(X) ENCUENTRO “AMIGOS DE D.BOSCO” EN BCN-ROCAFORT COL·LEGI SANT JOSEP (2014) / (X) TROBADA DE COMPANYS DE CURS (1958-1959)

TROBADES COMPANYS DE CURS (1959)

ENCUENTROS “AMIGOS DE D.BOSCO”

(2005-2019)

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP

[ Pulsar el enuciado coloreado de azul para abrir el álbum fotográfico de la jornada ]

 

(1) INTRODUCCIÓN A LOS ENCUENTROS «AMIGOS DE D.BOSCO»

Me resulta enormemente placentero insertar en esta página web de mi titularidad todo el conjunto de Encuentros o Trobades de «Amigos de Don Bosco» que, a lo largo de los años secuenciales de entre 2005 a 2019, hemos venido disfrutando satisfactoria e ininterrumpidamente, desde el dintel que nos abrió las puertas doradas de nuestra jubilación laboral, hasta que la desgraciada aparición de la Covid-19 truncó las convocatorias. Momento temporal que coincidió, al mismo tiempo, con el paso de los años y el peso fatigoso con la aparición, más o menos intensa, de ronchas y picaduras aparecidas por doquier.

Pulsando cada uno de los enunciados que verás expuestos, generalmente coloreados de azul:

• Se abrirá un mosaico de fotografías que, gracias a una aplicación informática del programa Google, he dispuesto convenientemente para recordar retazos de las jornadas vividas, desde diferentes ángulos y con el interés y la emoción que supusieron estos fraternales encuentros entre quienes convivimos, durante largos años, en la Casa de Don Bosco.
• Asimismo, y también convenientemente señalado, se puede acceder a cada Encuentro celebrado para evitar tener que retroceder las páginas de esta WEB y poder visionar con facilidad el contenido del Encuentro deseado.

(2) ESTRUCTURA VERTEBRAL DE CADA ENCUENTRO QUE SE SIGUE EN ESTA WEB PERSONAL

Por otra parte, la estructura vertebral diseñada para el ofrecimiento de cuanto se pudo conocer y vivir en cada uno de los encuentros, obedece a los apartados estructurados o diseñados según se presentan a continuación:

1. LA CONVOCATORIA EPISTOLAR DEL ENCUENTRO
2. LA HISTORIA DE LA CASA SALESIANA DE ACOGIDA
3. LA PROGRAMACION DE LA JORNADA
4. LA PRESENTACIÓN IN SITU DEL ENCUENTRO
5. LA CONFERENCIA O EL PUNTO CENTRAL DEL ENCUENTRO 
6. EL ALBUM DE FOTOS Y LA MEMORIA DE ANTERIORES ENCUENTROS
7. EL HOMENAJE A NUESTROS COMPAÑEROS DIFUNTOS 

(3) PARA VISIONAR EL ÁLBUM O MEMORIA HISTÓRICA DE LOS ENCUENTROS

En este apartado o página Web se exponen los encuentros que bien sea en años, en localización u ordenación temporal de actividades se pueden visualizar -como un álbum de memoria histórica-, bajo los enunciados siguientes coloreados de azul:

1. (2005) I ENCUENTRO. BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
2. (2006) II ENCUENTRO. BADALONA. COLEGIO DOMÈNEC SAVIO.
3. (2007) III ENCUENTRO. BARCELONA-SARRIÀ. SALESIANS CAN PRAT.
4. (2008) IV ENCUENTRO. BCN-TIBIDABO. TEMPLE SAGRAT COR.
5. (2009) V ENCUENTRO. CASA SALESIANA. MONESTIR DE POBLET.
6. (2010) VI ENCUENTRO. BURRIANA-VALÈNCIA. COLEGIO SALESIANO.
7. (2011) VII ENCUENTROO. HUESCA-LOARRE. COLEGIO SAN BERNARDO.
8. (2012) VIII ENCUENTRO. BCN-HORTA. COL·LEGI SANT JOAN BOSCO
9. (2013) IX ENCUENTRO. MATARÓ. COL·LEGI SANT ANTONI DE PADUA.
10. (2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP
11. (2015) XI ENCUENTRO. BILBAO-DEUSTO. COLEGIO SALESIANO.
12. (2016) XII ENCUENTRO. BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
13. (2017) XIII ENCUENTRO BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
14. (2018) XIV ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.
15. (2019) XV ENCUENTRO. BCN-SARRIÀ. COL·LEGI SANTA DOROTEA.

(4) PARA ABRIR LOS QUINCE ENCUENTROS DE ESTA WEB PERSONAL

Finalmente, al igual que en el apartado anterior y pulsando el enunciado coloreado de azul, cada cual puede trasladarse al Encuentro deseado para visionarlo, sin necesidad de buscarlo en otro espacio de esta Web de mi propiedad o utilización:

1. (2005) I ENCUENTRO. BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
2. (2006) II ENCUENTRO. BADALONA. COLEGIO DOMÈNEC SAVIO.
3. (2007) III ENCUENTRO. BARCELONA-SARRIÀ. SALESIANS CAN PRAT.
4. (2008) IV ENCUENTRO. BCN-TIBIDABO. TEMPLE SAGRAT COR.
5. (2009) V ENCUENTRO. CASA SALESIANA. MONESTIR DE POBLET.
6. (2010) VI ENCUENTRO. BURRIANA-VALÈNCIA. COLEGIO SALESIANO.
7. (2011) VII ENCUENTROO. HUESCA-LOARRE. COLEGIO SAN BERNARDO.
8. (2012) VIII ENCUENTRO. BCN-HORTA. COL·LEGI SANT JOAN BOSCO
9. (2013) IX ENCUENTRO. MATARÓ. COL·LEGI SANT ANTONI DE PADUA.
10. (2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.
11. (2015) XI ENCUENTRO. BILBAO-DEUSTO. COLEGIO SALESIANO.
12. (2016) XII ENCUENTRO. BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
13. (2017) XIII ENCUENTRO BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
14. (2018) XIV ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.
15. (2019) XV ENCUENTRO. BCN-SARRIÀ. COL·LEGI SANTA DOROTEA

(5) UN LIBRO Y UNA CONFERENCIA

Tengo a bien ofrecer en esta especie de acta rememorativa de nuestros XV ENCUENTROS realizados, todo cuanto sabemos de la visita y estancia de Don Bosco a Barcelona  y de la donación de la cumbre del Tibidabo a la Congregación salesiana (1886):

«DON BOSCO EN BARCELONA»

«DON BOSCO Y EL TIBIDABO»

De la prestigiosa pluma y de la palabra precisa del P.Ramón Alberdi sdb, profesor que fue de la mayoría de nosotros en Barcelona Martí Codolar, un libro y una conferencia.

Basta con pulsar los títulos coloreados de azul para sumergirse en unos eventos históricos que han hecho de Barcelona «Una ciudad para un Santo». 

(2014) X ENCUENTRO.

BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP

CONVOCATORIA EPISTOLAR DEL ENCUENTRO

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.

Pulsar el enuciado coloreado de azul para abrir el álbum fotográfico de la jornada

20.06.14

Estimado (en catalán, benvolgut)…!

En la antesala o sala de espera del verano (mañana 21 de junio con el sol en el punto más alto de su iluminación, (aunque relativamente por lo de la inmensidad del Universo y del lugar o ángulo de observación), te escribo estas letras para anunciarte que nuestro X ENCUENTRO se celebrará en Barcelona los días 11 y 12 de octubre de 2014 y en el Colegio salesiano de Sant Josep, Rocafort, 42.

La organización, después de varias sesiones dedicadas a ponderar los actos para llevar a cabo el Encuentro, ha decidido aplicar un nuevo formato que a continuaciÛn te expongo:

+ Día 11.10.2014, sábado:

• 16:00h: Presentación del X Encuentro en Salesianos BCN-Rocafort,42. Noticias. Puesta en común.
• 18:00h: Salida en Metro-L1o Bus-H-12 hasta el Palau de la Música Catalana.
• 19:00h: Concierto de la Quinta Sinfonía de Beethoven en el Palau de la Música.
• 20:30h: Cena en un reservado de un Self Service de la zona.

+ Día 12.10.2014, domingo:

• A una hora, por determinar todavía, Concelebración eucarística en Santa María del Mar. Homilía de la festividad del Pilar.
• Acabada la Eucaristía, visita guiada por la Barcelona antigua, medieval, modernista o folklórica según las posibilidades del recorrido.
• 14:00h: Comida en un reservado de un Self Service de la zona.

Muy encarecidamente un ruego imperioso. Como sabes, hemos programado dos actos que exigen una reserva con tres meses de antelación. Por ello, necesitamos:

1. Conocer -a partir de este mismo momento- tu participación en el X ENCUENTRO, con o sin acompañante, para poder hacer la provisión en el reservado del Self Service.
2. El envío urgente de tu DNI fotocopiado, sea por correo convencional, sea por correo electrónico, al efecto de poder gestionar las entradas al Palau de la Música Catalana para una reserva de jubilados y, en consecuencia, con un precio más asequible.

Para pernoctar, aparte de la elección que tú dispongas, te sugiero, con antelación inmediata, Martí-Codolar, Avenida Vidal y Barraquer, 15. BCN. Contacta con la Casa de Acollida. Tel. 934291803 / [email protected]

Para manifestar tu participación y facilitarnos la fotocopia del DNI personal i/o de tu acompañante, puedes utilizar las siguientes direcciones:

CORREO CONVENCIONAL / CORREO ELECTRONICO / TELEFONOS

• Josep Mascaró Manasanch: Comunitat salesiana. Carrer de RuÌz de PadrÛn, 58 (08026) Barcelona / Tel. 609892246 / [email protected]
• Luis Álvarez Valcarcel: Carrer Ribes 40, 5-3a (08013) Barcelona / 669189810 / [email protected]
• Miquel ¿ngel Bosch Fridrin: Carrer EntenÁa 139, 5-1 (08015) Barcelona / 606715282 / [email protected]

A la espera de tu participación y, más en concreto de tu responsable y pronta respuesta, recibe un abrazo. MABF

Barcelona, 20 de junio de 2014

PD.

Ayer celebramos una comida de trabajo Luis Alvarez, Xavier Olivella, Emilio Linaje, Fernando Ballabriga y yo mismo para dar curso al programa del X ENCUENTRO. Por otra parte, Josep Mascaró, ante la imposibilidad de acudir por razones pastorales, ha sido informado convenientemente y, a través de las aplicaciones informáticas, nos manda a todos su bendición fraternal, por no decir apostólica en sentido estricto porque todavía no ha llegado a Papa.

HISTORIA DE LA CASA SALESIANA DE ACOGIDA

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.

Pulsar el enuciado coloreado de azul para abrir el álbum fotográfico de la jornada

Esta casa salesiana de BCN-Rocafort que hoy nos acoge es la más antigua de Barcelona salesianamente hablando. Pero acaso alguien podría corregirme y decir que lo es la de BCN-Sarria -Can Prats-. Ciertamnte, pero hay que decir lo siguiente: en el año 1890 Sarrià no era Barcelona, sino un municipio independiente.

Revisemos la historia de la Escuela salesiana de BCN, Rocafort, 42.

Los salesianos de Rocafort entraron en el barrio de Sant Antonio, en la izquierda del Eixample en el año 1890.

Fue la venerable Dorotea de Chopitea quien pidió a los salesianos la construcción de una obra social en esta zona obrera de BCN. Miquel Rua, sucesor de Don Bosco, aceptó la fundación de la que sería l’Escola de Sant Josep.

Se trataba de una obra sencilla, destinada a los hijos de familias trebajadoras de las industrias y de los campos de cultivo: un patio, una capilla, unas clases i unos salesianos dedicados a los jóvenes más pobres i necesitados. La Obra Salesiana llegó a ser desde sus inicios una casa familiar para todos, un espacio gratuito para quien quisiera acercarse con la finalidad de sembrar la semilla cristiana.

El colegio se inauguró el 18 de marzo de 1890 con la presencia del Obispo Jaume Català i Albosa. Entre los asistentes figuraba Don Felipe Rinaldi, entonces director de los Talleres Salesianos de Sarrià quien, más tarde fue el tercer sucesor de Sant Joan Bosco.

En la puerta de entrada una lápida decía: «Instituto Salesiano. Colegio San José. Escuelas Gratuitas«. Y unas actividades en funcionamiento: Escoles diurnas i nocturnas para jóvenes trabajadores, Iglesia, Escuela de música, Església Sant Josep, Escola de música Banda Obrera-, Esplai dominical i Centro Católico.

El primer director fue el P. Antono Aime, un italiano llamado como el apóstol d’Hostafrachs. Desde sus inicios la Obra presenta una dimensión popular, benéfico-social, religiosa i lúdica.

En el año 1909, durante la Semana Trágica, llega la destrucción de la primitiva capilla. Pero en el año 1914 se inaugura el Santuario, dedicado a San José, bajo la mano del arquitecto Enric Sagnier. Es en el año 1920 cuando se inaugura el teatro y nuevas actividades.

Con la Guerra Civil (1936-1939), la Obra de los Salesianos de Rocafort vuelve a ser incendiada y, en gran parte, destruida. Pero nuevamente vuelve a renacer acabada la Guerra Civil (1936-1039).

Con la inauguración del salón-teatre a partir de 1948 vuelven a ser posibles sucesivamenbte las actividades religiosas, formatives, escolares i post-escolares. Antiguos Alumnos, Centro Domingo Savio, ArchicofrarÌa de Maria Auxiliadora, Grupo Escolta, Adsis, el C.A.E.R (Grup Juvenil) Colonia de Calstellnou de Bages…

En el año 1990 se celebran los 100 anys de la inauguración. Hasta el dÌa de hoy ha habido cambios substanciales que el paso del tiempo ha llevado consigo tanto en los aspectos arquitectónicos como en las celebraciones religiosas, el incremento de unidades escolares y en las actividades del tiempo libre…

…en el momento de decorar las fachadas la Comunidad salesiana quiso que en la fachada principal y exterior figurara una estatua de Sant JosÈ y otra de D. Bosco, esculpidas en piedra, para que presidiera el patio interior.

Y aún cuando esta breve reseña de la Obra salesiana de Rocafort 42 se ciñe a la casa salesiana, no podemos olvidar la de la calle de Sepúlveda -por donde se entra a la Iglesia- delante de la cual aparece en esta historia la casa vecina de las Hijas de Maria Auxiliadora. Dos fundaciones de una misma raíz socio-religiosa en el Barrio de Sant Antonio, un distrito de Barcelona.

No se puede obviar el hacer mención respecto del libro «ELS SALESIANS AL BARRI DE SANT ANTONI. Barcelona 1890-1990»(Ed. EGS, Barcelona 1994) en què el P. Ramon Alberdi sdb ens deixa el record historiogràfic d’una obra salesiana centenaria en un barrio de Barcelona. Només el repàs amb una lectura feta en diagonal amb el sumari del llibre, es copsará la gran obra de l’autor que, incardinat a la comunitat salesiana de BCN-Rocafort 42, fa parlar un passat originari que, enmig de moltes vicisitudes, es proyecta cap el present -en recordança del naixement de Don Bosco i el Bicentenari que se celebra- en un intento d’atalajar el futur. 

