(XV) ENCUENTRO «AMIGOS DE D.BOSCO» EN BCN-SARRIÀ COL·LEGI SALESIANES SANTA DOROTEA (2019) / XV TROBADA COMPANYS DE CURS (1958-1959)

+ 19.04.2021 EN EL DECÉS D’EN XAVIER OLIVELLA I SOLÉ

(El texto en lengua castellana se encuentra en Necrológicas)

(19.04.2021 – 25.04.2021) Escrit homenatge per en Miquel Àngel Bosch i Fridrin

UNES QÜESTIONS PRÈVIES:

1. Tot i que l’acte que estem realitzant en memòria d’en Xavier té un caràcter laic, degut a la seva voluntat, sabem que tot allò que és profundament humà es barreja amb els orígens cristians i realment queda impregnat de l’essència cristiana. Permeteu-me, doncs, que us manifesti el sincer condol i la benedicció cristiana de dos companys. Es tracta dels salesians Monsenyor Joan Godayol, Bisbe emèrit d’Ayaviri (El Perú) i del Cardenal de Rabat (Marroc), Monsenyor Cristòbal López.

2. Perdonareu la llargària de què consta aquest parlament necrològic en memòria d’en Xavier, però no he pogut fer menys. Veig que les persones grans romaneu assegudes i els més joves esteu dempeus. Uns i altres, en memòria d’en Xavier, desitjo que escolteu les paraules que li n’adreçaré a en Xavier amb el capteniment i devoció que requereix l’acte com un homenatge d’amistat en nom meu i de tots els companys i amics que se n’han dolgut de la seva absència i que jo intentaré fer presència amb els records que en tinc d’ell, conegut des de la nostra pre-adolescència, en la dècada dels anys cinquanta del segle passat, com alumnes que n’érem en el Col·legi salesià Sant Joan Bosco d’Horta (BCN).

1. UNA TRUCADA TELEFÒNICA REBUDA A L’HOSPITAL DE «CAN RUTI» O «GERMANS TRIAS» DE BADALONA

És un dimecres 24 de març de 2021. Em sona el móvil…

– Sííííí…? Hola, Xavier…! 

– Hola, maco…! Com estàs Miquel Àngel…?

– Doncs mira. Sóc a Can Ruti a -l’Hospital Germans Trias de Badalona-hospitalitzat quasi d’urgència, perquè m’estan fent unes proves a l’especialitat de Medicina Interna.

I li n’explico el motiu concret de les proves

– No fotis, em contesta en Xavier…

– Ja veuràs que no serà res…!

Però vaig percebre que en Xavier va quedar molt parat i atuït. Vam continuar parlant una estona de les nostres limitacions físiques, del temps que passa, de l’estat de llurs famílies i de la voluntat de veure’ns quan més aviat millor. Quedem per tornar-nos a trucar, tan bon punt em donin l’alta provisional de l’Hospital, la qual cosa li’n vaig calcular que seria, segurament, a mitja Setmana Santa. I així ho fou.

En arribar a casa meva després d’unes dies hospitalitzat, en Xavier va ser la primera persona que vaig trucar. M’havien diagnosticat un càncer pancreàtic, sense conèixer exactament el tipus i l’abast, la qual cosa va precipitar que -tant bon punt hagués passat la festa de la Pasqua i calendari en mà-, ens tornaríem a trucar. Això succeí el dimarts dia 6 d’abril i vam fixar, sense demora, el dia de la nostra trobada…

Tanmateix, en un Web/Blog personal que tinc vaig escriure -com cada anys ho faig- els meus pensaments i sentiments sobre aquesta festa pasqual que en Xavier va llegir. Immediatament em va contestar per WhatsApp:

– Miquel Àngel, com sempre brillant. Recorda que dimarts dia 6 ens hem de trucar.I així va ser. Vàrem trucar-nos el dia convingut i decidírem veure’ns, finalment, el dimarts dia 13 d’abril. Jo, en aquell moment ja li’n vaig poder precisar el tipus de càncer que portava a sobre -un tumor neuroendocrí amb M1 al fetge-, i ell, tot seguit, va contestar-me:

– Aiiiix, Miquel Àngel quin greu em sap. Tu cap a oncologia i sàpigues que jo ja he entrat en el cinquè any que la cardiologia em dóna com a sostre de vida. Així que  mira: no podem ajornar més la nostra trobada. I a esperar veure què ens passa i qui de nosaltres dos serà el primer en morir-se, –va dir sorneguer sense malícia i encara vam riure una estona de l’acudit– Però, pel que fa a la nostra trobada tú no t’has de preocuar de res, perquè jo m’encarrego de reservar el restaurant a Ca La Núria de la Barceloneta i, si et sembla, sobre 2/4 de 12 ens trobem a la façana principal del Clínic, agafem allí el Bus 56 i tenim tot el dia per nosaltres. Allò és molt bonic i després de dinar fem un passeig a la vora del mar. Ja saps que tenim moltes coses a dir-nos…

2. LES NOSTRES CONVERSES SOBRE LA VIDA Y LA MORT

He volgut reproduir aquests moments -durs per a ell i per a mi-, perquè malgrat tot i les nostres dolències, havíem parlat d’antuvi de la vida i de la mort amb molta sinceritat. I com que aquesta –La Parca– pot arribar en qualsevol moment, el més important ara per nosaltres era anar-nos-en preparant.

I la veritat és que ell n’estava ben preparat -i no només perquè els dos, companys i amics internats al Col·legi Salesià de Sant Joan Bosco d’Horta, ja de ben petits ens fèiem resar mensualment unes esgarrifoses pràctiques religioses sobre el Ejercicio de la Buena Muerte..., sinó perquè en els darrers anys de la nostra vida ja havíem fet un buidatge important sobre aquest tema de la mort que, en vida, ens embolcalla.

• Això sí, sense menysprear de cap manera la vida, ans al contrari, -amb la idea ben clara del Carpe diem / Aprofita bé el temps d’Horaci i que de forma responsable, com sempre, hi afegíem-.
• Nogensmenys, també ens hem anat preparant per a la mort considerant aquella dita –Tantum umbra tua progreditur, tantum vita tua minuitur / En la mesura que avança la teva ombra, així també la teva vida s’escapça”, en relació al pas del temps com encara ens indiquen alguns rellotges de sol en les façanes de les cases pairals de la nostra contrada y la nostra entrada a la setantena que ara estem a punt de finalitzar amb els nostres 78 años.

