por Octubre 14, 2007
EN L’INICI PERSONAL DEL PLANETA BLOG’S
EN COMENÇAR UNA PRIMERA ETAPA DE WEBLOG’s…
Arran de l’entrada a una nova situació vital, com n’ha estat la meva jubilació, una etapa daurada de la vida, els amics del servei informàtic de l’Escola Tècnica Professional del Clot em regalaren un domini d’Internet, pensat perquè mitjançant el qual pogués entretenir-me a donar curs als meus pensaments i sentiments a través de la paraula…I atès que a aquesta tasca m’hi he compromès, no sense que abans hagi investigat de què tracta tot això, aporto quatre paraules sobre aquest sistema de comunicació / interrelació després d’una senzilla investigació sobre la matèria.
El primer contacte personal que vaig tenir amb aquestes eines informàtiques de progrés data de l’any 1992 (en un curset que em facilità l’ETPClot) i, havent quedat fascinat per la novella tecnologia (sense saber-ne i entendre res sobre la seva estructura o composició electrònica interna), em vaig fornir d’un ordinador, d’un escàner i d’una impressora per gaudir abastament d’una editorial casolana, tot i que rudimentària, per produir tot allò que en l’exercici de la meva professió, com a docent / educador, necessitava.
Tanmateix, amb els recursos anteriorment expressats no n’hi hagué prou i, més aviat d’hora que tard, amb un dispositiu anomenat “modem”, vaig quedar meravellat de com la informació fluïa, quantitativa i qualitativa, amb la nova prestació de l’ordinador, des de quilòmetres de distància, per compartir-la amb els altres… Aquest nou tipus de comunicació em va interessar, tot i que, a causa de la meva edat, passada la cinquantena d’anys, no em va ser gens fàcil inicialment de manejar el sistema d’INTERNET i hagué de conformar-me d’anar aprenent -a poc a poc entre l’encert i l’error-, els misteris de la invenció de la nova eina, que s’obria potent als meus ulls encuriosits, després de tants anys d’utilitzar el correu convencional, el telèfon, el fax, el llapis, la ploma, el bolígraf, el guix i la pissara…
I, això vaig fer:
1. DE PRIMER, INFORMAR-ME SOBRE LA HISTÒRIA DEL SISTEMA INTERNET
Vaig copsar que el naixement d’aquest nou univers d’INTERNET portava la data dels anys 60 del segle passat, en plena guerra freda entre els EEUU d’Amèrica i la URSS, una altra potència en contrast. La indústria informàtica començava a ser una realitat i s’utilitzaven ordinadors tant per a la investigació com per a la defensa, de forma regular i amb la intuïció que alguns d’aquests ordinadors -especialment els utilitzats per a la defensa- en poder ser connectats entre sí eixamplaven moltes possibilitats.
Dels EEUU nasqué l’aportació d’un sistema de telecomunicacions que podia resistir, fins i tot, un caos nuclear davant d’una eventual confrontació amb la URSS, l’altra potència mundial.
També tingué notícia que a l’any 1970 els EEUU desenvoluparen un sistema de connexió entre quatre ordinadors, de tal manera que si un d’ells deixava de ser operatiu, la informació seguia essent vehiculada pels altres tres… Aquest començament de descentralització, anomenat ARPAnet en va ser com l’embrió d’INTERNET.
I quina cosa curiosa descobreixo quan llegeixo que cap a l’any 1972, uns quaranta ordinadors es connectaren a ARPAnet. La informació que transportaven era la d’uns petits arxius de text, en un format igual al que avui denominem correu electrònic o e-mail. Les possibilitats de comunicació quedaren servides i, per evolució natural, superats alguns obstacles, uns protocols establiren de quina manera devia passar la informació d’una xarxa d’ordinadors a la d’altres. Els avantatges de la comunicació global a través d’aquestes xarxes ha crescut infinitament fins arribar a la denominació INTERNET, coneguda arreu, per a tothom i en els nostres dies.
