30 abril, 2024

(2) ADDENDAE / ANNEXIONATS A LA NADALA 2021 – TEOLOGIA PER A EXPERTS – LA DIVINITAT DE JESÚS

  • Cal prémer els enunciats o les paraules colorejades de vermell per accedir a una informació acurada i més explícita respecte del concepte que apareix en el text.

Pel que fa al Nadal 2021 i a la benvinguda donada a l’Any Nou 2022 i d’altres que en vindran, he destriat tota una sèrie de temes relacionats no només amb aquest temps del solstici d’hivern que s’inaugura any darrera any, sinó que també considero com a complementàries o explicatives les festes que se celebren mitjançant l’exposició d’altres temes que afegiré.

Així doncs, anuncio uns temes, expressats com addendae o afegits perquè se’n pugui resseguir la seqüenciació de la temàtica que pretenc desenvolupar aquest any.

Efectivament:

(1) «JESÚS, HIJO DE MUJER»

Un primer tema, intitulat «Jesús, hijo de mujer» escrit pel bisbe episcopalià John Shelby Spong en què, des d’un estudi acurat i profund sobre diversos passatges de la Bíblia, demostra com el Naixement i la Infància de Jesús -sense abdicar dels fons històric que ja se suposa, tot i que impossible de determinar-, en tots aquells capítols que es llegeixen a Lc 1,5-80 / 2,1-520 i Mt 1,1-25 / 2,1-23 són producte d’un exercici literari anomenat midràshic, així com també la incorporació d’altres tècniques hermenèutiques per tal de facilitar a la comunitat cristiana una orientació teològica-religiosa arran del esdeveniments que es descriuen, però amb una preocupació i intencionalitat  ben clares:

2) TEOLOGIA PER A EXPERTS: UNA «NADALA» TEÒLOGICA – LA DIVINITAT DE JESÚS

Un segon tema que proposo i que dins de l’enunciat «Teologia per a experts» el recullo de la inspiració del Web del P. Miquel Sunyol, sj  on -en aquest cas- tracta sobre la «Filiació divina de Jesús»D’aquesta manera proposo suggereixo el pensament d’un especialista en teologia i altres ciències com n’és Eugen Drewermann. La seva tesi rau, en aquest cas, sobre la idea que la mencionada divinitat de Jesús ja es troba de forma explícita en la mitologia de temps pretèrits i religions antigues -principalment la religió practicada a l’antic Egipte– i, en conseqüència, el terme del concepte no representa cap novetat dins de les tesis dogmàtiques del cristianisme -i més concretament-, en els de l’Església catòlica

(3) A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

Arriba un tercer tema elaborat ja d’antuvi en els Web’s «Ciencia, razón y fe» / «¿Qué te parece…? o Què te’n sembla…?» d’Álvarez-Valcárcel i Bosch-Fridrin respectivament que, en el seu moment, aparagué en ambdues amb el títol «En torno a la mítica cueva de Belén» (2010-2012)Es tracta d’un assaig escrit per en Luis Álvarez, revisat i comentat per mi mateix i que pretén primordialment ajudar a llegir els mites judeocristians continguts en els primers capítols dels evangelis escrits per Lluc i Mateu de manera aliena a la literalitat del text evangèlic i d’acord amb les tècniques hermenèutiques amb què van ser escrits. En el treball assagístic, a més a més, s’exposen altres qüestions d’interès bíblico-teològic que es tracten amb rigor i solvència…

(4) ORIGEN I HISTÒRIA DEL NADAL / L’APARICIÓ D’UNA ESTRELLA

Recopilo en aquesta quarta addenda dos temes que, en aprofundir-los, arribarem a discernir conclusions ben diferents a les que la majoria de persones pensen erròniament de les quals:

(5) TRADICIONS I CURIOSITATS NADALENQUES

Algunes curiositats a recer de la festa de Nadal, amb tradicions ben arrelades i d’altres espúries i corrumpudes  de totes aquestes celebracions nadalenques del solstici hivernal, cal ara mostrar-les en aquest darrer apartat.

