por 1. BIOGRAFIA DE JOHANNES BRAHAMS (1833-1897)
BIOGRAFIA DE JOHANNES BRAHAMS (Wikipedia)
BIOGRAFIA DE JOHANNES BRAHAMS (Viquipèdia)
Alerta…! En prémer la paraula, el concepte o el link acolorit amb blau s’obrirà el video musical, així com també un contingut ‘ad hoc’ sobre la temàtica en relació a Johannes Brahams.
Tot i això cal explicitar que:
- Els visionats van predecits d’alguns anuncis propagandístics que, si bé conec la fórmula per evitar-los, els mantic igualment perquè l’aplicació informàtica no me’ls inutilitzi a causa dels drets d’autor.
- Els continguts informatius procedeixen de les actuals enciclopèdies digitals.
.
2. COMPOSICIONS DE JOHANNES BRAHAMS
L’extensa obra musical de JOHANNES BRAHAMS que incloc a continuació pot escoltar-se en tota la seva integritat a través de l’aplicació informàtica o programa YOU-TUBE, tot escrivint la paraula o enunciat de l’obra, objecte d’audició i/o visionat, en la casella de recerca apropiada…
.
Podríem distingir quatre períodes de creació de Brahms, que coincidirien amb els particulars esdeveniments de la seva vida:
- (1) En el “primer període” (fins a 1855) hi trobem l’amistat amb Joachim, les seves relacions amb Robert Schumann i l’amor apassionat per Clara Schumann. En aquest període, el Brahms romàntic considerava més important el sentit de la seva obra que la forma. Li agradava l’expressió sincera i els contrastos sobtats. Les seves obres eren senzilles, tendres i el piano va ser el seu principal mitjà d’expressió.
- (2) De seguida es va desinteressar per aquestes obres i amb Joachim va aprendre contrapunt. La seva vida canviava i, amb ella, les seves obres, de manera que l’actitud mental i la forma d’expressar-se havien adquirit lucidesa i calma. Va seguir principalment els modes clàssics i les composicions es van tornar més madures, suaus, íntimes i meditades. Començaven a aparèixer les combinacions d’estats d’ànim, tot i que encara no havia trobat aquest meravellós equilibri entre la malenconia romàntica i la serenitat clàssica. Es tracta del “segon període”, un període de transició, en el que ell es trobava sense llar ni amb una forma definitiva per al seu estil. És per això que s’interessa sobretot per la música de cambra.
- (3) El “tercer període” es va obrir amb la composició del Rèquiem alemany, la seva primera gran obra coral, amb la qual es faria molt famós. És l’època en què s’estableix definitivament a Viena i quan el seu art arriba al punt culminant. La combinació brahmsiana de l’esperit dels segles XVI al XIX arriba al seu màxim desenvolupament i el maneig dels recursos es fa visible en les seves grans obres corals i orquestrals, totes compostes en aquest període. Així, aconsegueix més intensitat tràgica i contingut emocional. La malenconia es fa més essencial i l’efervescent Scherzo de joventut es torna més serè.
- (4) Després del Quintet de corda en Sol major, Brahms va sentir que la seva potència creadora es donava per acabada i un any més tard publica el seu testament. Es dedica a posar en ordre les seves obres i a destruir el que no serveix. Però l’impuls reviu i torna amb obres molt diferents a les precedents. En el “quart període” la seva obra es torna més seriosa, però igualment més espontània. Torna a la seva joventut, amb música de cambra, el piano i el lied. Segurament menys pendent de l’aparença exterior, la seva obra apareix més espiritual, amb una gran força constructiva formal i un refinament tècnic.
Aquesta és la llista de composicions de Johannes Brahms classificada per gènere (incloent totes les obres a les que se les ha assignat un número d’opus):
- 1. OBRES ORQUESTRALS
- 2. CONCERTS
- 3. OBRES ORQUESTRALS PER A COR I/O SOLISTES VOCALS
- 4. OBRES DE CAMBRA
- 5. OBRES PER A PIANO
- 6. OBRES PER A ORGUE
- 7. ALTRES OBRES VOCALS (cançons, poemes, duets, motets i miscel·lània)
A continuació es mostra el Catàleg complet d’obres de Johannes Brahms.
Una llista de composicions de Johannes Brahms (7 de maig de 1833 – 3 d’abril de 1897) classificades segons el número d’opus (Op.) i que inclouen obres sense número d’opus (WoO) i annexos (Anh.):
3. INTERPRETACIÓ D’ALGUNES OBRES DE JOHANNES BRAHAMS
.
3.1. TEMÀTICA MUSICAL
(I) DEL SONIDO EN GENERAL Y DE LA MÚSICA EN PARTICULAR. LA COMPOSICIÓN MUSICAL
(II) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR ENCICLOPÉDICO. DE LA MÚSICA EN GENERAL
(III) LA HISTÓRIA DE LA MÚSICA
(IV) LOS COMPOSITORES MUSICALES Y SUS OBRAS EN LAS DISTINTAS ÉPOCAS
(V) LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA
3.2. GRANS OBRES O COMPOSICIONS MUSICALS INSPIRADES PER…
.
.
4. LES BELLES ARTS.
EL ITINERARIO MODERNO DEL «TRIVIUM» I DEL «QUADRIVIUM»
En obrir el tema de les Belles Arts (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi), vaig disposar-me a fer un recorregut de cadascuna de les quals tot interesant-me per una classificació que, posteriorment, vaig farcir de conceptes informatiu i descriptius.
Ara, m’és plaent de recordar aquí els temes que vaig confegir sobre:
ARQUITECTURA / ESCULTURA / PINTURA / MÚSICA / DANSA/ LITERATURA / CINEMA
Tot i això, per completar el tema de l’article vaig incloure-hi una altra classificació, potser més adient.
Aquesta nova classificació abasta molts altres temes relacionats amb les arts.
I la presentació, amb més volada, on s’inclouen altres arts d’igual categoria. La classificació es pot llegir a continuació en quedar així (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi):
BELLES ARTS PLÀSTIQUES / BELLES ARTS ESCÉNIQUES / BELLES ARTS ACÚSTIQUES / BELLES ARTS VISUALS / BELLES ARTS DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA I ORAL / BELLES ARTS MODERNES
Tot plegat pot veure’s i llegir-se en prémer l’enunciat colorejat de blau:
.
Tanmateix, tocant el tema de la música (es pot prémer aquí mateix per accedir-hi) i essent aquesta una bella art acústica, recullo aquí el que tinc consultat i escrit per a una major informació tot aprofitant la dèria de voler saber-ne més.
Sigui aquest punt de l’article una bona explicació d’aquell art que mitjançant l’ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l’oient. La qual cosa s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius:
L’art musical es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps.
És l’art de la generació, manipulació i combinació -en simultaneïtat o en successió- dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca d’una bellesa formal i/o de l’expressió d’emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d’unitat, continuïtat i coherència.
LAS BELLAS ARTES ACÚSTICAS
Tot plegat pot veure’s i llegir-se en prémer els enunciats colorejats de blau:
«LA MÚSICA EN TOT EL SEU RESPLANDOR I MAGNIFICIÈNCIA ENCICLOPÈDICA»
LA MÚSICA ⇒ PORTAL DE LA MÚSICA / CONCEPTES SOBRE LA MÚSICA
- LA MÚSICA RELIGIOSA / LA MÚSICA SACRA
- LA MÚSICA PROFANA
- LA MÚSICA DE DANSA O DE BALL
- LA MÚSICA TEATRAL O DRAMÀTICA
- LA MÚSICA INCIDENTAL
- LA MÚSICA CINEMATOGRÀFICA
Segons els instruments musicals:
- LA MÚSICA VOCAL – LA MÚSICA CORAL
- L’ORGUENOLOGIA /LA MÚSICA INSTRUMENTAL:
- LA MÚSICA DE CÀMBRA
- LA MÚSICA SIMFÒNICA
- LA MÚSICA ELECTRÒNICA
- LA MÚSICA PURA, ABSTRACTA O ABSOLUTA
- LA MÚSICA PROGRAMÀTICA
Segons una classificació actual:
Segons una determinada classificació
