SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA (TJUE) DE LUXEMBURG EL DIA 31 DE GENER DE 2023 PEL QUE FA ALS EXILIATS DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ

SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA (TJUE) C-158/21 DE LUXEMBURG EL DIA 31 DE GENER DE 2023 PEL QUE FA ALS EXILIATS DEL

PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ

SENTENCIA DEL TRIBUNAL LUXEMBURGUÉS (TJUE) C-158/21 SOBRE LAS PREJUDICIALS DEL MAGISTRAT PABLO LLARENA

1. LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA C-158/21 A LES PREGUNTES PREJUDICIALS DEL MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL, PABLO LLARENA

La Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea C-158/21 de 31 de gener de 2023 a Luxemburg és decisiva de cara al futur proper dels exiliats independentistes: 

• El TJUE ha dictat sentència sobre una de les peces clau del trencaclosques de l’estratègia jurídica de l’exili del Procés independentista de Catalunya. 
• El TJUE acota les condicions en què un estat de la Unió Europea pot rebutjar una petició d’extradició d’un altre estat. 

Aquest tribunal (TJUE) ha dictat una sentència a instàncies del magistral espanyol del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que el 2021 va presentar una bateria de preguntes a l’alt tribunal europeu després que Bèlgica rebutgés extradir Lluís Puig i Gordi a Espanya. 

 

Fins aquest moment només s’havia conegut el posicionament de l’advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que no va ser favorable als interessos dels exiliats. 

De fet, va comprar tots els arguments de Pablo Llarena i Espanya, en una posició que, segons la defensa dels independentistes, s’allunyava de la jurisprudència del mateix TJUE i també de posicionaments d’altres advocats generals. Cal dir que l’informe de l’advocat general no és vinculant per al tribunal, però sí que acostuma a marcar la línia que pot seguir la sentencia definitiva. 

• Fonts de les defenses han vist poc probable que els jutges del TJUE comprin íntegrament els arguments de l’advocat Jean Richart De la Tour…, 
• Però tampoc donarà tota la raó als exiliats perquè la sentència es mou en una àmplia gamma de grisos d’una qüestió complexa, i es dicta pensant no només en el cas català, sinó també per a jurisprudència de tot Europa.

Dins del tribunal europeu hi ha diferents sensibilitats sobre un debat que, en essència, determina si a la Unió Europea preval la defensa dels seus drets fonamentals -com sempre han argumentat els exiliats- o bé és únicamente la confiança mútua entre els estats -com sosté Pablo Llarena, Espanya i la Comissió Europea. 

En d’altres resolucions:

• El president del tribunal (TJUE), Koen Lenaerts, semblava decantar-se per les tesis que fan prevaldre la confiança mútua. 
• El vicepresident del TJUE , Lars Bay Larsen, ponent de la sentència, es pronuncia sobre qüestions similars en una línia més favorable a la defensa de drets. 
• Per la defensa de Carles Puigdemont, una de les claus de la sentència hauría de ser, precisament, sobre la capacitat dels estats de la UE perquè tinguin en compte el risc de vulneracions de drets fonamenta s en l’estat que demana una extradició.

 

La defensa de Carles Puigdemont va preveure que algunes qüestions prejudicials demanades pel magistrat Pablo Llarena, puguessin ser inadmeses, perquè ja han estat respostes. Les preguntes clau són tres: 

 

1. La que fa referència a vulneracions de drets fonamentals:

La primera tracta de la capacitat de l’estat executor de l’euroordre -en aquest cas, Bèlgica– d’analitzar les vulneracions de drets fonamentals en l’estat demandant de l’extradició -en aquest cas, Espanya-.

 En aquest àmbit, l’advocat de la UE va dir que no es podia denegar una euroordre si no s’acreditaven «deficiències sistèmiques» de l’estat de dret al país que demana l’extradició. Si el tribunal compra aquest posicionament, serà una mala notícia per als exiliats, que, tot i això, creuen tenir prou arguments per acreditar aquestes deficiències generalitzades a l’estat espanyol.

2. La possibilitat d’emetre noves euroordres: 

Pel que fa anodes euroordres, el TJUE ha de dir si un estat a qui ja se li ha denegat una ordre d’extradició en pot emetre una de nova contra la mateixa persona.

En el cas dels exiliats, seria la quarta, cada vegada per delictes diferents, cosa que segons la defensa evidencia una persecució política i dona arguments sòlids perquè els jutges europeus deneguin futures peticions d’entrega a Espanya.

En aquest àmbit, el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, ja es decantava, en el cas de la immunitat dels eurodiputats, per rebutjar que es puguin anar enviant noves euroordres, contra una mateixa persona quan ja ha estat rebutjada. 

3. Noves euroordres / Nous suplicatoris…?

La decisió que ha sentenciat el TJUE és ferma, no hi ha marge per més recursos i té conseqüències sobre els exiliats atalans del procés independencia català. En aquest sentit, no es pot descartar una nova euroorde del magistrat Pablo Llarena contra Lluís Puig.

Aquest mateix 31 de gener de 2023 es podria reactivar el procediment d’una noves euroordres d’extradició, per un delicte de malversació greu que la nova defensa de l’exconseller, pilotada ara per Miquel Sàmper, mirarà de desmuntar.

La resta dels exiliats en ser eurodiputats tenen immunitat, per tant la seva situació és diferent i el magistral espanyol no preveu enviar noves euroordres contra ells fins que no es resolgui la qüestió del suplicatori al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que també està pendent de què diu el TJUE. En tot las, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) podria dictar sentència de cara al mes de març de 2023.

Sigui com sigui, amb la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea C-158/23 de 31 de gener 2023, fonts de les defenses no veuen risc en cas de noves euroordres.

A més, asseguren que si el magistral Pablo Llarena vol dictar noves euroordres contra els eurodiputats hauria de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu.

Per què? Doncs:

• Segons els advocats dels dirigents de Junts per Catalunya, perquè Pablo Llarena va deixar sense efecte les ordres nacionals de detenció –per sedició i malversació– i en va dictar de noves –per malversació-, sobre les quals s’haurien de fonamentar les noves euroordres que, com que no tenen res a veure amb les que hi havia fins ara, necessitarien una nova autorització de l’Eurocambra. 
• En tot cas, el Tribunal Suprem espanyol considera que no cal aquest pas darrr i Pablo Llarena ha dit que esperarà el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per emetre noves euroordres. Veurem, doncs, si Bèlgica les accepta o recorda al jutge del Tribunal Suprem espanyol que cal demanar permís, de nou, al Parlament Europeu.

LA SENTENCIA EN PDF

SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UNIÓN EUROPEA C-158/21 DE  31.01.2023

CONTINGUT: «Procedimiento prejudicial — Espacio de libertad, seguridad y justicia — Cooperación judicial en materia penal — Orden de detención europea — Decisión Marco 2002/584/JAI — Procedimientos de entrega entre Estados miembros — Condiciones de ejecución — Competencia de la autoridad judicial emisora — Artículo 47, párrafo segundo, de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea — Derecho de acceso a un juez establecido previamente por la ley — Posibilidad de emitir una nueva orden de detención europea contra la misma persona»

1.1. LA SENTÈNCIA DEL TJUE C-158/21 del 31 de gener de 2023 COMPLICA ELS PLANS DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

Tot i que ha tingut diverses interpretacions, la resposta del TJUE amb la seva Sentència C-158/21 del 31 de gener de 2023 a les prejudicials de Pablo Llarena sobre les possibilitats d’extradir l’exconseller Lluís Puig complica i molt les coses al magistrat instrucgtor del Suprem. Són diversos els elements que entren en joc arran aquest escrit, i les defenses dels exiliats del procés independentista català asseguren que seran positius de cara al litigi judicial que mantenen des de fa més de cinc anys.

Per Manuel Lillo de la revista EL TEMPS del 06.02.2023

En un primer moment hi va haver un clam generalitzat per part de l’espanyolisme mediàtic, polític i judicial.

Els principals diaris, els grans partits d’àmbit estatal –a excepció d’Unides Podem– i fins i tot el Govern espanyol i el president en funcions del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, asseguraven que la Sentència del TJUE, C-158/21 del 31 de gener de 2023 suposava un pas més en l’objectiu d’extradir el president a l’exili, Carles Puigdemont.

En primera instància, la conclusió judicial afecta l’exconseller Lluís Puig, que no és eurodiputat i no compta, per tant, amb la immunitat que sí que tenen el citat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

A més a més, la sentència era la resposta del TJUE a les prejudicials plantejades per Pablo Llarena, que va elevar qüestions a l’alt tribunal europeu (TJUE) per a saber com havia d’operar per a obtenir l’extradició de Lluís Puig, negada per la justícia belga en ferm.

El que celebraven de manera entusiasta polítics com Inés Arrimadas, Cuca Gamarra o la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, era l’argument citat en el paràgraf sisè de la sentència, que esmentava l’article 6 de l’apartat 1 de la Decisió Marc:

“L’autoritat judicial emissora serà l’autoritat judicial de l’Estat membre emissor que siga competent per a dictar una ordre de detenció europea en virtut del Dret d’aquest Estat”.

Els qui van interpretar la sentència pensant que desembocaria en les extradicions encara no aconseguides van relacionar aquesta resposta amb la negativa de la justícia belga a extradir Lluís Puig, que es va basar, entre altres coses, en la incompetència del Tribunal Suprem d’Espanya per a dur a terme l’enjudiciament.

Però la sentència contenia moltes més afirmacions que matisaven, i molt, l’exposada.

Hi havia, en relació a aquesta qüestió, el famós paràgraf 100 de la sentencia C-158/21, el més citat per part de les defenses dels exiliats, en què es diu que:

“No es pot considerar un tribunal establert per la llei un tribunal suprem nacional”, en aquest cas l’espanyol, “que resolga en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d’una base legal expressa que li conferisca competència per a enjudiciar la totalitat dels encausats”.

És la resposta a la pregunta plantejada per Pablo Llarena sobre si es pot denegar una extradició basant-se en la incompetència del tribunal que emet l’euroordre.

Però “quan un òrgan judicial assumeix una competència ha d’estar previst per llei, no pot ser una decisió ad hoc”, aclareix Isabel Elbal, defensora dels exiliats que treballa conjuntament amb Gonzalo Boye. “Si un tribunal nacional ha resolt en primera i última instància no és significatiu, allò significatiu és que aquesta competència estiga predeterminada per la llei, i si no és així s’està vulnerant un dret que afecta tot el procés judicial”, argumenta. I aprofundeix una mica més dient que “qui emet una euroordre de detenció no és qüestionat: el TJUE distingeix entre l’òrgan d’emissió, que és administratiu, del d’enjudiciament, de qui sí que es pot qüestionar la competència si no està predeterminada per llei. És ací on ens donen la raó”, conclou.

Aquest aspecte l’han vingut denunciant els defensors dels represaliats des del primer dia. La incompetència del Tribunal Suprem d’Espanya per jutjar els qui van fer possible l’1 d’octubre de l’any 2017 ja va ser assenyalada per la justícia belga, i el TJUE diu ara que aquest factor pot ser posat en qüestió, tot just el que Pablo Llarena volia evitar.

Per a demostrar aquesta incompetència, i per a argumentar la intencionalitat del Tribunal Suprem d’Espanya a l’hora d’adjudicar-se la causa de l’1 d’octubre de l’any 2017 sense llei predeterminada, el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas, qui lidera amb l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper la defensa de Lluís Puig, posa sobre la taula la interlocutòria emesa el 20 de desembre del 2022, en relació amb un presumpte delicte de desobediència atribuït a l’exconseller de Cultura per: 

“…no atendre o obstaculitzar l’ordre emesa pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca de traslladar determinades obres d’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya al Monestir de Sixena”.

Quan aquest judici s’havia de celebrar, després de dos ajornaments, Lluís Puig havia sigut elegit diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, per la qual cosa el tribunal aragonès citat va voler traslladar la causa de Xixena al Tribunal Suprem d’Espanya.

En canvi, l’alt Tribunal Suprem d’Espanya es va declarar incompetent en aquest afer, i va traslladar la responsabilitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una decisió que evidenciaria la incompetència, reconeguda pel mateix Tribunal Suprem d’Espanya, per a declarar-se competent a l’hora d’erigir-se com a tribunal en primera i segona instància, tal com va fer amb la causa de l’1 d’octubre de l’any 2017, per a jutjar persones aforades per ser membres electes d’un parlament autonòmic.

• Deficiències sistèmiques d’Estat (DSE)

Segons les defenses, si s’observa la vulneració d’un dret fonamental pel fet que la justícia demandant pretén enjudiciar els perseguits a través d’un tribunal no predeterminat per llei, aquest fet podria acreditar les “deficiències sistèmiques” que el TJUE demana justificar per a la denegación d’una euroordre de detenció.

• Grup objetivamente identificable (GOI)

És ací on entra el segon gran factor introduït a la sentència i que els exiliats també han celebrat: la incorporació del terme “grup objectivament identificable” (GOI), diguem-ne minoria nacional, per exemple.

Considerat sinònim del concepte “minoria nacional”, en el qual les defenses venen treballant des del primer minut per a acreditar jurídicament la persecució judicial contra els independentistes catalans, el TJUE estableix el terme per primera vegada al paràgraf 102 de la sentencia C-158/21, en què diu:

“Convé assenyalar que, en una primera fase, l’autoritat judicial d’execució de l’ordre de detenció europea en qüestió ha de determinar si existeixen elements objectius, fiables i precisos degudament actualitzats amb tendència a demostrar l’existència d’un risc real que es vulnere, a l’Estat membre emissor [de l’euroordre], el dret fonamental a un procés equitatiu garantit per l’article 47, paràgraf segon, de la Carta [dels Drets Fondamentale de la UE], en particular derivat de l’incompliment de l’exigència d’un tribunal establert per la llei, degut a deficiències sistèmiques o generalitzades en dit Estat membre o de deficiències que afecten un grup objectivament identificable al qual puga pertànyer l’interessat”.

En total, aquest terme s’introdueix nou vegades en l’escrit del TJUE. Segons Isabel Elbal, això constitueix “una nova doctrina establerta” per l’alt tribunal europeu, que: 

“Amplia les causes d’excepció per a denegar una entrega i ho fa introduint la vulneració del dret a un judici equitatiu per perseguir un GOI, una minoria nacional o un grup diana. Si abans s’exigia demostrar una fallida sistèmica, tal com s’ha demostrat a Hongria o a Polònia, en aquest cas el TJUE veu factible que per formar part d’un grup concret es puga acreditar la persecució política. Identificar els independentistes com a GOI és la dada que emergeix com a novetat en la jurisprudència del TJUE, i ha sigut gràcies a l’estratègia de l’exili”.

Part d’aquesta estratègia era, per exemple, el treball encomanat al Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides, que en dues ocasions va replicar a l’Estat espanyol que no havia actuat correctament a l’hora de denegar l’alliberament dels presos, perquè no havia respectat la metodologia habitual.

Aquest informe també és citat pel TJUE, que no el considera definitiu, però sí una part possible de l’argumentari a l’hora d’acreditar la persecució.

L’altre paràgraf de la sentencia C-158/21 que pot jugar a favor dels exilias és el 143.

La premsa espanyola va celebrar que el magistrat Pablo Llarena podia emetre noves euroordres contra els polítics catalans residents a Bèlgica, però el paràgraf citat explica que:

“Si no canvien les circumstàncies, una autoritat judicial emissora no pot emetre una nova ordre de detenció europea contra una persona després que una autoritat judicial d’execució haja denegat cursar una ordre europea anterior dictada contra aquesta persona, de conformitat amb l’article 1, apartat 3, de la Decisió Marc 2002/584, en relació amb l’article 47, paràgraf segon, de la Carta”.

La pregunta és si el euroordres pot fer canviar les circumstàncies, i ateses les condicions plantejades pel TJUE, l’obertura de la causa per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria ser l’única possibilitat.

Isabel Elbal qüestiona l’èxit d’aquesta via, atès que “cal recordar que el Tribunal belga d’Apel·lació”, que va rebutjar l’entrega de Lluís Puig, “no només va entendre que el Suprem no era competent, sinó que a més entenia que si era entregat el conseller patia risc de veure vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència, i això és molt difícil de reparar”.

• Precisament, són aquests precedents allò que més afavoreixen, segons les defenses, els interessos dels exiliats. Fets que acreditarien l’esmentada persecució, com ara el fet de demanar l’extradició de Lluís Puig per malversació quan la Sentència de 2019 sobre el procés català de l’1-O de 2017 redactada pel Magistral Manuel Marchena reconeixia que la seva Conselleria de Cultura no havia arribat a executar pagaments per les despeses en paperetes per al Referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
• O com ara el fet que el Govern espanyol hagi repetit de manera continuada que la reforma del Codi Penal té l’objectiu d’aconseguir l’extradició de Carlos Puigdemont. O els informes del Consell d’Europa demanant la fi del procés judicial contra els impulsors del  Referèndum de l’1-O de 2017. O l’actuació del Tribunal de Comptes embargant els bens de diversos polítics catalans.
• O l’espionatge de Pegasus, que està sent investigat a Europa, del qual fins i tot han sigut víctimes els advocats dels polítics catalans. O les euroordres cursades a conveniència per Pablo Llarena, qui al seu torn va rebutjar l’entrega de Carles Puigdemont des d’Alemanya, que es comprometia a extradir el president a l’exili per malversació i a condició a què no fora jutjat per una pena superior als cinc anys.

En un primer moment, les conclusions de l’advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, feien pensar que la batalla de l’exili es complicava davant l’exigència de presentar una càrrega provatòria immensa que acreditara les deficiències sistèmiques de la justícia espanyola.

“La sentència del TJUE, en canvi, havia de comptar amb la unanimitat de quinze jutges de cultures polítiques diferents, i la conclusió de l’advocat general era molt estreta i tancada”.

Les defenses reconeixen que hi va haver sorpreses en primer terme davant aquelles conclusions, però celebren que s’han complert les expectatives plantejades per l’estratègia jurídica dissenyada des d’Europa.

• Ara tot queda a l’espera d’una possible euroordre de detenció contra Lluís Puig, que el Tribunal Suprem espanyol de moment s’ha negat a cursar a l’espera d’estudiar més el cas.
• També a l’espera que el Tribunal General de la Unió Europea, al llarg de febrer o de març de 2023, resolgui la qüestió de la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

La defensa preveu tots els escenaris, però només contempla guanyar aquesta causa. I la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, interpreten, és una victòria més en aquest objectiu.

1.2. ¿QUÈ S’ENTÉN PER GRUP OBJECTIU I IDENTIFICABLE…? ¿L’INDEPENDENTISME ÉS UN GOI A QUI SE LI HAN VULNERAT ELSD SEUS DRETS…?

Quim Bertomeu del diari ARA 08.02.2023

Amb aquest nou concepte el TJUE obre un nou camp de joc per als exiliats ja que ser d’un grup objetivamente identificable és clau per al futur del Referèndum de l’1-O de 2017.

Dels 147 apartats que té l’últim pronunciament del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) sobre el futur dels exiliats catalans, en nou d’ells se citava un concepte que ha concentrat les mirades de l’independentisme: “grup objectivament identificable” (GOI, segons les sigles no oficials que han fet fortuna i que podem entendre’l com anàleg a una minoria nacional). La sala gran de Luxemburg va obrir la porta al fet que es puguin rebutjar a partir d’ara les euroordres d’extradició que emeti Espanya contra els líders independentistes exiliats si s’acredita que formen part d’un GOI al qual s’han vulnerat els seus drets.

• D’on sorgeix aquest concepte?
• I també, ¿qui acabarà determinant que els independentistes constitueixen o no un grup així…?

1.2.1. D’ON SORGEIX O QUIN N’ÉS L’ORIGEN D’AQUEST CONCEPTE, ÉS A DIR, DEL «GRUP OBJECTIU I IDENTIFICABLE»…?

Un dels advocats que han participat en aquest procés, Andreu Van den Eynde, explica que aquest concepte, el del GOI, “ja formava part de la jurisprudència europea, però estava al darrere”, és a dir, “no s’havia explotat mai”. Tampoc s’havia definit exactament amb aquestes paraules.

En la vista del 5 d’abril del 2022 a Luxemburg –on van participar totes les parts en litigi en aquest cas–, un grup d’advocats van decidir començar a explotar-lo. El professor de dret de la Unió Europea de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Alfons González Bondia, explica de quina manera:

Fins llavors el Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) s’havia pronunciat en contra de les extradicions en tres supòsits:

• Que l’estat emissor de l’euroordre –Espanya, per exemple– tingués “deficiències sistèmiques” generals…
• Que les deficiències fossin en els espais de detenció –presons, per exemple–, o
• Que les deficiències afectessin no tot el sistema, sinó “certs grups de persones” d’aquell estat en concret.

Com que els advocats dels exiliats van considerar aleshores que era molt difícil provar que Espanya era un desastre en termes generals –sistèmics–, com també ho era demostrar que el que fallava era el segon supòsit de les presons, es van fixar en el tercer.

I en paraules d’un dels altres advocats del cas, Benet Salellas, calia traslladar al jurat que Espanya no té deficiències en termes globals –perquè era molt difícil demostrar-ho i, probablement, no era el cas–, sinó que les té quan s’enfrontava al “cas català”.

“Nosaltres no confiàvem en convèncer el Tribunal de Justícia que hi havia una crisi generalitzada a Espanya [amb el seu sistema polític i judicial], sinó que la crisi és amb nosaltres [l’independentisme]”, afegeix Andreu Van den Eynde.

¿Algun exemple? Andreu Van den Eynde va recordar aquell 5 d’abril del 2022 davant del TJUE de Luxemburg que aquest mateix tribunal havia dictaminat el desembre del 2019 la immunitat d’Oriol Junqueras com a europarlamentari i que després el Tribunal Suprem espanyol havia “desoït” la sentència i havia impedit que el president d’ERC sortís de la presó. Oriol Junqueras, per tant, era un d’aquells subjectes que potencialment formaven part d’aquells “certs grups de persones” que no tenien els drets garantits a Espanya.

1.2.2. EL DESTÍ DE LA VULNERACIÓ DE DRETS D’UN GRUP OBJECTIVAMENT IDENTIFICABLE

Va arribar el pronunciament sobre les euroordres i les preguntes prejudicials del magistrat Pablo Llarena, el 31 de gener de 2023 el Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE)  va dictaminar que Bèlgica –o qualsevol altre estat de la UE– podria rebutjar una nova euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont –i la resta d’exiliats en territori de la Unió Europea– si s’acredita la vulneració de drets d’“un grup objectivament identificable” que correspon al concepte de “minoria nacional”.

Per primera vegada, doncs, el Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) utilitzava aquestes paraules. És una victòria rotunda? El professor Alfons González Bondia hi posa perspectiva: “El jutge Llarena va intentar demostrar que en aquest tema [el de les euroordres] no hi havia partit. El que fa la sentència del TJUE és dir que encara hi ha partit”, resol. És a dir, ofereix una via a la qual agafarse per lluitar fins al final contra les extradicions.

1.2.3. I, ¿QUI DECIDIRÀ SI ELS EXILIATS FORMEN PART D’UN GRUP OBJECTIU I IDENTIFICABLE…?

Qui decidirà si els exiliats formen part d’un Grup objectiu i identificable (GOI)…? Benet Salellas ofereix una primera aproximació: “Els tribunals interns”. És a dir, si Pablo Llarena torna a emetre euroordres d’extradició –tothom les espera, però encara no ho ha fet–, serà la justícia belga qui hagi de pronunciar-se. Però gairebé res en aquest àmbit és mai tan senzill. Podria ser també que la mateixa justícia belga –o fins i tot l’espanyola, apunten veus jurídiques– tingués dubtes i elevés de nou al Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) la pregunta sobre què és ben bé un Grup objectiu i identificable (GOI). És a dir, que el (TJUE) hagi de donar més pistes sobre què entén per un grup objectivament identificable.

Per a l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, la irrupció del Grup objectiu i identificable “no és una victòria parcial, és una victòria”. I obre encara una mica més el focus sobre quins tribunals podrien dictaminar si l’independentisme en forma part:

• Els de Bélgica…? Sí…,
• …però també els d’Itàlia, França i Alemanya…

Gonzalo Boye sosté que el cas de les euroordres no és un “conflicte Espanya-Bèlgica” com massa sovint s’ha volgut plantejar, sinó un conflicte entre “el Tribunal Suprem espanyol i Europa”. Recorda, en aquest sentit, que l’expresident no només ha lluitat contra la seva extradició des de Bélgica, sinó que també ho ha fet des d’Alemanya, on va ser detingut el 2018, o Itàlia, on va ser detingut el 2021 o a França on no va ser detingut. Tot va acabar amb victòries per al marcador de Carles Puigdemont. I això que, llavors, encara ningú havia pronunciat les tres paraules: grup objectivament identificable.

2. REACCIONS A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA C-158/21 del 31 de gener de 2023 SOBRE LES PREGUNTES PREJUDICIALS DE LES EUROORDRES DE LA JUDICATURA ESPANYOLA

 

2.1. JORDI TURULL I LA SENTÈNCIA DEL TJUE

“Formem part d’un grup objectivament identificable”

El secretari general de Junts per Catalunya ha reaccionat així a la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023 i ha enviat el suport a Lluís Puig. Jordi Turull ha estat un dels primers polítics a reaccionar a la sentència del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) sobre la negativa de la justícia belga a lliurar Lluís Puig al Tribunal Suprem espanyol, que afecta tot l’exili. Ho ha fet en un tuit en què ha fet referència a una de les parts més importants del text del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE):

“Som molts que formem part d’un grup objectivament identificable. Ens diem i som independentistes catalans”, ha escrit, aprofitant per enviar

“Tota la força i tot el suport” al conseller Lluís Puig.

El missatge de Jordi Turull es deu al fet que el Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) admet, tal com van defensar les defenses dels líders independentistes a la vista haguda el dia 5 d’abril del 2022 davant del TJUE de Luxemburg, per tal que l’esmentat tribunal pugués valorar “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l’interessat”.

Més tard, en unes declaracions prèvies a l’acte de presentació de la candidata de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Reus, Teresa Pallarès, Jordi Turull ha assenyalat que fan una “valoració molt positiva” de la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023 i que aquesta evidencia l’èxit de l’estratègia de la “confrontació intel·ligent”.

“Entenem que les euroordres entren en via morta, no serà possible allò que des de La Moncloa i el poder judicial donen per fet”, ha llançat el secretari general de Junts per Catalunya, que ensems dubta si Pablo Llarena tornarà a emetre una nova euroordre perquè “es pot trobar amb un altre fracàs”.

A més, el text adverteix que la justícia d’un país membre no es pot negar a executar una euroordre basant-se exclusivament en el seu dret perquè això no permetria aplicar les ordres de detenció europea de manera uniforme i, en tot cas, la negativa ha de tenir caràcter excepcional si la persona buscada argumenta que s’exposa a:

• Vulneració del dret fonamental d’un procés equitatiu, cal examinar si existeix aquest risc…
• …a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre o de… 
• Deficiències que afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable que molt bé pot correspondre anàlogament al concepte de minoria nacional a què pertany l’interessat.

2.2. VALORACIÓ DE L’INDEPENDENTISME SOBRE LA SENTÈNCIA C-158/21 DEL TJUE LUXEMBURGUÉS I, EN PARAL·LEL OPOSAT, LA INTERPRETACIÓ QUE EN FAN DIVERSOS MITJANS DE COMUNICACIÓ

«Es reconeix que el TS no era competent per conèixer aquests fets»

Les valoracions dels exiliats fan un gir a les notícies publicades sobre la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023 per la majoria dels mitjans:

• El Gobierno de la Moncloa encuentra «ridículo» que el independentismo celebre la sentencia del TJUE.
• El Presidente del Supremo sostiene que los tribunales belgas tendrán que entregar Puigdemont y los exiliados.

• El abogado de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha reaccionado a las respuestas de Inés Arrimadas y Adrián Vázquez Lázaro.

• Pilar Rahola analiza la sentencia del TJUE del 31.01.2023 sobre las euro órdenes de extradición de los exiliados por el 10-O de 2017 y las prejudiciales del magistrado Pablo Llarena / L’exili va guanyant la partida a Europa amb la sentència del TJUE de Luxemburgo del 31.01.2023.

• Josep Costa i la sentencia C-158/21 del TJUE del 31.01.2023

• (1) Què diu la sentencia del TJUE del 31 de gener de 2023 (Valoració del catedrátic Joan Queralt) i (2) Què en diuen els mitjans de comunicació, sigui des d’una lectura en diagonal precipitada sense  valorar la jurisprudència que s’hi conté o sigui des d’una visió parcial i interesada (Mitjans de comunicació com: Diario 16 / ABC / Europa Press / El País / Público / El Diario / El Confidencial / Voxpopuli / La Razón / Cadena Ser / RTVE / ARA / La Vanguardia / El Nacional / Vilaweb…). 

Tot i que la lectura inicial de la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023 apunta, per part dels principals mitjans de la premsa espanyola a la victòria del jutge instructor, Pablo Llarena, la lectura que fan des de l’independentisme català, i concretament des de l’equip jurídic que defensa els Consellers Lluís Puig i Antoni  Comín i el President Carles Puigdemont, és molt diferent.

En una primera roda de premsa, després de la lectura de la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023  al Parlament Europeu, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Gonzalo Boye, confirmen que la sentència que avui s’ha donat a conèixer, en resposta a les qüestions prejudicials del magistrat Pablo Llarena és «molt positiva». I ho és, segons han coincidit tots tres en les intervencions per a la premsa perquè «canvia l’escenari jurídic. Es reconeixen una sèrie d?elements que veníem assenyalant des de fa cinc anys», ha assenyalat l’advocat Gonzalo Boye.

2.3. CARLES PUIGDEMONT I LA SENTÈNCIA DEL TJUE C-158/21 PER LES EUROORDRES

Carles Puigdemont ha subratllat que aquesta sentència «deixa les extradicions en via morta, ja que posa condicions a les presentacions de noves euroordres que a la pràctica, les fa inviables».

Assenyala, a més, el president, que «és molt significatiu que aquesta sentència s?allunyi tant del posicionament de l’Advocat General que va emetre fa uns mesos».

I de manera explícita, al paràgraf 78, s’assenyala que la decisió de la justícia belga estava totalment d’acord amb la normativa Marc:

«Doncs bé, aquesta disposició, sempre que s’interpreti que té el mateix abast que l’article 1, apartat 3, de la Decisió Marc 2002/584, només permet denegar l’execució d’una ordre de detenció europea en el context esmentat a l’apartat 72 de la present sentència i, per tant, no es pot considerar que estableixi un motiu de no execució que no es derivi de la dita Decisió Marc.»
«No ens defensem de manera individual, sinó col·lectivament».

Carles Puigdemont ha subratllat en la seva intervenció que la seva lluita ha estat sempre, i en tot moment, per drets col·lectius, no a nivell individual. I en aquest sentit, considera que aquesta sentència empra un terme molt rellevant, que és el que fa referència a:

«Un col·lectiu identificable».

D’aquesta manera, consideren els líders independentistes a l’exili que s’està donant entitat al col·lectiu català independentista, un reconeixement que permet continuar amb la lluita política.

A més, ha recordat Carles Puigdemont a l’informe elaborat pel Grup de Detencions Arbitràries de Nacions Unides que ja va anticipar la situació dels drets fonamentals, tal com va fer Bèlgica a la seva sentència.

«La lluita es va aclarint»

Consideren, després de la lectura de la sentència, que els termes de la lluita judicial es van aclarint i en aquest sentit queden consolidades qüestions fonamentals per als independentistes que celebren el text de la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023. 

2.4. EL CONSELLER LLUIS PUIG I LA VALORACIÓ DE LA SENTÈNCIA DEL TJUE C-158/21 DEL 31 DE GENER 2023

Per la seva banda, el Conseller Lluís Puig es mostrà «molt content» perquè amb aquesta sentència «Europa és més justa, aplicarà més justícia i respectarà més els drets fonamentals davant de qualsevol causa que es pugui bregar».

2.5. LA VALORACIÓ DE GONZALO BOYE SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TJUE C-158/21 DE LUXEMBURG

Per la seva banda, l’advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye ha celebrat la decisió de la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023 sobre les euroordres dels dirigents independentistes catalans.

“Les sentències del TJUE són per llegir-les íntegrament; avui és un gran dia”, ha tuitejat aquest dimarts (31.01.2023), just després que la justícia europea hagi avalat el rebuig de les euroordres si es considera que hi ha “raons serioses i fundades” de vulneració de drets. L’advocat, a més, ha continuat defensant que el Tribunal Suprem d’Espanya no té competència per processar els encausats del Procés independentista català, citant una referència de la sentència ut supra expresada.

Com afecta Carles Puigdemont i els altres exiliats aquests sentencia…?

Cal tenir en compte que si bé la sentència es refereix als motius de Bèlgica per extradir Lluís Puig -l’única euroordre que s’ha arribat a concloure-, també afecta la de l’expresident Carles Puigdemont, pendent de resoldre el cas de la immunitat parlamentària europea.

• Ara, després del pronunciament del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE), el proper pas de Pablo Llarena serà reactivar l’ordre de detenció europea contra Lluís Puig.
• Aquesta sentencia també afectarà Carles Puigdemont, Antoni  Comín i Clara Ponsatí, però si escau encara s’hauran de resoldre altres causes judicials abans de poder-los reclamar perquè ells, a diferència de Lluís Puig, són eurodiputats.

L’advocat Gonzalo Boye ha fet una valoració molt positiva d’aquesta sentència i ha recomanat que sigui llegida amb deteniment. Considera que «canvia l?escenari jurídic, ja que es reconeixen una sèrie d?elements que s’han debatut durant els últims cinc anys», i que algun en especial tindrà conseqüències.

Concretament, Gonzalo Boye:

• S’ha referit al fet que assenyala la sentència en reconèixer que el Tribunal Suprem d’Espanya no és el competent per conèixer dels fets jutjats. «La pilota ara és al Tribunal Suprem, que haurà d’analitzar la seva pròpia falta de competències».
• Ha assenyalat que segons la Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023, “Bèlgica ho va fer bé”, i que aquest text que avui s’ha donat a conèixer “tindrà efecte en ser tingut en compte pel Tribunal General de la UE”.

L’efecte dòmino ja ha començat, diu Gonzalo Boye.

La Sentència del asunto C-158/21 del TJUE del 31 de gener 2023 sobre les set qüestions pel que fa a les euroordres de Pablo Llarena ha deixat glaçat el somriure de jutges, fiscals, polítics i periodistes espanyols que cantaven victòria sense saber ben bé què deia. “És una golejada”, diu l’advocat en aquesta entrevista, en què explica detalladament l’impacte que pot tenir tant per als exiliats com per als condenats que esperin sentència al TJUE d’Estrasburg. I no només això:

• El reconeixement del grup objectiu i identificable de persones que poden veure’s en risc “és el primer pas per al reconeixement de la minoria nacional catalana”.
• Hi haurà retorn immediat dels exiliats…? “Jo soc el cirurgià”, respon Gonzalo Boye, que treu el bisturí i torna a obrir la sentència. ENTREVISTA:

—El govern de Sánchez diu que aquest any Carles Puigdemont serà extradit.

—Jo recordo un piulet de Pedro Sánchez del 2011 dient “quan jo sigui president del govern d’Espanya reconeixeré Palestina com a estat independent”. I no passarà.

—Propaganda.

—Entenc que els polítics tenen aquest negoci, però jo em moc al món del dret, on les coses tenen unes vies i uns terminis. I si a nosaltres ens anava tot mal, que ja és impossible, parlaríem de ben entrat el 2024 per a un començament de resolució sobre una potencial extradició del president Puigdemont. Una extradició que no passarà.

—Expliqueu aquest calendari.

—Nosaltres tenim les demandes contra el suplicatori al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), i tenim unes cautelars concedides pel vicepresident del TJUE. Quan el TGUE dicti aquesta sentència, si és a favor nostre –i nosaltres creiem que ho serà–, recuperessin la seva immunitat i no caldran els cautelars. Però si no ho fos, tindríem el dret d’anar en cassació, que tardarà entre vuit mesos i deu resoldre’s. Mentrestant tindrien la immunitat. Arribaríem al desembre. Després, si perdéssim la cassació al TJUE, s’hauria d’anar a un procediment de lliurament a Bèlgica, amb les condicions que ha posat el TJUE aquesta setmana.

—Hauria de tornar a començar a Bèlgica.

—Hi hauria una primera instància, que duraria uns dos mesos, i després una apel·lació que duraria entre quatre mesos i sis, si no fos que enmig hi hagués alguna qüestió prejudicial al TJUE. De manera que ja ens situaríem entre el juliol i l’agost del 2024. I contra això encara hi hauria l’opció de recurs de cassació a Bèlgica, i ens aniríem al desembre del 2024. Potser si a Pedro Sánchez li ho haguessin explicat amb una full d’Excel no diria aquestes coses.

—I aquesta és la peor hipòtesi de totes.

—Els advocats sempre tenim l’obligació de partir del cas més dolent. El cas més bo és que ens donin la raó en la demanda de la immunitat. Hi hauria l’opció que el Parlament Europeu recorrís en cassació, cosa que dubtem. Si no, la sentència seria executable i tindrien la immunitat als vint-i-set estats membres, si no fos que Espanya volen incomplir una sentència del TGUE.

—I si el TGUE donés la raó al Parlament Europeu amb el suplicatori, s’haurien de tornar a demanar les cautelars al TJUE per tenir la immunitat…?

—Pensem que no, perquè llavors és privaria d’efecte el recurs que presentaríem en cassació. Però si s’haguessin de tornar a demanar ens els tornarien a donar.

—No hi hauria cap opció de perdre’ls…?

—Jo crec que després de la sentència del dimarts encara seria més difícil. Perquè el nostre primer punt d’al·legacions a la causa del suplicatori és que qui li demanava no era competent per fer-ho. El TJUE ha establert al paràgraf 100 que, efectivament, no és competent. I això ho hauria hagut de valorar el Parlament Europeu, però ho va passar per alt.

—Una bona sentència seriosa que tombessin el suplicatori. Però perquè fos molt bona caldria que el tribunal digués que la immunitat recuperada els protegeix també a l’estat espanyol, contrariament a allò que diu Llarena.

—Crec que el TGUE, després de la vista del 25 de novembre passat, té ben clar que no pot deixar res a la interpretació d’Espanya.

—O sigui que es pronunciarà sobre aquesta qüestió i serà favorable als exiliats…?

—Sí.

—Si fos així, podria implicar un retorn immediat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí…?

—Jurídicament, sí. La decisió política del moment és d’ells. Jo aquí soc el cirurgià, i la decisió la prendran ells quan ho considerin oportú.

—Com que Llarena va retirar el 12 de gener l’euroordre que va motivar aquest suplicatori, la causa pot perdre objecte…?

—Crec que no. Llarena va retirar l’euroordre que va originar el suplicatori. I aquest suplicatori és només per continuar el procediment d’execució d’aquesta euroordre que ja no existeix. Per a una altra euroordre, necessitareu un nou suplicatori. Però això no vol dir que el Parlament Europeu no hagués vulnerat els drets dels parlamentaris Puigdemont, Comín i Ponsatí en aquells moments.

Per a una altra euroordre contra Puigdemont, Llarena necessitarà un nou suplicatori

—El TGUE podria dir que el suplicatori es va fer bé però que si Llarena vol una nova euroordre hauria de demanar-ne un altre…?

—Sí. Per això els càlculs de Pedro Sánchez no encaixen de cap manera. Perquè en el peor dels casos per a nosaltres, el jutge belga li dirà: quin suplicatori teniu per poder fer això? El suplicatori no és un aixecament general de la immunitat sinó un aixecament específic amb uns efectes específics.

—Amb aquests càlculs de calendari que feu ens n’anem a final de la legislatura europea, l’estiu de l’any vinent…

—Això ho hauran de decidir els electors, l’advocat no s’hi pot ficar.

—Però l’advocat pot treballar en un blindatge jurídic perquè els eurodiputats es puguin tornar a presentar a les eleccions.

—I si hi treballés no us ho diria pas.

—I si hi inssisteixo…?

—Us diria que s’ha tallat la comunicació i que no us sento bé [somriu].

—No en queda tant. I ja s’ha vist que la qüestió de la immunitat és fonamental.

—Però hi havia coses que eren més fonamentals i ja els hem aconseguit: un grup objectivament identificable de persones.

—En les anteriors eleccions europees provaran d’impedir que Puigdemont fos candidat, però al final el Tribunal Suprem corregirà la JEC. Aquest precedent us dóna prou seguretat perquè es puguin presentar tranquil·lament una altra vegada…?

—Aquesta resolució és ferma. No va prosperar cap recurs que s’hi va presentar.

—No hi hauria res que pogués impedir que tornessin a ser candidats…?

—No hi hauria d’haver res, però Espanya és un país sorprenent.

—Dieu que d’aquí pocs dies el TJUE és convertirà en la nova Slesvig-Holstein.

—Perquè quan van detenir el president Puigdemont de seguida hi va haver portats que deien Danke amb la bandera alemanya i l’espanyola, Alemanya marca el camí de retorn dels colpistes fugits. Dotze dies després, van sortir a criticar durament el tribunal de Slesvig-Holstein. I fins i tot en una resposta a un recurs de Jordi Sànchez la sala es va desmarcar fent un legat contra els jutges de Slesvig-Holstein que no venia a tomb de res.

—El fiscal general de l’Estat ja ha començat a matisar el relat inicial sobre el TJUE…

–Ja comencen a fer el tomb. I he sentit baixades de tota mena, com ara que la sentència s’ha d’interpretar… No, no, allò que s’ha d’interpretar són les lleis, però les sentències s’han de complir, no s’interpretin . El relat parteix d’aquelles conclusions de l’advocat general i, per la velocitat com es va expandir, sembla que el tenien precuinat. És una sensació, és clar. Però a mesura que la gent la llegeix, van passant d’una sentència favorable a Llarena a una sentència d’empat. Suposo que quan l’acabin de llegir veuran que això no és un empat sinó una golejada.

—Per què és una golejada…?

—Perquè li reordenan les preguntes, perquè la taxativitat que cercava Llarena no tan sols no hi és, sinó que la que hi ha és diferent: per a nosaltres era essencial el reconeixement d’una nova categoria com la del grup objectivament identificable a efectes del doble test…

—Demostrar que l’estat de dret falla quan tracta aquest grup.

—Si em diu que he de fer un doble test, no me’l limiteu a una fallada sistèmica de l’estat, perquè això és pràcticament impossible de provar en cap cas. Sobre això, és fonamental que s’hagi reconegut el grup objectivament identificable de persones, que és el primer pas per al reconeixement d’una minora nacional, a la qual falta que posin el cognom, i això estic segur que ho faran a Estrasburg amb els recursos dels presos.
És el primer pas per al reconeixement d’una minora nacional

—Més gols.

—A més, a la sentència s’estableix taxativament què és un jutge predeterminat per la llei. Fins ara era un concepte general, i ara han dit què no és un jutge predeterminat per la llei, cosa que afecta la integritat del procés contra l’1-O, perquè tot ho portava el Tribunal Suprem. Això no te tan sols conseqüències per als exiliats sinó que els te clarament per als condenats que tenen els recursos a Estrasburg. El paràgraf 100 és claríssim, i no sé què hi volen interpretar, perquè diu que un tribunal suprem nacional que ressol a primera i darrera instància sobre un afer penal sense disposar d’una base legal expressa que li confereixi competència per enjudiciar la totalitat dels encausats no compleix la garantia de l’article 6.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans. I el TJUE ho vincula amb el Conveni perquè sabe que el següent problema és a Estrasburg, i vés a dir: “Utilitzeu això també a Estrasburg!”.

—Dieu que és l’efecte dòmino.

—Nosaltres anam a Europa a defensar-los per cercar una sèrie de resolucions que, mitjançant una prejudicial, poguessin ser reintroduïdes als processos interns. Una part d’això veu en aquesta prejudicial que ha plantejat Llarena: diuen que no discutiran si Espanya és un estat amb un problema sistèmic, però sí que ens diuen que hi ha un problema amb una minora nacional, amb un grup objectivament identificable de persones . I això es pot utilitzar a tota la persecució a les gairebé quatre mil persones afectades per la repressió.
A Estrasburg posaran el cognom a la minoria nacional

—És a Estrasburg on poden vincular aquest grup objectivament identificable de persones amb la minoria nacional…?

—Ja ho va fer la presidenta del tribunal quan la setmana passada va dir que els casos catalans els treballin en una categoria especial a tres grans grups. Això respon a una qüestió molt clara, que és que s’han adonat que hi ha un problema que afecta un grup de gent molt gran, i amb un denominador comú: són catalans i independentistes.

—Ara aquest concepte s’ha d’omplir de contingut…

—Una part de contingut polític, i una altra de contingut jurídic. Jo creiem que la feina que han fet algunes plataformes i organitzacions, com ara Òmnium, a l’hora d’establir el quadre complet dels represaliats, ha generat un instrument amb què s’entendrà clarament a qualsevol tribunal que és un grup objectivament identificable d individus.

—Són unes instruccions per si cap jutge d’un estat de la UE ha de decidir sobre l’extradició dels exiliats…?

—Aquí s’ha plantejat tot com una mena de confrontació entre el Tribunal Suprem espanyol i els tribunals belgues. Però arribo el paràgraf 143 de la sentència, i m’imagino el següent escenari: Lluís Puig és detingut a Itàlia; doncs la línia de defensa seria dir al jutge italià que és mire el paràgraf 143 i que vegi que no han canviat les circumstàncies per poder repetir l’euroordre. Espanya no podia emetre’n cap de nova, perquè Bèlgica ja la va denegar d’acord amb l’article 1, apartat 3, de la Decisió Marc [sobre el respecte als drets fonamentals a les euroordres]. Si Espanya no podia emetre l’euroordre i l’ha emès, no es pot executar.

—Sobre el canvi de circumstàncies que exigeix el paràgraf 143, Espanya podria al·legar que allò que ha canviat és el codi penal i que la sedició ja no existeix.

—Però les circumstàncies no han canviat, allò que hauria de canviar són els fets. I en el cas de Lluís Puig, a ell només el reclamaven per malversació, no per sedició. I no olvidem una cosa essencial: Bèlgica va avisar el tribunal sobre una qüestió essencial: el jutge Llarena va plantejar les prejudicials d’acord amb la sentència de l’agost del 2020 de primera instància sobre Lluís Puig, però no ho va fer. acord amb la sentència [definitiva] del gener del 2021 en apel·lació. A la primera es parlava de la manca de jutge preestablert per llei, però a la segona es parlava d’aquesta vulneració i de la presumpció d’innocència.

La meva pregunta és: què ha canviat ara si és continua vulnerant la presumpció d’innocència?

—Veient això penseu que Llarena enviarà nova euroordre contra Lluís Puig…?

—El jutge Llarena ja va tard, perquè si aquesta sentència li fos tan favorable no entenc per què no l’emetrà el dimarts mateix.

—Perquè no ho té clar per les condicions que li posa Luxemburg.

—Les condicions són infranquejables. La qüestió és: vosté s’abstindrà d’emetre-la o correrà el risc que li rebutgin d’entrada o de sortida a qualsevol tribunal de qualsevol estat membre? Llarena és en una cruïlla, i nosaltres ja podem reclamar davant de qualsevol tribunal europeu que aquest jutge no és el preestablert per la llei dacord amb el criteri que ha establert el TJUE al paràgraf 100 de la sentència.

—A Madrid donen per fet que emetrà la nova euroordre contra Puig. Podria ser que Bèlgica ni tan sols l’admetés…?

—Jo recomano de llegir el paràgraf 101. Què diu el TJUE? Que ha establert quins són els criteris de l’òrgan competent per enviar l’euroordre, i diu que l’òrgan d’execució no pot revisar aquesta competència, però sí que pot revisar si d’acord amb l’examen en dues fases sobre les deficiències sistèmiques per a un grup identificable de persones, el reclamat serà enjudiciat per un tribunal preestablert per la llei.

—En aquest moment seria quan el tribunal belga hauria de fer aquest examen en dues fases…?

—Sí, en aquest moment.

—Seria el moment en què Bèlgica, davant de l’al·legació de Puig que Llarena no és el jutge competent i que a Espanya hi ha deficiències de l’estat de dret contra els independentistes, hauria d’examinar les proves que així ho acreditin…?

—Sí, és així. I s’hauria de veure si a l’estat espanyol hi ha cap mena de via eficaç que permeti controlar la competència de l’òrgan jurisdiccional. I, essent el Suprem un òrgan que resol a primera i única instància, no existeix aquesta via.

—I el Tribunal Constitucional…?

—No forma part del poder judicial i no és un recurs efectiu, sinó limitat a allò que tingui a veure amb la importància constitucional.

—En aquest supòsit, si la Bèlgica veu que Lluís Puig li aporta proves, l’euroordre seria rechazada.

—Sí.

—Per això és important que s’hagi validat allò que diu el Grup de Treball de l’ONU, perquè n’és una prova.

—Exacte.

—Però el TJUE també diu que no n’hi ha prou, que en caldrien més, de proves.

—És clar, i recordo una vegada més que Llarena va plantejar aquestes prejudicials pensant en la decisió de primera instància de Bèlgica i no en la de segona. La primera instància es va basar en el Grup de Treball i la manca d’una norma que habiliti la competència del Suprem, però a la segona instància es van revisar molts més documents, a més del dictamen del Grup de Treball, per determinar també la vulneració del dret fonamental a la presumpció d’innocència. Aquest control ja es farà a Bèlgica, però a Llarena no li interessarà.

—Hi pot haver un jutge d´un altre estat que ho vegi d´una manera diferent de com ho ha vist Bèlgica.

—Aquesta sentència és d’obligat compliment als vint-i-set estats membres, o sigui que no hauria de ser així. El risc seria anar a un altre país, o segons quin país.

—Amb les condicions que ha establert el TJUE encara hi ha un punt de risc o d’incertesa segons l’estat on es trobin els exiliats…?

—A efectes de seguretat, és molt millor tramitar això a Bèlgica, però no tinc ni per França, ni pels Països Baixos, ni d’Alemanya, ni d’Itàlia, ni d’Àustria… No tinc per aquests països, al contrari.

—Després d’aquesta sentència del TJUE, l’extradició és impossible…?

—Crec que és tremendament complex que pugui passar. Jo ho descarto. A la vida res és impossible, però és evident que nosaltres ens hem mogut per països on hi ha un nivell de seguretat jurídica important.

—Lluís Puig deia que si les euroordres contra ell fracassaven es podia trobar en uns llimbs. Si per això fes un pas semblant al de Meritxell Serret, podria posar en qüestió els vostres arguments sobre el grup objectivament identificable davant dels tribunals europeus…?

—No crec que la qüestió del grup identificable és basada en les decisions que pugui prendre Lluís Puig, sinó en la persecució contra quatre mil persones. No hi veig perill, arribat el cas. Jo veig clarament que Lluís Puig té tot el dret de prendre les decisions que consideri oportunes, però no creo que comprometin la defensa de ningú.

—Espanya podria utilitzar l’argument de dir que els qui tornin no passin per la presó i demostren que hi ha garanties.

—Però han estat condenats, o seran condemnats. La cinglera veu del fet de ser sotmès a un procediment.

—Heu parlat amb Miquel Sàmper per si ara calgués una nova defensa a Bèlgica de Lluís Puig…?

—He estat amb ell dimarts a Bèlgica i he tingut reunions amb els advocats belgues perquè estigui estructurada la defensa a l’exili.

—I aquest temor de Puig de quedar als llimbs…?

—No hi ha els llimbs jurídics. L’ordenament sempre és complementa. És com quan el Suprem espanyol va dir que Guantánamo eren uns llimbs jurídics; no, era un lloc on es cometien crims de guerra. Que en aquests moments Lluís Puig té una situació de crida ia prop estatal amb ordre d’ingrés a la presó per un delit de malversació és una realitat, i que a Europa té una cuirassa de seguretat jurídica que impediria l’extradició també és una realitat. Ell es pot moure lliurement per tots els estats de la Unió, tret d’Espanya.

—Però ho deia en comparació amb els eurodiputats, que amb la immunitat tenen l’opció que se’ls obrin uns ports que a Lluís Puig no se li poden obrir.

—Ell no té immunitat, però tampoc no té aforament el Tribunal Suprem, no? De fet, la sentència del TJUE és sobre el cas de Lluís Puig, i això no són uns llimbs jurídics.

—Veu que els eurodiputats tenen traçat un possible camí per al retorn que ell no te.

—En el cas de Lluís Puig també n’hi ha, però les coses primer s’han de resoldre, i aquestes prejudicials eren importants. La pregunta és, tenint en compte la sentència del TJUE, com afecta al dret de la lliure circulació de Lluís Puig l’actitud del Tribunal Suprem. És una cosa que cal veure. El fet de mantenir per força la competència és un impediment a la lliure circulació de Lluís Puig.

—I contra això és pot recórrer a tribunals europeus…

—És clar, és que nosaltres no havíem acabat la defensa d’en Lluís, encara. Per caminar cal fer primer un pas i després un altre. Una altra cosa és saltar.

—Clara Ponsatí serà la primera que podrà tornar a Catalunya…?

—Bé, ella és en la mateixa situació que la Marta Rovira. En el seu cas, ara cal veure com ressol els recursos el jutge Llarena, i una vegada passi això es prendran decisions de dates i en relació amb un espai de seguretat jurídica.

—Què pot passar amb els recursos…?

—En el cas de Ponsatí, hi ha un recurs de reforma interposat per la fiscalia, l´advocacia de l´estat i al qual s´ha adherit Vox. Llarena podria decidir que accepta aquests recursos que demanin que sigui processada per desordres públics agreujats, i tornaria a la situació d’una ordre espanyola d’ingrés a la presó. Una ordre que entenem que necessitaria prèviament un suplicatori, però que Llarena enten que no.

—La possibilitat que tornés depèn del fet que Llarena mantingués el criteri de processament només per desobediència.

—Sí, és clar. Tot i que hi ha una ordre de detenció que entenem que és il·legal perquè hauria necessitat un suplicatori.

—Em parlàveu de Marta Rovira. Veieu més possible el proper retorn…?

—No ho sé, però no te impediments. I de fet ningú no ha recorregut contra la interlocutòria del 12 de gener contra ella. Al contrari.
No veig cap impediment perquè torni Marta Rovira

—Sentirà què va dir a la ràdio…?

—No, jo a aquelles hores treballo.

—Estava molesta per unes declaracions vostés sobre un suposat pacte amb la fiscalia, i deia que havia donat la vida per aquesta causa.

—Jo no vull entrar en polèmiques amb els polítics, em dedico al món del dret i he defensat molta gent que ha donat la vida per causes tan valuoses com aquesta. Però que li han donat de veritat.

—Allò que té més a favor és que la fiscalia no demana que sigui processada per desordres públics, a diferència de Ponsatí…?

—Per això no veig cap impediment perquè torni. La interlocutòria de Llarena no es modificarà en aquest sentit, perquè ningú no ho ha demanat. De Rovira, la fiscalia diu “compartim la seva imputació exclusivament per desobediència” Hi ha una manifestació expressa per part de la fiscalia que això s’ha de mantenir. I si ningú no hi ha recorregut en contra, evidentment, es mantindrà. Hi ha una seguretat jurídica plena que la seva situació no canviarà.

—Mentre passi tot això us poden jutjar l’Audiència espanyola, i us amenacen amb deu anys de presó. Sabeu quan pot ser aquest judici…?

—No en tinc ni idea, però estem preparats i ens defensarem, perquè és evident que jo formo part de la persecució.

—Com us ho feu per a entomar totes aquestes causes sabent que podeu acabar a la presó…?

—Sóc un professional i, com que tinc el meu vessant femení força desenvolupat, soc capaç de fer dues coses alhora. Algun dia això em passarà factura físicament o emocionalment, però no em queda cap altre remei que aguantar, perquè tenim un comprimis i el complirem.

3. RESUMEN DELS ASPECTES MÉS IMPORTANT QJUE APORTA LA SENTÈNCIA SOBRE L’ASUMPTE  DE LES PREJUDICIALS C-158/21 DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UNIÓ EUROPEA DE LUXEMBURG A 31 DE GENER DE 2023

3.1. EL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL NO ÉS COMPETENT PER DICTAR LESD EUROORDRES D’EXTRADICIÓ, AIXÍ COM TAMPOC HAVER JUTJAT -EN ÚLTIMA INSTÀNCIA- ELS DENUNCIATS PER HAVER PERMÉS EL REFERÈNDUM DE L’1-OCTUBRE DE 2017

3.2. EL TRIBUNAL O JUTGE COMPETENT HA D’EJECUTAR SEMPRE UNA EUROORDRE ATESA LA BONA RELACIÓ DE CONFIANÇA ENTRE ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA

3.3 TANMATEIX, HI HA UNA EXCEPCIONALITAT A L’EXECUCIÓ D’UNA EUROORDRE SI ES VULNEREN DRETS FONAMENTALS EN UN PROCÉS EQUITATIU DETERMINATS PER:

3.3.1. L’APARICIÓ DE DEFICIÈNCIES SISTÈMIQUES O GENERALITZADES EN EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA JUDICIAL DE L’ESTAT MEMBRE…

3.3.2. DEFICIÈNCIES QUE AFECTIN LA TUTELA JUDICIAL D’UN GRUP OBJECTIU I IDENTIFICABLE (anàleg al concepte de minoria nacional a què pertang l’interessat).