En són moltes les curiositats nadalenques que podríem consignar aquí. Penso en qüestions prou interessants com si Jesús va néixer el 25 de desembre o no i altres moltes explicades en qualsevol buscador d’Internet. Però he preferit dissenyar una estructura que englobi les tradicions més nostrades y que indico a manera de taula o índex tot seguit, deixat per al final dels addenda treballar-les acuradament i amb sota la seva extensió:

  • El Calendari d’Advent
  • Les felicitacions nadalenques
  • La grossa de Nadal i de Cap d’any
  • El quinto nadalenc
  • La decoració nadalenca
  • Els mercats i la tradició firaire de Nadal
  • Els pessebres
  • Les «Nadales» i els «Villancicos»
  • «El Cant de la Sibil·la»
  • L’arbre de Nadal
  • El Papa Noël o Santa Claus / Els regals
  • Els pastorets
  • La gastronomia i l’àpat del de Nadal
  • El Tió
  • Sant Esteve
  • Els Sants innocents
  • Sant Silvestre / L’home del nassos
  • La nit de Cap d’any
  • El Concerts
  • La cavalcada de Reis
  • La festa religiosa del cicle nadalenc

.

(2) TEOLOGIA PER A EXPERTS. UNA «NADALA» TEOLÒGICA

LA DIVINITAT DE JESÚS

(Cal clicar l’enunciat perquè s’obri la temàtica que es troba en el Web d’en Miquel Sunyol, SI)

  • Cal prémer els enunciats o les paraules colorejades de vermell per accedir a una informació acurada i més explícita respecte del concepte que apareix en el text.

2.1. LA FILIACIÓ DIVINA ÉS UNA NOVETAT DEL CRISTIANISME O EL CONCEPTE JA PREEXISTIA EN L’ANTIC EGIPTE…? 

«Con la doctrina de la filiación divina del Salvador, el cristianismo se relaciona, de hecho, con representaciones paganas muy extendidas, y la cuestión aparece pues, de una manera totalmente nueva, incluso para la teología cristiana:

  • ¿Qué significa, en el mundo simbólico mítico, esta fe en una filiación divina?
  • Los mitos, ¿son verdades de poeta o mentiras de periodista…?

Entonces se ve cómo numerosos pasajes considerados más determinantes, en el Nuevo Testamento sobre todo, no pueden ser entendidos de una manera histórica, aunque sí contienen imágenes o símbolos muy antiguos utilizados por los hombres. 

Sobre este punto particular, la mayoría de los teólogos y sacerdotes cultivan una zona gris de deshonestidad y de ambigüedad. Por referirme a un ejemplo claro, la Navidad no habría que entenderla en un plano propiamente histórico. 

 Sería honrado admitir: 

      • Que Jesús no nació en Belén…
      • Que su madre no era virgen en el sentido biológico del término…
      • Que ningún mago oriental peregrinó hasta el portal…
      • Que ninguna estrella se paró encima del portal…
      • Que Herodes no decidió la matanza de los inocentes de Belén…
      • Que los ángeles no cantaron ni los pastores le adoraron…

Todo eso es leyenda

Al saberlo, muchos creerán que el cristianismo en su conjunto es erróneo.

Por mi parte, en cambio, creo que es decisivo saber que, en sí mismas, estas imágenes tienen un sentido y un contenido que denotan una profunda cohesión, como si de un poema se tratase. 

Son estas imágenes, en efecto, las que nos enseñan de verdad lo que representa en el fondo la persona de Jesús. De ahí, mi preocupación para que el mito vuelva a tener su sitio y su significado. La Biblia, en sus pasajes decisivos, nos transmite, en efecto, las verdades últimas sólo con una forma mítica

Y entonces llegan algunos teólogos y me reprochan no tomar en serio la historia. ¿Significa no tomar en serio la historia si afirmo que la Biblia relata ciertas experiencias decisivas al estilo de un poeta y no de un periodista?»

2.2. QUÈ ENS VE A DIR EUGEN DREWERMANN SOBRE LA FILIACIÓ DIVINA…?

Eugen Drewermann en «Dios inmediato» s’expresa, en relació a la divinitat de Jesús, d’aquesta manera :

«Què som nosaltres, homes i dones d’una llarga humanitat, que de sempre hem tingut necessitat:

  • d’una mare verge,
  • d’un fill de Déu,
  • d’anuncis divins,
  • d’estels estranys, i
  • d’un infant entre animals…?

Tot el concepte d’un fill de Déunascut d’una verge, coberta per l’Esperit i la Llum, estava ja perfectament elaborat, uns quants milers d’anys abans que el cristianisme, en l’antic Egipte, i era una realitat viva en els actes cultuals».

Hem d’admetre, doncs, que la teologia de la filiació divina no és un concepte específicament cristià.

La mateixa realitat que avui dia anomenem religió cristiana existia també entre els antics: mai ha faltat ja des dels mateixos començaments de la humanitat fins que el Crist hi hagi vingut en la carn. Després, tot simplement, hem anomenat com «cristiana» la veritable religió, la qual sempre ha existit.

Aquestes imatges de l’antic Egipte sobre la figura del fill de Déu ens porten en línia recta als dogmes de l’església primitiva».

2.3. AGUSTÍ D’HIPONA HO VA CAPTAR PROU BÉ, PERQUÈ ESTÀ EN LA MATEIXA LÍNIA

Escoltem a Agustí d’HiponaRetractaciones. Llibre I, cap. 12. 

«Nam res ipsa quae nunc christiana religio nuncupatur, erat apud antiquos, nec defuit ab initio generis humani, quousque ipse Christus veniret in carne, unde vera religio quae iam erat, coepit appellari christiana».

«La misma realidad, que se llama ahora religión cristiana, existía ya en los antiguos ni ha faltado nunca desde el origen del género humano hasta que vino el mismo Cristo en la carne, por quien la verdadera religión, que ya existía, comenzó a llamarse cristiana».

Després segueix el paràgraf (tot i que no ve a tom exactament aquí) dient que:

Cum enim eum post resurrectionem ascensionemque in coelum coepissent Apostoli praedicare, et plurimi crederent, primum apud Antiochiam, sicut scriptum est, appellati sunt discipuli Christiani. Propterea dixi: Haec est notris temporibus christiana religio; non quia prioribus temporibus non fuit, sed quia posterioribus hoc nomen accepit’.

Per tant, la tesi d’Eugen Drewermann -sobre la existència de la filiació divina trobada en l’humus d’antigues religions, principalment la religió egipcia-, no va pas desencaminada, perquè això mateix ja ho ha expressat també Sant Agustí. I és que, efectivament:

2.3.1. NO SOM NI ELS ÚNICS…

Fa anys, per explicar el relat de l’Anunciació de Lluc, es pensava que ja n’hi havia prou si se’l comparava amb altres anunciacions de l’Antic Testament, com per exemple, la de Gedeó. Era una manera que ‘tot quedés a casa’, dintre de la nostra Paraula de Déu (!) i dins de la nostra Història de salvació

 

2.3.2. NI TAMPOC SOM ELS PRIMERS…

Tanmateix, les narracions evangèliques de Lluc i de Mateu inviten als cristians, amb les seves imatges i representacions arquetípiques pròpies dels mites, a adonar-nos-en que ni som els únics ni hem estat els primers en creure en el misteri d’una Encarnació de Déu.

 

2.4. D. FISCHER COMENTA A E. DREWERMANN

Eugen DrewermannDe la naissance des dieux a la naissance du Christ. Une Interprétation des récits de la nativité dc Jésus d’après la psychologie de profondeurs. Traduit de l’allemand par Joseph Feisthauer. Paris. Editions du Seuil, 1992. Revue d’histoire et de philosophie religieuses / Année 1994 / 74 –1 / pag. 101-102

La similitud inquietant entre els mites egipcisorientalsgrecsbudistes, d’una banda, i els relats de la nativitat de Crist, de l’altra, no va poder escapar a l’autor, professor d’Història de les Religions. La seva tesi esdevé resumida i d’aquesta manera:

És la comunitat cristiana d’Egipte la que va elaborar les narracions de la Infància de Jesús (relats evangèlics de Lluc i de Mateu / relat de Tomàs / relat Apòcrif relat àrab del pseudo Joan), i ho va fer a partir de l’herència religiosa de l’antic Egipte. Amb la doctrina de la filiació divina del Salvador, el cristianisme reviu representacions paganes molt esteses (p. 39).

  • La història del Nadal no és res més que una transposició dels antics mites del naixement virginal de nens divinsDrewermann no vol fer aquí una exegesi historico-crítica. En canvi, vol fer que les imatges, els mites i les llegendes parlin per si mateixos, escoltant allò que la psicologia de les profunditats expressa a través d’ells.
  • A partir d’aquí, la frontera entre el cristianisme i el paganisme es va diluint fins a desaparèixer del tot: tots dos són expressions o intents de traduir una mateixa realitat arquetípica, una mateixa expectativa humana (p. 26).
  • El cristianisme és, en definitiva, la religió de tots els pobles i de tots els temps (p. 38). És més antic que Jesús (p. 29) i que el judaisme, doncs apareix de diverses maneres en totes les religions antigues.
  • La qüestió que es planteja ja no és la de la historicitat del cristianisme, sinó la de saber què signifiquen els mites que transmet, com desxifrar-ne el missatge codificat (p. 34). En efecte, Déu es revela en la història humana de tal manera que hi podem veure la revelació de Déu (p. 35).
  • Pensar que una època científica hauria superat definitivament l’època dels mites no és res més que un engany: el mite és una forma eterna i ineludible d’expressió de la fe religiosa, i constitueix una matèria primera per al treball de l’historiador (p. 35).
  • Per tant, ja no es tracta de desmitologitzar, sinó de respectar i interpretar el llenguatge mític. Ja no es tracta de separar el mite de la història, sinó de treure a la llum allò que la història humana vol expressar més profundament i que només pot fer accessible per aquest mitjà.
  • Així, la historicitat dels relats evangèlics ja no és res més que una qüestió secundària. L’important és saber quins arquetips s’expressen en els mites, les llegendes, els símbols i les imatges amb què es teixeixen. En qualsevol cas, “cap creença cristiana no pot obligar-nos a la deshonestedat històrica” (p. 96).
  • Drewermann no s’allunya tant com es podria pensar de les posicions de la reforma. També es troba en els reformadors la idea que en Crist preexistia l’home Jesús, i que els patriarques ja hi creien. No parlaven de mites, sinó d’imatges, representacions, llums i de la claredat progressiva de la Revelació. Hi trobem, com aquí, la primacia de la fe i de la gràcia sobre l’obra (p. 66, 127-128), la idea que el perdó  diví no és conseqüència de les obres humanes de penitència (p. 131) i que les recomanacions morals de la Llei són inútils mentre l’home estigui en pecat (p. 20-21). També la primacia de l’individu sobre el grup, de l’obediència a Déu abans que no pas als homes, i de la interioritat en tots els esforços religiosos (pp. 125-126), la teologia luterana de la creu, o teologia dialèctica, la de els petits començaments (p. 174), l’afirmació que Déu no exigeix sacrificis (p. 127).
  • Tot això ho té Drewarmann en comú amb la Reforma Protestant. L’únic punt important en què difereix realment en tota la seva obra és el seu indestructible optimisme sobre la naturalesa humana: l’home retornat a si mateix és bo, gran i digne com l’àngel que és la seva pròpia projecció (p. 61). A tot arreu el terapeuta, que ell és, ataca el sadomasoquisme que ha pervertit el missatge cristià i, a través d’un cert lirisme, la seva paraula té una fragància de redempció (p. 173). Elaborat per D. Fischer

2.5. PERÒ, A ON ES TROBA REALMENT BETLEM…? ÉS BETLEM EL LLOC ON VA NÉIXER DÉU…?

Eugen Drewermann en «Del nacimiento de los dioses al nacimiento de Cristo» se aleja de Belén y traslada el nacimiento de Cristo a las cercanías de nuestro entorno. Efectivamente:

«El Belén de los evangelio no es la pequeña ciudad situada al sur de Jerusalén, sino todo lugar en el cual los hombres son capaces de sufrir por la falta de humanidad y en el cual tienen hambre y sed de justicia (Mt 5, 6): sólo de estos hombres y mujeres Dios es tan cercano que puede en ellos vivir. 

Dos mil años de leyenda cristiana han podido de esta manera condensar, en las imágenes de la Noche Santa, buscando en la riqueza de la experiencia personal, las únicas condiciones con capacidad para describir este milagro de la humanidad y de la bondad de nuestro Dios.

Y ahora nos es necesario recorrer una vez más todos estos símbolos para hacer en nosotros mismos la prueba de su significación y experimentarlos.

  • Era de noche, nos dice Lucas, en esta hora de Belén. Pero, ¿sabemos de verdad qué es la noche? Cuando los hombres miran y no encuentran ningún horizonte, cuando sus sueños están muertos y el mundo es para ellos sólo un abismo vacío. A estos hombres de la noche -dice el evangelio- Cristo se les apareció como la luz que brilla en las tinieblas. Sobre ellos, que nunca habían conocido a Dios, “sobre el pueblo que caminaba en tinieblas una luz brilló” (Is 9, 1).
  • Hacía frío, nos dice la leyenda, en esta hora de la aparición del Salvador. Pero, ¿sabemos de verdad qué es el frío? Cuando el corazón del hombre queda helado dentro de la tormenta de nieve de las palabras, y cuando los pies están atrapados en los mil falsos colores de las superficialidades y los dedos agarrotados y ya azulados por el frío de unos sentimientos helados. A estos hombres del frío Cristo les dirá: «Fuego he venido a encender en la tierra, y ¡qué más quiero si ya ha prendido!« (Lc 12,49). 
  • La soledad y el rechazo reinaban, dice la leyenda, en esta hora de Belén. Pero, ¿sabemos de verdad qué es la soledad? Cuando los hombres nacen sin techo propio, delante de la puerta de los otros, allí donde no existe un hogar, sino sólo una búsqueda y una nostalgia sin fin. Hijos, no de unos padres, sino de los descendientes de la madre Eva, la antepasada de todos los exiliados, de todos aquellos que se encuentran arrojados a la vida, siempre condenados a pisar tierra extraña, siempre sólo movidos por el miedo, sin derechos, sin respiro alguno, sin lugar donde residir. A estos hombres condenados a la soledad  Cristo les dirá: «Las zorras tienen madrigueras y los pájaros nidos, pero este hombre no tiene donde reclinar la cabeza« (Lc 9,58). Y también les dirá: «Acercaos a mí los que estáis rendidos y abrumados, que yo os daré respiro» (Mt 11,28). 
  • Es pobre, nos dice la leyenda, este Mesías-Rey venido al mundo. Pero, ¿sabemos de verdad qué es ser pobre? Cuando el alma del hombre está tan chupada como la boca del hambriento y tan vacía como la mano del mendigo. O cuando el cuerpo está tan agotado que la mujer ya no tiene energías para espantar las moscas de los ojos de su niño hambriento o cuando es necesario ir recogiendo por las calles, desde primeras horas de la mañana, los periódicos para no sufrir tanto las mordeduras nocturnas del frío. A estos hombres de la pobreza Cristo les dirá: «Vosotros estáis cerca de Dios«. Pero también añadirá, lleno de cólera: «¡Ay de vosotros, los ricos!« (Lc 6,24). 