PRÒLEG (Josep María Ainaud de Lasarte)  i

PARAULES PRÈVIES (Ramon Alberdi)

1. EL NAIXEMENT

• L’anunci
• Els promotors
• La inauguració

La benedicció i la vetllada / Els motius de fons 

• L’escenari

Barcelona, plaça militar / Van caure les muralles / A l’Eixample de Barcelona / Sense nom propi

• Notes

2. ENMIG, UNA DONA

• Moralizar aquell barri
• O l’escola es funda en aquest lloc, o no es funda
• Els salesians d’Hostafrancs
• Un fruit del catolicisme social
• L’impuls religiós
• Notes

 

 

3. ELS TEMPS DEL PARE AIME

• L’escenari
• L’obra realizada

Les escoles elementals / L’oratori festiu / L’esglesia / La vida associativa

• Característiques

Dimensió popular / Dimensió benèfico-assistencial / Dimensió religiosa / Dimensió lúdica (la música-el teatre)

• La Casa bessona: el Col·legi de Maria Auxiliadora
• Notes

4. L’APÒSTOL D’HOSTAFREENCS

• Entre Europa i Amèrica

D’Italia a Espanya / D’Espanya a Colòmbia

• Trets d’una personalitat

Un home d’acció / Un caràcter fort, que sedueix / Un sacerdot per a un barri / Un salesiana que s’enyora

• Notes

5. LA SETMANA TRÀGICA

• En vigílies de la Setmana Tràgica

Cap a la nova església / Els antics alumnes / La imatge pública

• De la vaga a la revolució

Protesta contra el govern / Comencen els incendis

• La «nostra setmana negra»

Els Salesians / Les Filles de Maria Auxiliadora

• Del dolor a la reflexió

Una acció anticristiana / Els responsables / Autocrítica / El més dolores / Una prova / L’escola d’inspiració cristiana

• Notes

6. UNA IMATGE CLÀSSICA

• Els salesians del carrer de Rocafort
• Les construccions

L’església de Sant Josep / El saló d’actes

• Les activitats

La vida col·legial / L’oratori festiu / El culte i la pietat

• L’associacionisme

Asociació dels Antics alumnes de les Cases de Don Bosco a Barcelona / Asociación d’Antics Alumnes Salesians de les Escoles de Sant Josep. Barcelona / Centre Obrerías Don Bosco / Cercle Domènec Savio

• Notes

7. LA REVOLUCIÓ DE JULIOL

• La revolució a Barcelona
• La persecució religiosa
• Els salesians y les salesianes
• Dos salesians assessinats
• Guerra i alliberament
• Notes

 

8. RECONSTRUCCIÓ I TRADICIONALISME

• Els directorats més importants

Don Francesc de Paula Serrats Font (1939-1945) / Don Tomàs Baraut Obiols (1945-1949) / Don Domingo Pérez Méndez (1949-1955)

• La reconstrucció material
• La vida col·legial

Els estudes / La pietat / La disciplina i la festa

• L’Oratori festiu
• El culte i l’acció pastoral

Des de la capella de Sant Josep (abans del 1953) / Des de l’esglesia de Maria Auxiliadora i Sant Josep (després del 1953)

• L’Associacionisme

Associació d’Antics Salesians Sant Joan Bosco / Cercle Domènec Savio / Grup Escolta Don Bosco / Associació de Pares de Família

• Altres iniciatives

La cantina escolar / La residencia universitaria /L’Economat Inspectorial i les Edicions Domènec Savio

• L’obra realitzada
• Notes

9. QUAN ELS TEMPS CANVIEN

• Les coordenadas materials

Una casa presentable / Una colonia escolar

• L’impuls de la tradició

El col·legi / L’oratori festiu / L’església / El tercer costat (Associació d’Antics Alumnes Salesians-Cercle Domènec Savio-Associació de Pares d’Alumnes)

• La novetat del canvi

Dimensió educativo-pastoral (El nou rostre del col·legi-L’escola de Pares) / Dimensió de lleure / Dimensión associativa / Naixement i mort dels grups (El Centre juvenil-El grup ADSIS-El grup Escolta Rocafort) / El retorn dels grups (Els nous cooperadors-Les Llars Don Bosco-Les Mares Catequistes-Catequesi d’adults-Grups de catecumenat-Grups de convivències-El Centre d’activitats excursionistes Rocafort / Missa jove)

• Notes

10. EL TEMPS PRESENT

• Un pulmó necessari
• Els trebles i els dies 
• Notes

L’obra escolar / L’església / La vida associativa

• L’Any del Centenari, mirant cap al futur
• Notes

 

PRESENTACIÓN IN SITU DEL ENCUENTRO

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.

Pulsar el enuciado coloreado de azul para abrir el álbum fotográfico de la jornada

 

Barcelona-Rocafort, 11-12 de octubre de 2014

Buenas tardes…!!!

La presentación que me he propuesto dirigiros en este X ENCUENTRO consta de cuatro apartados que sin dilación alguna vamos a iniciar. Se trata de los puntos siguientes:

1. Bienvenida y presentación del Encuentro por Miquel Àngel Bosch
2. Programa / Agradecimientos
3. Acogida Director de Rocafort, Joan Camps
4. Palabras del nuevo Inspector, Cristóbal López. La Inspectoria de Maria Auxiliadora de nueva creación.

1. BIENVENIDA

Un año más adjudicamos a nuestra agenda nuestro X ENCUENTRO. Y ya van 10. Y ojalá podamos doblar la cifra, que ya sería mucho, o acaso triplicarla, que ya sería demasiado. Séase lo que fuere, aprovechemos el hic et nunc y dejemos para el porvenir que la nebulosa de nuestra vida, según el estado de salud físico y mental y otras contingencias, vaya acercándose y desvele el secreto que nos tiene escondido. Hoy se cumplen ya los 10 Encuentros, felicitémonos por ello y brindemos por algunos más, los que sean, como lo más cuerdo que ahora podamos disfrutar y pronosticar.

2. UNA CASA SALESIANA EN EL BARRIO DE SAN ANTONIO, DISTRITO DE BARCELONA

BCN-Rocafor 42, una Obra salesiana  a l’Eixample de Barcelona.

A partir del año 1854 empezaron a derribarse las murallas de BCN que limitaban con tierra adentro a causa del crecimiento demográfico y el impulso de la primera industrialización. De esta manera la vieja ciudad podía extenderse hacia los municipios vecinos. Fue una oportunidad que tuvo BCN pues pudo dilatar el espacio y empezar a convertirse en una gran metrópoli moderna. Este fue el momento en que l’Eixample constituyó un gran reto para la historia secular de BCN…

…Efectivamente, en el año 1859 un hombre joven, apasionado por la política y su profesión -Ingeniero de Puertos Caminos y Canales- Ildefonso Cerdà i Sunyer, presentava al Ministerio de Fomento un Pla de Reforma i Eixample para la ciudad condal. Dejemos que las obras del plan Cerdà continúen hasta observar que el proceso de urbanización  de la parte izquierda del Eixample, donde nos encontramos hoy, fue muy lento y deficitario. Así se explica que Doña Dorotea de Chopitea en el año 1888 escribiera al Rector Mayor -D. Rúa- la intención de fundar un instituto benéfico en un barrio pobre y desamparado con la finalidad de moralizarlo.

Fue el 1 de enero de 1891 que D. Rúa escribía a la Familia salesiana en el Boletín salesiano la relación de los objetivos más importantes conseguidos el año anterior (1890):

«Los Cooperadores y Cooperadoras de la católica España y especialmente una generosa señora, con toda razón la madre de los pobres, han abierto una casa en BCN con el título de San José, donde se asiste una multitud de niños».

La inauguración de la Escuela de la calle Floridablanca fue el día 18 de marzo  de 1890. El día amaneció sereno y soleado, un poco frío a causa de las lluvias primaverales de los días anteriores… Omito en esta exposición:

• Todas las circunstancias de la fiesta,
• La bendición de la casa por el Obispo Català,
• Los discursos diversos,
• La gran velada,
• La diversidad de asistentes e incluso…
• La arquitectura de la escuela y sus espacios.

Para una lectura  amplia y reposada sobre el tema con que vengo disertando, el libro de D. Ramón Alberdi SDB «Els salesians al barri de Sant Antoni. Barcelona 1890-1990« ofrece un exhaustivo panorama de información.

Aquí nos hemos reunido este año, conocedores que se trata de la primera obra salesiana de la ciudad de BCN. Acaso ello nos pueda sorprender, pero no podemos olvidar que en el año 1890 Sarrià era un municipio independiente que no se integró a la capital hasta el año 1921.

Este barrio de Sant Antonio de l’Eixample de BCN, donde está ubicada esta obra salesiana, es un barrio donde la gente se conoce en las tiendas, por la calle, en el mercado, a la salida de la escuela. Son miles y miles los habitantes del barrio que han conocido y conocen els salesians de Rocafort: 

• Unos han estudiado aquí,
• Otros han practicado deporte o han aprendido y debutado en el teatro,
• Bastantes han utilizado las dependencias de la casa con sus múltiples actividades,
• Muchos han frecuentado la Iglesia de Sant Josep.

Una obra abierta e integradora inspirada de acuerdo con el espíritu de D. Bosco desde su visita a la ciudad en el año 1886, cuyo bicentenario celebramos.

Y yo mismo, testigo de todo ello durante los siete años, en la década de los setenta del siglo pasado, siendo miembro de la Comunidad salesiana, precisamente con la confraternización de superiores nuestros, tales como:

• Josep Colomer,
• Feliciano Ugalde y
• Ramón Alberdi…,

 

…así como también con quien fue el último Inspector de la Inspectoría de la Mare de Déu de la Mercè –Angel Asurmendi– y con el nuevo Inspector de la Inspectoría de María Auxiliadora –Cristóbal López– durante tres años y elevado, posteriormente al angorina de Cardenal de la Iglesia de Marruecos-Rabat.

 

3. DEL PEQUEÑO NÚCLEO DE L’EIXAMPLE, UNA MIRADA A LA BARCELONA QUE LO ENGLOBA…

De l’Eixample, pues, a pié por Barcelona. ¿Siguiendo o no la ruta de Don Quijote…? Lo veremos a continuación…

Puesto que este nuevo X ENCUENTRO, de acuerdo con el programa que habréis recibido, se orienta más a un recorrido turístico por una parte concreta de BCN como hicimos en Huesca-Loarre, que a especulaciones ilustradas de especialistas en materia teológica y eclesial -como se hizo en los dos últimos años en Horta y en Mataró, me vino a la mente acercarme y repasar la venida y estancia de D. Quijote de la Mancha a BCN, pensando cómo podía conocer Cervantes tantos detalles si es que, previamente, no se había constituido en turista de nuestra ciudad para poner en los ojos  de D. Quijote todo lo que vio al recorrer la ciudad:

Traigo a colación Cervantes porque, quién no ha puesto jamás atención a reflexionar aquella escena del capítulo VI de la primera parte de «El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha»…? Allí Cervantes al salvar de la hoguera el llibro «Tirant lo Blanc», no sólo nos relata el hecho, sino que nos descubre una auténtica muestra de cultura i de respecto, hacia la lengua catalana, cosa que le honra perfectamente al valorar la producción literaria de Joanot Martorell, uno de los escritores del Siglo de Oro de los Paises Catalanes. Pues bien,…

…Aquí, en la playa de la Barceloneta, quiere Cervantes infligir la muerte de D. Quijote. El mejor escenario, no para la muerte real, sino para la muerte simbólica del héroe. Frente al mar Mediterráneo naufragan todos los sueños y fabulaciones de aquel ávido lector de novelas de caballerías después de perder la apuesta frente la máscara del Caballero de la Blanca Luna -que no es otra, que la persona del Bachiller Sancho Carrasco-.

Bien. Esto nos cuenta la novela además de las muchas cosas interesantes que -como nosotros tendremos ocasión de contemplar yendo de turismo por la ciudad- y que D. Quijote observó a lo largo de los días que pernoctó en BCN:

• Las fachadas de las casas de las calles que gozaban del privilegio de una salida, es decir, la idea arquitectónica y revolucionaria de los balcones,,,,
• La ciudad portuaria…,
• Los hostales, los torneos, el tráfico entre piratas y bandoleros…
• El agasajo en la casa de un señor principal de Barcelona, D. Antonio Moreno, donde nuestro héroe queda fuertemente impresionado por aquella cabeza parlante, encantada, adivina y divertida (En las atracciones del Tibidabo se puede comprobar la existencia de este juego mágico)…

Paseando por la calle del Call, D. Quijote lee una inscripción:

«Aquí se imprimen libros».

D. Quijote entra y se encuentra con un taller de imprenta donde conversa con su propietario -Sebastià Comelles-  para que le explique el funcionamiento de las máquinas e, incluso, llega a tocar con sus manos el falso Quijote de Avellaneda, ocasión que se le ofrece para pronunciar aquella frase histórica:

«Ya tengo noticia de este libro…y en verdad pensé que ya estaba quemado y hecho polvos…pero su San Martín se le llegará como a cada puerco».

Se me ocurre pensar que entre la cabeza encantada y la imprenta en movimiento, Cervantes predice el salto revolucionario de las tecnologías de la comunicación:

• La imprenta con la galaxia Gutenberg y
• La cabeza encantada del habla a distancia la galaxia Marconi– con las ondas herzianas a los cuatro vientos…

Pero sigamos. He aquí lo más interesante de su recorrido: la visita a las galeras «aquello que pudiese tener tantos pies que por el mar se movían» y que Cervantes derrochando imaginación narra la visita a una de estas naves donde se persiguen serraïnos y aparecen personajes travestidos, hombres vestidos de mujer y mujeres vestidas de hombre, y un cúmulo de fantásticos episodios que preparan el camino hacia la apoteosis final en la playa de Maians, la Barceloneta donde recobra D. Quijote el juicio.

Finalmente, del capítulo LXXII de «Don Quijote de la Mancha», recojo aquellas palabras de Cervantes -la primera gran propaganda que hizo de la marca BCN ahora hace más de 400 años y que me complace leer para que vosotros escuchéis como puerta de bienvenida a este X ENCUENTRO en la ciudad de BCN donde…

• La buena educación –«Archivo de la cortesía»-,
• La acogida de inmigrantes en una tierra de paso –«Albergue de los extranjeros»-,
• La preocupación por la salud y un digno nivel de vida –«Hospital de los pobres»–
• La defensa de las esencias nacionales –«Patria de los valientes y venganza de los ofendidos»–
• Y la relación amable y dialogal entre toda la ciudadanía –«Correspondencia grata de firmes amistades»-,
• Crezca y madure, entre nosotros y de día en día, en el marco de una ciudad –«En sitio y belleza única»-.

2. PROGRAMA / AGRADECIMIENTOS

Sobre el programa de estos dos días, que os ha tenido que llegar, Luis ya lo acabará de definir en el Powerpoint que ha preparado. Por cierto, me ha tocado en suerte censurar el visionado. ¡Qué digo…!

No es censura, sino una amable revisión de todo el contenido del visionado que me ha proporcionado una ilustración añadida en muchos de sus aspectos. Bien sabemos que cuando Luis decide abordar un tema, los estudiantes del Trívium y el Quadrivium quedan obsoletos y casi suspendidos.

De hecho, son incontables las horas amasadas y escondidas en cada una de las páginas del Powerpoint que luego visionaremos y veréis, tratado con una dedicación exquisita y con una síntesis de contenidos investigados en profundidad. Y del visionado al recorrido. Porque también hay que decir que, cronómetro en mano, hemos pisado también los lugares turísticos que no pisan los turistas convencionales por la BCN antigua, en concreto, por el Barrio Gótico y el Barrio de la Ribera.

Una cosa a destacar. Alguien puede preguntarse el porqué de las fechas escogidas este año para el X ENCUESTRO. Todo ello lo forzó el Programa-Concierto del Palacio de la Música.

Nos pareció que la mejor opción era la programada para esta misma tarde y así decidimos situar el X ENCUENTRO a sabiendas que algunos fallarían por ser una fecha de Pilares y Pilarines, así como una fiesta nacional que nosotros hemos querido contrarrestar o realzar con una Misa baturra en Santa María del Mar.

Cabe destacar la ausencia de algunos compañeros: Jesús Montori, Enrique Riva, Juan Montesinos, Armando Bueno, José Luis Alós, José Rodrigo, Carlos Garulo… que son quienes han manifestado explícitamente la imposibilidad de acudir este año X ENCUENTRO.

Con ello, doy paso a un tercer punto que es…

3. ACOGIDA Y SALUDO DEL P. DIRECTOR DE LA CASA SALESIANA, JOAN CAMPS SDB

La acogida que nos dispensa la casa salesiana a cargo del Director de la Obra centenaria,  Joan Camps trató sobre:

3.1. La Bienvenida y una exposición sobre el Bicentenario del nacimiento de San Juan Bosco.

3.2. La lectura de unas palabras del Rector Mayor -Angel Fernández Artime- con ocasión de su elección como Rector Mayor de la Congregación salesiana en el mes de marzo de 2014: 

EL RECTOR MAJOR, DOM  ÀNGEL FERNÀNDEZ ARTIME, ALS SALESIANS (Hoy Cardenal nombrado por Francisco I, 2023)

Atocha, Madrid. 7 juny 2014

Abans de dir-vos com em trobo en aquests moments, us presento Steffano Martoglio com a Conseller de la nova regió mediterrània. Us puc dir que tal com jo estic suant per aprendre l’italià, ell està experimentant que l’espanyol no és tan fàcil d’aprendre tal com li semblava.

I també m’acompanya, com sempre, aquest germà que és aquí i li diré que es posi dret. Ell és argentí, però és humil, Dom Horacio. Era l’Inspector de la Plata quan vaig arribar a l’Argentina. Ens vam veure el primer dia; després el Rector Major Dom Pascual el va destinar a Roma. I ara m’ajuda en qüestions d’animació.  És el meu secretari particular, però sobretot és germà, amic. Veiem les coses plegats, me’n frena moltes altres, em filtra tot el que pot, cosa que és molt d’agrair.

Us puc dir que  és un moment d’una gran emoció per a mi. Sobre tot per inesperat, com em va dir el Papa quan ens vam saludar a l’Audiència. Ens coneixíem de Buenos Aires, venia tot caminant quan em va dir: Gallego, què t’han fet gallego…?. I jo no li vaig dir, però sí que ho vaig pensar: “doncs miri, que vostè.…

És quelcom que ha estat molt inesperat però, per a mi, és un moment de gran emoció perquè em trobo davant germans salesians i som una munió. Fa unes setmanes vaig estar reunit amb els Superiors Majors de les Congregacions masculines a Roma, uns 130. Les congregacions Femenines són 2.336. En realitat, moltes congregacions són molt més petites que no pas nosaltres. Això ens suposa sempre una responsabilitat i una acció de gràcies.

Us dic que la meva emoció és real en veure aquí present aquell que em va portar a Astudillo als 10 anys, o bé aquell que va ser el meu assistent de noviciat -recordo que una vegada ens trobàvem amb el Filiberto Rodríguez tots els  novicis de Lleó i havíem robat algunes coses de la cuina de la casa i vam anar a la muntanya de Mohernando a menjar-les; ens va sorprendre l’assistent i com a bon assistent ens va fer la corresponent correcció fraterna-. I tants germans vostres que ens hem vist  aquests anys en trobades d’animació de les Inspectories o de la Pastoral Juvenil… És un moment bonic per com n’ha estat d’inesperat, que no podíem ni imaginar, i encara menys jo…

Anem al nucli del motiu del per què estem aquí:

NO TINGUEM POR

Jo ho he rebut tot en herència, ara ens correspon a nosaltres, i a la resta de germans -gairebé 1.200- d’escriure un nou relat, juntament amb la Família Salesiana, els joves i els educadors que són molts…

Estem vivint un moment que, com a mínim, és inesperat per tots nosaltres. No haguéssim  imaginat mai -quan començàvem el nostre camí en la Congregació Salesiana- que viuríem una cosa tan nova o estranya com aquesta. És una realitat que no es pot formular de cap altra manera si no és així. Una cosa diferent.  Què  podem fer en aquest moment vital de la nostra vida i de les nostres  inspectories  i de la Congregació…?

Faré alguna referència al meu breu recorregut per l’Argentina. Hi ha coses que hi he viscut i que em poden ajudar a dir-vos  alguna cosa en aquest sentit.

Primer de tot us diria com a missatge i gairebé també com a síntesi: «Germans salesians no tinguem por».  Perquè això ho hem viscut a les Inspectories del Piemont, a l’Argentina Sud, Roma, etc…; i, els que ho hem viscut en la pròpia carn, ens adonem que no hi ha motius per tenir por. Ans el contrari, ens inspira un nou exercici de vitalitat, un exercici de predisposar el nostre cor per acollir tot això que se’ns presenta. No hem de tenir por, perquè no hi ha cap motiu objectiu, malgrat ser veritat que humanament  impacta.

Quan jo veia els meus germans de l’Argentina Sud -germans  de vegades de 80 anys, 30 anys- que et deien: «aquest qui és?» Els que començàvem no coneixíem ningú, només uns quants de la meva Inspectoria. És una sensació humana, com a mínim , una mica estranya. Això és innegable. Com a dada humana és innegable. Ho he pogut comprovar en la pròpia carn, i per experiència, que tot depèn moltíssim de l’actitud vital de les persones per poder viure un moment tan transcendental com aquest.

Jo també puc donar testimoni que la gran majoria d’aquells germans –com també han fet en d’altres Inspectories- van estar en la millor disposició per fer el que poguessin. I fixeu-vos que quan dic allò que es pugui, no em refereixo a treballar. No, en absolut. No parlo de treball. Parlo d’actitud del cor i de l’actitud del cap. Hom pot estar en un llit de l’hospital i tenir el cor molt ben preparat per viure un moment de novetat, que és el que viurem també a l’Espanya  salesiana. I això -encara que un germà estigui prostrat en un llit de l’hospital i no faci res- perquè no parlem pas de fer, sinó sobretot de com ens hi ubiquem i d’on partim, què som i com volem continuar afrontant aquest present.

Dic això de l’actitud personal perquè hi influeix molt. Per exemple, jo m’he trobat amb alguns pocs germans en aquella part del món que, després de cinc anys -i no pas germans de 85 anys sinó de vegades amb quaranta o menys- continuaven dient: encara bo que espero que, en algun moment, farem marxa enrere i tornarem a estar com abans. És trist, perquè és posar-se una bena als ulls davant quelcom que és irreversible, que no té marxa enrere. Però no té marxa enrere, no perquè no sigui millor la marxa enrere, sinó perquè és un procés. Estem vivint un procés com tot organisme viu.

En aquest sentit germans, jo us volia dir novament, hem de resituar tot això, És un moment nou, un moment que impacta, un moment de començar novament. Però no hem de tenir por  i, menys encara, dir com que estem tocant fons, ens hem de preparar a ben morir. Com em sentireu dir al final i en l’homilia, i com li vaig dir a algun bisbe a Argentina: «no es confongui, monsenyor: fem això per anar a més, no per preparar-nos a ben morir».  Estem ben lluny de preparar-nos a bon morir perquè no podem deixar morir el carisma de Dom Bosco. Com tot cos viu ens anirem adaptant, canviant, modelant. Aquest punt em sembla molt important…

NO ÉS UN TEMA DE GESTIÓ. ÉS UN TEMA D’IDENTITAT

Una segona cosa voldria compartir amb  vosaltres i que, en el seu moment, ja ho va manifestar el meu predecessor, el Rector Major, Dom Pascual. Tot aquest esforç immens -ingent aquests últims quatre anys, però que ja començàvem a parlar-ne quan jo era Inspector i, fins i tot, iniciarem la remodelació d’alguna cosa- m’agradaria que el tinguéssim present en el nostre pensament i el deixéssim reposar en el cor. I és que no fem això per un nombre, pobre, inconscient i estúpid: de veure com estalviem 40 persones i en comptes de sis consells inspectorials en fem dos. Això no ho pot pensar cap ment clarivident. És una conseqüència que es pot donar, però és una estupidesa. El que fem ho farem plegats, perquè jo seré al vostre costat i hi serem com a Consell General. No és d’una Administració o una remodelació administrativa. NO és un tema de gestió. És molt més profund.

Ara mateix, ens trobem en aquest moment històric on ens està portant la vida en aquesta part del nostre món i de la Congregació -per cert tan diversa- on jo m’hi estic endinsant i alhora comprovant que pareix que no ens assemblem en res i, ensems, som gairebé bessons. Per exemple a Amèrica, Àfrica, Àsia o Oceania. Som tan diferents però tan Idèntics en l’essencial!

Per això dic que no és una de gestió administrativa. És un tema de com continuar sent vitals avui. De com tenir empenta perquè el carisma de Dom Bosco ofereixi a l’Espanya dels pròxims 10,15, 25 anys allò que  els joves i les famílies  ens demanaran.

No podem viure aquest moment des de nosaltres. I subratllo aquest punt: no tenim dret a viure’l des de nosaltres com si en depengués només la meva vida i com hi estaré els pròxims anys de bé o menys bé. El Carisma de Dom Bosco no és propietat nostra.

Hem fet una opció  de vida, on donem el bo i millor nostre i ho volem continuar donant fins quan Déu vulgui.

Dit això. Si no és tracta d’una reorganització de la gestió administrativa per estalviar 40 serveis dins els consells inspectorials -després de 4-6 anys ja no estarien estalviats perquè la vida contínua portant el seu ritme- de què és tracta?

És tracta d’una tasca que continuarem fent, que no és nova perquè és donen i s’han vingut donant ja uns primers passos. És tracta de plantejar-nos i de continuar vivint el present amb  tranquil·litat. No és tracta d’inventar cap cosa nova, però sí de dir-nos -a partir d’ara en aquest moment vital i històric-: Què és el que hem de viure? On, com i de quina manera, els salesians volem estar? On volem posar les millors forces que tenim que som nosaltres mateixos? On sí i on no és necessari que les posem ara? Com podem fer que d’altres amb els qui compartim la missió -estem al seu costat no creient que nosaltres en som els patrons- sigui un camp d’acció per a tots plegats i per als que volem arribar? Aquest és el tema. Com volem estar, i on creiem que hem d’estar. I des d’aquí ens correspondrà fer un camí. Un camí tranquil. També us dic que no caldrà tenir pressa, però tampoc pot haver-hi pausa.

(Parèntesi) Un Inspector -l’endemà de prendre possessió, començar el seu servei i tot essent molt deslleial al Rector Major- va dir: «mentre jo sigui inspector, aquí no és canvia res, res de canviar coses, res de nou». Sis anys després –tot llegint el seu informe- demana a crits: «si us plau, fem renovacions i reformes a la casa i a la Inspectoria». Això viscut així és pecat. Traiem-ne la càrrega moral. No es pot assumir l’animació dient: «aquí no és mou res pel que fa a la missió».

Perquè, en referència a això, hi ha un personatge als Evangelis que no pot ser el nostre. Quan en la paràbola dels talents es diu que un d’ells va enterrar a terra el denari i en tornar el Senyor li va dir: «mira com et tinc por, no he exposat el capital, encara tinc el talent». Fer això amb el nostre carisma i amb la missió seria una greu negligència… Perquè quan es contempla una mica l’Església i la Congregació, amb una mirada una mica mes àmplia, hom s’adona que no és així.

Les inspectories no es constitueixen perquè es pugui dir: «he rebut això en herència i passo aquesta mateixa herència  als que vinguin al darrere».

Estem ben lluny d’aquesta realitat. Què se’ns demana a les nostres Inspectories, amb la seva vida carismàtica i salesiana, amb la seva missió per als joves i com a cossos vius?  Avui i aquí:

• Què ens dicten els joves?
• Què ens demana la missió salesiana?
• Què necessiten les famílies?
• I, nosaltres, què podem oferir?

I, tot seguit,  endavant amb decisió, amb reflexió, amb aquesta sana temeritat de Dom Bosco, però amb un pensament cap ben clar. Això és el que s’espera de nosaltres.

Hi haurà resistències? Sí, i tant! Seria bo que hi hagués menys resistència del què es podria imaginar. No ho dic pels què m’esteu escoltant. Entenc per resistència, la d’aquella pobra dona del poble que escriu al Vaticà tot lamentant que hem marxat, que és una negligència, que l’església pateix; i des del Vaticà criden al Rector Major…. Hi haurà resistència. Les resistències poden suposar que la por ens paralitzi? No! Han de suposar diàleg i molta sintonia, però també han de suposar una gran habilitat d’Esperit.

DEMÀ CELEBREM LA FESTA DE LA PENTACOSTA. LLIBERTAT D’ESPERIT

De què és tracta, en concret, aquest no tenir por i no enterrar els denaris?  De respondre al que ara, o bé d’aquí un any, o d’aquí 3-5 anys hem de continuar essent. Per exemple hem de seguir amb la resignificació  i el redisseny de les nostres obres. Ho explico

Què és el que podem fer, però insisteixo, no per agonia, per por, o bé per dir, així doncs què ens passa? Sinó per respondre de la millor manera que ho podem fer avui. No podem caure en la temptació  d’estirar el xiclet per veure si encara s’aconsegueix una mica mes. No tenim necessitat estirar cap xiclet. Hem de fer, de debò, un esforç per redissenyar i resignificar les nostres presències salesianes a Espanya.

Què significa redissenyar i resignificar? Dient-ho clar i català, significa  que el que tenim avui no ha de ser el que seguirem tenint igualment d’aquí 6 anys: perquè tenim avui un menjador l’hem de mantenir; perquè tenim un cinema l’hem de mantenir; perquè tenim un club l’hem de mantenir; perquè tenim una primària l’hem  de mantenir. No és tracta de mantenir allò que tenim, sinó tenir la frescor de l’Evangeli i del nostre carisma per dir, avui i aquí, com podem estar o bé què podem fer. I, a voltes, direm: avui nosaltres creiem que hem d’anar a un altre lloc i aquí vindrà… o bé queda a cura de salesians laics que faran un excel·lent servei, com ja passa en algun lloc de les inspectories actuals.