Ara bé, intueixo quelcom meravellós quan penso en el desenvolupament d’INTERNET atès que aquesta aplicació informàtica encara ha de transformar molts paràmetres de la nostra vida, de les relacions socials existents i propiciar un món sense distàncies ni barreres que, en el traspàs del segle XX al XXI, ha entusiasmat a més de cent milions d’usuaris que s’adapten -ens adaptem- cada vegada millor al nou sistema d’intercomunicació en una xarxa de xarxes.
http = el protocol per transmetre per la xarxa els documents (Hyper Text Transfer Protocol) en un llenguatge de html (Hyper Text Markup Languaje).
www = una teranyina que envolta el món (Word Wide Web), l’eina que més ha contribuït a la popularització d’Internet.
Actualment, INTERNET -la gran teranyina que envolta el món-integra i impregna quasi tots els àmbits de la societat. Una eina que, com la descoberta de l’electricitat, en el seu moment, tothom en parla i s’introdueix per tot arreu…
2. DE SEGON, INTRODUIR-ME EN UN TREBALL PRÀCTIC PER CONÈIXER-NE ELS SÍMBOLS D’INTERNET.
Això va succeir en el darrer trimestre de l’any 1999 en què, amb la finalitat de crear una felicitació nadalenca abans del canvi de segle, m’exigí de produir-ne una que, l’objectiu de la qual, a més a més de sintetitzar un tractat de temes teològics -amb la utilització de les icones de la primera plana d’Internet– expressés ensems la tradició poètico-literària del pessebre de Nadal de la meva infantesa en la contrada del ripollès, i que vaig intitular així:
“DES DE LA TERANYINA DE LA COVA DE BETLEM A L’EMBOLCALL DE LA XARXA D’INTERNET”…
…, tot interpel•lant els usuaris i coneixedors de les planes web a celebrar la tradició de les “bones festes” des de la reflexió d’una estrofa punyent, però des del respecte més acurat a qualssevol de les posicions religioses que hom pugui professar, des de l’ateisme al fideisme o des de l’agnosticisme a la indiferència…
“Jugueu amb icones d’Internet? / Són el retaule més modern / d’una Història que corprèn / tothom qui viu el Nadal, ben net!”
I així, sense massa coneixements informàtics -i per dir-ho clarament, quasi nuls- el meu atreviment no va pas quedar del tot malament. I ara, havent passat els anys, en reviscolar aquesta “nadala”, m’alegra d’haver contribuït a fer més propera la simbòlica de la plana inicial d’Internet amb un tema que, susceptible de ser entès per tothom tot i amb el respecte degut a cadascuna de les creences religioses que hom pugui o no professar -com he explicitat abans- encara destil•la prou modernitat i resulta suficientment i original presentable entre els avenços d’avui i les tradicions d’ahir.
3. INTERNET, UN PROCÉS GLOBALITZAT QUE NO ES POT ATURAR
Segueixo, doncs, el discurs de la meva entrada a INTERNET, tot fent una prospectiva d’aquesta potent eina informàtica. De ben segur que aquesta “xarxa de xarxes” ha de produir canvis importants entre la humanitat, de la mateixa manera que la descoberta de l’electricitat produí en el seu moment… Ja no es tracta d’activar només la imaginació sinó descriure l’aportació dels seus avantatges en:
En definitiva, de tots els aspectes de la vida humana. I com expressen els llibres sobre el tema, es tracta d’assumir la quarta revolució de la comunicació humana:
3.1. La quarta revolució de la comunicació humana:
La primera, en fou l’aparició de la parla: el seu origen i la seva evolució…
La segona, l’aportà el desenvolupament de l’escriptura…
La tercera, tingué lloc amb el descobriment de la impremta (Gutemberg)…
La quarta, arriba amb la comunicació facilitada pels ordinadors i el sistema de xarxa d’INTERNET…
3.2. El concepte de l’aldea global de MacLuhan i d’altres, d’acord amb les teories de James Lovelock i Lawrence…
En parlar de «La Aldea Global» de McLuhan i de les teories de James Lovelock i de Ernest Lawrence, tant de bo que aquestes autopistes de la informació no condueixin a cap caos col•lectiu, sinó que permetin la construcció d’un nou món que contribueixi al desenvolupament de la pau, de la bondat, de la justícia, de la unitat, de la veritat i a l’entesa i felicitat entre tots els pobles de la terra -sense fronteres de races- dins de l’embolcall de la “xarxa de xarxes”, d’INTERNET.
4. EL WEBLOG, LA PRESÈNCIA D’UN NOUNAT A LES DARRERIES DEL SEGLE XX
Diguem, doncs, que a l’any 1997, quan un nadó -nomenat INTERNET– començava a recórrer la vida amb unes primeres passes i balbucejava termes o conceptes propis ( @, e-mail, píxel… ), l’americà Dave Wiener se li ocorregué publicar en aquest nou mitjà de comunicació les seves pròpies consideracions sobre política i tecnologia. I, en qüestió d’uns mesos, moltes més persones l’imitaren. Només calia batejar amb un nom aquesta activitat que, amb el pas del temps, havia de revolucionar la forma de comunicació amb les altres persones.
I va ser Jonn Berger qui per primera vegada utilitzà la paraula WEBLOG en referència a un diari personal disposat a la INTERNET amb un nom, producte de la unió de dues paraules angleses WEB i LOG, que significa “diari de navegació” o “quadern de bitàcola”. Havent passat més d’una dècada, aquest senzill procés de publicar un diari a la INTERNET, s’ha convertit en un esdeveniment sociocultural de gran magnitud atès que cada dia es creen més de cent mil nous BLOG’s, tot i sabent que la xifra del recompte dels quals, a l’any actual de l’escriptura d’aquest tema (2007), supera els setanta milions.
No obstant això, cal consignar que només uns quinze milions s’actualitzen periòdicament. Les estadístiques ofereixen percentatges: un 37% són japonesos y el 33% apareixen escrits en llengua anglesa. El cinquè lloc d’aquest nous “quaderns de bitàcola” apareixen en llengua hispana ocupant el 3% del seu total.
També és interessant de comprovar que els usuaris d’aquest sistema de comunicació no només és el propi d’individualitats personals, sinó també d’empreses diverses i de mitjans de comunicació que l’han adoptat com una nova eina per connectar, tant amb els seus clients, com amb llurs lectors.
Tanmateix, parlant del nom amb què és batejat aquest nou sistema de comunicació, cal consignar aquí de quina manera s’ha d’escriure i pronunciar aquest nou vocable en llengua catalana. I així:
Quant a la pronúncia, no hi ha cap dubte, perquè essent la “g” de BLOG una consonant caracteritzada per un so oclusiu (pel mode de pronunciació), velar (segons el punt d’articulació) i sonor (per la vibració), tot aplicant-t’hi la normativa fonètica catalana, sabem que aquesta consonant al final de paraula, cal emetre-la com una “c” caracteritzada per un so oclusiu (pel mode de pronunciació), velar (segons el punt d’articulació) i sord (d’acord amb el tipus de vibració).
