por 
LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 / COVID-19
ENDÈMIES, EPIDÈMIES I PANDÈMIES
PRIMAVERA DE 2020
És de precís consignar en aquesta aplicació informàtica del WEB-BLOG casolà, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d’una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l’electrònica observació microscòpica, talment comparada per al profans en la matèria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidoscòpica.
I en són moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder polític com de la comunitat científica, a banda dels articles periodístics de més alt o baix nivell, així com de les tertúlies d’opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ningú hagi arribat encara a l’objectivitat o comprensió global del tema -cosa ben desitjable-, però a les beceroles malauradament de tot plegat.
Així, doncs, dividiré aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne constància, així com els avatars de la pandèmia i les conseqüències que se’n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindrà el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt més fàcil recorregut.
En referència al primer tema, aquest n’és el títol del seu contingut:
[1] ENDÈMIES, EPIDÈMIES I PANDÈMIES
Nogensmenys, la temàtica que comprèn la presentació del diversos capítols apareix determinada així: 
1. LA DIFERENCIACIÓ ENTRE ELS CONCEPTES D’ENDÈMIA, EPIDÈMIA I PANDÈMIA
2. LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS / LES VACUNES PROTECTORES / ELS BACTERIS
3. EPIDÈMIES TRANSFORMADES EN PANDÈMIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HISTÒRIA
4. EL CORONAVIRUS «COVID-19»
5. EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O UNA LLARGA QUARANTENA
6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS / «COVID-19»
7. DELS DIES I LES NITS DEL CONFINAMENT A L’AIXOPLUC DE LA LLAR…
1. ENDÈMIA / EPIDÈMIA / PANDÈMIA…?
Tal i com Sòcrates feia amb els sofistes la primera qüestió important a tenir en compte perquè prosperi amb eficàcia i objectivitat una conversa -ell que defensava tan entusiasticament el diàleg productiu-, era definir les coses vertebrant-les en en el seu punt just d’essencialitat i estructura, és a dir, forçar l’extracció o fent aflorar el «concepte» dels elements (persones, animals i coses) dins del seu mètode maièutic. Per tant, començo aquest tema diferenciant tres conceptes:
1.1. L’ENDÈMIA
En epidemiologia, endèmia (del francès endémie, i aquest del grec ἔνδημος, transliterat éndēmos, «del territori propi») és un terme utilitzat per fer referència a un procés patològic que es manté de forma estacionària en una població o espai determinat durant períodes de temps perllongat.
Pot tractar-se de malalties infeccioses o no infeccioses, ja que el vocable pot usar-se per a diversos patiments o condicions fisiológicas. La malaltia es manté en una població d’hostes d’una regió geogràfica determinada al llarg del temps (anys) en un nivell estable, incloent variacions estacionals.
Són exemples de malalties endèmiques la malària en certs països tropicals o càlids d’América, Sud-est Asiàtic i Àfrica, la enfermedad de Chagas, el dengue, la febre groga, i la tos ferina, entre d’altres.
1.2. L’EPIDÈMIA
En epidemología, epidèmia (del grec epi, per sobre i donem, poble) és una descripció en la salut comunitària que passa quan una malaltia afecta un nombre d’individus superior a l’esperat en una població durant un temps determinat.
Per evitar el sensacionalisme que comporta aquesta paraula, en moltes ocasions s’utilitza el sinònim indistint de brot epidèmic o brot.
1.3. LA PANDÈMIA
En la terminologia epidemològicagia, una pandèmia (del grec πᾶν (pan), «tot«, i δῆμος (demos), «poble«) és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d’una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer. Etimològicament parlant hauria de cobrir el món sencer i afectar tots. És una malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
Cal tenir en compte que el fet que una malaltia presenti força mortalitat no té per què parlar-se de pandèmia. Moltes malalties, com per exemple el càncer, són la causa de mort d’un gran nombre de persones, però no es parla de pandèmia. Perquè una malaltia pugui denominar-se així, aquesta ha de tenir un alt grau de capacitat d’infectar i un fàcil trasllat d’un sector geogràfic a l’altre.
Al llarg de la història les conseqüències de les diverses pandèmies han tingut un pes terrible sobre la humanitat. Malalties com la pesta, la verola, el xarampió, la tuberculosi, la malària, el tifus, la lepra, la febre groga i la grip, han causat epidèmies i pandèmies que han provocat grans davallades entre la població de territoris molt extensos. Les grans pandèmies de la pesta negra van començar a inicis del Segle XIV amb xifres estimades de 75 milions de morts.
