por
EN EL 78è ANIVERSARI DE LA MEVA NAIXENÇA…
MENTRESTANT RESPIRO, ESPERO…!
ENTRETANT ESPERO, ESTIMO…!
I AMB TOTS ELS QUI ESTIMO, VISC…!
Havent arribat la celebració del meu 78è aniversari, me n’adono que començo a trepitjar el darrer camí de la setantena, perquè l’any vinent -tota vegada festejats els 79 anys-, tal dia com avui, emprendré l’excursió de la vuitantena.Aquest any, per felicitar-me a mi mateix i rebre les felicitacions de tots vosaltres, no se m’acut altra cosa que rescatar algunes de les frases llatines que, dia darrera dia, adreço igualment als meus amics que també festegen anys.
I així, n’espigolo aquelles que em poden ajudar a entonar una cant per valorar la vida i, en conseqüència, també commemorar la meva naixença -l’inici de tot-, per copsar com n’és per a mi encara de necessari i productiu “aprofitar el temps” que passa ben veloç.
.
Una munió de sentències llatines -la majoria de les quals extretes d’algunes inscripcions que ens mostren els rellotges de sol de la nostra contrada- i, que en dansar per la meva memòria les escric aquí perquè no desapareguin.I és perquè -tractant-se del temps fugisser i de la meva edat ja avançada-, no sigui que el meu cervell emmalalteixi i em quedi sense poder gaudir de l’orientació que avui encara em dóna encara la rosa dels vents.
.
Per tant, l’inexorable pas del temps, pausat i compassat, que n’és el tema o el leitmotiv d’aquest 78è aniversari, ve a resultar com un petit obsequi que em faig a mi mateix per tal que cada frase m’acompanyi en aquesta excursió endegada per reflexionar i viure durant tot aquest any nou que avui començo:
.
– “CARPE DIEM” = “APROFITA EL DIA”. Dues paraules que, amb un to llunyà de la disbauxa amb què a voltes s’utilitzen, amb serenor i discreció aconsellen, més aviat, el bon aprofitament del temps actual i el gaudi festiu del moment present...
– “ARS LONGA, VITA BREVIS” = “L’ART ÉS DURABLE, LA VIDA ÉS BREU”. Sentència que mostra el contrast de la brevetat de la vida, en una clara al·lusió a la persistència temporal de l’art…
– “FESTINA LENTE” = “AFANYA’T A POC A POC”. Expressió aparentment contradictòria que, en voler-te donar molta pressa, et reclama que vagis ben a poc a poc…
– “LENTIORES TRISTIBUS, LAETISSIMUS VELOCISSIMAE DISCURRUNT” = “LES HORES PASSEN MOLT LENTES PER ALS PESSIMISTES, MOLT MÉS DE PRESSA PER ALS COFOIS”. Construcció llatina relacionada amb el pas de les hores que passen molt lentes per als pessimistes i entristits, però molt ràpides per als qui són prou feliços i s’ho passen bé…
– “SED FUGIT IRREPARABILE TEMPUS” = “EL TEMPS S’ESCOLA DE FORMA IRREPARABLEl”. Afirmació exacta que deixa entrellucar com el temps s’escorre de forma irreversible…
– “TEMPUS EST QUAEDAM PARS AETERNITATIS” = “EL TEMPS ÉS UNA PART DE L’ETERNITAT”. Una llegenda que pretén optimitzar la vida present al col·locar-la -si és que n’és posible- dins d’una part de l’eternitat…
– “TEMPUS OMNIA FERT, SED ET AUFERT OMNIA TEMPUS” = “EL TEMPS TOT HO PORTA I TOT S´HO EMPORTA”. Un magnífic contrast literari que descriu de quina manera tot allò que el temps ofereix, també s’ho emporta…
– “QUANTUM HAEC UMBRA PROGREDITUR, TANTUM VITA TUA MINUITUR” = “EN LA MESURA QUE LA TEVA OMBRA AVANÇA, LA TEVA VIDA S’ESCURÇA”. Proposició ben trobada i que relaciona el moviment de les hores de sol amb la vida que s’escapça mentrestant l’ombra avança…
.
Des de la meva jubilació laboral a l’any 2007 he anat escrivint pensaments i sentiments en aquesta plana web que, si algú ha arribat fins aquí, vol dir que resta disposat a llegir encara més, la qual cosa aconseguirà obrint el link de la mateixa:
I ja està. Des del meus 78 anys, que no són pas pocs, i per cert que comencen ja a ser-ne massa, amb el record ben viu -i una bona mala salut de ferro-, desitjo que qui em llegeixi, arribi també a aquestes alçades de la vida sa i estalvi.
.
Nogensmenys, em sento ben acompanyat per la meva muller i fills, així com també molt estimat per moltes persones conegudes d’antuvi i d’ara mateix.
.
I és per tot plegat que recullo de Ciceró aquella frase «DUM SPIRO, SPERO; DUM SPERO, AMO; DUM AMO, VIVO» que traduïda, a la meva manera, però prou fidel al seu sentit, expressa:
MENTRESTANT RESPIRO, ESPERO…!
ENTRETANT ESPERO, ESTIMO…!
I AMB TOTS ELS QUI ESTIMO, VISC…!
