EN LA MORT D’EN FRANCESC GRABULOSA I NOVELL, SACERDOT SALESIÀ I ORGANISTA

+ 11.01.2023 EN LA MORT D’EN FRANCESC GRABULOSA I NOVELL SDB

Recordar en Francesc m’és obligat a poques hores de la seva mort: des de fa molts anys (1963) que em va conèixer, no tant per formar part de la Congregació salesiana com ell, sinó gràcies als seus pares que li’n van parlar de mi -essent jo clergue assistent de novicis a l’Arbós del Penedès i, també temps d’auto stop-, atès que amb certa freqüència els visitava al Bar-Restaurant de l’estació de ferrocarril de Vilafranca del Penedèsquan s’havia de gestionar alguna necessitat a favor del Noviciat.

Després, ens vam trobar a Osca (1970) i, posteriorment, des d’altres situacions meves personals al Col·legi Sant Josep de Rocafort (BCN) on hi estudiava la meva filla, a Ripoll per ser el meu pobre natal, a Martí-Codolar de visita de tant en tant i al Tibidabo per parlar una estona o perquè, en alguna ocasió, també em deixés tocar l’orgue.

Aquests darrers anys, doncs, he pogut mantenir amb en Francesc una correspondència prou intensa.

I d’ell he rebut antics videos de la família salesiana (of the record), més de cinquanta audios de la seva collita/inspiració personal interpretats a l’orgue i, com a tresor molt preuat, quasi la totalitat de cartes mortuòries salesianes de l’antigua Inspectoria de la Mercè i de Sant Josep de València que m’han desvetllat, a banda de les de Maria Auxiliadora, molts records de persones estimades amb qui he conviscut un temps i d’altres de la familia salesiana, per edificació meva i meditació personal. Moltes gràcies, Francesc…!

De les darreries dels últims temps quants de mails escrits…!

Quina delicadesa d’home de Déu davant de l’estimació que tenia vers els seus familiars difunts i com se’n senties de la seva absència…!

Tanmateix, a banda de la seva salut precària i crònica, es va començar a trobar malament de forma aguda. En recullo aquestes frases:

– «Vaig resistint…»
– «No em trobo gens bé…
– «No em vinguis a veure, però tu…cuida’t molt…»
– «Gràcies pels teus escrits…»
– «Ànims en l’esperança…».

Encara em va desitjar -com va poder- un Bon Nadal, manifestant-me que la felicitació nadalenca que li’n vaig enviar la llegiria pausadament i «a trossets» (deia, ja que jo sempre escric llarg i amb força subordinació), perquè li’n mancava la força física.

Sempre acabava la seva carta-mail, després de lloar els escrits de la meva plana web – http://www.miquelangelbosch.com -, amb allò de «Cuida’t molt…!».

Ell sabia de la meva malaltia, que de moment vaig trampajant, tot i que, malauradament, en Francesc se m’ha avançat en aquesta cursa iniciada, i ell ha arribat primer al final amb la corona dels vencedors, essent fidel als seus compromisos salesians i sacerdotals…la qual cosa no és poca cosa, perquè ho és tot…!

Tant de bo que tot el treball que va realitzar en Francesc, conjuntament amb altres salesians, per a la conservació històrica, documental i musical, de la Inspectoria quedi ben arrelat a Martí-Codolar i no es perdi en el temps.

Quedava per materialitzar la musicació orquestada -n’havíem parlat moltes vegades, tot i que això soposava un gran dispendi econòmic-, de les principals partitures de la Galeria Salesiana.

Al respecte, vull recordar que en Francesc, essent clergue triennal a Sarrià, va poder aprofitar l’estudi i la seva realització musical mitjançant el propi Felipe Alcántara qui a ell, i només a ell, li n’era confiada la clau del piano que hi havia al teatre.

Acabo amb una anècdota: En la dècada dels anys 70 Josep Maria Roma -catedràtic d’orgue del Liceu de BCN- em va dedicar unes variacions sobre el tema del Tedeum de Marc-Antonio Charpentier.

Fa cosa d’un any li ho vaig explicar a en Francesc i va mostrar la curiositat d’interpretar la partitura. Així que vaig pujar al Tibidabo -i com si el veiés i escoltés ara mateix -, em diu:

– «Vinga, som-hi…!

I amb una primera lectura va sonar a l’orgue la partitura, no exempta de dificultat, que en aquest moment de comiat, l’acompanyo també jo, però amb la lletra:

«TE DEUM LAUDAMUS, TE DOMINUM CONFITEMUR…

…IN TE, DOMINE, SPERAVI ET NON CONFUNDAR IN AETERNUM».

