[2] LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2COVI-19 / LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS – LES VACUNES PROTECTORES – ELS BACTERIS [ SEGONA PART ]

LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 / COVI-19

LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS 

LES VACUNES PROTECTORES 

ELS BACTERIS

PRIMAVERA DE 2020

És de precís consignar en aquesta aplicació informàtica del WEB-BLOG casolà, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d’una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l’electrònica observació microscòpica, talment comparada per al profans en la matèria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidoscòpica.

I en són moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder polític com de la comunitat científica, a banda dels articles periodístics de més alt o baix nivell, així com de les tertúlies d’opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ningú hagi arribat encara a l’objectivitat o comprensió global del tema -cosa ben desitjable-, però a les beceroles malauradament de tot plegat.

Així, doncs, dividiré aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne constància, així com els avatars de la pandèmia i les conseqüències que se’n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindrà el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt més fàcil recorregut.

En referència al primer tema, aquest n’és el títol del seu contingut:

[2] LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS 

LES VACUNES PROTECTORES 

ELS BACTERIS 

Nogensmenys, la temàtica que comprèn la presentació del diversos capítols apareix determinada així: 

1. LA DIFERENCIACIÓ ENTRE ELS CONCEPTES D’ENDÈMIA, EPIDÈMIA I PANDÈMIA

2. LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS / LES VACUNES PROTECTORES / ELS BACTERIS

3. EPIDÈMIES TRANSFORMADES EN PANDÈMIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HISTÒRIA

4. EL CORONAVIRUS «COVID-19»

5. EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O LLARGA QUARANTENA

6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS /  COVID-19

7. DELS DIES I LES NITS DEL CONFINAMENT A L’AIXOPLUC DE LA LLAR…

2. LA HISTORIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS / LA PROTECCIÓ DE LES VACUNES / ELS BACTERIS

2.1. ELS VIRUS

Un virus és un microorganisme que es reprodueix dins les cèl·lules d’hostes vivents. Quan una cèl·lula és infectada per un virus, és obligada a fabricar milers de virus idèntics. Els virus es reprodueixen a un ritme molt alt, però no són capaços de fer-ho per si sols; la seva reproducció és totalment dependent de la presència d’una cèl·lula hoste. A diferència de la majoria d’éssers vius, els virus no tenen cèl·lules que es divideixen; els nous virus són assemblats dins la cèl·lula hoste infectada. A l’actualitat se’n coneix més de 5000 tipus diferents, que es classifiquen en 7 grups.

Els virus són presents en qualsevol ecosistema. Per exemple, representen el 95% de la biomassa marina: en una gota d’aigua de mar n’hi ha uns 10 milions. La majoria no provoquen malalties als animals grossos sinó que són fags que ataquen bacteris. Resulten essencials per l’ecosistema marí.

Un virus es compon de dues o tres parts: tots els virus tenen gens fets o bé d’ADN o bé d’ARN, molècules llargues portadores d’informació genètica; tots tenen una capa proteínica que protegeix aquests gens i alguns tenen un embolcall de greix que els envolta quan no es troben dins d’una cèl·lula. Els virus varien en forma, des d’una forma helicoïdal o icosaèdrica fins a estructures més complexes. Els virus són unes cent vegades més petits que els bacteris, i caldria posar-ne entre 30.000 i 750.000 (depenent de la mida) un al costat de l’altre per tal de cobrir un centímetre.

Els virus s’escampen de moltes maneres diferents. Els virus que afecten les plantes són sovint escampats per insectes i altres organismes, coneguts com a vectors. Alguns virus són escampats per insectes xucladors de sang. Cada tipus de virus té un mètode diferent. Mentre que virus com ara la grip s’escampen per l’aire a través dels esternuts i les tossos, mentre que altres com ara els norovirus són transmesos per via fecal-oral, o mans, aliments i aigua contaminats. Els rotavirus s’escampen sovint per contacte directe amb nens infectats. El VIH és un de diversos virus importants que es transmeten durant l’acte sexual. L’origen dels virus encara és incert; alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (fragments d’ADN que es mouen entre cèl·lules), mentre que d’altres podrien haver evolucionat de bacteris.

Les infeccions víriques causen sovint malalties en els humans i els animals; solen ser completament eliminats pel sistema immunitari, cosa que confereix immunitat davant aquest virus a l’hoste. Els antibiòtics no tenen efecte sobre els virus, però s’han desenvolupat medicaments antivírics per combatre infeccions potencialment letals. Les vacunes que ofereixen una immunitat permanent poden prevenir algunes infeccions víriques.

• 2.1.1. L’etimologia de la paraula «virus»
• 2.1.2. La historia del descubriment dels virus
• 2.1.3. L’origen dels virus / Teorías sobre l’origen dels virus
• 2.1.4. La microbiologia:
•  
  • 2.1.4.1. Propietats de la vida presents en els virus
  • 2.1.4.2. L’àcido nucleic
  • 2.1.4.3. L’estructura
  • 2.1.4.4. El genoma
  • 2.1.4.5. El cicl reproductiu dels virus
  • 2.1.4.6. Els efectos a la cèlula hoste

• 2.1.5. La classificació dels virus
• 2.1.6. Els virus i les malalties humanes
• 2.1.7. La prevenció vírica:
• 2.1.7.1. Les vacunes
• 2.1.7.2. Els medicaments antivirals
• 2.1.8. La infecció dels virus a d’altres espècies
• 2.1.9. Les aplicacions a l’entorn dels virus:
• 2.1.9.1. Les cièncias de la vida i la medicina
• 2.1.9.2. Els materiales científics i la nanotecnologia
• 2.1.9.3. Els virus com a armes biològiques destructores

Ens cal, en aquest apartat, referenciar també la historia de la influència dels virus -des de la prehistòria als nostres dies- i les infeccions víriques causades que s’han convertit al llarg dels segles en veritables endèmies, epidèmies o pandèmies, així com la descoberta de les vacunes com un element de prevenció per tal d’aconseguir la immunitat de llurs malalties.

Nogensmenys, cal establir un esquema conceptual -en forma de guia- per tal de copsar el contingut mèdic d’abdues qüestions enunciades en el títol. I així:

2.2. LA HISTÒRIA SOCIAL DELS VIRUS

La història social dels virus descriu la influència dels virus i les infeccions virals en la història de la humanitat. Les epidèmies causades pels virus van començar quan la conducta d’l’ésser humà va canviar durant el període Neolític, fa uns 12000 anys, quan els éssers humans van desenvolupar comunitats agrícoles més densament poblades. Això va permetre que els virus es propagués ràpidament per convertir-se posteriorment en un problema de salut endèmic. Els virus de les plantes i el bestiar també van augmentar i com els humans es van tornar dependents de l’agricultura i de la ramaderia, malalties com ara el mosaic sever de la patata causat pel Potato Virus I i la pesta bovina de la ramaderia, van tenir conseqüències devastadores.

…VEGEM-M’HO:

• 2.2.1. La història dels virus a la prehistoria
• 2.2.2. La história dels virus a l’Edat Antiga
• 2.2.3. La història dels virus a l’Edat Mitjana
• 2.2.4. La història dels virus a l’Edat Moderna
• 2.2.5. El descobriment de la vacunació:
• 2.2.5.1. Louis Pasteur i la rabia
• 2.2.6. La història dels virus als segles XX-XXI:
• 2.2.6.1. L’erradicación de la viruela
• 2.2.6.2. El xarampió
• 2.2.6.3. La poliomielitis
• 2.2.6.4. La SIDA2.2.6.5. La influenza – La grip
• 2.2.6.6. La febre groga, el dengue i altres arbovirus
• 2.2.6.7. Els virus de l’hepatitis
• 2.2.6.8. Els virus en els animales no-humans
• 2.2.6.9. Els virus de les plantes
• 2.2.7. Virus emergentes:
• 2.2.7.1. SARS
• 2.2.7.2. Virus del Nilo Occidental
• 2.2.7.3. Virus Nipah
• 2.2.7.4. Fiebres hemorrágicas virales
• 2.2.8. Virus beneficiosos

Louis Pasteur i Edward Jenner van ser els primers en desenvolupar vacunes per a protecció contra les infeccions virals. La naturalesa dels virus no es coneixia fins a la invenció del microscopi electrònico en la dècada de 1930, va ser llavors quan la ciència de la virologia va cobrar un gran impuls. En el segle XX es va descobrir que moltes malalties antigues i noves eren causades per virus. Hi havia epidèmies de poliomielitis que només van poder ser controlades gràcies a el desenvolupament d’una vacuna en la dècada de 1950.

El virus de VIH és un dels nous virus més patògens que han sorgit en els últims temps. Encara que l’interès científic en els virus va sorgir arran de les malalties que causen, la majoria d’ells són beneficiosos. Els virus indueixen l’evolució mitjançant la transferència de gens entre espècies i juguen un paper important en els ecosistemes i són essencials per a la vida. Entre el 2019-2020 ha aparegut -objecte del nostre tractament-, el Coronavirus / COVID-19 que en parlarem al llarg d’aquest treball.

2.3. LES VACUNES, LA VACUNACIÓ I LA IMMUNITAT

Un vaccí o una vacuna és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d’alguna de les seves proteïnes o toxines que s’utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans. El terme vaccí prové del llatí variola vaccinia, adaptat de vaccinus, del llatí vacca (vaca). A la primeria, vaccinar volia dir contagiar la malaltia; vaccinació era la inoculació del vaccí; boví era el fluid utilitzat per a aquesta operació i vaccinat era aquell a qui es feia la inoculació del vaccí.

La definició que dóna l’OMS per a vaccí és «qualsevol preparació destinada a crear immunitat contra una malaltia estimulant la producció d’anticossos. Pot tractar-se, per exemple, d’una suspensió de microorganismes morts o atenuats, o de productes o derivats de microorganismes. El mètode més habitual per administrar els vaccins és la injecció, encara que algunes s’administren amb un vaporitzador nasal o oral«.

…VEGEM-M’HO:

• 2.3.1. L’origen de les vacunes /La història de les vacunes
• 2.3.2. Tipus de vacunes
• 2.3.3. Desenvolupament de la immunitat
• 2.3.4. Cronología de l’aparició de les vacunes
• 2.3.5. Calendari de vacunacions
• 2.3.6. Relació entre les vacunes i l’economia
• 2.3.7. Vacunes i «tiomersal» o la seva conservació
• 2.3.8. Movimient antivacunes

L’administració d’una vacuna es diu vacunación.2 L’efectivitat de les vacunacions ha estat àmpliament estudiada i confirmada; per exemple, la vacuna contra la influenza o la grip, la vacuna contra el VPH, i la vacuna contra la varicela. La vacunació és el mètode més eficaç de prevenir les malalties infeccioses, 6 la immunitat generalitzada a causa de la vacunació és en gran part responsable de l’eradicació mundial de la verola i la restricció de malalties com la poliomielitis, el xarampió i el tètanus en la major part de l’món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que les vacunes autoritzades estan disponibles actualment per prevenir o contribuir a la prevenció i control de vint infecciones.

Els termes vacuna i vacunació deriven de variolae vaccinae (verola de la vaca), terme encunyat per Edward Jenner per denotar la verola bovina bovina. El va utilitzar en 1798 en la seva obra Una investigació sobre les causes i els efectes de les variolae vaccinae (verola bovina), en el qual va descriure l’efecte protector de la verola bovina contra la verola humana.8 En 1881, en honor a Jenner, Louis Pasteur va proposar que els termes s’han d’ampliar per cobrir les noves inoculacions de protecció que llavors s’estaven desarrollando.

2.4. ELS BACTERIS

Els bacteris patògens són microorganismes patògens que provoquen les anomenades malalties infeccioses.

Tot i que la gran majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, ens interessa ara determinar-ne alguns que són patògens.

Entre les malalties bacterianes hi ha la tuberculosi, causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, responsable d’uns dos milions de morts a l’any, principalment a la regió de l’Àfrica subsahariana. Els bacteris patògens contribueixen a altres malalties globals importants, com la pneumònia, que pot ser provocada per bacteris com ara Streptococcus o Pseudomonas, o malalties associades als aliments, que poden ser causades per bacteris com ara Shigella, Campylobacter i Salmonella. Els bacteris patògens també causen infeccions com el tètanus, la febre tifoide, la diftèria, la sífilis i la lepra.

Els Postulats de Koch, proposats per Robert Koch el 1890, són criteris dissenyats per establir una relació causal entre un microorganisme causatiu i una malaltia. Una causa per a una entitat mèdica coneguda pot ser descoberta únicament després de molts anys, un cas ocorre en l’associació d’Helicobacter pylori i l’úlcera pèptica.

…VEGEM-M’HO:

• 2.4.1. La Història de la bacteriologia
• 2.4.2. L’origen i l’evolució dels bacteris
• 2.4.3. La morfología bacteriana
• 2.4.4. L’estructura de la célula bacteriana
• 2.4.5. El metabolisme dels bacteris
• 2.4.6. El movimient dels bacteris
• 2.4.7. La reproducción dels bacteris
• 2.4.8. El creixement dels bacteris
• 2.4.9. La genètica dels bacteris
• 2.4.10. Interaccions dels bascteris amb altres organismes
• 2.4.11. La identificació i classificació dels bacteris
• 2.4.12. «Filos» i «filogènia»
• 2.4.13. Utilització dels bacteris en la tecnologia i la indústria
• 2.4.14. Galería de fotos

 

 

 

 

2.5. LA DIFERENCIACIÓ ENTRE ELS BACTERIS PATÒGENS I ELS VIRUS

 

 

Cal diferenciar: els virus dels bacteris patògens. I així:

2.5.1. Malalties infeccioses bacterianes

2.5.2. Malalties infeccioses víriques

Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d’una infecció provocada per un microorganisme -com bacteris, fongs, virus, protozous i d’altres- o per prions. En el cas d’agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d’infecció, sinó d’infestació. L’especialitat en medicina que combat les infeccions és la infectologia.

Les malalties infeccioses es caracteritzen per l’aparició de símptomes tals com febre, malestar general i decaïment. Tota malaltia infecciosa passa per quatre etapes:

• El contagi. Quan una persona malalta emmalalteix una altra sana. És el contagi.
• El període d’incubació. Temps comprès entre l’entrada de l’agent fins a l’aparició dels seus primers símptomes. Aquí el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d’atac. El temps varia depenent de la malaltia.
• Un període de desenvolupament. Apareixen els símptomes característics.
• La convalescència. Es venç la malaltia i l’organisme es recupera.

És de precís portar aquí, per tal de completar aquest aspecte de les malalties infeccioses, els continguts que ofereixin més informació per saber-nemés. I així:

…VEGEM-M’HO:

• 2.5.3. La transmissibilitat de les malalties infeccioses
• 2.5.4. La classificació de les malalties infecciones:
•              2.5.4.1. Infeccions bacterianes
•              2.5.4.2.Infeccions víriques
•              2.5.4.3. Infeccions fúngiques
•              2.5.4.4. Infeccions per protozous
•              2.5.4.5. Infeccions per prions
• 2.5.5. La mortalitat que produeixen les malalties infecciones
• 2.5.6. L’aerobiologia
• 2.5.7.  El laboratori de microbiologia clínica

2.6. ELS ANTIBIÒTICS

Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los. Generalment, els antibiòtics actuen sobre eubacteris, o fins i tot sobre cèl·lules d’individus pluricel·lulars, animals o vegetals, provocant alteracions o de la paret cel·lular, o de la membrana protoplasmàtica, o de la síntesi proteica, o del metabolisme dels àcids nucleics.

…VEGEM-M’HO:

• 2.6.1. La història dels antobiòtics
• 2.6.2. El mecanisme de l’acció antibiòtica
• 2.6.3. La classificació d’antibiòtics
• 2.6.4. L’associació d’antibiòtics
• 2.6.5. L’abús dels antibiòtics
• 2.6.6. La producció comercial dels antibiòtics
• 2.6.7. Antibiòtics naturals de diferent origen: animal o vegetal 

Els antibiòtics, evidentment, han revolucionat la terapèutica d’un gran nombre de malalties. Es pot dir que totes les malalties d’etiologia eubacteriana resten incloses dins les possibilitats terapèutiques d’un antibiòtic o altre, i només algunes d’origen víric o fúngic en són del tot indiferents.

La medicina i la veterinària consumeixen la major part dels antibiòtics que actualment són produïts.

Cal recordar al doctor Alexander Fleming ja que el descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna iniciant l’anomenada «Era dels antibiòtics». Altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l’estreptomicina utilitzada per al tractament de la tuberculosi, salvant milions de vides. L’aportació científic de Fleming és doble ja que:

• A més de descobrir una molècula química, la penicil·lina…
• …, també va trobar una molècula enzimàtica amb activitat antibiòtica, la lisozima.

Més tard, han anat apareixen antibiòtics d’ampli espectre i avui en dia la industria farmacèutica produix una gran quantitat d’antibiòtics dins d’una llistat agrupat per classes segons el nom genèric, la marca comercial, la utilització, els efectes col·laterals i els mecanismes de la seva acció.