Todos aquellos que viven en las tinieblas, en el frío, en la soledad, todos los excluidos, los pobres comprenderán la noche de Belén, pues a todos ellos este niño de Dios les promete: «¡Felices los que ahora lloráis, porque vais a reír!» (Lc 6,21).

El Belén de los mapas está situado a veinte kilómetros de Jerusalén, pero el verdadero «Belén» está al lado mismo de «Jerusalén«, en nuestros propios corazones.

Y ¿dónde habitamos nosotros realmente?»

.

2.6. RECULL DE TEMES TRACTATS TEOLÒGICAMENT EN RELACIÓ AL NADAL

He espigolat del Web d’en Miquel Sunyol (SI) / Web en Atrio / ¿Y si habláramos de Dios y de sus cosas? alguns temes de prou interès, així com també d’altres sobre Jesús de Natzaret inserits als Web’s Ciencia, Razón y Fe  i ¿Qué te parece? / Què te’n sembla…? per tal d’arrodonir aquesta informació -reflexió teològica-nadalenca que m’he proposat escatir.

Evidentment, tot plegat s’ha de llegir cum mica aut grano salis y, en tot cas, si algun lector instruït en altres lectures més ortodoxes en les que  nihil obstat, no pot suportar o pair conceptes expressats que, certament resultin massa densos o massa far atapeïts d’heterodoxia, en passar plana, deixar de llegir o tancar l’ordinador, pot ser una bona estratègia.

Nogensmenys, des de la llibertat de pensament i una clarificació d’idees mitjançant l’estudi acurat i sistemàtic i la reflexió profunda i eixamplada de qualsevol tema, sempre serà una excel·lent oportunitat de caminar cap aquella veritat que ofereix l’objectivitat de qualsevol tema, situació, circumstància, context o realitat.

2.6.1. WEB D’EN MIQUEL SUNYOL (SI) / WEB EN ATRIO / ¿Y SI HABLÁRAMOS DE DIOS Y DE SUS COSAS…?

En prémer cadascun dels enunciats colorejats de vermell, que hi ha tot seguit, s’obrirà en tot el seu esplendor la temàtica que s’hi inclou:

.

Todos estos temas anteriormente expuestos estan rescatados del Web;

Y no sería ético si no diera a conocer las propias palabras de su autor en cuanto a las precisiones que él mismo propone ante el ejercicio -esforzado y potente- de su lectura. Por lo tanto, cabe expresar algunos apartados importantes:

2.6.1.1. UN WEB CUYA LECTURA Y ASIMILACIÓN DE LOS TEMAS ESCRITOS HA DE HACERSE DESDE LA GLOBALIDAD Y DE NINGUNA FORMA SIN CONTEXTUALIZAR EL CONJUNTO

«Te ruego y te exhorto, en virtud de la caridad, que si alguien lo lee o lo comenta o habla de él, lo exhortes -como yo te exhorto- para que lo haga sin prisas, poco a poco. Pues es posible que pueda haber un tema, al principio o al medio, que no se explique del todo bien, pero que se explique inmediatamente después o al final del libro. Por eso, si se considera un solo tema, sin tener en cuenta su conexión con los otros, fácilmente se puede caer en el error. Para evitarlo, te pido por caridad que hagas como te digo…»

2.6.1.2. UN WEB -COMO UN LIBRO, PERO DIGITAL- APTO SÓLO PARA PERSONAS SABIAS Y DE BUENA VOLUNTAD, NO PARA GENTE CON CURIOSIDAD MALSANA

«…No me preocupa nada si este libro no lo ven nunca ni los charlatanes, ni los insolentes, aduladores, moralistas, chismosos, murmuradores, maliciosos o toda clase de aprovechados. Mi intención nunca ha sido la de dirigirme a ellos. Por eso me gustaría que no se entrometieran, ni ellos ni ninguna de las personas, doctas o indoctas, con puras ganas de curiosear…»

2.6.1.3. ¿NIHIL OBSTAT?

UN WEB NO APTO PARA QUIENES FÁCILMENTE SE ESCANDALIZAN POR SU PLENA IDEOSINCRASIA FUNDAMENTALISTA Y DOGMÁTICA

«…Si piensas que esta manera de obrar no se acomoda a tu carácter, puedes dejarla y, después de aconsejarte bien, puedes seguir otra. Y entonces te pido que me disculpes, porque mi verdadera intención al escribir este libro era la de ayudarte de acuerdo con mi sencilla manera de ver las cosas. Puedes también volverlo a leer dos o tres veces; cuantas más veces lo leas, mejor lo entenderás, pues quizás alguna sentencia difícil de comprender en una primera lectura la entenderás a la segunda…»

«…Me es difícil comprender que un alma dispuesta a convertirse en contemplativa pueda leer este libro sin ver en él una afinidad con su preocupación. Entonces, si crees que te hace bien, da gracias a Dios y ruega por mí, por el amor de Dios...Hazlo, pues, así:

  • Te pido que no permitas que nadie lo lea a no ser que sepas con seguridad que le pueda ser beneficioso, como ya te decía en el prólogo del libro al hablar de quien se había de dedicar a la contemplación y en qué momento lo había de hacer.
  • Te ruego que insistas en que quien lo lea lo haga sin prisas, poco a poco, ya que quizás pueda haber algún tema, al principio o hacia la mitad, que no quede del todo bien explicado, pero que lo sea inmediatamente después o al final del libro. Por eso, si se considera aisladamente un tema, sin tener en cuenta su conexión con los otros, fácilmente se puede caer en el error.
  • Te imploro que obres como te digo. Si crees que necesitas más información sobre algún punto en particular, dime cuál es y qué es lo que tú mismo piensas. Y haré lo que pueda para aclarártelo».

La sinceridad y el buen hacer de Miquel Sunyol (SI) / Web en Atrio  / ¿Y si habláramos de Dios y de sus cosas? queda patente en sus observaciones e invitación por cuanto se puede leer a continuación:

«Es como si hubieras venido a mi casa, en el barrio de Bonavista de Tarragona.

Hablaríamos, entre otros temas, de cosas teológicas y espirituales, y también a veces saldrían cosas de jesuitas. Y no siempre estaríamos de acuerdo, pero no me negarás que son reflexiones y afirmaciones que muchos cristianos, de aquí y de más lejos, vamos haciendo (y muchos más las piensan, pero no se atreven o no pueden decirlas).

  • Que acostumbro añadir el texto griego a las citas bíblicas del Nuevo Testamento y, a veces, incluso, encontraréis alguna cosa en hebreo (y esto no quiere decir que yo sepa hebreo).
  • Si queréis ver el texto griego (y el hebreo), doble click aquí.
  • Que posiblemente Internet Explorer no os muestre bien el texto griego. Utilizad otros exploradores: Mozilla FirefoxGoogleChrome
  • Por lo que toca a mi política lingüística: no retraduzco al catalán los textos, cuyo original no tengo, y a los cuales sólo he podido acceder en su traducción castellana.
  • Que recomiendo hacer una lectura seguida del tema. Una vez hecha la lectura seguida, podríamos ya aventurarnos (siguiendo nuestros intereses personales) por los diversos «ramales», pero que no los quieras hacer todos el mismo día.

Repito: que es como si hubieras venido a mi casa… y hablaríamos, entre otros temas, de cosas teológicas y espirituales, y también a veces saldrían cosas de jesuitas. Y no siempre estaríamos de acuerdo…».