Pel que fa a la seva escriptura, aporto en aquest punt la reflexió ortogràfica que conté l’adreça del termcat “BLOC” o BLOG”:
5. ELS BLOG’s, HAN MILLORAT AMB EL PAS DEL TEMPS I L’EXPERIÈNCIA HUMANA
Amb el pas del temps la tècnica dels BLOG’S ha anat millorant. Les primeres planes d’escrits merament personals s’han vist millorades mitjançant la utilització -generalment gratuïta- de variades i múltiples eines de publicació i edició, acompanyades també de la possibilitat d’enllaços i d’arxius gràfics, d’àudio i de vídeo i/o d’altres. La temàtica també ha evolucionat. I el contingut dels BLOG’S, principalment els de caire tecnològic i lúdic, s’han vist superats per molts d’altres en referència a altres temàtiques: política, social, cultural, musical, empresarial, turística i d’altres…
6. ELS BLOG’S, NOU PLANETA EN UN AIGUABARREIG D’OMBRES I CLARORS
L’evolució del sistema BLOG ha propiciat que tots els seus usuaris puguin prendre par activa en la “xarxa de xarxes”. I no només per rebre informació, sinó per generar-la i/o comentar-la amb tots els altres. Però, des d’aquesta perspectiva, hom se n’adona que el planeta blog presenta alguns problemes. I això perquè, essent tants els possibles creadors d’informació, pot succeir que la informació i/o els diversos continguts publicats perdin rigor, quedin tenyits de subjectivitat i s’estenguin “els rumors per sobre de la veritat i objectivitat de les coses”. Ara bé, aquest problema anunciat pot superar-se, d’altra banda, mitjançant la intervenció d’altres internautes amb una rectificació, fins i tot immediata, respecte dels continguts espuris o de les opinions tendencioses.
7. LA BLOGOSFERA I EL PODER DE LA PARAULA
L’autor del llibre “La revolución de los blogs” del professor universitari José Luis Orihuela expressa que:
“La revolució dels blog’s, tot i que no es pot confondre amb el gènere periodístic, sí que cal concebre-la com un mitjà de comunicació personal que incideix i impacta en l’ecosistema mediàtic, en la mesura que constitueix un nou conducte o camí de cara a la comunicació pública”.
Efectivament, la possibilitat de comunicació humana que ofereixen els BLOG’S s’esbatana i amplifica, sobretot, en aquells moments de commoció universal o en períodes en què augmenta l’interès per saber, discutir, opinar i/o expressar-se -en general- sobre persones, fets, esdeveniments i situacions diverses.
En només una dècada, milions de persones que utilitzen la BLOGOSFERA -diguem-ho d’aquesta manera- s’han convençut que la millor arma la posseeix qui disposa del poder de la paraula… I, dit tot això, inicio la meva etapa de BLOG’S: més per pujar al tren de l’actualitat en la forma d’expressar arreu els meus sentiments i pensaments, que voler entrar en discussions estèrils, tot i que obert sempre a la valoració dels altres.
Nogensmenys, clarifico aquí algunes qüestions d’interès:
7.1. L’agraïment a les persones que m’han possibilitat gaudir d’aquest mitjà de comunicació.
7.2. La confessió personal sobre el següent:
Que tinc gran estima vers la persona humana, des de la seva individualitat, amb les seves pròpies limitacions i grans potencialitats, sabent que tothom es inicialment “confiable”, tot i que no sempre “predible”… I si se sol dir que “homo homini lupus”, també puc afegir que -gràcies a la voluntat de superació i al procés de volerse convertir en persona, a l’exercici del diàleg i al coneixement mutu- tothom pot arribar a ser “homo homini amicus”…
Que admeto fàcilment les valoracions crítiques. I encara que personalment no sóc polemista de mena, m’adapto prou bé davant de les situacions complexes que per a mi constitueixen sempre un repte a assolir. Si tinc una idea clara l’amanyago i la insisteixo com un brindis a l’objectivitat de les coses i aleshores -tot i que m’agrada escoltar- també utilitzo abundosament la paraula per fer-me present.
Que recullo amb facilitat les opinions i/o visions de l’altri, les processo i, si és el cas, les incorporo a la meva subjectivitat per apropar-me cada vegada més i millor -amb objectivitat- a la realitat de les persones, situacions i esdeveniments…
Que desitjo expressar els meus pensaments i sentiments per contribuir a unir, mai per separar, sempre per construir… Per oferir amb la pròpia experiència l’excel·lència del diàleg i captar dels altres l’energia i potencialitat amb què estan dotats per fer un món millor… des de la vida familiar als cercles més amplis de la vida social i de relació
Comencem, doncs, i que la paraula recorri “la xarxa de xarxes”, doni la volta al món i retorni -enriquida- al punt d’on ha partit…!!!
MABF
