por 
1. LA FOTOGRAFIA
PORTAL DE LA FOTOGRAFÍA / CONCEPTOS SOBRE LA FOTOGRAFÍA
[ En prémer els conceptes colorejats de vermell, així com també de blau, alguns de color taronja o també de color verd i, fins i tot, de color fúcsia, s’obrirà una més extensa i comprensiva informació respecte del contingut fefaent amb què es desenvolupa tot el tema d’aquest apartat en qüestió ]
.
1.1.1. LA FOTOGRAFIA COM A ART. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
La fotografia és l’art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d’emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.
En la càmera obscura s’aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pel·lícules sensibles. En canvi, ara s’empren també sensors digitals.
Cadascuna de les imatges obtingudes per aquest procediment s’anomena, per extensió, fotografia.
La paraula fotografia prové del grec i significa “dibuixar amb la llum” (de photós, llum, i graphe, escriptura).
.
La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d’imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes des dels seus inicis. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tota mena de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d’Eadweard Muybridge (1887). Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d’anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat.
Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment:
- El material sensible,
- La càmera fotogràfica i
- El laboratori fotogràfic, que presenten característiques força variables.
Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista (o exposició), i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible.
La menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir. Segons que el material sensible emprat permeti l’obtenció d’imatges en color o només en blanc i negre, hom parla de fotografia en color i de fotografia en blanc i negre, respectivament.
- 1. La etimología del concepto “fotografía”
- 2. El proceso fotográfico
- 3. La Historia de la fotografía
- 4. El funcionamiento de la cámara fotográfica
- 5. Las aplicaciones científicas de la fotografía
- 6. La Fotografía como arte
- 7. Los derechos fotográficos de autor
- 8. La fotografía móvil: una nueva era
- 9. Véase también
.
1.2. LA HISTORIA DE LA FOTOGRAFÍA
1.2.1. EL RECORREGUT HISTÒRIC DE LA FOTOGRAFIA
Els inicis de la història de la fotografia es remunten a l’antiguitat i, durant el segle XVIII, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l’observació d’algunes substàncies o materials sensibles visiblement alterades per l’exposició a la llum. La unió d’aquests dos fenòmens va portar a la captura d’imatges.
Després de molts intents fallits, el 1821, Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) va obtenir els primers resultats; va desenvolupar un procés al qual va anomenar heliografia (primer procediment fotogràfic anunciat públicament) que requeria uns minuts d’exposició a la cambra.
Aquest va coincidir amb Louis-Jacques-Mandé Daguerre (1787-1851), que per separat, dugué a terme un nou invent: el daguerrotip. Ben aviat, però, aquests processos varen tenir competència. William Henry Fox Talbot (1800-1877) va inventar la impressió negativa de calotips (o talbotips) amb la característica més important de la fotografia: la multiplicitat d’exemplars.
Dels negatius fotogàfics se’n treien tants positius com es necessitaven; es passava de la imatge única a la imatge multiplicable en paper.
Innovacions posteriors provoquen una reducció del temps d’exposició requerit de minuts a segons i finalment, a una fracció de segon. Durant l’última dècada del segle xx, es va revolucionar completament la fotografia amb la introducció comercial de càmeres digitals. A partir del segle XXI, l’actualitat, els mètodes fotoquímics tradicionals van passar a segon pla pel fet que els avantatges pràctics de la nova tecnologia van ser molt més apreciats ràpidament.
La fotografia va començar com un mitjà de representació i en poc temps es va convertir en una indústria que es va endinsar arreu del món.
La fotografia, com a mitjà de gran abast de l’expressió i de comunicacions, ofereix una varietat infinita d’opinions, interpretacions i d’execucions Ansel Adams
.
El principal objectiu de la fotografia és comunicar.
La fotografia segueix l’esquema bàsic de la comunicació, per tant és considerada una eina de comunicació no verbal que ha permès estudiar tots els aspectes relacionats amb el pas del temps, el progrés i l’evolució de les coses.
.
ESQUEMA BÀSIC
Emisor = Fotografia, imatge / Receptor = L’espectador / Missatge= Què transmet / Canal = Fotografia, imatge / Codi = Visual – La Vista / Context = Situación – Context
Etimològicament, fotografia prové del grec antic φῶς (llum) i γράφειν (escriure / dibuixar). Així doncs, la fotografia és allò que “escriu la llum / dibuixa la llum”.
La paraula fotografia s’atribueix a John Frederick William Herschel (1792-1871) el 1839, igual que els termes negatiu i positiu. (Posteriorment, quan es va reduir dràsticament el temps d’exposició, va aportar el terme instantània). Tot i que Herschel figura com a creador d’aquesta paraula, l’havia anomenat abans així Hércules Florence (1804-1879).
.
1.2.2. HISTÒRIA DEL TERME «FOTOGRAFIA»
L’any 1833, Hércules Florence (1804-1879) va idear un procediment al qual, amb el permís de John Frederick William Herschel, anomenà fotografia. Amb aquest va aconseguir reproduir documents en paper mitjançant nitrat de plata utilitzant la càmera fosca. Seguidament d’aquest procediment, va aparèixer la poligrafia, que també havia estat utilitzada per Florence en usos personals.
El fet de la unió d’aquests dos sistemes, va donar l’oportunitat de reproduir molts documents.
Aquests es relacionaven amb la via cultivada per:
- Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) i
- William Henry Fox Talbot (1800-1877)
Aquests dos personatges buscaven suplir les tècniques calcogràfiques i la litografia, que abocarien als primers processos otomecànics, mentre que Florence ho volia abocar més a l’aspecte fotogràfic. Tots aquests processos van ser oblidats fins que Boris Kossoy (1941-?) els va rescatar l’any 1977 i va reclamar el dret que Florence figurés entre els inventors, així com la paternitat del terme fotografia.
.
1.2.3. ELS ANTECEDENTS, EN REFERÈNCIA A LA FOTOGRAFIA
Els antecedents més immediats de la fotografia es van perfilar a finals del segle XVIII i en plena època de les Llums.
La fotografia va sorgir definitivament en el segle XIX, quan es van definir els principals aspectes de la societat industrial.
L’aparició de la fotografia fou el resultat de tot un seguit d’experiments que es dugueren a terme al llarg dels segles per tal d’aconseguir plasmar la realitat sense tenir la necessitat que l’home hagués d’intervenir en el procés.
Els principals antecedents de la fotografia són:
- La cambra fosca (obscura) i
- Les investigacions sobre les substàncies fotosensibles.
La cambra obscura, ja coneguda amb Aristòtil durant l’Antiguitat Clàssica, s’utilitzava per estudiar els eclipsis solars. Aquest instrument òptic se’l relacionà amb els estudis que es realitzaren sobre el comportament de la llum i com funciona la visió de l’ésser humà.
Tot i això, no fou fins al Renaixement que s’ampliaren els usos de la cambra obscura en els diferents àmbits, com en l’artístic.
La cambra obscura servia per copiar retrats, paisatges, així com altres elements, i l’utilitzaven, sobretot, pintors i arquitectes per realitzar els seus projectes.
.
La tècnica consistia a dibuixar sobre un paper translúcid de manera precisa i perfeccionant cada vegada més la perspectiva del que es volia plasmar. Les cambres inicials eren habitacions, però més tard s’anaren modificant de manera que era possible l’ús de la cambra obscura.
Entre els diferents autors podem destacar per una banda, a Johann Zahn (1631-1707), que al segle XVII va inventar una taula de dibuix portàtil que representava la cambra, però atribuint-li dimensions reduïdes i portabilitat.
Per l’altra banda, entre altres artistes, destaca el pintor Charles-André van Loo (1705-1765) que realitzà un retrat familiar.
