30 abril, 2024

NADAL 2019: «TSUNAMI INFORMÀTIC NADALENC» / ANY NOU 2020: «UN ANY DE TRASPÀS»

EN EL NADAL DE 2019

25 DE DESEMBRE DE 2019 / 01 DE GENER DE 2020

[1] EN EL NADAL DE 2019 

«TSUNAMI INFORMÀTIC NADALENC…»

Segurament podrà causar una sorpresa -fins i tot un escàndol-, aquesta felicitació nadalenca en què les tres «WWW» –que són les inicials que identifiquen l’expressió anglesa World Wide Web, un sistema de documents d’hipertext que es troben enllaçats entre sí i que, mitjançant els quals, pot accedir-se a Internet-, envoltades d’estrelles, formen simbòlicament un «Pessebre digital» que -segons el meu entendre-, amb una pirueta imaginativa, però ben actual i viva, tres persones –Maria, Jesús i Josep– en resulten ser les figures principals de la celebració d’aquest tsunami nadalenc, com tot seguit es podrà comprovar…

Com a complement de la felicitació nadalenca d’enguany, tingueu en compte que en prémer les fotos o els enunciats que s’insereixen tot seguit, s’obriran tres temes de prou interès, com una mena de tsunami d’informació en referència a:

(1) LES FESTES DE NADAL:

«Entre la tardor i l’hivern, a l’espera del Nadal…!»

(2) EL NAIXEMENT DE JESÚS DE NATZARET:

«A redós de la mítica cova de Betlem…!» 

(3) LA BÍBLIA:

«En acostar-se el Nadal, posem a la nostra llar una Bíblia en el Pessebre…!»

 

(1) ENTRE LA TARDOR I L’HIVERN, A L’ESPERA DEL NADAL 

(2) A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

 

(3) EN APROPAR-SE EL NADAL POSEM A LA LLAR…

… UN PESSEBRE I UNA BÍBLIA

De fet, la xarxa d’Internet ens possibilita també el poder viure i gaudir, durant aquestes festes i més enllà del dia de Nadal, els autèntics «valors humans» que la nostra principal celebració del solstici d’hivern ens recorda cada any, en referència no només al «Sol eixent» del paganisme, sinó també i sobretot per al món cristià- la memòria antiga i sempre viva del «Naixement d’un revolucionari Infant» …

 

NADAL 2019:

UN TSUNAMI NADALENC DINS DE LA TERANYINA D’INTERNET

 

En aquest Nadal 2019 i Any Nou de 2020, us arriba la tradicional felicitació nadalenca en aquest espai informàtic WEB-BLOG. I de ben cert que, en aquesta ocasió, la metàfora escollida per aquest record anyal, tracta com d’un rierol que ha anat creixent en fondre’s les neus que, muntanya avall i que tot saltant diferencials de terreny, vessen un impetuós sallent que aboca tota l’aigua immensa en gorgs profunds que l’amaguen sota les entranyes de la terra per retornar més tard a veure la llum i formar un riu cabalós que se l’empassa el mar d’on ha sortit i que, en depassar les seves lleres podria convertir-se -malauradament- en un tsunami embravit si un terratrèmol li’n trenqués el seu equilibri inestable.

 
I per això mateix, aquesta descripció d’un dels cicles regulars i espectaculars de la natura, ve a tomb per intitular la nadala d’enguany com una felicitació semblant a un tsunami, però nadalenc. I així, de la mateixa manera que tota la força de l’aigua prové de minúscules gotes condensades, també amb el pas del temps, havent pogut reunir un devessall de conceptes -com en són els variats temes que nien en l’aplicació informàtica d’un web-blog de domini propi-, que ara ofreno en aquestes festes com un gotim d’aigua, de gotes curulles de significació, inquietes i veloces, cap al mar de les nostres vides, mentre us arriben com un autèntic tsunami, carregat de pensaments i sentiments.

 

Tanmateix, per mantenir el respecte degut, el bon record i l’amistat sincera que tots plegats ens devem, val a dir que no cal sustentar mai un pensament únic, sinó que -de la mateixa manera que succeeix en la resolució dels nombres fraccionaris- n’hi ha prou que la comprensió del pensament lliure en sigui el denominador comú, però deixant totes les discrepàncies segons la visió obtinguda del color del cristall amb què es contempla la realitat diversa i canviant, per al numerador de la fracció.

I, fins i tot caldria, tota vegada resolta la senzilla operació, empetitir encara més les possibles diferències amb l’exercici savi i humil d’una arrel quadrada o bé enaltir tots els acords trobats amb una pirueta de potenciació ben calculada.

 

M’és plaent de significar-vos tota una rastellera de temes que, exposats a les planes WEB-BLOG d’aquest domini informàtic i que respon segons l’enllaç següent:

[ https://www.miquelangelbosch.com ]

Aquesta plana susdita vol ser-ne un regal que, en forma de tsunami nadalenc, empleni aquestes  pàgines i arribi impetuós amb un gran cabal conceptual de tot allò que hi ha configurat, com a producte de les cuites i afeccions que han rondat per entre les teranyines dels meus pensaments i els batecs de qualsevulla sentiments.

Així doncs, tot seguit trobareu els enunciats temàtics que podreu contemplar i gaudir:

– Temes tant de teologia -una disciplina que s’ocupa de la transcendència i, per extensió, dels estudis relacionats amb la religió-, així com també -i sobretot- del conjunt de llibres que composen la Bíblia, amb interpretacions científiques actuals, amb la mostra de les  possibles  influències mitològiques existents a causa de les relacions que mantingué el poble hebreu amb la societat i la religió de les civilitzacions orientals i, com no, la reflexió descriptiva i amorosa d’aquest llibre d’universal consens.

– Del món de l’educació -després de tota una vida dedicada a l’ensenyament alguna cosa m’atreveixo a oferir-ne-, s’hi copsa les diverses tendències amb què s’ha presentat i es presenta la seva comesa avui, sense oblidar les reflexions personals amb què, en el decurs del temps, hi he estat implicat, així com l’estructura i el recorregut -en forma de treballats mapes conceptuals– de tot allò que sobre la llengua catalana i castellana he donat a conèixer a diferents grups en impartir-los la docència, especialment concretada en la importància de la lectura, l’entreteixit estructural de les llengües susdites, la història de la nostra terra i alguns dels autors literaris en què hi han sobresortit.

– També de política, en especial, la més propera al nostre país, relacionada amb el moviment independentista català i els seus diversos avatars: des del resseguiment de la Diada nacional catalana i llurs Manifestacions multitudinàries dels 11-S, la consulta del 9-N de 2014 i l’eclosió del referèndum de l’1-O de 2017, fins al judici contra el procés català en la persona dels seus líders en el Tribunal Suprem espanyol segons la causa especial 20907/2017 i les conseqüències, abans i després, de la sentència condemnatòria 459 /2019 del TS.

– Sense oblidar obituaris o necrològiques íntimes de familiars, companys de professió, antics alumnes i de grans amics, així com commemoracions recurrents per rememorar diades especials i puntuals –Nadal, Any Nou, Pasqua, Sant Jordi i Sant Joan-, i d’altres per recordar i reflexionar sobre el pas del temps que ja s’esgota i que l’oratge de cada dia s’emporta; centenaris importants de personatges significatius de tot l’arc policrom de l’activitat humana, sigui de la ciència, de les lletres, de la música, de la tecnologia, del medi ambient, de la medicina o de l’art -especialment de la pintura i la seva evolució històrica-, tant de la nostra terra com la d’interès mundial.

– I amb tot això, com si no n’hi hagués prou, poden trobar-se temàtiques que versen sobre aspectes lingüístics, progressos científics i virtualitats de gran categoria humana en tractar personatges com Leonardo da Vinci, Pompeu Fabra, Pere Casaldàliga, Stephen Hawking, Josep Maria Ballarín, Pau Casals, Cervantes, Verdaguer i altres de procedència mundial i territorial.

– Fins i tot, un homenatge a Víctor Català -el pseudònim de la Caterina Albert– amb una exposició curosa de la seva extraordinària i inquietant novel·la modernista –Solitud– en consideració a l’actual moviment feminista. I també d’altres molts autors i autores, sense oblidar-me d’en Carles Riba que, de la seva mà i imaginació creativa, va arribar-nos un dia a l’aula aquest conte novel·lat  -per a la seva lectura-, un gaudi i una reflexió sobre les actituds humanes projectades i valorades en el divers comportament dels animals, Les Aventures d’En Perot Marrasquí.

– Nogensmenys, cal esmentar l’atemptat del 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils i les consecutives commemoracions anyals en què s’intenta esbrinar els motius de la perfídia, encara silenciats, així com la leit motiv, d’aquest tema i en d’altres, sobre la meva dèria en rebutjar frontalment els fake news que proliferen arreu i el meu desconcert obsessiu per la deslleialtat de l’Estat espanyol vers Catalunya i el clavegueram organitzat que, subterràniament, circula per sota els nostres peus.

– Ultra tot això, no podia faltar el nom de J.S. Bach, tractat amb tota l’exuberància de composicions musicals clàssiques, interpretades a l’orgue per Cameron Carpenter; i en contraposició a la seva figura, les tonades populars -un exponent antològic d’una festa major de poble, dins de les festivitats catalanes-, en un espai escènic protagonitzat pel famós grup de La Trinca de molt grata memòria. I, en parlar de festes majors catalanes, una aturada obligada a la que el Cap i Casal celebra anyalment i que, en ser-ne la Mercè la seva patrona, no s’ha pogut obviar el tema de la immigració en consideració i referència a l’Orde mercedària de la redempció de captius i el record missioner de Sant Pere Claver, apòstol de la Cartagena d’Índies.

– O bé aquell tema apassionant i captivador d’Albert Einstein sobre la relativitat general i les seves conseqüències sobre les teories de l’origen de l’Univers i el misteri que envolta el microcosmos i el macrocosmos. Sense deixar de banda l’argumentari de la consciència i tot un seguit d’articles que sota els conceptes-enunciats d’Història, Religió, Ciència i Filosofia -es copsen en prémer “Què te parece…? / Què te’n sembla…?”, si hom els obre i on hi planen, en paral·lel i conjuntament en aquest WEB o en un altre que respon per:

[ https://www.cienciarazonyfe.com  ]

L’arribada de l’home a la lluna, en el 50è aniversari de la seva història, també s’ha volgut tractar amb la plenitud -entre científica i distesa- de petits articles recollits d’aquí i d’allí. Tanmateix, posant en primer terme la terra -el nostre planeta blau- i tot allò que d’ecològic es pot fer per salvar-la de la seva degradació i recuperar així el seu equilibri ambiental i climàtic.

– I així, com en un recorregit accelerat, tot fent via respecte d’altres molts temes dedicats, a tall d’exemple, al meu adéu a l’ETPClot -avui Jesuïtes El Clot/Escola del Clot- en el moment de la meva jubilació -ja amb dotze anys de llunyania-, els discursos pronunciats, els dedicats als meus companys de feina, o els celebrats en centenaris diversos, commemoracions significatives i felicitacions d’aniversaris, així com també els records de la meva primera escola a Ripoll i d’altres on hi he treballat -poblacions de l’Arbós del Penedès i Sentmenat i ciutats de Reus, Osca, Madrid i Barcelona-, tot fent especial esment sobre S. Joan Bosco i els salesians, així com S. Ignasi de Loiola i la Companyia de Jesús.

Prenc consciència que, generalment, qui felicita per Nadal i Any Nou ho fa amb molta sobrietat de paraules i amb molta més gran expressivitat de contingut. Però des del principi de la felicitació ha estat present la metàfora del Tsunami que en aquesta ocasió, lluny de arrasar negativament, es converteix en una gran allau  informàtica nadalenca que porta la força positiva i il·lustrada de la temàtica exposada i la càrrega dels millors desitjos per a aquestes diades nadalenques 2019 i per a tot l’any 2010 vestit de nou. 

Confiant que potser s’ha hagut de fer una ràpida lectura en diagonal o bé, per pràctica i estalvi de temps, ja s’ha anat a parar directament a aquest final de l’escrit en què ara ja un es troba, ens unim a tots els que han dirigit unes línies de felicitació molt més mesures que aquestes, però reiterant la nostra per celebrar-la i brindar-amb l’esperit i la força amb què estan tenyides aquestes festes … Finalment, a l’prémer els enunciats que s’insereixen a continuació s’obrirà una allau d’informació, com una mena de tsunami i com a complement d’aquesta felicitació nadalenca d’aquest any, amb tres temes de suficient interès i en referència a:

(1) LES FESTES DE NADAL:

«Entre la tardor i l’hivern, a l’espera del Nadal…!»

(2) EL NAIXEMENT DE JESÚS DE NATZARET:

«A redós de la mítica cova de Betlem…!»

(3) LA BÍBLIA:

«Un libre per llegir durant tots els dies de l’any»

Confiant en què potser s’ha hagut de fer una ràpida lectura en diagonal o bé, per pràctica i estalvi de temps, ja s’ha anat a raure directament a aquest final de l’escrit en què ara ja hom s’hi troba, m’uneixo a tothom qui ha adreçat unes línies de felicitació, molt més mesurades que aquestes, però reiterant aquesta que llegeixes per celebrar-la i brindar-la amb tu amb l’esperit i la força que tenyeixen aquestes festes nadalenques.

Finalment, en prémer els enunciats que s’insereixen a continuació s’obrirà un devessall d’informació, com una mena de tsunami i com a complement d’aquesta felicitació nadalenca d’enguany, amb tres temes de prou interès i en referència a:

«En apropar-se el Nadal, posem a la nostra llar…

…una Bíblia en el Pessebre…!»

 

ENTRE LA TARDOR I L’HIVERN, A L’ESPERA DEL NADAL 

 

A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

EN APROPAR-SE EL NADAL POSEM A LA LLAR…

…UN PESSEBRE I UNA BÍBLIA

BONES FESTES NADALENQUES 2019…!

UN PLAENT ANY NOU DE 2020…!

[ En clicar aquests enunciats de bons desitjos -ut supra-, s’obrirà el contingut dels principals esdeveniments de tot l’any 2019 ]

 

 

Seguramente causará una sorpresa -incluso un escándalo-, esta felicitación navideña en la que las tres «WWW» –que son las iniciales que identifican la expresión inglesa World Wide Web, un sistema de documentos de hipertexto que se encuentran enlazados entre sí y que, mediante los cuales, puede accederse a Internet-, rodeadas de estrellas, forman simbólicamente un «Pesebre digital» que -según mi parecer-, con una pirueta imaginativa, pero muy actual y viva, tres personas – María, Jesús y José– resultan ser las figuras principales de la celebración de este tsunami navideño, como a continuación se podrá comprobar…

 

De hecho, la red de Internet nos posibilita también el poder vivir y disfrutar, durante estas fiestas y más allá del día de Navidad, los auténticos «valores humanos» que nuestra principal celebración del solsticio de invierno nos recuerda cada año, en referencia no sólo al «Sol saliente» del paganismo, sino también y sobre todo -para el mundo cristiano- la memoria antigua y siempre viva del «Nacimiento de un revolucionario Niño» …

 

NAVIDAD 2019: TSUNAMI NAVIDEÑO EN LA TELARANYA DE INTERNET 

 

En esta Navidad 2019 y Año Nuevo de 2020, os llega la tradicional felicitación a través de este espacio informàtico de un WEB-BLOG. Y de cierto que, en esta ocasión, la metáfora elegida trata como de un arroyo que ha ido creciendo al fundirse las nieves montaña abajo y que saltando diferenciales de terreno derrama una impetuosa cascada vertiendo el agua inmensa en pozas profundas que la esconden bajo las entrañas de la tierra para volver más adelante a ver la luz y formar un río caudaloso que la devuelve al mar de donde ha salido y que, al rebasar sus cauces, puede convertirse en un tsunami embravecido -desgraciadamente- cuando un terremoto destruye su equilibrio inestable.

 

Y por eso mismo, esta descripción de uno de los ciclos espectaculares de la naturaleza, viene al caso para titular la felicitación de este año como de un tsunami navideño. Y así, al igual que toda la fuerza del agua proviene de minúsculas gotas condensadas, también con el paso del tiempo, habiendo podido reunir una avalancha de conceptos -como son los variados temas que anidan en la aplicación informática de un web-blog de dominio propio-, que ahora se os ofrece en estas fiestas como gotas de agua cargadas de significación, inquietas y veloces, para que corran hasta el mar de nuestras vidas, mientras os llegan como si fuera un auténtico tsunami navideño, rebosante de pensamientos y sentimientos.

 

Sin embargo, para mantener el respeto debido, el buen recuerdo y la amistad sincera que todos juntos nos debemos, no es necesario sustentar nunca un pensamiento único, sino que -al igual que sucede en la resolución de los números fraccionarios- es suficiente que la comprensión del pensamiento libre sea el denominador común, pero dejando todas las discrepancias y las diversas tonalidades de la visión según el color del cristal con que se contempla la realidad variada y cambiante, para el numerador de la fracción.

