por 
[7.2] LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 / COVI-19
DELS DIES I LES NITS CONFINATS A LA LLAR…
PRIMAVERA – ABRIL 2020
És de precís consignar en aquesta aplicació informàtica del WEB-BLOG casolà, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d’una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l’electrònica observació microscòpica, talment comparada per al profans en la matèria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidoscòpica.
I en són moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder polític com de la comunitat científica, a banda dels articles periodístics de més alt o baix nivell, així com de les tertúlies d’opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ningú hagi arribat encara a l’objectivitat o comprensió global del tema -cosa ben desitjable-, però a les beceroles malauradament de tot plegat.
Així, doncs, dividiré aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne constància, així com els avatars de la pandèmia i les conseqüències que se’n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindrà el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt més fàcil recorregut.
En referència al setè tema, aquest n’és el títol del seu contingut:
[7.2] DELS DIES I LES NITS CONFINATS A CASA
Nogensmenys, la temàtica que comprèn la presentació del diversos capítols apareix determinada així: 
1. LA DIFERENCIACIÓ ENTRE ELS CONCEPTES D’ENDÈMIA, EPIDÈMIA I PANDÈMIA
2. LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS / LES VACUNES PROTECTORES / ELS BACTERIS
3. EPIDÈMIES TRANSFORMADES EN PANDÈMIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HISTÒRIA
4. EL CORONAVIRUS «COVID-19»
5. EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O LLARGA QUARANTENA
6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS / COVID-19
7. DELS DIES I LES NITS CONFINATS A LA LLAR A L’ABRIL 2020
7.2 DELS DIES I LES NITS DEL «CONFINAMEMT» VISCUT A L’AIXOPLUC DE CASA…
01.04.20 BONA NIT…! Aquesta nit la Lluna, abillada amb una cortina de pluja copiosa i persistent, atrau poderosament la nostra atenció…
Precisosa foto la d’aquesta nit escollida per a la manifestació d’un decorat amb una combinació de núvols, de llum i de pluja que no per natural, menys prodigiós.
Preciosa nit com ho són totes, però sempre diferents i sempre objecte, entre misteriosa i sublim, d’una admirable contemplació.
Tot i que en realitat avui el cel està cobert i no es veuem les estrelles, hem de creure que sempre hi són:
- Sigui protegint-nos de ben segur amb l’escalf llunyà de la seva companyia brillant..,
- Sigui ocultades darrera de l’enteranyinat dels núvols a recer. QUE TOTHOM TINGUI UNA BONA NIT…!
02.04.20 BON DIA…! Dues finestres que com un marc que embelleix encara més la pintura d’un oli o una acuarel·la -reixada una i esbatanada l’altra-, emmarquen una primavera exultnt després de rebre les primeres pluges d’abril.
Tanmateix, encara que haguem de contemplar la primavera entre reixes (la metàfora de quedar-nos a casa), l’esperança de sortir-nos-en d’aquesta situació no es cap utopia perquè utilitzo la paraula d’acord amb el llenguatge corrent, no en aquell sentit d’ideal irrealitzable o en el que en la literatura de les figures d’estil se l’entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera de quelcom irrealizable.
Al contrari, empro la paraula «utopia» com un concepte atapeït de contingut filosòfic, entenent-lo com un pensament idealitzat amb la funció de criticar o censurar l’statu quo de la situació personal o social en què hom viu. Efectivament:
La diferència entre «allò que és» i «allò que hauria de ser»…
I és aquesta diferència la que marca el terreny d’allò que s’entén per utopia. De fet, en aquest cas, la utopia que es proposa s’orienta cap a un final feliç i a una evolució de tot el que ens envolta cap a un futur millor,
I en aquesta parcel·la del que la utopia se circumscriu o se cenyeix, hi hem de situar, tard o d’hora, el canvi de context, situació i circumstància passdes. I és des d’aquesta visió com es podràn esbatanar les finestres per deixar enrera el mal temps (metàfora de la pandèmia existent) i tornar a gaudir d’una vida nova -primaveral amb totes les seves conseqüències- que el cicle de la vigorosa natura, puntualment i esplèndida, ens brinda cada any. QUE TINGUEM UN MOLT BON DIA…!