El primer pas d’aproximació en l’evolució de la càmera, destaca Girolamo Cardano (1501-1576) que optà substituir el forat estenopeic per una lent per millorar la visió.
La consolidació de la tècnica i la difusió total de la cambra fosca va ser la publicació el 1558 de l’obra Magiae Naturalis de Giovanni Battista della Porta (1540-1615), eminent savi que sovint ha estat considerat erròniament com l’inventor de la cambra fosca. No obstant això, el que intentà va ser buscar una funció més lúdica i educativa per a l’instrument òptic. El 1588 publicà una nova edició de Magiae Naturalis en la qual va donar a conèixer els seus possibles usos.
En aquest apartat -en prémer el coloreat de verd-, es pot seguir l’evolució del descobriment fotográfic d’acord amb la numeració establerta a continuació:
- 1.2.1.1. Cronologia de l’evolució tècnica
- 1.2.1.2. Primera fotografia a Catalunya
- 1.2.1.3. Gèneres fotogràfics del segle XIX
- 1.2.1.4. Gèneres fotogràfics del segle XX
- 1.2.1.5. La fotografia al segle XXI
.
- 1. Antecedentes de la fotografía
- 2. Los inicios de la fotografía
- 3. La fotografía en las artes visuales
- 4. La Fotografía en el siglo XX: desde 1900 hasta la Segunda Guerra Mundial
- 5. La fotografía a partir de 1945
- 6. La fotografía en el siglo XXI: el proceso de la digitalización
- 7. Véase también
.
AMPLIACIÓN TEMÁTICA
Categoría: la fotografía / Fotógrafos / Fotografía por país / Fotografía por tema / Fotografía digital / Fotografía subacuática / Archivos de fotografía / Fotonovela / Revistas de fotografía / Sitios web de fotografía / Técnicas fotográficas
2. EL CINE O LA CINEMATOGRAFÍA
EL PORTAL DEL CINE / CONCEPTOS SOBRE EL CINE
[ En prémer els conceptes colorejats de vermell, així com també de blau, alguns de color taronja o també de color verd i, fins i tot, de color fúcsia, s’obrirà una més extensa i comprensiva informació respecte del contingut fefaent amb què es desenvolupa tot el tema d’aquest apartat en qüestió ]
.
2.1. EL CINE O LA CINEMATOGRAFIA
2.1.1. LA CINEMATOGRAFIA, TAMBÉ DITA CINEMA
El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l’art de fer films cinematogràfics.
Es tracta d’aprofitar la il·lusió de moviment produïda pel visionat d’imatges fixes, però que canvien molt ràpidament. En el cinema aquestes imatges es projecten sobre una pantalla en un ambient de penombra o foscor. Aquestes imatges fixes s’han enregistrat prèviament sobre una pel·lícula de cel·luloide, l’una a continuació de l’altra, reproduïdes mitjançant -inicialment-un aparell anomenat cinematògraf.
En el cinema modern hom projecta les imatges fixes -mitjançant el cinematògraf-, habitualment a una freqüència de 24 fotogrames per segon.
L’esmentada sensació de moviment es genera al cervell de l’observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.
Com que hi ha sis arts clàssiques, el cinema és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l’art plàstica en moviment que compendia totes les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es troben a Hollywood i a Bollywood.
.
- 1. La Historia del cine
- 2. La realización cinematográfica
- 3. Los géneros cinematográficos
- 4. El negocio del cine
- 5. La teoría del cine
- 6. Los formatos cinematográficos
- 7. Los premios cinematográficos
- 8. Véase también
Igualment, en prémer el colorejat de taronja o de blau, es pot accedir a una ulterior informació sobre el cinema. I així:
Cinema independent / Cinema d’animació / Cinema documental / Cinema experimental / Cinema d’autor / Cinema pornogràfic / Cinema social / Cinema propagandístic
Cinema català / Arts audiovisuals / Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques / Festival Internacional de Cinema de Catalunya / Història de la música en el cinema / Gènere cinematogràfic / Arxiu cinematogràfic / Cinema rus i soviètic / Pel·lícules considerades les millors de tots els temps / Llista de les pitjors pel·lícules de la història del cinema
Test de Bechdel / Camerinos / Dispositiu cinematogràfic / Festivals de cine / El cine de América Latina / El cine para ciegos (ver audiodescripción) / Cine digital / El cortometraje / El dispositivo cinematográfico / El largometraje / La película / La televisión / El turismo cinematográfico / videoarte/ Historia de los videojuegos / Corrientes cinematográficas / Estudios cinematográficos / Teoría cinematográfica / La iluminación en el cine
2.2.1. LA RETROSPECTIVA O HISTÒRIA DEL CINEMA
La historia del cine, como espectáculo, comenzó en París el 28 de diciembre de 1895.
Desde entonces ha experimentado una serie de cambios en varios sentidos. Por un lado, la tecnología del cinematógrafo ha evolucionado mucho:
- Desde sus inicios con el cine mudo de los hermanos Lumière…
- hasta el cine digital del siglo XXI.
Por otro lado, ha evolucionado el lenguaje cinematográfico, incluidas las convenciones del género, y el uso de planos visuales.
Además han surgido así distintos géneros cinematográficos. El cine ha evolucionado con la sociedad, desarrollándose distintos movimientos cinematográficos.
.
- 1. El inicio del cine
- 1.1. Los primeros pasos del cine: creación del cinematógrafo
- 1.2. La primera proyección cinematográfica (28 de diciembre de 1895)
- 1.3. Éxitos y distribución
- 1.4. La discusión acerca de la percepción de movimiento aparente
- 1.5. Otras personas en la historia del cine
- 1.6. Hollywood y el Star System
- 1.7. El cine mudo
- 1.8. El cine mudo europeo
- 1.9. La creación del lenguaje cinematográfico
- 2. Las corrientes cinematográficas
- 3. La crisis de Hollywood y los nuevos rumbos del cine
- 4. El cine reciente
- 5. El cine en el siglo XXI
- 6. Véase también ulteriores informaciones
.
Encara que no sigui gaire clar con començà realment la història del cinema, la primera exhibició d’un film es dugué a terme al Saló Índia del Grand Café de París el 28 de desembre de 1895.
Aquell dia els germans Lumière van presentar públicament el cinematògraf en un acte que va causar commoció entre la trentena d’espectadors que van assistir-hi.
La sortida dels obrers de la fàbrica va ser la primera pel·lícula projectada en aquest esdeveniment, per la qual cosa es va convertir en la primera pel·lícula que es va presentar en una sessió de pagament de la història del cinema.
D’aquesta manera, va néixer aquest fenomen que amb el temps ha aconseguit conquerir tot el món i ha creat una indústria milionària.
El cinema, que es basa en projeccions públiques d’imatges animades, nasqué de diverses innovacions que van des del domini de la fotografia fins a la síntesi del moviment.
A aquesta se li atribuïx la causa de la persistència de la retina.
Però l’efecte del moviment del cinema no pot ser explicat per la persistència de la retina, vist que s’esdevé en un nivell neutral, posterior a la fase de la retina, en el marc del procés de percepció visual.
Hugo Mustemberg, psicòleg i l’un dels primers teòrics del cinema, negava ja aleshores, l’any 1916, la possibilitat de l’efecte de moviment produït al cinema com a resultat de fenòmens de retina.
Mustemberg creia (encertadament) que tot passava a la fase neutral del procés de percepció visual, donant-li el nom de «phi».
.
D’entre els jocs òptics inventats, pagaria la pena posar rellevència:
- El taumàtrop (John Ayrton París, 1820-1825),
- El fenaquistoscopi (Jospeh-Antoine Ferdinand Plateau, 1828-1832),
- El zoòtrop (William George Horner, 1828-1832),
- El praxinoscopi (Émile Reynaud 1877) i
- L’estroboscopi (Simon von Stampfer, 1828-1832).
.
L’any 1888 l’Émile Reynaud millorà la seua invenció i començà a projectar imatges al Musée Grévin durant prop de deu anys.
- És mitjançant una experiència de l’Eadweard Muybridge que s’aconseguí per primera volta una pre-imatge en moviment. Tot mirant de respondre al debat sorgit arrel de les noves conclusions al voltant del galop dels cavalls, en Muybridge col·locà 12 i després 24 càmeres seguides al voltant d’un hipòdrom per tal de captar el moviment del cavall mentre corre de forma mil·limètrica. N’obtingué la descomposició del seu moviment en diverses fotografies.
- L’any 1882 l’Étienne-Jules Marey millorà l’aparell de l’Eadweard Muybridge i
- El 1888 en Louis Aimée Augustin Le Prince filma ja una escena de 2 minuts amb un primer vídeo, tot i que el paper utilitzat fes de la projecció inadequada.
.
El cap enginyer dels Laboratoris Thomas Edison –William Kennedy Laurie Dickson–, inventà un film de cel·luloide la seqüència d’imatge de la qual esdevindria en fotografia la forma de projectar imatges en moviment.
L’any 1891 en Thomas Edison inventa finalment la primera màquina de visualització de pel·lícula. Força limitada, el cinetoscopi no projectava pel·lícules, sinó que contenia un visor amb què de forma individual, l’espectador podia apreciar-hi els primers vídeos.
Tot basant-se en la invenció d’en Thomas Edison , n’August i en Lluís Lumière inventaren el cinematògraf, una càmera i projector units. L’any 1895 organitzaren la primera exhibició de pagament de les seves pel·lícules al Saló del Grand Café de París al bulevard dels Caputxins.
El visionatge fou un èxit. Aquest dia, data de la primera projecció, el 28 de desembre, és comunament acceptada com a data de naixement del cinema, per bé que els germans Lumière mai reivindicaren aquests honors.
En el decórrer del segle xx, el cinematògraf s’associa a cinema, una forma d’art, de comunicació i d’entreteniment de masses. S’introdueixen:
- Els primers documentaris,
- Els primers efectes especials mercès a en Georges Mélies.
- Els primers films de fantasia.
- S’allarguen els minuts de visionatge.
- Es desenvolupa el llenguatge cinematogràfic.
- S’incorpora narració, muntatges, trucatges i altres efectes.
- S’hi afegixen el so i després el color.
Els Estats Units esdevenen, en l’espai de dues dècades, el centre absolut del cinema mundial. La indústria s’hi desenvolupa a passos agegantats. Hollywood:
- Produeix les primeres superproduccions que són alhora matèria per exportar l’imperialisme estatunidenc a la resta del món.
- Fa néixer l’star-system i créixer el cinema fins als nostres dies on malgrat la diversificació de la indústria, el país seguix liderant gairebé sense competència tot el planeta en paral·lel a nous avenços que tornen a posar els Estats Units al centre: pel·lícules en tres dimensions, dibuixos animats clàssics i digitals, lloguer i venda de pel·lícules en K7, DVD o blue-ray, venda per streaming, etc.
- Alhora es desenvolupa igualment tot un seguit de festivals de cinema des d’on es premia les produccions anuals. A l’any la indústria nord-americana aconseguix projectar prop de 200 pel·lícules noves. Una majoria queda en l’oblit, algunes són recuperades pels canals de televisió d’arreu del món i finalment, una minsa part, aconseguix lletres majors mercès a la seva inscripció als anals.
.
Igualment, en prémer el colorejat de taronja o de blau, es pot accedir a una ulterior informació sobre el cinema. I així:
L’ animació / El cinema asiàtic / El cinema clàssic de Hollywood / El cinema de França / El cinema del Japó / El cinema del Regne Unit / El cinema dels Estats Units / El cinema espanyol / Cronologia del cinema / Història del cinema català
.
AMPLIACIÓN TEMÁTICA
CATEGORÍAS SOBRE El CINE O LA CINEMATOGRAFÍA / SUBCATEGORÍAS SOBRE EL CINE
EL CINE POR CONTINENTESi / EL CINE POR FECHA / EL CINE POR PAÍS / EL CINE POR TERRITORIOS DEPENDIENTES
CATEGORÍAS DE ACTORES DE CINE / CATEGORÍAS DE ACTRICES DE CINE / CATEGORÍAS DE DIRECTORES DE CINE / CATEGORÍAS DE PELÍCULAS
LA PELÍCULA / EL PORTAL DEL FILM / CONCEPTOS SOBRE EL FILM / LAS SOMBRAS CHINESCAS / LA LINTERNA MÁGICA / LOS HERMANOS LUMIÈRE / MUSEO DEL CINE DE GIRONA
.
3. LAS ILUSIONES ÓPTICAS Y LA PROPAGANDA SUBLIMINAL
[ En prémer els conceptes colorejats de vermell, així com també de blau, alguns de color taronja o també de color verd i, fins i tot, de color fúcsia, s’obrirà una més extensa i comprensiva informació respecte del contingut fefaent amb què es desenvolupa tot el tema d’aquest apartat en qüestió ]
3.1. LAS ILUSIONES ÓPTICAS I EL AUDIOVISUAL
3.1.1. LAS ILUSIONES ÓPTICAS
Una ilusión óptica es «cualquier ilusión del sentido de la visión que nos lleva a percibir la realidad de varias formas».
Puede presentarse como:
- De carácter fisiológico, asociada a los efectos de una estimulación excesiva en los ojos o el cerebro (brillo, color, movimiento, etc., como el encandilamiento tras ver una luz potente) o
- De carácter cognitivo, en las que interviene nuestro conocimiento del mundo (como el jarrón de Rubin en el que percibimos dos caras de lado o un jarrón indistintamente).
Las ilusiones cognitivas se dividen habitualmente en:
- Ilusiones de ambigüedad,
- Ilusiones de distorsión,
- Ilusiones paradójicas e
- Ilusiones ficticias o alucinaciones donde las imágenes no son perceptibles con claridad por el ojo humano, ya que nuestro cerebro solo puede asimilar una imagen a la vez. En conclusión, el cerebro humano solo puede concentrarse en un objeto, por lo que, cuando se presentan dos formas en una sola imagen, se ocasiona confusión y el cerebro entra en desorden, con lo cual este lleva a ver otra visión de lo visto.
Las ilusiones ópticas no están sometidas a la voluntad y pueden variar entre una persona y otra dependiendo de factores como:
- La agudeza visual,
- La campimetría,
- El daltonismo,
- El astigmatismo, entre otros.
Entender estos fenómenos es útil para comprender las limitaciones del sentido visual del ser humano y la posibilidad de distorsión en lo relativo a la forma, el color, la dimensión y la perspectiva de lo observado.
Muchos artistas han aprovechado las ilusiones ópticas para dar a sus obras un aspecto mágico, de profundidad, de ambigüedad y contrastes.
Las ilusiones ópticas fisiológicamente ocurren durante la conexión del hemisferio derecho y el izquierdo del cerebro. Gracias a esto tenemos la capacidad de percepción.
.
- 1. Las ilusiones visuales físicas
- 2. Las ilusiones cognitivas
- 3. La explicación de las ilusiones cognitivas
- 4. Las ilusiones visuales patológicas
- 5. Una lista de ilusiones ópticas
- 6. La ilusión óptica en el arte
- 7. La hipótesis de los procesos cognitivos
- 8. Véase también más información
Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seves obres un aspecte màgic, de profunditat, d’ambigüitat i contrastos, entre ells s’inclouen:
- Octavio Ocampo,
- Maurits Cornelis Escher,
- Salvador Dalí,
- Giuseppe Arcimboldo,
- Marcel Duchamp,
- Oscar Reutersvär i alguns altres que han treballat amb la perspectiva.
El cinema també produeix una il·lusió òptica, ja que una pel·lícula consisteix en una sèrie de fotografies que en ser projectades i per la persistència de la retina, donen la sensació de moviment aparent.
Els efectes especials de les pel·lícules, també es basen en il·lusions òptiques, coneguda és la tècnica de la perspectiva forçada, que ens fa veure maquetes petites com escenaris reals i gegants.
.
Tanmateix, en prémer el colorejat de taronja o de blau, es pot accedir a una ulterior informació sobre les il·lusions òptiques. I així:
El Tauler d’escacs d’Adelson / L’anamorfosi / La pareidolia / L’anomenat artefacte (error) / La Trompe-l’oeil, l’enganyalull o la pintura d’artifici, / L’Art òptic / L’l·lusionisme (art) / El efecto Fata Morgana / La técnica pictòrica llamadaTrampantojo / Categories sobre les il.lusions òptiques
.
3.2. LA PROPAGANDA SUBLIMINAL O LA PUBLICIDAD ENCUBIERTA
3.2.1. LA PUBLICIDAD SUBLIMINAL
Se considera publicidad subliminal a cualquier texto o material audiovisual que se emite por debajo del umbral de percepción consciente y que incita al consumo de un producto.
También es aplicable a aquellos mensajes visuales que contienen información que no se puede observar a simple vista, como por ejemplo los anuncios de imagen fija en revistas ilustradas o en carteles.
En el caso de las imágenes en movimiento el ser humano no es capaz de percibir de manera consciente cada una de las imágenes que se proyectan sobre una pantalla a una cadència de más de 14 imágenes por segundo.
Sin embargo el cerebro sí que es capaz de percibirlas, de tal manera que cualquier mensaje encubierto o subliminal que se inserte por este método puede ser percibido de forma subconsciente.
Algunos han aprovechado la explicación anterior para afirmar que este tipo de imágenes influyen en la voluntad del individuo a la hora de realizar una determinada actividad (al consumir, por ejemplo, un determinando producto o marca:
- Sentir algún tipo de sensación, placentera o repulsiva o
- Incitar alguna necesidad: sed, hambre, terror, etc.).
En suma, los estudios más recientes en el campo de la publicidad subliminal, finalmente han demostrado que si las condiciones son las correctas los mensajes subliminales funcionan.
.
- 1. La Legislación sobre la publicidad encubierta
- 2. La Historia de la publicidad subliminal
- 3. Algunos casos denunciados en referencia a la publicidad encubierta
- 4. Los estudios acerca de la publicidad subliminal en imágenes fijas
- 5. Las conclusiones sobre la publicidad subliminal
En el cas de les imatges en moviment l’ésser humà no és capaç de percebre de manera conscient cadascuna de les imatges que es projecten sobre una pantalla a una cadència de més de 14 imatges per segon.
No obstant això, el cervell sí que és capaç de percebre-les, de tal manera que qualsevol mensaje subliminal que s’insereixi per aquest mètode pot ser percebut de forma subconscient.
Alguns han aprofitat l’explicació anterior per a afirmar que aquest tipus d’imatges influeixen en la voluntat de l’individu a l’hora de realitzar una determinada activitat, com seria consumir un determinant producte o marca, en què es produeix, en definitiva, un fenomen consistent en:
- Sentir, percibir o experimentar algun tipus de sensació, plaent o repulsiva o
- Incitar alguna necessitat: set, fam, terror, etc.).
En suma, els estudis més recents en el camp de la publicitat subliminal, finalment han demostrat que si les condicions són les correctes els missatges subliminals funcionen.
.
Nogensmenys, en prémer el colorejat de taronja o de blau, es pot accedir a una ulterior informació sobre la publicidad encoberta o subliminal. I així:
