por 
RECITEM POEMES EN LA DIADA DE SANT JORDI
ENTONEM EL VIROLAI PER ENTRE LA MÍTICA SERRALADA DE MONTSERRAT EN EL SEU MIL·LENARI FUNDACIONAL
(1) SANT JORDI, ABRIL 2024
En arribar la diada de Sant Jordi -els fulls dels calendaris ho marquen per al 23 d’abril de cada any-, faig memorial del que he arribat a parlar i escriure darrerament en festejar aquesta celebració tan nostrada sobre tot un seguit de temes que -il·lustrats convenientement-, aporten a la festa cultura i gaudi:
- Els origens i les visicituds de la llengua catalana..,
- L’edició dels llibres i la importància de la seva lectura per nodrir i ilustrar la intel·ligència…,
- La fragància olorosa de les roses delicades i dels enamoraments dels cors…,
- Els certamens literaris i les festes arreu de Catalunya tan celebrades, sense obligor els Jocs Florals…,
- Commemoracions tan importants com la de William Shakespeare, Miguel de Cervantes i la promoció del Dia internacional del Llibre…,
- Fins i tot, algunes festivitats d’altres comunitatst autonòmiques que, en aquest dia, celebren el seu pàtronatge…,
- Dracs malvats i criminals, Princeses sortides de mons masclistes, protegides i salvades de tot mal per Herois llegendaris…
Aquest any de Sant Jordi de 2024, a través de les grans creaciones literàries escritas d’autors/es ben reconeguts/es del retaule o panorama literari català, n’espigolo alguns textos característics amb la pretensió d’honorar la nostra literatura catalana, fer-la agradable i asequible, i no només durant en aquesta diada nostrada de Sant Jordi, curulla de llibres, de roses, de menges i de festa al carrer, sinó al llarg de tot l’any. Vegem-ne alguns exemples prou significatius:
Pel caminet de vora el riu, / tresca que tresca, / va galopant un cavaller. / Sant Jordi va, / Sant Jordi ve! / Ha senti dir que hi ha un país / plora que plora / perquè d’un drac és / presoner. / Sant Jordi va, /Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol / brilla que brilla. / -Cercaré el drac i el venceré! / Sant Jordi va, / Sant Jordi ve! / I tot tornant, quan l’ha vençut, / dubta que dubta: / -Potser aquest drac no és el darrer… / Sant Jordi va, Sant Jordi ve!
*****
Cada llibre té un secret / disfressat de blanc i negre; / tot allò que et diu a tu / un altre no ho pot entendre; / sent el tacte dels teus dits / i creu que l’acaricies / i que el batec del teu pols / vol dir que, llegint, l’estimes.
Tot allo que et donaré / que no ocupa bloc, ni pesa, t’abrigara contra el fred / d’ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics / no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser / un estel que et fa de guia.
- «Diada de Sant Jordi», de Joan Maragall
La diada de Sant Jordi / és diada assenyalada / per les flors que hi ha al mercat / i l’olor que en fan els aires, / i les veus que van pel vent: / “Sant Jordi mata l’aranya”. / L’aranya que ell va matar / tenia molt mala bava, / terenyinava les flors / i se’n xuclava la flaire, / i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat / tot jardí se retornava: / perxò cada any per Sant Jordi / és diada assenyalada / per les flors que hi ha al mercat / i l’olor que en fan els aires.
- «Perquè has vingut», Joan Salvat-Papasseit
Perquè has vingut han florit els lilàs / i han dit llur joia / envejosa / a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat, / bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tan que és jove enamora el seu pas / -qui no la sap quan la veu s’enamora.
Perquè has vingut ara torno a estimar: / diré el teu nom / i el cantarà l’alosa.
Per l’abril, / si cada gota en val mil, / cada rosa en val deu mil / i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres / celebrem la festa gran, / que ningú no en quedi fora, / ni els d’ara ni els qui vindran; / els d’ara, per fer patxoca / al costat de l’alt patró, / els qui vindran, per si toca / d’afegir-hi més saó, / perquè sant Jordi se senti / sempre ben acompanyat / i ens ajudi, als uns i als altres, / a poder guanyar el combat / que fa tants segles que dura / i encara no s’ha acabat.
Per això, quan l’abril pinta / tots els marges de color / i fa les nits molt més tèbies / i el cel més encisador, / convé que tots, nois i noies, / cantem ben fort la cançó:
Per l’abril, / si cada gota en val mil, / cada rosa en val deu mil / i cada llibre cent mil.
