«DE LA SABANA A MART»

L’ECONOMIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA NATURAL

(A L’ESPERA…)

«DEL PARADÍS A L’APOCALIPSI»

L’ECONOMIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

UNA OBRA  DE XAVIER SALA-i-MARTÍN

Atès que aquests dies de l’abril de 2023 -amb Sant Jordi de llibres i roses pels carrers catalans  i des de la muntanya i monestir de Montserrat, La Moreneta, patrona de Catalunya-, he quedat fascinat amb les potencialitats del ChatGPT.

Tant és així, que no de forma esporàdica, sinó prou recurrent, utilitzo aquesta aplicació informàtica per observar els resultats de la seva recerca tan bon punt se’m presenta una ocasió adient. 

I havent comprat el llibre «De la sabana a Mart» del catedràtic-professor d’economia, Xavier Sala-i-Martín, el primer que he fet ha estat adreçar-me al ChatGPT perquè, d’entrada, em proporcioni una sencilla ressenya del llibre en qüestió. I aquesta n’ha sigut l’elaboració lingüística que me n’ha fet:

Per altra banda, en un intent de precisar el contingut del llibre «De la sabana a Mart» mitjançant el seu índex, m’ha semblat que el ChatGPT no ha pogut destacar fefaentment tot el reguitzell d’informació que el llibre disposa. I això, perquè -ras i curt-, aquesta n’ha estat la seva resposta en fer-li la pregunta sobre el sumari del llibre:

Em temo que no puc proporcionar-te l’índex o sumari del llibre “De la sabana a Mart” de Xavier Sala-i-Martín, ja que no disposo d’aquesta informació en la meva base de dades. No obstant, pots intentar cercar aquesta informació:

• A través de l’editorial que va publicar el llibre o bé

• A través d’una llibreria o biblioteca.

• També pots intentar contactar directament amb l’autor o la seva editorial per obtenir més informació.

Lamentablement, com a model de llenguatge, no puc realitzar accions físiques com anar a cercar informació en un llibre en particular.

Aleshores, m’he buscat la vida i del llibre «De la sabana a Mart» he programat uns punts objecte d’atenció, que explicito tot seguit i que serán la columna vertebral d’aquest tema:

• A. LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «De la sabana a Mart»

• B. L’ÍNDEX, SUMARI, TAULA O CONTINGUT DEL LLIBRE «De la sabana a Mart»

• C. L’AUTOR DEL LLIBRE «De la sabana a Mart», Xavier Sala i Martín

• D. VISIONATS YOUTUBE EN REFERÈNCIA A XAVIER SALA I MARTÍN

A. LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

«De la sabana a Mart»

Els primers exemplars de la nostra espècie competien amb els lleons per caçar zebres i gaseles al Serengeti africà. Dos mil segles després:

• Els lleons continuen caçant les mateixes zebres i les mateixes gaseles amb els mateixos mètodes i als mateixos llocs que ho feien aleshores.

• Nosaltres, en canvi, hem colonitzat tots els racons del planeta i hem assolit uns nivells de prosperitat i benestar incommensurables.

Com ho hem aconseguit…? Doncs gràcies a aquest quilo i mig de massa gelatinosa que tenim entre orella i orella que anomenem cervell i que ens proporciona una intel·ligència natural amb la qual generem tres tipus d’idees:

• Les idees científiques, que ens permeten d’entendre el funcionament de l’univers

• Les idees tecnològiques, que posen a l’abast dels mortals coses que els pensadors de la antiguitat creien que només podien fer el totpoderosos déus -des de volar com Mercuri fins a sentir converses a distància com Odin-, i finalment,

• Les idees socials, amb les quals organitzem i coordinem economies de milers de milions de persones, on cadascú fa una feia molt petita, però entre tots ho fem tot.

Com a individus som patèticament inútils, i precisament per això els humans que van sobreviure als atacs de les feres del Pleistocè són els que van treballar en equip.

Nosaltres som descendents d’aquells que van saber formar petites societats en què tothom s’ajudava.

D’aquí sorgeix la nostra força com a espècie, la força que ha fet possible als humans escriure una història incomparable al llarg dels segles.

• Com funciona el cervell…?

•  Què és la intel·ligència…?

• Quines són les idees que han transformat el món…?

«De la sabana a Mart», és una història apassionant de la humanitat a través de les idees científiques, tecnològiques i socials que ens han permès d’assolir nivells de prosperitat colossals. Un homenatge a les 10.000 generacions que hem necessitat per poder fer el viatge, des de viure amb els lleons a la sabana, fins enviar naus a Mart.

Ens ho explica Xavier Sala-i-Martín:

«De la mateixa manera que hi ha economistes del coneixement que diuen la l’única clau del progrés són els avenços tecnocientífics, també n’hi ha que diuen que l’únic factor clau són les institucions socials. En el seu famós llibre “SAPIENS: de animales a dioses”, Yuval Harari emfatitza aquest punt i va una mica més enllà argumentant que les institucions només són possibles gràcies a la nostra capacitat de crear i de creure’ns “històries fictícies” com els déus, les nacions o les societats anònimes. Jo discrepo de Yuval Harari en dos aspectes fonamentals:

• El primer, és que el fet que les institucions siguin fictícies -un aspecte que ell emfatitza al llarg de tot el llibre-, no és la clau. El factor clau és que els humans  hàgim pogut transcendir la natura per organitzar les nostres societats de maneres cada vegada més eficients i allunyades dl que ens marca el nostre ADN. El fet que aquestes societats estiguin basades en les històries fictícies en compte de, per exemple, històries reals o en teoremes matemàtics és irrellevant. L’important és que són flexibles i canviables. Fixeu-vos que al llarg de la història hem tingut monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies, constitucions i codis civils de tots els colors, imperis gegants i ciutats estat diminutes, economies de mercats i economies de planificació central, patriarcats i matriarcats. Hem patit esclavitud, servilisme, feudalisme i colonialisme. Hem cregut en religions monoteistes i politeistes. D’alguna manera hem anat experimentant en el mètode de prova i error, de igual manera que hem experimentat amb les idees tecnocientífiques. Els sistemes que no han funcionat han estat eliminats, i els que han funcionat els hem mantingut, millorat i evolucionat. En aquest sentit, les institucions actuals no són estàtiques i definitives. Seguiran canviant a mesura que la nostra experiència vagi mostrant què funciona i què no funciona.

• El segon aspecte en què discrepo de Yuval Harari és en el fet que les institucions, basades o no en històries imaginàries, siguin l’única clau del nostre progrés. La nostra capacitat d’entendre el món i de manipular-lo per obtenir tecnologies cada cop més productives també hi juga un paper important. De la mateixa manera que dissenteixo dels economistes del creixement econòmic perquè ignoren les institucions, discrepo dels institucionalistes perquè ignoren la ciència i la tecnologia com a motors del creixement. Caricaturitzant Harari, si els humans només fóssim capaços d’explicar-nos històries fictícies de déus totpoderosos a qui cal venerar o de grans herois  que creen nacions magnífiques que tos volem defensar, i no tinguéssim la capacitat d’inventar l’escriptura, la roda, la impremta, el motor de reacció, les vacunes o el generador elèctric, la humanitat no hauria progressat fins a nivells que ho ha fet. Clarament, el progrés tecnològic i científic també hi té un paper important. Dit això, el que cal preguntar-se és si són les institucions les que proporcionen els incentius per fer ciència i millorar la tecnologia, o si és el progrés tecnocientífic el que permet que evolucionin les institucions.

D’aquest ou i d’aquesta gallina en parlarem en el capítol 4, on analitzem l’economia de les idees. El que vull destacar aquí és que les idees socials que ens permeten modificar les regles del joc que regulen les relacions entre els éssers humans són tan importants com les idees tecnològiques i científiques.

Per veure la importància que les idees científiques, tecnològiques i socials han tingut a l’hora de generar els nivells de prosperitat que tenim avio dia, en la segona part d’aquest primer llibre parlarem de la història del progrés econòmic. De com els humans hem passat de ser animals que amb prou feines sobrevivien al Serengeti africà a assolir els nivells de coneixement i prosperitat de què gaudim actualment.

Dividirem la història en tres períodes associats a tres tecnologies:

• El primer, és el més llarg i ocupa 190.000 dels 200.000 anys que fa que els Homo Sapiens habitem la terra. En aquesta època, que anomenarem paleolític, la nostra vida social estava més regida per l’ADN que per les idees i ens dedicàvem a agafar el que la natura bonament ens donava mitjançant la caça i la recol·lecció. Durant aquest etapa els humans vam colonitzar tot els continents excepte l’Antàrtida i ho vam fer a peu.

• En la segona època, que es va iniciar fa 10.000 anys,, vam començar a produir aliments gràcies a la domesticació de plantes i animals. Vam inventar tecnologies com la roda, l’escriptura, els fertilitzants o les vacunes, per citar-ne només unes quantes, i també vam inventar lleis, déus,, imperis, diners,, i una sèrie de institucions que ens van permetre organitzar societats amb milions de persones. Durant aquesta segona època  vam recolonitzar la Terra, però aquest cop ho vam fer amb vaixells de vela, com les caravel·les amb què Colom va navegar fins Amèrica.

• La tercera època, la més recent, va començar fa només 200 anys i està associada a la domesticació de l’energia gràcies a la màquina de vapor, la generació de l’electricitat o el motor de combustió interna i tots el canvis socials que aquestes tecnologies van comportar. És l’època que comença amb la Revolució Industrial i que ens ha portat fins a l’actualitat. A més d’inundar el planeta de vies, carreteres i autopistes per on circulen trens, cotxes i camions, durant aquest tercera etapa de la nostra existència els humans hem conquerit el cel. L’any 1903 els germans Wilbur i Orville Wright van fabricar el primer avió: només va volar dotze segons sobre la platja de de Kitty Hawk a Carolina del Nord, però va ser el tret de sortida de la cursa en què es va convertir l’aviació moderna. Seixanta anys després, Neil Armstrong va caminar per la Lluna. L’any 1977, el Voyager I començar el primer viatge interestel·lar i va sortir del sistema solar el 25 d’agost de 2012. Una colla de ròvers autònoms han circulat per Mart des de l’any 1997.

El darrer viatger al planeta vermell és una meravella de la tecnologia moderna anomenada Perseverance, que va aterrar en un cràter anomenat Jerezo després de gairebé set mesos de viatge, el 18 de febrer de 2021, just quan jo escrivia aquest llibre. Els científics de la NASA van triar precisament aquest cràter perquè creien que en aquell punt, fa milions d’anys, hi va haver un llac d’aigua. L’objectiu del robot era investigar si en aquell llac hi va haver vida en algun moment passat. El Perseverance, que va enviar imatges en directe molt impactants del seu propi aterratge, estava equipat amb les tecnologies més modernes per poder aterrar en el lloc precís i podia circular autònomament sense rebre ordres de la Terra. També podia excavar, agafar i analitzar mostres de roques i materials -de fet, en va anar dipositant en uns petits tubs cilíndrics repartits per la superfície del cràter que seran recollits i transportats a la Terra en una futura missió-. El Perseverance també va transportar a Mart un petit helicòpter capaç de volar autònomament sense comandaments terrestres en un aire tan poc dens com és el del planeta vermell. També va portar un mecanisme per generar oxigen a partir del diòxid de carboni que predomina a l’aire de Mart per veure si algun dia es pot arribar a fabricar una atmosfera que permeti a futures generacions de visitants terrícoles respirar, produir aliments i fins i tot, viure en aquell planeta hostil.

Quan vaig veure les primeres imatges del Perseverance a Mart vaig pensar, admirat, en la capacitat tecnològica, científica i organitzativa que tenim els humans. Una capacitat absolutament fenomenal, sobretot si tenim en compte que els primers exemplars de la nostra espècie competien amb el lleons per caçar zebres i gaseles al Serengeti africà fa només 200.000 anys. Lògicament hi ha moltes diferències entre nosaltres i els lleons. Però, sens dubte, la més important és aquest quilo i mig de massa gelatinosa que tenim entre orella i orella que anomenem cervell i que ens dona una ment superlativa amb la qual generem tot tipus d’idees. Dos mil segles després, els lleons continuen caçant les mateixes zebres i les mateixes gaseles amb els mateixos mètodes que ho feien aleshores. Nosaltres, en canvi, gràcies a les idees que ens dóna la intel·ligència natural, hem aconseguit entendre les Lleis de l’Univers, hem organitzat societats amb milers de milions d’individus i hem pogut crear tot tipus de tecnologies amb les quals hem obtingut uns nivells de prosperitat inimaginables.

Aquest llibre és un homenatge a les 10.000 generacions que hem necessitat per fer el viatge que ens ha portat de la sabana a Mart».

Una obra, en dos volums…! Cal esmentar que aquest primer llibre:

• «De la sabana a Mart: L’economia de la intel·ligència natural» és la primera part d’un altre llibre que el seu autor publicará, com a segona part d’aquest, sota el títol de:

• “Entre el Paradís i l’Apocalipsi: l’economia de la intel·ligència artificial».

No sé quan de temp haurem d’esperar que aquesta segona part susdita vegi la llum. Espero i destijo que sigui ben aviat, donat que en tractar-se sobre la intel·ligència artificial, la progressió i rapidesa en l’evolució en el temps, li’n faci l’honor. De moment, ja veig que la intel·ligència natural, que ara tractem, ha estat cosa no de segles, sinó de milenis. Entre el desenvolupament de la intel·ligència natural i la intel·ligència artificial hi ha, certament, un abisme, però vull suposar que gràcies a la primera, s’ha pogut donar aquesta segona.

Ara bé, en continuïtat o en disrupció entre allò que diem intel·ligència natural i intel·ligència artificial …? El segon llibre de Xavier Sala-i-Martín ens ho explicará… Confiem-ho, doncs, a la seva saviesa per aprofundir-ho i a la seva capacitat divulgativa per a poder comprendre-ho tots nosaltres…!

.

B. L’ÍNDEX, SUMARI, TAULA DEL LLIBRE

«De la sabana a Mart»

L’economia de la intel·ligència natural.

M’he permès d’acolorir amb blau marí o vermell alguns conceptes d’aquest Índex/Sumari que, en prémer-los, s’obrirà un contingut a l’abast de l’enciclopèdia Wikipédia / Viquipèdia o altres, per a una informació cabdal del terme.

Sense oblidar tot el que en «De la sabana a Mart: L’economia de la intel·ligència natural»  de Xavier Sala-i-Martín ha elaborat en llur llibre.

PRIMERA PART: LA INTEL·LIGÈNCIA NATURAL

CAPÍTOL 1. EL CERVELL

• El presoner silenciós

• Darwin / L’evolució de les espècies

• Anatomia del cervell humà

• Les xarxes neuronals

• Un cervell jeràrquic 

• La formació de la memòria

  • La clau és en el context

  • Memòria de treball

  • Memòria episòdica

  • Memòria semàntica

  • Memòria procedimental

  • L’oblit

CAPÍTOL 2. L’APRENENTATGE

• Un animal social

• La teoria de la ment

• El pensament simbòlic

• El llenguatge

• Per què no naixem “apresos”…?

• Precablejat: el cervell del nadons

• La plasticitat

• Aprenentatge (1): L’experimentació

• Aprenentatge (2): L’educació

• La curiositat

• L’atenció: el centre executiu

• L’automatització de procesos

• Els biaxos cognitius

CAPÍTOL 3. LA MENT

• Intel·ligència o intel·ligències…?

• La capacitat analítica

  • El reconeixement de patrons

  • El pensament abstracte / La conceptualització

  • Les analogies

  • La inferència: deducció / inducció / abducció

• El sentit comú

• La creativitat

• La exportabilitat

• La versatibilitat

• Un animal que entiende las cosas

• La consciencia

SEGONA PART: L’ECONOMIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA NATURAL

CAPÍTOL 4. L’ECONOMIA DE LES IDEES

• La importància econòmica de les idees

• La naturalesa de les idees

• S’acabaran les idees…?

• Idees tecnocientífiques

  • El progrés tecnològic

  • Les GPT

  • El progre científic

  • L’ou o la gallina…?

• Idees socials

  • Les institucions

  • La propietat

  • La propietat intel·lectual

  • L’intercanvi voluntari

CAPÍTOL 5. L’ECONOMIA DEL PALEOLÍTIC

• Introducció

• La vida del paleolític

• Tecnologia i innovació del paleolític

  • L’herència rebuda

  • Les eines del paleolític

  • L’agulla i la conquista del gel

  • El llenguatge

  • Art / Religió

  • Medicina / Bruixeria / Màgia

  • El primer animal domesticat: el gos

• La colonització del planeta

  • Les extincions massives

CAPÍTOL 6. LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS

• La domesticació dels animals i les plantes

  • La ramaderia

  • L’agricultura

  • La pitjor idea de la historia…?

  • Dels fems a la Revolució Verda

• La primera gran revolució institucional

  • Propietat privada, riquesa i desigualtats

  • La creació del déus

  • L’escriptura

  • La urbanització / La especialització

  • Els diners

• El transport i el comerç

  • La invenció de la roda i de les xarxes viàries

  • El transport marítim

  • Les rutes de les espècies

• Vells imperis, nous imperis

• La primera globalització

  • L’era de les epidèmies

• L’explosió artística

  • L’art

  • L’arquitectura

  • La literatura

• Recapitulem

CAPÍTOL 7. LA DOMESTICACIÓ DE L’ENERGIA

• La màquina de vapor

  • El drenatge de les mines de carbó

  • La fàbrica

  • Els vaixells de vapor

  • El ferrocarril

• El motor de combustió interna

  • L’automòbil

  • La cadena de muntatge

  • L’aviació

• L’electricitat

  • De la torxa / a la llàntia de gas

  • Edison i la bombeta incandescent

  • La guerra dels corrents

  • Implicacions de l’electricitat

• La mort del déus i l’humanisme

• Guerra freda de sistemes econòmics

  • El capitalisme

  • El capitalisme d’amiguets

  • El comunisme

  • La segona globalització

  • Els problemes medioambientals

• Creixement econòmic i inimaginable prosperitat

  • Prosperitat a Anglaterra

  • Prosperitat al món

  • El luddisme

  • L’atur tecnològic que mai no va ser

• La conquesta de l’espai

EPÍLEG / NOTES BIBLIOGRÀFIQUES

.

C. L’AUTOR DEL LLIBRE «De la sabana a Mart», Xavier Sala i Martín

XAVIER SALA-i-MARTÍN

BIOGRAFIA

Xavier Sala-i-Martín (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1962) és un economista català, professor a la Universitat de Colúmbia conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana amb el nom de Xavier Sala-i-Martín.

A mitjan novembre de 2012, amb altres catedràtics com ara Carles Boix de Princeton, Pol Antràs de Harvard, Jordi Galí del CREI, Jaume Ventura del CREI i Gerard Padró de la London School of Economics va crear el Col·lectiu Wilson, una entitat que vol “contribuir al debat sobre l’autodeterminació a Catalunya” per tal que els catalans “puguin decidir del seu futur lliurement sense por ni amenaces”.

ACTIVITAT PROFESSIONAL

Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1985 i va anar amb una beca de «la Caixa»  a fer el doctorat a la Universitat Harvard, on l’any 1990 va presentar la tesi On States and Growth. Des de 1996, ostenta la càtedra de Desenvolupament econòmic Jerome and Matthew Grossman a la facultat d’economia de la Universitat de Colúmbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. És l’assessor econòmic principal («Chief Economic Advisor«) del Fòrum econòmic mundial de Davos.

Juntament amb Robert Barro, escrigué Economic Growth.

Entre els temes que tracta en els seus estudis destaquen:

• L’economia monetària,

• La seguretat social, 

• L’economia de la salut, 

• El desenvolupament econòmic, 

• La convergència econòmica, 

• La competitivitat internacional i

• El dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol.

És el creador del Global Competitiveness Index utilitzat pel World Economic Forum des del 2004.

És un dur crític de les polítiques públiques a diversos mitjans de comunicació i un gran defensor de les idees liberals, mitjançant les quals, segons ell, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa.

A l’àmbit periodístic, destaca la seva col·laboració com a columnista de La Vanguardia i articulista en diversos mitjans de comunicació del país i també la seva presència en xerrades televisives a Televisió de Catalunya i radiofòniques a Catalunya Ràdio i RAC1.

TREBALLS DESTACATS

Els seus treballs es basen principalment en l’estudi del creixement econòmic, l’economia del desenvolupament, l’economia monetària i la convergència econòmica.

Un dels seus treballs més significatius va ser la construcció d’un indicador de la distribució mundial de la renda, que posteriorment va utilitzar per a estimar la taxa de pobresa i nivell de desigualtat a escala mundial. Xavier Sala-i-Martín va concloure que, en contra de l’opinió de les Nacions Unides i del Banc Mundial, en el període 1970-1998, tant les taxes de pobresa com el nombre de pobres en el món havia disminuït i que les desigualtats individuals en la renda no havien augmentat. Martin Ravallion, del Banc Mundial, va considerar posteriorment que, amb un cert ajustament en els indicadors utilitzats, els resultats del Banc Mundial eren de fet similars als de Xavier Sala-i-Martín.

PREMIS I RECONEIXEMENTS

Entre els premis que ha rebut, destaquen:

• El Premio Rey Juan Carlos I de Humanidades e Investigación Científico Social para Investigadores Jóvenes el 1998,

• El Premio Fundación Banco Herrero al millor economista de menys de 40 anys el 2002 i

• El Premi Comte de Godó de Periodisme el 2003.

• Però entre tots ells destaca el Premio Rey Juan Carlos de Economía que dona cada dos anys el Banc d’Espanya a l’economista més destacat de tot l’Estat espanyol Amèrica Llatina.

• També cal esmentar que l’any 2002 és el vuitè en la classificació dels 1000 economistes més citats del món.

ACTIVITAT EXTRAPROFESSIONAL

És patró fundador de la Fundació Umbele (Àfrica), dedicada a l’ajuda al desenvolupament de l’Àfrica, bàsicament a través de l’escolarització dels infants, la promoció de la dona, ajuda a refugiats i foment dels petits negocis. Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Expresident de la comissió econòmica del FC Barcelona i entre el 26 de juliol i el 22 d’agost de 2006 fou president de la comissió gestora que dirigí el club fins que Joan Laporta fou proclamat president per segona vegada consecutiva. Durant el seu mandat, el Barça va guanyar la Supercopa d’Espanya davant l’Espanyol. A més des del 23 d’abril de 2009 formà part del consell directiu del FC Barcelona liderat per Joan Laporta, fins que aquest fou rellevat per Sandro Rosell i Feliu.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

El 2015 Xavier Sala-i-Martín va presentar el programa Economia en colors, amb la col·laboració de Tian Riba. És col·laborador habitual a la tertúlia d’El món a RAC 1 de Jordi Basté, i al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Escriu periòdicament articles d’opinió al diari Ara sobre política, esports o economia.

CRÍTICA

Xavier Sala-i-Martín ha estat durament criticat pel professor Vicenç Navarro i López en articles publicats al diari digital El Plural. L’ha acusat de posicions neoliberals extremes, de ser l’economista oficial de TV3 per raó de la coincidència de la seva ideologia econòmica amb la de CiU i de dir per televisió frivolitats com que l’ús obligatori del cinturó de seguretat ha causat més accidents. Concretament, i pel que fa a les posicions extremistes, el professor Vicenç Navarro i López afirma que Xavier Sala-i.Martín defensa la privatització total de la Seguretat Social i dels serveis públics de l’estat del benestar i que s’ha manifestat a favor de la privatització de les pensions imposada pel general Pinochet a Xile. Tanmateix, no hi ha cap referència escrita pel professor Xavier Sala i Martín a la privatització de la Seguretat Social. Ans al contrari, com a part de la seva recerca amb Casey Mulligan, Xavier Sala-i-Martín arriba a la conclusió que privatitzar la Seguretat Social seria una mala idea perquè en un sistema de capitalització, el lobby dels jubilats tindria més força política.

PUBLICACIONS DESTACADES

• Apuntes de crecimiento económico, 1994.

• Economic Growth, juntament amb Robert Barro, 1995.

• Economia liberal per a no economistes i no liberals, 2001

• Converses amb Xavier Sala i Martín, entrevistat per Jordi Graupera. Edicions Dau. 2007.

• Doncs jo ho veig així, Plaza & Janés Editores, 2010.

• És l’hora dels adéus…?, 2014.

• Economia en colors, amb pròleg de Tian Riba, 2015.

PRINCIPALS ARTICLES D’INVESTIGACIÓ

– The Disturbing «Rise» of Global Income Inequality, NBER Working Paper 8904, abril de 2002.

– The World Distribution of Income: Falling Poverty and… Convergence, Period, Quarterly Journal of Economics, Vol. 121, No. 2: 351-397, maig de 2006.

– Convergence(juntament amb Robert Barro), Journal of Political Economy, v. 100, #21, p. 223-251, abril de 1992.

ENLLAÇOS EXTERNS