DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL A LA MORT MISTERIOSA

DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL A LA MORT MISTERIOSA

.

DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL, A LA MORT MISTERIOSA

 

1. PARLEM-NE DEL GOIG DE LA VIDA…!

Aprendre a morir per poder viure. Parlem, doncs, de la vida i de les petites coses que la fan meravellosa…! I és que, mentrestant transitem per aquesta vida terrenal, tot adonant-nos o sense parar-hi massa esment, ens acostem sempre cada vegada més cap a la mort misteriosa i ignota.

És el pas del temps el que ens apropa inexorablement i vertigiosa a la cita final fixada. I no només per allò tan sabut del «tempus fugit», sinó per aquella altra inscripció d’algun dels nostres rellotges de sol de la nostra contrada en què se’ns manifesta clarament com «tantum umbra tua progreditur, tantum vita tua minuitur», és a dir, «en la mesura que la teva ombra avança, així també la teva vida s’escurça».

Efectivament, no podem pas defugir d’aquest caminar joiós de la vida cap a la gola de la mort, perquè aquest tràsit dut a terme amb responsabilitat, ens ofereix la possibilitat de amanyagar els gaudis que Horaci, -un segle abans de Crist- ja hi reflexionava sobre aquestes qüestions de màxima importància i, especialment, en referència a dues dimensions essencials -diferents entre si mateixes, però no contradictòries-, com en són:

• L’elogi que en fa de la vida retirada en el seu «Beatus ille» i
• La invitació a satisfer el goig de la vida, en tot moment, amb el «Carpe diem»

.

2. EL LLARG PONT ENTRE LA SETENTENA I LA VUITANTENA D’ANYS EN L’EXCURSIÓ DE LA VIDA…

I a mesura que m’han anat passant els anys -en glossar el meu 78è aniversari, transcrit en aquestes planes, així com en molts d’altres aniversaris meus,- feia referència com en el moment que en compleixi setanta-nou hauré posat ja els meus peus en la dècada dels vuitanta. I hom es pregunta si hi arribaré. I en el cas d’arribar-hi, en quin estat em trobaré. Actualment, malgrat la meva “excel·lent molt mala salut de ferro”, cada dia em vaig repetint allò de “tan bé que anàvem”, en el sentit que “trobant-me prou bé”, no puc deixar de manifestar que “estic força emmalaltit”. Efectivament, des de l’entrada a la meva jubilació -ara fa ja quinze anys-, la meva salut ha decaigut severament, encara que externament no es noti i funcionalment segueixi fent vida ordinària. Tanmateix,  només cal apropar-se al meu historial mèdic per resseguir tota una rastellera de malalties -superades unes o en curs i no sense esforç d’altres-, que abasten prou especialitats mèdiques, com a continuació exposo:

• Medicina de família: revisions programades
• Aparell digestiu: apendicitis.
• Traumatologia: extirpació quirúrgica d’un condroma al turmell.
• Oftalmologia: glaucoma ocular
• Nefrologia: insuficiència renal crònica.
• Urologia: operació de pròstata
• Neurocirurgia: adenoma de hipòfisi.
• Endocrinologia: diabetis mellitus 2.
• Otorrinolaringologia: extirpació d’amigdales i vegetacions / Otitis externa maligna.
• Infectologia: terapia perllongada d’antibiòtic per vèncer el bacteri de l’OEM.
• Medicina interna: internament clínic per a l’observació de proves i biopsia.
• Acupuntura tradicional coreana.

I a tot plegat, cal afegir-ne una altra especialitat de darrera troballa que -després d’uns dies (març-2021) de molta incertesa- fins arribar saber exactament el resultat de les anàlisis i proves de tota mena, n’apareix diagnosticat un càncer de pàncrees neuroendocrí amb inicis de metàstasi  hepática (M1). Així de clar i de dur. I, evidentment, aquest darrer punt em mena cap al tast d’una altra especialitat com n’és l’Oncologia.

Un panorama d’una història clínica abastador de múltiples especialitats mèdiques que responen a una “molt mala salut de ferro”  i que, al llarg dels anys s’ha anat pronunciant, malgrat totes les precaucions, controls i una vida sana.

Tot i això, cal referir que em sotmeto a dues sessions d’acupuntura coreana setmanals per a la millora del flux energètic vital a partir dels punts acupunturals que necessito en benefici del meu cos i a un primer tractament hormonal prescrit des de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. 

Les exploracions diverses s’efectuaren per obtenir un diagnòstic el més exacte possible i mitjançanta mecanismes de tecnologia mèdica punta fins al moment present (2021) com:

• ANALÍTICA (Diverses proves)
• ECO (Ecografia)
• BH (Biopsia hepàtica)
• GMO (Gammagrafia òsia)
• TAC (Tomografia axial computoritzada),
• RMN (Resonància magnètica nuclear) i
• PET (Tomografia per emissió de positrons)…

El resultat de tot plegat m’ha portat cap al camí de l’especialitat d’Oncologia. I arribat a aquest punt vaig decidir fer públic el meu estat amb una carta a persones de confiança que reprodueixo tot seguit.

.

3. COSES DE LA VIDA I COM LES PODEM VIURE…

“La fotografia que insereixo en l’adjunt -per si s’ha oblidat la meva fesomia-, data del dia 10.05.21 a la Vall d’Hebron (Hospital General) pocs minuts abans de sotmetre’m a una de los moltes proves d’aquests darrers dies.

Aquesta, en concret, un PET (Tomografia d’Emissió de Positrons) que, gràcies a la ciència de la física quàntica la tecnologia mèdica pot arribar quasi als límits ignots del cos humà…”

Ara toca explicar millor els meus pensaments i sentiments davant d’un diagnòstic mèdic molt poc agradable i de prou males intencions, però que ben vist i mirat és la potència -a vegades descontrolada de la vida- que s’entusiasma en un mateix per donar-li’n a conèixer que els anys no han passat en va i que la finitud humana s’aboca cap un final terrenal -ignot i misteriós- com n’és la mort, el més gran enigma de la vida.

En converses amb la meva família, en el meu grup més proper actualment i en una carta personal adreçada a persones estimades i ben conegudes, detallo amb precisió allò que flueix en la meva vida i de quina manera ho endreço en la meva intimitat. Així que aquestes en són les meves paraules:

.

“Doncs bé, t’escric aquestes ratlles, per assabentar-te d’una qüestió personal que afecta la meva salut -una molt bona mala salut de ferro-, que en aquests darrers anys s’ha vist minvada i, en conseqüència, havent hagut de conèixer diverses especialitats mèdiques.

I, si bé és veritat que per Nadal, t’arriba la meva felicitació, penso que també, quan hom en la seva vida li succeeixen diferents avatars importants, paga la pena fer-ho avinent amb aquelles persones que d’alguna forma, directament o indirecta, ens hem trobat pel camí d’aquesta vida. Ja sé que no és massa usual explicar certes intimitats, però res d’estrany hi ha en la vida quan tots estem al blanc de la diana d’alguna malaltia i tots estem fets de la mateixa argila, humus, fang o partícules siderals misterioses.

I així, he preferit comentar-t’ho personalment tot condensant el contingut en 10 punts que t’escric a continuació, però en referència a un únic punt com a denominador comú: la meva excel·lent mala salut de ferro…!

a. Malgrat el temps que ens ha impedit de veure’ns, a causa també de la pandèmia, desitjo que estiguis bé. No només tu, sinó tota la teva família i que la Covid-19 no hagi fet cap estrall a la teva llar. 

b. Avui, però, t’he de donar una notícia no prou agradable pel que fa a la meva salut: es tracta, senzillament, que a través d’una prova rutinària (sic…!), sense que, fins aquest moment actual, tingui símptomes de cap mena i res em proporcioni dolors i ni tan sols molésties, m’han diagnosticat, just fa unes setmanes, un càncer de pàncrees neuroendocrí. No tan greu i agressiu com un carcinoma pancreàtic, però sí suficientment dolentot. 

c. Avui mateix començo un tractament hormonal específic per aquest tipus de tumors a casa  meva (encara no amb quimioterapia), que consisteix amb una injecció mensual que pot donar alguns efectes secundaris que, evidentment, ara desconec si els tindré o no, però de ben segur que algun se m’introduirà. 

d. El meu estat actual és bo: tan psicològicament com física. I a més a més, tinc aquesta malaltia:

• Completament assumida/acceptada,
• Procuro adaptar-me a la circumstàncies que l’envolta i als qui viuen al meu costat i, sobretot,
• Resto disposat a  superar-la amb una actitud resilient. 

e. La medicació és un fàrmac nou que es diu “Somatulina-Autogel-120” que a la millor t’interessa conèixer-lo per curiositat. 

f. Suposo que aquesta informació s’anirà escampant, però no hi tinc cap inconvenient perquè, de fet, hi ha el que hi ha i comunicar-ho també serveix de terapia. 

g. Tinc ja 78 anys, és a  dir, el proper gener quan en compleixi 79, ja entraré en la dècada dels vuitanta. I semblava ahir que érem tan joves i amb tanta energia. Segueixo tenint-ne, però més mesurada…! Tanmateix, no crec que jo arribi als 108 de la meva mare, tot i que ella tenia, des dels seus 80 anys, una leucemia i, certament, no va pas morir d’això, sinó d’allò que solen morir les «persones grans». Deixem l’eufemisme i diguem de «vells» o encara més apropiat i dolç  «tercera edat»… 

h. Sigui el que sigui, hom qui ha arribat a una edat com la meva, quelcom haurà après o haurà hagut d’aprendre de la vida i de  les possibilitats de la mort. Jo així ho he fet i, a més a més, durants aquestes darreres setmanes que he estat hospitalitzat -sense  poder rebre visites de ningú- me n’he pogut reafirmar encara més. I, sobretot, des d’una visió i reflexió positiva que ajuda sempre, no només a no perdre el capteniment, sinó a reforçar-lo…I així ho he viscut i ho visc actualment tot plegat…!

i. Agafant unes paraules de Paulo Coelho: «Hubiera querido que muchas cosas habieran ido de modo diferente, pero no todo se puede elegir en esta vida. La única elección es ir hacia adelante y no rendirse jamás».

j. Cuida’t i deixa’t cuidar…! Salutacions ben cordials y una forta abraçada…! Miquel Àngel”.

.

Per tant, l’altra especialitat que actualment freqüento n’és la Oncologia a l’Hospital General de la Vall d’Hebron. Evidentment, el curs de la malaltia s’anirà observant si progressa o s’atura -no que es pugui curar- i en conseqüència, s’aniran establint les proves i els diversos tractaments pertinents fins que el cos aguanti.

.

Tot i això, copio aquí un text que he llegit a la xarxa -precisamente l’inseria al Facebook una antiga alumne meva- que tinc a bé donar-lo a conèixer perquè -havent-ne observat de similars en  altres moments, mai hagués pensat que me’l podria aplicar a mi mateix:

Benvolgut amic, m’ha impactat profundament el que dius. I no vull caure en cap convencionalisme. Seré, per tant, curt i ras: enhorabona per la força que demostres, admiracó per l’ànim amb que afrontes un desafiament tant radical, convenciment de que rebràs el suport d’Aquell que te’l pot donar, i esperança de que la seva Voluntat serà en tot moment el teu refugi. I una abraçada amb tot el vell afecte que ve de temps llunyans, però molt vius en el nostre record compartit, (XY).

.

Benvolgut Miquel Àngel: T´agraiexo la teva confiança en voler compartir amb nosaltres tot el que esteu passant. Per la meva part t´haig de dir que per ara estem tots bé de salut i jo ja he patit dos càncers de mama. Un l´any 2002 i l´altre recent arribats a Navalcarnero, ara farà set anys. Ambdós descoberts en revisions rutinàries.

Gracies a Déu, malgrat la quimio d´aquesta última enfermetat i dels efectes secundaris de tans medicaments que ens donen (he patit dues trombosis venoses profundes i altres inconvenients), estic prou bé i animada. Tampoc penso en allò de que » no hay dos sin tres «. Però de totes maneres no podem controlar el futur però si els  ànims amb qué enfoquem la vida. En el meu cas totalment en mans de Déu. Desitjo que tot ho poguis superar la mar de bé i que aviat em poguis fer arribar bones notícies. Una abraçada ben forta per a tu i la teva estimada familia de tots nosaltres, (XX).

.

Estimat Miquel Àngel: En llegir el teu correu, em dol profundament assabentar-me de la teva malaltia. Però curiosament a la vegada, m’envaeix un fort sentiment d’alegria per la fortalesa i coratge amb la que enfrontes el dur periple que ara inicies. No és fàcil, gens fàcil comunicar a família, amics i coneguts que un té una malaltia important i tu ho acabes de fer amb total naturalitat i serenitat. Es desprèn de les teves paraules una gran tranquil·litat a l’hora d’afrontar el problema que, encara que es rebi tot el suport i amor de família i amics, és en el fons, una cursa en solitari. Com tantes d’altres que fem a la vida. Passades, presents i futures.

Els neguits i les pors són ací, existeixen, són reals i tangibles, són dolorosos i esfereïdors, però reconforta veure que no estàs disposat a cedir-los terreny. Mitja batalla ja està guanyada. Ara una altra passa endavant de la mà dels equips mèdics que et porten i que sense dubte es mostraran d’una qualitat professional i humana excepcional i amb els quals lluitareu fins a guarir-te i tornar a la «normalitat» dels que tenim una edat que no és altre que anar de mal en mal, però anar fent.

No voldria que sones a paraules buides, però desitjo profundament que surtis victoriós del problema en el qual estàs. La teva mare, al cel sigui, va ser un cas excepcional de longevitat. No tinc ni pretensions i esperances d’emular-la, però no ens ha arribat encara l’hora. Queda molta vida per gaudir i sobretot, per fer gaudir als altres. Molta força a la teva lluita, molt coratge per enfrontar els moments difícils i molta confiança a la ciència i a l’equip mèdic. Espero rebre notícies i bones notícies a la pròxima postal nadalenca que ja s’ha fet un costum per molts de nosaltres i que esperem per enriquir-nos d’un llenguatge i una prosa que s’està esvaint. Una forta abraçada Miquel Àngel. Sóc aquí per tot allò que estigui a la meva mà i que t’ajudi i et doni suport, (XY).

.

Miquel Àngel, m’alegra saber de tu, encara que sigui per comunicar-me aquesta qüestió a l’entorn de la «teva mala salut de ferro». Molts ànims en aquesta nova etapa, sovint la vida ens va situant en moments de dificultat que ens posem a prova (la família, la feina, els fills, els amics, la salut…) i aquest n’és un. Veig, però, que la teva fortalesa i empenta continuen ben vives, aquesta és l’actitud, Miquel Àngel! RESILIÈNCIA!!! Ahhh, i deixa’m dir-te que, a la foto, estàs fantàstic! Et tinc present i pregaré per tu! Gràcies per compartir-ho! Una abraçada! (XX).

.

Amic Miquel Angel: he rebut el teu correu amb tota la informació que em fas avinent. Gràcies per la confiança! dius coses molt personals que solament s’expliquen als amics. Gràcies!

He estat pensant què podria compartir amb tu… en temes tan i tan importants i en els que tu, sens dubte, ens saps més que jo per formació i història. Amb tot, i des de l’amistat alguna cosa, per senzilla que sigui, voldria dir-te.

Certament tot el que dius i planteges és molt seriós, toques allò de més pregon que tenim i cerquem les persones: EL SENTIT DE LA VIDA I EL NOSTRE PAS PEL TEMPS. Que no som eterns (almenys en aquest món biològic, nostre) és ben evident. «Des del moment que naixem… comencem a morir». Defugiré totalment qualsevol aspecte «moral» o d’orientació… tu Miquel Angel, en saps molt més que jo. Amb tot comparteixo amb tu alguna senzilla reflexió:

1.- Acceptar vol dir «reconciliar-se amb la realitat»: res  d’actituds passives o inactives, ans al contrari! La realitat és tossuda i sempre s’imposa, per tant cal acceptar la realitat del que ens passa. Es el primer pas per anar endavant, amb dignitat. Això és fàcil de dir…però difícil de fer. Sempre tenim al cap la lluita contra allò que no ens agrada o trenca la situació de benestar que gaudíem.

2.- Quan se’ns presenten situacions punyents sorgeix la pregunta «per què a mi»? Què he fet jo per… No hi ha resposta! El fet de viure comporta moments i situacions de tota mena. Una visió transcendent de la vida… pot albirar alguna mena de llumeta… Xabier Melloni, conegut de tots dos escriu: Tenim  por de la mort perquè la veiem com un  final d’etapa…i no com el COMENÇAMENT de quelcom que ens és desconegut a tots els   nostres sentits materials. Aquesta nova etapa o començament Melloni l’insereix clarament en l’àmbit de la FE. Des de l’agnosticisme (amb tots els meus respectes!) no podem albirar res més que la pura materialitat. Això, la FE, no ens deslliura de la por i la temença al desconegut, però pot obrir una ESPERANÇA en què Déu ens estima i està al nostre costat.

3.- El SENTIT DE LA VIDA, és PASSAR PEL MÓN FENT EL BÉ, com Jesús. En paraules de Sant Pere en un discurs que trobem als Fets dels Apòstols. Es la més gran satisfacció… poder dir que hem ajudat, hem fet el bé que hem pogut… Pere Casaldàliga té una frase: «I quan em presenti davant TEU, obriré el meu cor…i sortiran molts noms… les persones que hauré estimat».

4.- T’adjunto un  Document Llarg: CONFESIONES DE JESUITAS»: el vaig copilar en els llargs dies de Confinament l’any passat. El P. Ignasi Vila, ACS li vaig compartir els darrers dies de la seva vida. Li va agradar molt!

Miquel Angel, de  moment ho deixo aquí,. conscient que faig molt curt en tot, però això vol ser solament un  tast. Rep una forta abraçada i tots els ànims dels que sóc capaç! Fins quan vulguis, (XY).

.

Estimat, em sembla admirable com encares la situació i la valentia de lluita que demostres. Et desitjo el millor i m’agradaria dir-t’ho personalment.

Són temps durs i amb la teva carta, ens animes a tots. Estic molt orgullosa de ser amiga teva! Ja saps on sóc per qualsevol cosa, abraçada forta i espero que em vagis dient les novetats, si et va bé. Petons, (XX).

.

Benvolgut amic y company, comprendo por todo lo que estás pasando, pero a través de tus líneas adivino la entereza con que lo afrontas. Estas edades ya nos traen la cosecha que a lo largo de la vida a sembrado nuestro complicado y maravilloso cuerpo. Quizás hemos coincidido en los días de hospitalizacion. En mi caso por un tumor canceroso de colon. Descubrí las anomalías en noviembre.

 Se me iba a intervenir la segunda semana de Enero pero en los TACS preparativos se descubrió un TEP, así que fui ingresado de urgencia una semana, y se opero el 27 de enero. Hasta aquí todo normal. El día 8 de marzo empecé la primera sesión de quimio de una duración de 3 semanas. La tercera semana fui sujeto de una intoxicación que me ha tenido 17 días ingresado. Me estoy reponiendo pues al tercer día no me tenía de pie. Salí el 9 de abril. hace 2 semanas que empiezo a salir de casa. Me envían un fisio a casa. Y mañana empiezo los controles para la última semana volver al oncologo y al que me controla la trombosis, la cualme causa fatiga.Ya ves Miquel Angel. No tenin un altra alternativa que fe front aquestas malatias sensa perdre Mai la esperanza. Te deseo fortaleza y toda la suerte. Una forta abraçada, (XY).

.

Hola Miquel Àngel, quant de temps ! Responent als teus desitjos, tota la família estem bé: la Núria, els nens, els avis, els germans. Tots estem passant de puntetes per aquest temps de pandèmia. Donem gràcies a Déu!Primer de tot, gràcies per compartir l’afectació que estàs vivint. Això ens ajuda a tots a fer-nos forts. També dol veure com un amic pateix.  Sort que ets fort d’ànims. Des de la distància estigues segur que pregaré per tu i et tindré molt present, per a què puguis lluitar i superar el tràngol. Qualsevol cosa en què et pugui ajudar compta amb mi. Una abraçada molt gran, (XX).

.

Bon dia Miguel Angel:  Molt valent el teu correu expressant realment lo que a la actualitat passa per el teu cap.

Solament dir-te que a pesar de que fa molt de temps que no ens veien i no parlem, cada nadal espero la tan anisada felicitació a la que ens tens acostumats.

Jo fa quasi dos anys que me he jubilat també de la escola, però cada dia estic connectat al correu per no perdre el contacte amb els companys en actiu i/o jubilats con tu. Et desitjo molt ànim i molta força per superar les adversitats de la teva malaltia i a veure si aviat ens dones la noticia de que tot ha tornat a la normalitat. Una abraçada, (XY)

.

Estimat Miquel Àngel, aquest cop no són els entranyables documents, tan treballats, per felicitar les Festes… Està molt bé que no ho amaguis, que no li diguis «mal dolent» i ho acaris amb valentia. Estic segura que, passi el que passi, sabràs gestionar-ho i gaudir del que el món et pot donar en aquest present i futur que et desitjo llarg i amorós. Una abraçada ben forta, (XX).

.

Miquel A, buen amigo. No sé escribirte, casi me da verguenza porque yo no tenia idea. No  puedo ni escribir. Te llevo  vetiuno o veintidos  años. Supongo que tu sabes todo. Nunca sabemos el final. Miquel ten mucha paciencia.  No puedo escribir ni sé. Lo que voy a decirte que tengas una paciencia infinita. Miquel, un abrazo, (XY).

.

Hola Miquel Angel o com amigablement et deiem «Barbas». Ostres molta informació m’has donat de cop. He vist el mail pel mòbil, mentre el meu company de classe estava fent música (amb el tema covid, el curs ha estat estrany i hem estat dues persones a l’aula) i de seguida m’he posat a l’ordinador per llegir-te atentament. Tot just, tinc de fons 24 «monstres» de 10 anys fent plàstica. I ara mateix els he demanats de fer el petit vídeo que t’adjunto. (suposo que llegiràs el mail per ordinador, quan descarreguis el vídeo, si no es veu , obre’l amb un programa que es diu VLC ( té el símbol d’un con i ho obre tot, és gratuït).

Bé continuo…. Quan he dit el teu nom » barbas» un dels meus alumnes m’ha dit: – Ey, es el profe de la anécdota que explicaste el otro dia! M’ha sorprès gratament que els meus alumnes m’escoltin, jajajaj. El cas és que tot just la setmana passada, tocava gramàtica i els hi vaig explicar que durant un estiu vaig estar fent anàlisi morfosintaxis d’oracions i mai més se’n va oblidar, i és clar els hi vaig parlar de tu. Crec que l’anècdota l’explico a cada grup que tinc, com si d’una «oració feta» o una dita, que passa de pares a fills, es tractés.

No hi ha prou paraules d’ànims per acompanyar-te en aquests moments del tractament, però crec que el millor és saber que hi ha tractament. Que per molt dur que sigui el moment, i molt feixucs que es facin els efectes secundaris…hi ha alguna cosa a fer. No és comparable, però l’altre dia parlava amb una companya que se li va retirar la regla farà uns quants anys, i es veu que el cap de setmana va tornar a tenir dolors menstruals,…i ho explicava amb alegria…com si el dolor (sempre associat a quelcom dolent) s’observés com un arc de Sant Martí,…quan quedà llunyà a la rutina. Espero de tot cor, que la muntanya que  tot just comences a transitar, sigui cansada (com són GAIREBÉ tots els camins de pujada), però amb un paisatge verd amb olor de gespa mullada. I que el cim sigui tan espectacular que s’agraeixi haver hagut de pujar la muntanya.

PD: ( ara ja a casa ) Al llarg dels anys un acaba per mirar-se al mirall i esperar reconèixer el seu propi reflex. Passen els anys i sota les arrugues que ja començo a tenir encara soc capaç de veure’m corrent pels passadissos de L’ETPC.

Soc la mateixa Sandra, però me n’adono que la metamorfosis interna ha fet la seva feina. Posats a intimar et comentaré que sempre he estat molt moguda, però sorprenentment quan vaig deixar el futbol als 32 ja no vaig tornar a fer esport. No he trobat quelcom que m’agradi. Sempre m’ha agradat dibuixar i fer fotografies, però no soc una persona que li agradi molt anar a museus o sigui capaç d’apreciar, com un bon artista, l’art.

Pel que fa a la lectura, em tiro pedres a mi mateixa quan els hi dic als meus alumnes que han de llegir més… Perquè jo soc incapaç de llegir-me un llibre sencer (m’he llegit algun, però m’ha d’enganxar molt i molt), això si m’agrada molt escriure i documentar-me quan escric. Tant és així que tinc molts relats curts fets per mi. Faltes en ells, hi ha mil. Errors ortogràfics o composicions gramaticals erroneas «ni et fas una idea» i sobretot tinc un greu problema amb la puntuació… Però les poques persones que han vist alguna cosa meva els hi ha agradat. 

Una vegada em van dir que quan es feia art (pintura, escultura, escriptura,…), es feia per mostrar. Crec que la conversa la vaig acabar dient que «jo feia art, per créixer i no perquè en fessin créixer el meu ego.» Posats a fer he decidit adjuntar-te un recull d’alguns dels meus escrits. Espero que t’agradin, però ja et dic…ni cas a les faltes. Són tots en castellà. Molta , molta força! (XX).

.

Benvolgut!!! Endavant! El meu pare va tenir un càncer i també va fer el mateix tractament que tu un any després i ja no té ni rastre, no va haver de fer quimioteràpia. Ja veuràs com tot anirà bé i ja veuràs com sí arribes als 108!!! Una abraçada. Cordialment, (XY).

.

Oix Miquel Angel, t’he escrit per le Whatsapp, segur que te’n sortiràs i quan passi tot haurem de fer una festassa amb els jubilats del grup. Ens has de mantenir informats per cada novetat que hi hagi,mentre rep el meu escalf més carinyós, (XX).

.

Bon dia Miquel Angel: Ja fa alguns dies que vaig rebre i llegir el correu i ara trobo el moment, si més no, de contestar-te. D’entrada em sap greu que hagis de passar per això tot i que veig que ho estàs entomant amb confiança i enteresa.La veritat és que no sé que més afegir a les reflexions que m’has ofert. Poca cosa podria dir que millorés e que has escrit.

Una cosa, però. Tot i que en la distància voldria enviar-te una abraçada i tot l’escalf del món. Et tinc present i desitjo que tot el hagi de venir pugui ser millor. Gràcies per compartir les teves reflexions. Són lliçó de vida viscuda també en aquests moments més delicats. Una forta abraçada i cuida’t. Per cert que a la foto fas bona cara, (XY).

.

Hola Miquel Angel, ayer leí tu correo y, como  tuve un día muy ajetreado,  no te pude contestar. Pero no quiero posponerlo más. Por cierto, en la foto, estás fantástico!!! Siento mucho la noticia de tu enfermedad, aunque veo que tienes muchos ánimos, lo que es una parte muy importante para no solo sobrellevarla, sino también para superarla.

Cada día hay más avances en oncología y si de momento puedes hacer el tratamiento  en casa, ya es una buena señal que invita a ser más optimista.Mi marido y yo estamos bien, con nuestros achaques los dos pero yo ya vacunada de las dos dosis de Pfeizer y él de una de Astrazeneca y esperando, al estar en la franja de los 60, que le administren la segunda en junio.

De todos modos, la pandemia, nos ha atacado bastante, por desgracia, a nivel familiar. Desde enero hasta ahora, una prima hermana, una hija de otra prima  (muy joven),y mi cuñado (el marido de mi hermana), todos fallecidos por Covid. Por si fuera poco, hace tres semanas, otra de mis cuñadas, la mujer de mi hermano mayor, falleció de un infarto fulminante y estaba perfecta de salud.

Como puedes ver, nuestros ánimos no están para echar las campanas al vuelo. Por otra parte, las buenas noticias son que mis hijos están muy bien y felices, XY2 ya es papá de dos niños preciosos que son nuestra máxima ilusión. XY1 se separó de su mujer, no tiene hijos, por suerte, y vive en … y sigue trabajando en la cadena SER, muy contento y también muy feliz. Espero Miquel Àngel, seguir recibiendo noticias tuyas y de tu estado de salud. Ya sabes que  siempre tienes nuestro cariño, a pesar del tiempo y la distancia. Un abrazo fuertísimo y cuídate mucho, (XX).

.

Amic Miquel Àngel, sempre m’alegra tenir notícies teves, però aquest cop no m’alegra gens que la notícia sigui que t’estàs medicant per mantenir a ratlla un càncer de pàncrees neuroendocrí, que no sé exactament què és, però estic segur que no és una cosa gaire amable. Amb l’edat, t’ho dic per experiència, i tu ja ho saps, ens anem acostumant a acumular petites derrotes en l’estat de la nostra salut, i a suportar limitacions que de joves no imaginàvem.

Espero que això que t’han diagnosticat no passí d’aquí i no et privi de seguir fent «vida normal», tot i els controls i la medicació afegits.Sento molt que ara t’hagis d’amoïnar per aquesta malaltia, però m’alegra constatar que no perds ni l’ànim, ni l’eloqüència. M’agradaria tenir ocasió de veure’t quan et vagi bé. Si entretant en alguna cosa puc ajudar-te compta amb mi. T’ho dic de debò. Desitjo el millor per a tu i els teus. Amb afecte, (XY).

.

Bones Miquel Àngel! Evidentment no m’agrada aquest company que t’ha tocat, però avui dia qui més qui menys viu o coneix d’aprop aquesta malaltia. Per casa també ha passat, la meva àvia, el meu pare…tanmateix, van tirant endavant. La meva àvia va morir de mort natural i no pel càncer. Pares grans però estupendos, els vaig anar veure fa poc (només jo) perquè no vull crear un mal innecessari i jo ja estic vacunada i ja vaig passar la Covid en el seu moment. 

Acupuntura, medicines alternatives, qualsevol cosa que pugui ajudar és ideal, m’alegro molt. El meu pare també és fan total de l’acupuntura. S’ hauria de mirar tot d’una manera més integral. Sí a la medicina convencional, però arribant a l’arrel del problema…, no com ara per tapar forats (ara ni això, pandèmia és la prioritat). En fi, força, ànims, positiu sempre i poc sucre que és l’aliment del càncer! M’alegro molt saber de tu, mantingues-me informada de com vas siusplau. Nosaltres tot molt bé, nens endavant i creixent. Espero que aviat ens puguem moure! Una gran gran abraçada i molt petons a tu i per la family! Estem en contacte, (XX).

.

Estimat Miquel Àngel: bona tarda. Acabo de llegir i rellegir el teu escrit, text-cartes, realitat del tractament etc. No puc més que estar al teu costat com ja t´he dit, acompanyant-te amb la meva pregària, amb la «meva» música d´orgue com «slancio del cuore» en moments de «recreo-esbarjo- tibidabenc«.

Admiro per altra part el teu «temple», fortalesa, resiliència, coneixement del propi estat, la realitat que no ens és gens fàcil assumir però amb l’esperança que tot anirà bé. Ja et vaig dir que  Barcelona és «pionera» en guarir un ampli ventall de malalties, trauma, càncers, vista, de tot.

Però ara només et dic que ànims, com a mi també em diuen, a més de perdre tres familiars de cop pel COVID com ja saps: un nebot, el seu pare  i seguidament la seva mare. Fortes sotragades… Ja m’aniràs informant. Ja saps que estic amb tu cordialment i en pregària. Tot anirà bé. Estarem en contacte…i et faré  una mica de companyia amb la música que t’enviaré, de  tant en tant. Força i ànims! Una abraçada i molt records als teus estimats, (XY).

.

Bon dia Miquel Angel, no sé muy bien como comenzar este mensaje, lo único que tengo claro es que he de encontrar la manera de hacerlo.

Cuando somos más jóvenes y los que nos precedieron nos dan noticias como la tuya, siempre se nos encoge el alma, aunque en tu caso la valentía para explicarlo, no siempre es la habitual.

Eres una persona concienzuda, considero que siempre has hecho lo que tu corazón y tu cabeza te han dictado, esa misma actitud será la que te llevará a convivir con  esta situación y hará que lo vivas con coherencia. No siempre se puede hacer lo que queremos, es verdad, pero siempre podemos intentarlo y tú lo has hecho y lo sigues haciendo.

Te envío un cálido abrazo que espero te reconforte y lo que tenga que venir ya llegará; lo que tengo entendido es que la actitud positiva en estos procesos, son la mejor medicina y con ella y tu fé, nos contarás como vas cada cierto tiempo. Cuidate mucho y adelante Miquel Angel, siempre adelante, (XX).

.

Estimado y muy recordado Miquel Ángel. Cuando me comunicaste el fallecimiento de Javier Olivella intenté contestarte más que todo por interesarme por tu salud. Se me hizo muy  violento el saber de tu enfermedad y te deseo lo mejor. Soy consciente de lo que supone la edad. Hace pocos días el cardiólogo que sigue a mi esposa nos hizo una semblanza de la vida.

Hemos llegado a un punto en que hemos iniciado la cuesta abajo. Hay que pisar el freno para que la bajada sea despacio. Los más despacio posible. Sabiendo que al final de la cuesta está la parada frenemos que lo suficiente. Así que pon de tu parte todo lo que haga falta. Te deseo lo mejor de todo corazón . Un abrazo sincero. Te recuerdo con cariño, (XY).

.

Estimat Miquel Àngel, vull fer-te arribar una forta abraçada després de llegir el teu missatge. Sàpigues que tens tot el meu suport per tot allò que et calgui (una xerrada telefònica, un cafè en una terrassa, o el que tu i la teva família necessiteu, de debó). 

Ets una persona forta, valenta i serena; qualitats fonamentals per afrontar un procés de malaltia com el que descrius. Els que et coneixem sabem que tot anirà bé, segur que sí!Ànim i endavant! Una abraçada, (XX).

.

Benvolgut Miquel Àngel. Por fin, he podido leer detenidamente tu «Comiat» a Xavier y quiero expresarte mi sincero agradecimiento por hacerme partícipe del acto al que, por diversas circunstancias, no pude asistir. Después de la reposada lectura, he procedido a guardar todo lo que envías en mi carpeta de «ENCUENTROS COMPAÑEROS», carpeta que reviso de vez en cuando y que contiene recuerdos desde nuestro primer encuentro de 1974 en Ca la Roser de Santa María de Montcada (te adjunto fotografía) hasta el de 2019 en Santa Dorotea…

No quiero acabar estas líneas sin desearte lo mejor en lo referente a tu salud. ¡Gracias!, nuevamente, por TODO, y especialmente por tus confidencias. y un fuerte abrazo, (XY).

.

Hola, Miquel Àngel, moltes gràcies per les teves paraules i per voler compartir la situació vital que ara et toca transitar. Desitjo que et recuperis. Sobretot, desitjo que no perdis aquest esperit de confiança, que no perdis la serenor que expressa el teu escrit, ni perdis l’esperança en el lema que l’acompanya: «tot anirà bé», tot entenent que la valoració «anar bé» és a les nostres mans. Una forta abraçada i molts ànims! A reveure, aviat! (XX).

.

Miguel Angel, que en estos momentos duros que estás pasando, el ánimo y la entereza no te falten, ve el futuro en positivo y con unas ganas de disfrutar el día a día junto a todos los tuyos. No te vengas abajo y verás  como todo será  más feliz para toda tu familia. Siempre después de una tormenta sale el sol.Todo lo que te estoy diciendo, yo así lo hice después de todo cuanto lo pasé de mal que me tuvieron que hacer un trasplante de corazón. Pero las ganas de vivir y superar todos los males que pasé, me hacen estar ahora muy bien y decir que maravillosa es la vida. Gracias Señor. Un fuerte abrazo y verás que aunque te toque pasar una mala racha, tu fortaleza y ganas de superarla, te será  más llevadera, (XY).

.

Hola Miquel Àngel !!! Gràcies per la teva confiança de compartir el que estàs vivint i fer-me arribar aquestes paraules tan personals. Em sap molt greu que estiguis amb problemes de salut, però també et diré que crec que la vida és molt sàvia i que molts cops no l’entenem, però tot té una raó de ser, i sempre hem d’estar oberts a acceptar i aprendre del que passa i confiar!

Aquesta frase que comparteixes en el mail de Paulo Coelho fa molt per a tu :«La única elección es ir hacia adelante y no rendirse jamás». Sempre t’he vist amb molta fortalesa i amb molta empenta i sé que faràs el possible per tirar endavant, (XX).

.

En primer lloc, una abraçada molt gran i molt sentida en la distància. Em sap molt greu la situació. Tot i així, crec que, pel que comentes, t’han pogut agafar a temps i amb la medicina d’avui dia, penso i crec que tot anirà bé. La teva imatge, bona imatge, reflecteix el teu ànim i la teva fortalesa. Sempre has estat un referent, un gran mestre, tot i que no et vam tenir com a professor, però si com a company i model. Moltes gràcies per compartir, tot i que no és fàcil. Si en alguna cosa et o us puc ajudar, compta amb mi. Una abraçada i molts ànims Miquel Àngel, (XY).

.

Hola, ara he llegit el teu missatge. Em sap greu per tu, però entenc que t’han detectat la malaltia de forma primerenca, oi? Tinc entès que en aquests casos l’esperança és gran. Molts i molts ànims i gràcies per compartir-ho amb mi. Et dono el meu mòbil … i el mail personal (el tinc al mòbil i no necessito ordinador) … per facilitar la comunicació. Un petó, (XX).

.

Amic Miquel Àngel,Sempre m’alegra tenir notícies teves, però aquest cop no m’alegra gens que la notícia sigui que t’estàs medicant per mantenir a ratlla un càncer de pàncrees neuroendocrí, que no sé exactament què és, però estic segur que no és una cosa gaire amable.Amb l’edat, t’ho dic per experiència, i tu ja ho saps, ens anem acostumant a acumular petites derrotes en l’estat de la nostra salut, i a suportar limitacions que de joves no imaginàvem. Esperò que això que t’han diagnosticat no passí d’aquí i no et privi de seguir fent «vida normal», tot i els controls i la medicació afegits.Sento molt que ara t’hagis d’amoïnar per aquesta malaltia, però m’alegra constatar que no perds ni l’ànim, ni l’eloqüència.M’agradaria tenir ocasió de veure’t quan et vagi bé. Si entretant en alguna cosa puc ajudar-te compta amb mi. T’ho dic de debò. Desitjo el millor per a tu i els teus. Amb afecte, (XY).

.

He rebut el teu missatge i ens hem d’alegrar que et trobis bé, doncs això es importantíssim per tots. Ja et vaig dir que cada vegada fan més tractaments personalitzats, amb uns resultats molt més bons que fins ara. Segur que tu no ets una excepciò i ja saben el més adequat en el teu cas.

Miraré el teu web/blog i ja t’ho comentaré. Gràcies per seguir-te comunicant amb mi. Ja et vaig dir que no prendria l’iniciativa per no ser inoportuna.

Una abraçada grossa i ànims amb tota aquesta lluita, 

Records a la XX. La Mafalda i el Miguelin també m’agraden molt, (XX).

.

Molt estimat amic Miquel Angel, te envío un gran saco lleno de los mejores deseos y otro también lleno de paciencia y sabiduría para reforzar la gran existencia de estos parámetros de los que tú dispones para afrontar la delicadeza de la situación que describes en tu comunicado y que está siendo tratada convenientemente y controlada eficientemente.

Mi gran deseo para un futuro lo mas próximo posible es reunirnos los amiguetes y celebrar una normal situación de todos, me encantaría fuese en el campo y recordar otros momentos muy agradables; esto está muy guay lleno de verduras, frutales y acompañado de mis gallinitas bien cuidadas que dan muchos huevos para agradecer el buen trato. Todo se andará. Un fuerte abrazo y mucha paciencia, (XY).

.

Hola Miquel Angel! T’agraeixo molt aquest escrit!, mai havia rebut cap de similar: una persona estimada que em comunica una malaltia greu i a la vegada expressa aquesta conformitat, fermesa, optimisme…ets encara més ESPECIAL per mí! Saps? mai havia llegit tantes vegades un  missatge teu… aquells missatges «eterns» de coordinador!, però que després he trobat a faltar en algun moment! (ens donaves tots els detalls per no tenir ni un dubte.., com ara!). Ara mateix no sé si tenint-te al davant sabria dir-te alguna cosa més… el que sí que tinc són uns pocs desitjos/ peticions:

– Que la teràpia funcioni i trenquis les estadístiques (encara que no arribis als 108 anys de la mare).

– Rebre moltes més felicitacions de Nadal

– Que la pandèmia s’acabi per poder recuperar la visió de la porta de la sala de professors que s’obre i entres amb en Josep Fatjó.

– Que la família, amics, companys, puguem tenir temps d’entendre què està passant, i saber estar a la teva alçada! Sí!, espero que tot vagi bé! Una abraçada molt gran, i mil gràcies per escriure’m! (XX).

.

Buenas tardes Miquel Àngel. Como sospecho que a tu escrito vas a tener muchas respuestas que leer, voy a ser breve (todo lo contrario de cuando era Secretario y redactaba Actas de Reuniones del Comité de Empresa en la ETP Clot, con “estilo BOE” en palabras de Enric Puig s.j.). En primer lugar, quiero agradecerte todas las felicitaciones por navidades (en más de un idioma) que, aunque resulte increíble, me las leía completas. Tu gran esfuerzo merecía esa atención: el interés por alguien o por algo se mide en unidades de tiempo. 

Y la última felicitación que recibí “en clave de recapitulación de las anteriores” me hizo ya pensar que “algo sospechabas” pues, si por algo nos caracterizamos los que hemos trabajado “en Jesuitas”, es por avanzarnos a los acontecimientos y prepararnos psíquicamente. 

En segundo lugar, te deseo lo mejor en esta situación. Si algún día necesitas que te acompañe al hospital que citas aquí tienes mi teléfono: … Es un lugar que conozco muy bien, para lo bueno (allí la vida salvaron a mi hermano militar Fernando, cuando sufrió un ictus, y yo, cuando se llamaba aún “Hospital Generalísimo Franco”, allí nací en 1968) y para lo malo (allí falleció mi padre de un derrame cerebral en 2009 y también mi madre, en 2019, de un infarto, con 80 años, tras hacer el personal sanitario lo inimaginable para salvarla). Decía mi difunta madre que sólo hay que empezar a preocuparse cuando “te toca jugar la bola 8, la negra, del billar americano”, es decir, a partir de cumplir los 80, que no dudo que los cumplirás y ya totalmente recuperado (como me dijo un día de mi cumpleaños Jordi Tarroja: “No se trata de añadir años a la vida sino vida a los años”).

Muy acertada la frase que citas de Paulo Coelho. Y, por si no te acuerdas de mi cara, también te adjunto una fotografía en la que, según decía mi difunta madre, “el señor con barba es el que ha salido más guapo”. Recibe un cordial abrazo de este que siempre te admiró por “tu saber ser, saber estar y saber hacer” en todo momento y lugar (XY).

.

Miquel Àngel, Rep tot el meu escalf. M’agrada llegir les teves paraules i veure aquesta actitud tan positiva que tens davant de la malaltia, bé actitud positiva que sempre m’has fet arribar d’ençà que et vaig conèixer. Com tu molt bé dius, TOT ANIRÀ BÉ. Rep la meva abraçada més sincera, (XX).

.

Benvolgut Miquel Angel estic assabentat del teu problema  des de el primer dia, pel XX i el Dr. XX. Afortunadament, com molt be dius , es tracta de tumors amb agressivitat disminuïda que poden respondre bé als tractament actuals. Per altra banda segur que estàs en bones mans. En tot cas espero que tot vagi lo millor possible. Molts ànims. Una abraçada. Tingues-me informat! (XY).

.

Miquel Angel, confia en la ciència,no fa gaire que un veí nostre ha patit la teva malaltia i ara va fent i se’n va ensortint. Confia i pensa en tota la gent que t’estima, com nosaltres,els teus companys i companyes; pensem en tu. Força i cap endavant, «Nene tú vales mucho»… (XX).

.

Ostres, Miquel Àngel! Quin greu que hagis de passar per aquest tràngol. Al mateix temps, t’haig de dir que t’agraeixo infinitament que m’hagis enviat aquest correu. T’envio, també des de casa, una abraçada ben forta i una forta dosi d’ànims, que no curen però que ajuden a superar la situació. Fes bondat, tota la que puguis, i espero que aquest mal no et faci patir massa.

Sabent que estàs així, i si no et molesta, t’aniré escrivint per anar sabent de tu i per distreure’t, si puc, una mica. No se m’acudeixen gaires consells perquè segur que has llegit tot el que havies de llegir i aquests dies sol a l’hospital hauràs rumiat molt. M’agradaria que et sentissis acompanyat per mi, per aquella companya de feina de fa molts anys que, malgrat el poc contacte mantingut, t’aprecia infinitament. Molta, molta força i, com diuen els castellers, pit i amunt! Un petó! (XX).

.

Bon dia Miquel Àngel, ben cert que no és una bona noticia, però també és cert que estàs en un magnífico hospital i que els tractaments no paren d’avançar. Tens una energía I fortalesa formidable que, se’ns dubte, t’ajudarà n a superar-ho tot. Gran abraçada! PD: res que et calgui m’ho fas saber, (XY).

.

Hola Miquel Àngel, quina alegria llegir-te. Només donar-te molts ànims. Segurament tot anirà bé, ets una persona activa, dinàmica. No fa gaire temps a la sala de professors, a l’estona de l’esbarjo, vam parlar de tu i del Fernando amb el Frederic, el Carles i gent nova, explicant-los l’anècdota quan vau anar a buscar uns alumnes en un antro un dimecres a la tarda. Quin mestratge ens vau donar!

Jo estic bé i la família també. Ja tinc una neta (l’Uma) de dos anys i  mig del Marc i la Paula. L’Aleix i la Tània fa tres anys que viuen i treballen a Austràlia (no saps com trobo a faltar abraçar-los). Ells estan molt bé. No fa gaire el meu germà em va dir que t’havia vist en un enterrament i que estaves igual. Una forta abraçada, (XX).

.

Moltíssimes gràcies pel teu missatge Miquel Àngel. Et desitjo una recuperació d’aquesta infausta loteria a la que ningú volem jugar. Jo estic bé, amb 62 anys i cremant etapes al Claver. Els nous temps no són fàcils de pair. No només en l’aspecte saniteri/general, sinó pel que fa als «nous»(!?) vents que bufen en el món eduactiu. Tot i això, m’esforço en sobreviure i adaptar-me ten bé com puc i sé.Darrerament m’he aficionat molt més que mai a la música.

Escolto cada cap de setmana la cantata del diumenge a l’adreça d’internet catabach.com. Te la recomano apassionadament. També estudio cada dia més la obra de Richard Wagner i, fins i tot en dono xerrades i conferències. No només a Lleida, sinó també a Barcelona, en el recentment fundat Club Wagner. Ja veus, ens apassionem en coses que ens fa créixer i (sobre) viure cada dia. Encantat de saludar-te! (XY).

.

Bon dia Miquel Angel, entomo contradictòriament amb alegria i alhora amb tristor les teves increïbles paraules i també amb la incredulitat que hom es queda quan li avancen una notícia com la que estàs descrivint. Valoro enormement el coratge amb què ens descrius la teva notícia sorprenent. No sé pas si, en la teva pell, jo seria capaç de fer-ho.  Elogio profundament que sàpigues prendre’t aquesta nova etapa de manera tan valenta, és de lloar. Vull creure, i, sabent com ets de positiu, tu també deus creure que tot anirà bé, HI HA D’ANAR!!!!.

El teu vitalisme i fortalesa segur que t’ajudaran a superar aquest mal tràngol en què malauradament ens posa, de tant en tant, la vida. Sigues fort i valent, que sé que ho ets. No cal dir que, si em necessites, estaré allà on diguis i et tindré molt present en les meves pregàries perquè tot evolucioni satisfactòriament i sigui com la leucèmia carrinclona però pausada, lenta i bondadosa que devia patir la teva mare.Moltíssims ànims, MAngel i molta força. Segur que te’n sortiràs i tot anirà bé. Tingue’ns informat. La teva valentia ens ajuda a tots. Una abraçada molt molt gran, et tinc en gran estima, (XX).

.

Benvolgut Miquel Àngel, afectat per la teva trista notícia, tan ben explicada punt per punt, voldria enviar-te junt a una forta abraçada un missatge d’esperança. Sempre hem de donar gràcies dels moments viscuts i sentir una certa satisfacció pel nostre recorregut en la vida, aquesta vida que des del primer moment d’inici ja porta emparellada la germana mort, però sempre és molt lícita la lluita, amb serenor i sense angoixa, d’esperar que els teus ulls vegin de nou la llum de l’alba.

No sé si saps que la meva dona va morir l’any passat, amb el tema de la pandèmia els contactes han estat difícils. Jo m’estic sortint força bé gràcies a la meva família i a la multitud d’amics que em fan costat. Amb aquesta albada del Pedraforca et desitjo: MOLTS ÀNIMS! (XY).

.

Bon dia Miquel Àngel, Espero que la prova d’ahir anés bé i avui et trobis amb forces i ànim. Em sap greu la situació que estàs passant. Però m’alegra i reconforta veure la serenor amb la que ho estàs vivint, una serenor que també es veu reflectida a l’expressió de la cara de la foto que ens has adjuntat.

Rep la meva més sincera i sentida abraçada. Et tindré molt present per fer-te arribar el màxim de força per acompanyar-te. Amb estima, (XX).

.

Bona tarda i gracies per la confiança, en tot cas i en la situació sanitària en que et trobes, t´he de dir que la fotografia que aportes transmet una vitalitat que augura un bon resultat del tractament que encetes. Per aixo crec que el teu diagnostic vital de que «tot anirà bé» es encertat. Molts ànims, (XY).

.

Hola Miquelangel, obro emails a la nit i llegeixo noticies com aquestes. es dificil dir exactement que es vol dir en una altra llengua. Però ja ens coneixem molt anys i crec, que mes o menys pots imaginar que vull dir. En temps com aquests ja estem acostumats sentir males notícies cada dia, pero sobretot n’hi ha unes, que mai es vol llegir: quan bons amics que som, quan la familia tenen una malaltia com el càncer, es diu que el càncer es una malaltia que, al nivell psycoleg, es la transformacio d’un conflicte.

I ja puc dir que conec 4 catalans que el van rebre els ultims mesos. Estic convencuda que la situació tancat al pis a l’any 2020 pot provocar això, perquè va ser i encara és, però menys que abans, una situacio amb moltes preguntes sense resposta. Però la bona notícia és, que ara, amb la vacuna i més optimisme, també el càncer podrà trobar una solució d’aquests conflictes.

En aquest context la possibilitat de guanyar sobre una malaltia com aquesta és més gran que normalment. i tens tota la raó sentir optimisme. Deixa el càncer sortir del teu cos. el cos, el cervell, i tot que tenim, té molt més força que es podria construir. Sent la força i endavant, (XX).

.

Bona nit Miquel Àngel,He esperat a lleguir el teu correu quan, tingués un moment tranquil. Acabo de fer-ho.Un escrit brillant com sempre i valent.El que t’he de dir és ànims, endavant i desitjos de que la teva voluntat, el cos i la ciència et retornin la teva salut a la normalitat. Una forta abraçada, salut i cuidem-nos, (XY).

.

Hola Miquel Àngel…em sap greu llegir el que llegeixo,  però corregeix-me si m.equivoco, veig en tu acceptació,  coratge i moltes, moltes ganes de tirar endavant. Una abraçada ben forta i tant de bó rebi un correu en el que m.expliquis que aquest maleīt càncer s.ha aturat. A reveure, (XX)

.

Bona nit Miquel Angel. Em sap molt greu el que m’acabes d’explicar. Ja sabem que aquí venim a viure i a morir però ens costa de pensar.hi. Jo el dia 21 d’abril vaig complir 64 anys i el mateix dia em vaig jubilar. Suposo que sabies que els tres últims cursos vaig estar dedicada només al comitè d’empresa. Una feina que m’ha fet patir molt. Ara ja s’ha acabat.

Tota la família gràcies a Déu estem bé. Tinc una néta que es diu Violeta filla de la Cèlia la meva filla gran que el dia 2 de juny farà 7 anys.

Em veig molt amb la Rosa Ma Piqué i ara també amb la Susanna Xicola per fer-li companyia.

Espero que el tractament et vagi molt bé i ens vagis donant noticies. Una forta abraçada, (XX)

.

Benvolgut Miquel Àngel, la notícia sobre la teva malaltia m’ha deixat corprès. Per inesperada i per greu. No obstant això, em consola saber que una persona com tu, de tarannà reflexiu i positiu, sàpiga afrontar-la amb enteresa. Estic segur que estàs psicològicament preparat per lluitar-hi. Molts ànims! Espero que et recuperis ben aviat.

No t’he telefonat perquè no sé si ara mateix és oportú. Si ho és, pots dir-m’ho amb un missatge de WhatsApp i et trucaré de seguida. No ho fet encara perquè potser estàs rebent un allau de trucades. D’altra banda, sé per experiència que algunes persones en una situació similar s’estimen més refugiar-se en la soledat i la introversió.

Quant a la Covid-19, he de dir-te que afortunadament ningú de la meva família l’ha patida i que gairebé tots estem vacunats. Com no has dit res pel que fa als teus, entenc que vosaltres també esteu bé.

Recordo perfectament la teva fesomia. I què caram, no has canviat pas! Fas el mateix somriure lleu, entre murri i irònic, i bondadós de sempre. Cuida’t molt, Miquel Àngel. Una abraçada ben forta, (XY).

.

Benvolgut Miquel Àngel, m’agrada saber de tu, tot i que, en aquest cas, són males notícies i això sap molt de greu.Dius que estàs tranquil, segurament perquè tens la consciència tranquil·la per tot el que has fet i estàs satisfet amb la teva vida, (XX).

.

Miquel Àngel, ningú ho diria veient la foto d’ahir. Trasmet calma i serenor, a més d’un envejable aspecte. Gràcies per compartir-ho i molta força i ànims per superar-ho. XX. Però també crec que tens ganes de lluitar. Pel que em dius m’ha semblat entendre que t’ho han detectat a temps i la genètica és molt important i un dels factors més determinants de la longevitat. Segur que tu, que tant has llegit i llegeixes, ho saps.

Per tant, l’esperança és l’últim que s’ha de perdre i tu tens motius per lluitar i tirar endavant. Et desitjo doncs molts ànims i molta força i ja ens aniràs enviant notícies teves. Una forta abraçada, (XX).

.

Bona tarda, Miquel Angel!Es cert que el temps ha impedit poder-nos veue’nsr en aquells dinars en què podiem comentar els nostres avatars en la vida i posar-nos al corrent una mica de tot. He de dir-te que gràcies a Déu el Covid ens ha respectat a tots nosaltres, però la meva germana petita (70 anys) ha estat el que se’n diu un “dany colateral”, no van poder fer proves a temps i el 13 de novembre moria d’un cáncer fulminant, 3 mesos, però ho va viure amb molta pau.

Tambè a tu el desitjo aquesta pau i serenitat per seguir endevant, jo et puc dir, que com a creient, no et mancarà la meva pregària perquè Ell et doni forçes per anar endevant en el teu cami. Una forta abraçada! (XX).

.

Bones, Miquel Àngel! Com et Trobes? Desitjo que amb poques o cap molèstia pel tractament. Aquesta setmana passada ha estat com si haguessis tornat a les parets de l’escola del Clot. tu has estat present en moltes de les meves converses amb companmyes y companys de l’escola. Hem compartit sentiments profunds sobre la Vida i la Mort, sobre el goig de viure intensamwent el moment present, sobre saber estar al costart i saber acompanyar als altres.

Com pots veure, a totes les persones que hem tingut i tenim la fortuna i el privilegi de coinèixer-te, desvetllles dins nostre sentiments ben profunds i humans. Certament, un regal. Miquel Àngel, moltes gràcies per ser-hi! Ara cuida’t i deixa’t cuidar molt i quan et vingui de gust, m’encantaria poder compartir de nou una xerrada ben agradable amb tu. Fins aviat. Petons! (XX).

.

Hola Miguel Angel. Aunque hace muchísimo años que no nos vemos ni hablamos siempre es agradable recibir tu mensaje navideño. Después de leer este mensaje solo puedo decirte que muchos ánimos y como tu bien dices solo hay un camino y es ir hacia adelante. Un fuerte abrazo, (XY).

.

Bon dia! M’acabo d’assabentar de la teva malaltia. Desitjo que el tractament sigui efectiu i ens poguem retrobar ben aviat, quan la pandèmia ens deixi, en un dinar de germanor. La colla de gent jubilada va en augment, gràcies a Déu. La fe en la medecina i en Déu de ben segur que farà el seu efecte positiu. Rep molts ànims i una abraçada molt forta, (XX).

.

Amic Miquel Àngel: ahir a la tarda vaig llegir ta teva nota i com pots suposar em va deixar «tocat»: d’una banda al saber el que estàs passant i de l’altra perquè admiro l’enteresa i serenitat que es desprenen dels teus comentaris sobre l’estat d’ànim de com ho afrontes. Ambdues coses, en sentit diferent, és clar, m’han impressionat.

Em sento incapaç de fer cap comentari sobre el què et passa; per tant només puc oferir silenci, un silenci respectuós i empàtic d’un amic que vol estar al costat en els moment difícils. Vaig pensar en trucar-te per telèfon però per absurd que sembli no vaig gosar. En qualsevol cas, si un dia vols una estona de companyia i et ve de gust una trobada, m’ho dius i ja ho saps a mi em farà il·lusió.

Jo cada dia vaig a fer una passejada. Ahir a «sa hora baixa» com en diuen el capvespre a Mallorca, vaig anar als jardins de Santa Amèlia: assegut en un banc mentre ja fosquejava pensava en els primers anys de la nostra vida a Ripoll: un dels records més llunyans era que al parvulari de les Germanes Carmelites anava a la classe de la «Madre Josefa» que jo la veia molt gran.

M’ha quedat gravat a la memòria que aquell lloc i els bancs on seiem, feia olor de mandarina. Suposo que seria per la fruita que menjàvem a l’hora de berenar. Imagina’t quants anys fa que ens coneixem i ara que ja estem a la tardor de la vida no ens queden gaires projectes per emprendre. Quan l’entusiasme es refreda apareixen les vivències acumulades. Si de petits ens il·lusionaven els projectes, ara ens poden aportar placidesa els records del passat. Adeu, Miquel Àngel, ens cal mantenir la fortalesa. Espero veure’ns aviat. Una abraçada càlida i sincera, (XY).

.

Bona tarda Miquel Angel, només volia dir-te que molts anims i molta força, que estic ben segura que tot anirà bé. Hi hauran dies bons i dolents , però amb la vitalitat i l’energia positiva que tens, segur que hi hauran mes bons que dolents. Cuida’t molt i ja ens vas a explicant com et trobes! (XX).

.

Bon dia Miquel Àngel,Gràcies per compartir aquesta informació; no és habitual, però no m’estranya gens d’una persona coratjosa com tu. No donis per fet, en absolut, que no arribaràs als 108 anys! Et voldria transmetre el meu suport, ànims i convenciment que la teva saviesa i serenitat et permetran viure amb plenitud tots els esdeveniments que estiguin per venir, per molt vertiginosos que ara ens puguin semblar. Una abraçada i endavant, (XY).

.

Benvolgut Miquel Àngel, encara que ja ens ho havies «filtrat» fa alguns dies a al Glòria i a mi, al rebre abans d’ahir aquest missatge vaig tornar a sentir-me sacsejat per l’impacte de la noticia. Sense amagar-la ni minimitzar-la, la comuniques i la presentes amb una lleugeresa i senzillesa que sembla que sigui menys greu del que és.

I la noticia no és bona i el tràngol personal i de salut majúscul. És encoratjador l’esperit amb que ho afrontes, la força mental i psicològica que desprens i la serenitat que amara tot el text, barreja de lucidesa, acceptació i alhora lluita.  No tens temps fàcils ni agradables, però ho encaress amb un esperit que és una lliçó per a molts de nosaltres. Vindran dies complicats i incòmodes, però se’t veu preparat i a punt per afrontar tot allò que la salut i la ciència mèdica disposin.

Només tinc paraules de suport i ànims, que són paraules massa lleugeres i volàtils per una situació així. Sàpigues que ens tens a la teva disposició per a tot allò que necessitis, que et puguem ajudar. Des d’una gestió a una simple passejada o conversa, per alleugerir l’esperit o distreure’s una estona. Marca tu el ritme i les necessitats, la disponibilitat i la conveniència. Ves-nos informant de la teva evolució i et desitjo molta força i sort. Salutacions molt cordials i una forta abraçada! (XY).

.

Hola Miquel Àngel! No entro massa sovint el e-mail, però m’ha agradat avui entrar-hi i trobar-te. Ja em vas avisar per avançat de la situació i de què començaves un tractament. Agraeixo infinitament la teva confiança i el tenir-me present; saps bé, que jo també t’hi tinc a tu! Espero que el tractament estigui anant bé. M’alegra saber que et trobes bé i amb ganes d’escriure i escriure’ns, és implicit en tu!! Tant la meva familia com jo et desitgem un bon procés i com bé dius en el teu e-mail TOT ANIRÀ BÉ!!!

Vaig fer-ho saber als meus pares, que desde dilluns són aquí a Orozko esperant el naixement de l’Amele i coneixent bé a l’Alai (ha estat dels 7 als 21 mesos de vida només amb el Sergio i amb mi), i em demanen que et digui de part d’ells que et desitgen una bona recuperació i una abraçada molt forta! Tots sabem, perquè et coneixem, la vàlua que tens com a persona i com de ben segur estàs afrontant aquesta situació amb un bon capteniment i molta energia, (XX).

.

Bona tarda, Miquel Àngel. Realment el cos humà és un bon i gran misteri. Et desitjo que tot et vagi el millor possible. Jo el 15 de juny també passaré per quiròfan amb una estada curta a l’hospital de Mataró. És clar que comparat amb els teus afanys els meus són una autèntica i vergonyosa minúcia. Ara fa un temps em van fer una pròtesi de maluc i l’altre, envejós, se n’ha ressentit i frisa per aconseguir cures, com a mínim, similars. 

Una forta abraçada i el meu fervorós desig que mantinguis tota la força que sempre has tingut, (XY).

.

Hola Miquel Àngel! Ja em sap greu que tinguis aquest càncer! És un enrenou exterior i interior, se’n ressent el cos i l’esperit! Me’n recordo que els darrers anys de ser jo al Clot em van trobar un càncer de pròstata, em van operar i va anar molt bé, però l’enrenou no te’l treu ningú.

És clar que l’acompanyament de Jesús i la confiança en Ell son un tresor. I cal reconèixer que els metges en saben molt. També va ser molt bo per a mi aprendre a ser un bon pacient, quan tota la vida hem estat agents, se’ns fa més difícil fer de pacients.

M’imagino que és molt bo des del punt de vista mèdic, que t’ho hagin trobat a temps. A més a més la teva actitud tan positiva i reflexiva és una bona notícia. És clar que no podia ser d’altre forma.

O sia que gràcies per dir-nos-ho, i endavant (com diu el Coelho) amb resiliència i paciència i confiança en la vida i en el Senyor, que és el qui sosté la vida i tot. Una abraçada, i molt de tant en tant ja ens diràs alguna cosa, oi? (XY).

.

Hola Miquel Àngel Em sap molt greu rebre aquesta notícia. Crec, però que t en sortiràs  La medicina està molt avançada en aquests casos. Si puc ajudar amb alguna cosa tingues present que faré el que calgui. Una abraçada molt forta i no decaiguis, (XX).

.

Bona tarda, benvolgut Miquel Àngel.Veritablement he quedat molt sorprès de la «teva salut de ferro» com ben bé tu dius. És veritat que els anys van passant i al que no li surt una cosa li surt una altre però amb paciència, tractaments i medicació ho podem i anem superant. Tu n’has fet 78 i jo, fa pocs dies, en vaig complir 83.

Respecta al Covid 19 t’he de dir que, de moment, ningú de la familia l’ha patit i els que som més grans ja hem rebut les dues dosis de la vacuna. Els nostres fills, un de 54 i l’altre de 52, rebran la 1a dosis el dimecres i dijous propers respectivament.Desitjo que tots els tractaments que et facin donin els resultats esperats.

Espero que tot et vagi bé i que aviat ens puguem trobar tots els companys i amics de la EPTC en un esmorzar o dinar  de germanor i poder celebrar la teva pronta recuperació. Una abraçada molt forta i molts ànims, (XY).

.

Benvolgut Miquel Àngel, He trigat uns dies en respondre  el teu escrit, perquè no és fàcil trobar les  paraules adients per expressar les emocions i els  pensaments que m’han produït.

Potser el primer  que em ve al cap és força , et desitjo molta força per superar aquesta etapa i força per afrontar el tractament , també em ve al cap gràcies , gràcies per compartir una part de la teva vida , jo crec que el  compartir  es solidari , amb qui ho has  compartit ens permet estar més al teu costat i ser  una mica tu.

Busco en el meu cap i trobo el mot confiança, la que tinc amb els professionals  i els coneixements que per  sort tenim actualment.

També apareix l’amor autèntic i desinteressat de les persones que t’estimen i  que tu també estimes.

Avui he acabat de llegir un llibre que em porta un mot que crec pot ser-me útil per acabar sempre endavant

Jo sóc de poques paraules , sempre tinc la sensació que resten molt lluny de les emocions i  dels pensaments complexos.

Anirem sabent de tu directament o indirectament per la Rosa M. i en Fernando. Acabo amb un petó molt sentit, (XX).

.

Estimat Miquel Angel: Ja et pots imaginar com de soptats varem quedar , tant jo com els de casa al lleigir el teu e-mail. Noi, amb paraules coste d’expressar els sentiments en moments així , pero sapiguis que tens tot el nostre escalf i que ens sentim units amb tu i els teus.

Estas en les millors mans mediques i al millor centre i aixó fara , sens dubte, que tinguis un bon remei.I tu millor que ningú saps que estem en mans de Deu i alló de » facis la teva voluntat» no només son paraules per dures que siguin en moments així.

VENGA Miquel Angel que com dius TOT ANIRA BE i d’aquesta també t’en sortirás , com de tantes altres has fet.

Et tindrem molt present en les nostres pregaries al Pare perque no et minvi tota la fortalessa que tu tens.

VENGA ENDEVANT    SOM-HI

T’estimem » els Tarroja» i una vegada més, com tantes altres perdona les faltes, (XY)

.

Estimat i recordat Miquel Angel, Gràcies per fer-me avinent  el moment en què et trobes. Molta gent no ho faria, sigui per vergonya o per por a ser tractat condescentment, o per altres sentiments…vés a saber! Però jo, com tu, penso que fer-ho saber és terapèutic. Tot el dia he buscat les paraules més adients per comunicar-me amb tu. No les he trobades. A vegades, en aquestes situacions, donar ànims des de lluny  no deixa de ser una reproducció de fómules buides o socials fàcils d’escriure, però que no transmeten res, (XX).

.

Jo volia escriure’t des de la meva experiència. Fa vint-i-un anys que arrossego un carcinoma i. Porto dotze operacions i, quan menys m’ho esperava em va venir tot el que ja sabeu, derivat d’un infart… Et puc assegurar que la qualitat de vida que m’ha arribat arrel de tot això, no és comparable a tota la vida anterior. La clarividència que gaudeixo em fa una aproximació a la idea que tinc del que és la felicitat. Per aixó confio que per, una persona com tu, això serà un  motiu de creixement. Els meus ànims o una fortíssima abraçada, (XY).

.

Rellegint el teu correu he trobat això «el meu estat actual és bo: tan psicològicament com física. I a més a més, tinc aquesta malaltia completament assumida/acceptada, procuro adaptar-me a la circumstàncies que l’envolta i als qui viuen al meu costat i, sobretot, resto disposat a  superar-la amb una actitud resilient. » No cal, doncs, buscar les paraules d’ànim. M’alegro que estiguis bé, sobretot psicològicament, és el més dur, (XX). 

.

Bona tarda, Miquel Àngel. Realment el cos humà és un bon i gran misteri. Et desitjo que tot et vagi el millor possible. Jo el 15 de juny també passaré per quiròfan amb una estada curta a l’hospital de Mataró. És clar que comparat amb els teus afanys els meus són una autèntica i vergonyosa minúcia. Ara fa un temps em van fer una pròtesi de maluc i l’altre, envejós, se n’ha ressentit i frisa per aconseguir cures, com a mínim, similars. 

Una forta abraçada i el meu fervorós desig que mantinguis tota la força que sempre has tingut, (XY).

.

No cal dir que, encara que lluny, estic oberta a rebre notícies teves i ajudar-te en allò que pugui i et demano permís per enviar-te de tant en tant un whatsapp per interessar-me en la teva evolució. Com està la família? I la dona? Nosaltres, per ara, bé. Una abraçada i ens trobarem en el camí, (XX).

.

Miquel Àngel! Moltes gràcies pels teus comunicats, i sobretot encara més, gràcies pel teu testimoniatge de serenor i pau que traspuen. Personalment, a mi, em fan molt de bé i m’ajuden a estar preparat quan m’arribin fets similars, que m’arribaran per llei de vida. Tal i com estigui un, cal viure al màxim de les pròpies possibilitat. Ni més, ni menys…i estar obert a la veritat que t’hagin de manifestar els sanitaris i els teus més estimats familiars.

Estàs especialment ben present a les Laudes i a les Vespres quan t’ofereixen presentar las pròpies intencions. Una cordial abraçada…i fins sempre! (XY).

.

Miquel Àngel, m’alegro que, de moment, no tinguis cap símptoma i que, com bé dius, et trobis millor que la dècada passada. És veritat que, a partir d’ara, estaràs molt controlat, però la ciència avança i els tractaments són cada vegada més personalitzats, per tant, allò que val per a un, no val per a un altre. Et desitjo el millor i sé que la teva actitud t’hi ajudarà molt. Continua treballant, com sempre, en aquelles coses que et fan feliç i que donen sentit al teu dia a dia. Et tinc molt present, a tu i als teus, (XX). 

.

Benvolgut Miquel Àngel, sempre escrivint! Me n’alegro, perquè indica clarament dues coses: l’expressió de les teves inquietuds existencials i reflexions filosòfiques, i, sobretot, l’afany -o potser millor- l’ofici de viure, com va dir Cesare Pavese. 

«Aprenem a parlar en dos anys, però en triguem cinquanta per aprendre a callar» -vaig recordar, ara fa uns dies, mentre escoltava estoicament els comentaris impertinents d’un alumne. Aquest no és, per descomptat, el millor exemple dels arts i oficis de la vida, però il•lustra prou bé la petita saviesa que anem assolint amb els anys.

Llegiré amb atenció els textos que ara estàs treballant i, si s’escau, els comentarem quan ens veiem.

Et desitjo un estiu plàcid i tranquil. Si el passeu a …, aprofitaré per visitar-te. Gràcies pel teu correu.

Una abraçada, (XY).

.

Moltes gràcies. Celebro que no «perceps» símptomes. Això vol dir que el tractament mèdic -avui sortosament ja tan avançat, i el prestigi de metges i medicines, etc, Comprenc les molèsties dels anàlisi, visites, etc. Uns i altres ens hem d´armar de paciència, però amarats d´esperança.

Començo a mirar i a gaudir de la teva esplèndida WEB, la variada temàtica.

Gràcies per la teva confiança i afecte. T´envio una música a l´orgue de la «meva collita», dedicada. Un procés del compàs del  2/4, semblant als anteriors. Sense pretensions. Una abraçada i records, (XY).

.

Bon dia Miquel Àngel! He llegit el teu correu i et vull agrair la sinceritat de les teves paraules (sempre ho són), especialment en aquest moment de la teva vida; t’agraeixo i m’emociona el teu coratge i bon esperit en compartir el diagnosi de la teva malaltia i en com ho estàs vivint en el present.

Conec el fàrmac que anomenes (“somatulina”) ja que l’he estat prenent durant uns anys a causa de la meva poliquistosi hepatorenal ( de fet, sembla que un dels efectes secundaris que van veure és que els quists no augmentaven i per això el meu hepatòleg me’l va receptar). Tot i així, et comento que el 3 de febrer vaig ser trasplantada precisament de fetge i ronyó; des del juny estava en llista d’espera. Tot ha anat molt bé, gràcies a Déu i a poc a poc estic recuperant forces.

El fet de la malaltia i la possibilitat de la mort (a cada moment hi és la possibilitat de la mort però no hi pensem gaire, oi?)  a mi m’ha fet, reconsiderar, revifar la vida; és a dir, viure el present que som (no tenim altra cosa) amb tota la plenitud possible. I “plenitud” no vol dir “juerga” o “diversió” sinó viure amb coratge, donant el que un és, sense por i amb confiança. Tu, per a mi, ets una persona que viu així i ha viscut així la seva vida (jo l’he deixada passar més, és a dir, he menystingut o malbaratat part d’ella).

L’important és aquest esperit Miquel Àngel; si vols dir-ho d’una altra manera, l’important és l’Esperit Sant que resideix en l’ànima de tots nosaltres. Sent així, la vida no mor, malgrat el nostre pobre cos o la nostra matèria s’acabi. T’envio la meva estima i  t’agraeixo la teva que m’expresses en les teves felicitacions, quan ens hem trobat ocasionalment i en aquest escrit. Miquel Àngel, tots els bons desitjos del món i del cel per a tu , i per a la teva família. Una abraçada infinita, (XX).

Altres mostres d’afecte i de suport:

• Miquel Àngel; molta sort i si et puc ser útil per a alguna cosa, ja saps on sóc, (XX).
• Una abraçada ben forta.Tot anirà bé. Cuida’t, (XY).
• Gràcies. Un escrit entranyable, amb fermesa i convenciment i que contagia. Una abraçada, (XX).
• Molta força, Miquel àngel. Tu superaràs això de ben segur. Una forta abraçada. Jo tinc també la teva edat i acabo de sortir d’una trencadissa de tres costelles produïda en acccident dins de l’autobús el 30 de març…, (XY).
• Miquel Angel, una abraçada! Molts ànims! Tot anirà bé! Molta força! (XX).
• Anims Miquel Àngel. Tot ira be! (XY).
• Molta sort! Petonets família XX / Miquel Angel com bon lluitador i cristià la teva fé et portarà a bon port i superaràs tots els obstacles que vindran. Una abraçada ben forta i molts ànims, (XX).
• Se te ve muy bien, pero lo mejor es el estado de ánimo que tienes. Un abrazo fuerte y gracias por tu generosidad al comunicarlo de esta forma tan sentida, (XY).
• Bé doncs, a lluitar que tu en saps una mica d’això . La teva capacitat de resiliència és innegable. Molts ànims ! Una abraçada, (XX).
• Miquel Àngel, te deseo que vivas esta etapa con mucho ánimo y fuerza. Seguro que lo superarás con éxito, como dice la Bouzas la paz interior que transmites será una magnífica aliada. Un abrazo, (XY).
• Realmente se te ve espléndido. Sobre rutas y  avatares ya sabes de sobra que estos son  señales para seguir caminando… La paz interior buena compañía, y esa la trasmites con claridad. Un besazo de esa «XX» oculta en sus acantilados, (XX).
• Bona tarda i gracies per la confiança, en tot cas i en la situació sanitària en que et trobes, t´he de dir que la fotografia que aportes transmet una vitalitat que augura un bon resultat del tractament que encetes. Per això crec que el teu diagnòstic vital de què «tot anirà bé» es encertat. Molts ànims, (XY).
• Benvolgut Miquel Angel, t’envio una abraçada digital molt forta. Com tu molt bé dius, tot anirà  bé,  (XX).
• Miquel Àngel, m’has deixat bocabadat, sene paraules. Tot això és molt greu i molt consolador alhora. TOT. Que el Pare Déu us acompany, ara i sempre. Una abraçada, (XY).
• Miquel Àngel; molta sort i si et puc ser útil per a alguna cosa, ja saps on sóc. (XX).
• Una abraçada! Molts ànims! Tot anirà bé! Molta força! (XY).
• Molts ànims Miquel Angel! Tot anirà bé! (XX).
• Una abraçada ben forta. Tot anirà bé. Cuida’t, (XY).
• Una abraçada! Molts ànims! Tot anirà bé! Molta força! (XX).
• Una abraçada, Miquel Àngel! (XY).
• Et desitjo  de tot cor que la medicacio funcioni i puguis oblidar el sotrac el més aviat posible. Una forta abracada! XX 
• Miquel Àngel! Gràcies pel compartir del teu mail. En el to, esbrino un «cap amenaça, tot oportunitats». Que la vida, i Déu en ella, et segueixi ensenyant, bon deixeble com ets. Una abraçada, (XY). 
• Bona tarda Miquel Angel! El teu mail m’ha deixat glaçada, però sé que estàs molt ben acompanyat i segur que tot anirà molt bé! T’envio molts ànims, forces i energia! (XX). 
• Ostres Miquel Àngel, m’he quedat glaçat amb el teu missatge. Primer de tot amb la serenor amb que ho expliques i segon per la gravetat de l’assumpte… Molta força en aquests moments difícils ! Segur que, com dius, tot anirà bé ! Una abraçada ben gran i gràcies per compartir-ho, (XY). 
• Hola Miquel Angel, El primer de tot un petó i una abraçada ben grans. Em dóna força i em motiven molt les teves paraules, sempre has escrit/parlat molt però que molt bé. Com diu el fitxer adjunt : TOT ANIRÀ BE !!! (XX). 
• Bon dia Miquel Àngel, he trigat uns dies a escriure’t però he pensat en tu. Tenir notícies dels companys de l’antiga Escola del Clot sempre són motiu de bons records. Encara que el teu comunicat no és la notícia desitjada. Com t’has trobat aquests darrers dies? Espero que no estiguis patint massa per dolor físic i que les incomoditats et siguin prou lleus. Una abraçada ben forta Miquel Àngel! (XY).
• Miquel Àngel!Acabo de veure el correu, jo he estat de baixa 2 mesos per tendinitis bicipital al braç esquerra i contractura muscular bastan bestial d’esquena i , hombro i braç. Avui m’he incorporat i aniré veient que tal vaig. Gràcies per aquest correu, estinc convencuda que tot anirà bé, ets una persona molt positiva i forta i sobre tot tot tot bona persona, endavant! Una abraçada sincera, (XX).
• Hola Miquel Angel, el primer de tot un petó i una abraçada ben grans. Em dóna força i em motiven molt les teves paraules, sempre has escrit/parlat molt però que molt bé. Com diu el fitxer adjunt: TOT ANIRÀ BE !!! (XY).
• .Deixa’t estimar i cuidar per la gent  que t’estima. Una abraçada molt gran i ànims i ENDAVANT!!! Si em necessites, aquí estic, (XX).
• M’alegro molt de l’evolució de la teva «salut». ÀNIMS EN MAJÚSCULA. Jo sempre suposo que tot anirà bé. Si em necessites per qualsevulla cosa, ja saps on trobar-me. Adéu i a recòrrer esperançats el camí que ens toca, XY
• Bon dia Miquel Àngel, molts ànims i molta força en aquests moments que et toquen viure. Com bé dius: Tot anirà bé! Una forta abraçada i espero poder trobar-nos aviat per l’escola per donar-te-la en persona, (XX).
• Molts ànims i molta força, Miquel Àngel. Esperem, de cor, que tot vagi molt bé. No cal dir-vos que si necessiteu alguna cosa podeu comptar amb nosaltres. Una forta abraçada i com molt bé dius tu en el punt 10, cuida’t i deixa’t cuidar, XY
• Mantinga’m informada! No et vull escriure per no ser pesada i perquè entenc que t’has de poder expressar quan et vingui de gust. Però sàpigues que pensem en tu! Una abraçada ben forta i sentida! (XX).
• Miquel Angel, ho has dit molt bé a sota de la teva fotografia (m’ha agradat molt veure’t): TOT ANIRÀ BÉ.Una abraçada molt i molt especial!!! (XY).
• Miquel Angel, segueixes estan com sempre ( si més no pel que es veu a la foto). Segur que, encara que el procés no sigui plàcid, anirà bé.  Et tindré present a les pregàries. Una abraçada, (XX).
• Miquel Àngel, Lamento molt que t’hagi tocat passar per aquest tràngol. Sé que és molt dur. Et desitjo molta força i molts ànims per tirar endavant. Pregaré per tu. Una forta abraçada, (XY).
• Eeep! Quines bones notícies llegeixo. Aquesta és l’actitud positiva del Miquel Àngel que conec…Endavant, els 80 t’esperen…Una abraçada, (XX).
• Hola Miquel Àngel! Només voldria poder donar-te una forta abraçada, el Covid per fortuna i de moment a passat de llarg. Malgrat els anys que han passat sempre tinc  un molt bon record de TU Cuida’t molt i deixa’t cuidar. ÀNIMS TOT ANIRÀ BÉ, (XY).
• Ostres, Miquel Àngel! Molt i molts ànims . Segur que tot anirà molt bé. Deixa’t acompanyar i estimar! Quan tingui un moment et truco. Mentrestant, una abraçada ben forta! (XX).

  .