por 
0. INTRODUCCIÓ
En aquest any de 2016 es compleixen, al ressò de la Diada de Sant Jordi, els 400 anys de la mort del clàssic escriptor de variada literatura anglès William Shakespeare, així com també de l’autor del «Quixot», nascut a la que se’n deia abans Castilla la Nueva -a Alcalá de Henares-, Miguel de Cervantes. D’aquí que es parli de grans celebracions i actes organitzats, a dojo i arreu…
I també una altra commemoració prou important d’aquest any 2016 n’és la celebració de «l’Any Llull» amb motiu del setè centenari de la mort del mallorquí Ramon Llull, gran pensador del Països catalans, propagador del multiculturalisme i de l’entesa entre els pobles, un del pares de l’Europa actual, promotor de l’escola d’idiomes, poeta, filòsof, matemàtic, escriptor, ermità i el primer a utilitzar el català com a llengua de divulgació científica i filosòfica.
1. ROSES I LLIBRES EN LA DIADA ESPLÈNDIDA DE SANT JORDI A CASA NOSTRA…
Va caure a les meves mans, ara fa vint anys, la redacció d’un alumne que, en ocasió de la festa literària que se celebra a les escoles de la nostra contrada en la Diada de Sant Jordi, va obtenir un guardó en el «Jocs Florals» de la Barcelona del segle passat.
Molt bé es podria intitular la peça literària en qüestió com:
«UN MÓN AL REVÉS»
Ben mirat és la metàfora irònica d’una reflexió que s’escau molt bé i s’ajusta perfectament al tarannà dels nostres dies en què la incoherència del sistema, en general, i la pèrdua de prou valors esdevenen manifestos. Tanmateix, i després de la lectura valorativa, que se’n faci de la faula, cadascú/na pot retornar, al lloc que millor li correspongui, a les essències originals…
Diu així aquesta composició literària premiada:
“… Ja hi tornem a ser… Un altre cop amb el rotllo de Sant Jordi, ja està bé…! Què us he fet jo…? Per què m’empipeu…? Per què sempre m’han de fer la punyeta amb Sant Jordi…? Com a ecologista penso que aquest senyor va ser un criminal de pel·lícula italiana de sèrie B… o de la C. Mira que carregar-se l’últim exemplar viu a Catalunya de Dracotorracollonis…!
A la nostra època hauríem posat aquest senyor, la seva llança i el cavall a la cadira elèctrica per assassí d’animals en perill d’extinció. Quanta sang…! Quina porqueria…! Mira que no haver pensat en les pobres dones de neteja…!!!
A mi, en realitat el que m’agradaria és parlar més del drac… Ningú no l’estima, pobret drac… Hi ha cel per als dracs…? Tenia fill…? Muller…? Estava treballant quan el varen matar…? O potser estava a l’atur…? Tenia contracte…? Temporal o estable…? Varen indemnitzar la dragoneta i els dragonets…? Va tenir temps de fer testament…? Tenia assegurança de vida…?
I Sant Jordi…? De què anava…? De “chulo picinas”…? Qui li manava salvar la princesa…? El cavall era de propietat o de lloguer…? De quina fusta era la llança…? Era fan d’algú o d’alguna…? Era català…? Immigrant…? Era blanc…? O només ho era el cavall…? I si no s’havia de casar amb la princesa, per què la va salvar…? Quant li varen pagar per la feina…? Valia la pena la princesa per muntar aquell sidral…?
I la princesa…? Era pija…? Era grassoneta o primeta…? De quina marca portava els texans…? Per què no va fer trampes al sorteig…? Que era babau…? Les princeses són babaus…? O només ho fan veure…?
De fet els dracs sempre han estat uns animals simpàtics. I a més em sembla que, en aquesta història, en van fer un gra massa. Segur que el drac era tan petit com els que es veuen ara, perquè tothom es creu un sant…!!! Tanta història només per aconseguir que la gent compri una rosa aquest dia…? Hauria estat el mateix si hagués guanyat el drac…? Segur que el drac era tan català com en Jordi. Per què no celebrem el Dia del Drac…? Es podria substituir la rosa per una bossa de mosques per donar a menjar els dracs que encara queden vius i així evitaríem l’extinció de les roses. Segur que la festa tindria una gran acceptació en tot el món. Per això declaro el 23 d’abril, en nom de l’Associació de Dracs Catalans:
«DIA DEL DRAC»
I si fins a aquest punt de la presentació s’ha utilitzat l’Enciclopèdia lliure “Wikipedia” per presentar diferents aspectes sobre “Sant Jordi” (com s’ha pogut comprovar en polsar les imatges insertades), a partir d’aquest moment, en clicar cada foto s’obrirà un video musical que ha d’ocupar tota la pantalla en tota la seva grandària d’acord amb el gust del lector…
Al bell mig de la primavera el calendari anual ens assenyala el patró de Catalunya -Sant Jordi- i ens torna a recordar, amb el seu esplendor popular i mediàtic, que la cultura en forma de llibre i la tendresa feta rosa, esdevenen uns companys de viatge amables de conrear…
1.1. LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…
1.2. ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS …
I uns dies més enllà – cal també recordar-ho- la previsió d’una excursió esforçada cap a la màgica muntanya per celebrar la patrona de Catalunya i el record tradicional -amb el respecte degut a totes les creences o increences religioses- de la Mare de Déu de Montserrat.
1.3. ENTRE EL 23 I EL DIA 27 D’ABRIL. SANT JORDI I LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT …
En un breu període de temps, comprés entre els dies 23 i 27 d’abril, dues festes identifiquen, doncs, el nostre col·lectiu. Plau que en un país petit, però fort com el nostre, es disposi d’uns referents propis -diguem-ne també signes d’identitat- que ens ajudin a navegar sense por de perdre el nord i mantenir-nos amatents per retrobar llegendes, sentiments, llibres i més llibres, roses vermelles i de tot color, festa al carrer, pelegrinatge, enamoraments i sentit de pertanyença.
1.4. DIADA DE SANT JORDI PLENA DE LLIBRES…
Una jornada esplèndida que s’esmuny per entre tots els racons de Catalunya i que mena també cap el record de l’origen del Dia del llibre que va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a instàncies de l’escriptor valencià, establert a Barcelona -Vicenç Clavell-, que el va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de la Ciutat Comtal.
Llibres per desvetllar la imaginació, reflexionar i recórrer la història de la vida.
1.5. DIADA DE SANT JORDI CORULLA DE ROSES…
També una jornada de flors, terra la nostra que es vesteix de roses que donen un caire alegre, festiu i perfumat a la celebració de cada any. Commemoració festiva la del 23 d’abril. Recordança d’un màrtir del segle IV d.C., de nom Jordi -que en grec significa llaurador o pagès- de veneració i popularitat universal en el món cristià. Viatjant arreu del món trobem la figura de Sant Jordi en escultures, pintures, monedes, segells, banderes, joies, vestits, rajoles, mobles, ceràmica, peces d’orfebreria, brodats, miniatures i en persones que se’n diuen…
Roses per resplendir colors, suscitar perfums i estrènyer els llaços de l’estimació.
2. MIRANT ENRERA, VIVINT EL PRESENT I TOT ESCATINT EL FUTUR: LA HISTÒRIA DEL «JOCS FLORALS»
En celebrar la festa de Sant Jordi és obligat girar els ulls al passat per viure el present i escatir el futur.
Vull destacar de forma preeminent aquells «Jocs Florals» de l’escola perquè la nostra mirada giri cap a aquell concurs poètic anual instituït a Tolosa de Llenguadoc al 1323 per un grup de poetes desitjosos de mantenir les tradicions líriques. Aquest grup, anomenat inicialment «Consistori de la Gaia Ciència», resulta ser la societat catalana més antiga coneguda. A l’any 1393 el rei Joan I instituí la festa de la «Gaia Ciència» a Barcelona.
Deixant de banda els esdeveniments luctuosos que sota el pas de les centúries estroncaren tantes llibertats, aquell certamen literari instituït el 1393, amb la voluntat de restablir els «Jocs de la Gaia Ciència», la ciutat de Barcelona els restaurà el 1859, tot i que celebrats prou anys, els «Jocs Florals» hagueren de convocar-se durant dècades privadament o a l’exili, per renéixer, finalment, a l’any 1978 posant de manifest a la rosa del quatre vents els lemes de la seva convocatòria:
LA PÀTRIA
El país del pares, el lloc de la naixença o de la vivència volguda, la contrada d’origen, la creació de cada generació, la conquesta contínua… La pátria és la nació o unitat històrico-cultural on se senten identificats els qui han nascut en aquesta col·lectivitat o en formen part. La casa pairal de tots…
LA FE
La fidelitat, el convenciment íntim, la paraula donada, la perseverança, l’autenticitat, l’honorabilitat… La fe és l’altre aspecte que conforma el lema dels Jocs florals i es basa en la confiança de la gent del poble que ha de portar la pàtria als més alts nivells de prosteritat. La conquesta del cim…
L’AMOR
L’afecció profunda, l’adhesió intensa, el desig i l’interès, l’atenció afectuosa, la voluntat d’unió, l’objecte d’estimació… El reconeixement dels drets i deures de tots, l’atenció tendre i afectuosa vers al feble i al malalt. La bona sintonia, el diàleg respectuós i la posada en comú de totes les idees…
3. ELS «JOCS FLORALS» A L´ESCOLA. RECORDS EN REFERÈNCIA A LA “MARCA ADOLESCENT”, ENFRONT DE “LA MARCA MADURESA”
Han passat molts anys que alumnes i professors celebràvem una festa a l’escola i que les noves generacions segueixen celebrant tot promocionant-la, generalment, en la Diada de Sant Jordi…
… eren els nostres «Jocs Florals». Una festa en què una presència notable d’alumnes, artífexs de produccions assuejades per la màgia creativa d’una construcció literària, esbatanaven les finestres del seu món interior i exterior, en una participació magnífica, tant en vers com en prosa poètica o senzillament en prosa ben estructurada.
La temàtica de «marca adolescent» d’aquell temps ja pretèrit (pensaments, sentiments i realitats fruit de les pròpies percepcions del moment sobre la vida i la mort, la pau i la destrucció, l’amor i el desencís…) cadascú/na la segueix escrivint avui en el llibre de la seva vida personal -entre tristeses i angoixes, amb goigs i esperances-, però amb la «marca maduresa» del moment present.
3.1. LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…
3.2. ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS …
FELICITATS A TOTHOM EN LA DIADA ANYAL DE SANT JORDI…!!!
REPERTORI DE VIDEOS MÚSICO-LITERARIS INSERTATS EN CADASCUNA DE LES FOTOS…
1. Joan Manel Serrat. “Paraules d’amor” / 2. Popular catalana. “El cant dels ocells”. Pau Casals / 3. Diada de Sant Jordi a Catalunya. Homenatge a la rosa / 4. Joan Manel Serrat. “Cancó de matinada” / 5. Raimon. “Veles e vents” (AusiàsMarch). / 6. Miquel Martí I Pol. “El poble”. / 7. Salvador Espriu. “He mirat aquesta terra”. / 8. Guillermina Mota. “Màgia”. / 9. Sardana. “La santa espina”.
10. Lluís Llach. “Viatge a Ítaca”. / 11. Parc natural de la muntanya de Montserrat./ 12. El Virolai: “Rosa d’abril, morena de la serra…”. / 13. El Monestir benedictí de Montserrat. / 14. Escolania de Montserrat. / 15. Imatges de Catalunya. / 16. La llegenda de Sant Jordi (I). Llengua anglesa. / 17. Josep Carner. “Aigües de la primavera”. / 18. La llegenda de Sant Jordi (II). Llengua castellana. / 19. Joan Salvat-Papaseït. “Res no és mesquí”.
20. Els Pets. “No n’hi ha prou en ser català”. / 21. La llegenda de Sant Jordi (III).Llengua catalana. / 22. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 23. Sobre el Comte Guifré el Pelós. / 24. Què és Catalunya? / 25. Barcelona 1900. / 26. Himne Nacional de Catalunya. “Els segadors”. / 27. Himne de l’Orfeó Català. “El cant de la senyera”. / 28. Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides: “Jo sóc català…”. / 29. L’estrella del dia de Sant Jordi: “La novel·la”.
30. Antologia de “poesia catalana”. / 31. El “teatre català” al servei del públic. / 32. Montserrat Caballé – Freddie Mercury. “Barcelona”. / 33. El conjunt de Sau. “El tren de mitjanit”. / 34. Sopa de cabra. “Camins”. / 35. Maria del Mar Bonet. “El país secret”. / 36. Gerard Quintana. “Barcelona en colors”. / 37. Cris Juanico.“Suament em mata aquella cançó”. / 38. Rolando Villazón, des del gran teatre del Liceu de BCN canta: “Rosó”. / 39. Whiskyn’s. “No tornaran”.
40. Menaix a Truà. “No hi ha ningú com tu”. / 41. Gossos. “No tinguis por”. / 42. Obrint pas. “Som” (lletra de Martí i Pol). / 43. La Trinca. “Com el Far-West no hi ha res”. / 44. Pau Riba. “Simfonia número dos”. / 45. Jaume Sisa. “Qualsevol nit pot sortir el sol”. / 46. Quico Pi de la Serra / Joan Manel Serrat. “El meu carrer”. / 47. Josep Carreras / Jaume Aragall. “L’emigrant”. / 48. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 49. Joan Manel Serrat. D’un temps i d’un país: “Anirem tots cap al cel…”.
