PRIMER DIUMENGE DE MAIG, «DIA DE LA MARE»

por administrador1 mayo, 202229 octubre, 2023

**PRIMER DIUMENGE DE MAIG, «DIA DE LA MARE»**

Avui ens hem despertat recordant el «Dia de la Mare», una celebració per honorar les mares.

La dedicatòria se celebra en dies diferents depenent del país, però que en el nostre indret es fa el primer diumenge del mes de maig.

El primer pensament en aixecar-se el dia, doncs, s’atansa a totes les mares:

A les que ja no hi són i dormen el somni de la pau, vetllant per tots nosaltres i
A les que tenim al nostre redòs que encara ens cuiden i mimen…

Així, doncs, en aquesta festivitat, lluny de concébrer-la com un reclam més de tipus consumista, no puc deixar de situar-la entre les festes en què el sentiment i l’agraïment s’entrellacen.

No se m’acut avui una altra cançó que aquella famosíssima d’Antonio Machín, dedicada a la mare, essent-me d’una gran satisfacció trobar i recórrer aquesta delicada, emotiva i sentida composició literària i musical: «Madrecita del alma querida»:

«Madrecita del alma querida, / en mi pecho yo llevo una flor, / no te importe el color que ella tenga, / porque al fin tú eres madre una flor. / Tu cariño es mi bien, madrecita, / en mi vida tú has sido y serás, / el refugio de todas mis penas, / y la cuna de amor y verdad. // Aunque amores yo tenga en la vida, / que me llenen de felicidad, / como el tuyo jamás, madre mía, / como el tuyo no habré de encontrar. / Madrecita del alma querida, / en mi pecho yo llevo una flor, / no te importe el color que ella tenga, / porque al fin tú eres madre una flor».

I si ens hem despertat amb aquest pensament adreçat cap a les mares, per acabar la jornada tendrament el «Dia de la Mare», ens cal recordar les vegades que de petits havíem demanat de dormir amb ella per protegir-nos de la foscor de la nit.

Per tant, serà escaient buscar alguna Cançó de bressol. N’escullo -aquesta vegada:

La de Johann Brahms i
La de Joan Manel Serrat

Cançons de bressol, que no per clàssiques i suaument tendres, resulten ara menys adients per apaivagar les nostres pors actuals, -tot i ser ja grans-, per salvaguardar-nos dels terrors nocturns…

…i en parlar de terrors nocturs o malsons permeteu-me traslladar-los al món de la metàfora. Ve a tomb, doncs, una carta d’un pres adreçada a la seva mare des de la presó que transcric tot seguit:

«Estimada mare, no voldria repetir allò que tantes vegades t’he escrit -per tranquil·litzar-te-, en relació amb la meva situació física i moral. Per estar tranquil jo, voldria que tu ni t’espantessis, ni passessis ànsia, sigui quina sigui la condemna que m’imposin. Has d’entendre que sóc un pres polític, i que seré un condemnat polític, que no tinc, ni tindré mai, motius per avergonyir-me d’aquesta situació. En el fons, la detenció i la condemna les he buscat jo mateix, en no renunciar a les meves opinions, per les quals estaria disposat a donar la vida, i no només estar a la presó. Per això no puc sinó estar tranquil i content amb mi mateix. Estimada mare: voldria abraçar-te molt fort per fer-te sentir tot el meu amor. M’agradaria no donar-te aquests disgustos; però no podia fer altrament. La vida és així, molt dura, i els fills tot sovint generen dolor a les seves mares, si volen conservar l’honor i la dignitat».

Aquesta carta la podria haver signat, en un altre moment, la Dolors Bassa, el Jordi Cuixart, la Carme Forcadell, el Joaquim Forn, l’Oriol Junqueras, el Raül Romeva, en Josep Rull, en Jordi Sánchez o en Jordi Turull. En Carles Puigdemont, en Toni Comín, en Lluís Puig, la Clara Ponsatí, la Meritxell Serret, la Marta Rovira, l’Anna Gabriel, o … tants d’altres comdemnats, imputats, investigats, acusats en defensa de l’independentisme català i tot el conjunt d’esdevenients i transformacions envers el dret d’autodeterminació i la independència de Catalunya en allò que s’ha convingut en denominar el «Procés independentista català», a banda dels nombrosos escàndols que s’han produït a Espanya en els darrers anys.

Però no. La carta va signar-la l’Antonio Gramsci el 10 de maig de 1928. Just un dia abans de sortir cap a Roma per enfrontar-se al seu judici, acusat pel feixisme imperant “d’activitat conspirativa”.

Durant la lectura del seu informe, el fiscal va dir:

“… hem d’impedir que aquest cervell funcioni durant els propers 20 anys…”.

Naturalment, fou empresonat a Turi sota el règim fascista de Benito Mussolini en 1926 i el varen condemnar a més de 20 anys de presó.