I el fruit de tot plegat, és a dir, de les nostres reflexions sobre el pas del temps i de la certesa de la mort, ha desembocat en tres idees que -tot i haver-les comentat amb d’altres persones- les he confirmat amb el tarannà d’en Xavier, perquè les practicava. Són tres actituds ben potents i talment poderoses:

3. TRES PARAULES D’UN CONTINGUT BEN POTENT I PODERÓS

• L’ACCEPTACIÓ DE LA VIDA. Acceptar tot allò que el goig de la vida et porta, tot allò que avui tens, i tot allò que el vent malastruc se t’emporta. Acceptació, doncs, de la vida…

• L’ADAPTACIÓ A LES CIRCUMSTÀNCIES. La recerca cap a tot allò que millor et convingui. Forçar tot allò que puguis fer, però no deixar-te portar per qualsevol sotrac. Adaptació al medi i a les diverses circumstàncies…

• LA RESILIÈNCIA ACTIVA. Es tracta de posar-hi una voluntat granítica, decidida i ferma per aconseguir els objectius que et proposes i superar els entrebancs…

4. POR A LA MORT…?

Por a la mort…? De cap de les maneres en va tenir mai en Xavier. I això que el més gran enigma de la vida humana n’és la mort. I és que amb ella la naturalesa humana pateix amb el dolor i la progressiva dissolució del cos, essent el punt àlgid d’aquest turment o angoixa la por de la desaparició perpètua. Per això mateix, fins i tot, el Concili Vaticà II en parlar de la mort, arriba a dir que la persona humana percep en la seva intimitat més profunda un instint de certesa quan es resisteix a acceptar la perspectiva de la ruïna total i del adéu definitiu a la vida…

5. UN CANT A LA VIDA…!

Un cant a la vida…! Això sí que en Xavier en va ser un mestre degut al seu vitalisme radical, sense deixar mai de fer-se les preguntes essencials:

• Quin és el sentit i la finalitat de la nostra vida…?
• De quina manera podem esvair les ombres del misteri que embolcalla la nostra existència…
• D’on venim i cap a on anem…?

Però és veritat que tots aquests interrogants -en moltes persones- atès que la pròrroga de la longevitat que proporciona avui la biologia no pot satisfer aquest desig de quelcom més després de la vida, mentrestant, amb una vida plenament humana, conreant els bens, els valors naturals i a través de l’adquisició de la cultura, pot satisfer amb escreix el goig de viure.

6. NO ES POT REALITZAR LA TROBADA DESITJADA I EN XAVIER ENS DEIXA…

El dia 13 d’abril, que era el dia fixat per realitzar l’esperada trobada no va poder ser. El decaïment o esvaniment d’una caiguda a casa seva que li succeí a en Xavier, va propiciar que prudentment ajornéssim la trobada. Però, ja restablert, vam quedar pel dia 20, dimarts, amb les mateixes condicions ut supra descrites.

El dilluns, dia 19 d’abril, el truco pel mòbil tirant cap a la mitja tarda i inesperadament triga en contestar-me. Al final, s’hi posa la Sònia, una de les seves filles, i em diu:

 – Fa mitja hora el pare s’ha mort.

Prou sap la Sònia que no vaig poder acomiadar-me d’ella perquè les llàgrimes van envair-me i les vaig vessar únicament i exclusiva pensant en l’adéu definitiu d’en Xavier.

Després, van venir altres trucades i escrits:

• El consol d’uns i dels altres.
• L’estranyesa de tot plegat, la buidor, el desconcert, informacions dels actes a gestionar i a realitzar….

En fi, tot el que es desenvolupa en aquestes circumstàncies difícils que van des de la curiositat impròpia del moment, per part d’alguns,  als nobles sentiments de pèrdua més profunds, per part d’uns altres.

7. S’ESCAMPA, DONCS, ARREU LA NOTÍCIA DE LA MORT D’EN XAVIER I COMENCEM A REBRE CARTES, WHATSAPP’S I TRUCADES DE CONDOL

No repetiré la carta que vaig escriure immediatament als meus companys de curs, així com també a alumnes seus de fa més de 50 anys. En el seu moment quedarà penjada al Web /Blog meu aquest comiat d’en Xavier. No tant, pel que jo ara pugui estar dient, sinó per la reacció d’uns i d’altres, molts ja a les portes de la jubilació i d’altres ja jubilats…

I per això, m’és grat espigolar algunes de les respostes rebudes més significatives, però que expressen la vàlua d’en Xavier. Per tant, faré un aiguabarreig dels sentiments redactats, primer amb uns de més extensió amb d’altres de més curts, ressaltant els adjectius que m’agradaria poder-los nominalitzar perquè expressin l’autenticitat de la personalitat d’en Xavier :

• Ens queda en el record la seva gran figura humana i de company entranyable, ple d’optimisme, dinamisme i d’alegria…

• Se ha ido tu gran amigo, confidente y más que hermano y a mi me deja la huella de una buena persona, magnífica persona. Cercano, sereno, sonriente. Se queda conmigo el recuerdo de un hombre bueno…

• Encara el recordo, i mira que fa molts anys, fent-nos classes de ciències a cinquè de batxillerat a Girona, amb una entrega i professionalitat a tota prova, admirable i inimitable. La vida segueix essent el que no sabem (tu i ell bromejant sobre qui se n’aniria primer, tal i com escrius…) i que voldríem domesticar, dominar, perquè ens treu de mare la incertesa i ens espanta el terrabastall de la mort. I això és el que la vida ens depara i el que la fa ensems apassionant. Llarga i intensa vida pels qui encara hi som, i honors i presència pels que sen van…

• Guardo un record meravellós del seu pas per Girona com a professor nostre. Sabia ser, a més a més d’un gran professor, un amic de tots nosaltres, alegre i esportista mentre participava dels nostres temps d’esbarjo, compartint joc i temps.. Seriós a classe, company al pati. Sempre he intentat imitar (encara que no amb tant d’èxit) el seu tarannà i semblar-me una mica a ell en la professió. Era una gran persona i vull guardar la seva imatge jovenívola i alegre d’aquells anys.

• En Xavier em sentirà avui perquè li dedicaré la música amb el tutti-forte, pedalier i la trompeteria de l’orgue a tota pastilla.

• Siento mucho el adiós definitivo de Javier del que me queda una cara afable y una forma de ser especialmente sincera.

• Poco puedo añadir a lo que tan acertadamente has escrito tú, Miguel Angel, como una persona excelente, inteligente, pràctico, de una bondad natural, trabajador, vital, siempre dispuesto, cordial, alegre, creativo, luchador, intuitivo…Una persona excepcional, totalmente fuera de lo común de la del que sólo se pueden decir cosas buenas. Era una enciclopedia viviente, abierto a todo tipo de conocimientos. Era todo un señor en el bien hacer y en el saber estar, atento, amable, dispuesto, decidido y su sola presencia era la garantía de que todo saldría bien (pensando en nuestros encuentros anuales que vosotros organizábais con talento, profundidad y con toda clase de medios informáticos que Xavier resolvía con maestria si algo se torcía en el Trabajo o visionado preparado. Era…era…Javier Olivella…! Y con eso ya está dicho todo…!

8. LA CARTOGRAFIA DE LA VIDA D’EN XAVIER

Tot fent un repàs a la cartografia de la vida d’en Xavier he de dir personalment que entre els dos hi va haver una confidencialitat poc comuna entre dues persones. Jo diria que ambdós érem com uns confessors laics o, si es vol, uns terapeutes obligats al secret professional…

…I tant és així que, fins i tot, vam traspassar la frontera d’aquella zona més profunda i intransferible que tota persona té el dret de tancar per servar la més  profunda i extrema intimitat.

I és per això mateix que, atès que en Xavier ja no pot explicar res de mi a ningú, jo també li’n conservaré, en la meva obscuritat del silenci més  respectuós, tot allò que jo en sé d’ell, de la seva vida personal, dels seus problemes, de les seves limitacions, de les seves alegries i penes, de tot el que el seu cor va obrir-me d’ell mateix a mi. Però, sí que en faré esment de tot allò que de bo i millor tenia i puc explicar.

