei separatisti: sono maggioranza.
– O Globo: Independentistas da Catalunha têm resultado para formar coalizão.
– The National: Catalan elections: Pro-indy parties win majority against all odds.
– Frankfurtewr Allgemeine: “Una bufetada a Rajoy”.
– Der Spiegel: Separatisten erringen in Katalonien erneut absolute Mehrheit.
– Die Zeit: Separatisten verteidigen Mehrheit im Parlament.
– Berria: Independentzia deklaratu zutenek gehiengo osoa izango dute Parlamentuan.
– La Nación: Desconcierto en Cataluña: los independentistas obtienen la mayoría y Carles Puigdemont podría recuperar su cargo.
– Telegraaf: Winst voor separatisten Catalonië.
– Noos: Afscheidingsgezinde partijen Catalonië winnen vervroegde verkiezingen
1.2. Premsa nacional:
– El País: La independència ha fracassat. L’aspecte més positiu del 21D és la important victòria recollida pel constitucionalisme en la candidata Inés Arrimadas.
– El Mundo: Puigdemont sostiene el independentiusmo pese el triumfo histórico de Arrimadas.
– La Razón: Arrimadas consigue una victoria històrica, però insuficiente.
– ABC: Victoria històrica i agridulce de Arrimadas.
1.3. Prensa catalana:
– La Vanguardia: Cs guanya, però la majoria independentista es renova. Puigdemont supera ERC i l’independentisme suma el 47,5% de vots. Arrimadas venç en vots i escons, tot i que no podrà formar govern. PSC i En Comú s’estanquen i el PP ni tan sols tindrà grup parlamentari propi.
– El Periódico: Més difícil encara. El bloc independentista reté la majoria absoluta tot i la victòria en vots i escons d’Arrimadas.
– El Punt Avui: Seguim. ERC, Junt per Catalunya i la CP revaliden la majoria absoluta independentista i poden governar. Cs guanya en escons i vots i el PP s’enfonsa.
– ARA: Independentisme: Majoria absoluta. Puigdemont lidera la victòria des de l’exili amb 34 diputats, ERC queda a tocar de JxCat amb 32 escons i demana diàleg a l’Estat, l’abstenció de la CJUP, amb 4 diputats, serà clau `per a la investidura. Unionisme: Cs, primer en vots i escons. Ciutadans guanya i es converteix en la primera força del Parlament, el PP queda en últim lloc i treu el pitjor resultat de la història. El PSC només creix un escó i no compleix les seves expectatives.
2. EL RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 21D-2017 DÓNA VENCEDOR L’INDEPENDENTISME, MALGRAT TENIR-HO TOT EN LA SEVA CONTRA…
- L’independentisme ha vençut, sense que hi hagi pogut haver mai cap negociació dialogada i de pacte amb l’Estat español sobre el tema…
- L’independentisme s’ha aixecat, malgrat la pallissa violenta de l’1-Octubre per les forces de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil davant de gent indefensa que només volia votar i preservar les urnes amb un resultat espectacular…
- L’independentisme continua, tot i el bloqueig pressupostari per part de l’Estat espanyol hagut dels comptes de la Generalitat que impossibilitava cap mena de despesa no assignada als pressupostos aprovats…
- L’independentisme segueix amb vigoria, tot i tenint empresonats els líders de l’ANC i de l’OC, en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart respectivament…
- L’independentisme resulta ser una realitat, encara que mitjanament funcionés aquell decret express del Govern de l’Estat perquè les empreses poguessin marxar de Catalunya…
- L’independentisme s’enforteix, a desgrat de sofrir la intervenció de l’aparell judicial convençut d’empresonar part del Govern de la Generalitat i dictar ordres de recerca i captura contra el seu President i altres Consellers a Brussel•les…
- L’independentisme es referma, tot i tenint el ressò mediàtic de la propaganda de diaris, ràdio i televisió nacionals en contra…
- L’independentisme ha guanyat, a pesar de suportar l’aplicació malastruga de l’Article 155 de la Constitució espanola de 1978 i el seu despietat desplegament que facilità la destitució del Govern de la Generalitat, la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions -dites autonòmiques- i que gràcies a les quals, ha aconseguit la majoria absoluta de 70 escons al Parlament de Catalunya, enfront dels 65 dels altres partits, sobre un total de 135 escons…
- L’independentisme s’alça victoriós, a despit de veure com persones concretes han patit i, possiblement d’altres en patiran, l’espoli dels seus béns pel Tribunal de Comptes…
- L’independentisme reviscola amb esperança, de cara el futur, malgrat la comunitat internacional, amb la UE inclosa, li giravoltés l’esquena el dia 27-O de 2017 i no trobés el suport esperat, degut a les gestions dutes a terme pel Govern espanyol…
- L’independentisme ha tornat a prendre més força, encara que el Monarca espanyol avalés, el 3 d’octubre proppassat, la violència policial per frenar l’1O-2017 i acusés la Generalitat de Catalunya de situar-se «al marge de la democràcia, dividint la ciutadania catalana» i sense fer cap referència als centenars de ferits que hi va haver…
- L’independentisme s’evidencia asserenat, tot i rebre amb prou freqüència la incriminació d’odi (el diccionari diu que «l’odi és un sentiment violent de repulsió vers algú amb la intenció de fer-li mal») que sembla talment com un mecanisme de projecció de defensa del qui acusa per poder presentar el tarannà de les manifestacions populars i el contingut dels discursos, arengues, manifestos i actes de celebració festiva o luctuosa, com una expressió de violència patent per poder recórrer a una suposada o implícita construcció delictiva de rebel·lió i sedició…
- L’independentisme es podrà treure de sobre la xacra d’aquesta figura delictiva d’odi, que es pretén incorporar en el seu activisme per poder acusar-lo de rebel·lia o sedició perquè, si cridar “Fora les forces d’ocupació” quan t’han pegat és un delicte d’odi, què seria cridar “A por ellos…!” per demanar que et peguin…?
- L’independentisme arribarà a bon port (simbolitzem-ho amb Ítaca) perquè, si la Marxa de la sal promoguda per Ganhdi a l’Índia contra la vulneració d’una llei britànica i per a l’assoliment de la independència, a termini més llarg, és el paradigma d’una actuació “no-violenta”, com pot ser que les Manifestacions de l’11 de setembre a Catalunya, molt més benignes que les descrites anteriorment, constitueixin l’objectiu del punt de mira judicial per una suposada actuació tumultuària que voreja la rebel·lió i sedició…?
- L’independentisme seguirà, altrament es formulin querelles contra nous investigats i, fins i tot, encara que es considerin injustament com tumultuàries les darreres manifestacions de l’11-S…
- L’independentisme triomfarà enfortit, malgrat totes les reaccions tardanes i, fins i tot, violentes de l’Estat espanyol…, sigui la intervenció de les finances, l’aplicació arbitrària de l’article 155 de la Constitució i el seu ferotge desplegament, els encausaments o procediments judicials, la coacció a les empreses, els dictàmens d’empresonament, les inhabilitacions, els embargaments, la repressió policial i els exilis, la falsejada propaganda…i tot el temporal coactiu que ha caigut, cau i caurà sobre Catalunya…
- L’independentisme no morirà perquè tindrà com a sant i senyal la democràcia contra la unilateralitat (de l’autoritarisme d’aquells que no han volgut parlar cap forma de consulta o referèndum). I així:
– Contra la dilació i la passivitat, la urgència.
– Contra l’excepció, la reacció.
– Contra la realitat, el somni.
– Contra la violència de l’Estat, la desobediència pacífica…
3. EL SOLSTICI D’HIVERN: EL DIA COMENÇA A ALLARGAR-SE I JA HI HA LLUM PER CAMINAR CAP AL FUTUR…
M’ha cridat l’atenció un article de M. Subirats que, des del camp de la sociologia, escriu amb molt encert com “entremig del solstici d’hivern podem il•luminar el futur després d’aquestes eleccions. Som en els dies del solstici d’hivern. Sol morent, sol naixent. El 21 la llum arriba als seus mínims, aquest any en una metàfora inesperada, no per imposada menys sorprenent. La llum minva, es va apagant, però de seguida reneix: per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre. Ales portes del Nadal, llum nova, vida recomençada, però la foscor d’aquest solstici ha estat amenaçadora, els presagis no eren bons.
Una part de la societat catalana està en marxa amb entusiasme. Una altra resta immòbil, tement qualsevol canvi i aquesta no s’ha fet res per dinamitzar l’altra part, per incloure-la en un projecte il•lusionant. Ho podem vestir de banderes, de consignes, de colors; metàfores d’una divisió que s’havia evitat llargament, i que ara esclata amb cruesa.
Però la llum reneix cada any i les societats es fan i es desfan com les rotllanes de les sardanes. Les urnes han parlat, i tothom ha d’admetre aquesta paraula inapel•lable:
- El vencedor real, amb possibilitats de governar, l’independentisme…
- El guanyador virtual, Ciutadans, l’antiindependentisme…
- Els perdedors, tots els altres…
Com a moviment, l’independentisme és sempre sorprenent: no mostra fissures, ni desànim ni decepció. Es mobilitza, es retroalimenta, segueix confiant. La situació era ben propicia al pessimisme amb l’aplicació del 155; però ningú s’ha desdit de la seva esperança i de la seva convicció.
3.1. L’independentisme té dos reptes immediats:
- Què passarà amb els que són a Brussel•les i amb els que són la presó…?
- Per on anar…? “Farem una Catalunya millor”, ha dit Puigdemont. Però això no és un programa, no és més que un desig envoltat d’esculls…
3.2. L’independentisme té dos problemes molt complicats:
- Un problema intern: una Catalunya dividida amb un bloc advers consolidat…els “altres catalans”, classes treballadores d’origen forà…
- Un problema extern: un govern espanyol intractable i capaç només d’utilitzar la repressió i la via judicial...
Però cal parlar, buscar acords, cedir el que calgui. Aquests dies de trobada i de caliu ens poden donar llum per apropar posicions, per continuar o començar de nou”.
I ARA QUE VE NADAL, EN ALLARGAR-SE EL DIA, CALDRÀ QUE S’APROFITI LA SEVA LLUM -contempli’s la metàfora- TOT AGAFANT DEL CEL UNES ESTRELLES PER POSAR-LES MOLT ENDINS DEL NOSTRE COR SOBRE UN FONS DE RATLLES VERMELLES I DE COLOR GROC…