Que així sigui, Francesc estimat…!
Miquel Àngel

+ COMUNICAT INSTITUCIONAL DE LA CONGREGACIÓ SALESIANA EN LA MORT D’EN FRANCESC GRABULOSA I NOVELL

(Aquest comunicat extret del link o enllaç http://salesianos.info/blog/francesc-grabulosa-i-novell/ no és la carta mortuoria o necrológica que el director de la Casa salesiana del Tibidabo -Joan Codina Giol- escriurà en breu)

La Inspectoría Salesiana María Auxiliadora comunica que la tarde del miércoles 11 de enero de 2023, ha fallecido en la Infermeria Mare de Déu de la Mercè de Barcelona Martí-Codolar, el querido hermano salesiano sacerdote Francesc Grabulosa i Novell (1938-2023). Tenía 84 años de edad y había cumplido los 69 de salesiano y los 58 de sacerdote.

Su funeral será celebrado el viernes 13 de enero, a las 11:00, en la Parròquia de María Auxiliadora de Sarrià, Pg. St. Joan Bosco, 70, Barcelona.

La capilla ardiente se podrá visitar en Martí-Codolar, mañana jueves 12, de 16:00 a 19:00.

Allí mismo, a las 20:30, se tendrá la celebración de Vísperas.

Francesc Grabulosa i Novell:

• Nació en Vilafranca del Penedès (Barcelona), el 16 de marzo de 1938.
• Hizo el noviciado en L’Arboç y allí profesó el 16 de agosto de 1954.
• Los estudios de filosofía los cursó en Sant Vicenç dels Horts (1954-57).
• El tirocinio lo realizó en Sarrià (1957-60).
• Después estudió la teología en Martí-Codolar (1960-64) y
• Al finalizar el cuarto año fue ordenado sacerdote en Barcelona, el 3 de mayo de 1964, por el cardenal Benjamín de Arriba y Castro, arzobispo de Tarragona.

Desde su ordenación, los lugares en donde ha desarrollado su labor pastoral son estos:

• Sabadell (1964-66; 1970-72 y 1994-95);
• Barcelona-Rocafort (1966-69; 1991-92 y 2001-11);
• Huesca (1969-70);
• Terrassa (1972-79 y 1984-91);
• Badalona (1979-84);
• Girona (1992-94);
• Sant Boi de Llobregat (1995-96);
• Ripoll (1996-2001);
• Barcelona-Horta (2011-13);
• Barcelona Martí-Codolar (2013-19) y
• Desde 2019, en Barcelona-Tibidabo hasta el día de su fallecimiento.

Recordaremos a Francesc Grabulosa como salesiano de espiritualidad serena y profunda, con gran capacidad de trabajo, ordenado, cumplidor, cercano, amable, persona generosa y buena.

Que el Señor Resucitado lo acoja con ternura, entre todos aquellos que han entregado su vida a la misión salesiana; y que María Auxiliadora, a la que tanto amó, lo acoja con el cariño de Buena Madre del cielo.

Que descanse en paz.

Benvolguts familiars, amics, família salesiana.

En Francesc, ordenat i bon arxiver, ha deixat un interessant resum de la seva vida que encapçala així:

“No sabem ni el dia ni l’hora… Estigueu preparats. Tothom té les seves històries i el seu tarannà. Som com som i ens cal assumir-ho. Afegir quelcom que no som és mentida. Rebaixar el que som també ho és. Per tant, sincers, coherents i clars. Res de maquillatge o aparences. La veritat per davant!”.

Va néixer a Vilafranca del Penedès el 16 de març de 1938. Era fill d’Agustí i Rosa, el segon de tres germans, tots tres ja difunts.

Degut a la guerra, va ser batejat a casa per una tieta religiosa de les Filles de St. Josep.

Va créixer en un entorn familiar entranyable on rebé una sòlida educació cristiana que es basava en les pràctiques de pietat, en una vida cristiana compromesa i l’exemple d’una vida senzilla i el treball exigent.

“He viscut sempre acaronat d’amor i també d’exigència”.

La primera escola va ser la de St. Elies de les Germanes Carmelites de la Caritat (Vedrunes). Allà va començar la seva vida musical amb la germana Lourdes que l’inicià en el solfeig i el piano.

Va rebre la primera comunió el 3 de maig de 1945 de mans del bisbe Fra Maties Solà i Farell. Va passar al col·legi de Sant Ramon dels Fills de la Sagrada Família on va rebre els cursos elementals.

Sempre ha recordat amb molt d’afecte els seus primers educadors. Mn. Josep Maideu, beneficiat organista de la Basílica de Sta. Maria de Vilafranca, va ser el seu segon professor de música:

“Als nou anys ja em deixava acompanyar amb el monumental orgue la Sabatina i el Trisagi a la Basílica”.

Tot i que li va costar adaptar-s’hi, té també uns records molt bons dels salesians d’Horta on va ser intern durant tres cursos. Allà va rebre el testimoni i l’empenta per fer-se salesià.

Va fer el noviciat a l’Arbòs del Penedès, emetent la primera professió el 16 d’agost de 1954. L’afició i les qualitats musicals van acompanyar-lo sempre, però és al noviciat on va poder exercitar-les amb el cant religiós i recreatiu. Després de tres anys d’estudis filosòfics a St. Vicenç dels Horts, sense deixar mai la música, va passar a l’escola professional de Sarrià com a mestre i educador. El P. Felipe Alcántara va ser durant aquells anys el seu tercer mestre i mentor musical.

“D. Felipe em renyava perquè no interpretava massa ben ajustat les seves obres. Vaig gosar dir-li que es podia tocar de dues maneres. I ell em va etzibar davant els alumnes: – Sí, de dues maneres: bé o malament”.

Va anar aprofundint en l’estudi i la pràctica del piano i l’orgue presentant-se als exàmens del Conservatori a València.

Després dels quatre anys de teologia a Martí-Codolar, va rebre l’ordenació sacerdotal el 3 de maig de 1964 de mans del cardenal de Tarragona Benjamín de Arriba y Castro. Celebrà la segona missa al Tibidabo, ajudat del salesià vilafranquí P. Francesc Rosès.

Ha exercit el seu ministeri pastoral i educatiu amb diverses responsabilitats a:

• Sabadell,
• Terrassa,
• Rocafort (BCN),
• Osca,
• Badalona,
• Girona,
• St. Boi,
• Ripoll,
• St. Jordi (Horta),
• Martí-Codolar i
• Tibidabo.

Al llarg del seu historial salesià ha estat director, rector, cap d’estudis, arxiver, bibliotecari, vice-postulador de la Causa de beatificació de la Venerable Dorotea de Chopitea…

I sempre músic: el dia de Nadal passat (25.12.2022), amb la malaltia que amb prou feines el deixava estar dret, encara va gosar carregar els sis quilos d’acordió per acompanyar els cants a la comunitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Li ha tocat visitar molts centres mèdics degut als constants problemes de salut. Guarda un record agraït i afectuós del tot el personal sanitari que l’ha tractat (El Pilar, el Clínic, Martí-Codolar, Vall d’Hebron, Pere Virgili).

Ell confessa:

“No sempre me n’he sortit. He passat de tot, amargors, problemes de salut que m’han acompanyat gran part de la meva vida, però també moltes alegries; sempre he intentat viure el lema sacerdotal “Per Crist”, per Ell val la pena donar la vida. Sempre he cregut que donar-se et retorna; estimes i reps estimació”.

En Francesc ha estat un home d’Església, salesià que es pren seriosament la vida comunitària, inquiet i disponible, volent ser útil i no donar feina als altres fins a l’últim moment.

I acaba el resum de la seva vida dient:

“Estimeu-vos com Crist ens ha estimat. Sigueu feliços i feu un món millor on s’albiri sempre la pau i l’alegria.”

+ HOMILIA A LA PARRÒQUIA DE MARIA AUXILIADORA DE SARRIÀ EN LA MISA-FUNERAL PER EN FRANCESC GRABULOSA I NOVELL (13.01.23)

per en Francesc Riu

Benvolguts germans i germanes.

“Doneu-nos oli del vostre, perquè se’ns apaguen les llànties”.

Com si l’oli d’unes servís per a les altres. Cadascú ha de proveir-se del propi oli. Llànties d’oli per il·luminar el camí, per acompanyar el nuvi a la casa on es celebra la festa de noces.

Ja ho veieu que n’és de senzill i alhora d’intens l’evangeli: tenim la vida per anar-nos proveint d’oli que:

• Crema (es gasta),
• Fa llum (orienta),
• Dona alegria (fa festa).

Això és un programa de vida. Un programa que ha d’anar elaborant cadascú; ens podem encoratjar, donar exemple, però el treball de recollir olives i premsar l’oli és un treball d’elaboració propi:

• Treballar-se un mateix,
• Viure per als altres,
• Creure’s i escampar l’evangeli,
• Dedicar-se amb intensitat a la pregària,
• Estimar i deixar-se estimar…

En Francesc es treballava interiorment, feia autocrítica, formulava el seu projecte personal, assumia les adversitats, els fracassos, les limitacions.

Treball d’elaboració de l’oli per cremar tot esperant el nuvi. Una espera llarga en què hi ha moments de joia col·lectiva, però també d’avorriment i de somnolència.

La tria d’aquest evangeli me l’ha suggerida la relació mútua entre en Francesc i el personal sanitari en tots llocs on ha estat ingressat:

• La delicadesa,
• L’amabilitat,
• L’atenció diligent,
• El gest tendre,
• Sempre “gràcies”…

…i quan no podia pronunciar paraules:

• La mirada agraïda…

Em feia pensar: ¡què en seria de diferent el món amb actituds com la d’aquest malalt i la d’aquests professionals…! Coses tan senzilles, però que requereixen un fort entrenament al llarg de la vida.

¿Això no és precisament una mostra d’aquell oli que cal acumular perquè la nostra societat, les nostres institucions, les nostres famílies no grinyolin tant…?

Sense llàntia encesa no es pot entrar a les noces, que és l’important. El que realment té importància és la trobada amb el Nuvi: Jesucrist.

El Papa emèrit Benet XVI diuen que va deixar escrit al final dels seus dies:

“No em preparo per a un final, sinó per a una trobada”.

No ens preparem per arribar al final de la vida farcits de bones obres, d’actituds evangèliques (oli), sinó perquè aquestes bones obres ens permeten trobar-nos amb Jesucrist.