EN EL 81è ANIVERSARI DE LA MEVA NAIXENÇA

EN EL 81è ANIVERSARI DE LA MEVA NAIXENÇA…

En arribar al full i a la casella del calendari que marca el meu naixement a aquest món –28 de gener de 1943-, me n’adono que ja en són 81 els anys que m’empenten cap endavant tot rodolant per entre aquest escenari preciós de la existència de tots els éssers al nostre abast que aplega, tant uns decorats espectaculars que, el ritme dels mecanismes de la tramoia transformen en estacions de la natura meravellosa, així com l’allau de persones amb qui m’he trobat i em trobo cada dia dansant per l’estrada del teatre y que m’aporten tota classe de percepcions on s’hi aiguabarreja la misèria de la humanitat i la resplendor pròpia de les persones que anem fent via…

Evidentment, que si hagués d’estructurar el temps amb què es desenvolupa aquesta obra teatral, en el supòsit que el teló de la funció encara segueixi obert de bat a bat, dissenyaria a manera clàssica tres actes de la gran obra de la vida com en són:

1. Els records del passat…

2. Les actituds del present…

3. Les expectatives del futur..

VIURE ÉS RECORDAR

Pel que fa al primer acte -aquesta mirada al passat-, i per allò de trobar algun autor de renom que m’ajudi a escriure l’obra, n’és Azorín -José Martínez Ruiz-, qui em fa memòria retrospectiva perquè «viure es recordar» i «prendre consciència de la fugacitat de la vida»…

En aquest punt de l’obra he de donar gràcies per tot allò tan intensament viscut -hagi estat bo o hagi estat precari- que, al cap i a la fi, s’ha convertit en experiència ben preada. I és que si els records de la vida es converteixen en un aprenentatge -és a dir, rauen dins de la complexidad que suposa el procés d’aprendre-, s’haurà encertat per saludar positivamente el present perquè hi ha una gran diferència entre la dinàmica activa d’aprendre i la immobilitat del només saber…

En donar a conèixer el tema dels recordatoris del passat s’ha de trobar també una escriptora-dona perquè aquí mateix es pugui certificar que hom segueix els paràmetres inclusius de respecte i atenció a ambdós sexes. I en buscar-los trobem una escriptora espanyola que aborda el passat i segueix una estructura similar a la d’Azorín. En seria, doncs, l’autora María Zambrano que fou  coneguda per la seva prosa reflexiva i profunda. Encara que és més coneguda per la seva obra filosòfica, també va escriure assaigs literaris i meditacions sobre la història, la memòria i la identitat.

María Zambrano va ser contemporània de la Generació del 27 i va viure en un moment clau de la història espanyola, incloent la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. La seva obra és rica en exploracions filosòfiques i reflexions sobre la naturalesa humana, el temps i la memòria. La seva prosa reflexiva aborda temes històrics i té una estructura molt semblant als escrits d’Azorín.

VIURE ÉS LLUITAR

En referència al segon acte de l’obra -sobre les actituds del present-, i amb la dèria de buscar un altre autor que hagi reflexionat sobre la existència humana, se’m fa present Miguel de Unamuno qui per a ell «la vida és una lluita incessant per trobar la raó de viure»…

En aquest aspecte no hi cap problema perquè tinc els braços oberts a la vida, accepto tal i com els esdeveniments i les seves circunstàncies m’embolcallen tot fent un exercici d’adaptació i afegint-t’hi aquell punt saborós de resiliència que –hic et nunc– fa que la confiança no defalleixi mai. D’aquesta manera, el nus de l’obra esclata en un pensament i una acció que es poden viure en una tonalitat positiva.

VIURE ÉS CREAR

Quant al tercer acte -en atalaiar el futur-, i a la recerca d’un autor, m’apareix en el camí endegat José Ortega y Gasset insistint que «viure és crear».

Una aventura individual l’objectiu de la qual és fer que cada dia sigui una jornada nova i plena amb la vista posada a millorar sempre tot allò que tinc entremans o que el decurs de la vida va assenyalant-me, entre clarors i ombres. Però sempre amb la visió desperta o l’ull viu perquè, fins i tot, per veure els estels del cel, cal que el dia tombi cap a la nit de la foscor.

Tot i que no podem oblidar-nos del sexe femení en aquest exercíci intel.·lectual a l’hora de cumplimentar la inclusivitat en el decurs de la vida, podríem dir que, en el context de la creativitat, el futur i una perspectiva filosòfica similar a la de José Ortega y Gasset, ens cal explorar l’obra de Marina Garcés, una filòsofa espanyola contemporània coneguda per les seves reflexions sobre la democràcia, la tecnologia i la cultura contemporània.

Marina Garcés ha escrit sobre la necessitat de repensar la democràcia i les formes de vida en un món cada vegada més digital i globalitzat i tot, des d’una perspectiva crítica i creativa en què aborda qüestions relacionades amb la transformació social i la capacitat de la filosofia per afrontar els reptes del futur tot aproximant-se al pensament existencial i la relació entre l’ésser humà i la nostra època.

I si en aquesta obra de tres actes vull recórrer a autors també catalans, espigolats, d’aquí i d’allí, se m’ha donat d’esbrinar el pensament d’en:

• Josep Pla, qui subratlla que -pensant en el passat-, «LA VIDA ÉS UN APRENENTATGE»…

De fet, cal estar amatents i copsar la diferència que hi ha entre adquirir coneixements i aprendre veritablement de l’experiència. 

Però perquè no sigui dit que en la intervenció d’aquesta obra teatral de la meva construcció no n’apareixen dones -trencant la inclusivitat que avui dia resta sobre el tauler-, puc referir-me a una autora catalana que s’ha destacat per la seva obra literària centrada en la vida del passat i que pot relacionar-se amb Josep Pla.

Es tracta de Mercè Rodoreda que va viure molts esdeveniments històrics del passat molt significatius a Catalunya, com la Guerra Civil Espanyola i l’exili que va seguir. La seva obra més coneguda, «La plaça del Diamant» és una novel·la que retrata la vida quotidiana a Barcelona durant i després de la Guerra Civil, una obra que es pot relacionar amb els escrits de Josep Pla, ja que també es va dedicar a retratar la realitat social i política de Catalunya en diversos moments històrics del nostre passat. Ambdues personalitats literàries han deixat una empremta important en la literatura catalana i en la comprensió de la història passada de la societat de Catalunya.

• Josep Carner, qui considera que -pel que fa al present-, «LA VIDA ÉS UN MISTERI»…

La contemplació de la vida ens acosta a la comprensió dels seus secrets, a la bellesa dels details més simples que són tresors, que sense adonar-nos-en, els tenim arreu i cada dia.

La vida és com una obra d’art en constant evolució, una pinzellada que contribueix a la creació de l’obra completa. Un acte creatiu, una oportunidad per a reinventar-nos i explorar noves dimensiones de l’existència.

Per tal d’aportar el que es degut i just a la inclusivitat i a la recerca d’una autora que parla de temes futuristes i creatius dins de la literatura catalana en destaquem Maria Barbal que aborda qüestions existencials, socials i culturals des d’una perspectiva de modernitat futurista. Pel que fa a la relació amb Eugeni d’Ors, cal assenyalar que aquest va ser una figura literària i intel·lectual del segle XX, que va participar activament en diversos moviments culturals relacionaos amb una àmplia gamma de temes, des de la filosofia fins a la literatura i l’art.

En aquest sentit, tant Eugeni d’Ors, com Maria Barbal, comparteixen un interès per la reflexió sobre la societat i la cultura des d’una visió fresca i innovadora sobre el futur creatiu. L’obra d’aquesta autora presenta elements que exploren com la societat es mou cap al futur i com la creativitat pot ser una força impulsora en aquest procés de modernitat.

Havent centrat la vida en el passat, el present i el –futur-, només em resta de fer dues consideracions:

• La primera consideració, reflexionar i aplicar-me a mi mateix totes les bones i sinceres intencions, agraïments expressats, desitjos a flor de pell i orientacions sàvies que durant molts anys he anat escrivint en felicitar i celebrar aniversaris i que en la meva plana web han quedat consignades amb el títol:

FELICITACIONS D’ANIVERSARI ANYALS, ESPECIALMENT DEDICADES ALS MEUS/ES ANTICS/GUES ALUMNES I ALTRES…

[ Premeu aquest enunciat per accedir als textos de les felicitacions ]

Tot prement l’enunciat de les celebracions i felicitacions d’aniversari anyals, ut supra, especialment dedicades al meus/ves antics/gues alumnes apareixerà una munió de textos en referencia a les celebracions indicades, així com també als textos de la meva naixença segons el títol que s’exposo tot seguit:

EN ELS ANIVERSARIS DE LA MEVA NAIXENÇA 

[ Cliqueu l’enunciat colorejat de blau per obtenir els textos dels anys corresponents ]

• La segona consideració, capgirar la vida i passar-me sense por i amb tota tranquil·litat cap al retrobament del pensament de la mort -ja tinc una edat important i venerable-, però amb el goig que suposa haver arribat fins aquí, perquè…

«LA MORT ABANS DE LA VELLESA ÉS UN NAUFRAGI, PERÒ A PARTIR DELS MEUS ANYS, QUE JA EN SÓN PROU CONSIDERABLES AMB 81, ÉS COM ANAR ARRIBANT A PORT»

• DEL GOIG DE LA VIDA TERRENAL, A LA MORT MISTERIOSA
• NECROLÒGIQUES / OBITUARIS
• EL SENTIDO DE LA VIDA.
• DES DE LA CRECIENTE EVOLUCIÓN,
• EL MISTERIO DEL ORIGEN I EL DESARROLLO DEL UNIVERSO.

[ En clicar cadascun dels enunciats colorejats de blau s’obrirà el contingut precís ]