por
EL SOLSTICI D’ESTIU I SANT JOAN ALS PAÏSOS CATALANS
Un any més a la motxilla de la vida ha arribat el solstici d’estiu en aquest 21 de juny de l’anys 2026 per acompanyar i descobrir la festa de Sant Joan als Països catalans i arreu on s’hi celebra aquesta festa a l’inici d’aquesta estació estiuenca i festiva…
La festa de Sant Joan, que se celebra la nit del 23 al 24 de juny a Catalunya, és una de les celebracions més especials de l’any perquè coincideix amb el solstici d’estiu, el moment en què el dia és més llarg i la nit més curta. Antigament, aquesta data es relacionava amb rituals de foc per donar força al sol i espantar els mals esperits, i avui encara es conserva aquest sentit simbòlic de renovació, llum i energia.
El foc és el gran protagonista de la festa. Les fogueres s’encenen a places, carrers i platges, i la gent s’hi reuneix per celebrar, menjar coca de Sant Joan i compartir la nit amb família i amics. Aquestes flames recorden la tradició ancestral de purificació i de celebració del pas d’una etapa a una altra.
Un altre element essencial són els petards i els castells d’artifici, que omplen el cel de soroll i colors. El soroll dels petards simbolitza, en part, la voluntat d’allunyar les energies negatives, mentre que els focs artificials converteixen la nit en un espectacle visual que acompanya la festa fins ben entrada la matinada.
En moltes celebracions també es fa servir la ginesta, una planta groga molt present a la cultura mediterrània, que simbolitza l’arribada de l’estiu i la vitalitat de la natura en plena estació càlida.
Un dels moments més emblemàtics és l’arribada de la Flama del Canigó, una flama que neix al cim del Canigó i que es reparteix per tots els territoris de parla catalana. Aquesta flama encén moltes de les fogueres de Sant Joan i representa la continuïtat de la cultura, la llengua i les tradicions compartides.
I, un anys més, tornem a les estrofes que el poeta i dramturg J. Maragall, com un profeta dels temps actuals, ens deixà escrites perquè les recitéssim arreu esperançats i arreu amb el pensament posat a tots el Països catalans:
«Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any. / Cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, /de Ponent i de Llevant… / I en fareu també en la Serra / perquè els vegin més enllà… /
…I el crit d’una sola llengua /s’alci dels llocs més distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de llibertat…!»