E, incluso, diremos que sería necesario, toda vez resuelta la sencilla fracción, empequeñecer aún más las posibles diferencias con el ejercicio sabio y humilde de una raíz cuadrada o enaltecer todos los acuerdos encontrados con una pirueta de potenciación bien calculada.

Me es placentero significar toda una ristra de temas que, expuestos en las páginas WEB-Blog de este dominio informático, responde según el enlace:

[ https://www.miquelangelbosch.com ]

Esta página informática quiere ser un regalo que, en forma de tsunami navideño, os llegue impetuoso con un gran caudal conceptual de lo que se ha configurado, como producto de las cuitas y aficiones que han rondado por entre las telarañas de los pensamientos y los latidos de los sentimientos. Así, pues, todo ello se puede contemplar i disfrutar de acuerdo con los enunciados temáticos que se expresan a continuación:

– Temas tanto de teología, una disciplina que se ocupa de la trascendencia y, por extensión, de los estudios relacionados con la religión, así como también, y sobre todo, del conjunto de libros que componen la Biblia, con interpretaciones científicas actuales, la muestra de las posibles influencias mitológicas existentes debido a las relaciones que mantuvo el pueblo hebreo con la sociedad y la religión de las civilizaciones orientales y, como no, la reflexión entretenida y amorosa de este libro de universal consenso.

– Del mundo de la educación -después de toda una vida dedicada a la enseñanza algo me atrevo a ofrecer de todo ello-, se incorporan las diversas tendencias con que se ha presentado y se presenta su cometido, sin olvidar las reflexiones personales con que, en el transcurso del tiempo, he estado implicado, así como la estructura y el recorrido -en forma de trabajados mapas conceptuales– de todo lo que sobre la lengua catalana y castellana he dado a conocer a diferentes grupos al impartirles la docencia, especialmente concretada en la importancia de la lectura, el entretejido estructural de las lenguas mencionadas, la historia de nuestra tierra catalana y algunos de los autores literarios en donde han sobresalido.

– También de política, en especial, la más cercana a nuestro país, relacionada con el movimiento independentista catalán y sus diversos avatares: desde la Diada nacional de Cataluña y las manifestaciones multitudinarias del 11-S, la consulta del 9-N de 2014 y la eclosión del referéndum del 1-O de 2017, hasta el juicio contra el proceso catalán y sus líderes en el Tribunal Supremo español en la causa especial 20907/2017 y sus consecuencias antes y después de la sentencia condenatoria 459/2019.

– Sin olvidar obituarios o necrológicas íntimas de familiares, compañeros de profesión, antiguos alumnos y de grandes amigos, así como conmemoraciones recurrentes para rememorar fiestas especiales y puntuales –Navidad, Año Nuevo, Pascua, San Jorge y San Juan-, y otros para recordar y reflexionar sobre el paso del tiempo personal que ya se agota y que el tiempo cada día va llevándose gironès de vida, centenarios importantes de personajes significativos de todo el arco policromo de la actividad humana, sea de la ciencia, de las letras, de la música, de la tecnología, del medio ambiente, de la medicina o del arte en general -especialmente de la pintura y su evolución histórica-, tanto de nuestra tierra como la de interés mundial.

– Y con todo esto, como si fuera poco, pueden encontrarse temáticas que versan sobre aspectos lingüísticos, progresos científicos y virtualidades de gran categoría humana al tratar personajes como Leonardo da Vinci, Pompeu Fabra, Pere Casaldàliga, Stephen Hawking , Josep Maria Ballarín, Pau Casals, Cervantes, Verdaguer y otros de procedencia mundial y territorial.

– Incluso, un homenaje a Víctor Catalá -el seudónimo de Caterina Albert– con una exposición cuidadosa de su extraordinaria e inquietante novela modernista –Solitud– en consideración al actual movimiento feminista. Y también de otros muchos autores y autoras, sin olvidarme de Carles Riba que, de su mano e imaginación creativa, llegó un día en el aula, un cuento novelado -para su lectura, disfrute y reflexión sobre las actitudes humanas proyectadas y valoradas en el diverso comportamiento de los animales, Les Aventuras de Perot Marrasquí.

– Sin embargo, cabe mencionar el atentado del 17-A de 2017 en Barcelona y Cambrils y las consecutivas conmemoraciones anuales en que todavía se intenta averiguar los motivos de la perfidia, aunque silenciados, así como la leit motiv, de este tema y de otros, sobre mi obsesión en rechazar frontalmente los fake news que proliferan por doquiert y mi desconcierto obsesivo por la deslealtad de España hacia Cataluña y su alcantarillado organizado que, subterráneamente, circula por debajo de nuestros pies.

– Ultra todo ello, no podía faltar el nombre de Juan Sebastian Bach, tratado con toda exuberancia de notas musicales clásicas interpretadas al órgano por Cameron Carpenter-, y en contraposición a su figura, las melodías populares -un exponente antológico de una fiesta mayor pueblarina dentro de las festividades catalanas- en un espacio escénico protagonizado por el famosísimo grupo de La Trinca de muy grata memoria. Y, al hablar de fiestas mayores catalanas, una parada obligada en la que celebrta el Cap i Casal anualmente y que por ser La Mercè su patrona, no se ha podido obviar el tema de la inmigración en consideración a la Orden mercedaria y redención de cautivos, así como el espíritu misionero de Sant Pere Claver

– O bien aquel tema apasionante y cautivador de Albert Einstein sobre la relatividad general y sus consecuencias sobre las teorías del origen del Universo y el misterio que rodea el microcosmos y el macrocosmos. Sin dejar de lado el argumentario misterioso de la conciencia y toda una serie de artículos que bajo los conceptos-enunciados de Historia, Religión, Ciencia y Filosofía -puedes pulsar «¿Qué te parece …? / ¿Qué te parece …?», si uno se decide abrirlos en donde planean, conjuntamente en en este WEB y en otro que responde por:

[ https://www.cienciarazonyfe.com  ]

La llegada del hombre a la luna, en el 50 aniversario de su historia, también se ha querido tratar con la plenitud -entre científica y distendida- de sobrios artículos recogidos de aquí y de allí. Sin embargo, poniendo en primer termino nuestra tierrael planeta azul-, por todo lo que de ecológico y esmerado podemos hacer para salvarla de su degradación y recuperar así el equilibrio ambiental y climático.