- «Sant Jordi Gloriós», de J. M. de Sagarra
Sant Jordi té una rosa mig desclosa, / pintada de vermell i de neguit; / Catalunya és el nom d’aquesta rosa, / i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes / i ell se l’estima fins qui sap a on, / i amb ella té més sang a dins les venes / per plantar cara a tots els dracs del món.
Recordes com ens duien / aquelles mans les roses / de sant Jordi, la vella / claror d’abril? Ploya / a poc a poc. Nosaltres, / amb gran tedi, darrera / la finestra, miràvem, / potser malalts, la vida / del carrer. Aleshores / ella venia, sempre / olorosa, benigna, / amb les flors, i rançava / fora, lluny, la sofrença / del pobre drac, i deia / molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia.
Sant Jordi, santa diada / del passat i l’avenir, / Fe i Pàtria nostrada / del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada! / Quina joia de collir / una rosa perlejada, una rosa a mig obrir!
(2) MONTSERRAT EN EL SEU MIL·LENARI FUNDACIONAL
I si de festa nostrada es tracta, uns dies més enllà, en aquest abril incert i primaveral, pugem ben esforçadament i amb petjada ferma cap la serralada i mítica muntanya, fins al Santuari Basílica del Monestir de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, per honorar la Patrona de Catalunya i cantar-li’n aquells versos inspirats de mossèn Cinto Verdaguer i tan majestuosament musicats per en Josep Rodoreda dins de la tradicional composició de l’anomenat Virolai:
ROSA D’ABRIL, MORENA DE LA SERRA, / DE MONTSERRAT ESTEL: / IL·LUMINEU LA CATALANA TERRA, / GUIEU-NOS CAP AL CEL.
Amb serra d’or els angelets serraren / eixos turons per fer-vos un palau. / Reina del Cel que els Serafins baixaren, / deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada, / Ciutat de Déu que somnià David, / a vostres peus la lluna s’és posada, / el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa, / dels espanyols Estrella d’Orient, / sigueu pels bons pilar de fortalesa, / pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora / sens veure mai els cims de Montserrat; / en terra i mar oïu a qui us implora, / torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida, / rageu del Cel al cor de mon país; / dons i virtuts deixeu-li per florida; / feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! / ditxós el cor que s’obri a vostra llum! / Roser del Cel, que els serafins voltegen, / a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona, / Arbre d’encens, Palmera de Sion, / el fruit sagrat que vostre amor ens dóna / és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història / i és Montserrat el nostre Sinaí: / sien per tots l’escala de la glòria / eixos penyals coberts de romaní.
MONTSERRAT HO TÉ TOT A PUNT PER CELEBRAR EL SEU MIL·LENARI
«Fa mil anys que som en aquest tros de roca».
Amb aquesta naturalitat, l’abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, va voler destacar ahir l’estabilitat que ha caracteritzat el monestir de Montserrat en els seus primers mil anys d’història. «No celebrem mil anys de muntanya, fa 65 milions d’anys que hi és. Tampoc celebrem mil anys de la presència humana a la muntanya, hi ha restes del paleolític de fa més de 12.000 anys… Celebrem que fa mil anys que l’abat Oliba va portar alguns monjos de Ripoll per començar una nova vida fundant el monestir benedictí de Montserrat», va afirmar l’abat.
En un acte ahir (27.04.24) al cor de la muntanya màgica, la comunitat benedictina va revelar quins seran els actes que s’han preparat per celebrar el mil·lenari. «A l’Antic Testament es diu que tot té el seu moment. Nosaltres fa vint-i-vuit anys que treballem en el mil·lenari», va reconèixer el prior Bernat Juliol, comissari del mil·lenari, que va recordar que la comissió per organitzar aquest moment històric es va crear el 1996.
Gairebé una trentena d’anys de feina que s’han traduït en un miler d’activitats que, segons el prior, encara poden augmentar i que busquen aconseguir que «Montserrat sigui la plaça major de Catalunya». L’objectiu: poder acostar-la als més joves.
Entre les activitats més destacades que tindran lloc durant els quinze mesos de celebració –els actes del mil·lenari s’allargaran del 7 de setembre d’enguany 2024 al 8 de desembre del 2025– hi haurà un mil·lenari. Les projeccions seran a l’inici de les celebracions del mil·lenari i, a partir d’elements de la mateixa basílica, buscaran representar la llegenda de Montserrat a través de la Mare de Déu perquè «tothom hi surti amb un missatge».
SEGELLS I MONEDES ESPECIALS
També pel que fa a noves tecnologies, la comunitat benedictina estrenarà un espai immersiu al Museu de Montserrat per fer entendre i acostar als visitants –tant creients com no creients– com és la vida dels monjos en ple segle XXI. «Més enllà de les creences religioses, Montserrat pretén ser un lloc d’acollida i pau», van dir des de l’organització.
Amb el mateix objectiu, també s’estrenaran:
- El documental El temps de Montserrat, que mostrarà com és el dia a dia del monestir, i
- Una exposició itinerant que començarà al Palau Robert de Barcelona i que passarà per Roma, Brussel·les i Madrid.
Davant de més d’un centenar de convidats que ahir van omplir la sala del segle XIV del Museu de Montserrat –un dels espais centrals dels actes previstos pel mil·lenari–, el pare Manel Gasch va recordar que «en els moments més tristos de la història, Montserrat sempre ha tornat a començar».
També es vol:
- Que la cultura sigui un dels pilars bàsics del mil·lenari, així com la promoció del medi ambient i la solidaritat.
- Que fora de l’espai arquitectònic, la muntanya de Montserrat també estrenia una nova ruta de senderisme en homenatge als mil anys del monestir. Serà el sender del mil·lenari (PR 1025), un camí creat amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que donarà gairebé tota la volta a la muntanya. «Serà fàcil i per a tots els públics», va aclarir el prior Bernat Juliol.
- Que la comunitat ha organitzat per celebrar els mil anys d’història serà la creació d’una edició especial de segells i monedes, així com una col·lecció de llibres sobre el mil·lenari.
- Que per relacionar la celebració amb les tradicionals festes majors catalanes, l’abat de Montserrat també va anunciar que s’organitzaran moltes activitats culturals amb un festival de música amb una quinzena de concerts, jornades acadèmiques i l’organització de la 56a edició de la Flama de la Llengua.
A més, durant la presentació també es va projectar, per primer cop, un vídeo.
Aquest video mostraba la interpretació del virolai en llenguatge de signes.
“ESTIMEM EL CATALA”
Insistint en la necessitat de fer de Montserrat un punt de diàleg entre creients i no creients, el pare Manel Gasch va aprofitar la presentació dels actes del mil·lenari per fer valdre el paper de Montserrat en la història de la societat catalana. «Mil anys ens donen un bon marge per tenir una lleugera idea sobre què hem fet, qui som i cap on anem», va assegurar. En aquest mateix sentit, el prior va destacar l’aposta decidida del monestir per defensar la llengua catalana: 
«Som un monestir català que s’estima la seva llengua i la seva cultura. A Montserrat sempre s’ha parlat en català i sempre es defensarà el català»
D’entre les activitats religioses, la comunitat benedictina destaca:
- L’organització d’una trobada a Montserrat amb un centenar d’abats i monjos de tot el món, la primera vegada que es farà fora de Roma.
- A més, l’abadia va informar que han convidat el papa Francesc a les celebracions del mil·lenari, tot i que la seva participació encara és una incògnita.
El pare Bernat Juliol es va limitar a confirmar que té coneixement de la celebració: «Estaríem encantats que el Sant Pare visités Montserrat, ens faria molta il·lusió». Segons va informar l’Església de Catalunya en un comunicat, els bisbes centraran els seus escrits o fulls dominicals de diumenge en el mil·lenari de la fundació del monestir. El cardenal Joan Josep Omella va afegir que el mil·lenari és «una efemèride que dona “l’oportunitat per reafirmar els valors del monestir».
(3) REMEMORACIÓ DELS 23 D’ABRIL DE CADA ANY
I atès que cada any en faig record i presència de la festa de Sant Jordi, no full obviar els escrits commemoratius dels anys pretèrits. I per això, els recullo -com un llibre i un pom de roses de regal-, tot facilitant-ne, tot seguit, la seva lectura que, si hom desitja llegir-los, només cal prémer el colorejat de blau perquè s’obren en tota la seva extensió i comprensió:
- SANT JORDI 2024: «Recitem arreu poemes en la Diada de Sant Jordi i entonem el Virolai per entre la mítica serralada de Montserrat».
- SANT JORDI 2023: «Una conversa de 30 punts, a través de la [AI], amb el ChatGPT en la Diada de Sant Jordi».
- SANT JORDI 2022: «La primavera esclata en una diada de celebracions y amb el record d’autors que han fet gran la literatura catalana, tot i que amb el desig que la llança de Sant Jordi venci i derroti les misèries que encerclen i desborden el nostre tarannà de cada dia».
- SANT JORDI 2021: «Molts llibres per alimentar i fornir el cap de literatura i fragància de roses per perfumar i enamorars els cors».
- SANT JORDI 2020: «En aquest Sant Jordi 2020 el dracs’ha convertit en un malastruc virus».
- SANT JORDI 2019: Setmana Santa / Pasqua / Sant Jordi / Mare de Déu de Montserrat.
- SANT JORDI 2018: El cavaller Sant Jordi / Morena de la serra / Aniversaris i comiats / Tiratge d’idees al vent i produccions creatives (de Gutemberg a Marconi…fins a Internet).
- SANT JORDI 2017: De molt abans de l’any 2017 i molt més enllà.
- SANT JORDI 2016: Llibres i roses i els «Jocs Florals» En arrencar el darrer full del calendari, cal canviar-lo de soca-rel.
- SANT JORDI 2015: Aiguabarreig de dracs, llibres i roses.
- SANT JORDI 2014: De molt abans i molt més enllà.
- SANT JORDI 2013: La Llengua catalana, Pompeu Fabra, Mapes conceptuals i Drets lingüístics.
- SANT JORDI 2012: El recorregut del «llibre» a través de la història.
- SANT JORDI 2011: Avui és el demà d’ahir. Llibres i roses.
- SANT JORDI 2010: Roses i llibres. Diada de Sant Jordi. Jocs Florals. Repertori de videos músico-literaris.
(4) SANT JORDI: «QUE NINGÚ ENS ESGUERRI LA FESTA»
Dimarts de Sant Jordi. No hi ha res com la festa del llibre i la rosa en dia laborable. Anar a treballar i trobar l’estona per sortir a passejar. És un dia de feina i alhora d’ambient festiu. Un dia civilitzat, amable, un punt ensucrat. I què…! És un miratge cultural i cívic? Tant de bo hi hagués molts més miratges quotidians com aquest, que ens obliguessin a regalar cultura i natura, llibres i flors.
El parèntesi de Sant Jordi és d’agrair:
- En una Europa i un món que es preparen per a la guerra…,
- En un país que enceta un altre cicle electoral incert (12 de maig 2024 autonòmiques de Catalunya)…,
- En una societat que no sap com revertir la pobresa i gestionar la diversitat…,
- En un país que no troba la fórmula educativa per somniar un futur millor…
Sant Jordi és una festa per a tothom, sense fronteres mentals. Ningú se la pot apropiar, tothom vol fer-se-la seva, de manera que Sant Jordi ens ve a dir que, malgrat tot, hi ha esperança. Per un dia, la gent sent l’obligació d’incitar-se a la lectura, de desitjar-se felicitat, de compartir una diada única a la qual pocs renuncien.
Grans i petits, autòctons i forans, tots hi som convidats. És com un Nadal laic i cultural, encara més inclusiu perquè no hi ha el factor religiós, mentre que el factor nacional té un caràcter volgudament obert, d’una catalanitat convertida en una invitació a la participació de tothom:
- Les escoles fan festivals poètics…,
- Les oficines s’omplen de roses…,
- Les bosses van plenes de llibres…,
- Els carrers s’engalanen amb senyeres…
Certament, també és una festa comercial. Els llibres i les roses es venen i es compren, esclar. Però la causa s’ho val. Més enllà de l’intercanvi monetari, en aquesta diada hi ha una certa noblesa col·lectiva. El comerç al servei d’alguna cosa superior, d’un orgull comunitari. Tots ens comportem educadament pensant què regalem i a qui: triar un llibre i una rosa amb intenció, emoció i intel·ligència. Està bé deixar-se portar per aquesta atmosfera de civilitat d’un dia especial, únic.
Després de la pandèmia, els darrers anys hem viscut una revifalla de la diada, que a més de conquerir més carrers i de fer de la presencialitat el seu gran valor (trobar el teu autor preferit, ensopegar amb amics, coneguts i saludats, passejar, tafanejar), ha anat acompanyada d’un augment de vendes llibresques, i en especial de títols en català, amb molta atenció al llibre infantil. Un punt d’optimisme lingüístic sempre és benvingut, sobretot ara que l’ús social de l’idioma està en hores baixes. L’últim Sant Jordi la facturació es va enfilar fins als 23,6 milions d’euros, la xifra més alta de la història, i durant la campanya de la diada la proporció d’obres en català va arribar fins al 50%, percentatge molt superior al de la resta de l’any, que es troba al voltant del 30%.
Sant Jordi ens acosta al país ideal, encara que tingui un punt irreal. És un mirall de com voldríem ser. De com podríem ser. Que ningú ens esguerri la festa i que aquesta ens encomani ganes, idees i determinació de futur.
(D’un article editorial del diari ARA el dia 23 d’abril de 2024)
