(3) ADDENDAE / ANNEXIONATS A LA NADALA 2021 – EN EL REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

 

• Cal prémer els enunciats o les paraules colorejades de vermell per accedir a una informació acurada i més explícita respecte del concepte que apareix en el text.

Pel que fa al Nadal 2021, a la benvinguda donada a l’Any Nou 2022  i tots els anys que han de venir, he destriat tota una sèrie de temes relacionats no només amb aquest temps del solstici d’hivern que s’inaugura any darrera any, sinó que també considero com a complementàries o explicatives les festes que se celebren mitjançant l’exposició d’altres temes que afegiré.

Així doncs, anuncio uns temes, expressats com addendae o afegits perquè se’n pugui resseguir la seqüenciació de la temàtica que pretenc desenvolupar aquest any.

Efectivament:

(1) JESÚS, FILL D’UNA DONA

Un primer tema, intitulat «Jesús, hijo de mujer» escrit pel bisbe episcopalià John Shelby Spong en què, des d’un estudi curós i profund sobre diversos passatges de la Bíblia, demostra com el Naixement i la Infància de Jesús -sense abdicar dels fons històric que se suposa, tot i que impossible de determinar-, tots aquells capítols que es llegeixen a Lc 1,5-80 / 2,1-520 i Mt 1,1-25 / 2,1-23 són producte d’un exercici literari anomenat midràshic, així com també la incorporació d’altres tècniques hermenèutiques per tal de facilitar a la comunitat cristiana una orientació teològica-religiosa arran del esdeveniments que es descriuen, però amb una preocupació i intencionalitat  ben clares:

• Superar la concepció fundamentalista dels passatges més contravertits de la Bíblia…
• Prescindir radicalment de la literalitat dels textos que romanen escrits…

(2) TEOLOGIA PER A EXPERTS. UNA  «NADALA» TEOLÒGICA

Un segon tema que proposo i que dins de l’enunciat «Teologia per a experts» el recullo de la inspiració del Web del P. Miquel Sunyol (SI) on -en aquest cas- tracta sobre la «Filiació divina de Jesús». D’aquesta manera proposo suggereixo el pensament d’un aspecialista en teologia i altres ciències com n’és Eugen Drewermann. La seva tesi rau, en aquest cas, sobre la idea que la mencionada divinitat de Jesús ja es troba de forma explícita en la mitologia de temps pretèrits i religions antigues -principalment la religió practicada a l’antic Egipte– i, en conseqüència, el terme del concepte no representa cap novetat dins de les tesis dogmàtiques del cristianisme -i més concretament-, en els de l’Església catòlica…

(3) A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM

Arriba un tercer tema elaborat ja d’antuvi en els Web’s «Ciencia, razón y fe» / «¿Qué te parece…? o Què te’n sembla…?» d’Álvarez-Valcárcel i Bosch-Fridrin respectivament que, en el seu moment, aparagué en ambdues amb el títol «En torno a la mítica cueva de Belén» (2010-2012). Es tracta d’un assaig escrit per en Luis Álvarez, revisat i comentat per mi mateix i que pretén primordialment ajudar a llegir els mites judeocristians continguts en els primers capítols dels evangelis escrits per Lluc i Mateu de manera aliena a la literalitat del text evangèlic i d’acord amb les tècniques hermenèutiques amb què van ser escrits. En el treball assagístic, a més a més, s’exposen altres qüestions d’interès bíblico-teològic que es tracten amb rigor i solvència…

(4) ORIGEN I HISTÒRIA DEL NADAL / L’APARICIÓ D’UNA ESTRELLA

Recopilo en aquesta quarta addenda dos temes que, en aprofundir-los, arribarem a discernir conclusions ben diferents a les que la majoria de persones pensen erròniament de les quals:

• Un dels temes, es basa en una investigació històrica sobre «L’origen i la història de la festa de Nadal» que la revista Hespèrides va publicar de la mà de l’autor Alfred Martorell.
• L’altre tema, rau en un comentari científic extret  d’un apartat del treball sobre «L’origen de l’Univers» en al·lusió a «L’estrella que va guiar els mags fins a Betlem» on es demostra la impossibilitat d’aquesta aparició estelar descrita en els evangelis en el temps en què s’esmenta el Naixament de Jesús.

(5) TRADICIONS I CURIOSITATS NADALENQUES

Algunes curiositats a recer de la festa de Nadal, amb tradicions ben arrelades i d’altres espúries i corrumpudes de totes aquestes celebracions nadalenques del solstici hivernal, cal ara mostrar-les en aquest darrer apartat.

En són moltes les curiositats nadalenques que podríem consignar aquí. Penso en qüestions prou interessants com si Jesús va néixer el 25 de desembre o no i altres moltes explicades en qualsevol buscador d’Internet. Però he preferit dissenyar una estructura que englobi les tradicions més nostrades i que indico a manera de taula o índex tot seguit, i que més endavant apareixeran dotades de contingut:

• El Calendari d’Advent
• Les felicitacions nadalenques
• La grossa de Nadal i de Cap d’any
• El quinto nadalenc
• La decoració nadalenca
• Els mercats i la tradició firaire de Nadal
• Els pessebres
• Les «Nadales» i els «Villancicos»
• «El Cant de la Sibil·la»
• L’arbre de Nadal
• El Papa Noël o Santa Claus / Els regals
• Els pastorets
• La gastronomia i l’àpat del de Nadal
• El Tió
• Sant Esteve
• Els Sants innocents
• Sant Silvestre / L’home del nassos
• La nit de Cap d’any
• El Concerts
• La cavalcada de Reis
• La festa religiosa del cicle nadalenc

.

3. EN TORNO A LA MÍTICA CUEVA DE BELEN

(Cal clicar l’enunciat perquè s’obri l’assaig)

• Cal prémer els enunciats o les paraules colorejades de vermell per accedir a una informació acurada i més explícita respecte del concepte que apareix en el text.

3.1. PRESENTACIÓN DEL ENSAYO ACERCA DE:

«A REDÓS DE LA MÍTICA COVA DE BETLEM»

Este ensayo -trabajado fundamentalmente por Luis Álvarez-Valcárcel, revisado por mi mismo y comentado en profundidad con el autor-, tiene como finalidad primordial el intento de leer los mitos judeocristianos de la Biblia de un modo no literal.

Se analizan los aspectos míticos y fantásticos de la historia de Israel tal como viene relatado en la Biblia. Centrándose -no exclusivamente- en el novelado y mítico nacimiento de Jesús de Nazaret supuestamente en Belén:

• Se resumen los estudios histórico–críticos sobre la figura de Jesús, predicador del Reino de Dios, y
  
• Se analizan los títulos de Mesías e Hijo de Dios.
  

Se presentan los estudios del tema del mito o La Metáfora del Dios Encarnado de John Hick:

• El verdadero origen y sentido de la última Cena de Jesús o Eucaristía y
  
• El controvertido concepto medieval de la Transubstanciación.
  

Finalmente, se explicitan las nefastas consecuencias del giro constantiniano que dio el cristianismo a partir del siglo IV.

Por otra parte, se proponen temas transversales que se repiten en los ensayos, complementándose y enriqueciéndose, tales como las complejas relaciones entre la ciencia y la fe/teología. Así como:

• El estudio de los  mitos de la creación, del paraíso terrenal, del diluvio universal y otros…
  
• El análisis del concepto de la redención, las causas de la muerte de Jesús, su resurrección, el desarrollo del cristianismo primitivo y la decisiva influencia de Pablo de Tarso en el cristianismo posterior.
  

En resumen:

• Temas científicos (Cosmología, Física, Neurociencia…),
• Temas históricos,
• Temas filosóficos y
• Temas teológico-religiosos…

…que están íntimamente relacionados con la vida y la práctica de las personas por haberse desarrollado así en el devenir humano.

1. REACCIONES ANTE LOS RESULTADOS DE LOS ESTUDIOS HISTÓRICOS Y TEOLÓGICOS

2. CONCEPTO DE MITO. LOS RELATOS MÍTICOS EN LA BIBLIA

2.1 Criterios de interpretación de textos antiguos.

2.2 Concepto de mito

2.3 Características de los mitos.

2.4 Valoración positiva de los mitos desde el siglo XIX –XX

2.5 Explicación de lo ininteligible.

2.6 Temas comunes a muchos mitos

2.7 El Antiguo Testamento, mitos e Historia

• Arqueología y Biblia. La Biblia desenterrada: revolución en la Historia de Israel
• Confirmación desde el estudio de la Biblia de lo afirmado por la arqueología
• La historicidad de los relatos del AT según la moderna historiografía
• La crítica del judaísmo del profesor Israel Shahak

2.8 Mitos y cristianismo. ¿Desmitologización o Remitificación?

2.9 Mito y educación religiosa

3. ELEMENTOS DEL NACIMIENTO DE JESÚS EN LOS EVANGELIOS DE LA INFANCIA. LA CUEVA DE BELÉN

3.1 Los evangelios de la infancia

• Son los últimos relatos de la vida de Jesús en aparecer en el NT.
• No son relatos históricos como entendemos modernamente. ¿Podríamos llamarlos     mitológicos?
• Expresan una fe en Jesús resucitado y exaltado, Mesías, Hijo de Dios, de los dos cristianismos primitivos: judeocristianismo y helenismo paulino
• ¿Por qué triunfó el cristianismo paulino-helenista? – Pablo de Tarso y los orígenes   del cristianismo
• Se aclara la verdad sobre la muerte de Pablo de Tarso
• ¿Qué pasó en la resurrección de Jesús?
• Los primeros pasos de los seguidores de Jesús después de la crucifixión
• ¿En qué consiste la resurrección de Jesús? ¿Cómo concebían los seguidores de Jesús  la resurrección?
• El camino de la nueva fe en Cristo resucitado
• Repensar la resurrección
• La génesis de la fe en la resurrección
• El sepulcro vacío. Las apariciones
• Hay que distinguir entre hechos históricos narrados e interpretaciones

3.2 El Jesús de los estudios histórico-críticos

•  Predicador del Reino según el modelo mesiánico de Israel
•  Reino futuro e inmediato
•  Contenido material de las promesas del Reino
•  Consecuencias político-sociales. Jesús y la Ley mosaica
•  Ética de Jesús para los momentos finales
•  Jesús, figura compleja – El evangelio paulino de Mc y la figura de   Jesús
•  De la partición del pan a la eucaristía
•  Los títulos cristológicos de Mesías e Hijo de Dios

3.3 Los géneros literarios y las posibles fuentes de los evangelios de la infancia

3.4 La matanza de los inocentes

3.5 El nacimiento de Jesús

3.6 Parecidos entre las creencias mitológicas y la presentación de Jesús

3.7 Dónde nació Jesús

3.8 Cuándo nació Jesús

3.9 El mito de la Encarnación según el teólogo anglicano John Hick

•  Necesidad de actualizar la Redención
•  El mito del pecado originaL
•  Interpretaciones teológicas de la muerte de Cristo
•  La eucaristía como sacrificio expiatorio
•  El problema de la transubstanciación

3.10 Balance del giro constantiniano de la Iglesia en el S. IV hasta hoy

3.11 La cueva de Belén

3.12 Ante la celebración de la Navidad

4. BIBLIOGRAFÍA

3.2. TEMAS EN REFERENCIA A CUESTIONES PRESENTADAS EN EL ENSAYO…

«EN TORNO A LA MÍTICA CUEVA DE BELÉN»

…INSERTADOS EN LOS WEB’s SIGUIENTES: 

 

• www.cienciarazonyfe.com

 

Un Web planificado y construido sobre la estructura de diversos apartados tales como:

 

HISTORIA – CIENCIA – RELIGIÓN – FILOSOFIA...

Web que pretende ser un pequeño oasis donde dos incansables profesores actualmente jubilados –Luis Alvarez Valcárcel y Miquel Àngel Bosch Fridrin– explicaran y darán a conocer sus experiencias y conocimientos sobre la Ciencia, la Razón y la Fe, sin confusos envoltorios, con naturalidad y honestidad.

• http://www.miquelangelbosch.com

 

Un Web WordPress diseñado para ofrecer una temática diversa -escogida por Miquel Àngel Bosch Fridrin que abriga categorías y subcategorías de artículos correspondientes a los siguients enunciados:

.

• Fiestas o celebraciones del equinocio de primavera: Semana Santa / Pascua /  Sant Jordi /
• Fiestas o celebraciones del solsticio de verano: Sant Joan / San Jaime /
• Fiestas o celebraciones del equinocio otoñal: Todos los Santos / Vida-Muerte: necrológicas /
• Fiestas o celebraciones del solsticio de invierno: Navidad / Año Nuevo /
• Acontecimientos diversos: El proceso catalán / Otros, según la determinación del tiempo /
• Celebraciones diversas: Aniversarios / Fiestas /
• Comunicación y discursos /
• Grandes personajes /
• Temas secuenciados sobre: Ciencia, Historia, Filosofía, Religión-Biblia, Educación-Pedagogía, Medicina, Bellas artes (Literatura, Música, Arquitectura, Pintura, Cinematografía, Escultura…)

Y pulsando cada uno de los enunciados propuestos a continuación el lector podrá obtener, para el solaz de su bagaje cultural, diversos temas sobre lecturas escogidas en relación a este tercer addendae o añadido en ocasión de la felicitación navideña 2021 y entrada en el nuevo año 2022.

Así pues, bastará pulsar el enunciado coloreado en rojo para que se abra el tema elegido:

• Una «nadala» per a l’any 2020  
• ¿Encarnación…? 
• Más sobre el error del dios encarnado  
• Más y más sobre el error de un dios encarnado 
• Y la palabra se hizo carne. Su significado  
• Un Dios encarnado, una ilusión…? 
• Misterio y/o milagro…? O ni misterio ni milagro…?  
• Misterio y milagro de Navidad  
• Las conclusiones de una investigación  
• El dios-hombre de Nicea, un banderín al viento  
• Sobre el error del dios encarnado 
• De Deo incarnato 
• Y por qué debemos creer en un dios encarnado…? 
• El chiquirritin nacido entre pajas, què erà de él…?  
• Cuatro libros para el viaje  
• La historia de Moisés y el Faraón: La tarea profética   
• La fuerza dinámica del canto    
• Teología profética  
• El cántico de Moisés  
• El obispo Spong nos explica qué es un midrash: Unos ojos nuevos para mirar la Biblia  
• Un midrash, ¿qué es realmente?  
• Un mismo modelo para dos anunciaciones  
• El “improbable” cántico de María  
• Palestina en tiempos del emperador Augusto  
• El censo de Quirino 
• El historiador judío Flavio Josefo y el censo  
• Apariciones angélicas en sueños  
• Las dudas de José, un hombre recto  
• Las concepciones virginales 
• Jesús, ¿hijo ilegítimo? 
• Dos respuestas sobre los pastores:  Carta primera / Carta segunda  
• Los mitos, ¿verdades de poeta o mentiras de periodista? La verdad de los mitos  
• Quatro actitudes ante la pregunta sobre Dios  
• Verdaderamente, pero no únicamente  
• Lectura personal de los Evangelios  
• No hubo que esperar a Constantino  
• La Trinidad cristiana  
• Las filiaciones divinas  
• Del Congreso de Augusto a la Misa del Gallo 
• El misterio de Jesús, el misterio de Dios, el misterio de la Realidad  
• El Dios de Homero, el Dios de Jesús…?
• Los límites de la investigación histórica moderna  
• Lectura para la noche de Navidad: Siempre una noche… 
• El Jesús histórico, ¿es el Jesús de la fe…?
• Jesús recordado y reinterpretado
• Pablo y el origen de la reinterpretación de Jesús
• Jesús no pensó nunca que era Dios
• La divinización de Jesús en el judeocristianismo
• La divinización de Jesús. Una carta programática
• Cómo se creó el dogma de la dvinización de Jesús
• La génesis de la divinización de Jesús el Galileo
• Jesucristo, ¿Dios y hombre?
• La metáfora del Dios Encarnado
• Confesar a Cristo hoy
• Jesús: biografía revolucionaria
• Jesús, símbolo de Dios / Comentario del libro

I aquests altres, igualmente treballats en el WEB del meu domini i utilització:

• ENTRE LA TARDOR I L’HIVERN, A L’ESPERA DE TOTS ELS NADALS.
• ARA QUE S’ACOSTA NADAL LLEGIREM LA BÍBLIA A LA NOSTRA LLAR, PERQUÈ ENS IL·LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREM.
• LA IMPORTÀNCIA DE LA INTERPRETACIÓ BÍBLICA  I CAP A LA RECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOLÒGICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA BÍBLIA. 
• LA BÍBLIA: UN LLIBRE PER LLEGIR DURANT TOTS ELS DIES DE L’ANY.

 

3.3. CONCLUSIÓ

En concloure aquest tema sobre el Nadal de l’any 2021 i començar a caminar durant tota l’excursió que ens oferirà l’any 2022, m’és plaent d’haver consignat en aquestes planes del meu Web Blog l’esperit nadalenc que d’antuvi se celebra -amb més o menys convicció religiosa-, a la nostra contrada mediterrània i dins de l’escalf d’una bona part de famílies -religiosament pràcticants o d’altres manifestament allunyades del pensament i dels ritus cristians-, en què la celebració nadalenca, fins i tot, sembla tenir més importància que les celebracions pasquals (quan no hauria de ser així) i celebrant-la actualment amb un devassall desbocat de superficialitats compulsives de tota mena.

Per la meva part, i centrant-me en el Nadal, amanyago, dissenyo i escric, com faig cada any i en porto més de trenta, una «nadala» que -sigui amb format de paper, sigui amb suport digital- l’aprofito per comunicar-me amb les persones estimades del meu voltant -tot consignan-t’hi diversos temes d’ocasió i manifestant el que aquestes diades nadalenques, centralitzades dins del solstici d’hivern, em resulten ser un temps fascinant, màgic i plaent.

Tanmateix, no obvio els coneixements que tinc dels capítols sobre el «Naixement i la Infància de Jesús», tot parant esmentat sobre la interpretació o exègesi que se n’ha de fer de tots els llibres de l‘Antic Testament i del Nou. Cal que expressi la meva dèria pel que fa a la recerca d’autors gens conservadors i ja no diguem fundamentalistes. Al contrari, proposo en els meus escrits pensadors inquiets que, si no arriben a límits herètics o no trepitgen fronteres vermelles d’allò que l’ortodoxia contempla, poc se n’hi falta.

Considero encertat, no obstant, el respectar totes les formes de pensar de la bona gent -aquella que se sustenta o es nodreix de la fe doctrinal ensenyada i practicada-, però que jo l’albiro més enllà de tot això, atesa la sort que he tingut -gràcies als estudis proporcionats i aquells que he escollit-, i de formar-me amb més profunditat sobre, diguem-no clarament, la filosofia i la teologia…

… En són aquestes ciències indicades, conjuntament amb d’altres, les que m’han allunyat precisament de la típica concepció clàssica tal i com ve descrita d’acord amb les característiques ortodoxes i pròpies de la divinitat teista. Més aviat considero la divinitat com immensurable, inexpressable, innombrable i inefable, de tal manera que tampoc -i a la inversa-, podem potenciar al grau màxim les nostres fràgils qualitats humanes en un intent d’albirar o entreveure la divinitat, si no es vol caure dins d’un antropomorfisme limitat i fútil. 

Per tant, deixo constància d’aquest tema inversemblant que ja fa temps em preocupa molt. Es tracta, doncs, de la tendència amb què generalment s’atribueix a la divinitat aspectes característics que rauen en la humanitat o que es consideren propis de déu.  D’això se’n diu:

• Antropomorfisme clarament i
• Teisme respectivament. 

Lectura, estudi i reflexió. Tot ajuda a discernir i a abraçar nous conceptes fruit de la investigació.

Prou sabem com avui dia el progrés de l’inventari de totes les ciències -també de la pròpia hermenètica bíblica-, ens ajuda a discernir millor què hi ha de recòndit, per exemple, tant en les antigues ciències filosòfiques com en les novetats que ens ofereix el nostre temps.

Detallo únicament per a una reflexió acurada:

• Els noúmens dels fenòmens  (consulti’s E. Kant) o, fins i tot,
• La indeterminació o principi d’incertesa (consulti’s W.Heisemberg o els postulats de la Mecànica quàntica)…o
• La determinació causal versus la no-causalitat (consulti’s D.Hume).

Per aixó que, malgrat…

• Totes les manifestacions llegendàries,
• La força immensa i profunda del retaule universal dels mites,
• La notorietat de totes les expressions simbòliques,
• L’exteriorització de mantes pràctiques rituals, 
• La ideosincràsia de tots els ensenyaments de les diverses religions i, fins i tot,
• La laboriositat esforçada per mantenir mantes creences dogmàtiques…,

…en el tema de la divinitat no hi cap altra consideració que la contemplació del MISTERI…!