– Y así, recorriendo y afanándonos respecto de otros muchos temas dedicados, a modo de ejemplo, a mi adiós a la ETPClot -hoy Jesuitas El Clot / Escuela del Clot- en el momento de mi jubilación -ya con doce años de lejanía-, los discursos pronunciados, los dedicados a mis compañeros de trabajo o los celebrados en centenarios diversos, conmemoraciones significativas y felicitaciones de aniversarios, así como también los recuerdos de mi primera escuela de Ripoll y otros donde he trabajado -poblaciones de Arbós del Penedés y Sentmenat y ciudades de Reus, Huesca, Madrid y Barcelona-, no soslayando y haciendo especial mención de los Salesianos con San Juan Bosco de Turín y de los Jesuitas con San Ignacio de Loyola.

 

Soy consciente de que, generalmente, quien felicita por Navidad y Año Nuevo lo hace con mucha sobriedad de palabras y con mayor expresividad de contenido. Pero desde el principio de la felicitación ha estado presente la metáfora del Tsunami que en esta ocasión, lejos de arrasar y repercutir negativamente, se convierte en un Tsunami informático navideño que lleva la fuerza positiva e ilustrada de toda la temática expuesta con la carga de los mejores deseos para estas fiestas navideñas 2019 y para todo el año 2020 muy prionto vestido de nuevo.

 

Confiando en que tal vez se ha tenido que hacer una rápida lectura en diagonal o bien, por práctica y ahorro de tiempo, ya se ha ido a parar directamente a este final del escrito en que ahora ya uno se encuentra, nos unimos a todos los que han dirigido unas líneas de felicitación mucho más medidas que éstas, pero reiterando la nuestra para celebrarla y brindarla con el espíritu y la fuerza con que están teñidas estas fiestas…

Finalmente, al pulsar los enunciados que se insertan a continuación se abrirá una avalancha de información, como una especie de tsunami y como complemento de esta felicitación navideña de este año, con tres temas de suficiente interés y en referencia a:

(1) LES FESTES DE NADAL:

«Entre la tardor i l’hivern, a l’espera del Nadal…!»

(2) EL NAIXEMENT DE JESÚS DE NATZARET:

«A redós de la mítica cova de Betlem…!» 

(3) LA BÍBLIA:

«En apropar-se el Nadal, posem a la nostra llar…

una Bíblia en el Pessebre…!»

 

ENTRE LA TARDOR I L’HIVERN, A L’ESPERA DEL NADAL 

A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

 

EN APROPAR-SE EL NADAL POSEM A LA LLAR…

… UN PESSEBRE I UNA BÍBLIA

 

BONES FESTES NADALENQUES 2019…!

UN PLAENT ANY NOU DE 2020…!

[ En clicar aquests enunciats de bons desitjos -ut supra-, s’obrirà el contingut dels principals esdeveniments de tot l’any 2019 ]

[2] EN EL PRIMER DIA DE L’ANY DE 2020

«En aquest començament d’any, ve a tomb recuperar una composició musical de Leroy Anderson (1958), en què descriu musicalment i fil per randa, el pas inexorable del temps que fuig veloç com a mesura del rigorós moviment implacable que n’és:

 

Pressiona la imatge del «Rellotge de Praga» per escoltar una versió divertida del «Rellotge sincopat» d’Anderson

 

1. EN COMENÇAR L’ANY DE TRASPÀS 2020…

 

Desitgem-nos, per tant, que tot el recorregut d’aquest any 2020 ens sigui ben propici i plaent perquè puguem seguir marcant les nostres petjades de bons passejants -navegants, viatgers o excursionistes- de la vida, de la mateixa manera timbrada -agradable i segura rítmicament- com ho denota el compassat “tic-tac-tic-tac” del nostre rellotge metafòric, mentre marca el temps “passat” que sempre fuig camí enllà, però que retorna ensems en un “present” inexistent i buit, abocat irremissiblement a un “futur” que es transforma en una nova síntesi que l’engrillona, a la manera del procés dialèctic helegià, en un entrellaçat moviment perpetu de tesiantítesi i síntesi.

 

Un moviment que és un balanceig oscil·lant on la lluita de tots aquests contraris propicia el ressorgiment de la nostra vida i de tots els esdeveniments que l’acompanyen en establir i constituir la nostra història de la humanitat. Una lluita de contradiccions de la pròpia naturalesa, algunes vegades causal, d’altres inexplicablement casual, a voltes ordida o forjada en l’atzar de la indeterminació, prou vegades cíclicament repetitiva, però sempre escapada o fugida cap endavant, tot fent camí amb les nostres petjades i a través de la contemplació de tots els decorats canviants de l’activitat humana en l’escenari del gran teatre de la vida vers l’horitzó de tots els nostres desitjos i de les nostres esperances..!

 

Ves per on, la imatge ens mostra una original manera de projectar el 2020 que ha començat…! I si els experiments de la física òptica possibilita de presentar-nos aquest ocurrent fenomen que veiem a la imatge, nosaltres també podem extraure’n de tot això tan singular una mostra paradigmàtica, per tal d’orientar l’any que ha començat de forma “novella” tot fent que la nostra projecció personal, en aquesta historia de què parlàvem, es transformi en un tarannà «positiu» per assolir una gran confiança en l’esdevenidor perquè tot pugui resultar «benefactor» per a la nostra creixença humana -física i espiritual- i així les nostres vivències redundin «productives» amb fruits abundantse de pau interior i satisfacció interna. I, tot això, no només per al nostre capteniment personal, sinó també a favor i en consideració de tots els altres que, en l’excursió endegada, ens acompanyen al nostre redós i als qui debem vivències de comprensió i d’estimació dimanades dels nostres pensaments i sobreeixides del cor del bons sentiments.

La primera eixida o posta de sol del primer dia de l’any…! Però…

  • … tant si hi ha núvols amenaçadors, com si el cel és seré i clar;

  • … tant si les rutilants estrelles acompanyen la lluna resplendent, com si les denses boires de la nit pinten de gris la matinada;

  • … tant si la pluja i la neu enfosqueixen l’atmosfera, com si el sol irradia de valent la seva esplendorosa llum encegadora;

  • … tant si el rumb giratori de tota la rosa dels vents es decanta enfurismada, com si el seu ventijol s’aspergeix suaument per la terra i el mar…

…, el nostre personal viatge no defallirà ni s’esvairà mai si tenim a punt els indicadors de les cartes de navegació o els mapes de terra ferma, conjuntament amb la brúixola, sempre ben imantada, assenyalant el nord per no perdre’ns…!

 

 

I així, mentre vaig dient, la historia segueix i seguirà desenvolupant-se gràcies a les contradiccions de mai acabar, sobre les variades “tesi” que topen amb totes les “antítesi” i que, en constituir-se en una formulació de “síntesi”, sorgeixen d’aquesta tríada dialèctica, altres renovades “tesi” que es transformen rítmicament i cíclica en un moviment imparable que es decanta cap a una misteriosa i incerta evolució de la història.

  • Nogensmenys, hi ha qui postula que l’ésser humà no evoluciona a causa de les seves passions i instins o, fins i tot, empitjora segons explica l’existencialisme (influït per la barbàrie de l’holocaust i incivilitat de la bomba atòmica) o el mite de les antigues civilitzacions orientals -quan afirma que l’home va néixer pur i gaudia d’un paradís, mentre que la societat el va anar empitjorant-, en recordar la frase llatina de Plaute –«Homo homini lupus» / «L’home és un llop per a l’altre home»-, escrita en la seva obra Asinaria i recollida i falsament atribuïda a T. Hobbes que, per altra banda, en el seu De Cive, s’hi pot llegir l’esfereïdor missatge de la «Guerra de tots contra tots» / «Bellum omnium contra omnes», així com també el pensament  de JJ.Rousseau on tant en «El contracte social», com en «L’Emili», o «De la educació»afirma que «L’home neix lliure i és bo per naturalesa, però està encadenat i és la societat qui el corromp».

 

  • Ultra tot aquest pensament pessimista toca ara, en aquest moment d’any nou que comença, entonar un cant al progrés entès com una evolució cap a estadis més perfectes que la humanitat va assolint i en oposició a la involució o decadència. Cal considerar el progrés biològic, el que es refereix al social i econòmic, també el propi progrés científic. I, certament, la suma de tots aquests progressos ens orienta cap al progrés de la nostra civilització que, si bé imperfecta, en connectar-lo amb l’ètica humana, queda sempre l’esperança perquè realment el progrés abasti cotes d’humanitat que donin sentit ple a la vida de tota la raça humana. En contrraposició a Plaute, quedem-nos amb la frase de SènecaL’home és quelcom sagrat per a l’altre home / «Homo, sacra res homini» que es troba en les seves Cartes a LuciliTot i això, ens cal deixar constància del pensament filosòfic cristià sobre aquesta qüestió, des dels orígens amb Saül de Tars, al segle XX, tot recorrent prèviament autors de la primera filosofia cristiana, tot el període medieval, el Renaixement i la Reforma, l’edat moderna, els segles del XVII fins a principis del segle XX. Menció especial, atès que no s’ha inclòs en l’índex dels anteriors filosofs, en voldria deixar constància de Ennmanuel Mounier, a banda del pensament del Concili Vaticà II i les diverses Encícliques papals.

 

3. EFEMÈRIDES CULTURALS I HISTÒRIQUES QUE MARCARAN AQUEST 2020…

 

La cruïlla, doncs, entre el 2019 i el 2020, ja s’ha elucidat i hem començat a caminar per entre els vorals de l’Any Nou. Un any en què commemorarem el 50è aniversari de la mort  de Josep Carner, un gran dels poetes catalans, i el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, un altre dels grans compositors de tots els temps.

Josep Carner, adreçant-se a l’any nou, li diu: «Quines estrenes ens daràs potser: / angoixa, amor, traspàs o revifalla…». En acabar l’any sabrem quins i quants gavadals de tot plegat haurem obtingut…

Ludwig van Beethoven ens seguirà sorprenent, tot alimentat el nostre esperit, sigui amb els acords solemnes de la Cinquena Simfonia o les veus timbrades de la Novena amb l’Oda a l’Alegria-, sigui amb la melodia tranquil·la de la Setena o la Pastoral de la Sisena. Sobretot, els quartets de corda i aquella «Canzone di rengraziamento offerta alla Divinità«…

Hem començar el 2020. I de la mà de la Valèria Gaillard caldrà que -en iniciar aquest nou any- recollim algunes de les principals efemèrides culturals i històriques que exceleixen i marquen l’any d’inici d’una dècada farcida de commemoracions:

  • L’1 de gener es complien 60 anys de la publicació de La pell de brau, de Salvador Espriu, un poemari que no ha perdut frescor: “Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures”. L’endemà, el dia 2 de gener, se’n complien cent del naixement de l’escriptor Isaac Asimov, creador de la Llei Zero“Un robot no pot fer mal a la humanitat o, per inacció, permetre que la humanitat prengui cap mal”. De moment, el vaivé inofensiu de les Roomba confirma el seu pronòstic optimista.