Tots sabem què s’entén pels conceptes que se’n deriven del “Trívium i del Quadrivium”. Bé. Transformem aquesta estructura o programa universitari medieval en el llenguatge d’avui dia que anomenem Ciències i Lletres. Doncs, fem-ho:

9. EN XAVIER, UN HOME DE CIÈNCIES AUTODIDACTA

Com home de Ciències autodidacta he de dir alguna cosa. He de referir-me necessàriament a alguns punts en què ell va excel·lir, no amb suficiència, sinó amb tota plenitud i excel·lència, ja que l’interessava tot i sabia tot de tot:

• Des del tema de les riqueses de la terra, a les meravelles de les ones electromagnètiques i d’altres que no veiem, però que dansen en el buit que ens acombolla…
• Des de la vessant informàtica que dominava com ningú -amb l’aprenentatge del primer treball seriós que va realitzar al Centre Tècnic Informàtic i de Càlcul de Sabadell als anys 70 del segle passat-, fins a les noves tecnologies que encara amb prou feines han arribat al mercat dels nostres dies…
• Des dels fenòmens de la nostra terra inquieta i turmentada pel poc respecte que se’n té, als misteris de l’univers llunyà, el seu origen i la seva evolució…
• Des del món de la física clàssica -un gran admirador de com s’havien produït invents de tota mena i fascinat per Leonardo da Vinci-, fins a les realitats de la física quàntica que el deixava contemplatiu davant de la petitesa i de la immensitat del micro i macro món i el seu avenir, amb els noms de l’Albert Einstein, Stephen Hawking i molts d’altres…
• Des del misteri de l’elixir de la vida, fins a la retorta o matrassos on la química transforma substàncies o a on la força de la biologia aporta vida a tot el món de la natura…
• Des de la taula aritmètica de multiplicar a les matemàtiques integrals més complicades, així com des del minúscul punt geomètric a la fascinant quarta dimensió -el temps-, fins a les possibilitats que n’hi poguessin haver de moltes més, desconegudes per a nosaltres, però reals tal i com havia llegit en científics de renom…
• Des dels avenços impensables de la neurociència, fins molt més enllà en considerar que el nostre cervell només el tenim desenvolupat actualment en un 1% per cent de la seva potència o capacitat…
• Des dels progressos de la bioètica, passant per les tortuositats meravelloses de la genètica, l’extracció i el transplantament d’òrgans i teixits, fins a tot el que suposés una millora tecnològica del cos humà i l’esforç científic pel tractament de les malalties cròniques o de l’envelliment amb dignitat.

No en va, cedí el seu cos a la ciència que, malauradament, pels moments incerts i pandèmics que estem passant, no va poder ser acollit.

Només em cal resumir aquest apartat tot fent referència a la breu i contundent, senzilla i ensems complicada fórmula de Einstein E=mc2 que, amb un càlcul molt simple d’una multiplicació, ens obre la sorpresa que ha fet trontollar el fonaments de tot allò que crèiem saber…

Doncs, així era en Xavier: t’explicava d’allò més complicat amb una humilitat, saviesa i simplificació que hom mateix, amb moltes més dificultats intel·lectuals que ell no va patir, t’ensenyava i t’obria els secrets de la ciència com quelcom entre planer i màgic, però encisador i realment possible.

En parlar de la Teoría de la Relativitat m’explicava com una determinada teoría eclipsava a una altra. I així posteriorment va sorgir a la llum la Teoria Quàntica. Però en resultar que ambdós teories -la de la Relativitat i la Quàntica– en ser incompatibles entre sí, la investigación científica n’ha buscat  i n’ha trobat d’altres més novedoses, com per exemple, la Teoria de la Unificació que té la seva resposta amb la Teoria de les Cordes i de la Teoria M que podria perfectament ser la Teoria del Tot.

A banda, doncs, de tot plegat i per altra banda d’un contingut insondable per als profans en la matèria, apareix el científic Stephen Hawking que escriu de forma meravellosa el llibre del Gran Disseny, conjuntament amb Leonard Mlodinow, sobre l’origen i l’evolució de l’Univers.

Perdoneu que citi tot això, tot i que ho faig per ressaltar la intel·ligència d’en Xavier, però que precisament perquè la tenia naufraga també en el mar immens del dubte, la qual cosa el constituïa -malgrat tota la seva potencia intel·lectual i científica- en un gran savi.

10. EN XAVIER, UN HOME DE LLETRES

Pel que fa a l’home de Lletres en posaria sobre la taula la seva gran humanitat, en primer terme. Recordo el dia que em va dir:

• Mira, podríem anar a veure la teva mare a la Residència (la meva mare estava en la Residència El Desert de Sarrià amb una germana malalta crònica) i després t’acompanyo també a visitar la meva que viuen a prop.

Més que la visita en si mateixa, el que em va impressionar va ser la seva reflexió sobre la vellesa i l’estat d’alguns malalts que el van colpir, així com també la conversa mantinguda sobre la cura pal·liativa i l’importante testament  vital de les darreres voluntats.

• Em cal destacar la satisfacció que mostrava en la contemplació de la natura durant les excursions i viatges que vam fer junts.
• Recordo especialment el viatge a Borriana-València i Bilbao-Portugalete. Així com també la seva presència a les trobades amb els companys de curs en el diferents col·legis salesians i, en especial i el darrer, precisament aquí en aquests jardins de les salesianes de Sarrià de Santa Dorotea, on avui celebrem la tristesa del seu comiat.
• Tanmateix, a banda d’algunes excursions al Monestir de Vallbona de les Monges, El Museu del Cinema a Girona i Vallter 2000, preciso destacar un suculent dinar a la Fonda Riga de Tregurà, amb un llevant de taula que va durar fins a les 18:30h.
• Però el que més el va impressionar va ser una excursió al Monestir de Sta. Maria de Lluçà. A banda de la construcció arquitectònica d’aquests Monestir, en Xavier va quedar bocabadat en adonar-se que en el frontal de l’altar central en destacava una pintura romànica que crida molt l’atenció als visitants, atès que les figures de Maria i d’Elisabet s’abracen i estrenyent-se les galtes una vers l’altra de tal manera que en comparteixen un mateix ull.

 Aquesta visió fa que s’observin dues cares i tres ulls amb una mirada parcialment compartida. I resulta que alguns entusiastes sostenen que Pablo Picasso, en visitar Llucà durant la temporada que va passar a Gòsol, tenen el convenciment que va ser allí on va inspirar-se en la representació de la pintura cubista. De fet, cal recordar que el MNAC va promoure una interessant exposició sobre Picasso i el Romànic, art pel qual el pintor va estar molt interessat.

• Dit això, m’interessa recordar que en Xavier, entre d’altres molts treballs que va realitzar, n’hi ha un que té a veure precisament amb el trasllat de quadres d’un Museu a un altre, des de llocs ben distants, per muntar exposicions culturals…

Podem considerar a en Xavier com un gran i incessant treballador que ho fou fins al final dels seus dies.

https://www.empresia.es/persona/olivella-sole-francesc-xavier/

Havia lluitat -un dia m’ho va confiar- en disset activitats diverses, incorporades en el seu ordinador, tot fent-ne una avaluació exhaustiva dels seus èxits i fracassos. Fracassos alguns, no deguts certament a la seva competència en tot allò que ell tocava, que la posseïa en grau superior, sinó perquè moltes vegades les obres i activitats humanes d’aquest món -sobretot aquelles en les quals s’hi introdueix el capitalisme ferotge- freqüentment solen decaure.

