por 
EN EL 150è ANIVERSARI DE LA MORT DE CHARLES DICKENS
En despertar-me avui, amb un matí encara ben cobert de núvols i força desagradós, em crida l’atenció un altre aniversari a homenatjar com n’és el 150è aniversari de la mort de Charles Dickens, un personatge d’un biografia desplaent a la mateixa alçada del dia emboirat d’avui i que és millor no furgar, però que com el sol que aviat també agafarà volada, literàriament aquest escriptor anglès de l’era victoriana anglesa podem situar-lo en el podi dels grans literats.
L’obra literària de Charles Dickens, el decorat de la qual mostra un espectacular escenari de prodigioses aventures, contrasta amb un rerefons de misèries i epidèmies que vagaregen al seu aire -tant o més feixugues que les de la nostra societat actual-, i que exhibeixen ben al descobert com els rics s’enfronten a uns pobres cada vegada més pobres i alienats. I és que com escriptor realista:
.
✅ Charles Dickens, presenta personatges de classe baixa i marginal, amb una funció de denúncia social, tot destacant-ne descripcions d’ambients, especialment interiors familiars i casolans, així com carrers ombrívols de Londres. Barreja la ironia amb l’estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura.
.
✅ Charles Dickens, descriu els protagonistes -sempre amb xacres de pobresa i d’abandonament-, idealitzats i incapaços de veure’s corromputs i moralment dempeus i forts, malgrat la pobresa, mentre que l’antagonista de cada obra apareix satiritzat amb trets més duríssims i execrables.
✅Charles Dickens, selecciona un dels temes preferits com n’és la infància. Un tema que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l’època victoriana i de l’auge de la revolució industrial ja que la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, un dels altres temes recurrent.
La infància esdevé sinònim d’innocència i possibilitat, i aporta una abundància d’elements biogràfics del mateix autor.
.
Els finals feliços de les obres de Dickens es deuen a la casualitat o destí i a la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava. Ell creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral.Per aquest motiu, moltes de les seves obres es poden titllar de melodrames tot conservant elements propis del romanticisme.
Fa uns dies recordàvem a Josep Carner, també en un 50è aniversari, que ara el faig sortir en escena -conjuntament amb en Charles Dickens-, perquè va ser ell qui, d’entre altres obres, va traduir aquelles tan famoses com:
Per altra banda, només citaré una obra més -d’entre la seva voluminosa producció- “Oliver Twist”, atenent que tots l’hem vist al cinema, l’hem llegida o ens ha entusiasmat en reconèixer-la en format de còmic o d’altres estampacions.
Charles Dickens va ser enterrat al «Racó dels Poetes» de l’Abadia de Westminster.I un epitafi imprès distribuït en el seu funeral deia:
“A la memòria de Charles Dickens […], simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits […] i per la seva mort, un dels més grans escriptors d’Anglaterra s’ha perdut per al món”.
“Sigues natural, fill meu. Perquè l’escriptor que és natural ha complert totes les regles de l’art”.
.
No sé si són certes aquestes paraules pronunciades durant la seva agonia, però he de dir que una biografia personal i literària tan exuberant com la de Charles Dickens, no m’ha estat fàcil de resumir ni de composar en el dia del 150è aniversari de la seva mort, és a dir, el 9 de juny de 2020.Segurament jo -que no sóc tan prolix en l’escriptura i que construeixo frases on hi abunda l’oració composta subordinada-, no acompleixo pas totes les regles de l’art d’escriure que va expressar aquest inmortal escriptor anglès.
