30 abril, 2024
Sin categoría

VIDES CATALANES QUE HAN FET HISTÒRIA

administradorpor administrador

VIDES CATALANES QUE HAN FET HISTÒRIA

La historia la integren les persones i els fets. Al llarg de dos mil anys, Catalunya ha donat moltes personalizas rellevants i influents que amb les seves vivèncias ha configurar el nostre país.

Són figures claus que en moments diversos han deixat, evidentment, la seva pejada.

 

Aproximar-se a la vida d’una persona permet reviure els problemes reals que afecten els homes i les dones i obliga a posar en contacte la historia amb:

  • La política
  • Les mentalitats
  • La vida sociocultural
  • Els condicionants de tota mena…

Les cent vint biografies que es recullen en aquest espai del meu web -de fet arrencades de les “Vides catalanes que han fet historia” de Borja de Riquer (2020)-, són un mirall a través del qual podem endinsar-nos en el nostre passat. Conjuntament amb figures conegudes i ben representatives, destacades d’una época o d’un grup social determinat, en trobem també de desconegudes i amb diversitat d’itineraris, uns ortodoxos i d’altres heterodoxos, així com trajectòries transgressores, complexes i, fins i tot, prou polèmiques…

…Un reflex de la varietat i pluralitat de la nostra terra: personatges amb contradiccions i passions, amb grans potencialitats intel·lectuals, artístiques, literàries, intuïtives, humanes que han construït la nostra societat catalana des dels temps més antics fins als més contemporanis.

La meva tasca, en aquest ocasió, ha estat orientada a recollir el treball que altres han fet i, en tot cas, cercar les biografies de les personalitats escollides a través de la Wikipedia / Viquipèdia -aquetes enciclopèdies digitals- que fins i tot ens aporten amb prou suficiència el retrat humà biogràfic i el desplegament de l’activitat exercida des dels diversos angles del ser, del saber i del fer.

No obstant això, maldo perquè no es menystingui de cap manera la lectura del llibre indicat ‘ut supra‘ perquè  de veritat que no té desaprofitament ja que cada personatge és tractat per un autor especialista diferent que recull aspectes inèdits de gran valor que no siempre son transferits a una biografia estàndart de tipus enciclopèdic.

Dit tot això, em cal deixar ben clar que toda selecció -com ha estat recollida en aquest treball- sol ser sempre aleatòria. Efectivament. Sense cap dubte trobarem a faltar molts noms igualment coneguts perquè, en definitiva, el nombre d’actors potencials meritoris d’una biografia perdurable és incomtable.

Així doncs, ens diposem a fer un viatge en el temps amb la voluntat de despertar l’interès d’un personage que ens situa en un moment històric amb tes seves virtuds, defectes, contradiccions i passions.

I atès que la vida és moviment i el pas del temps inexorable -en correspondència a allò del ‘tempus fugit‘ tan repetit i viscut-, aquest recull de personatges catalans és només el principi de molts altres que s’hi han d’intercalar des de la visió d’un mirall retrovisor i encara més en referència a tots aquells que s’hi hauran d’afegir a mesura que la velocitat del temps ens porti cap endavant.

1. EDAD ANTIGA

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s’estenia  des de Montpeller a Alacant.

Aquesta darrera ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar.

Segons el grec Ruf Fest Aviè els ibers eren diferents dels pobles limítrofs. En aquella mateixa època:

La llengua llatina es va estendre després d’un període de bilingüisme iber/llatí com testimonien, per exemple, les monedes amb inscripcions bilingües.

El llatí vulgar acabaria sent el fonament de la llengua catalana amb una conversió gradual que també queda reflectida amb la presència de paraules catalanes en documents escrits en llatí a partir del segle IX aproximadament.

CONTINGUT

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

CATEGORIA

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

L’EDAT ANTIGA ALS PAÏSOS CATALANS

2.EDAD MITJANA

L’edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

I també és el període en què neix el català com a llengua diferenciada del llatí i de les altres llengües romàniques, alhora que gaudeix de la seva màxima esplendor com a llengua literària i oficial, tant als comtats catalans com a la Corona d’Aragó. En aquest període es va produir la següent cronologia d’esdeveniments històrics.

3. L’’ÈPOCA MODERNA

L’Edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social. El feudalisme va virar cap a la construcció de l’estat modern, quelcom que va suposar una reorganització territorial, fiscal i militar i un desenvolupament econòmic, agrari i industrial incipient.

Amb el matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran el Catòlic de la Corona d’Aragó, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, el 1479 els destins dels dos regnes s’uneixen. L’auge de l’imperi hispànic (amb el domini de mig Europa i el descobriment d’Amèrica) i la crisi interna catalana van portar a la castellanització d’una part dels nobles. Els primers segles d’aquesta edat (XVI i XVIII) van estar marcats per una crisi demogràfica i econòmica de grans dimensions.

La Corona d’Aragó va mantenir totes les seves institucions, fins als Decrets de Nova Planta, el 1714. Tanmateix, una part del territori va ser amputat: l’any 1659, pel tractat dels Pirineus, les comarques del Rosselló, el Capcir, el Conflent i el Vallespir i una part de la Cerdanya van ser lliurades al regne de França. Va ser amb Felip IV que la tensió entre l’absolutisme dels Habsburg i la tradició pactista va acabar esclatant al Principat de Catalunya en l’anomenada Guerra dels Segadors (1640–1652), i enmig de la Guerra dels Trenta Anys), a causa de les reformes inconstitucionals que volia impulsar el valido comte-duc d’Olivares en matèria política i fiscal. Catalunya va arribar a destronar-lo i coronar com a rei Lluís XIII de França, però els exèrcits de l’Habsburg acabaren imposant-se. Com a conseqüència, Els Comtats (l’actual Catalunya Nord) foren separats de la resta d’aquest país i cedit a la monarquia francesa.

La derrota a la guerra de Successió (1700-1714), va suposar l’arribada d’un rei francès Felip V i una legislació uniformadora que posà fi al dret públic i a les institucions de govern, amb la Generalitat al capdavant.

El nou règim borbònic s’orientava directament a la integració d’un Estat uniformista. El nou sistema fiscal imposat es recolzava principalment en el cadastre, basat en la tributació directa. El nou règim marginava el català i gravava l’economia local. Les vegueries es van substituir per corregiments, sota comandament militar, després de la desfeta de 1714, tal com tota Catalunya quedava sota el comandament d’un capità general.

El nou règim va afavorir els qui l’havien donat suport, els anomenats botiflers (en contraposició, els fidels a la causa austriacista que eren anomenats vigatans).

Un d’aquests il·lustres botiflers va ser en Pere Anton Veciana al qual s’atribueix la formació de les Esquadres de Catalunya el 1719, que es convertiria així en la primera policia catalana. Aquest cos, reorganitzat a partir de 1721 serviria per perseguir la munió de guerrilles anti-borbòniques que restaven pel país.

En tot cas, la condició d’espanyol era desconeguda als ordenaments jurídics dels regnes de Castella i d’Aragó fins als temps de la dinastia borbònica. De manera que la creació de l’Estat espanyol correspon pròpiament al regnat de Felip V.

Al segle XVIII tindrà lloc, mercès a l’empenta de la societat catalana, la renaixença econòmica del país que prepararà la Revolució Industrial de Catalunya al segle següent i el naixement del catalanisme polític (1898).

4. LES VIDES CATALANES ALS TEMPS CONTEMPORANIS

L’Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política:

CONTINGUT

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

CATEGORIA

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA

5. GALERIA DE CATALANS I CATALANES IL·LUSTRES

Complemento el tema -tot i que deixant l’estructuració que ens ha facilitat el llibre de Borja de Riquer i col·laboradors sobre «Vides catalanes que han fet història» i amb la repetició d’alguns noms,- m’endinso en la llarga galeria de catalans i catalanes il·lustres.

Es tracta d’una galeria / museu de retrats que abasta personalitats catalanes creada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1871, gràcies a l’impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet. Els retrats que la componen formen part de les col·leccions del Museu d’Història de Barcelona, MUHBA, i des del 1972 s’exposen a la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, al Palau Requesens. 

Anteriorment, tots aquest retrats havien estat ubicats al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat i, posteriorment, a l’antic arsenal (actual Parlament) de la Ciutadella.

La incorporació d’un retrat a la galeria es decideix per acord de l’Ajuntament. Posteriorment, es fa la presentació del retrat i una evocació acadèmica del personatge, que comporta normalment l’estudi de la seva biografia i mèrits. La darrera incorporació d’un retrat a la galeria, el 47è de la sèrie, es va produir l’any 1971.

En aquesta llista de retrats s’exposa la biografia, fets i llegat del personatge escollit, així com l’autor que l’ha treballat o treballada. 

CONTINGUT

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

 

CATEGORIA

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

ELS CATALANS I LES CATALANES

Tanmateix, davant de les possibilitats que avui dia ens ofereix l’enciplopèdia digital, m’és plaent de recollir tota una categoria de catalanes i catalans que, amb un intent de confegir una classificació podem citar-los adientment, sigui com Catalans amb història o com  Historiadors catalans, però rescatant un contingut de quinze subcategories que s’amplifiquen en llurs subcategories i que m’és ben plaent detallar-les a continuació:

Així doncs, recordem que el poble català és un poble: 

…que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents. Històricament, es consideren com a catalans els individus de parla catalana que, generalment, són originaris d’algun dels territoris anomenats modernament Països Catalans.

A partir del segle XV es va generalitzar l’ús del gentilici de valencià, tant per la llengua com pels habitants del País Valencià, i molt més tard el gentilici de mallorquí per als oriünds de Mallorca, així perdent-se la unitat del gentilici català i la consciència de col·lectivitat, sobretot a partir de la Guerra de Successió.

Al començament del segle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperació de la generalització del gentilici català comú, malgrat la regionalització del gentilici al Principat i de les reticències sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del País Valencià.

Acadèmicament es va superar la polèmica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (català), mentre que en l’àmbit polític determinats sectors intenten (especialment des de la transició democràtica) de promoure la disgregació. 

Tot això no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, català és la persona natural dels Països Catalans.

Jurídicament els catalans tenen la ciutadania o nacionalitat espanyola o francesa i, per tant també la ciutadania europea. Tanmateix, la condició política de catalans únicament és reconeguda oficialment en dos territoris:

Article 7:

  1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis, així com els que emigren i els seus descendents.

CONTINGUT

En prémer cadascun del títols o enunciats acolorits amb blau s’obrira el contingut precís per tal d’assedegar la curiositat intel·lectual sobfre el tema escollit…

 

administrador

Ver todas las entradas de administrador →

Puede que también te guste

(XV) ENCUENTRO «AMIGOS DE D.BOSCO» EN BCN-SARRIÀ COL·LEGI SALESIANES SANTA DOROTEA (2019) / XV TROBADA COMPANYS DE CURS (1958-1959)

SANT JORDI 2021. MOLTS LIBRES PER ALIMENTAR I FORNIR EL CAP DE LITERATURA I  FRAGÀNCIA DE ROSES PER PERFUMAR I ENAMORAR ELS CORS…

LA NIT DE SANT JOAN I LA FESTA DELS PAÏSOS CATALANS

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *