Neix a Taragona el 20 de gener de 1934. És el 5è fill de sis germans. Estudia al Col·legi de La Salle de la mateixa ciutat. cura peritatge mercantil i comença a treballar a l’administració familiar. Entra al Noviciat de la Companyia de Jesús l’11 d’octubre de 1953. Estudis humanístics a Raimat de 1955 a 1957. Filosofia a sant Cugat del Vallès fins al 1959 que és destinat a l’Escola del Clot per col·laborar en tasques docents i pastoral fins al 1962. Teologia a Sant Cuhat on va ser ordenat sacerdot el 15 de julil de 1965.
L’última etapa de formació com a jesuïta la va fer a França, a Paray-Le-Monial durant el curs 1966-1967. Des de 1967 va orenar al Clot per donar classes, col·laborar en les activitats pastorals amb joves matrimonis i també com a Administrador tant per a la Comunitat de jesuïtes com per a l’Escola, fins al dia de la seva mort. De 1982 fins al 1993 també formà part de l’equip de l’Administració de la companyia de Jesús de Catalunya. com a sacerdot va col·laborar sempre a la Parroquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, als col·legis de La Salle de Barcelona i Adela de Trenquelleón del carrer Guipúscoa (BCN). Als darrers deu anys formava part de la Junta de SERAS, la mútuia de religiosos de tota Espanya, de la qual va ser-ne president durant sis anys. el 26 de juliol de 1996 mor a conseqüència d’un infart a la clínica de la Sagrada Família de Barcelona i el 28 de juliol és enterrat asl cementiri del Centre borja de Sant cugat del Vallès.
“Quan l’estiu començava a puntejar i l’escola perdia la frenètica activitat, com aquell que se’n va de vacances sense voler molestar, tu, amic Joan, vas emprendre el viatge més llarg de la teva vida, aquest viatge que vas estar preparant durant tants anys i pel qual vas dedicar gran part de la teva vida com a jesuïta. Trobarem a faltar a l’amic, a la persona que sempre estava disposada a escoltar, que era sensible, que et donava una empenta quan et veia decaigut o et consolava quan estaves trist, i com no, també quan compartíem estones alegres, sopars, revetlles, sortides a la muntanya… En fi amic Joan Ollé, tu ja has fet allò que calia fer, ara ens toca a nosaltres fer que tu no moris mai”. (Josep Seró, President APA).
.
+ 29.11.1996 JOSEP ITUARTE I MATA, SJ
Va nèixer a Barcelona el 1936, ingressà a la Companyia de Jesús al noviciat de Roquetes el 1956. Juniorat a Raimat, la filosofia a Sant Cugat i elo Magisteria repartit entre ESADE i el Clot. comença la teologia el 1965, essent ordenat a Sant Cugat el 1968. Sempre, abans i després de la Tercera Prova feta a Andorra, residé a Bellvitge. Va ser director del C.E.Joan XXIII des de la seva fundació, el 1969, fins al 1993. Superior de la Comunitat de Bellvitge des del 1976 al 1983.
Va promocionar i dirigir els Serveis Educatius de Catalunya, fou membre del Conbsell Escolar de la Generalitat de Catalunya, col·laborant en diverses Parròquies, sobreto en la de la Inmaculada de L’Hospitalet, on fou Vicari. Des del 1993 era Delegat del P. Provincial per a l’Educació. el 29 de novembre de 1996 mor a l’Hospital Clínic de Barcelona a resultes d’una leucèmia, als 60 anys d’edat, 40 de la companyia de Jesús i 28 de sacerdoci. El dia 1 de desembre és enterrat a Sant Cugat del Vallès.
.
+ X.06.2001 ERNEST LABEIRA, SJ
Ha arribat a la fitas del seu pelegrinatge terrenal trobant-se acollit -després de molts dies de preparació a l’exercici de la bona mort- en l’embolcall de la vida etwrna, on el Déu de la seva creença i ‘tots els sants‘, han celebrat la seva arribada.
Recordem el P. Ernest Labeira, acomiadant-se dels alumnes de BUP, amb un cant a la vida,, a la llibertat, a la tolerància i a la fe en el futur, en la seva darrera classe de religió ‘magistral’ en què, introduint-los en el misteri els revelava els secrets amagats en la naturalesa. Descansi en pau i la seva benedicció sacerdotal ens atorgui aquell esperit sanament rebel, amarat de humilitat i silencia, que el va portar a conviure al costat dels més febles i desvalguts.
.
+ 15.03.2007 El P. LLUÍS ARMENGOL BERNILS, SJ
Qui fou director de la Formació Professional i Rector de l’ETPC i la Comunitat Cristiana Sant Pere claver, així com el fundador de l’Escola Activa de Pares, lliurpa el seu esperit a Déu, en la pau dels justors, a la matinada del dia 15 de març de 2007.
Encara ressona, per entee la Comunitat Educativa de l’ETPClot, els sentiments que expressà el nostre germà difunt en la glossa setmanal del Full de l’Arquebisbat de Barcelona dels dia 28 de gener de 2007 en què conscient de la seva mort propera ens parlava de la “reacció d’un malalt després de saber que té càncer irreversible…”. I precisament aquest cant a la vida davant de qui se sap a les portes de la mort ens serveix de necrològica per valorar els quirats d’aquesta persona que ha conviscut entre nosaltres tant i tants anys, colze a colze, i de qui hem après a ‘saber estar i conviure‘, coherent amb els seus compromiosos, persona esperançada i esperançadora, treballador eficaç, amable i deferent, dotat d’una saviesa realista, amic sempre fidel, detallista i servicial, sempre a punt d’ajudar estimant, íntegre i equitatiu, optimista i apassionat de la vida, persona que ha testimoniat el seu sacerdoci, dis de la Companyia de Jesús, amb dignitat i senzillesa. Les glosses dominicals de l’Arxiprestat de Barcelona resten en el llibre “Viure a fons” que en Lluís ens ha deixat com a testimoniatge de la seva vida i pensament.
La redacció de la Revista Claver ha espigolat de la seva ploma literària dues glosses, en referència a dos temes d’actualitat, que el P. Lluís Armengol amanyagà per significar moments destacats del cicle de la natura i una celebració de casa nostra: “Una pregària de primavera” i “La Diada de Sant Jordi”.
.
+ 28.06.2008 JOSEP MARIA ELIAS I XIVILLÉ, SJ
Nasqué a Barcelona l’any 1924, religiós català, membre de la Companyia de Jesús. Estudià enginyeria industrial, i des del 1950 treballà en ambients obrers del barri del Clot de Barcelona, mitjançant la formació professional, com a director i professor de l’Escola Tècnica Professional del Clot i com a president del Secretariat de Formació Professional de l’Església a Catalunya. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 fou director de la Fundació Sant Pere Claver del Clot.
A la revista «Claver» del Clot, n. 49 de desembre de 2008, hi trobem una glossa, escrita pel P. Enric Puig SJ, síntesi o adaptació de l’homilia de l’Eucaristia exequial que, com el P. Josep Maria Elias es lliurà a “servir i estimar amb un amor que no passa mai, tot fent Església, poble de Déu mentrestant camina sense defalliment ni soroll, en mans de Déu…”.
.
+ 15.12.2007 JOAN SUNYOL I ESQUIROL, SJ.
En recordar l’entrevista -Revista «Claver» del Clot n. 41- en què, a més a més d’una extensa biografia i la curiositat d’obrir el seu web/blog, l’acomiadem amb un text peculiar -“Pans i peixos per a tothom”-, com un signe de solidaritat que neix de l’Evangeli de Jesús.
Aquella paraula de Déu que predicà Francesc Xabier amb l’exemple de la seva pròpia vida al servei del altres. El sant basc a terres de missió llunyanes, em Joan en la missió d’avui i aquí. La seva cabòria fou ajudar, un dia i un altre, des de l’anonimat o de forma cridanera, a formar humana i professionalment al jovent necessitat d’evangelització en el marc d’una societat occidental molt secularitzada, prenent com a paradigma el zel que desplegà a les terres llunyanes de l’orient pagà Sant Francesc Xabier.
.
+ 13.05.2021 HÈCTOR VALL VILARDELL, SJ
Queda inscrit en aquestes planes web/blog per la relació familiar mantiguda ja que una tieta meva -Rosa Bosch i Arnau- estava casada amb segones núpcies amb el seu pare -Josep Vall i Serrano-.
Deixo la seva ‘Semblanza‘ aquí mateix d’acord amb l’escrit necrològic que el P. José Ignacio González Faus, en nom de la Companyia de Jesús redactà:
.
+ 08.01.2023 LLUÍS MAGRIÑÀ VECIANA
Lluís Magriñà, fundador de la ONG Intermón y superior que fue de la Cova de Sant Ignasi de Manresa desde abril de 2015 hasta el 20 de mayo del año pasado, ha muerto. Licenciado en Teología, entró en la Compañía de Jesús en 1964 y fue ordenado sacerdote en 1976.
Aparte, también estudió Educación Comparada a la Universidad de Chicago (EE.UU.). Principalmente, se dedicó al mundo de la ayuda humanitaria y de la cooperación para el desarrollo. Magriñà estuvo durante cinco años en el Chad y, posteriormente, fundó y dirigió la ONG Intermón casi durante 15 años.
Magriñà nació en Barcelona el año 1946. Entre sus principales labores dirigió el Servicio Jesuita a Refugiats (JRS) entre el 2000 y el 2007. Una tarea que lo hizo viajar por todo el mundo con el objetivo de hacer un seguimiento de los proyectos de la entidad que coordinaba, así como evaluar las necesidades que se tenían que atender. El fundador de la ONG Intermón también ha sido Consultor del Pontificio Consejo para los Migrantes e Itinerantes del Vaticano.
Aparte, Magriñà también se dedicó al sector de la educación, siendo Delegado de los colegios de Jesuitas de Catalunya durante cuatro años. En este tiempo, fundó Jesuïtes Educació, una red que reúne y coordina las escuelas de la Compañía de Jesús que se encuentran en Catalunya. De hecho, desde el 15 de junio del 2008 hasta junio del 2014 fue Superior Provincial de los Jesuitas de Catalunya.
.
ENTRE FRANCESC XAVIER I PERE CLAVER
Misioners ben diferents, però els dos sants. Així ens ho explica Josep Maria Ballarín:
L’orde encara donava per més. El Peret Claver era segarreta; ficat a jesuïta va der els estudis sense massa merecimientos, l’enviaren a índies, va parar a Cartagena d’aquelles “Índies”. On desembarcaven els vaixells d’esclaus. En Peret no podia pas canviar les lleis, ni encendre la revolució, ni tan sols fer-hi teologia, però hi era a totes. Rebia els esclaus a peu de vaixell, els amoixava, els protegia dels vits negrers, es carregava els malalts a coll, els repartia menjar i vi.
Mentre el provincial informava de la mediania intelectual del sujeto i en lloava la dedicación, el segarreta deu ser dels pocs jesuïtes que hagin fet de la seva cel·la un magatzem de saques de farina i bótes de vi. Morí a plena feina. És enterrat allà, entre ciris i parenostres dels pobres abans esclaus.
Déu meu, quin altre foll…
Fent contrapunt al Borja de les bastides ben bastides, el Xavier i el Peret són l’altra línia de la Companyia, la santa rauxa evangèlica.
Els jesuïtes del Paraguai feren les famoses reducciones, amb indios marxant a toc de campana. Diu que els jesuïtes van fer els regadius de l’horta de Pequín, van ser a pic de convertir l’emperador del Japó, el de la Xina i el Negus. I, quan en va ser hora, saberen morir crucificats a Nagasaki, deixant-hi rastre d’avamaries fins avui.
Hom no entendrà mai la companyia sense el delit missioner. Aquells homres creien de cor que no és mala cosa deixar de menjar-se el veí per combregar el Cos de Crist; creien que és bona cosa deixar-se de déus per prendre el Déu de les benaurances.
Ara han canviar lexvtornes, van més per la teologia de l’alliberament, que accentua la vindicació social. Déu els ajudi. Saben prou, com ho sabien el Xabier i el Peret, que l’home no viu tan sols de pa, necessita parauala. I Paraula de Déu. La que només arriba de Jesucrist.
To i això, igualment com ho tenen avui els salesians, també i amb força més antiguitat subratllo el Necrologi i «Semblanzas» jesuïtiques, amb les seves respectives biografies per tal de considerar la personalitat i l’acció apostòlica exercida, així com també la tasca desenvolupada “AMDG” en els diferents camps del saber i del treballar sempre embolcallada en el “En tot servir i estimar”.
.