Pel que fa a tot allò, doncs, que ell va traginar, puc dir que ho va endegar sempre amb molta energia i sempre brillantment.

• Durant els anys de la seva joventut -en els seus estudis de filosofia i alguns de teologia, mai va acontentar-se en aprendre allò que se’n deien assignatures comunes o fonamentals. La seva curiositat científica arribava a demanar permisos per llegir llibres que, en aquell moment de la història, n’estaven vedats i guardats en una biblioteca especial, prohibit el seu accés i que només amb persones molt concretes i provades, l’encarregat de la vigilància s’avenia a obrir i deixar, amb tots els advertiments de rigor, allò que estava tancat en pany i clau. O tempus, O mores…!

• Va haver d’estudiar-se papers de teatre importants. Era un bon actor i, en aquells anys jovenívols la memòria no li’n fallava i podia representar a la perfecció el paper que se li n’assignava, foren sarsueles, teatre còmic o teatre de pensament. Actualment deia que li’n fallava la memòria i s’admirava de la meva. Però jo el corregia tot dient-li que Einstein afirmava que la memòria era la intel·ligència dels menys dotats intel·lectualment…

• Des d’anys ençà no parlava massa de religió, segons el concepte que se’n té encara avui dia, però coneixia a la perfecció els documents del Concili Vaticà II i les Encícliques socials del Papes dels darrers temps, així com el autors eclesials de renom com Karl Ranher, Yves Congar, Edward Schillebeeckx, Bernard Häring, Pierre Teilhard de Chardin, Hans Küng i altres que figuraven o excel·lien en aquell temps…

• Sobre política no solíem parlar-ne gaire. Potser ens va quedar la recomanació de Sant Joan Bosco quan aconsellava que sobre els afers polítics nec nominetur in vobis per evitar discussions inútils o inoperants.

Però jo coneixia molt bé de quina manera relacionava el seu pensament universalista amb la seva personal idea particularista que, amb el desig de voler canviar el món, has de començar primer per resoldre els afers de la teva llar. I així, des d’aquesta posició propera i primerenca, anar ampliant el paisatge a poc a poc i anar-te relacionant amb els qui tens més pròxims. I amb això ja ho dic tot… Ampli de visió i respectuós amb totes les posicions perquè havia fet de la seva vida un propòsit humanista que difonia arreu…

• I què en podríem dir del seu aprenentatge de la llengua anglesa que dominava a la perfecció, que l’empentava a viatjar, a veure i contemplar món i l’ajudava a llegir llibres -uns en diagonal i d’altres minuciosament-, segons el seu interès…?
• Un dia -poques setmanes abans de morir- em va explicar per telèfon que passejant per Barcelona havia anat a reaure al petit Cementiri que els salesians tenen en el districte de Sarrià. S’hi va entrenir a llegir tots els noms gravats a la pedra de màrmol i, en no recordar-se’n d’alguns, s’interessà perque jo li n’informés de qui es tractava.
• I lloava amb admiració el personal sanitari i, en especial, als metges que controlaven la seva dolència cardíaca pels qui tenia gran consideració i confiança.
• Havia trobat també en la Teràpia gestàltica de Claudio Naranjo i altres un camí per resoldre alguns problemes del seu dia a dia i ocupacions laborals diàries. Ho necessitava de cara amb si mateix, però també per al coneixement dels altres mitjançant l’autoqüestionament.

Precisament, aquestes tècniques gestàltiques, prou variades i interessants-, me les explicava fil per randa. I he de dir que la més impressionant va ser aquella que -com a paradigma i d’un valor considerable- em descrivia, el psicodrama com una tècnica en la que va haver de passar i sotmetre’s a situacions inaudites i de gran complexitat personal que ell n’estava orgullós d’haver-les viscut. Però en Xavier, com solia fer en totes les coses, anava a les arrels i en la pràctica de les esmentades tècniques va trobar la manera de respondre’s i solucionar preguntes essencials com:

• Què estàs fent…? Per què ho fas…?
• Què és el que sents…? Què és el que perceps…?
• Què és el que desitges…? Quines són les teves finalitats…?
• Què vols evitar…? Què t’estorva a la teva vida…?
• Què esperes…? Com ho penses aconseggjuir…?

La seva preocupació sempre s’orientà a la millora personal per poder millorar la dels altres. Fos en els aspectes materials de les empreses on havia hi treballat, fos en el tracte amb les persones, perquè el seu rendiment pogués arribar a les cotes més altes de productivitat.

• Al respecte, estava enamorat del sistema del Testdel’Eneagrama de la Personalitat que aplicava a les empreses de cara a l’èxit del rendiment en l’ocupació del treball. És a dir, aplicava el test per situar -segons el resultat del tipus de personalitat sorgida de cadascú/na- en el lloc millor en benefici del propi treballador i l’eficàcia de l’empresa en el món laboral.

• Recordo com en el seu pis de Gavà -parlo ja d’alguns anys enrere, tot i que no massa-, aquell piset als quatre vents en què contemplava:

– El mar mediterrani immens, que li devia proporcionar com un plaer oceànic que tots portem en el nostre interior…

– La natura, a l’abast dels pins crescuts al voral de l’autopista/ carretera que formaven com un camp ondulat de verd…

– Les muntanyes llunyanes de la carena costera catalana o del litoral i, sobretot…

– La magnificència vigorosa de la tecnologia aeronàutica que empenyia els avions de l’aeroport cap el cel blau durant el dia fins que s’amagaven entre núvols, o bé els perdia en l’estrellat a la nit…

Descric aquest decorat del seu pis de Gavà perquè, com bon cuiner que també n’era-, preparava els àpats amb exquisidesa. Precisament la setmana que no ens vam poder veure va dir-me que pensava condimentar per a la seva filla un bon dinar perquè el trobés suculent i així ho fou d’acord amb informacions obtingudes posteriorment.

Doncs bé…, continuant dins d’aquest pis de Gavà, va aplicar-me un dia els exercicis o protocols corresponents de la tècnica del Test de l’Eneagrama i, per ser exacte, no li va agradar el primer resultat que el sistema va donar sobre la meva personalitat. Em donà noves instruccions i, en repetir l’experiment, el resultat s’ajustà alhora amb el que en Xavier pensava de mi, pronunciant aquell monosíl·lab tan propi seu:

 – Ara…!

I quedà tan satisfet de l’èxit de la troballa que, disposada la taula per dinar a l’hora de les postres, va obrir una ampolla de cava per a celebrar-ho.

Al llarg del seu recorregut personal ha utilitzat o begut de les fonts originàries, per a la seva formació, de personatges i institucions de gran alçada com Byron, Kate, Osho, los SAT’s (Psicologia Gestalt i Psicologia del Enatips) i l’Enneagram Institute de NY.

I no fa pas gaire amb un amic comú -en Lluís Álvarez- ens va escriure un mail on ens deia:

Llevamos unos meses, Laura y yo (la seva socia en el treball), investigando un nuevo test, breve y eficaz, para completar el Eneagrama con el nivel de centramiento de las personas. Ya tenemos el prototipo y ahora entramos en la fase de pruebas de campo. Os adjunto el test. Si os va bien hacer la prueba, os lo agradezco por anticipado. Cuando lo respondáis, reenviadme el Excel.

I, al menys a mi, em va enviar el Cuestionario del Test TTM de Centramiento, no sense explicar-me en què consistia el contingut del títol:

El centramiento ofrece una forma de observar y medir nuestro grado de identificación con nuestra estructura de la personalidad. Tiene que ver, como primer paso, con la capacidad de ir reconociendo nuestras creencias limitantes y las características de nuestro ego en cuanto influyen en nuestra conducta y nuestros hábitos.

Además de la «self awareness» se debe seguir la aceptación de lo que somos (luces y sombras) y el agradecimiento.

Esta trilogía: conocer, aceptar y agradecer, es la que nos da la libertad de nosotros mismos, la de los demás y la conciencia y aceptación de la diversidad que nos rodea.

El nivel de centramiento es un factor que cada vez más Empresas tienen en cuenta para evaluar a las personas, más que el propio tipo de personalidad que cada uno pueda tener. Un fuerte abrazo, Xavier”.

I una altra.

Bon dia Miquel Angel:

Et passo les meves coordenades per entrar al curs online original que acabem de publicar:

1. Entra a «campusamec.com» Et sortiran tots el cursos i xerrades d’AMEC. El nostre és el tercer de la primera línea: Cómo vender, sin vender – Cómo te ayuda la neurociencia a la venta», amb la foto dels cervells

2. Quan clikis al quadre et surt tota la info gratuita que explica del que es tracta.

3. Si cliques Continuar t’has d’identificar perquè entres a la zona de pagament i tens accés als 10 videos i als fulls de treball. Fes servir les meves dades d’usuari: [email protected]i contrasenya: Password_1 Ja em diràs que et sembla. Una abraçada, Xavier

• També coneixia a la perfecció, com he assenyalat anteriorment, el pensament espiritual de Osho i solia parlar-me’n dels seus 10 manaments:

1. Mai obeeixis cap manament a no ser que estigui d’acord amb la teva consciència.

2. El teu déu és la teva consciència.

3. La veritat està dins de tu mateix, no la busquis a una altra lloc.

4. L’amor és la teva pregària.

5. Buida’t i trobaràs.

6. La vida està aquí i ara.

7. Viu sempre ben despert.

8. No nadis, sura.

9. T’has de morir a cada instant, per poder néixer constantment.

10. No busquis. Allò que és, és. Para’t i mira…

…i finalment, d’aquest autor espiritual indi, també n’era addicte de les seves obres que -com a bon lector- coneixia la col·lecció dels llibres que formaven part de la col·lecció de:

• Les paraules de Jesús
• El Tao
• El Zen
• I de molts altres, però en especial, els dedicats als Mètodes de la Meditació…

Una bona munió de literatura teòrica i d’exercici pràctic d’aquest líder espiritual, professor de filosofia i d’ensenyaments sincrètics que valoren la importància de la meditació, la consciencia d’un mateix, l’amor, la celebració, la valentia, la creativitat y el sentit de l’humor. De fet en aquesta nova era actual es va popularitzant el pensament i les tècniques d’aquest gurú…

11. COM SORTIR-ME’N PER ACOMIADAR EN AQUEST ACTE A EN XAVIER

Ens hi podríem estar molta més estona desenvolupant anècdotes, pensaments, criteris, explicacions i tota una corrua de sentiments i pensaments propis d’una biografia curulla de vida i ben plena, totalment conscient, tan activa que, des de fa cinc anys, el seu cor va començar a defallir-li’n i gràcies a la ciència mèdica l’hem pogut gaudir durant cinc anys de propina, que és el temps que els metges li van assignar de pervivència.

Així que, tot i deixant-me moltes experiències per explicar se’m presenta l’hora difícil de dedicar-te, Xavier, el comiat. I veritablement, tot i que l’he pensat molt durant aquests dies, m’ha costat trobar la justa mesura de com sortir-me’n perquè tu t’emportessis el meu record.

11.1. AMB EL MISSAL DE L’OFICII DEFUNCTORUM CANTAT EN GREGORIÀ…?

Jo sé que si obro, com se sol fer cristianament en aquestes ocasions, el Liber Usualis. Misae et Oficii pro Dominicis et Festis  cum Canto Gregoriano -un Missal tan devot i suau en la seva melodia, com tètric en la seva conceptualització-, no te n’agradarà cap de les lletres de les que en llatí coneixes sobre l’Oficii Defunctorum”, malgrat la solfa gregoriana tan modulada.

I, fins i tot, a l’altre extrem la magnificència amb què W. Amadeus Mozart, el mateix Giuseppe Verdi o Benjamin Britten, més contemporani, van composar els seus Réquiems musicalment tant acurats, esplèndids i grandiosos en unes partitures excepcionals. Ho sé.

Però també sé que si algú vol cantar-te i dedicar-te una Missa de Difunts ho pot fer perquè tenies clar el concepte de la llibertat humana i les bones intencions que l’acompanyaven. Però, tot  i que no crec que et sigui plaent que ara et recordi les estrofes de l’encapçalament del Dies irae que data de la obscuritat medieval del segle XIII:

• Aquell dia, dia d’ira, reduirà aquest món a cendres, com va profetitzar David i la Sibil·la.
• Quant de terror sobrevindrà quan vingui el jutge a detallar totes les coses amb estricte rigor…!
• La trompeta, escampant un meravellós so per tots els sepulcres del món, reunirà a tots davant el tron.
• La mort i la naturalesa quedaran estupefactes quan ressuscitin les criatures per respondre al seu Jutge.
• Sortirà a la llum el llibre escrit que tot ho conté, pel qual el món serà jutjat.
• Quan al jutge li sembli oportú, tot allò ocult sortirà a la llum; res quedarà impune.
• Què podré jo, desgraciat, dir aleshores…? A quin protector invocaré, quan tot just els justos ja estiguin salvats…?
• Rei de tremenda majestat, que salves gratis als que van a ser salvats, salveu-me, font de pietat.
• Recorda, piadós Jesús, que sóc la causa del teu camí, no em condemnis aquell dia.
• Buscant-me, et vas asseure cansat; em vas redimir patint una mort de creu; que no sigui en va tant d’esforç.
• Jutge que castigues justament, fes-me el regal del perdó abans del dia del judici.
• Gemego com un reu, es torna vermell el meu rostre pel pecat, perdona, Déu, a qui et implora.
• Tu, que vas absoldre a Maria magdalena i vas escoltar al lladre, també a mi m’has de donar l’esperança.
• Els meus precs de res valen, però tu que ets bo fes misericordiós que no em cremi en el foc etern.
• Fes-me un lloc entre les ovelles i en separar-me dels cabrits posa’m damunt de la teva mà.
• Als rebutjats i als condemnats, lliurats a les dures flames, però a mi crida’m conjuntament amb els benaurats.
• Suplicant i humilment et prego, amb el cor gairebé fet cendra: tingues compte del meu destí.
• Dia de llàgrimes serà aquell en què ressorgeixi de la pols l’home culpable per ser jutjat.
• Perdona’l doncs, oh Déu Piadós, Senyor Jesús, dóna’l el descans etern…!

.

11.2. AMB ELS VERSOS SOLEMNES DE JOAN MARAGALL DAVANT LA MORT…?

Però tampoc et pot satisfer, tot i que per moltes persones esdevé una realitat que devotament esperen, i em refereixo als versos del nostre poeta Joan Maragall:

Ja ho sé que sou, Senyor; / pro on sou, qui ho sap? / Tot lo que veig se vos assembla en mi… / Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença / en què s’acluquin aquests ulls humans, / obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans / per contemplar la vostra faç immensa.  / Sia’m la mort una major naixença…!

.

11.3. AMB ESTROFES D’UN TEMPS I D’UN PAÍS…? ANIREM TOTS CAP AL CEL…?

I busco i recerco, Xavier, i no acabo de trobar el que et pugui agradar en aquest comiat. Fins i tot, me n’ha anat a buscar a en Joan Manel Serrat i, del poema D’un temps i d’un país se’m fan presents unes estrofes versades que a veure què te’n semblen:

Anirem tots cap al cel…!  / Que toquin les trompetes…!  / Anirem tots cap al cel  / amb les mans ben netes…!  / No ens caldrà portar bastó,  / ni sandàlies, ni sarró.  / Tu, que estàs tan cansat, / tot d’un plegat trobaràs / que has volat. 

Anirem tots cap al cel…!  / Que toqui el bateria…!  / Anirem tots cap al cel / amb crits d’alegria…! / Sonarà per tot el món / el so dolç d’un vibràfon, / quan toquem els estels.  / Anirem tots cap al cel…!

.

11.4. AMB ELS CAMPOS DE CASTILLA, EN RECORD ALS TEUS VIATGES A MADRID, D’ANTONIO MACHADO…?

I com que de Caminar cap al Cel d’en JM Serrat n’acabem de tractar, va musicar també el Se hace camino al andar, d’Antonio Machado. No sé…, no sé…, Xavier, si serà del teu grat aquest altre poema. Tinc els meus dubtes, però tot i que l’escullo en llengua castellana, que també utilitzaves a la teva feina -a banda de l’anglès-, te’l recito per si de cas:

Todo pasa y todo queda, / pero lo nuestro es pasar.  / Pasar haciendo caminos, / caminos sobre la mar. 

Nunca perseguí la gloria, / ni dejar en la memoria  / de los hombres mi canción.  / Yo amo los mundos sutiles,  / ingrávidos y gentiles,  / como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse  / de sol y grana, / volar bajo el cielo azul,  / temblar súbitamente y quebrarse…  / Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas  / el camino y nada más. / Caminante, no hay camino,  /Se hace camino al andar. 

Al andar se hace camino / y al volver la vista atrás  / se ve la senda que nunca  / se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino,  / sino estelas en la mar… / Hace algún tiempo en ese lugar  / donde hoy los bosques se visten de espinos  / se oyó la voz de un poeta gritar: 

Caminante no hay camino,  / se hace camino al andar…

.

11.5. AMB L’HIMNE DE L’UNIVERS DE TEILHARD DE CHARDIN…!

Què t’han semblat els versos de n’Antonio Machado…? Contingut suficient per extraure’n un nivell de meditació ben important de cada vers de n’Antonio Machado. Però ni amb això et veig encara massa satisfet malgrat que, tant la musicalitat del poema com el seu contingut és d’una expressivitat ben clara i d’unes idees ben aptes per una meditació ben solemne.

Tanmateix, sàpigues que jo, Xavier, em costa acomiadar-me de tu, perquè allí on siguis també tots els qui avui som aquí, mentrestant, t’acompanyem amb el record present, viu i que mai oblidarem, també hi som nosaltres. I és que tu, Xavier, ens retornes l’exemple de la teva vida, la teva bonhomia, les estones que ens has instruït amb la teva saviesa, els moments que ens has apaivagat amb la teva serenor i, sobretot, amb l’estima que ens has donat de franc, sense demanar-nos res a canvi. Moltes gràcies, Xavier…!

Tanmateix, ja sé què vols, Xavier, en aquest comiat…! I ho sé perquè recordo el que vas escriure i expressar de viva veu el dia que vaig assistir al funeral de la teva mare en el Temple de la Sagrada Família. Tu, vas oferir-li’n unes paraules que enlloc d’enfonsar-la en una sepultura, la vas elevar cap a la immensitat de l’univers. Recorda, Xavier, el que vas dir:

• Nosaltres no som el nostre cos. Nosaltres no som els nostres sentiments. Nosaltres no som el nostres pensaments.

• Nosaltres podem ser l’observador del nostres cos, dels nostres sentiments i podem veure passar el nostres pensaments.

• Nosaltres som consciència. Som conscients que som conscients. L’única espècie d’aquest planeta que l’evolució de l’Univers li ha donat consciència. I aquesta consciència ens permet saber que hi ha una part del nostre ésser que transcendeix la matèria. El cos, els sentiments, els pensaments, van units a la matèria que ens acompanya en aquest camí i s’acaben i es queden aquí i en el record dels altres.

• Però som també una part transcendent, l’energia del jo observador, la pura energia, la part espiritual, l’ànima… No importa el nom que li donem.

• I aquesta part torna al seu origen en el moment del misteri més gran de la vida: la mort.

• Celebrem-ho…!

(Aquestes van ser les paraules escrites i dites per tu, Xavier, el setembre de 2014 en el comiat de la teva mare Teresa)

I per això, recordant ara a Pierre Teilhard de Chardin -un científic palenteòleg i jesuïta- conjuntament amb  la teva partida o absència terrenal i el meu comiat, me’n vaig cap a la recerca d’una llibre -deixo de banda El Medi Diví– d’un himne que et farà feliç en conèixer-te-lo bé. Saps quin és…? Es tracta del Himne de l’Univers que tu vas llegir fa molts anys. Una obra que recull diversos textos de Pierre Teilhard de Chardin, que són un cant a l’univers. I això és el que tu vols en aquest viatge sideral que has començat:

• En aquest llibre resplendeix el millor perfil de Teilhard de Chardin: el científic i el místic. Com tu mateix ho has estat i ho ets: científic i místic.
• Són una corrua d’escrits confessionals, testimonials, expressius d’una experiència viscuda, d’una creença ardent.

Aquests escrits estan impregnats d’una percepció en què sabent moltes coses, com científic que n’era Pierre Teilhard de Chardin, al final hom reconeix tan humanament humil com aquell que no sap res i per això Sòcrates -davant d’aquesta humilitat- corona a la seva filosofia la saviesa del dubte  que abans t’he comentat en parlar-te de la teva intel·ligència, considerant les poques coses que se’n saben davant de la immensitat del TOT i, que per això mateix, ets una persona radicalment humana…

I és per això també, que el nucli de l’humanisme de Pierre Teilhard de Chardin resulta ser el d’una religió de la terra i de la vida que transfigura la realitat transformant la consciència humana en un èxtasi davant de la mística misteriosa que, certament, no té res a veure amb els antropomorfismes amb què generalment queda difuminada la veritat en l’intent d’atalaiar el MISTERI, com tantes vegades ho havíem comentat.

No és el pensament de Teilhard de Chardin, en rigor, una religió de la ciència, però sí que s’harmonitza amb la mística amb què vas viure i que portaves dins del teu cor i que, com un turment dins dels teus pensaments i sentiments, mentrestant revolucionaven tota la teva personalitat perquè volies fer compatible la ciència i la mística en un mateix actecurull d’AMOR.

L’obra de Pierre Teilhard de Chardin que et dedico -aquest Himne de l’Univers-, vull que et transmeti un missatge significatiu, un contingut vital i essencial que, sense cap dubte, el podem resumir així:

12. RESUM DEL CONTINGUT DE L’HIMNE DEL UNIVERS DE TEILHARD DE CHARDIN

• Que la passió per la vida, inherent a la consciència humana, és indispensable per seguir vivint i actuant…
• Que la racionalització científica, característica del pensament modern, no elimina cap religió, així com tampoc cap mística…
• Al contrari, la pròpia ciència pot fer sorgir modes o aspectes de creences i de vivències en referència al sentit de la vida i de l’acció diària…
• Que avancem –Alfa i Omega– cap a l’energia de l’absolut i d’allò universal, cap al diví desconegut i misteriós…
• Que tota la realitat es una espècie de sacrum o sagrat fascinant i benèvol que, sense a una mena de dubte a tu ja t’ha acollit…

Te n’has anat, Xavier, volant cap a l’infinit. Però l’infinit és un camí de no retorn que et porta de galàxia en galàxia, cap a altres universos paral·lels. Misteriosos i insondables, sempre endavant i desafiant, finsi toto diria jo, La llei de l’Entropia que tot ho pensa degradar, si no fos perquè segons m’explicaves, si el nostre cervell només el tenim desenvolupat en 1% i els científics ja poden parlar d’onze dimensions enfront de les quatre que coneixem, em pregunto:

– Per què no podem creure en el Misteri que ens acull…?

He intentat destacar, Xavier, la teva intel·ligència i la teva humanitat. Però abans d’acabar m’has de permetre capbussar-me a les referències que tens escrites en el Google, que són un resum de tota la teva activitat terrenal:

• Si tú cambias, todo cambia, por Javier Olivella /Laura Marín

https://www.neuromenage.com/es/descubrenos/xavier-olivella/

• INSTITUTO QIGONG-BARCELONA

https://institutoqigong.com/recursos/xavier-olivella/

Tanmateix, vull que sàpigues, Xavier, que em costa molt acomiadar-me de tu, encara que allà on siguis ara -si és que hi ha una ara temporal en la teva nova vida-, així com també tots els que avui ens hem reunit aquí -si és que hi ha per a tu algun espai dimensional-, t’acompanyem amb el record present i amb la contradicció d’una alegre tristesa per dir-te que mai t’oblidarem.

I és que tu, Xavier, ens retornes amb l’exemple de la teva vida:

• La bondad amb la que tan humanament ens has tractat…
• El temps que ens has dedicat i que amb la teva saviesa ens has intruit…
• Els moments amb què ens has fet sentir millors gràcies a la teva serenor proverbial, y sobretot…
• L’estimació que ens has ofrenat gratuïtament, sense demanar-nos res a canvi. Moltes gràcies, Xavier…!

.

Sota la llum del dia, de les boires del mal temps o sota el pes de les estrelles i en l’obscuritat de la nit, com tu mateix has patit podem experimentar també tots els dubtes i també podem percebre el fred de la mort, però tu que ja has nascut definitivament”, t’agrairia, Xavier, que em permetis utilitzar aquesta metàfora del teu nou naixement amb què, a través del túnel de la mort, has reviscut.

I, en la mesura del possible, no ens deixis amb la gebrada de les nostres preguntes -tu que segueixes essent un científic del Trivium y del Quadrivium-, persona de Ciències i de Lletres,  tan savi i tan humà a la vegada:

«CANTA’NS COM MÍSTIC QUE TAMBÉ ETS L’HIMNE DEL UNIVERSA I DONA’NS L’ESCALF DE L’ESPERANÇA DES DEL TEU NOU NAIXEMENT»

BARCELONA. Jardins del Col·legi de Santa Dorotea de les Salesianes de Sarrià en l’acte de comiat d’en Xavier Olivella i Solé en el tombar del dia 25 d’abril de 2021 i que ens deixà inesperadament el dia 19 del mateix mes i any.

Miquel Àngel Bosch i Fridrin

• ANIVERSARIOS
• BELLAS ARTES
• BIBLIA / CRISTIANISMO / RELIGIÓN
• BIOGRAFÍAS / PERSONAJES
• CATALUÑA
• CELEBRACIONES
• CIENCIA / TECNOLOGÍA
• CINEMATOGRAFÍA / FOTOFRAFÍA
• COMUNICACIÓN / PERIODISMO
• COMUNIDAD / PERSONALISMO
• CONCIENCIA SOCIAL / JUSTICIA SOCIAL
• CRISTIANISMO / BIBLIA / RELIGIÓN
• ChatGPT-XatGPT / INTELIGENCIA ARTIFICIAL
• DISCURSOS 
• EDUCACIÓN / PEDAGOGÍA
• ELECTROMAGNETISMO Y SUS DERIVADOS
• ESDEVENIMENTS / ACONTECIMIENTOS
• FESTIVIDADES
• FILOSOFÍA
• FORUMS / REUNIONES / ENCUENTROS
• FOTOGRAFÍA / CINEMATOGRAFÍA
• HISTORIA / GEOGRAFÍA
• INTELIGENCIA ARTIFICIAL / ChtG^T-XatGPT
• JUSTICIA SOCIAL / CONCIENCIA SOCIAL
• LENGUA / LITERATURA
• MEDIDINA / ENFERMEDAD
• MUERTE / VIDA / NECROLOGICAS
• MÚSICA
• NAVIDAD-ADVIENTO
• NECROLÓGICAS / MIDA / MUERTE
• PANDEMIA CORONA VIRUS COVID-19
• PASCUA-QUARESMA
• PEDAGOGÍA / EDUCACIÓN
• PERIODISMO / COMUNICACIÓN
• PERSONALISMO / COMUNIDAD
• PERSONAJES / BIOGRAFÍAS
• POLÍTICA / PROCÉS CATALÀ
• RELIGIÓN / BIBLIA / CRISTIANISMO
• REUNIONES / FORUMS / ENCUENTROS
• TECNOLOGÍA / CIENCIA
• TEMAS DIVERSOS / CALAIX DE SASTRE
• TEMAS SECUENCIADOS. ¿Què te parece…? / Que te’n sembla…? CIENCIA-RELIGIÓN-HISTORIA-FILOSOFIA-BELLAS ARTES
• VIDA / MUERTE / NECROLÓGICAS
• XatGPT-ChatGPT / INTELIGENCIA ARTIFICIAL

En este V ENCUENTRO, aparte de toda la información consignada en la propia estructura temática, como apéndice, resaltaría dos categorías:

1. La categoría BIBLIA, CRISTIANISMO, RELIGIÓN con la abundancia de temas que contiene y cuyos enunciados, coloreados de azul, tratan sobre lo siguiente:

• «¿QUÉ TE PARECE…?» / «QUÈ TE’N SEMBLA…?» INTRODUCCIÓN PARA UN AGGIORNAMENTO O PUESTA AL DÍA.
• RELIGIÓN: DESDE EL PRETÉRITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO.
• LA RELIGIÓN, ENTENDIDA COMO EL DESEO DE ENCONTRAR EL SENTIDO DE LA VIDA, PUESTO EL CORAZÓN EN LA TRASCENDENCIA.
• (A) «FENOMENOLOGIA DE LA RELIGIÓ» / (B) A REDÓS DEL TERME «RELIGIÓ» I ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE’N DERIVEN
• SOBRE DIOSES Y CREENCIAS: DESPUÉS DE DIOS, OTRO MODELO ES POSIBL
• ENTRE LA TARDOR I L’HIVERN, A L’ESPERA DE TOTS ELS NADALS.
• ARA QUE S’ACOSTA NADAL LLEGIREM LA BÍBLIA A LA NOSTRA LLAR, PERQUÈ ENS IL·LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREMCELEBRACIONS DEL MES D’ABRIL: Setmana Santa / Pasqua / Sant Jordi / Mare de Déu de Montserrat. 
• LA IMPORTÀNCIA DE LA INTERPRETACIÓ BÍBLICA  I CAP A LA RECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOLÒGICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA BÍBLIA.
• LA BÍBLIA: UN LLIBRE PER LLEGIR DURANT TOTS ELS DIES DE L’ANY.
• EL ORIGEN DEL UNIVERSO.
• CEREBRO, MENTE Y CONCIENCIA.
• LA CRISTIANDAD. DESDE POSICIONES ORTODOXAS DE LA «FE» A LA HUMILDAD AGNÓSTICA DEL «MISTERIO». DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL, A LA MORT MISTERIOSA. 
• EL SENTIDO DE LA VIDA. DES DE LA CRECIENTE EVOLUCIÓN, AL MISTERIO DEL ORIGEN I EL DESARROLLO DEL UNIVERSO.
• DES DE LOS ORÍGENES DELS CRISTIANISMO A LA HISTORIA DE LA IGLESIA CATÓLICA. A PROPÓSITO DEL CONCILIO VATICANO II Y LOS DOCUMENTOS ECLESIALES. TEÓLOGOS DE TENDENCIA PROGRESISTA VERSUS TEÓLOGOS DE TENDENCIA CONSERVADORA.
• LA MERCÈ: L’ESCENARI D’UNA GRAN FESTA, AMB MOLT MAR DE FONS I EL COMPLEX RESCAT D’IMMIGRANTS.
• D’UNS ARTICLES ORTODOXES / HETERODOXES SOBRE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ.
• LA VIRGEN DEL PILAR O CÓMO LA LEYENDA SE TRANSFORMA EN HISTORIA. SAN JAIME, EL PILAR I EL DESCUBRIMIENTO DE AMÉRICA: 12 de Octubre.
• SANT JAUME. VET AÇÍ UNA MUNIÓ DE LLEGENDES QUE, EN ESPIGOLAR EL GRA DE LA PALLA, ENS PORTA A RAURE CAP A LA TRANSPARÈNCIA DE LA VERITABLE OBJECTIVITAT DE LES COSES: 25 de Juliol.
• UNA REFLEXIÓN SOBRE LOS MILAGROS. DE LA HETERODOXIA AL MISTERIO Y EL DESEO DE CREER. 
• LOS FENÓMENOS PARANORMALES. ¿LA SORPRESA DE LO DESCONOCIDO…? 
• EN LA CELEBRACIÓ DE LA PASQUA 2023: «La “Festa Major” cristiana i les “Caremelles” del ChatGPT». 
• EN LA SETMANA SANTA I PASQUA DE L’ANY 2022: (1)«Per una Setmana Santa sense tele i sense cotxe» (2) «El veritable relat de la Passió de Jeús de Natzaret» (3) «L’abast de la Resurecció de Jesús de Nazaret».
• L’ISLAM I L’ISLAMISME
• EN LA MORT DE BENET XVI: LA SEVA BIOGRAFIA / ENTRE JOSEPH RATZINGER I HANS KÜNG / VALORACIONS DEL PONTIFICAT.
• TEMÀTICA A L’AIXPLUC DEL NADAL.
• JESÚS, FILL D’UNA DONA.
• TEOLOGIA PER A EXPERTS – LA DIVINITAT DE JESÚS.
• A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM.
• ORIGEN I HISTÒRIA DEL NADAL / L’APARICIÓ D’UNA ESTRELLA.
• CURIOSITATS NADALENQUES. 
• TOTS ELS NADALS DE CASA NOSTRA, DES DE FA MÉS DE TRENTA ANYS…!

• ¿QUÉ TE PARECE…? / QUÈ TE’N SEMBLA…?

• «¿QUÉ TE PARECE...?» / «QUÈ TE’N SEMBLA…?» (1) BIENVENIDA CON UNA INTRODUCCIÓN. (2) EL HOMBRE DE VITRUVIO / LA CIENCIA Y EL MÉTODO CIENTÍFICO. (3) TRES ARTÍCULOS EN FORMA DE ENSAYO. (4) «AGGIORNAMENTO» O PUESTA AL DÍA. (5) LA TEMÁTICA CENTRAL DEL PROYECTO. (6) OTROS TEMAS COMPLEMENTARIOS.
• (1) LA HISTORIA, entendida como una retrospección del pasado -durante el presente-, para la proyección del futuro.
• (2) LA CIENCIA, entendida como la evolución creativa e imparable, gracias a la inteligencia desde el Paleolítico a nuestros días.
• (3) LA RELIGIÓN, entendida como el deseo de encontrar el sentido de la vida, puesto el corazón en la Trascendencia.
• (4) LA FILOSOFÍA, entendida como el interrogante i la admiración que suscitan la contemplación de la realidad.
• (5) LAS BELLAS ARTES,  entendidas como el itinerario moderno del antiguo «Trivium» y del «Quadrivium».
• (6) LA CIENCIA I LA TECNOLOGIA, como un recorrido fascinante por entre los entresijos ocultos de las posibilidades de la naturaleza.

(PULSAR EL COLOREADO EN ROJO Y EN AZUL PARA OBTENER LA INFORMACIÓN DESEADA)

El diseño del WEB –CIENCIA, RAZÓN Y FE toda vez abierto y en el apartado RELIGIÓN-, se despliega de acuerdo con la temática que su contenido proporciona para una mayor utilización:

• 1. Biblia: Mitos e historia
  2. Influencias en judaísmo y cristianismo
  3. ¿Quién fue Jesús de Nazaret…?
  4. El Jesús de la historia y el Jesús de la fe
  5. Orígenes del cristianismo
  6. Creencias cristianas
  7. El polémico Vaticano: Del siglo I al XIV / Del siglo XV al XVIII / Del siglo XIX al XXI
  8. Tiempos de cambio
  9.  Sobre dioses y creencias
  10. Religión sin religión
  11. Ciencia versus fe

2. Algunos temas que  se encuentran en la categoría NECROLÓGICAS-MUERTE-VIDA y que recoge aspectos tan interesantes como los temas, coloreados de azul, que figuran a continuación:

• DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL, A LA MORT MISTERIOSA.
• NECROLÒGIQUES / OBITUARIS. 
• EL SENTIDO DE LA VIDA. DES DE LA CRECIENTE EVOLUCIÓN, AL MISTERIO DEL ORIGEN I EL DESARROLLO DEL UNIVERSO.
• EN LA MORT DE LA NOSTRA MARE, ROSA AUGUSTA FRIDRIN RIEGER, VÍDUA D’EN JOSEP BOSCH I ARNAU.
• EN LA MORT DE LA MEVA GERMANA, BALBINA BOSCH FRIDRIN. 

Y por supuesto, dos temas eminentemente salesianos que responden al contenido escondido en los enunciados siguientes:

• «DON BOSCO EN BARCELONA». Itinerario de la visita en 1886. 
• «DON BOSCO Y EL TIBIDABO». Conferencia del P. Ramon Alberdi, sdb en la Balmesiana.