Que la Covid-19, que encara aleteja en aquest any de 2022, no ens faci oblidar, ni per un instant, que tenim mares que pateixen i presos polítics -és veritat, ara ja mitjanament indultats–, però moltes sofrint la repressió de llurs fills en el marc d’un dramàtic i escandalós paisatge repulsiu, com n’és l’espionatge estatal espanyol, a través del programa “Pegasus”, o d’altres que, fins al dia d’avui, només en sabem la punta de l’iceberg.

Les mares disposen de la particularitat que sempre ho saben solucionar tot amb el seu sentit comú que els dóna la pròpia experiència. I quina llàstima i tan fàcil que seria resoldre certs problemes que aboquen a malsons de terrors nocturs, perllongats en el dia a dia de la nostra vida diària. Efectivament:

Quan en un Estat hi ha una part que no s’hi troba bé i desitja independitzar-se de la “pell de brau”, la solució adequadament democràtica és:

Posar URNES PER A UN REFERÈNDUM, però mai embrancar-se en L’ESBARZER DE L’ESPIONATGE.

I una pregunta que fa temps em voleteja pel cap, la resposta de la qual, de moment, sembla que no té resposta:

Què és més important, la DEFENSA DE LA UNITAT D’ESPANYA, o bé la DEFENSA DELS DRETS HUMANS…?

I més. Un altre interrogant a desxifrar davant de les denúncies d’espionatge:

És qualsevol ESTAMENT JUDICIAL ESPANYOL qui ha d’iniciar la investigació i emetre, després de la instrucció, la sentència o bé -i al mateix temps com empresa externa-, anar a raure i utilizat els serveis de l’empresa externa CITIZEN LAB que estudia els controls de la informació que afecten l’obertura i la seguretat d’Internet i que suposen una amenaça per als drets humans…?

Ha estat una causalitat el tractar en el Dia de la Mare aquest tema sobre l’ESPIONATGE CATALANGATE amb el spyware instal·lat en dispositius que executen certes versions de iOS (el sistema operatiu mòbil de Apple) y Android, desenvolupat per la firma cibernètica israelí, NSO, denominat PEGASUS.

I això, perquè els fets s’han s’han sabut en aquestes darreres setmanes. Cal indicar que espiar no és el mateix que escoltar i, en tot cas, encara que molts o la totalitat dels governs mundials espien ( i per tant, el resultat de l’espionatge roman en els espais del secretisme més absolut), si per casualitat es descobreix l’espionatge, és de precís acarar les conseqüències.

Cal dir que, en el seu moment, es tractarà aquesta qüestió en tota la seva amplària -tant bon punt hi hagi una millor informació- ja que és molt important atendre els diversos RELATS de prestigiditació que van apareixent difuminats en realitats contradictòries que suposen tota una sèrie d’errors comesos, en primera instància, pel Govern espanyoli en tres fases esperpèntiques:

Des de la NEGACIÓ, amb les paraules de la Ministra de Defensa Margarita Robles: “En Espanya no se espia, si no es bajo el amparo de la ley…”
Passant per la JUSTIFICACIÓ de l’espionatge -el 27 d’abril de 2022- i argumentant que “en essència, que a Catalunya s’hi va ‘vulnerar’ la Constitució” quan l’any 2017 “‘algú’ va declarar la independència”, i que “hi va haver dirigents del procés que, presumptament, van tenir vincles amb Rússia”. A més, remarcà que en moments claus del plet independentista s’havien produït “desordres públics i talls de carretera”..,
Fins a la VICTIMITZACIÓ en presentar el relat -2 de maig de 2022- on en una compareixença convocada d’urgència, els ministres Félix Bolaños i Isabel Rodríguez han comunicat que els mòbils del president, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van patir una infecció amb Pegasus, el mateix programari que va servir per espiar dirigents independentistes. Félix Bolaños ha qualificat que es tracta d’un d’“atac extern”, aliè al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), sense aportar més informació sobre si l’autoria correspon a serveis secrets estrangers.

Cal precisar que tota la informació que s’ha aportat prové del Centre Criptològic Nacional que, en definitiva és un organisme adscrit al propi Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i, per tant, forma part de la seva estructura orgànica.

La Moncloa ha detallat que Pedro Sánchez va patir dues intrusions al seu mòbil -que daten del maig del 2021- mentre que Margarita Robles va ser víctima d’una infecció el juny del mateix any. Bolaños ha precisat també que l’atac ha estat documentat pel Centre Criptològic Nacional, adscrit al CNI i ha avançat que els fets es posaran en coneixement de la justícia. Els portaveus de l’executiu de coalició han recalcat que tenen la certesa que és un “atac extern” (!?) perquè l’acció d’intromissió en els terminals de Pedro Sánchez i Margarita Robles no correspon a cap organisme estatal i tampoc comptava amb autorització judicial.