02.04.20 BONA NIT…! Una imatge de la Lluna mutada en una geomètrica circunferencia gràcies a les tècniques fotogràfiques en aquest comiat del dia en entrar a la foscúria de la nit.
La fotografia, certament, és un art que tècnicamenti permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d’emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura. I això és el que ha propiciat l’exposició, d’un dia i un altre, fins obtenir aquesta imatge fantàstica en què es pot veure el recorregut de les fases de la Lluna, segons els canvis de posició aparents de la porció visible il·luminada del nostre satèl·lit, respecte a la Terra i al Sol en un cicle complet que té una duració de vint-i-nou dies.
Desconec quantes fases de llunació hauràn de passar perquè aquesta “corona llunar”, pintada al decorat del celes, bonica i idealitzada, fins que l’altra «corona malastruga» (el Coronavirus / COVID-19) quedi fulminada per no tornar mai més. I mai més vol dir quedar escapçada de soca-rel. No com allò d’anar-se’n i tornar a aparèixer, com fa la lluna que només s’amaga per l’horitzó com una broma, sinó no tornar en absolut per deixar-nos lliures d’aquesta malaltia punyent que ens obliga a un enclaustrament no desitjat i sufocant. I mentrestant esperem el dia de la llibertat, QUE TINGUEM UNA MOLT BONA NIT…!
03.04.20 BON DIA…! Des de molt petit, rodant pels camps del meu poble -Ripoll que n’és el bressol de Catalunya- he tingut preferència, d’entre totes les plantes herbàcies, de la família de les papaveràcies, per les roselles que en dèiem «gallarets».
Una flor feble, bonica, ben acolorida i en un contrast vermell enmig del blat daurat. En d’altres indrets és coneguda també per noms localistes ben diferents com en són el babol, l’badebadoc, el caputxí, el colet, el gall, la lloca, la paparota, el paramà, el pipiripip i el quiquiriquic. Es tracta d’una planta ambivalent perquè:
- O bé té propietats sedants en les afeccions del tracte respiratori com bronquitis o tos seca, en afavorir l’expectoració o
- Calma les diarrees infantils, així com també és utilitzada com a colorant, cultivada en els jardins o en alguns condiments.
Encara que no presentant toxicitat ni efectes secundaris en les dosis recomanades, tot i que s’ha d’emprar en forma discontínua a causa de la concentració baixa en alcaloides, les seves fulles són tòxiques per als animals i es considera una mala herba dels sembrats.
Tanmateix, a causa del seu contingut en alcaloides, no és recomanable d’utilitzar-la quan una dona està prenyada, o bé durant la lactància o pels nens petits. I és aquí on jo, malgrat la bellesa efímera de la planta, la vaig considerar més endavant com una flor dolenta i, fins i tot, que produïa toxicitat i que es reproduïa enmig dels sembrats de blat molt ràpidament i malmatent-los. Aquesta imatge m’ha fet pensar amb el virus que es propaga entre nosaltres: molt bonic des de l’observació micriscòpica, però letal…!
Tot plegat avui això ve a tomb perquè buscant positivitat a les coses, hem de pensar que malgrat tot, el camp daurat seguirà donant espigues de blat. I com el virus que s’ha convertit en pandèmia, no sabem tampoc del tot els efectes de la rosella Una planta que ara la trobem com una de les herbes que figuraven en el papir egipci, ara apareix en l’antiga Grècia aprofitada per al consum alimentari en forma d’amanida fresca, ara o com d’efectes hipnòtics. Però el que a través de la tradició en sabem és que s’ha emprat en encanteris de fertilitat, d’amor, de fortuna i de sort.
Vet aquí perquè avui he portat aquesta herbàcia en primer terme tot comparant la seva bellesa amb la del virus al microscopi perquè escatint la seva ambivalència -no hi ha mal que per bé no vingui- vull mantenir ferma i viva l’esperança. QUE TINGUEM UN BON DIA…!
03.04.20 BONA NIT…! Ja es nit enllà i la lluna ha decidit seguir il·luminant la foscor de l’univers mentrestant la nostra vida que camina a palpentes quan es pensa en el misteri de la mort on tota imaginació possible fracasa.
De fet, el màxim enigma de la vida humana és la mort. La persona humana pateix amb el dolor i amb la dissolució progressiva del seu cos. Però el seu màxim turment és el temor per la desaparició perpètua i jutja amb instint precís quan es resisteix a acceptar la perspectiva de la ruïna total i de l’adéu definitiu.
I encara més, perquè la llavor d’eternitat que en si mateix porta, per ser irreductible a la sola matèria, s’aixeca contra la mort.
Tots els esforços de la tècnica moderna, per molt útils que siguin, no poden calmar aquesta ansietat de l’home: la pròrroga de la longevitat que avui proporciona la biologia no pot satisfer aquest desig del més enllà que sorgeix ineluctablement d’el cor humà.
Avui parlo de la mort perquè el meu pensament va cap a la meva cosina Susanna que aquesta matinada s’ha mort (epd). Les llums de les finestres de l’edifici de la foto indiquen que en el seu interior hi ha vida, però, si ens hi fixem bé, observarem que en una finestra no hi ha llum perquè la foscor de dins vetlla la mort. Tant de bo que el pensamnet de la mort ens ompli de vida mentre seguim recorrent el temps que ens queda per poder gaudir del sol benefactor mentre escoltem l’Op 9 del Nocturn de Chopin. I encara que el «somno imago mortis est», QUE TINGUEM UN BON DESCANS…!
04.04.20 BON DIA…! La xicoia, també anomenada dent de lleó, apagallums, cama-roja, lletsó d’ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletissó, llicsó i xicoira de burro…, és una planta de la família de les asteràcies.
De petit la coneixia -i per aquelles coses dels pobles- no me la deixaven tocar perquè en dir-se «pixallits» era perillosa durant la nit. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer: no sol superar els 40cm – 50cm d’alçada, les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats i la flor es composa, en forma de margarida, i té un color groc daurat.
Aquesta planta, en madurar, forma un «papus», amb un aspecte sedós, recobert d’una esfera de plomalls i les seves llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu.
Aquest «papus», que també se’n diu «angelet» és com un fruit rodó que s’esfulla al vent. Qui no ha jugat mai amb aquesta delicada flor de camp…? D’una bafarada enjogassada, en aspergir a l’aire tots els seus volàtils i suaus plomalls l’aire, es forma un núvol blanc sostingut per l’aire com minúscules aus voladores que fa d’encateri a grans i petits.
La maduració d’aquesta planta -des de que treu la seva primera verdor de la terra aixuta i es converteix en una flor de camp groguenca, fins la tansformació rodona dels seus plomalls o angelets, se m’ocorre comparar-la amb la imatge simbòlica de la nostra feblesa que, en aquesta crisi mundial i punyent, estem vivint entre la fortitud i la nostra debilitat…
…tanmateix, i dit d’una altra manera, una vivència entre l’astorament i ensems la confiança…!
Però la força de la vida, amagada dins de la natura, sempre reviu exponencialment en el regalat retorn de la primavera que, malgrat els durs i emboirats hiverns gebrats, el cicle de la natura nodel gebre, mai ens defrauda…
…Mireu -sinó-, l’altra imatge esplendorosa inserida, tot i que de color morat perquè aquest n’és el color escaienten durant el temps anomenat de Quaresma que tomba ja cap al seu final i que és:
- Un període de quaranta dies que comença en un dimecres de Cendra i que el calendari litúrgic cristià assenyala per a la preparació de la Setmana Santa que ha de conduir i culminar en la celebració del diumenge de Pasqua.