 

 

  • Provoca vertigen pensar que el 2020 farà 50 anys de la separació dels Beatles i 40 de l’assassinat de John Lennon, abatut a trets el 8 de desembre del 1980 davant de l’edifici Dakota de Manhattan, un lloc on segur que enguany hi haurà una afluència de pelegrins encara superior a l’habitual per seguir plorant el cantant, que el 2020 hauria fet 80 anys. Any negre, en aquest aspecte, per a la música, doncs, ja que fa cinc dècades van morir per sobredosi Jimi Hendrix i Janis Joplin. Però en canvi aviat farà 75 anys que va néixer Bob Marley (6 de febrer).

 

  • Les sales de concerts d’arreu del món escalfen motors, d’altra banda, per a una gran commemoració (com ja s’ha indicat abnteriorment: els 250 anys del naixement de la superstarLudwig van Beethoven (16 de desembre), els mateixos que fa que el capità James Cook va “descobrir” Austràlia. L’Auditori de BCN prepara una marató de catorze hores ininterrompudes de la seva música de cambra, i les programacions d’arreu del país proposen Beethoven en totes les salses. En canvi, un músic i compositor del país del qual es commemoren els 50 anys de la mort, el vallesà Robert Gerhard, serà objecte d’una “efemèride” oficial marcada pel govern català.

 

  • El Govern català també esmerçarà esforços per al centenari de l’Orquestra Pau Casals, fundada pel violoncel·lista català més universal i que va funcionar a Barcelona entre el 1920 i el 1937. De l’impacte cultural que va suposar aquesta orquestra que va debutar un 13 d’octubre, i que van dirigir grans músics com ara Richard Strauss,Manuel de Falla o Arnold Schönberg, se’n parlarà al llarg de la temporada, ja que es tracta d’una commemoració oficial. El govern català ha signat un conveni amb el de Flandes, que contribuirà a les celebracions. Altres efemèrides que es traduiran a les cartelleres són els cent anys de la mort de Max Bruch i els 75 de Béla Bartók.

 

  • Fa un segle i mig van morir autors les obres dels quals formen part de la nostra cultura més genuïna, com Alexandre Dumas (5 de desembre) – Els tres mosquetersEl comte de Montecristo – o Charles Dickens (9 de juny), pare de les criatures David Copperfield i Oliver Twist i font d’inspiració per a escriptors d’avui. És el cas, per exemple, de Víctor García Tur, que en presentà fan fiction literària en el recull de relats El país dels cecs. Fa cent anys del naixement de l’artista francès inclassificable Boris Vian (10 de març), de l’escriptor nord-americà Charles Bukowski (16 d’agost), que va dir allò cèlebre de “ser jove és l’única religió”, o de l’escriptor nord-americà Ray Bradbury (22 d’agost), que a Farenheit 451 va preveure un futur en què la paraula escrita està prohibida. Sense oblidar les Les cròniques marcianessobre els intents de la Terra de conquerir i colonitzar Mart.

 

  • El poeta romanès en llengua alemanya Paul Celan, autor d’un dels poemes més escruixidors sobre els camps nazis, Todesfuge, va néixer fa un segle (23 de novembre) i ens va deixar en fa mig (20 d’abril), el mateix any de la desaparició del poeta Giuseppe Ungaretti (1 de juny). Gianni Rodari, que amb els seus Contes per telèfon encara eixampla la imaginació de les criatures del segle XXI, va néixer el 1920 (23 d’octubre), com el poeta uruguaià Mario Benedetti, que va protagonitzar una benedettimania amb el film El lado oscuro del corazón (Eliseo Subiela, 1993). El 1920 també va morir Benito Pérez Galdós (4 de gener).

 

  • Com qui no vol la cosa, ja s’han escolat tres dècades des de la mort d’aquell poeta fascinat per la figura d’Ícar, el barceloní Jaime Gil de Biedma (8 de novembre), que deia, circumspecte: “Envejecer, morir, es el único argumento de la obra ”. Qui no va tenir temps d’envellir va ser el Nobel de literatura Albert Camus, que va morir per accident d’automòbil fa 60 anys, el 4 de gener. El filòsof francoalgerià d’ascendència menorquina més aviat estava obsessionat per la figura tràgica de Sísif. En la seva novel·la pòstuma, El primer home, fa referència al català de Maó que es parlava a casa seva, a Algèria, quan era un infant.

 

  • A la Catalunya Nord aquest any evocaran Jordi-Pere Cerdà amb motiu del centenari del seu naixement (4 de novembre). El poeta i dramaturg de la Cerdanya, de nom real Antoni Cayrol, és autor de Passos estrets per terres altes i de l’obra teatral Quatre dones i el sol, un, ara ja sí, etern candidat català al Nobel. Pel que fa a les illes Balears, tindran presents les figures del poeta nietzscheà Miquel Bauçà en el 80è aniversari del seu naixement (7 de febrer), i els quaranta anys de la mort de Llorenç Villalonga (28 de gener), pare de la immortal Bearn o La casa de les nines.

 

  • Algunes de les commemoracions literàries oficials -és a dir, organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes- d’aquests florits twenty són els cent anys de la mort del novel·lista, poeta i crític d’art Joan Perucho (7 de novembre), que Harold Bloom va incloure, entre altres autors catalans, en els annexos del seu cànon. També es commemoren els cinquanta anys -ja n’hem parlat en lloc preeminent- de la mort de Josep Carner (4 de juny), a qui Carles Casajuana va dedicar la sucosa novel·la Retorn (Columna, 2017) centrant-se en la seva tornada provisional a Catalunya després de l’exili belga. El poeta i artista gironí Narcís Comadira ha il·lustrat, per la seva banda, Els fruits saborosos carnerians: “El nostre enyor ens ve de quan no érem”, va reflexionar Carner.

 

  • La Generalitat també ha aprovat commemorar el centenari de la mort de l’artista gràfic, il·lustrador i dibuixant Alexandre de Riquer i Inglada (13 de novembre), una de les figures més rellevants del Modernisme a Catalunya, així com del polític i advocat Francesc Layret i Foix (30 de novembre), company d’escola de Lluís Companys i defensor del moviment obrer a qui Maria-Mercè Marçal va dedicar un poema, A Layret. Sense oblidar el centenari del naixement del filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (30 de maig), que coincideix amb el trentè aniversari de la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística; de l’historiador i polític Josep Benet (14 d’abril), i del mestre i polític Josep Pallach. O, encara, els 150 anys del naixement d’Eduard Fontserè (1 de març), meteoròleg, astrònom i sismòleg, fundador del Servei Metereològic de Catalunya. A més, s’evocarà les figures del químic Enric Casassas i Simó, així com la d’una dona: la química i empresària Mercè Pàniker -germana de Salvador Pàniker– en el centenari del seu naixement, el 27 de febrer.

 

  • Altres efemèrides que ens porten -a banda de la mossegada del temps- la flaire d’un segle ja remot són els 80 anys de la sèrie de dibuixos animats Tom i Jerry; els 40 de Pac-Man, el primer videojoc no violent protagonitzat per un fantasmet que va ser un fenomen social, i 40 també de la novel·la d’Umberto EcoEl nom de la rosa, amb una frase que travessa els segles: “Res no ocupa i lliga més el cor que l’amor”.

 

  • L’any en què l’Institut Català de les Dones bufa trenta espelmes s’ha volgut recuperar la figura d’Isabel Jolís Oliver (Barcelona, 1682-1770) en els 250 anys de la seva mort. Jolís Oliver va fer-se càrrec als 77 anys de la impremta familiar a la mort del seu germà gran Joan, el 1759, i la va dirigir durant 11 anys. El negoci, situat al carrer dels Cotoners de Barcelona, al barri de la Ribera, va ser una de les tipografies més importants de l’època; havia estat fundada cap al 1679. Va imprimir llibres destacats com la segona edició de l’obra de CervantesEl Quixot, l’any 1762. Entre els seus clients il·lustres hi havia el seminari i el Palau Episcopal de Barcelona o els convents de Santa Caterina i Santa Madrona. D’altra banda, Isabel Jolís també va desenvolupar una tasca de gravadora, una tècnica que probablement va aprendre del seu pare, que va morir quan ella tenia 23 anys.

 

 

4. QUE L’ANY INICIAT ENS SIGUI BEN PROPICI I PLAENT DURANT TOT EL «TIC-TAC-TIC-TAC» DEL SEU RECORREGUT…

Que el viatge endegat ens sigui plaent i propici, de tal manera que els link’s d’aquests vídeos inserits a continuació…

 

Prem la imatge i descobriràs la il·luminació de l’Hospital de Sant Pau (BCN)

Clica la imatge i se t’obrirà la il·luminació de la façana del Naixement de la Sagrada Família (BCN)

…, vídeos que amb la seva atapeïda lluminària impactant i clarobscura, així com l’aiguabarreig del dens i profund contingut del missatge vertebrador d’aquestes celebracions nadalenques, “il·luminin” el nostre camí i en “clarifiquin” el discerniment de tot el nostre capteniment possible, durant l’any 2020, amb el repetitiu, però melodiós «tic-tac-tic-tac» del rellotge sincopat…!

 

Pitja la imatge i obtindràs una versió del «Rellotge sincopat» de Leroy Anderson

Tanmateix, em plau recuperar de Leroy Anderson (1908-1975) uns fragments de música lleugera -incorporada posteriorment al cinema- amb el «ring-ring-clic-clac-clic-clac-clic-clac-ring-ring» d’una arcaica màquina d’escriure, contraposada i ridícula a les grans possibilitats de l’edició moderna i casolana que ens faciliten els programes informàtics contemporanis, portada ara aquí com una figura literària o recurs d’estil metafòric, en referència al «Quadern de bitàcola» (si el nostre creuer solca el mar), al «Diari de a bord» (si és per aire la nostra navegació) o al «Llibre de viatges» (en el cas que la nostra expedició sigui per terra) on hi hem d’escriure l’aventura personal ja iniciada en continuïtat amb l’enfilall de molts anys que deixem enrera, dels esdeveniments humans encara avui curulls d’incertesa i delerosos del nostre encuriosament i intriga (socials, polítics, científics, tecnològics, artístics o creatius en definitiva…), així com tot allò que ens pugui oferir sobtadament la pròpia natura i la seva força, en aquest 2020 de dotze mesos i un dia de durada temporal, perquè l’any és dit també «de traspàs«…

Clica la imatge i aconseguiràs obrir una divertida orquestra interpretant un fragment musical del film «Lio en los grandes almacenes» amb el «clic-clac» ininterromput del teclejar d’una arcaica màquina d’escriure

 

I amb tot això escrit:

 

 

BONES FESTES NADALENQUES 2019..!

UN PLAENT ANY NOU DE 2020…!

[ En clicar aquests enunciats de bons desitjos -ut supra-, s’obrirà el contingut dels principals esdeveniments de tot l’any 2019 ]

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *