EN LA DIADA DE SANT JORDI, QUÈ HI PINTA EL DRAC…? ¿I EL CAVALLER…? ¿I  LA PRINCESA…? I ELS LLIBRES…? I LES ROSES…?

EN LA DIADA DE SANT JORDI DE L’ANY 2026

QUÈ HI PINTA EL DRAC…? ¿I EL CAVALLER…? ¿I  LA PRINCESA…?

I ELS LLIBRES…? I LES ROSES…?

LA FAULA D’UN DRAC CONVERTIDA EN METÀFORA EN LA DIADA DE SANT JORDI

Va caure a les meves mans, ara fa tres dècades, la redacció d’un alumne que, en ocasió de la festa literària que se celebra a les escoles de la nostra contrada en la Diada de Sant Jordi, va obtenir un guardó en els Jocs Florals de la Barcelona del segle passat.

Podria intitular la peça literària en qüestió com un “Un món al revés”. Ben mirat podreu llegir la metàfora irònica d’una reflexió que s’escau molt bé i s’ajusta perfectament al tarannà dels nostres dies en què la incoherència del sistema, en general, i la pèrdua de prou valors, esdevenen manifestos i perturbadors. Tanmateix, i després de feta la seva lectura valorativa de la faula, cadascú/na pot retornar, al lloc que millor els correspongui, cap a les essències originals de la celebració d’aquest 2026 en la Diada de Sant Jordi…

“… Ja hi tornem a ser… Un altre cop amb el rotllo de Sant Jordi, ja està bé…! Què us he fet jo…? Per què m’empipeu…? Per què sempre m’han de fer la punyeta amb Sant Jordi…? Com a ecologista penso que aquest senyor, anomenat Jordi, va ser un criminal. Mira que carregar-se l’últim exemplar viu a Catalunya de Dracotorracollonis…!

En èpoques anteriors hauríen posat aquest senyor, la seva llança i el cavall a la cadira elèctrica per assassí d’animals en perill d’extinció. Quanta sang…! Quina porqueria…! Mira que no haver pensat en les pobres dones de neteja…!

A mi, en realitat el que m’agradaria és parlar més del drac…! Ningú no l’estima, pobret drac…! Hi ha cel per als dracs…? Tenia fill o alguna filla…? I muller…? Estava treballant quan el varen matar…? O potser estava a l’atur…? Tenia contracte…? Temporal o estable…? Varen indemnitzar la dragoneta i els dragonets…? Va tenir temps de fer testament…? Tenia assegurança de vida…?

I Sant Jordi…? De què anava…? De “chulo”…? Qui li manava salvar la princesa…? El cavall era de propietat o de lloguer…? De quina fusta era la llança o de ferro…? Era fan d’algú o d’alguna…? Era català…? Immigrant…? Era blanc…? O només ho era el cavall…? I si no s’havia de casar amb la princesa, per què la va salvar…? Quant li varen pagar per la feina de matar el drac…? Valia la pena la princesa per muntar aquell sidral…?

I la princesa…? Era pija…? Era grassoneta o primeta…? De quina marca portava els texans…? Per què no va fer trampes al sorteig…? Que era babau…? Les princeses són babaus…? O només ho fan veure…?

De fet els dracs sempre han estat uns animals simpàtics. I a més em sembla que, en aquesta història, en van fer un gra massa. Segur que el drac era tan petit com els que es veuen ara, perquè tothom es creu un sant…! Tanta història només per aconseguir que la gent compri una rosa aquest dia…? Hauria estat el mateix si hagués guanyat el drac…? Segur que el drac era tan català com en Jordi. Per què no celebrem el Dia del Drac…? Es podria substituir la rosa per una bossa de mosques per donar a menjar els dracs que encara queden vius i així evitaríem l’extinció de les roses. Segur que la festa tindria una gran acceptació en tot el món. Per això declaro el 23 d’abril, en nom de l’Associació de Dracs Catalans, “Dia del Drac”…!

LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP

ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

I LA PREVISIÓ D’UNA EXCURSIO -UNS DIES ENLLÀ- A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

Al bell mig de la primavera el calendari anual ens assenyala el patró de Catalunya -Sant Jordi- i ens torna a recordar, amb el seu esplendor popular i mediàtic, que la cultura en forma de llibre i la tendresa feta rosa, esdevenen uns companys de viatge amables de conrear…

I uns dies més enllà – cal també recordar-ho-, la previsió d’una excursió esforçada cap a la màgica muntanya per celebrar la patrona de Catalunya i el record tradicional -amb el respecte degut a totes les creences o increences religioses-, de la Mare de Déu de Montserrat.

En un breu període de temps, comprés entre els dies 23 i 27 d’abril, dues festes identifiquen, doncs, el nostre col·lectiu. Plau que en un país petit, però fort com el nostre, es disposi d’uns referents propis -diguem-ne també signes d’identitat- que ens ajudin a navegar sense por de perdre el nord i mantenir-nos amatents per retrobar llegendes, sentiments, llibres i més llibres, roses vermelles i de tot color, festa al carrer, pelegrinatge, enamoraments i sentit de pertinença.

DIADA DE SANT JORDI PLENA DE LLIBRES…!

Una jornada esplèndida que s’esmuny per entre tots els racons de Catalunya i que mena també cap el record de l’origen del Dia del llibre que va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes. La llegenda diu que Sant Jordi matà el drac. De la sang en brollà una rosa, que el cavaller regalà a la princesa. D’aquet fet imaginari, fa un segle,  l’escriptor valencià Vicent Clavel, establert a Barcelona va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de la Ciutat Comtal. Tanmateix, cada 23 d’abril se celebra en tot el planeta el ‘Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor’ des que es va acordar en la 28a reunió de la UNESCO, celebrada a París entre el 25 d’octubre i 16 de novembre de 1995, que així fos. Els arguments aportats per l’organització dedicada al foment de l’Educació, la Ciència i la Cultura, pertanyent a l’ONU i va ser (segons dicta el punt 3.18 de la resolució allí acordada) perquè el 23 d’abril de 1616 van coincidir els decessos de Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega.

Fem un simulacre personal, a mode d’enquesta, sobre els hàbits lectors…? Paral·lelament i tant debó el nostre intransferible resultat no topi amb la crua realitat esposada a continuació: un terç de la població espanyola mai no llegeix.

• Molts diuen que no els interessa.
• Que no tenen temps.
• Que Internet i la TV o la digitalització ja no fa gens necessari aquest instrument.

Quina pena…! Però no es tracta de veure-hi foscor. Hem de ser realistes i dir les coses pel seu nom. Més que mai i mal que ens pesi, perquè:

• El llibre dóna vida.
• El llibre aporta experiències.
• El llibre ens permet viatjar a d‘altres cultures.
• El llibre alimenta la nostra ment.
• El llibre genera esperit crític.
• El llibre provoca diàleg i contrast d ́opinions entre autor i lector.
• El llibre ensenya a veure i viure.
• El llibre transmet valors.
• El llibre fa créixer el nivell de coneixements.
• El llibre deixa un pòsit de serenor i reflexió a la nostra ment.
• El llibre activa una forta sotragada al nostre interior.

LLIBRES PER DESVETLLAR LA IMAGINACIO,  FORNIR ALIMENTAR EL CAP

I

RECORRER LA HISTORIA DE LA VIDA

DIADA DE SANT JORDI CORULLA DE ROSES…!

També una jornada de flors, terra la nostra que es vesteix de roses que donen un caire alegre, festiu i perfumat a la celebració de cada any. Commemoració festiva la del 23 d’abril. Recordança d’un màrtir del segle IV d.C., de nom Jordi -que en grec significa llaurador o pagès- de veneració i popularitat universal en el món cristià. Viatjant arreu del món trobem la figura de Sant Jordi en escultures, pintures, monedes, segells, banderes, joies, vestits, rajoles, mobles, ceràmica, peces d’orfebreria, brodats, miniatures i en persones que se’n diuen…I en parlar de la importància de la lectura, també ens cal parlar i respectar la natura, i el que avui en denominem medi ambient.

Se’m, dóna per escollir una flor per excel·lència -la rosa- com una metàfora que m’ha de servir per arribar a copsar el pas del temps durant el cicle de la naturales.

La rosa, la flor perfumada i variada del roser:

I amb la seva fragància i delicadesa -«no le toques ya más, (como) así es la rosa», deia Juan Ramón Jiménez quan l’aplicava a un poema, la seva fragància bé sabem que no només perfuma, sinó que oxigena les nostres vides i omple de misteri i de bellesa cadascuna de les quatre estacions de la nostra contrada:

• El boix grèvol hivernal per Nadal, així com una gran varietat de plantes boscanes…
• La ginesta groga -tan significativa- en començar l’estiu per Sant Joan, així com els fruits saborosos que apaivaguen la calor…
• La verema al començar la tardor i la magnífica policromia de la varietat de fulles de tots els arbres caducs per Tots Sants…
• I cada primavera -quan arriba la Pasqua-, amb l’esclat dels brots verds que es transformem en flors de mil formes i colors….

ROSES PER RESPLENDIR COLORS, SUSCITAR PERFUMS, AMOROSIR ELS CORS

I

ESTRENYER TOTS ELS LLAÇOS DE L’ESTIMACIO

BONA DIADA DE SANT JORDI 2026 PER A TOTHOM…!