De vegades el redisseny o resignificació  és una altra cosa. És l’exemple del què s’ha viscut a l’Argentina i que em va impactar enormement.

La ciutat de Rio Grande -on hi vam tenir la primera missió amb els chamamas, amb els chelmas-, és actualment una ciutat industrialitzada amb un territori industrialitzat…

És la nostra primera missió on hi ha una escola agrotècnica i una gran escola  al centre de la ciutat ( de 35.000 h). Res a veure amb la ciutat que es van trobar els salesians; perquè aquella realitat ja no és la d’avui i aquells indis ja han desaparegut per motius diversos. Avui són immigrants que vénen de l’Argentina o de llocs limítrofs.

El Col·legi de Primària tenia alumnes que no eren els de classe mitjana i contínua sent així. Eren de classe treballadora com en tants llocs d’Espanya.

També hi havia una Secundària -Escola de magisteri- plena de joves molt bonics, molt rossos, molt guapets. Eren la cream de la cream de la Ciutat de Rio Grande.

Els germans van prendre una decisió i van decidir optar pels últims. Què podem fer?, es van dir. Anar-nos-en a una altra casa o a una altra part de la ciutat? Podem fer quelcom pels que tenim a prop? Van tenir una intuïció molt bona. Els diners són molt necessaris per posar maons i fer parets. Però, amb tot i això, es van dir: abaixem la quota al màxim perquè puguin venir alumnes amb menys recursos. La van abaixar a cinc dòlars. I sabeu què va passar al cap de tres, cinc anys? Que aquells joves rossos, guapos, d’ulls blaus, trobaren que aquest ja no era el seu centre de secundària. I és que es barrejaven amb uns altres, “els morochitos”, de pell mes fosca, d’origen bolivià, equatorià o argentins del nord, que no haurien pogut estudiar magisteri, si no haguessin tingut aquesta oportunitat dels cincs dòlars.

Mares joves, embarassades, que portaven els nadons en cotxets i els tenien al seu costat mentre eren a classe. I si eren més grans anaven a alguna sala, on d’altres nois del col·legi voluntàriament feien de cangurs, mentre la mare estudiava a la nit.

En tres-quatre anys va canviar totalment el perfil de la població d’estudiants. En sis anys van sortir 200 professors universitaris d’un nivell social totalment diferent.  No es va moure cap totxo, no es va pintar cap paret però, en canvi, va ser possible d’arribar als últims. Això només és un exemple, però ens indica que hem de tenir la capacitat de dir ara -en aquest 2014-15- què és el què podem fer i com hi volem estar. O bé quines coses que, tot i sent boniques, podrem deixar a d’altres; o bé algunes altres, que tot sent interessants, no les farem perquè ja no són necessàries. Subratllo això: perquè hem rebut això i allò no vol dir que hàgim de continuar fent-ho. Potser sí o bé potser no. Dependrà de tota aquesta llibertat, il·luminació i il·lusió que puguem tenir.

Us dic el mateix pel que fa a la reestructuració. És una paraula que ens pot fer por, si hom diu: jo porto 30 anys en aquesta obra; hi he deixat la meva vida. Això és molt humà. No es pot valorar negativament allò que és simplement expressió del cor. El que passa és que hem de procurar ser alhora humans i capaços de fer que la història no ens doblegui. Hem de ser nosaltres els que continuem escrivint la Història.

Quan parlo de reestructuració no vol dir necessàriament abandonar obres. En absolut. Cal el discerniment que faran els inspectors, els Consells Inspectorials, les Inspectories que -amb llibertat i lucidesa seriosa- valoraran les diverses obres, perquè les nostres obres –no totes de la mateixa manera- poden ser un meravellós espai educatiu i evangelitzador.

Per tant, reestructurar va de la mà d’això: On ens trobem uns i altres? On ens trobem amb d’altres també de casa? On són els tercers de la família? No parlo de fugir a cap lloc. I ho rubrico amb un dada d’un fet viscut, perquè allà hi vaig aprendre molt. La inspectoria de la que formava part -i no té res a veure amb vosaltres Germans-  constava de 210 salesians: amb més de 35 germans a cases de salut, malalts i amb 68 obres educativo-pastorals.

Res a veure, per exemple, amb la Inspectoria de Santiago que comença avui o bé amb la Inspectoria Maria Auxiliadora de Sevilla. Res a veure. 68 obres educativo-pastorals amb un director/a, una comunitat educativo-pastoral i un consell local.  Com ens ho podíem fer? No podíem estirar més el braç que la màniga perquè llavors moriríem en no arribar a tot.

Hem de fer una opció intel·ligent cap on volem i podem estar. Valorar on podem ser-hi d’una altra manera; on no cal ser-hi. En aquella Inspectoria -on vaig viure- teníem 42 comunitats i la vaig deixar reorganitzada en 36,  amb la mateixa missió salesiana i amb les mateixes cases. Es van fer canvis en el procés de resignificació: es nomenaren 28 directors laics; també van passar a ser laics els Administradors i tots els càrrecs directius.

Com que parlo a Germans amb els qui em sento molt unit i sé que no m’interpretareu malament, us puc dir això: Jo, Inspector, no arribava a tenir coneixement de moltes coses, o bé perquè no hi havia problemes o si n’hi havia, els resolien amb una agilitat que no sempre tenien els meus germans salesians. Puc dir que, en el camp de l’Economia, els comptes eren impecables, com també moltes vegades a les nostres comunitats; encara que en d’altres no tant perquè com hom es fill…

Que vull dir amb això? Que el Rector Major està canonitzant el laïcat? No, de Messies n’hi ha hagut només un.  Solament quan es tenen els perfils adequats i una preparació adient de les persones es pot fer una tria excel·lent (tal com proposa el CG24 en parlar dels laics).

Nosaltres, a Espanya, ja hem fet alguna cosa. En d’altres zones de la congregació no han obert ni el folre del document… Serà la vida que se n’encarregarà.

Quan parlo de reestructuració  estic parlant també de com ho podem fer per poder garantir la missió salesiana. Tota la missió salesiana que creiem que hem de mantenir; sense viure mig ofegats per la tasca, perquè hem de  cuidar-nos també nosaltres.

 ALGUNS ASPECTES REMARCATS

 1. Criteris de la Missió

Sense una profunda mirada de fe només farem d’administradors i gestors d’empresa. I poca diferència notarem des d’aquest moment fins d’aquí 15 anys o  bé ho experimentarem com un pes més gran. Ens cal doncs una profunda mirada de fe per considerar seriosament les opcions.

Benvolguts germans. Un primer criteri continua sent el de la missió. N’estic convençut, n’estava i ho he experimentat. És l’únic criteri que ens donarà la garantia i tranquil·litat de seguir el camí adequat.

Si estem donant resposta a la missió salesiana avui, podem estar molt tranquils. Tot allò altre: la  manera de pensar, de refer, d’estructurar-nos o de dissenyar, és secundari.

Hem de garantir la missió. No podem posar com a criteri, tenir cura de les obres que tenim. Les obres són les construccions per les que han deixat la pell molts germans i nosaltres amb ells. Però la nostra gran fortalesa és el carisma, la missió i les persones que som. Les obres són circumstancials i han de garantir la missió

 Els última són sempre dins de la Missió

Perquè són els que més ens necessiten. Són els que pateixen una pobresa econòmica radical; els que viuen en una situació de desestructuració per la droga o per tenir una vida desordenada. Conec totes aquestes situacions, són la nostra prioritat. I si hem de prendre decisions valentes, fem-ho! És més -i em permeto dir-vos-ho des del cor i molt afectuosament- els diners que puguem tenir per sostenir les obres i que no siguin necessàriament per aixecar parets, que facilitin la presa d’opcions valentes i lúcides en favor dels últims i dels joves que  ens puguin necessitar.

Si per fer això podem conservar el que tenim, beneït sia Déu. Si per fer això hem de canviar coses, que tinguem coratge i obertura de cor per fer-ho.

2. Els laics. És la segona cosa i no és novetat.

Benvolguts germans, quan parlo d’on volem estar i no podem, apunto cap als laics.

Som molts més a Espanya que els 1.200 salesians SDB. Tenim una quantitat de salesians laics o simplement laics identificats amb el nostre carisma. Donen un gran potencial a les nostres cases. Els hem d’aprofitar al màxim perquè sigui veritat que fem una missió compartida. La paraula coresponsable no ha quedar enrere o afeblida.  A l’Argentina tenim una missió compartida tot garantint el carisma. No ens trobem en una asimetria. Però crec conèixer la realitat d’Espanya. Em sembla que hem de superar inèrcies, perquè la inèrcia s’arrossega amb la vida i, llavors, no es respon d’una manera gaire adequada. Hem d’anar endavant amb una gran capacitat d’obertura malgrat pugui suposar patiments i trencaments sagnants.

Un segon gran desafiament és, per tant, el CG24-ELS LAICS. Hem de fer-lo realitat. I això sí que és verificable. D’altres coses es poden diluir més. Però, això és verificable. Any rere any es pot mesurar el camí que anem fent.

 3. Ens hem de cuidar. Un tercer punt i últim i del que sempre parlo i parlaré en el sexenni.

Benvolguts Germans salesians. Això ho llegim en les conclusions del CG27 o bé en les darreres recomanacions fetes i que he plasmat en el meu cor

Ens hem de cuidar. No parlo de desgastar-nos. Parlo de cuidar-nos. Parlo de cuidar-se un personalment, perquè cadascú és el principal responsable de la seva vida i el primer que l’ha de cuidar com un do. I parlo de cuidar-nos com a comunitats salesianes. Parlo que m’importi la vida del Germà que tinc al meu costat. No podem viure l’escena de Caín i Abel, sinó viure realment el dolor del germà, la vida que compartim, l’estar plegats, el no fer vida de pensionat en un hotel bastant arregladet. M’enteneu, oi?

Parlo que seguim gaudint dels nostres amics i de la vida que tenim amb tantes relacions. Jo sóc el primer que les tinc. Que realment tinguem cura de la nostra vida, perquè és un espai ben nostre, que de vegades oferim en campanyes vocacionals i s’omple amb la nostra pregària. I això sempre és important. La més gran preocupació que avui pot tenir el carisma de Dom Bosco per viure com a Salesià, és la nostra vida comunitària. Visquem vivim una fraternitat irresistible.

 Benvolguts germans, un jove no es farà salesià per treballar. Perquè ens diuen: “Jo puc treballar amb vosaltres molt bé, tot mantenint el meu ritme de vida propi”.

«Fer coses», no pot ser criteri de convocatòria. Només pel que fem, encara que sigui en un Centre juvenil, no és motiu perquè ens diguin: “em vull comprometre plenament per estar amb tu”.

En canvi, els motius de fe juntament amb una fraternitat atractiva, sí que esdevenen el millor missatge.  Segons el CG27 és la gran llacuna que tenim a la Congregació. El punt mes feble que tenim.

Hem de tenir una cura especial de nosaltres mateixos i profunda vida de fe. Quan un jove salesià treballa i només és mà d’obra per treballar, esdevé la “crònica d’una mort anunciada”, com la novel·la de García Márquez.

Crec que són uns desafiaments cabdals! Per tant, la mirada de fe, la missió compartida i el tenir cura de nosaltres mateixos són uns elements que, ben viscuts, ens poden donar molts motius per poder continuar anant endavant.

CLOENDA

Benvolguts germans. Acabo com he començat. Fem tot això per anar a més i no pas per augmentar o tenir més obres. Podria ser que sí, o bé podria ser que no. Hem d’anar a més pel que fa a la resposta que donem al nostre carisma.

Afegeixo un dada més i, així, veureu la diferència entre tenir una mirada estadística i pessimista o bé  una mirada de futur des de la missió.

Si vosaltres em dieu: Benvolgut Àngel! Nosaltres t’hem vist amb pantalons curts! I em pregunteu: Quin serà el futur de la congregació d’aquí a 6 anys, el proper CG28? Quants serem? Doncs, ja us ho puc avançar: 1000 menys. I llavors, amb aquesta dada, sorgeixen les lectures… Estem en caiguda lliure! Què farem? Hem d’esperar que això duri per a bé, a veure si això se sosté?

Aquesta és una mirada molt simplista i a més equivocada, perquè significa no entendre res de res. I no és que jo sigui més intel·ligent, sinó que cal ampliar la reflexió…  Per què serem mil menys? Molt senzill, germans, perquè és una llei de vida. El 1973 érem 22.000 i els jesuïtes 33.2000; tot seguit ve el moment crític del postconcili i es produeix una clarificació dels motius vocacionals.

Quan jo vaig entrar a la congregació, marxaven 3000 salesians cada any –a la meva Inspectoria de Lleó 36-. Des d’aquell moment, la Congregació -per llei de vida- viu un procés d’assentament, perquè són més els germans d’edat avançada que no pas els que tenen una edat mitjana o són joves. Això és un procés vital i el procés vital de l’edat no és el procés vital de la Congregació, perquè som 13.000 salesians. Sembla increïble! Una benedicció  de Déu! Som 13000 salesians amb una identitat carismàtica, una prioritat per la missió i una qualitat autèntica de vida. Això és un  autèntic tsunami! Llavors el nombre esdevé absolutament relatiu i no perquè el vulgui relativitzar. Tant de bo d’aquí 6 anys siguem 1000 mes, però és absolutament relatiu i no pot ser el criteri per motivar la nostra missió.

Germans, no hem de tenir por! I no ho dic perquè el meu missatge us deixi tranquils. Us ho dic amb autèntica passió perquè la vida de la Congregació ho demostra i perquè la vida de les Inspectories -que han fet aquest procés- ho demostren. És una oportunitat per superar inèrcies -és un procés que no es dóna en d’altres parts de la Congregació- i l’Espanya Salesiana està en un moment molt oportú per fer-lo ara. I aquest moment no serà igual d’aquí 10 anys, si no endeguem aquest camí del que estem parlant.

Res més. He volgut compartir tot això amb vosaltres -des de la il·luminació i el cor- tot convençut que farem aquest camí tots plegats. I els qui m’escolteu -molts germans de les dues noves inspectories- segur que amb la vostra dedicació, juntament amb els Directors i tots els germans de les Comunitats i sota el guiatge del Cristóbal i del Juan Carlos i els seus Consells, fareu possible tot això. Sé que comptaran amb vosaltres!

He tingut interès en ser aquí en aquest acte, per poder-vos-ho comunicar personalment i no amb la fredor d’una carta. No és que hagi dit res que no és pugui escriure, però he cregut important compartir tot això des de la convicció, perquè vosaltres sou els que garantireu aquest procés d’identitat.

Enhorabona per tot el treball fet fins ara. Estic convençut que és rep una herència preciosa de dècades, alguna fins i tot centenària. Però ara, tenim el deure -davant el Senyor i davant Dom Bosco- de seguir fent camí, perquè els joves del 2020-2030 ens necessitaran -en la serenor i disponibilitat de la Casa salesiana- perquè els ajudem i donem resposta a les seves necessitats.

Moltes gràcies per aquest dia de convivència amb vosaltres. M’alegro molt de veure-us i d’haver compartit tot això. Fins aviat.

Àngel Fernández Artime, Rector Major. 

4. EL PADRE INSPECTOR -CRISTOBAL LÓPEZ-, A TODOS LOS PARTICIPANTES EN EL X ENCUENTRO DE «AMIGOS DE DON BOSCO»

Este pasado verano tuve la ocasión de acompañar al nuevo Inspector, Cristóbal López, de la nueva y recientemente creada nueva Inspectoría de Maria Auxiliadora, en una jornada de nueve horas a Castellnou de Bages y Montserrat. Le pedí su presencia al Encuentro, cosa que no rehusó en el caso que estuviera en Cataluña. De lo contrario -dijo- «te enviaré un escrito»…

Y no ha sido así, sino mucho más. Cuando iba a recordarle por wsap sus palabras me encuentro en mi mail un link o enlace de un YouTube que, expresamente para nosotros, ha grabado muy gentilmente y que ahora mismo escucharemos gracias a las posibilidades informáticas de la comunicación:

MENSAJE DEL P. INSPECTOR, D. CRISTOBAL LOPEZ ROMERO, A PARTICIPANTES X ENCUENTRO

Pulsar el enunciado coloreado de azul

Como quiera que el link escondido en el enunciado anterior no puede ofrecer las palabras dirigidas a los participantes del X ENCUENTRO en BCN-Rocafort por ser de índole privada, tengo el gusto de ofrecer otro link de YouTube donde se pueden escoger diversas ocasiones en que Cristóbal López Romero sdb, elevado a Cardenal y Arzobispo de Rabat (Marruecos), ha intervenido con su palabra certera y profunda a lo largo de estos últimos años.

Así pues, basta pulsar la fotografía para que se pueda abrir el contenido diversificado ut supra explicado, sea de tipo biográfico, relativo a conferencias, entrevistas concedidas o comunicaciones diversas como licenciado periodista y representante significativo de la Iglesia:

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP

(Pulsar el enunciado / Pulsar la fotografía)

Y, por mi parte, nada más o todo. Gracias mutuas por nuestra asistencia compartida un año más y con el deseo ferviente que no sea todavía para ninguno de nosotros el último…

LA CONFERENCIA O EL PUNTO CENTRAL DEL ENCUENTRO

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.

Pulsar el enuciado coloreado de azul para abrir el álbum fotográfico de la jornada

Con una introducción magnífica realizada en Powerpoint, transformado en PDF, Luis Álvarez  confeccionó un visionado que dio paso, tanto a las actividades propuestas para este X ENCUENTRO, como para las conferencias de salesianidad que, en el Bicentenario del nacimiento de Don Bosco, (1814-2014) se procuraron obtener, tanto del Rector Mayor –Ángel Fernández Artime-, como del nuevo Provincial –Cristóbal López Romero-, a la presentación de las dos nuevas Inspectorías salesianas de España.

Pulsando los enunciados abajo escritos y coloreados de azul se abrirá el contenido del Powerpoint convertido en PDF y realizado por Luis Álvarez para este X ENCUENTRO:

X ENCUENTRO COMPAÑEROS 

SALESIANS DE ROCAFORT 42 BCN

11-12 DE OCTUBRE 2014

• 0. INTRODUCCIÓN: un resumen fotográfico de los nueve Encuentros realizados. Música: «Pájaro campana». Grupo de Juglares.
• 1. SALESIANS DE ROCAFORTV 42, BCN. Música: «Partitura del Bicentenario nacimiento de Don Bosco»
• 2. MOMENTOS CLAVE DE LA HISTORIA DE BCN. Música: «Ibérica antigua»
• 3. VISITA AL BARRIO GÓTICO DE BCN. Música: «Medieval. Tarantela»
• 4. RINCONES MODERNISTAS DE BCN. Música: «Can-Can»
• 5. PROGRAMA DEL CONCIERTO EN EL PALACIO DE LA MÚSICA CATALANA DE BCN:

. «Concierto para piano y orquesta n. 2». Sergei Rachmaninov

. «5ª Sinfonia en Do menor». Op.67. L.Van Beethoven

• 6. RECUERDOS DE NUESTROS PROFESORES Y COMPAÑEROS DIFUNTOS. Música: «La hora del adiós». Durcal y Dyango

Por los que respecta a la conferencia propiamente dicha, en esta ocasión se procuró hacer un alarde de salesianidad -la fecha del X ENCUENTRO lo propiciaba-, puesto que se celebró en pleno Bicentenario del nacimiento de San Juan Bosco (I Becchi, 16 de agosto de 1815 –Turín, 31 de enero de 1888).

A tal efecto, la conferencia versará en la lectura de documentos afines a la creación de las nuevas inspectorías salesianas y las palabras del nuevo inspector –Cristobal López Romero– dirigidas tanto a los salesianos de la Inspectoría María Auxiliadora, como a nosotros mismos. Y así:

1. Correspondencia entre Miquel Ángel Bosch y Cristóbal López, invitado al X ENCUENTRO y su participación en videoconferencia.
2. Nombramiento del Rector Mayor para el cargo de Inspector de la Inspectoria Maria Auxiliadora en la persona de Cristóbal López y el primer encuentro epistolar.
3. La creación de dos nuevas inspectorías salesianas con sede en Sevilla (María Auxiliadora) y en Madrid (Santiago el Mayor).
4. Comunicado conjunto de Cristóbal López Romero y de Juan Carlos Pérez-Godoy, inspectores españoles respectivos de las inspectorías de nueva creación, a los salesianos incardinados i a la familia salesiana.
5. Primeras comunicaciones inspectoriales des de la recién creada Inspectoría María Auxiliadora. Cristóbal López, inspector.
6. Entrevista al nuevo inspector salesiano -Cristóbal López Romero-, de la Inspectoría María Auxiliadora. 

1. CORRESPONDENCIA ENTRE MIQUEL ANGEL BOSCH Y CRISTOBAL LÓPEZ PARA LA PREPARACIÓN DEL X ENCUENTRO EN BCN-ROCAFORT

Para la preparación del X ENCUENTRO -ante la instauración de las dos inspectorías salesianas de España -de nueva formación-, la de Santiago el Mayor (con sede en Madrid) y la de Maria Auxiliadora (con sede en Sevilla), me puse en contacto con el P. Inspector, Cristóbal López, de esta última desde la confianza de haber convivido con él durante tres años en la casa salesiana de BCN-Rocafort que nos ha acogido en esta ocasión.

1.1. Petición-invitación de Miquel Ángel Bosch al nuevo Inspector -Cristóbal López- de la Inspectoría María Auxiliadora de nueva creación para el X ENCUENTRO

Benvolgut Cristóbal…!

En aquests darrers dies he seguit amb molt d’interès l’esdeveniment de la unificació pastoral, que no administrativa solament, d’antigues inspectories, així com el discurs del Rector Major a Atocha. Fins i tot, ha caigut a les meves mans el teu primer comunicat -com «Pare» Inspector de la Inspectoria de Maria Auxiliadora- amb diverses informacions i nomenaments de nous directors…

D’aquesta manera he pogut accedir als teus mail’s i telèfons, tot i que tambÈ, de tant en tant, dono una ullada al facebook. En el seu conjunt, observo una gran activitat per part teva, la qual cosa unida amb el teu esperit missioner d’acció i d’interiotrització, fareros que l’objectiu pastoral de la teva «missió» arribi a tots els germans per tal que el «da mihi animas, cetara tolle» salesià (referit a les persones) esdevingui en allò jesuitic i universal «en tot servir i estimar». Em congratulo amb tu i et desitjo un apostolat ben reeixit…!

Dit tot aixÚ i sabent de les moltes responsabilitats i demandes que tens et faig un prec. Mira: des de fa 10 anys que els qui composarem el curs de noviciat a l’Arbós del Penedès (1958-59) ens reunim cada any per mantenir una «trobada» de fraternitat. Hem celebrat aquestes reunions (generalment de dos dies) a les comunitats de MartÌ-Codolar, Badalona, Sarrià, Tibidabo, Poblet (aquÌ hi vam celebrar les nostres noces d’or de professió), Borriana, Osca, Horta, Mataró. Aquest any la reunió la celebrarem a Rocafort (tot i que encara no he parlat amb el nou director, però ho faré en breu).

El prec de què et parlava és el segment: el dia 11 d’octubre, de 16 a 18 hores serem a BCN-Rocafort, 42. Tindries dificultat en ser-hi (combinant, evidentment, la teva presència a BCN també amb altres visites) i fer-nos una senzilla exposición d’aquest canvi estructural i pastoral de les inspectories a més a més de la teva experiència salesiana…, precisament en el cor del Col·legi de Rocafort on tu hi vas viure salesianament i digne durant dos any de la teva vida…?

Durant aquestes trobades, precisament el mateix Antoni Domenech (company de curs) va viatjar de Roma a Badalona expressament per ser-hi, coneixent que la seva vida s’esgotava. Del nostre curs n’és també en Joan Godayol (bisbe emèrit) qui sempre presideix l’Eucaristia i ens dóna les «Buenas noches». També en Manel Bellmunt, en Josep Mascaró, en Carles Garulo, en Gumersindo Valero, en Mariano Blanco, en Dimas Pérez, en Juan Gómez Juanillo…i en el continent sud-americ en Sixto Moriones i en José Ramon Iriarte.

T’adjunto la convocatÚria que abans d’ahir vaig enviar als companys per començar a endegar aquesta X TROBADA a BCN-Rocafort. En Joan Godayol presidirá l’Eucaristia concelebrada el dia 12 d’octubre a Santa Maria del Mar que, per cert, en el cas que tu poguessis ser-hi present, tambÈ t’hi podries afegir. No sé…des de la meva ingenuïtat, pero sobretot amb la confiança que et tinc, se m’ha ocorregut fer-te aquest prec. I això perquè, tot i que a alguns de nosaltres D. Bosco ens «estira les orelles», la gran majoria professem avui un agraïment incondicional a la Congregació i crec jo que la teva presència entre nosaltres, en la darrera etapa de la vida -tots som ja jubilats i endinsats en la setentena, ens pot ajudar a seguir essent salesians en una de les moltes branques del gran arbre que D. Bosco va plantar, conjuntament amb els que encara avui segueixen en la branca principal.

Una forta abraÁada i fins aviat…,
Miquel Àngel

1.2. La respuesta del P. Cristóbal López, Inspector de la Inspectoría María Auxiliadora a Miquel Angel Bosch

Benvolgut Miquel Angel:
Gràcies pel teu missatge i per tot el que em dius.
Jo voldria amb molt de gust estar amb vosaltres el dia 11 d’octubre, però no t’ho puc assegurar encara. Hem de fer el calendari de visites inspectorials, que serà molt exigent (53 comunitats a visitar!)
Si puc, hi seré, perè t’ho podré dir solament al mes de septembre.

Et felicito per aquesta iniciativa de la qual he vist fotografies i he llegit croniques d’altres anys.

Endavant!
T’afegeixo les dues cartes que he adresat al germans abans d’aquest communicat que tu has llegit.

Cristóbal López, sdb
InspectorÌa Salesiana MarÌa Auxiliadora
Calle Salesianos, 3A
41008 SEVILLA (ESPA—A)
Mòbil: 647 810 497
Telèfonos: 95 442 68 12 (inspectoría) 95 503 16 90 (comunidad) 95 442 66 65 (fax)

2. CARTA ALS SALESIANS DE LA (FUTURA PRÒXIMA) INSPECTORIA SMX (SPAGNA MARIA AUSILIATRICE)

Cochabamba, 21 d’abril de 2014

Benvolguts germans:

Primer de tot, feliç Pasqua de Resurrecció. Crist Ressuscitat animi les nostres vides i, amb la força de la seva Pasqua, ens faci homes nous al servei dels joves. Rebeu aquesta salutació cordial i fraterna des de Bolívia.

Fa només unes hores que el Rector Major ha fet públic el meu nomenament com a P. Inspector de la que serà la nova Inspectoria de Maria Auxiliadora (SMX). Segurament ja n’esteu al corrent, de la notícia. M’alegra que aquesta us hagi arribat surfejant sobre l’ona de la que és la gran notícia d’aquests dies: la Resurrecció del Senyor. Que Déu vulgui que això signifiqui o sigui expressió que a tots se’ns crida a viure una nova experiència: la construcció d’una nova comunitat Inspectorial, que demanarà que tots hi participem, col·laborem i ens impliquem.

He dit que sí a la petició del Rector Major amb esperit de fe, conscient dels meus límits, però confiant en Déu, en la que serà la patrona de la nova Inspectoria, Maria Auxiliadora, i en la vostra fraternitat. Si l’acceptació del càrrec ha suposat per a mi un gran acte de fe, comprenc que haver d’ acceptar-me a mi serà per a vosaltres un acte de fe encara més gran. Tant de bo que aquestes mogudes  nostres  estimulin el nostre esperit de fe i ens exigeixin créixer en la virtut sense la qual la nostra vida no tindria sentit!

Des que el Dimecres sant el Rector Major em va confirmar el nomenament, i durant aquests dies sants, he tingut l’Annuari (elenc) de la Congregació a les meves mans i he repassat una per una les que seran, si no m’equivoco, 55 comunitats de la nostra Inspectoria; per elles vaig oferir la missa de Dijous sant; vaig aprofitar també el temps disponible del Divendres i Dissabte sants per repassar un per un els vostres noms, pregant nominatim per a cada u; he demanat també al Senyor ressuscitat, en aquesta la seva  Pasqua 2014, que em doni un cor gran per estimar cadascun dels meus germans, cada membre de la Família Salesiana i tots els joves que tenim encomanats. Us podeu unir, si us plau, des d’avui mateix a aquesta intenció? Us ho demano de tot cor.

Ens adonem perfectament, vosaltres i jo, que arribo com a tapaforats (i quin forat!; ni més ni menys que el deixat pel qui ara és el nostre Rector Major!): sé també que sóc, en aquestes responsabilitats de pare inspector, reincident i reciclat, i que aterraré en el territori Inspectorial com a paracaigudista, després de 30 anys d’absència de la meva pàtria nadiua (Andalusia), de la meva primera patria d’adopció (Catalunya) i del meu bressol salesià (València), a on vaig fer el noviciat i la primera professió. Per això m’autoanomeno, com ja ho vaig fer en arribar a Bolívia, com a inspector re-ta-pa: reincident, tapaforats i paracaigudista. Estic segur que sabreu tenir amb mi la paciència necessària fins que em torni a adaptar i m’aclimati al, que serà per a mi, nou ambient.

No vull cansar-vos més amb aquesta primera carta, que pretenia ser només una salutació.  Seguirem estant en comunicació i ens anirem veient, amb uns per conèixer-nos, amb altres per reconèixer-nos després de tants anys. És bonic constatar que, malgrat el temps i la distància, la fraternitat no es perd ni minva!

Que units en Crist Ressuscitat i sota la protecció de l’Auxiliadora, visquem plegats l’experiència espiritual de Don Bosco posant tota la nostra ànima, vida i cor al servei dels joves.

Una abraçada fraterna.

 Cristóbal López, sdb

3. EN EL INICIO DE LA ANDADURA DE LAS DOS NUEVAS INSPECTORIAS ESPAÑOLAS.

3.1. Comienzan las dos nuevas inspectorías salesianas de España

• El Rector Mayor, don Ángel Fernández Artime, preside, el 7 de junio 2014, la creación de las nuevas circunscripciones y el nombramiento de los dos nuevos provinciales.
• Es el primer viaje oficial del Rector Mayor a España, y tendrá encuentros con salesianos, jóvenes y Familia Salesiana.

Madrid, 3 junio 2014.- El próximo sábado 7 de junio 2014 comienzan su andadura las dos nuevas inspectorías salesianas de España. El Rector Mayor de los salesianos, el español Ángel Fernández Artime, presidirá una eucaristía con la que dará inicio a la nueva configuración de la Congregación en nuestro país.

 La ceremonia religiosa dará comienzo a las 12’30 en el Santuario de María Auxiliadora (C/ Ronda de Atocha, 25) de Madrid. Estarán presentes los nuevos provinciales y sus consejos, recientemente nombrados por el Rector Mayor, los actuales seis provinciales y consejos, salesianos de toda España, jóvenes y numerosos miembros de la Familia Salesiana.

Tras la homilía, se leerán los decretos de creación de las nuevas inspectorías (provincias religiosas) y de nombramiento de los nuevos inspectores:

• Inspectoría María Auxiliadora, con sede en Sevilla, y Cristóbal López Romero como primer provincial, e
• Inspectoría Santiago el Mayor, con sede en Madrid, y a Juan Carlos Pérez Godoy como nuevo provincial.

Se culmina así un proceso que comenzó tras el Capítulo General 26, en el que se decidió la reorganización de las estructuras salesianas en España. En estos momentos existen seis provincias de salesianos en España, con sedes en:

• León,
• Bilbao,
• Barcelona,
• Valencia,
• Madrid y
• Sevilla.

A partir del 7 de junio de 2014 dichas inspectorías quedaran fundidas en dos.

La jornada del sábado será, también, la primera visita oficial del nuevo Rector Mayor, elegido el pasado 25 de marzo 2014, a nuestro país. Durante el sábado 7 tendrá diversos encuentros con salesianos, jóvenes y Familia Salesiana.

3.2. Las nuevas Inspectorías salesianas de España

Una inspectoría, o provincia religiosa, es una circunscripción que agrupa las comunidades salesianas y las obras que estas dirigen y animan en un determinado territorio. La Congregación salesiana, presente en 132 países, está dividida en 90 inspectorías. Las crea, suprime o modifica el Rector Mayor, con el consentimiento de su Consejo. Al frente de una inspectoría está el Inspector con el consejo inspectorial. La Congregación salesiana en España queda dividida así:

INSPECTORIA MARIA AUXILIADORA, CON SEDE EN SEVILLA:

• Territorio: Andalucía, Andorra, Aragón, Baleares, Canarias, Cataluña, Comunidad Valenciana, Extremadura y Murcia.
• Inspector: Cristóbal López Romero.
• Consejo Inspectorial: Ángel Asurmendi, Antonio Echeto, José Luis Aguirre, Alejandro Guevara, Francisco José Pérez, Joan Lluís Playà y Juan Bosco Sancho.

INSPECTORIA SANTIAGO EL MAYOR, CON SEDE EN MADRID:

• Territorio: Asturias, Cantabria, Castilla La Mancha, Castilla y León, Galicia, Comunidad de Madrid, La Rioja, Navarra y País Vasco.
• Inspector: Juan Carlos Pérez Godoy
• Consejo Inspectorial: Samuel Segura, José Manuel González, José María Blanco, Xabier Camino, Fernando García, Javier Valiente y José Luis Villota.

3.3. Datos estadísticos con las principales actividades:

	Inspectoría María Auxiliadora	Inspectoría Santiago el Mayor
Comunidades	58	55
Salesianos	457	618
Obras: Colegios
Centros	61	35
Profesores	3374	1713
Alumnos	49243	23973
Obras: Formación Profesional
Centros	29	21
Profesores	785	1003
Alumnos	10525	13988
Obras: Centros Juveniles
Centros	58	46
Animadores	1768	1437
Jóvenes	15655	16592
Obras: Plataformas Sociales
Centros	112	43
Educadores/Animadores	466	317
Destinatarios	9840	5943
Obras: Parroquias	52	47

4. PRESENTACION A CARGO DE LOS DOS NUEVOS INSPECTORES -D. CRISTOBAL LOPEZ DE LA INSPECTORIA DE MARIA AUXILIADORA (Sevilla) Y D. JUAN CARLOS PÉREZ-GODOY DE LA INSPECTORIA SANTIAGO EL MAYOR (Madrid)

En el Bicentenario del nacimiento de Don Bosco tiene lugar en la España salesiana la creación de dos nuevas inspectorías que substituyen las anteriores habidas. Y es por ello que en este X ENCUENTRO se tenga a bien hacer público este acontecimiento. Y nada mejor que utilizar la carta que el propio Inspector con sede en Sevilla –Inspectoria Maria Auxiliadora– nos remite conjuntamente con un texto elaborado igualmente por el Inspector con sede en Madrid –Inspectoría Santiago el Mayor– para nuestra información.

Madrid-Sevilla, 7 de junio de 2014

Queridos hermanos:

En este día en que nuestras nuevas inspectorías de María Auxiliadora y de Santiago el Mayor inician su andadura, nosotros, Juan Carlos y Cristóbal,  que hemos sido puestos al servicio de la animación y gobierno de las mismas, queremos llegar hasta vosotros con un abrazo y saludo fraterno que nos sale de lo más profundo de nuestro corazón.

VIVIMOS UN KAIROS, UN ACONTECIMIENTO DEL ESPIRITU

La creación de estas nuestras dos nuevas inspectorías podría verse como una mera medida administrativa, fruto de análisis sociológicos y cálculos humanos. Pero creemos que debemos ir más allá de dichos análisis, de las estadísticas y de los números. No podemos ver lo que ocurre como un simple repliegue, una reorganización, una retirada honrosa y ordenada…

Precisamente en las vísperas de la fiesta de Pentecostés iniciamos este camino, que os invitamos a vivir como un acontecimiento del Espíritu, un kairós que no podemos desaprovechar, un paso de Dios por nuestra vida, la de cada uno de los hermanos, la de cada comunidad salesiana y cada comunidad educativo-pastoral, la vida de la familia salesiana. Deseamos vivamente que el nacimiento de nuestras dos nuevas inspectorías sea para nosotros un momento fuerte de fe, un afianzamiento de nuestra esperanza y un renovado compromiso de amor. Que no sea un acto sociológico, sino teológico, es decir, de fe, esperanza y amor.

SANTIAGO EL MAYOR Y MARÍA, ENCUENTRO PROVIDENCIAL PARA LA EVANGELIZACION DE ESPAÑA

Según la tradición, en la primerísima evangelización de lo que hoy es España, el encuentro en Zaragoza de María con Santiago el Mayor tuvo una importancia fundamental. ¿Cómo no ver en los dos nombres elegidos para nuestras inspectorías una llamada a revivir dicho encuentro, identificándonos cada uno de nosotros con el apóstol y recibiendo en cada persona y comunidad el aliento, la fuerza y la esperanza que nos da la que es Auxiliadora del pueblo cristiano?

A María Auxiliadora y Santiago el Mayor encomendamos en este día la andadura que comenzamos. Que ellos sean para nosotros modelo, estímulo, protección y apoyo. Que el fuego que Cristo vino a traer a la tierra y que en ellos prendió, arda también en nuestros corazones y los llene de caridad pastoral, de celo apostólico, de entusiasmo por el Reino, de alegría evangélica y de amor incondicional a los jóvenes, especialmente los más pobres y en peligro.

CON EL PAPA FRANCISCO, TESTIMONIANDO LA ALEGRÍA DEL EVANGELIO PARA LA NUEVA EVANGELIZACION

Este nacimiento se alimenta y nutre de los vientos nuevos que airean nuestra Iglesia; vientos, sin duda, del Espíritu. El Papa Francisco nos llama a vivir y a testimoniar la alegría del Evangelio como forma mejor y necesaria para afrontar la nueva evangelización; el Papa nos pide que seamos todos discípulos-misioneros del Reino y que salgamos a las periferias; llama a los jóvenes a “meter lío”. ¿Nos quedaremos nosotros recluidos en las trincheras defensivas? ¿Acaso vamos a dar por perdida la batalla y a replegarnos a nuestros cuarteles para salvar lo salvable y morir apaciblemente? No, queridos hermanos: es hora de coraje y valentía, de parresía y arrojo. Debemos acompañar a los jóvenes, es más, estamos llamados a animarles e impulsarles a lanzarse a la construcción de un mundo mejor que el que, lastimosamente, les estamos ofreciendo los adultos, un mundo nuevo. Ellos son los primeros misioneros de los jóvenes, sí, pero apoyados, animados, formados y acompañados por nosotros que, con toda la familia salesiana y tantos laicos comprometidos, hemos recibido de Dios la vocación de ser misioneros de los jóvenes.

EN EL MARCO DEL BICENTENARIO

¿Cuál será el regalo que, personalmente y como España salesiana, podemos ofrecerle a Don Bosco en el segundo centenario de su nacimiento? ¿Casas cerradas y abandonadas? ¿Salesianos que miran sin esperanza el presente y el futuro, con los brazos bajados y derrotados? No, de ninguna manera. Está en nuestras manos, y contamos con la fuerza de lo alto, revitalizar nuestra vocación y relanzar el carisma salesiano con el dinamismo de nuestro padre Don Bosco, un soñador de sueños realizables.

Ofrezcámosle cada uno nuestro corazón renovado y ardiente, nuestro gozo de vivir el Evangelio con el estilo que de él hemos heredado, la alegría de vivir de acuerdo a la vocación a la que hemos sido llamados en la fe, el amor y la esperanza.

Ofrezcamos a Don Bosco, nuestro padre, comunidades de hermanos que se quieren, se aceptan, se respetan y se ayudan, trabajando juntos en un mismo y único proyecto, «la salvación de la juventud”.

Ofrezcamos a nuestro Fundador unas inspectorías que viven la riqueza de su pluralidad en la unidad, comunión de vida frente a individualismo y uniformidad, vibrando en una misma frecuencia, haciendo llegar la onda expansiva de la explosión salesiana hasta todos los rincones de nuestra geografía.

Salgamos al encuentro de los jóvenes, los que están ya con nosotros y los que no están. Compartamos nuestro carisma, espiritualidad y misión con toda la Familia Salesiana y con tantas y tantas personas que quieren compartir con nosotros codo a codo la tarea educativa y evangelizadora de los jóvenes. Crezcamos en radicalidad evangélica y vivamos como místicos en el Espíritu, como profetas de la fraternidad que tanto necesita nuestro mundo de hoy, como servidores de los jóvenes, que son nuestros dueños pues para ellos hemos entregado a Dios nuestras vidas en nuestra consagración apostólica.

Que este acontecimiento hoy celebrado sea el inicio de un camino que nos acerque más a Dios, más a los hermanos y, sobre todo, más a los jóvenes.

Invocando la ayuda de nuestro padre Don Bosco, de Santiago el Mayor y de nuestra Madre Auxiliadora, nos profesamos vuestros hermanos en Cristo, el Señor Resucitado.

Inspectoría María Auxiliadora, Cristóbal López 

Inspectoría Santiago el Mayor, Juan Carlos Pérez-Godoy

Barcelona, 18 de juny de 2014

5. COMUNICADO DEL PADRE INSPECTOR. CRISTÓBAL LÓPEZ -INSPECTORIA DE MARIA AUXILIADORA CON SEDE EN SEVILLA- A LOS HERMANOS SALESIANOS

(COMUNICACIÓ n. 1)

Estimats germans: 

Rebeu la meva més cordial i fraterna salutació en aquests dies sovint difícil de final de curs. 

1.-NOMENAMENT DE DIRECTORS 

Amb la presenta comunicació poso en el vostre coneixement el nomenament dels 22 directors següents amb les seves corresponents comunitats: 

• Fernando Báñez, Sevilla-Triana
• Lucas Camino, Jaén
• Joan Camps, Barcelona-Rocafort
• Miguel Canino, Córdoba
• Joan Codina i Giol, Barcelona-Martí Codolar
• Faustino Gutiérrez, Sant Boi de Llobregat
• Juan José Gutiérrez, Utrera
• Gustavo Martagón, Cádiz
• Abel Medina, Pozoblanco
• Fernando Miranda, Burriana
• Diego Molina, Badajoz
• José Antonio Montull, Huesca
• Luis Mur, Monzón
• Luis Onrubia, Granada-Virgen de las Nieves
• Cándido Orduna, Cartagena
• José Carmelo Pulido, Las Palmas
• Ramón Ronda, San José del Valle
• Francisco Ruiz, Sevilla-Trinidad
• José Javier Sevilla, Valencia-Sagunto
• Rosendo Soler, Alicante
• Ramón Vera, Mataró
• Jesús Vergara, Girona 

Agraïm a tots ells la seva disponibilitat i la seva generositat, comprometem la nostra pregària per ells i els hi prestem tot el nostre suport i obediència. 

La presa de possessió es realitzarà en la data i la forma que s’acordi per a cadascun amb el Conseller Delegat de cada zona (Alejandro Guevara, Juan Bosco Sancho i Joan Lluís Playà). 

S’entén que els directors que han acabat un primer trienni i no han estat substituïts ni tampoc nomenats per a una altra comunitat queden renovats per a un segon trienni. 

Un agraïment molt especial als tres inspectors anteriors amb els seus consells que han preparat i proposat aquests nomenaments, i al Rector Major i al seu Consell que els han aprovat. 

El proper dia 24 espero poder enviar la Carta Circular n. 2 en la qual inclouré en un annex la composició de les comunitats per al curs 2014-2015, és a dir, tots els canvis previs-tos. 

2.-ESDEVENIMENTS INSPECTORIALS 

El proper dissabte, dia 21, tindrà lloc l’ordenació diaconal d’en Paco Jaldo i Michel Biram Diagne a Sevilla-Trinidad. En Paco és de la nostra inspectoria i en Michel és de la d’AFO. Ambdós han fet els estudis teològics a Madrid. Amb motiu d’aquesta ordenació aquest cap de setmana tindrà lloc a Sanlúcar la Mayor una trobada vocacional de la zona sud. 

El diumenge dia 29, a Burriana, a las 11h30, serà ordenat prevere el nostre germà José Luis Navarro. Els estudis teològics els ha fet a Martí-Codolar (Barcelona). 

Del 15 al 18 de juliol, el Consell Inspectorial es reunirà a Poblet. Si considereu que hi ha temes que han de ser abordats en aquesta reunió, no dubteu de fer-me’ls arribar. 

I a tot això hi afegim les diferents tandes d’exercicis espirituals (Teruel, Sanlúcar, Tiana), el Campobosco de Torí, i les nombroses activitats típiques de l’estiu (colònies, campaments, jornades de formació, etc) ens adonem que tenim molts motius per a pregar, encomanant al Senyor tot el que viurem i a totes les persones que hi estan implicades. 

3.-VISITES DEL PARE INSPECTOR 

Per la meva part, vull intentar visitar en els propers dies i durant l’estiu les comuni-tats que encara no m’hi he pogut fer present: Las Palmas, La Cuesta, La Orotava, La Línea, Algeciras, San José del Valle, Badajoz, Mérida, Pozoblanco, Jaén, Úbeda, Cartagena, Burriana, Girona, Sant Adrià de Besós, Mataró i Barcelona-Sant Joan Bosco). Si puc, us avisaré prèvia-ment. I si no m’és possible em presentaré sense avisar. 

Ja sabeu que per posar-vos en comunicació amb mi podeu utilitzar qualsevol de les següents adreces electròniques (responc a tots els correus, llevat els errors o les omissions): 

• [email protected]
• [email protected]
• [email protected]
• El meu mòbil és el 647 810 497 (número breu segons el contracte amb Vodafone de la zona sud el 998). 

Tot encomanant-me novament a les vostres pregàries, us saludo en Crist Jesús i Don Bosco, 

Cristóbal López, sdb

Padre Inspector

6. ENTREVISTA A CRISTOBAL LÓPEZ, PROVINCIAL DE LA NOVA INSPECTORIA MARIA AUXILIADORA

«Hem de revitalitzar el nostre carisma i el nostre entusiasme vocacional, per estar més a prop dels joves i servir-los més i millor»

Entrevista realitzada per Alberto López Escuer (Antics alumnes Pamplona)

1. Com és un dia a la seva vida?

Els dies a la vida d’un pare inspector són variadíssims . Es pot dir que no n’hi ha dos iguals Gairebé tots ells són intensos i tenen una triple dimensió:

• La trobada amb Déu en moments com l’Eucaristia , la meditació , l’oració de les hores ;
• La trobada amb els germans salesians religiosos (reunions , col·loquis personals, menjars…) i
• La trobada amb els joves, col·laboradors laics i Família Salesiana.

El perill és que això últim s’endugui la major part de les energies, en detriment dels dos primers (activisme)…, o que els moments de trobada explícit amb Déu estiguin desconnectats dels altres dos (espiritualisme, que és menys freqüent).

Aquests primers dies estan sent molt intensos en viatges, visita a comunitats i obres, coneixement de persones i situacions . L’extrem va ser el dia 29 de maig, en què, partint d’Osca i arribat a Còrdova , vaig visitar sis comunitats recorrent gairebé 900 km i conduint sol durant 14 hores. No ho faré més : és posar a prova la Providència i obligar a Sant Cristòfol a fer hores extres.

2. Pot explicar com va sentir la crida a la vida religiosa?

Va ser una autèntica crida, és a dir , que no va ser una cosa que s’em va ocórrer a mi, sinó una proposta que em va arribar des de fora . El Pare Director del col · legi de Badalona , on jo era alumne, em va fer anar al seu despatx i em va preguntar formalment si m’agradaria ser salesià. Jo, que volia ser mestre des dels sis anys, i que m’havia enamorat de la manera de ser dels mestres salesians (l’estil de Don Bosco ), no podia dir una altra cosa que sí.

Tenia 12 anys ; vaig ser una vocació  tardana, perquè els meus companys de l’aspirantat havien començat als 9 o 10 anys; jo vaig arribar ja amb dos anys de retard en el llatí…i vaig haver de recuperar a marxes forçades. El que em va fer prendre aquella decisió en aquell moment va ser el testimoni dels salesians i l’ambient que vaig poder viure en els meus quatre anys d’alumne a Badalona. Tot això em va enamorar i va fer que volgués viure de la mateixa manera que els meus mestres i en el mateix ambient.

3. Quina ha estat el seu camí fins arribar a ser inspector de la Inspectoria Maria Auxiliadora?

Vaig començar a ser salesià jurídicament als 16 anys, amb la primera professió religiosa, a Godelleta (València). Vaig passar tres anys de formació a Sentmenat (Barcelona) i dues de tirocinni pràctic a Barcelona-Rocafort. Em van destinar després a una nova fundació ( nova presència, dèiem) a Barcelona-La Verneda, on vaig estar els 11 anys que va durar aquesta comunitat. Un any encara de pràctica pedagògica, cinc d’estudiant de filosofia i teologia (i periodisme) i cinc ja com a sacerdot. Als 32 anys, el Rector Major D. Egidi Viganó, acollint la meva disponibilitat per anar a qualsevol lloc de la Congregació, em va enviar a Paraguai, on vaig passar 18 anys bellíssims, 6 d’ells com a Pare Inspector. Quan pensava quedar-me per sempre al Paraguai, D. Pascual Chávez, nou Rector Major, em va demanar anar al Marroc; va ser una altra etapa molt bonica en la meva vida salesiana, que va durar 8 anys.

Quan ja pensava  deixar els meus ossos en aquesta terra musulmana on tan bé em sentia, de nou el P. Pascual em va sol·licitar anar a Bolívia com a Pare Inspector ; allà he passat només tres anys i alguns mesos…, però m’ha suposat un trencament haver de deixar a unes persones a les que estimo molt i que també m’han estimen tant. El nou Rector Major, P. Ángel Fernández, assessorat per l’anterior, em va demanar fa tot just unes setmanes acceptar reemplaçar en el càrrec que ell havia d’assumir. No vaig poder ni vaig voler ni vaig saber negar-me…com en les anteriors ocasions. Espanya, Paraguai, Marroc, Bolívia…i novament Espanya. Aquestes quatre nacions són les meves quatre esposes o amors (com he estat en terra d’Islam, he après el que és la poligàmia i que es poden tenir quatre esposes!).

4. Creu vostè que l’Església hauria de fer algun canvi per apropar-se als joves?

Els ha de fer i els està fent. L’exemple i testimoni, les orientacions i línies pastorals del Papa Francesc així ho indiquen. També nosaltres, salesians, en aquesta mateixa línia, hem de revitalitzar el nostre carisma i el nostre entusiasme vocacional, per estar més a prop dels joves i servir-los més i millor.

5. Com veu vostè els joves d’avui?

Els joves d’on? Quin tipus de joves? Perquè hi ha de tot. Però, a risc de generalitzar, diria que els veig:

• Amb una educació deficient o almenys insuficient,
• Amb greus dificultats per a l’accés a la feina,
• Sense un sentit clar i definit de la vida,
• Immersos en un ambient que no els ajuda a descobrir la vida com a vocació de servei als altres, sinó com a simple intent de supervivència i recerca ràpida i fàcil de l’autocomplaença.

Però clar, al costat de molts joves als quals se’ls pot aplicar aquest clixé, n’hi ha molts d’altres que sí que han descobert el valor d’una entrega generosa, que viuen la seva vida compromesos, que són servidors i apòstols dels seus companys, etc.

6. Què ha suposat per a la Congregació Salesiana el Capítol general 27?

Un impuls i una renovació del compromís dels salesians de ser més de Déu, més dels germans i més dels joves, en paraules del Rector Major. Això està, per ara, en el paper: ara ens toca traduir-ho a fets, portar-ho a la realitat .

7. Com podem portar el missatge de Crist a la nostra societat?

Vivint, amb el testimoni i, cada vegada que tinguem oportunitat -i també sense-, anunciant la bona nova. No hi ha secrets ni mètodes màgics: cal viure i testimoniar, cal anunciar i convidar, cridar, interpel·lar…

8. De Don Bosco es deia que era el signe i portador de l’amor de Déu als joves. Com creu que es pot fer vida avui aquesta afirmació?

No sé si es deia això de Don Bosco, però sí que es diu en les Constitucions dels sdb que som això, signes i portadors de l’amor de Déu als joves, especialment als més pobres. La gran majoria dels sdb ho estan sent ja. El camí per ser-ho és sortir a la recerca dels joves, trobar-se amb ells, estar amb ells i compartir la seva vida, estimar i buscar el seu bé més profund, la seva felicitat (Don Bosco parlava sempre de salvació). Si fem això, és gairebé segur que el jove se sentirà estimat i, encara que no és automàtic, podrà descobrir que aquest amor ve de Déu, i que el salesià l’hi ha portat (portador) i manifestat (signe).

9. Quins reptes de futur pensa que ha d’afrontar la Família Salesiana?

Tota la família salesiana ha de créixer (hem) en identitat, aprofundint i vivint la nostra espiritualitat i el nostre carisma salesians. Això comporta, com a conseqüència, proposar i transmetre a altres l’alegria de viure com vivim, és a dir, el tema vocacional específic. Cada branca ha de créixer en autonomia i responsabilitat pròpia, especialment les associacions i grups laïcals, augmentant també el sentit de pertinença a l’Església i a la Família Salesiana. En alguns ambients (no en tots), la Família Salesiana està envellida i feminitzada; cal rejovenir i equilibrar pel que fa a nombre d’homes i dones. Finalment, «last but not least», tots hem repristinar nostre amor primer als joves, tornar-nos a enamorar d’ells, voler estar amb ells: la missió juvenil.

10. Fent un exercici d’imaginació. Què pensa que els diria Don Bosco als joves actuals?

Que val la pena viure la vida amb Jesús; que viure l’Evangeli és font d’alegria, que és fàcil fer-ho i fer-ho dóna una profunda i definitiva felicitat…i que en això consisteix ser sant. Els diria també que hi ha molts joves com ells que estan esperant una mà estesa, uns braços oberts, un cor gran per estimar…i que són ells mateixos els que han d’oferir tot això als seus companys. Valoraria molt el servei d’animació i voluntariat que tants joves estan duent a terme i els animaria a fer-ho amb perseverança, dedicació i entrega total. I , per fi, els repetiria el que ens va dir a tot : Us espero al paradís. 

 LA ACTIVIDAD PROGRAMADA

Es de destacar el Powerpoint, transformado en PDF, que Luis Álvarez preparó para esta ocasión con el fin de dar realce a este ENCUENTRO -por lo demás, repleto de actividades importantes que la ciudad de Barcelona nos ofreció-, y que pulsando el enunciado coloreado de azul, se puede obtener un mosaico de fotografías y citas, sea de la Barcelona histórica, sea de la rememoración de pasados Encuentros:

NUESTROS ENCUENTROS EN EL MARCO DE LA BARCELONA HISTÓRICA Y ACTUAL 

[ Pulsar el enunciado coloreado de azul para obtener el visionado completo] 

Día 11, sábado de 2014:

• 18:00h: Salida en Metro-L1o Bus-H12 hasta el Palau de la Música Catalana
• 19:00h: Concierto de la «Quinta Sinfonía de Beethoven» en el Palau de la Música de la Música Catalana.
• 20:30h: Cena en un reservado de un Self Service de la zona.

+ Día 12, domingo de 2014:

• 10:00h: Concelebración eucarística en la Basílica de Santa María del Mar. Homilía de la festividad del Pilar.
• Acabada la Eucaristía, visita guiada por la:

– Barcelona antigua o romana

– Barcelona medieval

– Barcelona modernista

• 14:00h: Comida en un reservado de un Self Service de la zona.

Cabe decir que en el apartado del Album de fotos y memorial del X ENCUENTRO se consigna el recorrido de la visita guiada que Luis Álvarez preparó con suma dedicación.

ALBUM DE FOTOS Y MEMORIAL DE LOS ENCUENTROS

Al pulsar cada uno de los enunciados, coloreados de azul, se abrirá un mosaico de fotografías que, ordenadas temporalmente mediante un programa específico de Google, suscitaran a quien las visualice, el recuerdo de las jornadas vividas en cada uno de los Encuentros habidos.

El visionado ofrece una ordenación de los actos celebrados en el lugar de acogida, el punto central de la jornada, la excursión o la visita al centro de interés, la comida y, todo ello, salpicado con las fotografías, personales o de grupo, que en su momento llegaron a esta redacción.

1. (2005) I ENCUENTRO. BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
2. (2006) II ENCUENTRO. BADALONA. COL·LEGI SAN DOMÈNECH SAVIO
3. (2007) III ENCUENTRO. BCN-SARRIÀ. SALESIANS CAN PRAT.
4. (2008) IV ENCUENTRO. BCN-TIBIDABO. TEMPLE SAGRAT COR.
5. (2009) V ENCUENTRO. CASA SALESIANA. MONESTIR DE POBLET. 
6. (2010) VI ENCUENTRO. BURRIANA-VALÈNCIA. COLEGIO SALESIANO.
7. (2011) VII ENCUENTROO. HUESCA-LOARRE. SAN BERNARDO.
8. (2012) VIII ENCUENTRO. BCN-HORTA. COL·LEGIS ANT JOAN BOSCO.
9. (2013) IX ENCUENTRO. MATARÓ. COL·LEGI SANT ANTONI DE PADUA.
10. (2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP. 
11. (2015) XI ENCUENTRO. BILBAO. SALESIANOS DEUSTO.
12. (2016) XII ENCUENTRO. BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR. 
13. (2017) XIII ENCUENTRO BCN. OBRA SALESIANA MARTÍ-CODOLAR.
14. (2018) XIV ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP..
15. (2019) XV ENCUENTRO. BCN-SARRIÀ. COL·LEGI SANTA DOROTEA.

HOMENAJE A NUESTROS DIFUNTOS 

(2014) X ENCUENTRO. BCN-ROCAFORT. COL·LEGI SANT JOSEP.

Pulsar el enuciado coloreado de azul para abrir el álbum fotográfico de la jornada

Per diferents motius de la vida m’ha tocat donar a conèixer i acomiadar-me de persones estimades a les qui, amb una glossa escrita, he pretés que el seu record perdurés.

La temàtica central del contingut necrològic dels meus escrits segueix una vertebració invariable, tot i que la seva forma s’expandeix en una ventall variat d’expressions i afectes segons les circumstàncies del context i de la situació de la persona benvolguda, així com també de la relació mantinguda amb cadascuna de les qui, havent finalitzat el seu pas per aquest món, comencen amb un nou naixement -sigui metafòricament o real- una nova vivència ignota i misteriosa.

Per aquí passaran familiars propers -com la meva mare i altres que la vida ens ha amarat, amics íntims, professors de diverses matèries estudiades, companys/es de treball, alumnes i antics/gues alumnes, així com també persones que, durant set anys – mentrestant vaig exercir el càrrec de secretari general de l’ETPC –Escola del Clot / Jesuïtes El Clot-, tingué l’oportunitat de comunicar internament -via everyone- els decessos de la comunitat educativa i/o dels cercles propers, nogensmenys estampats els seus recordatoris en la secció corresponent a la Revista Claver de l’ETPC durant els anys 2000-2007.

Toca, doncs, obrir la carpeta que, a través del meu ordinador personal, ha anat guardant el record de tantes i tantes persones que ja no hi són entre nosaltres, però que sí viuen en el record de la nostra memòria -no com un gran cementiri- sinó com un allau esplendorós d’un ser i estar entre nosaltres -en un record presencial- que també ens alerta de la nostra vulnerabilitat, però que a la vegada ens esperona a seguir caminant amb la força de les virtualitats que vàrem descobrir en tots/es ells/es durant la seva estada amb nosaltres.

Metodològicament, per tal de fer fàcil la lectura i trobar aquella persona estimada i recordada, plasmada en les planes d’aquest Web/Blog, dividiré les glosses amb diversos apartats com en són els següents:

• 1. ÒBITS DE FAMILIARS PROPERS 
• 2. TRASPÀS DE BONES AMISTATS I DE  GRANS COMPANYS DE TREBALL
• 3. SALESIANS I JESUÏTES DIFUNTS
• 4. DECESSOS D’ALUMNES I ANTIGUES/ANTICS ALUMNES
• 5. DEFUNCIONS DE PERSONES RELACIONADES AMB «L’ESCOLA DEL CLOT/JESUÏTES EL CLOT»
• 6. ALTRES GLOSSES NECROLÒGIQUES

Y es por todo esto que en la página web del WordPress de mi utilidad he ido escribiendo cuantas defunciones se han ido sucediendo. Y, evidentemente, sin llegar a recoger el recuerdo de todas las personas que en vida he conocido.

Sin embargo, basta pulsar el enunciado coloreado de azul para que se abra un Necrológico / Obituario donde descansan, a través de la memoria y del homenaje, aquellas las personas que han tenido conmigo una especial relación durante la vida humana que se nos ha concedido:

LA MUERTE PREMATURA ES UN NAUFRAGIO…,

…PERO A PARTIR DE LA VEJEZ, SE TRANSFORMA EN UNA GOZOSA LLEGADA A PUERTO

Por otra parte, dado que también a lo largo de los años he ido escribiendo sobre la vida y la muerte, la salud y la enfermedad y, lo esencial con todo ello como resulta ser el sentido de la vida, incorporo aquí, también coloreado de azul para que quien quiera pulse el enunciado y pueda deleitarse en su lectura:

• DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL, A LA MORT MISTERIOSA
• NECROLÒGIQUES / OBITUARIS
• EL SENTIDO DE LA VIDA.
• DES DE LA CRECIENTE EVOLUCIÓN,
• EL MISTERIO DEL ORIGEN I EL DESARROLLO DEL UNIVERSO.
• Alberto Serrano
• Ángel Maria Ciriza
• Aurelio Jiménez
• Fernando García
• Antonio Doménech
• Felipe Martínez
• Jesús Laborda
• José Gabriel Sola

• ANIVERSARIOS
• BELLAS ARTES
• BIBLIA / CRISTIANISMO / RELIGIÓN
• BIOGRAFÍAS / PERSONAJES
• CATALUÑA
• CELEBRACIONES
• CIENCIA / TECNOLOGÍA
• CINEMATOGRAFÍA / FOTOFRAFÍA
• COMUNICACIÓN / PERIODISMO
• COMUNIDAD / PERSONALISMO
• CONCIENCIA SOCIAL / JUSTICIA SOCIAL
• CRISTIANISMO / BIBLIA / RELIGIÓN
• ChatGPT-XatGPT / INTELIGENCIA ARTIFICIAL
• DISCURSOS 
• EDUCACIÓN / PEDAGOGÍA
• ELECTROMAGNETISMO Y SUS DERIVADOS
• ESDEVENIMENTS / ACONTECIMIENTOS
• FESTIVIDADES
• FILOSOFÍA
• FORUMS / REUNIONES / ENCUENTROS
• FOTOGRAFÍA / CINEMATOGRAFÍA
• HISTORIA / GEOGRAFÍA
• INTELIGENCIA ARTIFICIAL / ChtG^T-XatGPT
• JUSTICIA SOCIAL / CONCIENCIA SOCIAL
• LENGUA / LITERATURA
• MEDIDINA / ENFERMEDAD
• MUERTE / VIDA / NECROLOGICAS
• MÚSICA
• NAVIDAD-ADVIENTO
• NECROLÓGICAS / MIDA / MUERTE
• PANDEMIA CORONA VIRUS COVID-19
• PASCUA-QUARESMA
• PEDAGOGÍA / EDUCACIÓN
• PERIODISMO / COMUNICACIÓN
• PERSONALISMO / COMUNIDAD
• PERSONAJES / BIOGRAFÍAS
• POLÍTICA / PROCÉS CATALÀ
• RELIGIÓN / BIBLIA / CRISTIANISMO
• REUNIONES / FORUMS / ENCUENTROS
• TECNOLOGÍA / CIENCIA
• TEMAS DIVERSOS / CALAIX DE SASTRE
• TEMAS SECUENCIADOS. ¿Què te parece…? / Que te’n sembla…? CIENCIA-RELIGIÓN-HISTORIA-FILOSOFIA-BELLAS ARTES
• VIDA / MUERTE / NECROLÓGICAS
• XatGPT-ChatGPT / INTELIGENCIA ARTIFICIAL

En este X ENCUENTRO, aparte de toda la información consignada en su propia estructura del tema, como apéndice, resaltaría cuatro categorías cuyos temas responden a los enunciados coloreados de azul:

1. La que aparece en la categoría CATALUNYA y trata un tema cuyo e uncido se especifica a continuación:

• DEL «INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA». COM MIGUEL DE CERVANTES RELATA LA GRATIFICANT I ENSEMS DESGRACIADA ESTADA DE D. QUIXOT A LA BARCELONA DEL SEGLE XVII.

2. Algunos de los que  que se encuentran en la categoría EDUCACIÓ / PEDAGOGIA y que recoge aspectos de nuestros estudios, vocación y ejercicio laboral:

• ADÉU A LES AULES EN LA CLOENDA D’UN FINAL D’ETAPA D’UN GRUP D’ADOLESCENTS.
• L’ENTREVISTA DE COMIAT DE L’ETPC -ESCOLA DEL CLOT / JESUÏTES EL CLOT A EN MIQUEL ÀNGEL BOSCH I FRIDRIN AMB UNES RESPOSTES PONDERADES A PREGUNTES PREPARADES PER L’ANNA RODRÍGUEZ TITOS I LA BEGONYA BERENGUER.
• EL MUNDO DE LA EDUCACIÓN. LA «PEDAGOGÍA IGNACIANA», EL «SISTEMA PREVENTIVO» DE D.BOSCO Y EL «PROCESO DE CONVERTIRSE EN PERSONA» DE KARL ROGERS.
• EL MÓN DE L’EDUCACIÓ: AIGUABARREJAT DE LLIBRES, DRACS I ROSES. SANT JORDI 2015.
• DE LES BECEROLES -PASSANT PELS ESTUDIS PRIMARIS, SECUNDARIS I ESCOLÀSTICS-, A LA PRÒPIA VIDA POSTERIOR

3. Interesante puede resultar en este apartado la categoría sobre HISTORIA / GEOGRAFÍA, cuyos temas se explicitan a continuación:

• «¿QUÉ TE PARECE…?» / «QUÈ TE’N SEMBLA…?» INTRODUCCIÓN PARA UN AGGIORNAMENTO O PUESTA AL DÍA.
• HISTORIA: DESDE EL PRESENTE, MIRANDO EL PASADO PARA CONSTRUIR EL FUTURO…?
• LA HISTORIA, ENTENDIDA COMO UNA RETROSPECCIÓN DEL PASADO -DURANTE EL PRESENTE-, PARA LA PROYECCIÓN DEL FUTURO.
• CATALUNYA, INDEPENDENT DES DE FA 1030 ANYS…?
• ESPANYA I CATALUNYA: UNA RELACIÓ DIFÍCIL.
• ESPANYA CONTRA CATALUNYA. UN WEB DE DENÚNCIA I INVENTARI CONTRA LA PERSECUSSIÓ DE CATALUNYA PER PART DE L’ESTAT ESPANYOL: www.estatdedret.cat
• LA IDENTITAT CATALANA.
• LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA AMB LES MANIFESTACIONS DE L’11 DE SETEMBRE: «TORNEM-HO A FER» – «L’ASSAIG D’UNA REVOLTA» / EL QUE VOLEM O REIVINDIQUEM I EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA DES DE L’EXPERIÈNCIA DE LES DERROTES COLONIALS ESPANYOLES.
• EN EL 150 ANIVERSARI DE LA NAIXENÇA DE POMPEU FABRA I EL CENTENARI DE LLUR «GRAMÀTICA CATALANA». HISTORIA DE LA LLENGUA CATALANA. ELS DRETS LINGÜÍSTICS.
• ESPANYA: L’ESTAT ESPANYOL I EL POBLE DE LA CASTELLA  / CATALUNYA: LA NACIÓ CATALANA I EL POBLE CATALÀ.
• VIDES CATALANES QUE HAN FET HISTÒRIA.

¿QUÉ TE PARECE…? / QUÈ TE’N SEMBLA…?

• «¿QUÉ TE PARECE...?» / «QUÈ TE’N SEMBLA…?» (1) BIENVENIDA CON UNA INTRODUCCIÓN. (2) EL HOMBRE DE VITRUVIO / LA CIENCIA Y EL MÉTODO CIENTÍFICO. (3) TRES ARTÍCULOS EN FORMA DE ENSAYO. (4) «AGGIORNAMENTO» O PUESTA AL DÍA. (5) LA TEMÁTICA CENTRAL DEL PROYECTO. (6) OTROS TEMAS COMPLEMENTARIOS.
• (1) LA HISTORIA, entendida como una retrospección del pasado -durante el presente-, para la proyección del futuro.
• (2) LA CIENCIA, entendida como la evolución creativa e imparable, gracias a la inteligencia desde el Paleolítico a nuestros días.
• (3) LA RELIGIÓN, entendida como el deseo de encontrar el sentido de la vida, puesto el corazón en la Trascendencia.
• (4) LA FILOSOFÍA, entendida como el interrogante i la admiración que suscitan la contemplación de la realidad.
• (5) LAS BELLAS ARTES,  entendidas como el itinerario moderno del antiguo «Trivium» y del «Quadrivium».
• (6) LA CIENCIA I LA TECNOLOGIA, como un recorrido fascinante por entre los entresijos ocultos de las posibilidades de la naturaleza.

(PULSAR EL COLOREADO EN ROJO Y EN AZUL PARA OBTENER LA INFORMACIÓN)

El diseño del WEB –CIENCIA, RAZÓN Y FE toda vez abierto y en el apartado HISTORIA-, se despliega de acuerdo con la temática que su contenido proporciona para una mayor utilización:

1. Prehistoria: El hombre prehistórico / La revolución neolítica.  
2. Edad Antigua: Mesopotamia / India / China / Egipto / Persia / Fenicia / Grecia / Roma.
3. Edad Media: Sociedad / Política / Campo-Castillo-Ciudad / Románico / Gótico / Música.
4. Edad Moderna: Sociedad / Política / Revolución científica / Grandes figuras. Renacimiento(Humanismo, Bellas artes, Música) / Barroco (Arquitectura, Pintura, Música.
5. Siglo XIX: Sociedad / Política / Grandes figuras / Pintura, Arquitectura, Música.
6. Siglo XX-XXI (1): Sociedad i Política / Grandes catástrofes / Ciencia-Tecnología/ Música.
7. Siglo XX (2): Bellas artes / Arquitectura / Música / Cine / Deporte.
8. Siglo XX (3): Epílogo. El humor.

4. Igualmente, la categoría MÚSICA puede ofrecer un abanico completo del arte musical en todo su esplendor, bajo la temática que se expone a continuación:

TEMES MUSICALS GENERALS

• (I) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR Y MAGNIFICENCIA ENCICLOPÉDICAS. DEL SONIDO EN GENERAL Y DE LA MÚSICA EN PARTICULAR. LA COMPOSICIÓN MUSICAL.
• (II) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR ENCICLOPÉDICO. DE LA MÚSICA EN GENERAL.
• (III) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR ENCICLOPÉDICO. LA HISTÓRIA DE LA MÚSICA.
• (IV) LA MÚSICA EN TODO SU ESPLENDOR ENCICLOPÉDICO. LOS COMPOSITORES Y SUS OBRAS EN LASDISTENTAS ÉPOCAS.
• (V) LA MÚSICA EN TOT EL SEU ESPLENDOR ENCICLOPÈDIC. LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA.
• DEL «TE DEUM LAUDAMUS» DE CHARPENTIER AL «FESTIVAL D’EUROVISIÓ CANCELLED» EN TEMPS DE PANDÈMIA. 
• EN EL 250è ANIVERSARI DE LA MORT DE JOAN SEBASTIÀ BACH.
• EN EL 50è ANIVERSARI DEL PARLAMENT DE PAU CASALS A L’ONU SOBRE CATALUNYA.
• EN EL 250è ANIVERSARI DEL NAIXAMENT DE LUDWIG VAN BEETHOVEN I ALTRES COMMEMORACIONS DE L’ANY 2020.
• NÚRIA FELIU, UNA CATALANA DEL BARRI BARCELONÍ DE SANTS. 

BIOGRAFIES DE COMPOSITORS MUSICALS RELLEVANTS

• BIOGRAFIA DE JOHANN SEBASTIAN BACH / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR. 
• BIOGRAFIA DE GEORG FRIEDRICH HÄNDEL / INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR.
• BIOGRAFIA DE WOLFGANG AMADEUS MOZART / INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR. 
• BIOGRAFIA DE JOHANNES BRAHAMS / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR.
• BIOGRAFIA DE LUDWIG VAN BEETHOVEN / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR. 
• BIOGRAFIA DE FRÉDÉRIC CHOPIN / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR.
• BIOGRAFIA D’ANTONI VIVALDI / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR.
• BIOGRAFIA DE FRANZ JOSEPH HAYND / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR. 
• BIOGRAFIA DE PIOTR ILICH CHAIKOVSKI / CLASSIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES PRINCIPALS OBRES DEL COMPOSITOR.

INTÈRPRETS FAMOSOS  D’OBRES MUSICALS

• JAQUES LOUSIER I «TRIO PLAY BACH», AMB MÚSICA DE JAZZ, INTERPRETA UN CONJUNT D’OBRES DE BACH – HAENDEL – MOZART – BEETHOVEN – SCHUMANN – VIVALDI – DEBUSSY – CHOPIN – RAVEL -SATIE. 
• JONATHAN SCOTT A L’ORGUE I SCOTT BROTHERS DUO A L’ORGUE & PIANO INTERPRETEN «CHRISTMAS ESPECTACULARS» I «OBRES» DE SAINT-SAËNS / BACH / VIVALDI / TCHAIKOVSKY / WAGNER / LISZT / BEETHOVEN / WIDOR / SCHUBERT / CHOPIN / GOUNOD / BORODIN / MONTI / GERSHWIN.
• CAMERON CARPETER A L’ORGUE I PIANO INTERPRETA «CHRISTMAS NADALENCS» I «OBRES» DE BACH / RACHMANINOFF / BOËLLMANN / SCHUBERT / CHOPIN / PAGANINI / BERNSTEIN. 

Y por supuesto, dos temas eminentemente salesianos que responden al contenido escondido en los enunciados siguientes:

• «DON BOSCO EN BARCELONA». Itinerario de la visita en 1886. 
• «DON BOSCO Y EL TIBIDABO». Conferencia del P. Ramon Alberdi, sdb en la Balmesiana.