2.6.2. CIENCIA, RAZÓN Y FE  I ¿QUÉ TE PARECE? / QUÈ TE’N SEMBLA…?

En prémer cadascun dels enunciats colorejats en vermell, que hi ha tot seguit, s’obrirà en tot el seu esplendor part la temàtica que s’hi inclou de l’apartat sobre «RELIGIÓ» de les esmentades web’s del títol general:

 

2.7. CONCLUSIÓ

En concloure aquest tema sobre el Nadal de l’any 2021 i començar a caminar durant tota l’excursió que ens oferirà l’any 2022, així com també al llarg de tots els anys que aniran venint, m’és plaent d’haver consignat en aquestes planes del meu Web Blog l’esperit nadalenc que d’antuvi se celebra -amb més o menys convicció religiosa-, a la nostra contrada mediterrània i dins de l’escalf d’una bona part de famílies -religiosament pràcticants o d’altres manifestament allunyades del pensament i dels ritus cristians-, en què la celebració nadalenca, fins i tot, sembla tenir més importància que les celebracions pasquals (quan no hauria de ser així) i celebrant-la actualment amb un devassall desbocat de superficialitats compulsives de tota mena.

Per la meva part, i centrant-me en el Nadal, amanyago, dissenyo i escric, com faig cada any i en porto més de trenta, una «nadala» que -sigui amb format de paper, sigui amb suport digital- l’aprofito per comunicar-me amb les persones estimades del meu voltant -tot consignan-t’hi diversos temes d’ocasió i manifestant el que aquestes diades nadalenques, centralitzades dins del solstici d’hivern, em resulten ser un temps fascinant, màgic i plaent.

Tanmateix, no obvio els coneixements que tinc dels capítols sobre el «Naixement i la Infància de Jesús», tot parant esmentat sobre la interpretació o exègesi que se n’ha de fer de tots els llibres de lAntic Testament i del Nou. Cal que expressi la meva dèria pel que fa a la recerca d’autors gens conservadors i ja no diguem fundamentalistes. Al contrari, proposo en els meus escrits pensadors inquiets que, si no arriben a límits herètics o no trepitgen fronteres vermelles d’allò que l’ortodoxia contempla, poc se n’hi falta.

Considero encertat, no obstant, el respectar totes les formes de pensar de la bona gent -aquella que se sustenta o es nodreix de la fe doctrinal ensenyada i practicada-, però que jo l’albiro més enllà de tot això, atesa la sort que he tingut -gràcies als estudis proporcionats i aquells que he escollit-, i de formar-me amb més profunditat sobre, diguem-no clarament, la filosofia i la teologia

… En són aquestes ciències indicades, conjuntament amb d’altres, les que m’han allunyat precisament de la típica concepció clàssica tal i com ve descrita d’acord amb les característiques ortodoxes i pròpies de la divinitat teista. Més aviat considero la divinitat com immensurable, inexpressable, innombrable i inefable, de tal manera que tampoc -i a la inversa-, podem potenciar al grau màxim les nostres fràgils qualitats humanes en un intent d’albirar o entreveure la divinitat, si no es vol caure dins d’un antropomorfisme limitat i fútil. 

Per tant, deixo constància d’aquest tema inversemblant que ja fa temps em preocupa molt. Es tracta, doncs, de la tendència amb què generalment s’atribueix a la divinitat aspectes característics que rauen en la humanitat o que es consideren propis de déu.  D’això se’n diu:

Lectura, estudi i reflexió. Tot ajuda a discernir i a abraçar nous conceptes fruit de la investigació.

Prou sabem com avui dia el progrés de l’inventari de totes les ciències -també de la pròpia hermenètica bíblica-, ens ajuda a discernir millor què hi ha de recòndit, per exemple, tant en les antigues ciències filosòfiques com en les novetats que ens ofereix el nostre temps.

Detallo únicament per a una reflexió acurada:

Per aixó que, malgrat…

…en el tema de la divinitat no hi cap altra consideració que la contemplació del MISTERI…!

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *