(5) ADDENDAE / ANNEXIONATS A LA NADALA 2021 – CURIOSITATS NADALENQUES

por administrador20 diciembre, 202131 diciembre, 2023

Cal prémer els enunciats o les paraules colorejades de vermell per accedir a una informació acurada i més explícita respecte del concepte que apareix en el text.

Pel que fa al Nadal 2021 i a la benvinguda donada a l’Any Nou 2022 i venidors he destriat tota una sèrie de temes relacionats no només amb aquest temps del solstici d’hivern que s’inaugura any darrera any, sinó que també considero com a complementàries o explicatives les festes que se celebren mitjançant l’exposició d’altres temes que afegiré.

Així doncs, anuncio uns temes, expressats com addendae o afegits perquè se’n pugui resseguir la seqüenciació de la temàtica que pretenc desenvolupar aquest any.

Efectivament:

(1) JESÚS, FILL D’UNA DONA

Un primer tema, intitulat «Jesús, hijo de mujer» escrit pel bisbe episcopalià John Shelby Spong en què, des d’un estudi acurat i profund sobre diversos passatges de la Bíblia, demostra com el Naixement i la Infància de Jesús -sense abdicar dels fons històric que se suposa, tot i que impossible de determinar-, tots aquells capítols que es llegeixen a Lc 1,5-80 / 2,1-520 i Mt 1,1-25 / 2,1-23 són producte d’un exercici literari anomenat midràshic, així com també la incorporació d’altres tècniques hermenèutiques per tal de facilitar a la comunitat cristiana una orientació teològica-religiosa arran dels esdeveniments que es descriuen, però amb una preocupació i intencionalitat ben clares:

Superar la concepció fundamentalista dels passsatges més contravertits de la Bíblia…
Prescindir radicalment de la literalitat dels textos que romanen escrits…

(2) TEOLOGIA PER A EXPERTS. UNA «NADALA TEOLÒGICA

Un segon tema que proposo i que dins de l’enunciat «Teologia per a experts» el recullo de la inspiració del Web del P. Miquel Sunyol (SI) on -en aquest cas- tracta sobre la «Filiació divina de Jesús». D’aquesta manera proposo suggereixo el pensament d’un aspecialista en teologia i altres ciències com n’és Eugen Drewermann. La seva tesi rau, en aquest cas, sobre la idea que la mencionada divinitat de Jesús ja es troba de forma explícita en la mitologia de temps pretèrits i religions antigues -principalment la religió practicada a l’antic Egipte– i, en conseqüència, el terme del concepte no representa cap novetat dins de les tesis dogmàtiques del cristianisme -i més concretament-, en els de l’Església catòlica…

(3) A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

Arriba un tercer tema elaborat ja d’antuvi en els Web’s «Ciencia, razón y fe» / «¿Qué te parece…? o Què te’n sembla…?» d’Álvarez-Valcárcel i Bosch-Fridrin respectivament que, en el seu moment, aparagué en ambdues amb el títol «En torno a la mítica cueva de Belén» (2010-2012). Es tracta d’un assaig escrit per en Luis Álvarez, revisat i comentat per mi mateix i que pretén primordialment ajudar a llegir els mites judeocristians continguts en els primers capítols dels evangelis escrits per Lluc i Mateu de manera aliena a la literalitat del text evangèlic i d’acord amb les tècniques hermenèutiques amb què van ser escrits. En el treball assagístic, a més a més, s’exposen altres qüestions d’interès bíblico-teològic que es tracten amb rigor i solvència…

(4) ORIGEN I HISTÒRIA DEL NADAL / L’APARICIÓ D’UNA ESTRELLA

Recopilo en aquesta quarta addenda dos temes que, en aprofundir-los, arribarem a discernir conclusions ben diferents a les que la majoria de persones pensen erròniament de les quals:

Un dels temes, es basa en una investigació històrica sobre «L’origen i la història de la festa de Nadal» que la revista Hespèrides va publicar de la mà de l’autor Alfred Martorell.
L’altre tema, rau en un comentari científic extret d’un apartat del treball sobre «L’origen de l’Univers» en al·lusió a «L’estrella que va guiar els mags fins a Betlem» on es demostra la impossibilitat d’aquesta aparició estelar descrita en els evangelis en el temps en què s’esmenta el Naixament de Jesús.

(5) CURIOSITATS NADALENQUES

Algunes tradicions i curiositats a recer de la festa de Nadal, amb tradicions ben arrelades i d’altres espúries i corrumpudes d’aquestes celebracions nadalenques del solstici hivernal, cal ara mostrar-les en aquest darrer apartat.

En són moltes les curiositats nadalenques que podríem consignar aquí. Penso en qüestions prou interessants com si Jesús va néixer el 25 de desembre o no i altres moltes explicades en qualsevol buscador d’Internet. Però he preferit dissenyar una estructura que englobi les tradicions més nostrades y que indico a manera de taula o índex tot seguit i que en aquesta mateixa plana Web tindrà el seu tractament en farcir-lo de contingut:

El Calendari d’Advent
Les felicitacions nadalenques
La grossa de Nadal i de Cap d’any
El quinto nadalenc
La decoració nadalenca
Els mercats i la tradició firaire de Nadal
Els pessebres
Les «Nadales» i els «Villancicos»
El Cant de la Sibil·la
L’arbre de Nadal
El Papa Noël o Santa Claus / Els regals
Els pastorets
La gastronomia i l’àpat del de Nadal
El Tió
Sant Esteve
Els Sants innocents
Sant Silvestre / L’home del nassos
La nit de Cap d’any
El Concerts
La cavalcada de Reis
La festa religiosa del cicle nadalenc

5. TRADICIONS I CURIOSITATS NADALENQUES

Tot donant una ullada a través de l’aplicació informàtica de Google, així com també en d’altres Buscadors d’Internet, avui dia disposem d’una gran quantitat de material nadalenc a l’abast.

Nadal és una de les festes més celebrades a casa nostra i també a gran part d’arreu del món.

El Costumari Català de Joan Amades és una obra indispensable per trobar qualsevol tradició catalana en qualsevol temps, estació o dia l’any i en qualsevulla comarca, ciutat o poble. Per altra banda, el llibre «Celebrem el Nadal» de l’etnòleg i especialista en cultura popular Amadeu Carbó, explica els elements més populars i les tradicions més emblemàtiques que formen part del nostre singular costumari al voltant del cicle nadalenc.

Les festes i diades que se celebren entorn de Nadal commemoren el naixement de Jesús. Aquest esdeveniment coincideix amb el solstici d’hivern, època en què el dia comença a allargar-se i la nit s’escurça, en què la llum triomfa sobre la foscor i fa despertar la terra, que es començarà a preparar per donar els fruits.

Per això, durant el cicle nadalenc les referències a la llum i els regals i obsequis -com els que farà la terra- són constants.

Les celebracions de Nadal són hereves de les festes que feien romans i ibers en honor de tres divinitats solars, Mitra, Sol i Gabal, celebracions conegudes per Natalis Solis. La tradició cristiana connecta amb aquestes celebracions perquè commemora el naixement de qui consideren que va portar la llum al món.

Deixant ara de banda l’exègesi o hermenèutica dels textos bíblics que sobre el misteri de Nadal se n’ha de fer, centrarem l’atenció en els costums més important que han arrelat al voltant d’aquesta festa tal i com es podrá llegir i gaudir tot seguint la rastellera d’enunciats que s’expressa a continuació i que ompliré de contingut en tratar cadascuna de les quals:

El Calendari d’Advent
Les felicitacions nadalenques
La grossa de Nadal i de Cap d’any
El quinto nadalenc
La decoració nadalenca
Els mercats i la tradició firaire de Nadal
Els pessebres
Les «Nadales» i els «Villancicos»
«El Cant de la Sibil·la»
L’arbre de Nadal
El Papa Noël o Santa Claus / Els regals
Els pastorets
La gastronomia i l’àpat del de Nadal
El Tió
Sant Esteve
Els Sants innocents
Sant Silvestre / L’home del nassos
La nit de Cap d’any
El Concerts
La cavalcada de Reis
La festa religiosa del cicle nadalenc

Anirem tractant tots aquests temes que, en definitiva, són els elements més importants que configuren el cicle nadalenc a la nostra terra catalana.

5.1. EL CALENDARI D’ADVENT

El calendari d’advent és un calendari de compte enrere utilitzat a l’advent com a preparació per al Nadal. Aquesta mena de calendaris eren molt freqüents quan molta gent no sabia comptar, i eren utilitzats abans de les festivitats importants, com Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc. A alguns llocs se segueixen utilitzant per tradició. Podien tenir diverses formes, però tots tenen en comú haver de canviar alguna cosa cada dia fins que arriba el dia esperat o assenyalat que, en el cas de l’advent és el Nadal:

Obrir una finestra…
Tallar o despenjar un element…
Treure un element del calendari…
Encendre una espelma…

Era comú que els nens de l’Alemanya protestant del segle XIX encenguessin una espelma per cada dia del període d’Advent, és a dir, des del diumenge d’Advent (data mòbil que depèn de l’any litúrgic) fins a la nit de Nadal.

El primer calendari d’advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d’advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, a cada una de les quals normalment hi havia un personatge religiós dibuixat, com per exemple un Sant o la Mare de Déu, que cada dia s’havia d’enganxar al calendari.

A Mallorca n’hi havia uns de tradicionals amb neules decorades i, més modernament, paper treballat de la mateixa manera, que ara es fa servir per a guarnir pessebres.

Als anys 20 s’imprimeixen els primers calendaris amb tauletes de xocolata. A l’actualitat a alguns països germànics i anglosaxons són freqüents uns d’infantils que contenen una llaminadura o un petit regal per a cada dia. Alguns d’aquests són casolans però hi són molt venuts els industrials amb un bombó, una presa de xocolata per a cada dia o qualsevol altra galindaina.

Cal destacar el següent: resulta evident que aquests passatges del Naixement de Jesús i la Infància de Crist, en haver estat llegits i interpretats literalment -sense cap interpretació d’hermenèutica bíblica– han donat al llarg dels segles tota una corrua de tradicions…, com aquesta que ara és objecte de tractament aquí mateix.

5.2. LES FELICITACIONS NADALENQUES

Una targeta de felicitació és una targeta il·lustrada, generalment doblegada que ofereix una expressió d’amistat o d’un altre sentiment. Les targetes de felicitació s’envien o es donen en ocasions especials com ara aniversari, per felicitar la celebració del Nadal o altres dies de festa, per donar les gràcies o per altres motius. Les targetes de felicitació, s’acompanyen, generalment, d’un sobre o envalop, en una gran varietat d’estils.

El costum d’enviar targetes de salutació es pot remuntar a la Xina antiga, que va intercanviar missatges per celebrar l’Any Nou i als antics egipcis, que van transportar les seves salutacions en rotllos de papir.
A començaments del segle XV, les targetes de salutació de paper fet a mà eren intercanviades en Europa i se sap que els alemanys tenien salutacions d’Any Nou impreses en fusta des del 1400, i les de paper, fetes a mà, eren intercanviadest en diverses parts d’Europa des del començament a mitjans del segle XVI.
Cap al 1850 la targeta de salutació havia estat transformada en un regal relativament costós, fet a mà i lliurat a mà a un mitjà popular i assequible de comunicació personal, degut en gran part als avenços en la impressió i a la mecanització.
Aquesta tendència va continuar, seguida per les noves tendències com targetes de Nadal, les primeres de les quals van aparèixer en forma editada a Londres el 1843 en què sir Henry Cole va emprar a l’artista Juan Calcott Horsley per dissenyar una targeta de festa que ell pogués enviar als seus amics i coneguts.
En la dècada de 1860 les companyies com Marcus Ward & Co, Goodall i Charles Bennett van començar la producció en massa de targetes de felicitació. Van emprar artistes ben coneguts com ara Kate Greenaway i Walter Crane com a il·lustradors i dissenyadors de la targeta.
Els progressos tècnics com la litografia en color van propulsar a partir del 1930 la indústria manufacturera de la targeta de felicitació.

Actualment, les noves tecnologies han obert un nou terreny d’ús de les targetes en possibilitar l’enviament de felicitacions virtuals via Internet. Per a això, s’han constituït gran nombre de portals que ofereixen un bon nombre de dissenys i estils que podem remetre per correu electrònic, penjades en un Web o a través d’Instagram, Facebook o altres.

El pas del temps i l’evolució de la tecnologia permetent el tall automatitzat del paper així com noves tècniques d’impressió han donat lloc a diversos tipus de felicitacions més enllà de les tradicionals. Alguns exemples són:

Pop-Up 3D: Dissenyades de manera que són capaces de desplegar una figura amb relleu en obrir-les. Aquesta estava doblegada a l’interior i causa un gran efecte de sorpresa al receptor.
Musicals: amaga un petit altaveu juntament amb una pila i un petit circuit que s’acciona en obrir la targeta. Les melodies són molt variades i són habituals cançons d’aniversari o nadalenques. Algunes permeten enregistrar el teu propi missatge.
Gegants: Es caracteritzen per tenir unes dimensions extraordinàriament grans, mínim superiors a la mida A3 que resulta en un A4 si està doblegat.
Online: Amb vídeo, so o tan sols amb imatges permeten enviar la salutació o felicitació a través de les xarxes.

He de deixar constància de les targetes de felicitació que, durant més de trenta anys, conjuntament amb la meva família, he anat editant des de l’any 1990 gràcies als programes d’edició, la impressora i aquesta pròpia Web WordPress personal o les tècniques digitalitzades de la Impremta Barcino.

En prémer cadascun dels enunciats proposats a continuació s’obrirà la targeta corresponen amb tot el seu contingut i format en relació a l’any corresponent de la festivitat nadalenca:

5.3. LOTERIA: LA GROSSA DE NADAL I DE CAP D’ANY

La loteria és una forma de joc d’atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig. El seu funcionament sovint té un cert grau de regulació per part dels òrgans estatals on s’implementa, essent comunes les loteries nacionals com una estructura pública depenent del govern. Nogensmenys, s’organitzen loteries il·legals.

A principi del segle xx, la majoria de les formes dels jocs d’atzar (incloses les loteries i sortejos) eren il·legals en molts països. Això es va mantenir fins després de la Segona Guerra Mundial. En el decenni de 1960 els casinos i les loteries van començar a aparèixer a tot el món com un mitjà per obtenir una major font d’ingressos a través dels impostos, però també per al lucre corporatiu.

Les loteries són, en la majoria dels casos, gestionades pels governs o estats locals i constitueixen un impost regressiu, atès que el gruix de les participacions són adquirides pels membres amb menys poder adquisitiu o amb renda més baixa i, en definitiva, menys pròspers d’una societat. La improbabilitat de guanyar els grans premis també ha donat lloc als epítets d’impost sobre l’estupidesa, matemàtiques d’impostos o impost voluntari. Per altra banda, constitueixen una forma addictiva als jocs d’atzar i, quan gestionades en l’àmbit governamental, representen uns ingressos públics que només perjudiquen els consumidors i que a més a més ocupen espais privilegiats de visibilitat que incrementen el risc de ludopatia. De fet, el desig dels consumidors d’adquirir loteria per a si mateixos és una garantia de beneficis on la mitjana del premi val substancialment menys del que costa comprar.

Ens interessa aquí fer referència principalment a dues loteries de l’any que tenen molts seguidors i que són representatives dins del cicle de Nadal:

5.3.1. EL SORTEIG EXTRAORDINARI DE NADAL

El Sorteig Extraordinari de Nadal, també conegut com Sorteig o Loteria de Nadal, és un dels sorteigs de Loteria Nacional més populars que se celebra a Espanya cada 22 de desembre, i que té lloc, generalment, al saló de sorteigs de Loterías y Apuestas del Estado, a Madrid.

Els orígens del sorteig de Nadal se situen a Cadis, el 18 de desembre de 1812, i es ve denominant Sorteig de Nadal des de l’any 1892.

5.3.2. LA GROSSA DE CAP D’ANY

La Grossa de Cap d’Any és una rifa creada per Loteria de Catalunya i que se celebra en Cap d’Any des de 2013. L’organisme que se n’encarrega és l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA), creada l’any 1986. L’objectiu de la Generalitat de Catalunya amb aquest sorteig és atraure part dels beneficis que aconsegueix la rifa espanyola, ja que se celebra entre la Grossa de Nadal (22 de desembre) i del sorteig del Nen (6 de gener). Iniciada el 2013, Catalunya es va convertir en la primera comunitat autònoma a tenir la seva pròpia loteria nadalenca.

Des del 2014 la Grossa de Cap d’Any es pot comprar per Internet, sumant-se als punts de venda habituals. El nou aplicatiu permet elegir un nombre concret, una terminació o diferents combinacions de números, així com fer una tria a l’atzar.

Per promocionar la Grossa, es va fer servir un capgròs d’Alella, inspirat en Roser Arenas, exjutgessa de pau al municipi entre 1998 i 2007. El capgròs original es va fer el 1986, imitant la fesomia d’Arenas, i es va disparar la seva popularitat amb motiu de la campanya de 2013. Roser Arenas va morir a finals d’agost de 2014 i el seu funeral fou el 30 d’agost a l’església de Sant Feliu d’Alella. En aquest mateix any, a la nova campanya de publicitat s’hi va incorporar l’actriu britànica Mary Reynolds, que en la vida real és la doble oficial de la reina Isabel d’Anglaterra.

5.4. EL QUINTO NADALENC

“El Quinto”, també anomenat segons la zona quina, plena, rifla o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, del Baix Llobregat, del Moianès, de l’Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, del Ripollès, la Safor i d’altres comarques catalanes i valencianes. També és popular a França i a la regió belga de la Valònia.

És el joc precursor del Bingo, i sembla que va néixer de la mà de Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l’Estat.

El funcionament del Quinto queda molt ben explicat tant a la Wikipedia com a la Viquipèdia.

5.5. LA DECORACIÓ I ELS GUARNIMENTS NADALENCS

La decoració nadalenca és la decoració pròpia del cicle nadalenc que es fa a les cases i les ciutats durant l’època de Nadal i l’Advent.

Dues distincions tractant de la decoració:

La decoració de la llar en què l‘element més característic de les cases és el pessebre i l’arbre de Nadal.
La decoració urbana, on a les ciutats el principal reclam sol ser els llums de Nadal de bombetes que recorden diferents motius nadalencs.

Dins la tendència a lluitar contra la crisi energètica que travessem, hi ha algunes iniciatives en què es comença a buscar fonts d’energia alternatives per reduir el consum elèctric, arribant a crear productes totalment autònoms en alguns casos.

Així, cada vegada hi ha més projectes per al desenvolupament de llums de Nadal alimentades totalment per panells fotovoltaiques, o combinant l’ús de la xarxa elèctrica convencional amb bateries i panells solars. Efectivament: gràcies als canvis tecnològics i a la popularització de fonts de llum basades en led o díodes emissors de llum, des de principis dels anys 2000 la tendència ha estat la de reemplaçar les clàssiques bombeta incandescent tipus Edison per làmpades led que redueixen a menys d’un terç consum elèctric.

Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l’inici de l’Advent i fins a final del cicle de Nadal, il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos tenen la funció de solemnitzar la festa i d’il·luminar els carrers, especialment les zones comercials. En algunes localitats se solemnitza el dia de l’encesa dels llums, fent alguna celebració o acte especial.

Tanmateix, deixant de banda l’encesa de l’enllumenat dels carrers i la instal·lació dels pessebres, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic, -és tradicional el de la plaça de Sant Jaume de Barcelona- així com la parada de mercats i de fires, cal parlar d’altres elements que, segons els costums de cada contrada, apareixen durant aquest temps nadalenc.

Faig referència a:

La corona de Nadal,
La varietat d’espelmes,
Els flascons guarnits i il·luminats,
La diversitat de plantes,
Els llaços, e
Els llums intermitents i de colors,
Les estrelles retallades,
Les campanetes,
Les boles lluentes,
Les garnaldes vegetals…

Vegem-ne alguns d’aquests elements més concretament:

Hi ha molts països que tenen el costum de col·locar una garlanda en forma de corona a la porta d’entrada de la casa. Es tracta d’una tradició que ja usaven els celtes. Avui simbolitza la naturalesa la vida que no mor i la unió familiar. Les corones d’advent es pengen el primer dia d’Advent i es deixen en el mateix lloc durant almenys 12 dies. Si estan fetes amb grèvol o acebo, són un símbol d’esperança eterna.
La ponsètia, o planta de Nadal, és una planta originària de Mèxic i Guatemala usada des del segle XIX i que, posteriorment, va acollir-se a Europa i als Estats Units. El seu nom prové del botànic i ambaixador d’EUA a Mèxic Joel Roberts Poinsett, que des que va descobrir aquest vegetal començà a regalar-la per Nadal, donant-la a conèixer i convertint el regal d´aquesta planta en una tradició.

D´altra banda també hi ha països en els quals es decora el Nadal amb:

Ous o closques d´ou pintats, com a símbol de vida,
Galetes salades, que serveixen per netejar les males energies,
Pomes vermelles, símbol d’abundància,
Nous, que representen o indiquen el símbol de la salut,
Peixos, que antigament eren el símbol del cristianisme i que també representen l’abundància de dons espirituals.
Xampinyons o bolets de fusta, cristall o metall, que vénen a significar l’abundància de la naturalesa i la bona sort,
Branquillons de vesc, boix grèvol, galzeran, eucaliptus i pinyes del pi pinyer, plantes i fruits amb significació pròpia…, relecionades amb la sort de la fortuna i en la protecció de la llar…

5.6. LA TRADICIÓ FIRAIRE DE NADAL

La fira és com una concentració de mercaders en un lloc i temps determinat amb l’exposició de béns diversos i la intencionalitat de vendre’ls.

A Catalunya hi ha molts pobles que son famosos per la fira que es desplegaen les seves places i carrers. Atès que parlem del temps nadalenc, farem esment de tres fires ben famoses a Barcelona:

5.6.1. LA FIRA DE SANTA LLÚCIA A LA PLAÇA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA

És una fira de productes d’artesania i elements típics de les festes de Nadal que se celebra des del 1786 a la Plaça de la Catedral de Barcelona. Se celebra al voltant de la festivitat de Santa Llúcia, que és el 13 de desembre. De la importància d’aquesta fira, ja en van deixar testimoni, entre moltes més, dues personalitats de la cultura catalana: l’aristòcrata Rafael Amat, conegut com el Baró de Maldà, i el folklorista Joan Amades.

Les parades s’agrupen en quatre sectors principals:

El de pessebres i figures ofereix complements del paisatge per al pessebre, coves, figures, espelmes i decoració nadalenca.
A la secció de verd i vegetació, s’hi troben arbres naturals o artificials, molsa, tions, suro, branques d’eucaliptus i similars.
Al sector d’artesania hi ha tota mena de productes artesanals i complements, com ara roba, joieria, objectes de decoració i regal i molts més.
Finalment, el sector musical posa a disposició del visitant simbombes, panderetes i més instruments de la tradició nadalenca.

Cada any, més de dues-centes parades omplen el pla de la Seu i l’avinguda de la Catedral, amb una àmplia varietat de productes. La fira s’hi instal·la a final de novembre o principi de desembre –sempre abans del dia 13, Santa Llúcia– i s’hi manté durant els dies de Nadal.

5.6.2. LA FIRA DE NADAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA

Aquesta fira se celebra al voltant de la festivitat de Nadal a la plaça de la Sagrada Família del districte de l’Eixample de Barcelona, des de 1962. Comença a la darreria de novembre o principi de desembre i es pot visitar fins als dies de Nadal.

Les nombroses parades que omplen la plaça es distribueixen en quatre sectors:

El d’arbres i plantes de Nadal
El de pessebres, figures tradicionals i decoració nadalenca en general
El d’alimentació, amb establiments de venda de llaminadures i
El sector dels regals, amb parades de productes artesanals, bijuteria i roba.

La Fira de Nadal de la Sagrada Família s’escau amb la de Santa Llúcia, al davant de la Catedral. De fet, n’és un perllongació: es va començar a fer quan ja no quedava espai per a parades davant la Catedral. Una colla d’artesans va decidir de traslladar-se a la Dreta de l’Eixample i, d’aquesta manera, va néixer un nou mercat nadalenc que avui ja compta amb més d’un centenar de parades.

5.6.3. LA FIRA DE REIS O DE SANT TOMÀS A LA GRAN VIA DE BARCELONA

A la Gran Via s’instal·la una de les fires de Nadal més històriques de les festes nadalenques a Barcelona, on la trobem ja des de l’any 1877. També se l’anomena Fira de Reis o de Sant Tomàs i és l’espai pefecte per trobar una gran exposició de productes de bijuteria, decoració, roba i ceràmica, i sobretot llaminadures, joguines i tota mena d’objectes de regal.

La fira està resta situada a les andanes laterals de la Gran Via de Barcelona, entre els carrers d’en Muntaner i Rocafort. El visitants tenen l’oportunitat de menjar xocolata desfeta calenta amb xurros.

5.7. ELS PESSEBRES

El pessebre o millor pesebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural que es construeix per les festes de Nadal. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana.

Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia, quan l’infant va néixer a l’estable el van posar dins d’una grípia o menjadora d’animals anomenada pessebre.

L’origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així:

La primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús.
El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen.
Al segle IV hi trobem un relleu d’un sarcòfag romà ja representa l’escena d’uns pastors adorant el Messies.

El primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís amb els veïns de la vila italiana de Greccio al voltant d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús modelat per ell mateix, a manera d’un pessebre vivent, a la nit de Nadal de l’any 1223.

Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l’any 1562.

Pel que fa a Catalunya i la història dels pessebres podem dir que:

Tenim notícies d’un pessebre l’any 1300, molt probablement per influència franciscana.
Sabem que a final del segle XVI ja hi havia pessebres familiars, i
Suposem que la instal·lació d’un pessebre a la llar es va divulgar ràpidament, tant que el 1786 Barcelona ja tenia la Fira de Santa Llúcia on es podia adquirir tot allò que calgués per a muntar-lo.
Al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Francisco Salzillo, els catalans Agapito Vallmitjana i Ramon Ramon Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Ens cal parlar també aquí de tres qüestions de major a menor importància com en són:

Els pessebres vivents
El pessebrisme
Les figures del pessebre de Joan Llongueres

A Catalunya el pessebre tradicional es construeix a partir d’elements vegetals com ara la molsa, el suro i el galzeran. No hi pot faltar, és clar, el naixement, situat en una cova o un estable que actua d’escena principal; ni l’anunciata i els tres reis, que completen el relat del misteri de Nadal. Alhora el pessebre pot contenir més escenes i personatges: la dona que renta, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús… I alguns de ben anacrònics, com ara un capellà amb el paraigua, un guàrdia civil, el caçador…

Però de tot el repartiment de personatges, es destaca per la singularitat el caganer.

Tot i no ser una figura exclusiva del pessebre català, té molta popularitat

5.8. LES «NADALES» I ELS «VILLANCICOS»

Una nadala o cançó de Nadal és una cançó, la lletra de la qual fa referència al Nadal o per extensió, a l’hivern en general. Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal. Segons Joan Amades, el cançoner nadalenc és un dels més extensos del repertori de cançó popular catalana.

Algunes de les melodies més antigues són documentades d’ençà el segle xv. És molt probable que l’origen de les nadales es trobi en les representacions que els pastors feien antigament als portals de les esglésies durant la nit de Nadal.

De nadales, n’hi ha de moltes menes:

Algunes provenen de la música culta, com ara la «Santa Nit», i
Altres són cançons de bressol, com «El noi de la mare».
N’hi ha de temàtica típicament infantil, com el «Fum, fum, fum» o «El dimoni escuat».
Finalment, algunes nadales d’origen s’han acabat convertint en himnes, com és el cas de «El cant dels ocells», una cançó anònima internacionalitzada per Pau Casals.

Les nadales són un gènere que es manté molt viu i sovint n’apareixen de noves gràcies a tota mena d’agrupacions musicals d’estils ben diversos.

Pels volts de Nadal se’n canten en concerts corals, a les escoles i en l’àmbit familiar davant el pessebre. Un dels recitals de nadales més coneguts al nostre país és el Concert de Sant Esteve, que cada any fa l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana.

Pel que fa als vilancets són unes cançons de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom. Van ser un tipus de composicions que gaudiren d’una gran popularitat durant el Renaixement a tota la península Ibèrica. La forma bàsica del vilancet, primer en poesia i després en música, consta de dos elements: una tornada i diverses cobles. Tanmateix, no s’ha de confondre el vilancet amb les cançons que tradicionalment es canten per Nadal, que en català s’anomenen nadales i en castellà prenen el nom de villancicos.

5.8.1. SOBRE LA NADALA «STILLE NACHT»

«Santa nit» («Stille Nacht, heilige Nacht» en alemany) és una nadala composta el 1818 a Àustria i interpretada per primer cop a Oberndorf bei Salzburg la Nit de Nadal del mateix any. Ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el març de 2011. Fou composta per l’organista Franz Xaver Gruber i el sacerdot Joseph Mohr. Ha estat versionada per molts músics al llarg de la història i s’ha traduït a més de 140 idiomes. Fou cantada simultàniament en anglès, francès i alemany pels dos bàndols de la Primera Guerra Mundial durant la Treva de Nadal de 1914.

I per obtenir una informació encara més acurada d’aquesta nadala, la més famosa del món, podem consultar el seu contingut prement els enunciats següents: història, lletres, traduccions i curiositats.

5.8.2. SOBRE LA NADALA «A VINT-I-CINC DE DESEMBRE FUM-FUM-FUM»

El Fum, Fum Fum és una nadala tradicional catalana. Joan Amades -en les cent millors cançons de Nadal- creu que té els seus orígens en els segles XVI o XVII. La versió més antiga la va trobar l’any 1904 Joaquim Pecanins, maestro de música, anotada en les Matines de Nadal de Prats de Llusanés.

El significat de la paraula fum en la nadala és incert. Podria:

Referir-se literalment al fum del foc al voltant del qual la gent es reuneix per a parlar i cantar durant el fred del mes de desembre, o bé
Ser la imitació del so d’un timbal o de l’acord d’una guitarra.

Tanmateix, podem atendre el que escriu Roger Costa a la revista Sàpiens:

El vint-i-cinc de desembre / fum, fum, fum… és, sens dubte, la nadala catalana més coneguda, o més ben dit, la més cantada, perquè la descontextualització que ha experimentat amb el temps l’ha convertit en una cançó simpàtica però força surrealista. Només cal resseguir la seva lletra com, per exemple, què hi fan, si no, barrejats el naixement de Jesús amb un que diu que farà deu mil camades d’un sol bot...?
A vint-i-cinc de resembré (així, començada amb “a”) és una de tantes cançons de les mentides que es cantaven antigament en festes o reunions familiars informals, i que tenien en comú la referència a personatges respectables fent afirmacions inversemblants com la del majoral (el pastor principal).
I el fum, fum, fum…? Segurament remet a una llar de foc en ple hivern. Doncs no hi té res a veure…! Aquí el “fum” és l’imperatiu del verb fumar, un eufemisme d’allò que els vells del poble van cantar als folkloristes que van recollir la cançó: fot, fot, fot, una expressió d’incredulitat davant les mentides que explica la lletra. De fet, aquesta fórmula no és exclusiva d’aquesta cançó, sinó d’altres d’aquest tipus o similars, com la de la majordona petadora: Ella és bona pecadora / fum, fum, fum / (…) mireu-ne la dona porca! / fum, fum, fum…

5.8.3. A PROPÒSIT DEL VILLANCICO CASTELLÀ «AY DEL CHIQUIRRITIN NACIDO ENTRE PAJAS»

Es tracta del conegut villancico «Ay del chiquirritin nacido entre pajas, què serà de él…?» i que tan es canta sense pensar, certamente, què li’n passarà o què en serà d’ell. La reflexió sobre aquest interrogant es pot trobar prement l’enunciat colorejat en vermell.

5.9. EL CANT DE LA SIBIL·LA

Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, és a dir, els oficis de la nit de Nadal, corresponents a les hores litúrgiques canóniques per commemorar el naixement de Crist, que al Principat es coneixen amb el nom de missa del Gall, i és precisament abans d’aquesta missa quan té lloc la representació del Cant de la Sibil·la.

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritus pagà, aquesta peça de teatre religiós pronostica l’arribada del Messies i la Fi del món o Judici final.

El Cant el protagonitza una persona -nin o nina, jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans.
El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d’Europa.

En l’actualitat el Cant de la Sibil·la es canta cada vegada en més indrets del país:

L’Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic i altres.

El Cant de la Sibil·la apareix documentat d’ençà del segle X a diferents indrets de Catalunya, Itàlia, Castella i França. Si bé primer es cantava en llatí, a partir del segle XIII ja n’hi ha documentades les primeres versions en llengua catalana. Aquestes primeres versions catalanes del Judicii Signum no es traduïren directament del text llatí sinó que provenen totes d’una versió-adaptació d’origen provençal, el que demostraria la gran popularitat i difusió que assolí aquest cant.
Entre els texts catalans procedents d’aquest tronc comú occità hi ha un còdex del segle XIV, conservat a l’Arxiu Diocesà de Mallorca, que es va trobar el 1908 al monestir de la Concepció i que procedia del convent de Santa Magdalena. La transmissió oral i la manca de manuscrits ha fet que al llarg dels segles els texts més antics en llengua vulgar hagin sofert moltes modificacions i hagin donat lloc a moltes versions.

5.10. L’ARBRE DE NADAL

La història de l’Arbre de Nadal prové de molt antic, ja que els arbres eren adorats i venerats com a representants dels esperits de la naturalesa, i en moltes festes eren els protagonistes:

Els celtes feien festes al roure
Els víkings, al freixe, i
Els romans feien protagonista de les Saturnalis el pi.

Per a tots ells l´arbre era símbol de la resurrecció dels déus i la vida eterna a través de la naturalesa que no mor. I l‘arbre de Nadal és, així, una herència que va ser cristianitzada a la germania del segle VIII. Van ser els suecs, al segle XVII, els qui van exportar aquesta tradició a terres alemanyes, i des d’allí es va popularitzar entre austríacs, polonesos, anglesos i francesos i, ja en el XIX, entre les classes més acabalades d’Amèrica del Nord o Rússia.

Quant a la decoració de l’arbre, es creu que la tradició va aparèixer cap al 1600 a Alemanya i es va difondre ràpidament per tot el món, especialment pels països nòrdics a partir de 1800.

L’estel de l’extrem simbolitza la fe i la llum que busquem,
Els adorns i figures, les nostres bones accions, sacrificis i desitjos.
Les boles recorden les pedres o pomes que usaven els celtes per decorar els seus roures. Segons la tradició, les boles blaves signifiquen penediment; les platejades, agraïment; les daurades, lloança, i les vermelles, una petició o desig.

5.11. EL PAPA NOEL / SANTA CLAUS / SANT NICOLAU I LA TRADICIÓ DELS REGALS

I no ens podem oblidar de la popular figura del Papa Noel. Encara que és la més estesa per influència de la cultura nord-americana, la tradició dels regals de Nadal està representada per altres figures com el Nen Jesús en països com Colòmbia o Veneçuela, o els Reis Mags a Argentina, Puerto Rico o Espanya.

La versió del Papa Noel, Santa Claus o Sant Nicolau que ha arribat als nostres dies és la d’un personatge que viu al Pol Nord i que, amb l´ajuda de diversos rens voladors, reparteix regals a tots els nens del món durant la nit del 24 de desembre.

L’origen d´aquesta figura està inspirat en el bisbe sant Nicolau de Myra, que va viure al segle IV en el que avui és Turquia i que, segons explica la llegenda, va salvar tres joves pobres de ser venudes pel seu pare deixant unes monedes d’or.

Les versions d´aquesta història varien, donant lloc a diferents elements que es mantenen encara durant les Festes per rebre els regals:

Segons una d´elles, sant Nicolau va deixar unes sabates plenes d´or a la finestra de la cambra…
Una altra diu que va deixar uns sacs plens d´or…
Tot i que la més popular diu que va deixar caure unes monedes d’or per la xemeneia i que aquestes van anar a parar a unes mitges de llana.

Val a dir que el color vermell de la seva roba és obra del dibuixant Thomas Nast, i va ser popularitzat per la companyia nord-americana de begudes Coca-Cola, que la va començar a utilitzar en les seves campanyes publicitàries el 1920 i va crear el seu propi Papa Noel l’any 1931.

Segons la creença dels fidels de l’església catòlica (o dels protestants tradicionals), la llegenda de Pare Noel o Santa Claus sorgiria el segle IV, basant-se en la vida de Sant Nicolau, bisbe de Mira, a l’Anatòlia (actual Turquia).

Nicolau, mort al voltant de 345 o 342 dC, suposadament va participar en el primer concili de Nicea i realitzà diversos miracles al llarg de la seva vida (com aturar una tempesta al mar, evitant que tres mariners s’ofeguessin), feia distribuir anònimament presents per a nens pobres. A partir d’aquí, cal esmentar i contemplar:

La transformació de Santa Claus a través del segles…
Com ha esdevingut aquesta figura en el símbols del comercialisme…
L’oposició i condemna cristiana, tant de catòlics com de protestants…
Les controvèrsies pel que fa al tipus d’engany respecte a la creença en el personatge…

5.12. ELS PASTORETS

«Els Pastorets» són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L’argument combina:

La primera, els continguts del naixement de Jesús com en són les esposalles de Josep i Maria, la parella en cerca de posada i el naixement pròpiament dit…
La segona, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis… i
La tercera, centrada en diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal, de caràcter còmic i costumista…

Els orígens del gènere de «Els Pastorets» els trobem en els drames religiosos medievals:

L’officium pastorum (l’adoració dels pastors) és el punt de partida d’antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al redós de la missa del gall.
Els textos més antics en català d’aquest tipus de teatre daten del segle xv, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos de «Els Pastorets».

La primera versió moderna en català és «Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist» de Miquel Durán Saurina (publicat l’any 1887). El 1901 Frederic Soler i Hubert o Pitarra elevà «Els Pastorets» al teatre culte amb «El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga». Des d’aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió.

Les obres més populars són:

«L’estel de Natzaret» de Ramon Pàmies, del 1903;
«Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús», de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i
«La flor de Nadal», de Francesc d’Assís Picas, del 1954.

La majoria de les representacions de «Els Pastorets» són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres.

5.13. L’ÀPAT DEL DIA DE NADAL

Hauríem de parlar de la gastronomia dels països catalans, en general, però atenent-nos al menú típic per al dia de Nadal a Catalunya direm que és:

L’escudella i la carn d’olla de primer i tall de segon. L’escudella és un brou molt complet que es fa amb tota mena de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc…), així com amb la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el brou amb galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la carn d’olla que s’ha utilitzat per a poder servir-se acabada la sopa.
De segon, segons la tradició s’ha de servir tall, és a dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l’ast. Aquest àpat s’acostuma a acompanyar de cava o vi negre.
Per als postres se serveixen els torrons i les neules acompanyats de moscatell.

Nadal s’associa a bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró, el massapà o d’altres que es consumeixen amb més assiduïtat: fruita seca i cava.

5.14. EL TIÓ

5.14.1. EL «TIÓ» DE NADAL

El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya i Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal) i Andorra.

Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal. Normalment el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, es col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l’espai i mides dels regals, que haurà de cagar.

Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. El tió és:

Un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies.
L’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal.

Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

5.14.2. LA FESTA DEL «CAGATIÓ»

També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: Caga, tió, / ametlles i torró.

El tió es fa cagar el dia 24 de desembre, al vespre o el 25, abans o després de l’àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d’estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no s’encén.

Per fer-lo cagar, generalment:

S’envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa.
Tot seguit se’l colpeja per torns o tots plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants.
Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all o una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc.

Actualment, però, ha pres importància en algunes llars, on és qui obsequia la mainada o tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per a aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el tió recolzant-lo en dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

5.15. DIADA DE SANT ESTEVE A CATALUNYA I LES TRADICIONS CORROMPUDES

Va aparèixer al diari ARA -el dia 28.12.2021- un article de Fernando Trias De Bes en què li’n cridava l’atenció l’esbrinar l’origen de molts costums i tradicions i constatar com objectes, modes, o costums actuals no tenen res a veure amb el seu origen. És a dir, de transmissió en transmissió resulta que el missatge final no té res a veure amb el que el primer volia dir.

Una de les modes op costums corrumputs més curiosos és el de la corbata ja que corbata prové del francés cravatte., una evolució fonètica de croate que vol dir croat. Els soldats francesos de la segona meitat del segle XVII es van sorprendre de com els soldats croats aconseguien refrescar-se de la calor de les armadures mullant un tros de tela en què hi feien un nus que se la posaven al voltant del coll. La qüestió és que una peça de roba que havia de servir per estar més fresquet és, avui dia, una tortura de calor al coll.

El cas és que per Sant Esteve, els catalans tornem a fer un gran àpat. Com si no n´hi hagués hagut prou amb la nit de Nadal i el dinar de Nadal de l’endemà. No és estrany un tercer àpat…?

Coneixem bé la dita “Per Nadal cada ovella al seu corral”, però potser no tant l’altra de “Per Sant Esteve cadascú a casa seva”. Doncs bé:

La festivitat de l’endemà de Nadal, igual que el Dilluns de Pasqua Florida a Catalunya es fa festa. Segons diversos relats històrics als quals diversos historiadors donen crèdit, l’Imperi Carolingi va establir que fos festa l’endemà de cada Pasqua (Nadal, Pasqua florida, Pasqua granada) i potser per això aquesta festa se celebra a alguns països europeus que es trobaven sota influència d’aquest imperi.

En el nostre cas responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s’havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L’extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l’endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu.

L’endemà de la festa de Nadal, Sant Esteve, no va ser mai una festivitat per reunir-se amb la família, sinó precisament, al contrari: per separar-se de la família i arribar descansat a casa…!

Els costums i tradicions acaben perdent la raó del seu origen, però en el cas de Sant Esteve resulta ser al·lucinant com se segueix menjant amb la família el dia que ni tocava menjar ni tiocava més família…!

5.16. ELS SANTS INNOCENTS

El Dia dels Sants Innocents és una tradició celebrada el dia 28 de desembre on es recorda la Matança dels Innocents narrada a l’Evangeli segons Mateu.

La tradició estableix que és un dia on es fan bromes a familiars de forma semblant a l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril, tots dos celebrats l’1 d’abril. Se celebra arreu d’Espanya i a diferents països hispanoamericans.

La relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats té el seu origen en les enganyifes que els pares dels infants s’haurien hagut d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Els orígens de la celebració dels Sants Innocents són diversos.

D’una banda, la festa té un vessant pagà relacionat amb les festes que els romans dedicaven a Saturn: les saturnals. Durant aquells dies els esclaus tenien més llibertat, la qual cosa els permetia de fer-se bromes de tota classe.
En termes generals, la celebració forma part del grup de festes d’inversió i transgressió de l’hivern que comencen amb els Nicolausu i culminen per Carnestoltes.
El vessant cristià és la història bíblica que explica els patiments i la mort de persones innocents. Més concretament, recorda el dia en què el rei Herodes va ordenar de matar tots els nens de menys de dos anys per desfer-se de Jesús. La cultura popular ha canviat aquest passatge macabre i ha convertit en «innocents» tots els ingenus que duen penjada una llufa a l’esquena i no se n’adonen o tots els qui es creuen les contalles que els expliquen el 28 de desembre.

La broma tradicional consisteix a “penjar la llufa” -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Si es fa correctament, el sacrificat exhibirà la llufa una bona estona i serà la riota de la gent fins que algú el faci adonar del parany.

Es diuen llufes perquè són objectes de poc pes i perquè presenten una analogia amb les ànimes dels degollats i amb els esperits eteris, que hom creu que vaguen els darrers dies de l’any.

Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les innocentades, a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”.

Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment que es tracta d’un moment d’excepcionalitat.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor revela la “innocentada”.

Aquesta tradició es troba actualment en declivi i molts mitjans no la practiquen.

5.17. SANT SILVESTRE / L’HOME DELS NASSOS / LA NIT DE CAP D’ANY

5.17.1. SANT SILVESTRE I LES CURSES ATLÈTIQUES

Silvestre I, en latín, Silvester, en griego Σίλβεστρος (ca. 270 – 31 de diciembre de 335) fue obispo de Roma desde el 31 de enero de 314 hasta su muerte. Se lo considera el 33er Papa de la Iglesia católica, y venerado como santo por las iglesias católica, ortodoxa, armenia, luterana y anglicana.

Su pontificado cubre uno de los más importantes períodos de la historia de la Iglesia y de Occidente, ya que transcurrió durante el imperio de Constantino -primer emperador cristiano- cuando el cristianismo dejó de ser perseguido y obtuvo el reconocimiento del gobierno imperial. No obstante, son pocos los datos históricos que se conservan sobre Silvestre I. El Liber Pontificalis (compuesto entre los siglos V y VI) menciona simplemente los dones que, supuestamente, Constantino I el Grande concedió a la Iglesia y como información personal agrega que era hijo de un presbítero romano llamado Rufino. Los Actus Silvestri (una falsificación del siglo V) indican que su madre se llamaba Justa.

Su fiesta se celebra en Occidente el 31 de diciembre, que coincide con las celebraciones de Fin de año, llamadas por ello (en algunos países) de San Silvestre. La Iglesia Oriental lo conmemora el 2 de enero.

Cal portar aquí la tradició de la Cursa de Sant Silvestre . Es tracta d’una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el 31 de desembre, és a dir, el darrer dia de l’any.

5.17.2. L’HOME DEL NASSOS

L’Home dels nassos és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l’any o com dies li’n resten. És una tradició viva a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears o La Rioja. Hom només el pot veure, però, el trenta-u de desembre, puix que el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas. Per tant, podria ser-ho qualsevol persona.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Hom els ho conta de tal forma que els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre resta un sol dia per acabar l’any, de manera que l’any només en té un, de dia, els altres ja han passat, ja no els té.

Segons el folklorista català Joan Amades, l’Home dels nassos representa l’esperit de la vegetació. Creia que l’Home dels nassos era una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any i que sovint era representat per l’arbre dels nassos; una espècie d’arbre molt estrany que es creia que era la llar de l’esperit de la vegetació.

Joan Amades afegia que a la Catalunya del Nord es deia que l’Home dels nassos vivia dins la soca d’un arbre i que el darrer dia de l’any eixia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d’una dotzena d’arbres, llest per a encetar el camí des del Rosselló o d’Occitània fins al Principat de Catalunya.

També argumentava que tradicionalment era molt comuna la representació de l’any com un arbre.

5.18. LA NIT DE CAP D’ANY

La nit de Cap d’Any és l’últim dia de l’any, el 1 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que pot incloure focs d’artifici i reunions d’amics.

La més nombrosa té lloc a Rio de Janeiro. Aquesta darrera nit de l’any, d’acord amb el calendari gregorià, comprèn aproximadament des de les 20:00h del 31 de desembre fins a les 6:00h de l’1 de gener que ja és l’Any Nou o Cap d’Any.

Existeixen calendaris diversos, en relació a diferents països que situen el Cap d’any en una altra data:

Calendaris astronòmics: Calendari solar / Calendari lunar / Calendari luni-solar

Calendaris actuals: Calendari budista / Calendari xinès / Calendari gregorià / Calendari hebreu / Calendari musulmà / Calendari hindú / Calendari persa

Calendaris obsolets: Calendari egipci / Calendari àtic / Calendari hel·lènic / Calendari irlandès / Calendari romà / Calendari julià / Calendari maia / Calendari republicà francès (1792 – 1806) / Calendari revolucionari soviètic (1-X-1929 – 1940) / Calendari suec (1-III-1700 – 30-II-1711)

Segons la tradició catalana, en aquest dia, com hem dit abans, surt l’Home dels Nassos, que «té tants nassos com dies té l’any».

També es mengen 12 grans de raïm per cada una de les campanades de fi d’any.

5.19. ELS CONCERTS

Pel que fa a la temàtica musical del cicle de Nadal, a més a més de les «cançons catalanes» i «villancicos» nadalencs, hem de fer esment de:

El «Concert de Sant Esteve» de l’Orfeó català al Palau de la Música Catalana
El «Concert d’Any Nou de Viena» amb l’Orquesta Filarmònica de Viena

5.20. LA CAVALCADA DE REIS

La Cavalcada de Reis és una desfilada de carrosses que se celebra el vespre del 5 de genere, quan els Reis d’Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) passegen a la tarda-vespre pels carrers de les viles o ciutats amb els seus patges i ajudants, llençant caramels als nens i nenes.

Pel que fa als tres Reis Mags, que també posem al pessebre, no van aparèixer fins al segle VI dC. N’hi ha tres:

Melcior, que representa els europeus, que va oferir a Jesús un present d’or que testifica la seva reialesa.
Gaspar, representant dels semites d’Àsia, va oferir el seu bé més preuat, l’encens, al Nen Jesús com a símbol de la seva divinitat. I, finalment,
Baltasar, que s´identifica amb els fills de Cam, els africans que lliurà la mirra en al·lusió a la seva futura passió i resurrecció.

Des de 1985, TV3 retransmet cada any la cavalcada des d’una localitat diferent.

5.21. LA FESTA RELIGIOSA DEL CICLE NADALENC

Darrera la màgia, la il·lusió, els bons propòsits, els retrobaments familiars i, per què no dir-ho, el consumisme, Nadal és actualment una festa cristiana que desplega una de les manifestacions religioses i culturals més potents i importants de la humanitat.

Tant és així, que ja té divuit segles d’història. Una festa que se celebra cada 25 de desembre des de l’any 354 segle IVdC, quan es va instaurar per la demanda del papa Juli I que volia emmascarar d’aquesta manera la festa pagana que celebrava el naixement del Déu Sol i la victòria de la llum sobre la nit més llarga de l´any.

Així doncs, la coincidència de dates dels ritus pagans i cristians va facilitar l’assimilació de la nova religió i va consolidar la celebració del Nadal, amb elements que s’han mantingut fins a la nostra època, com:

Les cerimònies religioses pròpies d’aquesta festa nadalenca, i
Unes altres, ja més mundanes, que s´han anat incorporant al llarg del temps.

CONCLUSIÓ

En concloure aquest tema sobre el Nadal de l’any 2021 i començar a caminar durant tota l’excursió que ens oferirà l’any 2022, m’és plaent d’haver consignat en aquestes planes del meu Web Blog l’esperit nadalenc que d’antuvi se celebra -amb més o menys convicció religiosa-, a la nostra contrada mediterrània i dins de l’escalf d’una bona part de famílies -religiosament pràcticants o d’altres manifestament allunyades del pensament i dels ritus cristians-, en què la celebració nadalenca, fins i tot, sembla tenir més importància que les celebracions pasquals (quan no hauria de ser així) i celebrant-la actualment amb un devassall desbocat de superficialitats compulsives de tota mena.

Per la meva part, i centrant-me en el Nadal, amanyago, dissenyo i escric, com faig cada any i en porto més de trenta, una «nadala» que -sigui amb format de paper, sigui amb suport digital- l’aprofito per comunicar-me amb les persones estimades del meu voltant -tot consignan-t’hi diversos temes d’ocasió i manifestant el que aquestes diades nadalenques, centralitzades dins del solstici d’hivern, em resulten ser un temps fascinant, màgic i plaent.

Tanmateix, no obvio els coneixements que tinc dels capítols sobre el «Naixement i la Infància de Jesús», tot parant esmentat sobre la interpretació o exègesi que se n’ha de fer de tots els llibres de l‘Antic Testament i del Nou. Cal que expressi la meva dèria pel que fa a la recerca d’autors gens conservadors i ja no diguem fundamentalistes. Al contrari, proposo en els meus escrits pensadors inquiets que, si no arriben a límits herètics o no trepitgen fronteres vermelles d’allò que l’ortodoxia contempla, poc se n’hi falta.

Considero encertat, no obstant, el respectar totes les formes de pensar de la bona gent -aquella que se sustenta o es nodreix de la fe doctrinal ensenyada i practicada-, però que jo l’albiro més enllà de tot això, atesa la sort que he tingut -gràcies als estudis proporcionats i aquells que he escollit-, i de formar-me amb més profunditat sobre, diguem-no clarament, la filosofia i la teologia…

… En són aquestes ciències indicades, conjuntament amb d’altres, les que m’han allunyat precisament de la típica concepció clàssica tal i com ve descrita d’acord amb les característiques ortodoxes i pròpies de la divinitat teista. Més aviat considero la divinitat com immensurable, inexpressable, innombrable i inefable, de tal manera que tampoc -i a la inversa-, podem potenciar al grau màxim les nostres fràgils qualitats humanes en un intent d’albirar o entreveure la divinitat, si no es vol caure dins d’un “antropomorfisme” limitat i fútil.

Per tant, deixo constància d’aquest tema inversemblant que ja fa temps em preocupa molt. Es tracta, doncs, de la tendència amb què generalment s’atribueix a la divinitat aspectes característics que rauen en la humanitat o que es consideren propis de déu. D’això se’n diu:

Antropomorfisme clarament i
Teisme respectivament.

Lectura, estudi i reflexió. Tot ajuda a discernir i a abraçar nous conceptes fruit de la investigació.

Prou sabem com avui dia el progrés de l’inventari de totes les ciències -també de la pròpia hermenètica bíblica-, ens ajuda a discernir millor què hi ha de recòndit, per exemple, tant en les antigues ciències filosòfiques com en les novetats que ens ofereix el nostre temps.

Detallo únicament per a una reflexió acurada:

Els noúmens dels fenòmens (consulti’s E. Kant) o, fins i tot,
La indeterminació o principi d’incertesa (consulti’s W.Heisemberg o els postulats de la Mecànica quàntica)…o
La determinació causal versus la no-causalitat (consulti’s D.Hume).

Per aixó que, malgrat…

Totes les manifestacions llegendàries,
La força immensa i profunda del retaule universal dels mites,
La notorietat de totes les expressions simbòliques,
L’exteriorització de mantes pràctiques rituals,
La ideosincràsia de tots els ensenyaments de les diverses religions i, fins i tot,
La laboriositat esforçada per mantenir mantes creences dogmàtiques…,

…pel que fa i en relació al tema de la divinitat no hi cap altra consideració que la contemplació del MISTERI…!

administrador

Ver todas las entradas de administrador →

5. TRADICIONS I CURIOSITATS NADALENQUES

administrador

Puede que también te guste

ELS AFERS TÈRBOLS DE JOAN CARLES I, EL REI EMÈRIT

POLITICA CATALANA. DE CAMÍ CAP A L’1 D’OCTUBRE 2017, FINS A L’ANY 2024 DE LA LLEI DE L’AMNISTIA

(07) PROCÉS INDEPENDENTISTA 2017 – BENVINGUDA REPÚBLICA CATALANA EN EL DESPERTAR D’UN SOMNI EN TREN…

Deja una respuesta Cancelar la respuesta