- Un període de reflexió, oració, penitència i generositat vers els més febles en què els cristians es preparen per a la celebració de la festa més gran dels cristianisme, la Pasqua. Tradicionalment també es practica el dejuni i la abstinència.
Quelcom es mou, creix i s’arrapa a la vida. Ja tenim flors perfumades al jardí, altres ben cridaneres als balcons o a les finestres i arreu delicades plantes als boscos i als camps. Tot aquest devesall de vida ens empenta a desitjar un MOLT BON DIA…!
04.04.20 BONA NIT…! Ja es tard. I volent escriure essent encara dissabte em trobo que ja és diumenge cinc d’abril i a la llinda o a la portada d’entrada a una setmana de festa primaveral:
Per uns, la religiosa i devota Setmana Santa constitueix l’eix de tots aquests dies viscuts en una ambientació seriosa i solemne, curulla d’actes litúrgics inacabables, tradicionals processons que entre la il·luminació i la flaire característica dels ciris i el pas de les obres d’art, anomenades passos, custodiats pels manaies, circulen marcant un ritme esfereïdor conjuntament amb tota la parafernàlia d’armat, penitents, improperis, música i banderoles, sense oblidar el fúnebre Ofici de Tenebres…
Per altres, un temps festiu de vacances primaverals, de viatges, de cara al mar o pujada a la muntanya, temps de descans i de lleure, temps de convivència familiar segons els gustos i les possibilitats de cadascú.
Aquest any, malgrat el temps que amenaça fortes pluges, el passarem tots a la casa de la primera residencia i confinats. Però no cal amoïnar-se més del compte per totes aquestes incomoditats, principalment per raure confinats al domicili. I això, perquè darrera d’aquest escenari gens captivador, encara que a la nit mai veiem el sol, sí que ens acompanya indirectament i, sobretot, ens vetlla la lluna gràcies al raigs que rep del sol. Per això els núvols pensem que aquests núvols ens embolcallen. QUE TINGUEM UNA MOLT BONA NIT…!
05.04.20 BON DIA…! Avui és Diumenge de Rams…! En el cristianisme el dia de Rams o diumenge de rams recorda l’entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva i on, segons l’Evangeli, va ser rebut per una multitud amb alegria. Tanta, que laa gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d’olivera per a donar-li la benvinguda.
Cal treure avui del bagul dels nostres records les vivències d’aquesta diada que, d’una manera o altra, tots hi hem participat. Hi ho deixo aqui.
Nogensmenys, en obrir la Setmana Santa giro els ulls cap una pel·lícula -més tard transformada igualment en un musical teatral- que en la dècada dels anys 70 va impactar en el món cinematogràfic i visual. Es tracta del film «Jesus Crist Superstar» del qual ara en faig una explicació:
Jesus Christ Superstar és una òpera rock, amb lletres de Tim Rice i música d’Andrew Lloyd Webber, que va esdevenir un musical. Se centra en els interrogants polítics i interpersonals de Judes Iscariot i Jesús. És a dir, tracta d’un muntatge cinematogràfic que ha captivat el públic durant més de 40 anys, Jesus Christ Superstar és una obra atemporal en el context d’una sèrie d’esdeveniments extraordinàris i universalment conegut, però vista, inusualment, a través dels ulls de Judes Iscariot.
L’òpera rock està basada en la narració de la darrera setmana de la vida de Jesús d’acord amb l’evangeli de Sant Joan, començant per la preparació de Jesús i la seva arribada amb els deixebles a Jerusalem, i acabant en la Crucifixió de Jesús. Durant el muntatge apareixen actituds i sensibilitats del segle XX, així com al·lusions iròniques a la vida moderna, a més de la descripció política dels fets. Tanmateix, les produccions teatrals i cinematogràfiques posteriors mostren diversos anacronismes intencionats.
L’òpera rock va enregistrar-se en un principi com a àlbum conceptual abans de ser interpretat al teatre a Broadway i després al West End londinenc. L’àlbum original tenia una pàtina rock molt diferent als treballs posteriors de Webber. Això es deu en part al cantar emotiu de Murray Head i Ian Gillan, com a les sessions amb músics de rock com els guitarristes Neil Hubbard i Chris Spedding, el baixista Alan Spenner i el bateria Bruce Rowland.
La producció de Broadway i les produccions subseqüents van ser condemnades per diversos grups religiosos:
- Tim Rice afirmà que «No veiem a Crist com a Déu, sinó simplement com a l’home correcte en el moment adequat en el lloc precís«.
- Posteriorment Tim Rice afirmaria que «Bàsicament estem intentant explicar la història de Crist com a home. Crec que la seva alçada augmenta si el veiem com a un home.«
- Alguns cristians tradicionalistes consideraren aquests comentaris, així com l’omissió de la Resurrecció com a sacrilegi. També van considerar com a massa simpàtic el personatge de Judes.
- Al mateix temps, alguns grups jueus consideraren que reprenia l’afirmació antisemita que els jueus eren responsables de la mort de Jesús, al mostrar com a jueus la majoria dels villans (Caifàs, Anàs i els sacerdots i Herodes), i fent aparèixer al poble de Jerusalem demanant la crucifixió.
La partitura musical consta d’una orquestració i de les cançons següents:
Primer Acte
*La cançó «Then We Are Decided» va ser inclosa a la pel·lícula de 1973, però no apareix al muntatge teatral. |
Segon Acte
|
Fóra desitjable l’encaminar-se cap al YouTube i baixar aquest film susdit de Jesús Superstar per poder-lo visionar i valorar tant el seu original argument de què consta com la impactant composició musical amb què està dotat.
Per tot plegat i sigui abans, durant o després d’aquesta sessió de cinema matinal en aquest Diumenge de Rams -en el llindar i començamet de la Setmana Santa 2020, per cert cancelada-, confinats i arraulits a casa, sense poder sortir al carrer ni agitar el tradicional batement de palmes, palmons, rams d’olivera i de llorer…, QUE TINGUEM MOLT BON DIA…!
05.04.20. BONA NIT…! Com qe tothom deu tenir son i jo també, avui seré concís i breu: malgrat la foscor, hi ha llum…! Que tingueu una bona entrada de setmana, xo començant per tenir una moooolt bona nit…!
06.04.20. BON DIA…! Ahir parlàvem de palmes, palmons i rams d’olivera i de llorer en la celebració del Diumenge de Rams. Avui deixo aquest llorer xk amb la seva fragància ens ompli de perfum natural tota la setmana…! Que tinguem molt bon dia…!
06.04.20. BONA NIT…! Perquè no se’ns n’oblidi on som assenyalo aquest cel estrellat. Si la posició del sol ens ajuda a saber els punts cardinals durant el dia, les estrelles ens indiquen que ja és hora de dormir..! Per tant, molt bona nit amb somnis estelars…!
07..04.20. BON DIA…! Aquests dies el bon dia va de rams. Palma de palmera, llorer perfumat i de la bona sort…! Avui toca l’olivera que, de tronc mil.lenari, els seus brots porten un missatge universal de pau i del seu fruit s’obté l’oli suavitzador…! Un vegetal que dóna de sí mateix prou simbolismes i extraure’n els més adients: pau, fortitud, superació, suavitat, bellesa, arrelament…! Que tot el dia ens sigui ben plaent…!
07.04.20 BONA NIT…! Vangot No sé com no se m’ha ocorregut abans: tants de cels estrellats i llunes il.luminat, i se’m passa la preciosa pintura de Van Gogh…! Tot aseu lloc: l’arbre en primer terme, les muntanyes al fons, el poblet amb el campanar estilitzat, núvols revoltats, però ben fixades les estrelles i la lluna en un cel nocturn…! Només hi faltem nosaltres…Xo hi som contemplant la nit que ens embolcalla i ens diu que anem a dormir…! Molt bona nit, doncs…!
08.04.20 BON DIA…! girasolabellla 1. M’he quedat badant en aquesta foto preciosa i em venen al cap moltes idees. Xo només en deixo escrita una: l’abella treu de la flor el bo i millor per convertir o transformar aquella substancia encara en quelcom més optim cim n’és la mel. Doncs be: tant de bo tb cadascú de nosaltres siguem capaços de convertir o transformar en “positiu” totes les coses que veiem, escoltem o toquem. 2. Les darreres fotos escollides pel mati aquests darrers dies feien referencia a vegetals saccejats al vent del Diumenge de Rams (palma, llorer i olivera). I com que vaig posar adjectius nominalitzats a l’olivera, n’escullo i en repeteixo un que és l’arrelament. Ve a tomb xk em va recordar això un video que ahir em va arribar i que expressa allò que personalment i com a comunitat “em estat, som i serem”:
08.04.20 BONA NIT…! nitllunanuvols Molt bona nit i fins demà…! Feliços somnis…
09.04-20. BON DIA…! santsopar 1. Avui es dijous i no un dijous qualsevol: Dijous Sant, el dijous que inicia el “Triduum Pascualis (tres dies abans de la Pasqua), el dijous del “Sant Sopar”. Xo, com indica la foto, un “sopar buit”…xk aquest any ens ha agafat en confinació severa…! 2. Nogensmenys, des d’aqui voldria celebrar aquests dies “religiosos” o de “vacances” portant a tomb el record d’aquella preciosa pel.licula musical de “Jesucrist Superstard” amb alguna de les seves composicion. 3. Avui, musica original amb imatges d’avui:
09.04.20. BONA NIT…! Tant és així que aquest any el Sant Sopar d’avui -dijous sant- (amb tots els respectes) ha acabat així. Sigui el que sigui, xo per commemorar aquest dia sant, us passo la música i el visionat de Jesucrist Superstard en referència al Sant Sopar. Unes imatges i una melodia molt inspirades que tb ajudaran a conciliar la son. Molt bona nit…!
10.04.20. BON DIA…! Divendres Sant: la commemoració de la mort de Crist…!
1. Els evangelis amb una espectacular imaginsció fantasmagòrica acompanyen el fet de la mort al Calvari tot descrivint l’escena amb una munió de elements atmosfèrics impresionants: el cel diürn es torna nit fosca, llamps i trons esquerden les muntanyes i cremen el arbres i un terratrèmol engoleix a humans vivents i torna a la vida als qui ja havien miort. Tot un espectacle dantesc, metaforic i irreal, xo que dona fe de la importància, que per als primers cristians, aquest esdeveniment va tenir. I així, encara es recorda aquesta mort de crucifixió desorés de més de XXI segles…
2. I nosaltres confinats per la malestruga aparició d’un virus…! No cal que s’escrigui la nostra situacio mundial amb cap recurs d’estil que exageri la història actual de la bostra vivencia. N’hi ha prou en relatar els morts haguta, la malaltia soferta, la por i el desassossec que ens arrauleix a casa confinats, la desfeta de l’economia…i tot l’aiguavarreig de incerteses i patiments… Una realitat pandèmica que no necessita de cap figura literaria pleonàsmica per descriure la situació actual.
11.04.20 BONA NIT…! Nit de Pasqua perquè a les 12h en punt de la nit la foscor es transformarà en llum, l’egoisme passarà a ser amor, l’absència de calor -que és el fred- pujarà d’intensitat, l’hivern renaixerà en una esplèndida primavera i la mort -que és com un nou naixement- regressarà a la vida.
LA LLUITA DE LA VIDA CONTRA LA MORTEn fer-vos arribar la veritable felicitació de Pasqua -curulla de vida i d’energia gojosa-, voldria recordar-vos que el Coronavirus / COVID-19, si bé microscòpicament es presenta com una estructura meravellosa -com si d’una percepció calidioscòpica es tractés-, porta malauradament i sinistre en el seu sí tota la malesa de què n’és capaç de produir.
I, per tant, en aquesta Pasqua de 2020 hem de seguir arraulits a casa estant i amatents a totes les indicacions sanitàries i institucionals per tal de prevenir la seva malastrugança. I, en tot cas, evitar que no s’escampi la pandèmica infecció que aquest potent virus comporta quan queda arrapat en el teixit humà.
LA FELICITACIÓ PASQUAL, UNA FESTA DE LA VIDA…!
Avui us arriba la meva cordial felicitació de Pascua en aquest diumenge d’abril de 2020.
I en avituallar-me de les icones simbòliques del preciós retaule i de tot l’imaginari de la festa d’avui, tot seguit i de forma breu, us proposo un senzill suggeriment que, en forma d’oferiment, rau cap a la voluntad d’extraure’n una reflexió que, només amb la foto que insereixo, ja n’hi hauria prou per desvetllar-la.
Tanmateix, en referir-me, doncs, a la reflexió proposada, deixeu-me que us n’ho expliqui amb cert detenient i pausa:
1. ELS BROTS VERDS…!
Una foto que ens porta a considerar -amb els seus brots verds primaverals- com l’esperança desitjada ha arribat a la seva realització com cada any ens ofereix la natura i, certament, amb tot l’escreix del retorn de la mort a la vida.
Per tant, unes paraules que poden resumir el concepte que no només he volgut expressar, sinó el que la Pasqua és en realitat:
RETORN, RENOVACIÓ, EXULTACIÓ I CELEBRACIÓ DE LA VIDA…!
2. UN REGAL DE XOCOLATA O MASSAPÀ AL REDÓS DE LA FESTA…!
La fotografía pot sobtar-nos i empentar-nos a formular la pregunta sobre el significat d’aquest pastís elaborat que pot ser de pa de pessic, brioix o xocolata, per exemple.
Fa referència a la «Mona» = “munus” que en llatí significa obsequi i finesa. efectivament, es tracta del regal que els grans que ja declinem regalem als petits que creixen amb vigoria. I això agafa sentit en preguntar:
NO US RESSONA AMB AQUEST REGAL QUE ELS PADRINS OFEREIXEN ALS PETITS LA CONTINUÏTAT DE LA VIDA…?
3. ELS OUS DE NIUADA…!
No hi ha millor exemple que la condideració dels ous per expressar el significat del misteri de la vida que aporten els ovípars i alguns vivípars -aus, amfibis i peixos- del regne animal.
En el cas que ens ocupa la fotografia d’un niu constuït per una merla en el ramatge del pati de casa. Però deixant la curiositat a bansa, des de la perspectiva que ens interessa podem comprovar l’escalf d’aquesta llar feta de branques on s’hi desvetlla la potència vital amagada dins de la petitesa d’un ou…
VET AQUÍ L’EMBRIÓ MISTERIÓS DE LA VIDA…!
4. UN CAMÍ PER RECÓRRER A BON PAS I MIRAN ENDAVANT…!
Perquè això és la «pasqua»=«pas»: Vet aquí que no ens és permès de deixar oblidades les botes de calçat i aturar-nos pel camí. Ans al contrari, empendre’l novament i fer-ho sempre cap endavant i amb pas ben decidit…
EL PAS DECIDIT I LA PETJADA MARCADA PER RECÓRRER AMB PLENITUD LA VIDA…!
Quatre elements que reuneixen tot allò que la solemnitat de la Pasqua celebra, des de la més profunda concepció cristiana al goig celebrat memorialment ja en les antigues festes de primavera, fins les tradicions -moltes vegades desconegudes i adulterades en el seu significat- que el recorregut dels segles ha adherit a aquesta festa.
Per tot això i més, us desitjo: UNA BONA PASQUA DE LA VIDA, PER GAUDIR-LA AVUI I TOS ELS DIES…!
16.04.20 BON DIA…! Molt bon dia…! I seguim…i si no sabem a quin dia som o si és matí tarda o nit, el que tenim segur és el trobar-nos a l’esmorzar, al dinar i al sopar…! Doncs, bon dia i bon profit per les tres vegades del dia…!
