[5] LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2COVI-19 / EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O LA LLARGA QUARANTENA [ CINQUENA PART ]

LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 / COVI-19

EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O DE LA LLARGA QUARANTENA

PRIMAVERA DE 2020

És de precís consignar en aquesta aplicació informàtica del WEB-BLOG casolà, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d’una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l’electrònica observació microscòpica, talment comparada per al profans en la matèria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidoscòpica.

I en són moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder polític com de la comunitat científica, a banda dels articles periodístics de més alt o baix nivell, així com de les tertúlies d’opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ningú hagi arribat encara a l’objectivitat o comprensió global del tema -cosa ben desitjable-, però a les beceroles malauradament de tot plegat.

Així, doncs, dividiré aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne constància, així com els avatars de la pandèmia i les conseqüències que se’n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindrà el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt més fàcil recorregut.

En referència al cinquè tema, aquest n’és el títol del seu contingut:

[5] EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O DE LA LLARGA QUARANTENA

Nogensmenys, la temàtica que comprèn la presentació del diversos capítols apareix determinada així: 

1. LA DIFERENCIACIÓ ENTRE ELS CONCEPTES D’ENDÈMIA, EPIDÈMIA I PANDÈMIA

2. LA HISTÒRIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS / LES VACUNES PROTECTORES / ELS BACTERIS

3. EPIDÈMIES TRANSFORMADES EN PANDÈMIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HISTÒRIA

4. EL CORONAVIRUS «COVID-19»

5. EL PERQUÈ DEL CONFINAMENT O UNA LLARGA QUARANTENA

6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS /  COVID-19

7. DELS DIES I LES NITS DEL CONFINAMEMT A L’AIXOPLUC DE LA LLAR…

5. EL PERQUÈ D’UN ESTAT D’ALARMA, EL CONFINAMENT Y EL DESCONFINAMENT DAVANT DE LA PANDÈMIA DEGUDA A LA MALALTIA DEL CORONAVIRUS COVID-19

Ras i curt: Les mesures dràstiques que s’han hagut de prendre davant de l’aparició del CORONAVIRUS o COVID-19 en esclatar amb virulència en el nostre entorn d’una manera ràpida i extrema, han estat dictades per les causes següents:

• Tractar-se d’una pandèmia d’etiologia originada per un virus deconegut fins al moment actual.
• Desconeixement de la clínica, del tractament (*) i de l’evolució de la pandèmia en determinats sectors de la població.
• No disposar, atesa la descripció anterior, d’una vacuna preventiva.

(*) Sobre el tractament: sembla a ser, com s’està difonen a 30 d’abril de 2020, que un medicament -el «Remdesivir»- ja existent al mercat farmacèutic, ha demostrat efectes curatius contra el Coronavirus COVID-19 en un estudi internacional. L’esmentat medicament acceleraria la recuperació dels malalts, segons els resultats dels investigadors de seixant-vuit centres de tot el món, entre els quals l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Sembla que després d’un estudi rigorós. dut a terme sobre l’eficàcia del producte, el Remdesivir no ha resultat tan efectiu com se suposava. TV3 va emetre dimarts 5 de maig de 2020 l’assaig clínic en què presentà els diferents angles de visió sobre el qual.

5.1. LA PANDÈMIA PER CORONAVIRUS DE 2019-2020

La pandèmia per coronavirus de 2019-2020 es considera que comença a mitjans de desembre del 2019 en identificar-se l’inici d’un brot d’un nou coronavirus a la ciutat de Wuhan, a la Xina continental, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense cap causa clara. Es va relacionar principalment amb els paradistes que treballaven al mercat majorista de marisc de Wuhan (武汉华南海鲜批发市场), on es venen animals vius. No obstant això, posteriorment s’han fet públic indicis que ja des del novembre del 2019 podia haver-hi hagut contagis del nou virus.

Pocs dies després del brot, científics xinesos van aïllar una nova soca de coronavirus, donant-li la designació inicial del 2019-nCoV (posteriorment SARS-CoV-2), que s’ha trobat com a mínim un 70% similar en la seqüència del genoma del coronavirus causant de la SARS (SARS-CoV). Amb el desenvolupament d’un test PCR diagnòstic específic per a detectar la infecció, es van confirmar diversos casos en persones directament vinculades al mercat i en aquelles persones que no hi estaven directament relacionades.

Al quadre clínic ocasionat per aquest virus l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’ha anomenat COVID-19, i encara no està clar que tingui la mateixa gravetat o letalitat que la SARS.  Els símptomes són febre, tos i dificultat respiratòria, i pot ser mortal.

El virus ha mostrat proves de transmissió de persona a persona, i la seva taxa de transmissió (taxa d’infecció) semblava que s’escalava a mitjans de gener de 2020. El període d’incubació del virus és d’entre 2 i 14 dies, i es manté contagiós durant aquest temps.

• El 31 de desembre de 2019, es va notificar a l’OMS els primers casos sospitosos. Els primers casos de malaltia simptomàtica van aparèixer poc més de tres setmanes abans del 8 de desembre de 2019.
• El 1r de gener de 2020 es va tancar el mercat on s’havien originat els primers casos, i va aïllar les persones que presentaven signes i símptomes d’infecció pel coronavirus. En un primer moment, es va fer un seguiment de més de 700 persones, entre les quals més de 400 treballadors sanitaris que havien tingut contacte directe amb persones possiblement infectades. Després del desenvolupament d’un test PCR diagnòstic específic per detectar la infecció, es va confirmar la presència de SARS-CoV-2 en 41 persones al clúster original de Wuhan. D’aquestes 41 persones, es va informar més tard que dues eren una parella casada, una de les quals no havia estat present al mercat, i altres tres eren membres d’una mateixa família que treballaven a les parades de marisc del mercat.
• El 9 de gener de 2020 es va confirmar la primera mort per infecció del coronavirus.
• El 20 de gener de 2020, el primer ministre xinès Li Keqiang va instar esforços decisius i efectius per prevenir i controlar l’epidèmia de pneumònia causada per un nou coronavirus.
• El 23 de gener de 2020, l’OMS va decidir declarar el brot com una emergència de salut pública internacional. L’OMS havia advertit anteriorment que es podia produir un brot més ampli i que possiblement augmentaria la seva propagació durant el Chūnyùn (temporada alta de viatges de xinesos al voltant de l’any nou xinès). Molts esdeveniments d’Any Nou es van cancel·lar per por a la transmissió, inclosa la Ciutat Prohibida de Pequín, fires tradicionals de temples i altres celebracions. El sobtat augment de casos de la malaltia ha suscitat qüestions relacionades amb el seu origen, el comerç amb animals salvatges, i les incerteses sobre la capacitat del virus de propagar-se i de causar danys, tant si el virus ha circulat durant més temps del que es pensava o si el brot és un esdeveniment de superpropagació. El 23 de gener de 2020, la ciutat de Wuhan va ser sotmesa a quarantena, i es va suspendre tot el transport públic dins i fora de la ciutat.
• El 24 de gener de 2020, es van produir 26 morts, tots a la Xina, i hi havia proves de transmissió de persones a persones. 
• Les proves mèdiques van revelar més de 800 casos confirmats a la Xina, alguns dels quals eren treballadors sanitaris. També s’han notificat casos confirmats a Tailàndia, Corea del Sud, Japó, Taiwan, Macau, Hong Kong, Estats Units d’Amèrica, Singapur, Vietnam, França, Nepal, Malàisia, Canadà, Austràlia, Cambodja, Sri Lanka, Alemanya, Filipines, Itàlia i Índia.
• El 24 de gener de 2020 també es van posar en quarantena les ciutats properes, com Huanggang, Ezhou, Chibi, Jingzhou i Zhijiang.
• El 30 de gener, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC), la sisena vegada que la mesura s’ha invocat des de la pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009.
• El 17 de febrer de 2020, el nombre de morts a causa del 2019-nCoV se situava a 1.775 (el 2,48% dels infectats; 1.770 a la Xina, 1 a les Filipines, 1 a Hong Kong, 1 al Japó, 1 a França i 1 a Taiwan). Molts dels que van morir tenien altres malalties, com hipertensió arterial, diabetis o malalties cardiovasculars, que deterioraven els seus sistemes immunitaris.
• El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a Mallorca, i el 25 es van detectar el primer cas a Catalunya (Barcelona) i al País Valencià (Vila-real).
• El 2 de març es confirma el primer cas a Andorra i el 12 de març a la Catalunya Nord (a la Guingueta d’Ix).
• L’11 de març de 2020, l’OMS va passar a considerar la COVID-19 pandèmia en lloc d’epidèmia, arran de l’expansió de la malaltia en 114 països, havent-se multiplicat per 13 els casos fora de la Xina en les dues setmanes anteriors i havent triplicat el nombre de països afectats en aquell mateix període. Nombrosos països han emès restriccions per les concentracions de persones, tancat escoles i fàbriques, tot introduint una gran quantitat de mesures de distanciació social per fer front a la propagació del virus.

5.2. L’ESTAT D’ALARMA ESPANYOL DAVANT DE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS / COVID-19

 

L’estat d’alarma és una mesura prevista a l’articulat número 116.2 de la Constitució espanyola de 1978.

 

El Govern d’Espanya, emprant les facultats que li atorga aquest article, pot declarar l’estat d’alarma en tot el país o una part, quan es produeixi alguna de les següents alteracions greus de la normalitat:

• Risc greu, catàstrofe o calamitat pública, com terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud.
• Crisis sanitàries, com epidèmies i situacions de contaminació greus.
• Situacions de desabastiment de productes de primera necessitat.
• Paralització de serveis públics essencials per a la comunitat i es doni alguna de les circumstàncies o situacions anteriors.

 

L’estat d’alarma és declarat pel govern mitjançant un decret acordat en Consell de Ministres per un termini màxim de 15 dies, notificant-lo al Congrés dels Diputats.

Passats 15 dies, el Congrés ha d’aprovar la possible pròrroga d’aquest estat, i establir l’abast i condicions vigents durant la pròrroga.

Segons l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, l’estat d’alarma permet, entre d’altres al govern espanyol:

• Limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, i/o condicionar-la al compliment de certs requisits.
• Requisar temporalment tota mena de béns i imposar certes prestacions personals obligatòries.
• Intervenir i ocupar temporalment indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, d’acord amb els ministeris corresponents.
• Limitar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de primera necessitat.
• Dictar les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis i dels centres de producció afectats.

La conseqüència principal és la possibilitat d’obligar la incorporació immediata als seus llocs de treball del personal clau per resoldre la situació. També atorga la possibilitat de prendre el control immediat de ‘totes les autoritats civils’ públiques i funcionaris a les zones on s’apliqui l’estat d’alarma.

Deixant de banda la Crisi dels controladors aeris d’Espanya el 2010 en què es va haver de declarar l’estat d’alarma, el Govern espanyol, davant de la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020 va decretar la mesura extraordinària en els termes següents:

El divendres 13 de març de 2020, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l’estat d’alarma per segona vegada des de la transició de 1978, com a mesura excepcional, per a la contenció de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 que va afectar Espanya des de mitjan de febrer, i que s’implementaria des de l’endemà mateix, dissabte 14 de març.

En el moment en què es va anunciar aquesta mesura, Espanya tenia més de 4.200 casos positius i 120 morts, essent la Comunitat de Madrid la regió més afectada, amb més de la meitat dels casos positius del país i 64 morts. Diversos governs havien decretat ja el tancament de locals d’hostaleria i negocis, mantenint oberts només farmàcies i negocis d’alimentació bàsica.

Hores abans d’anunciar-se aquesta mesura, es feien públiques les mesures urgents aprovades pel Consell de Ministres extraordinari, amb una injecció de 14.000 milions d’euros, publicades per decret en el BOE, que incloïa mesures com:

• L’ajornament del pagament d’impostos durant sis mesos per a empreses, pimes i autònoms.
• El Govern també va modificar la Llei 50/1997, de 27 de novembre, afegint una disposició final primera en la qual s’expressava que en el cas de situacions excepcionals «i quan la naturalesa de la crisi ho exigeixi, el President del Govern podrà decidir motivadament que el Consell de Ministres, les Comissions Delegades del Govern i la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris puguin celebrar sessions, adoptar acords i aprovar actes a distància per mitjans electrònics, sempre que els membres participants es trobin en territori espanyol i quedi acreditada la seva identitat […] A aquests efectes, es consideren mitjans electrònics vàlids les audioconferències i videoconferències«, mesura presa després que dues ministres del Govern, les titulars d’Igualtat, Irene Montero, i Política territorial i Funció pública, Carolina Darias, donessin positiu per COVID-19.

5.2.1. EL CONFINAMENT O LA QUARANTENA D’ESPANYA 2020 DEGUT AL COVID-19

Així doncs, en resposta a el nombre creixent de casos de COVID-19 durant la pandèmia de 2020, el Govern espanyol, en la sessió extraordinària de l’dissabte 14 de març de 2020, va declarar l’Estat d’alarma, el que va comportar com a principal mesura la imposició d’una quarantena nacional. La mesura, que va entrar en vigor a les 00:00 hores de diumenge 15 de març de 2020, va ser una de les mesures d’emergència per reduir el contagio.

 

 

Aquesta quarantena obliga tots els espanyols, residents a Espanya i ciutadans estrangers, amb excepció dels diplomàtics, a mantenir-se tancats en les seves residències habituals, exceptuant diverses situacions, com:

• Adquirir aliments i medicines,
• Acudir a el lloc de treball o atendre emergències.

Les restriccions també van incloure:

• La clausura de botigues no essencials, incloent bars, restaurants, discoteques, cafeteries, cinemes, negocis comercials i minoristes.

De fet, moltes empreses i PIME espanyoles, van haver de recórrer als ERTE per suspendre temporalment de feina als seus trabajadores. Part de la població espanyola va tenir dificultat per acatar les mesures d’aquesta quarantena, havent-se incoat a 20 de març de 2020, 31.100 denúncies per saltar-se les mesures de confinament, i detenint 315 persones per desobediència greu als agents de l’autoritat.

5.3. LA PANDÈMIA PER LA MALALTIA DEL CORONAVIRUS COVID-19 A CATALUNYA I LA TENSIÓ EXISTENT ENTRE EL GOVERN ESPANYOL I LA GENERALITAT. AIXÍ COM L’INTENT PROGRESSIU DEL «DESESCALAMENT» DEL CONFINAMENT

5.3.1. LA CRONOLOGIA DE LES INFAUSTES JORNADES -ADVERSES I DISSORTADES-  DE L’ACOMPANYAMENT VISCUT AMB EL COVID 2019-2020 

M’és plaent en aquesta feixuga i llarga quarentena -millor dit, «d’aquest dur confinament», perquè ja hem passat del quaranta dies closos a casa-, amagar, per entre aquests enunciats que escric a continuació, la cronologia dels esdeveniments succeïts durant la pandèmia per malaltia del Coronavirus COVID-19, tant des d’Espanya, com des de Catalunya estant.

I així, atès que aquesta cronologia s’activa i refresca cada dia, només cal prémer l’enunciat vermell per accedir al record dels quefers de totes aquestes jornades infaustes, adverses i dissortades:

• CRONOLOGÍA DE LA PANDEMIA POR ENFERMEDAD A CAUSA DEL CORONAVIRUS 2019-2020 EN EL ESTADO ESPAÑOL

[En clicar els enunciats s’obrirà la cronologia -dia dels esdeveniments més significatius]

• CRONOLOGIA DE LA PANDÈMIA PER MALALTIA DEGUT AL CORONAVIRUS 2019-2020 A CATALUNYA

L’arribada de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020 amb el cas d’una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona que havia tornat recentment del nord d’Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.

El 6 de març es confirmà l’existència d’una primera víctima mortal de la pandèmia, una dona de 87 anys amb patologia prèvia, a Catalunya.

A Catalunya el dijous 12 de març es va procedir a confinar els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui, a la comarca de l’Anoia i, més concretament la Conca d’Òdena, aïllant gairebé 70.000 persones durant 14 dies, ja que en aquests municipis és on es trobava el focus principal del coronavirus. El dia següent, el govern de la Generalitat de Catalunya , en la persona del seu President Quim Torra va demanar el confinament de Catalunya per a frenar la propagació de la malaltia, arran també de l’expansió ràpida del virus a tot l’Estat Espanyol i més marcadament a Madrid.

El 17 del mateix mes, confrontat a la negativa del president del govern espanyol Pedro Sánchez de posar en confinament qualsevol part de l’estat, el president Torra, un dia després de tenir notícia de la seva pròpia infecció per coronavirus, va reiterar per carta la seva demanda al govern espanyol i declarà arran d’acusacions que li feren: «M’importa un rave les fronteres i les banderes, m’importen la salut i la vida de les persones».

En data del 19 d’abril, Catalunya comptava 42.610 casos de persones infectades, 20.881 persones guarides i 8.273 víctimes mortals.

Vet aquí una cronologia de tots aquests dies de manera més precisa: 

                   FEBRER de 2020

El 12 de febrer del 2020, arran de l’expansió ràpida de la pandèmia de coronavirus, els organitzadors del Mobile World Congress, que havia de tenir lloc entre el 24 i el 27 de febrer a Barcelona, van anul·lar l’esdeveniment.

L’endemà, moria a València un home que havia tornat d’un viatge a Nepal, a conseqüència d’una pneumònia greu. Es determinà posteriorment que havia estat la primera víctima mortal de la pandèmia a Europa.

 Vegeu: 5.3.1. PANDÈMIA PER CORONAVIRUS DE 2020 AL PAÍS VALENCIÀ

El primer cas confirmat de COVID-19 al Principat es féu públic el 25 de febrer. S’anuncià durant una conferència de premsa de dos representants del Departament de Salut, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix i la gerent de processos integrals, Assumpta Ricard. Guix informà aleshores que la primera persona infectada del país era una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona que havia viatjat recentment (entre el 12 i el 22 de febrer) al nord d’Itàlia. Després de tornar a la capital catalana, va començar a sentir diversos símptomes de la malaltia. S’afegí que ja havia passat una primera prova i que després d’algunes hores n’havia de fer una segona.

Com a mesura preventiva s’havia aïllat inicialment un grup de 25 persones que havien estat en contacte amb la primera pacient i la xifra de persones en quarantena pujà després a 33, segons revelà el secretari de Salut el 26 de febrer. Aquell mateix dia es va informar que s’havia confirmat un segon cas de persona infectada, Nil Monró, un estudiant de 22 anys que havia participat a la Fashion Week a Milà. Uns quants dies després, el jove decidí de compartir la seva experiència de convalescent a Twitter i Instagram per a assabentar els seus seguidors sobre el coronavirus i les conseqüències de la malaltia.

                                                                                                                 MARÇ de 2020

El 2 de març, la propagació de la malaltia es confirmava a Andorra. El govern del país informà aleshores del primer cas de coronavirus, un jove de 20 anys que provenia de Milà.

Vegeu: 5.3.2. PANDÈMIA PER CORONAVIRUS DE 2020 A ANDORRA

El 6 de març s’anuncià la primera víctima mortal de COVID-19 a Catalunya. Es tractava d’una dona de 87 anys que patia el dia anterior d’insuficiència respiratòria greu, concretament una pneumònia. A conseqüència d’un resultat positiu a la prova de la infecció va ser admesa a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Amb tot, la pacient no va sobreviure i finà a primera hora de la tarda.

Vegeu: 5.3.3 BROT DE CORONAVIRUS A LA CONCA D’ÒDENA EL 2020

L’epidèmia de COVID-19 que s’estenia per Catalunya va tenir un impacte més important i greu a la Conca d’Òdena. Així, a partir del 12 de març la situació mèdica es féu molt tensa a l’hospital d’Igualada. Aquella mateixa mitjanit, el Govern de la Generalitat de Catalunya es veié obligat a confinar els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui.

El mateix dia, l’epidemiòleg català Oriol Mitjà estimava que només s’havia diagnosticat un 20% dels infectats a Catalunya, tot insistint sobre la necessitat de mesures més dràstiques i de fer proves a tota la població. Alertava aleshores que l’índex de transmissió hi era de 2,6 mentre que durant el mateix període se situava a 1,7 a Itàlia.

El 26 de març, el Conselh Generau d’Aran informava de la primera víctima mortal a la vall occitana, una persona gran de 90 anys amb patologia prèvia.

El dia 28, el Departament de Salut de la Generalitat va posar en funcionament un mapa interactiu de Catalunya per a que tothom pugui esbrinar la distribució geogràfica dels casos de COVID-19. S’hi podien distingir aleshores sis focus importants de brot de malaltia, entre els quals es destacaven el de la Conca d’Òdena, la Conca del Llobregat, Barcelona i la seva àrea metropolitana, i Vic.

             ABRIL de 2020

El 4 d’abril, el batlle d’Igualada, Marc Castells, rebutjà les dades del Departament de Salut declarant que, en lloc de cap víctima mortal com s’havia anunciat, havien mort 11 persones a la conca el dia anterior. L’endemà, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, informà a mitja tarda mitjançant el seu compte Twitter que tenia la COVID-19.

El 8 d’abril, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir El Homrani, anuncià que el Departament de Salut assumiria la gestió única de totes les residències de persones grans de Catalunya, que fins llavors gestionava Afers Socials.

El 15 d’abril, la consellera del Departament de Salut Alba Vergés va anunciar el nou sistema de recompte de defuncions, que fins llavors només tenia en compte les víctimes per COVID-19 als hospitals catalans, i que a partir del dia 15 també tindria en compte les de les residències de gent gran i de domicilis d’arreu de Catalunya.

El 26 d’abril, i a partir d’aquest diumenge, el Govern d’Espanya permeté la sortida als carrers de nens i nenes menors de 14 anys, acompanyats per un adult, un màxim d’una hora al dia i acompanyats per un adult. A Catalunya, gairebé un milió d’infants pogueren sortir, després de 43 dies de confinament. Les aglomeracions que tingueren lloc el primer dia foren criticades a les xarxes socials. Dos dies després, Catalunya ja superava els 10.000 morts per coronavirus.

Vegeu: 5.3.4.  PANDÈMIA DEGUDA AL CORONA VIRUS PER TERRITORIS MUNDIALS

 

 

 

 

 

                                                                                                                                                                                                              MAIG de 2020

El dissabte, 2 de maig, el Govern d’Espanya permeté la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris.

 

 

 

 

 

                      JUNY 2020

5.3.2. LES TENSES RELACIONS ENTRE EL GOVERN D’ESPANYA I LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN L’APLICACIÓ DE LA LEGISLACIÓ I LA NORMATIVA PER FER FRONT A L’IMPACTE DEL COVID 2019-2020 AL TERRITORI CATALÀ

El problema principal de la fricció existent entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya (podríem afegir-hi també altres autonomies) ha estat la centralització amb què el govern central ha volgut fer front a la pandèmia reduint dràticament la intervenció de les autonomies amb el suport i excusa de la declaració de l’estat d’alerta.

L’Estat espanyol -des del poder executiu, comandat pel PSOE de Pedro Sánchez coalligat amb el Podemos de Pablo Iglesias-. ha perdut en aquesta crisi l’oportunitat d’enfortir i potenciar les autonomies enlloc de propiciar un nacionalisme centralitzador fora de mesura que semblava allunyat d’uns partits que, en diverses ocasions, han fet del federalisme sant i senyal.

I era fàcil de fer-ho perquè aquesta crisi deguda a una malaltia pandèmica podia gestionar-se molt millor des del propi territori, amb un Servei Català de la Salut, creat el 1990 estructurat i experimentat i depenent de la Conselleria de Salud, més que l’arrabassament de totes les seves competències per un Ministerio de Sanitat, Consumo y Bienestar Social, allunyat prou quilòmetres de Catalunya.

Efectivament, d’acord amb el principi de descentralització promulgat per la Constitució i després de la dissolució de l’INSALUD el 2002, la competència sanitària està transferida a cadascuna de les comunitats autònomes. El Govern central tan sols presta aquest servei directament a Ceuta i Melilla, a través del Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA), i realitza tasques de coordinació generals i bàsiques entre les diferents comunitats.

Dèiem, doncs, que amb a causa del principi inamovibla i ferri de la Unitat d’Espanya i la dèria del  Centralisme s’havia perdut una oportunitat:

• N’hi havia prou de donar més iniciativa als governs autonòmics i els seus presidents…
• N’hi havia prou de compartir les mesures sanitàries i delegar l’execució…
• N’hi havia prou de compartir el poder, d’acord amb l’esperit del model territorial…
• N’hi havia prou de no transmetre la sensació que s’arrebassen les competències…

L’obsessió pel lideratge estatal i pel comandament únic -en mans de l’actual ministre Salvador Illa assessorat per l’equip del doctor Fernando Simón– n’és el culpable del malestar centralitzador existent entre els dos governs.

Tot i que aquesta important crisi sanitària en què la societat es troba immersa cal destacar fonamentalment l’impacte socioeconòmic i l’impacte financer. Tanmateix, també podem consignar algunes altres qüestions de fricció, detallades a continuació:

5.3.2.1. Les rodes de premsa del Comitè tècnic de la Moncloa sobre l’evolució de la Pandèmia pel Coronavirus

Les rodes de premsa des de la Moncloa dels responsables del Comitè tècnic del COVID han canviat de format després de 40 dies  deixant de presentar-se amb la ridícula participació dels responsables de l’Exèrcit espanyol, la Guàrdia Civil i la Policia nacional. El pes dels alts càrrecs uniformats en les compareixences informatives sobre el virus fou molt polèmic des del principi de la crisi, però les declaracions del cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, el general José Manuel Santiago, van qüestionar encara més aquesta participació. El general va afirmar que la Guàrdia Civil treballava a les xarxes contra les ‘fake news’ i per “minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern”, unes declaracions que després va haver de justificar.

5.3.2.2. La Provincia versus les Àrees de Salut o Regions Sanitàries

L’article intitulat «La Província» i escrit de la mà de Pilar Rahola té la justificació de portar-lo aquí com a resum del clima enrarit i desencisat existent a Catalunya en saber-se que a l’hora d’efectuar-se el desescalament progressiu, després dels durs dies de confinament, perquè el Govern central pensa donar prioritat a la divisió del territori en províncies enlloc de la distribució existent en el mapa comarcal i les corresponents Àrees Bàsiques de Salut o Regions Sanitàries, a mode de Vegueries.

De fet les províncies no són només una simple organització territorial, sinó també una divisió feta amb caràcter polític. Malauradament avui també és un aparell de col·locació: subdelegació del govern central, delegació d’Hisenda, delegacions de les conselleries autonòmiques, diputacions provincials i molt de poder amb un important aparell electoral.

«Amb una simple circular, el secretari d’Estat Javier de Burgos va fulminar la divisió antiga d’Espanya, que encara reconeixia els regnes històrics, i va imposar la divisió per províncies. Era novembre de 1833 i darrere hi havia la concepció centralista que ja havia intentat imposar José Bonaparte, havia recuperat el trienni liberal (que en termes territorials era encara més centralista que el vell règim) i, finalment, culminava amb la regent Maria Cristina. Al darrere, la voluntat de fer un Estat jacobí, amb el poder polític i econòmic acumulat a la capital i amb un tutelatge draconià de la resta de territoris, amb especial domini de Catalunya.

Així va néixer la província, com a instrument de centralització de poder que, a el passar per sobre de les nacions històriques, les esquarterava per tal de controlar-les millor. Aquesta divisió centralitzada i centralista va quedar moderada per l’Espanya autonòmica, que, a partir de la reivindicació basca i catalana, va crear noves divisions administratives que passaven per sobre de les províncies. Però a la primera que hi ha hagut una emergència a Espanya, les autonomies han quedat desaparegudes -com si fossin simples estructures buides, incapaços de gestionar una crisi- i la província ha retornat al seu vella glòria. Ha estat el ministre Illa -les idees en matèria de sobirania catalana ja van quedar ben clares quan es manifestava a la banda de l’espanyolisme més rancio- qui ha pronunciat la frase que és tota una sentència: «En la nostra proposta, la província és la unitat de referència del desconfinamiento «. És a dir, el Govern espanyol no només no ha respectat la lògica de les diferents sobiranies autonòmiques, especialment aquelles que han mostrat determinació per assumir la gestió de la crisi, sinó que les ha anul·lat de manera brutal i, a sobre, ha imposat el vell esquema jacobí. Maese Borrell, entre crisi diplomàtica i crisi, deu estar exultant. I tot, per mostrar una ineptitud atroç, mentre assumeixen les propostes dels territoris, especialment les que fa el Govern català, a què menyspreen, però copien, sempre tard i malament.

 

 

5.3.3. EL PROGRESSIU «DESESCALAMENT» DEL LLARG «CONFINAMENT» A CAUSA DE LA PREVENCiÓ CONTRA EL COVID 2019-2020

 

 

El confinament o “quarantena mundial” a causa del Coronavirus-Covid-19 i el progressiu desescalament

El confinament o “quarantena espanyola” a causa del Coronavirus-Covid-19 i el progressiu desescalament

 

El Gobierno ha aprobado en fecha de 28 de abril de 2020este la hoja de ruta de la desescalada de la reclusión para combatir el coronavirus.

El denominado Plan para la transición hacia una nueva normalidad empezará el lunes 4 de mayo, se aplicará gradualmente en cuatro fases de dos semanas cada una -que terminarán a finales de junio- y será asimétrico, es decir, el ritmo de aplicación será diferente en cada provincia.

Así lo ha anunciado el presidente Pedro Sánchez en una rueda de prensa, en la que ha indicado que todo este proceso es adicional a las medidas de alivio comunes que ya han empezado con los paseos a niños y con las proyectadas a partir del sábado 2 de mayo, cuando se podrá salir a realizar deporte de forma individual.

FASES	MEDIDAS
FASE PREVIA	-Paseos con los niños (desde el 26 de abril) -Salir a hacer deporte individualmente (desde el 2 de mayo)
FASE O 04.05.20	-Apertura de locales con cita previa para atención individual de clientes (como  restaurantes para recoger comida y peluquerías)  -Entrenamiento de deportistas profesionales y federados -Los locales deben ir preparando las medidas de seguridad para la siguiente fase
FASE 1 11.05.20	-Apertura del pequeño comercio con medidas de seguridad (no los grandes centros comerciales)  -Apertura de terrazas de restaurantes (con el 30% de ocupación máxima) -Apertura de hoteles y alojamientos turísticos (pero no las zonas comunes)  -Se establecerá un horario preferente para que los mayores de 65 años (población de mayor riesgo) acudan a los establecimientos  -Apertura de lugares de culto (máximo un tercio del aforo) -Reanudación de actividades pesqueras y agroalimentarias con limitaciones  -Se permitirán espectáculos culturales con menos de 30 personas en lugares cerrados con un tercio del aforo, y al aire libre serán posibles con menos de 200 personas sentadas
FASE 2 25.05.20	-Apertura del interior de los restaurantes (con aforo limitado a un tercio y medidas de seguridad)  -Apertura de cines, teatros, auditorios y espacios similares con butaca preasignada (con aforo limitado a un tercio)  -Apertura de los centros comerciales sin permanecer en las zonas comunes  -Se permitirán los viajes a segundas residencias siempre que estén en la misma provincia  -Se permitirán las visitas a monumentos y equipamientos culturales, como conferencias y exposiciones siendo el aforo limitado a un tercio  -Se permitirán espectáculos culturales con menos de 50 personas en lugares cerrados con un tercio del aforo, y al aire libre serán posibles con menos de 400 personas sentadas -Los lugares de culto podrán acoger al 50% de su aforo -Se permitirá la caza y la pesca deportiva
FASE 3 08.06.20	-Se flexibilizará la movilidad general, con recomendación de uso de la mascarilla fuera del hogar  -En el ámbito comercial, se limitará el aforo al 50 por ciento y se fijará una distancia mínima de dos metros  -En los restaurantes, se flexibilizarán las condiciones de aforo, pero con medidas de separación entre el público

FASE O

Comida para recoger y peluquerías

La primera de las etapas (fase 0) es la preparación de la desescalada, que empieza el próximo lunes 4 de mayo. En ella, se abrirán los locales y establecimientos con cita previa para la atención individual de los clientes. Estos locales deberán contar con mostrador, mampara o, si esto no es posible, garantizar el máximo de protección individual. Se establecerá un horario de atención preferente para personas mayores de 65 años. Cuando los profesionales tengan contacto con los clientes, será obligatorio el uso de medidas de protección como mascarillas o guantes.

En este bloque se incluyen casos como el servicio de comida para recoger en restaurantes y las peluquerías. Además, se permitirá entrenar a los deportistas profesionales y a los federados.

FASE 1

Pequeño comercio y terrazas

En la fase 1, que se activará una semana más tarde –el 11 de mayo-, el pequeño comercio abrirá sus puertas (no los grandes centros comerciales) -con aforo limitado al 30% y una distancia de seguridad de dos metros entre clientes- y la restauración podrá abrir sus terrazas al 30% de su capacidad con restricciones. Se permitirá acudir a los lugares de culto, siempre que el aforo sea igual o menor a un tercio.

Los hoteles podrán abrir, sin utilizar las zonas comunes y con estrictas medidas de seguridad e higiene. También se permitirán actos y espectáculos culturales de menos de 30 personas en lugares cerrados (con un tercio del aforo) y al aire libre de menos de 200 personas (sentados y con distancia de seguridad). De igual forma, se abriran los museos con restricciones. Se limitará la ocupación en vehículos privados, salvo los que residan en el mismo domicilio, que podrán ir juntos.

FASE 2

Restaurantes y cines

Pasadas dos semanas –el 25 de mayo-, se iniciará el tercer estadio (fase 2 o intermedia). Los locales de restauración podrán estar a un tercio de ocupación en su interior -solo las mesas- y se prevé que se abran los cines y los teatros, así como la visitas de museos y centros culturales, con menos de 50 personas en lugares cerrados y menos de 400 espectadores sentados al aire con espacio entre butacas. Se podrá acudir a los centros comerciales pero no se podrá permanecer en las zonas comunes.

Los lugares de culto podrán llegar al 50%. Por último, la caza y la pesca estarán permitidas, con restricciones. También se permitirán los viajes a segundas residencias siempre que estén en la misma provincia.

FASE 3

Flexibilización de la movilidad

En el último episodio, que empezará alrededor del 8 de junio, se recuperará la movilidad casi completa y en la actividad comercial se limitará al 50% y una distancia de dos metros.

En cambio, los colegios no volverán a abrir hasta septiembre.

Comité técnico de desescalada

​El presidente del Gobierno ha indicado que para concretar la hoja de ruta se ha basado en la experiencia de otros países que han ido levantando las restricciones laborales y de movilidad. Sánchez ha aseverado que este plan ha contado con el apoyo de la Unión Europea. 

Por otra parte, el Ejecutivo ha anunciado la creación de un comité técnico de desescalada, en sustitución del comité técnico contra el coronavirus. Pedro Sánchez, presidirá las reuniones. En la mesa también se sentarán los cuatro vicepresidentes (Pablo Iglesias, Nadia Calviño, Carmen Calvo y Teresa Ribera), también estarán José Luis Ábalos, ministro de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Salvador Illa, ministro de Sanidad y las ministras de Trabajo, Yolanda díaz y la de Hacienda, María Jesús Montero.

A su vez, asistirán a sus reuniones el director del Gabinete de la Presidencia, el Secretario General de la Presidencia, el Secretario de Estado de Comunicación y el director de gabinete de la vicepresidencia de Derechos Sociales. De esta forma, únicamente Fernando Simón formará parte de esta nueva reunión que arranca el 29 de abril -miércoles-, en el complejo presidencial.

5.3.4. PREVISIÓN ORIENTATIVA PARA EL LEVANTAMIENTO DE LAS LIMITACIONES DE ÁMBITO NACIONAL ESTABLECIDAS EN EL ESTADO DE ALARMA, EN FUNCIÓN DE LAS FASES DE TRANSICIÓN A UNA NUEVA NORMALIDAD

Nota.- Esta previsión es orientativa y no tiene carácter exhaustivo. Las decisiones y fechas concretas sobre el efectivo levantamiento de las limitaciones establecidas durante el estado de alarma se determinarán a través de los correspondientes instrumentos jurídicos. El régimen común aplicable a todas las medidas también podrá ser adaptado, en función de la evolución de la pandemia o de otras circunstancias justificadas.

 Régimen común aplicable a todas las actividades:

• Cualquier actividad permitida deberá desarrollarse en condiciones de seguridad, autoprotección y distanciamiento social. El uso de las mascarillas fuera del hogar es conveniente y altamente recomendable cuando no pueda garantizarse el distanciamiento social. Igualmente, se deberá facilitar la disponibilidad y el acceso a soluciones hidroalcohólicas para practicar una higiene de manos
• Todos los locales y demás establecimientos, así como su equipamiento, de las actividades permitidas deberán ser periódicamente desinfectados e higienizados.
• Con carácter general, hasta alcanzar la nueva normalidad que se consigue al superar la fase III, no se permitirá viajar a provincias diferentes a aquella en la que se resida, salvo por las causas justificadas. Una vez en la etapa de nueva normalidad, se podrá viajar entre provincias cuando ambas hayan superado la fase
• Todas las actividades y sus limitaciones señaladas en el siguiente cuadro se mantendrán en las fases sucesivas de la desescalada, salvo que se señalen otras limitaciones
• Los viajes que se efectúen, cualquiera que sea el medio de transporte, deberán hacerse para la realización de las actividades

ÁMBITO DE ACTIVIDAD	FASE O	FASE 1	FASE 2	FASE 3
LABORAL	Teletrabajo preferente, en las empresas y puestos donde sea posible. Escalonamiento en la entrada y salida de centros de trabajo.	Análisis de las exigencias de Prevención de Riesgos Laborales necesarias en las distintas actividades, adaptadas al COVID- 19.		Protocolos de reincorporación presencial a las empresas para la actividad laboral (uso de EPIs y/u otras medidas de seguridad), con horario escalonado y garantías de conciliación.
PERSONAL	-Posible adopción de medidas extraordinarias adicionales en las islas que ya estén en condiciones de acceder a la Fase I-. Paseos de niños, mayores y convivientes. Atención de huertos familiares, de autoconsumo, municipales, siempre que estén en el mismo	Establecimiento de medidas para la protección específica de todos los grupos vulnerables en el desarrollo de las medidas de alivio. Contacto social en grupos reducidos para personas no vulnerables ni con patologías previas.	Establecimiento de medidas para la protección específica de un número reducido de grupos vulnerables en el desarrollo de las medidas de alivio. Contacto social en grupos más amplios para personas no vulnerables ni con patologías previas.	Establecimiento de medidas para la protección específica de grupos vulnerables puntuales en el desarrollo de las medidas de alivio. Contacto social para personas no vulnerables ni con patologías previas.

 

	término municipal que el del domicilio, o uno adyacente al mismo y se adopten las debidas precauciones higiénicas o de distanciamiento social. Necesaria gestión de la demanda de movilidad (flexibilidad de hora punta, etc.) para evitar aglomeraciones. Refuerzo de mensajes y cartelería en zonas con posibles aglomeraciones (estaciones de tren, autobús, paradas de metro y autobús, aeropuertos, puertos, etc.) recordando distancia de seguridad, medidas de higiene, etc. Recomendación alta de mascarilla en transportes públicos y todo tipo de actividades fuera del hogar.	Limitación de ocupación de los vehículos privados, salvo en personas que residan en el mismo domicilio que podrían ir juntos. Velatorios para un número limitado de familiares, con protocolos de distancia física y seguridad.	Se permiten los viajes a segundas residencias siempre que estén en la misma provincia. Bodas para un número limitado de asistentes Velatorios para un número menos limitado de familiares, con protocolos de distancia física y seguridad.	Velatorios para un número más amplio de personas, con protocolos de distancia física y seguridad. Bodas para un número más amplio de asistentes.
SERVICIOS SOCIALES	Completar la incorporación de trabajadores sociales dada su importancia en la protección de colectivos especialmente vulnerables.	Reactivación progresiva de los servicios sociales, con atención prioritaria a colectivos más desfavorecidos, en función de las recomendaciones sanitarias establecidas. Entre ellos, y en atención a las personas con discapacidad, las terapias de atención temprana, ocupacionales, de rehabilitación y psicosociales. Atención domiciliaria y seguimiento continuo a personas mayores que no vivan en residencias.	Visitas de un familiar a personas con discapacidad en residencias y viviendas tuteladas (salvo en el caso de las residencias de mayores)	Previsión de desescalada y revisión modelo de residencias de mayores.

 

EDUCACIÓN, UNIVERSIDADES	Se fomentará la educación on line o a distancia.	Los centros educativos abrirán para su desinfección, acondicionamiento y el trabajo administrativo y preparatorio de los docentes y personal auxiliar. Apertura de Universidades para su desinfección, acondicionamiento y para gestiones administrativas y de investigación. Apertura de laboratorios universitarios.	Apertura de infantil hasta 6 años para familias que acrediten que los progenitores tienen que realizar un trabajo presencial sin posibilidad de flexibilización. Siempre con limitación de aforo. Con carácter voluntario para los alumnos, los cursos terminales (4º de ESO, 2º de Bachillerato, 2º de FP de grado Medio y Superior y último año de Enseñanzas de régimen especial) comenzarán con división de los grupos de más de 15 estudiantes al 50% para asistencia alterna o en semigrupos paralelos. Se permite la apertura de los centros de Educación Especial, y la asistencia de los alumnos tendrá carácter voluntario. EBAU. Los centros educativos prepararán programas de refuerzo educativo a desarrollar en el centro para los alumnos no mencionados anteriormente.
CIENCIA E INNOVACIÓN		Reapertura gradual de aquellas instalaciones científico-técnicas que quedaron cerradas en la primera fase de la pandemia por no considerarse esenciales a corto plazo.   Se podrán celebrar seminarios y congresos científicos o innovadores, respetando distancia social de más de 2 metros y de menos de 30 asistentes,	Seminarios científicos o innovadores, respetando distancia social de más de 2 y de menos de 50 participantes, garantizando el cumplimiento de protocolos de seguridad.   Apertura de las residencias para investigadores supeditada a las condiciones establecidas para los establecimientos hoteleros.	Seminarios, congresos y ferias científicas o de innovación, respetando distancia social de más de 2 metros y menos de 80 personas, garantizando el cumplimiento de protocolos de seguridad.   Actividades de divulgación científico-técnica, talleres informativos, con las restricciones necesarias.

 

 

 

		garantizando el cumplimiento de protocolos de seguridad.	Apertura al público de los Museos de Ciencia y Tecnología y de las Casas de la Ciencia, bajo las mismas normas vigentes para los demás museos y centros culturales.
COMERCIO MINORISTA Y ACTIVIDADES DE PRESTACIÓN DE SERVICIOS	Apertura de locales y establecimientos con cita previa para la atención individual de los clientes. Estos locales deberán contar con mostrador, mampara o, cuando esto no sea posible, garantizar el máximo de protección individual. Se establecerá un horario de atención preferente para personas mayores de 65 años. Cuando el servicio profesional requiera tener contacto con el cliente será obligatorio el uso de medidas de protección como mascarilla o guantes.	Apertura generalizada de los locales y establecimientos comerciales que no tengan carácter de centro o parque comercial. Esto no altera la actividad de los establecimientos situados en centros comerciales a los que se ha permitido seguir abiertos al público durante el estado de alarma. Aforo limitado al 30%. Se garantizará una distancia mínima de 2 metros entre clientes. Cuando esto no sea posible, se permitirá únicamente la permanencia de un cliente. Se establecerá un horario de atención preferente para personas mayores de 65 años. Cuando así lo proponga el ayuntamiento correspondiente, también podrán reiniciar su actividad los mercados al aire libre/venta no sedentaria (mercadillos) en la vía pública, con condiciones de distanciamiento entre puestos, y delimitación del mercado ambulante para correcto control del aforo por las fuerzas de seguridad. Limitación inicial al 25% de los puestos habituales o aumento de superficie para	Apertura al público de los centros o parques comerciales, prohibiendo la permanencia en las zonas comunes o áreas recreativas. Aforo limitado al 40%. En cualquier caso, se deberá garantizar una distancia mínima de 2 metros distancia entre clientes. En los locales en los que no sea posible dicha distancia, se permitirá únicamente la permanencia dentro del local de un cliente. Se establecerá un horario de atención preferente para personas mayores de 65 años. En venta no sedentaria/mercados al aire libre, podrá ampliarse el número de puestos que pueden operar a 1/3 parte de los habituales, o distancia de separación similar con aumento de superficie, con las medidas señaladas en la Fase I. Apertura de los centros educativos y de formación (autoescuelas, academias, etc.) que no estén incluidos en los apartados de Educación y Ciencia. Se establecerán las medidas de	Se levanta la prohibición de utilización de las zonas comunes y zonas recreativas de los centros comerciales. Aforo limitado al 50%. La distancia de seguridad se mantendrá en 2 metros. Los mercados al aire libre/venta no sedentaria, podrán incrementar su actividad hasta alcanzar el 50% de los puestos o aumento de superficie que permita distancia similar entre puestos, a criterio de los ayuntamientos que deben garantizar la distancia de seguridad de 2 metros entre las personas.

 

		asegurar el mantenimiento de distancia de seguridad entre los puestos y los viandantes.	distanciamiento, higiene y protección oportunas.
HOSTELERÍA, RESTAURANTES Y CAFETERÍAS	Apertura de restaurantes y cafeterías con entrega para llevar. Sin consumo en el local.	Apertura de terrazas: se limitará al 30% de las mesas permitidas en años anteriores en base a la licencia municipal asegurando distancias. Podrían tener mayor número de mesas si el ayuntamiento permite más espacio disponible, respetando la proporción mesas/superficie del 30% y con un incremento proporcional de espacio peatonal en el mismo tramo de la vía pública.	Para locales, consumo en el local con servicio en mesa con garantía de separación entre clientes en mesa y entre mesas, excepto discotecas y bares nocturnos. Limitación a 1/3 de aforo. Solo consumo sentados o para llevar.	Para locales, se extenderá el aforo de un máximo de 1/2 de su capacidad que garantice separación de clientes. Se permite gente de pie con separación mínima de 1,5 metros entre los clientes de la barra. En terrazas: se limitará al 50% de las mesas permitidas en años anteriores en base a la licencia municipal. Podrían tener mesas si el ayuntamiento permite más espacio respetando la proporción mesas/superficie del 50%. Discotecas y bares nocturnos con aforo máximo de 1/3.
HOTELES Y ALOJAMIENTOS TURÍSTICOS	No se permite actividad salvo excepciones ya reguladas.	Apertura sin utilización de zonas comunes y con restricciones, por ejemplo, en restauración, entre otras actividades, desinfección y refuerzo de normas de salud e higiene.	Apertura de zonas comunes limitadas a 1/3 de aforo excepto hostelería, restaurantes y cafeterías que se sujetarán a las restricciones previstas para este sector.	Apertura de zonas comunes limitadas a 1/2 de aforo excepto hostelería, restaurantes y cafeterías que se sujetarán a las restricciones previstas para este sector.
AGRICULTURA		Apertura de actividades del sector agroalimentario y pesquero que mantenían restricciones. (*) Las actividades comerciales agrícolas y ganaderas se regirán por las reglas de comercio minorista (vino envasado, animales vivos). Los mercados de	Reanudación de caza y pesca deportiva.

 

proximidad se regulan en el apartado de comercio minorista.
ACTIVIDADES CULTURALES Y DE OCIO	Apertura de archivos.	Bibliotecas (préstamo y lectura con limitación de aforo). Actos y espectáculos culturales de menos de 30 personas en lugares cerrados (con 1/3 de aforo). Actos y espectáculos culturales al aire libre de menos de 200 personas (siempre y cuando sea sentado y manteniendo la distancia necesaria). Museos (solo visitas, no actividades culturales) 1/3 aforo con control de aglomeraciones en salas. Turismo activo y de naturaleza para grupos limitados de personas. Producción audiovisual y rodaje de cine y series.	Cines, teatros, auditorios y espacios similares (con butaca pre-asignada) con una limitación de aforo de 1/3. Monumentos y otros equipamientos culturales (solo visitas; no actividades culturales) 1/3 aforo. Salas de exposiciones, salas de conferencias y salas multiuso 1/3 aforo, con control de aglomeraciones. Actos y espectáculos culturales de menos de 50 personas en lugares cerrados (1/3 de aforo). Actos y espectáculos culturales y de ocio al aire libre de menos de 400 personas (siempre y cuando sea sentado y manteniendo la distancia necesaria). Turismo activo y de naturaleza para grupos más amplios de personas.	Las actividades con 1/3 de aforo en fase II podrán pasar a 1/2 de aforo en esta fase. Salas de artes escénicas y musicales con una limitación de aforo de 1/3. Actos y espectáculos culturales de menos de 80 personas en lugares cerrados (1/3 de aforo). Plazas, recintos e instalaciones taurinas con una limitación de aforo que garantice una persona por cada 9 m2. Actos y espectáculos culturales, parques temáticos y de ocio al aire libre de menos de 800 personas (siempre y cuando sea sentado y manteniendo la distancia necesaria). Turismo activo y de naturaleza. Playas, en condiciones de seguridad y distanciamiento.
DEPORTE PROFESIONAL Y FEDERADO	Entrenamientos individuales de profesionales y federados. Entrenamiento básico de ligas profesionales. Actividad deportiva sin contacto.	Apertura de centros de alto rendimiento con medidas de higiene y protección reforzadas y, si es posible, turnos. Entrenamiento medio en ligas profesionales.	Entrenamiento básico en ligas no profesionales federadas. Entrenamiento total en ligas profesionales. Reapertura de campeonatos profesionales mediante partidos a puerta cerrada o con limitación de aforo, que pueden ser retransmitidos.	Entrenamiento medio en ligas no profesionales federadas.

 

DEPORTE NO PROFESIONAL	Actividad deportiva sin contacto (montar en bici, correr, patinar, surf, etc.) siempre que se haga de forma individual y con la protección adecuada (distancia, mascarilla en deportes no acuáticos, cuando sea posible, etc.).	Instalaciones deportivas al aire libre sin público (solo para practicar deportes en los que no exista contacto: atletismo, tenis). Actividades deportivas individuales con previa cita en centros deportivos que no impliquen contacto físico ni uso de vestuarios.	Espectáculos y actividades deportivas al aire libre con aforo limitado, en términos similares a las actividades culturales y de ocio de esta Fase. Instalaciones deportivas en espacios cerrados sin público (solo para practicar deportes en los que no exista contacto o el riesgo de contagio sea bajo).	Espectáculos y actividades deportivas al aire libre con aforo menos limitado, en términos similares a las actividades culturales y de ocio de esta Fase. Espectáculos y actividades deportivas en espacios cerrados (solo para practicar deportes en los que no exista contacto o el riesgo de contagio sea moderado; por ej. pista de patinaje). Público limitado a 1 persona por cada 20 m2. Partidos con un máximo de 1/3 aforo, garantizando siempre la separación de seguridad entre los espectadores y actividades deportivas al aire libre o con un máximo de 1/3 del aforo de gimnasios, sin uso de vestuarios.
LUGARES DE CULTO RELIGIOSO		Limitación de 1/3 del aforo.	Limitación de 1/2 del aforo.
MOVILIDAD URBANA Y PERIURBANA	Incremento progresivo de frecuencias en el transporte público, especialmente en hora punta. Preparación de planes de movilidad reforzada, incluyendo gestión de la demanda. En la distribución de la ocupación se prestará especial atención a la habilitación de espacios para personas con discapacidad.	El transporte público en entornos urbanos e interurbanos a niveles de oferta de servicios del 80- 100%. Medidas de gestión de la demanda de viajeros. Se establecerá un factor de ocupación de referencia:		Todos los servicios de transporte público al 100%.

 

MOVILIDAD TERRESTRE DE MEDIA Y LARGA DISTANCIA (FERROVIARIO Y EN AUTOBÚS)	Mantenimiento de las condiciones actuales (limitación de número de servicios al 30% respecto al periodo normal). En la distribución de la ocupación se prestará especial atención a la habilitación de espacios para personas con discapacidad.	Mantenimiento de las condiciones actuales (limitación de número de servicios-oferta- de servicios al 30%). Limitación de ocupación al 50 % de los vehículos. Prohibición de catering en trenes.	Posible incremento de la ocupación de los vehículos (autobuses y trenes).
MOVILIDAD AÉREA (SUJETA A ACUERDO EUROPEO O INTERNACIONAL EN MATERIA DE SEGURIDAD)
TRANSPORTE MARÍTIMO	Mantenimiento de las condiciones actuales. En la distribución de la ocupación se prestará especial atención a la habilitación de espacios para personas con discapacidad.	Se mantienen las condiciones actuales, salvo que se acuerde algo diferente con las comunidades y ciudades autónomas afectadas en el grupo de trabajo. Ocupación: 50% en butaca o separación de butacas a más de 2 metros. 100% en camarotes siempre que sean ocupados por personas que residan en el mismo domicilio.	Se elimina la limitación normativa de no embarcar pasajeros en los ferries, en función de la evolución de los parámetros sanitarios. Se autoriza actividades náuticas de recreo.

 

5.3.5. ZONES CATALANES QUE HAN ENTRAT PROGRESSIVAMENT EN LES DIFERENTS FASES DE DESESCALAMENT I ACTIVITATS PERMESES, EN GENERAL SEGONS EL BOE

Mapa amb la proposta de desescalada del Departament de Salut per al 25 de maig de 2020

Catalunya va recuperant a poc a poc l’espai perdut per la pandèmia del coronavirus.

• Barcelona i la seva àrea metropolitana entren aquest dilluns 25 de maig de 2020 en la fase 1 de la desescalada.
• L’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre continuen fent de punta de llança del país i ja són a la fase 2.
• La resta del país -Lleida, Caralunya Central, Girona i les àrees de l’Alt Pendès i el Garraf- es mantenen en fase 1.

El canvi de fase comporta novetats en les activitats permeses: 

La més cridanera – en fase 1- és la recuperació de les terrasses. Estan permeses les reunions de grups de 10 persones com a màxim i les terrasses de bars i restaurants poden obrir al 50% de la capacitat.

I els qui visquin en territoris de la fase 2 podran:

• Banyar-se al mar i prendre el sol, sempre mantenint la distància mínima de dos metres entre persones.
• Reobrir els centres comercials amb un aforament màxim del 40% als establiments i del 30% als espais comuns, que només poden servir per transitar.
• Generalitzen les visites a les residències de gent gran amb restriccions. Es permet un familiar per resident, sempre amb cita prèvia i per un temps màxim de 30 minuts. S’ha de mantenir la distància de dos metres i portar mascareta i guants. Les visites s’han de fer en un espai separat de la resta del centre.

En cap cas, però, ni en fase 1 ni en fase 2 es permet la mobilitat entre regions sanitàries. Això sí, des d’aquest dilluns es flexibilitzen les restriccions al passeig amb nens i per fer esport individual en grup.

Hi ha tot un seguit de municipis on, tot i entrar tot just a la fase 1, a partir del dilluns 25 de maig de 2020, s’hi podrà sortir a passejar sense franges horàries, sense restriccions per als menors i els esportistes, i on es podràn permetre també entrar a bars i restaurants. Són els que compleixen els requisits de tenir menys de 10.000 habitants i una baixa densitat de població.

Tot i això, des de Protecció Civil, expressa que tot i avançar en fases de la desescalada, el confinament continua. Entén que la normativa és complexa però apel·la a la responsabilitat dels ciutadans per evitar tornar enrere.

Tot el que es pot fer en la fase 1 de la desescalada

Fase 1: mobilitat només dins la mateixa regió sanitària, també a la segona residència

Fase 1: botigues sense cita prèvia, ITV, instal·lacions esportives a l’aire lliure

Fase 1: bars, restaurants i hotels, quines mesures han de prendre per poder obrir?

Novedades con un #BOEextra que modifica medidas previstas en #fase1 y #fase2 de #desescalada. En vigor desde medianoche del domingo 24 al lunes 25 de mayo 2020

https://civio.es/el-boe-nuestro-de-cada-dia/2020/05/23/los-paseos-ya-pueden-ser-en-grupos-de-hasta-diez-personas-desde-fase-1/…

5.3.6. TOTES LES FASES DE DESESCALADA LO DESCONFINAMENT

El govern espanyol preveu un desconfinament gradual, asimètric territorialment i sense dates límit. El pla presentat aquest pel president Pedro Sánchez planteja un aixecament progressiu de les restriccions en quatre fases.

Al principi les mesures encara seran restrictives, però a poc a poc s’aniran suavitzant. La desescalada, que ha de començar dilluns que ve, 4 de maig, es podria allargar un mínim de sis setmanes i un màxim de vuit, en funció dels efectes de la nova mobilitat en la corba.

En principi, s’espera que cada fase tingui una durada de dues setmanes –menys la fase 0, que podria ser només d’una– i es calcula que tot el pla pugui complir-se a finals de juny.

Quasi dos mesos, doncs, és el calendari que es marca Espanya per garantir una tornada segura al que es defineix com una «nova normalitat» durant la qual es mantindran sempre mesures higièniques i sanitàries de protecció.

Què podrà fer exactament la població fins al mes de juny…? Dependrà de la situació epidemiològica dels territoris, però a grans trets aquestes són algunes de les activitats que es permetran en les quatre fases de desconfinament. 

Fase 0 de preparació

Cita prèvia als comerços i serveis i preferència per als més grans de 65 anys 

És l’etapa des d’on començaran gairebé totes les comunitats autònomes -llevat d’algunes illes com Formentera o La Gomera- i la que ha de servir per sondar el terreny.

• Es permetrà la sortida del domicili només per fer aquelles activitats que es consideren de baix risc per a la salut pública.
• El comerç minorista i els serveis com les perruqueries podran obrir i rebre clients amb cita prèvia.
• Els més grans de 65 anys, com a col·lectiu vulnerable, tindran preferència i, sempre que l’atenció impliqui un contacte en què no es pugui garantir la distància de seguretat, l’encarregat de prestar el servei haurà de dur obligatòriament mascareta i guants.
• L’hostaleria també podrà començar a reobrir, si bé amb limitacions: ni restaurants ni cafeteries podran servir a l’interior del local i, per tant, els clients només podran demanar productes per endur-se, com es feia fins ara en els forns de pa. 

Durant aquesta fase inicial, però, es manté l’educació a distància, preferiblement en línia, així com la prohibició que els allotjaments turístics i els hotels operin, tret de les excepcions aprovades fins ara (per exemple, els hotels salut a Catalunya).  

El desconfinament a l’esport: els equips professionals tornaran als entrenaments el 4 de maig

A partir de dissabte 2 de maig, però, la previsió del govern és que:

• Tota la població pugui sortir al carrer a passejar i fer esport. En aquest cas, es permetrà anar en bicicleta, córrer i patinar sempre que es faci individualment. A més, es començaran a autoritzar els entrenaments de professionals i esportistes federats.
• Tothom que surti de casa haurà de dur mascareta, especialment si fa servir el transport públic, que haurà d’augmentar la freqüència de pas per minimitzar el risc d’aglomeracions.
• En l’àmbit laboral, la recomanació general és que les empreses mantinguin el teletreball com a opció prioritària i, si no fos impossible, hauran de garantir que els treballadors entrin i surtin dels centres de treball de manera esglaonada. 
• En aquesta fase inicial també s’autoritzarà l’atenció als horts familiars per a l’autoconsum.

Fase 1 o inicial

Reobertura de terrasses i comerços amb l’aforament limitat al 30%  

A partir de la fase 1 cal prestar atenció a tot allò que es permetrà:

• El contacte social en grups reduïts de persones sanes i sense patologies prèvies. Preferiblement, però, només s’hauria de donar entre els que viuen al mateix domicili o són molt propers. La recomanació de distanciament social s’haurà de respectar en l’ús del vehicle privat i, també, en els enterraments.
• Tret dels centres o parcs comercials, els comerços podran reobrir de manera generalitzada sota estrictes condicions de seguretat per evitar aglomeracions.
• Les terrasses dels bars també ho podran fer, però únicament al 30% del seu aforament.
• El 25% dels mercats a l’aire lliure o els de venda no sedentària també podran començar a habilitar-se als carrers a proposta dels ajuntaments, sempre que es garanteixin les distàncies de seguretat entre venedors i entre venedors i clients. 
• En la prestació de serveis, es manté l’horari preferent per a més grans de 65 anys i sempre s’haurà de garantir una distància mínima de dos metres entre els clients. Quan això no sigui possible, només es permetrà la presència d’un d’ells. 

Com desenvolupar una vacuna contra el covid-19 per a tothom

• Ni els centres educatius ni les universitats obriran, però sí que es començaran els procediments de desinfecció i condicionament de cara al treball administratiu i preparatori dels docents.
• A més, es permetrà que entrin en funcionament els laboratoris universitaris i les instal·lacions científiques tancades a l’inici de la pandèmia i es podran celebrar seminaris i congressos amb menys de 30 assistents.
• D’altra banda, els llocs de culte tindran limitacions, com ara que només podran obrir si es garanteix un terç de l’aforament.
• Una novetat important és que, en aquesta fase 1, es podran celebrar espectacles i actes culturals en espais tancats amb ocupació d’un terç del seu aforament, mentre que en el cas dels que se celebrin a l’aire lliure el límit es fixa en 200 persones assegudes i mantenint les distàncies.
• També es permetrà la reobertura de biblioteques i es reprendran activitats turístiques (visites en museus a un terç del seu aforament). Els hotels i els allotjaments turístics podran operar, sempre que les zones comunes es mantinguin tancades als clients.
• En l’àmbit esportiu es preveu la reobertura dels centres d’alt rendiment, tot i que per torns i extremant les mesures higièniques. 

Fase 2 o intermèdia

Obertura d’algunes escoles, viatges a la segona residència i bodes amb limitacions

Una de les novetats de la fase 2 és:

• L’obertura de l’educació infantil per a aquelles famílies que acreditin que els progenitors han de fer treball presencial sense flexibilitzacions. A més, hi haurà límits d’aforament als centres.
• Pel que fa als alumnes de final de cicle -4t d’ESO, 2n de batxillerat i 2n de grau mig i superior de formació professional-, poden tornar a classe voluntàriament dividint els grups de més de 15 estudiants al 50% per fer assistència alterna o en semigrups. 
• A la fase 2 es permet anar a les segones residències, sempre que es trobin a la mateixa província o àrea sanitària.
• També es permet el consum en bars i restaurants a les taules si es garanteix la separació entre clients a la mateixa taula i entre taules, però queden exceptuades les discoteques i els bars nocturns. L’aforament es limita a un terç i només es podrà consumir assegut o endur-s’ho.
• En hotels i allotjaments turístics, s’obriran les zones comunes i es limitaran a un terç de l’aforament.

Els pediatres alerten sobre un «quadre extremadament estrany» que afecta alguns menors

• Pel que fa a les activitats a l’aire lliure, els actes i espectacles culturals i d’oci hauran de ser de menys de 400 persones, assegudes i mantenint la distància necessària.
• Les activitats esportives a l’aire lliure també es regulen en termes semblants, mentre que en les que siguin en instal·lacions tancades sense públic només es podrà practicar esports en què no existeixi contacte o el risc de contagi sigui baix. Les celebracions religioses es permeten amb un aforament del 50%.
  
• S’obren al públic els parcs i centres comercials i es prohibeix estar en espais comuns o àrees recreatives. L’aforament es limita al 40% i s’ha de mantenir una distància de seguretat de dos metres. Si no es pot garantir la distància, només es permetrà l’entrada a un client. Hi haurà, a més, un horari preferent per a les persones de més de 65 anys. 

  Fase 3 o avançada

  Discoteques, platges, públic en esdeveniments esportius i treball presencial

  A la fase 3 ja es permet:
• El contacte social normalitzat entre persones no vulnerables i sense patologies prèvies, i es retorna presencialment a la feina amb ús d’equips de protecció individual, amb horaris esglaonats.
• També s’amplia el nombre de persones que poden acudir a vetlles i bodes, però sense concrecions.
• Als comerços, s’aixeca la prohibició de no poder estar en zones comunes i àrees recreatives. L’aforament es limita al 50% i es manté la distància social de dos metres.
• Els mercats a l’aire lliure poden incrementar l’activitat fins al 50% de la seva capacitat.
• En restaurants i cafeteries, s’estendrà l’aforament fins a la meitat i es permet que la gent estigui dreta a una distància d’un metre i mig entre els clients de la barra. El nombre de taules a les terrasses serà el 50% de la superfície prevista.

També s’obren les discoteques i bars nocturns a un terç de l’aforament. A més, l’ocupació de les zones comunes en hotels i allotjaments turístics es limita a la meitat.

El Govern presenta la proposta de desconfinament per franges horàries per a tota la població

• Pel que fa a l’oci a l’aire lliure, obren les platges amb garantia de distància de seguretat i s’aixeca qualsevol restricció al turisme a la natura.
• Es permeten actes i espectacles culturals de menys de 80 persones en espais tancats i de menys de 800 en espais oberts. També concerts musicals i arts escèniques amb un terç de l’aforament.
• En activitats esportives, es permet l’entrada de públic en recintes tancats però només una persona per cada 20 metres quadrats. Els partits són amb un terç màxim d’aforament i garantint la distància entre els espectadors.
• Els transports públics entren al 100% de rendiment i es preveu la possibilitat d’incrementar l’ocupació.
• Es permeten activitats nàutiques d’esbarjo i s’elimina la limitació de no embarcar passatgers en ferris, en funció de l’evolució dels paràmetres sanitaris.

5.3.7. EL GOVERN CATALÀ RECUPERA LES COMPETÈNCIES I ANUCIA L’ENTRADA A LA «FASE DE REPRESA»

.

Video amb el President de la Generalitat anunciant l’aixecament de l’estat d’alarma i la «REPRESA»

.

5.4. LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS / COVI-19 EN RELACIÓ AMB L’SLOGAN

«JO EM QUEDO A CASA»

«#Yomequedoencasa» és un moviment de ciberactivismoe que promou la immobilització social amb l’objectiu d’aturar l’expansió de la pandèmia de malaltia per coronavirus de 2019-2020. Va aparèixer l’11 de març de 2020 a twitter, i es va expandir ràpidament per tot Espanya i Hispanoamèrica.

Varies personalitats, mitjans de comunicació i governs el fan servir des de la seva creació, com a forma de donar suport a el moviment, les principals xarxes socials van registrar el hashtag de forma massiva. És el segon moviment per xarxes socials relacionades a la pandèmia de COVID-19, sent la primera #Nosoyunvirus de la campanya contra la discriminació de les persones xineses i asiàtiques en general per l’origen del virus SARS-CoV-2 a la ciutat xinesa de Wuhan.

• Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020
• Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2020 en Europa
• Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2020 en América
• Aplauso por los Trabajadores de la Salud
• QuédateEnTuCasaYEditaWikipedia
• Imágenes de «Yo me quedo en casa» en apoyo al movimiento.

Per altra banda i, des d’una perspectiva conpletament diferent, «Jo també em quedo a casa» és una sèrie de televisió de TV3 estrenada l’1 d’abril del 2020, dirigida per Sergi Cervera i amb guió de Sergi Cervera i Blanca Bardagil.

És una tragicomèdia de 10 episodis en què tots els personatges es comuniquen utilitzant només les xarxes socials, en el marc de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020.

L’argument de la sèrie gaudeix de l’estructura on amb una pandèmia galopant, ningú no pot sortir al carrer. Això ha deixat en Muç i la Marina confinats a la mateixa casa tot i ser exparella. Per no haver de conviure junts han decidit aïllar-se en zones separades.

D’altra banda, els seus amics Riqui i Sara, una parella que fa molt poc temps que surten junts, han d’estar separats sense poder-se veure. Gràcies a les xarxes socials es podran comunicar entre ells i també amb altres persones.

5.5. ALTRES TEMAS RELACIONATS AMB LA MALALTIA DEL CORONAVIRUS / COVID-19

5.5.1. LES PROTESTES MUNDIALS, INCLÒS EL MALESTAR EN ALGUNS SECTORS D’ESPANYA, PER LA MALALTIA DEL COVID-19

Les protestes contra la quarantena, el que s’entèn per toc de queda o aïllament, són manifestacions, disturbis i saquejos en diverses part de l’món contra les polítiques d’immobilització social i les seves respectives conseqüències, preses pels governs per frenar l’expansió de la pandèmia de malaltia per coronavirus. Les protestes més significants es desenvolupen a Amèrica​ i Europa,​ Amèrica, i Europa, la majoria són esporàdiques, tot i que reben el suport d’alguns grups polítics de diferents ideologies.

A més dels grups vulnerables, les protestes també tenen present el descontentament de sanitaris per la ineficàcia dels seus respectius governs per garantir-seguretat i evitar un col·lapse en els sistemes de salutapso en los sistemas de salud.

Amnistía Internacional:

• Va demanar que tot i ser «temps extraordinaris (… ) és important recordar que el ‘dret’ dels drets humans segueix sent aplicable en referència a les polítiques que tallen la llibertat de les persones, com el respecte al treballador, l’accés universal a la salut i la llibertat d’expressió». En aquest últim cas es va referir a l’inici de brot a Wuhan on «les autoritats locals van silenciar i van amonestar immediatament» als metges que van descobrir la malaltia per «difondre rumors» així com altres governs que aprofitaren la crisi del coronavirus per silenciar els seus detractors.
• Va fer una cridac perquè els governs deixin de censurar qualsevol crítica les polítiques de lluita contra la COVID-19 i literalment «intervenir quan milions de persones passen fam a causa del confinament» per la quarantena i immobilització obligatòria.
• Va rebutjar les manifestacions del Brasil contra la quarantena on es demanava la instauració d’un règim militar qualificant d’«un revés de dimensions colossals», i també va retreure al president Jair Bolsonaro per participar d’aquestes protestes.

El Fons Monetari Internacional el 15 d’abril de 2020 va advertir en el seu informe semestral que la crisi econòmica pel coronavirus originaria onades de disturbis com les desenvolupades a l’any 2019desarrolladas en 2019, davant la possible percepció que les polítiques de recuperació econòmica són insuficients o només afavoreixen els més ricos.

Facebook va comunicar que eliminaria tot contingut que faci apologia a les protestes contra la immobilització social. El propi Mark Zuckerberg ha qualificat les difusions de les protestes per xarxes socials d’«informació errònia perjudicial» 

5.5.2. LA CRISI SANITÀRIA DAVANT DE LA PANDÈMIA DE LA MALALTIA PER CORONAVIRUS / COVID-19

Una crisi sanitària o de salut pública és una situació greu, sobtada, inusual o inesperada que, originada en un factor de risc sanitari comú, provoca la malaltia en un nombre inusualment alt d’individus d’una població simultàniament i un desequilibri o dèficit prestacional de la cadena assistencial, demora en el procés d’atenció mèdica, impossibilitat de gestionar la incertesa mèdica o elaborar un judici clínic de forma immediat, escassetat de material important, personal insuficient, danys a la salut per sobrediagnòstic o per  contagi hospitalari amb el conseqüent augment de risc de mort de pacients i que requereix una acció immediata de les autoritats públiques.

• Assistència sanitària
• Gestió sanitària
• Política sanitària
• Emergència sanitària de preocupació internacional
• Aplaudiments per als treballadors de la salut

La gravetat d’una crisi sanitària se sol mesurar pel nombre de persones afectades, per la seva extensió geogràfica, o per la morbiditat o mortalitat del procés patogen que l’origina. Entre els seus efectes econòmics es destaca: l’augment del cost de les assegurancesse, disminució de la productividad econòmica i dificultats en les operacions del transport públic a les comunitats afectadas.

A més a més del patiment humà que provoca una crisi sanitària, de vegades es produeixen reaccions de pànic injustificades entre les nacions que redueixen el comerç i danyen les possibilitats de recuperació de l’economia dels països afectats per una crisi sanitària: restriccions en les operacions de comerç internacional o retracció en el turismeo amb dèficit de la balança de pagaments, debilitamint de la moneda i augment del deute públic deute públic. Altres vegades, determinats actors s’aprofiten maliciosament amb beneficis polítics o industrials.

5.5.3. L’IMPACTE SOCIEOECONÒMIC DE LA PANDÈMIA DE MALALTIA DEGUT AL CORONAVIRUS DE 2019-2020

La pandèmia de malaltia per coronavirus de 2019-2020 està causant -segons analistes- la crisi mundial més gran de la història des de la Gran Depressió (1929) y la Gran Recessió (2008).

Aquesta crisi és ara anomenada per molts com «El Gran Confinament».

En el transcurs de l’any 2020, aquesta pandèmia ha provocat, entre altres coses, un impacte socioeconòmic global, provocat per l’efecte sanitari de la pròpia malaltia de la COVID-19 i pels esforços per controlar la seva expansió pandèmica, que fa que saturin ràpid els sistemes sanitaris dels països si no s’apliquen mesures de prevenció i restricció, que per tant afecta l’economia dels països i estil de vida dels seus ciutadans:

• La situació a la Xina
• El colapse del mercat de valors a l’any 2020
• L’impacte financer de la pandèmia pel coronavirus 2019-2020
• El impacto en el funcionamiento de Internet
• La pandèmia de la malaltia deguda al coronavirus de 2019-2020 vista des de cada país
• L’impacto de la pandèmia del coronavirus des de la religió o les diverses religions mundials
• L’impacto de la pandèmia del coronavirus 2019-20 en el medi ambient
• La sinofòbia i el sentimient antiasiàtic
• L’ajornar o la cancelació d’esdeveniment esportius, religiosos, polítics i culturals
• Una taula dels desastres de l’any 2020
• La Gran Depressió (1929) 
• La Gran Recessió (2008)
• El Dilluns Nedre de 2020
• La Guerra de preus del petroli entre Rússia i l’Aràbia Saudita de 2020
• La crisi econòmica
• La crisi crisi sanitària

 

La pandèmia de l’covid-19 podria fer que l’economia mundial es redueixi un 0,9% durant el 2020, en comptes de créixer fins al 2,5% com es preveia.

«De manera col·lectiva, representen més d’una quarta part de tots els treballs en aquestes economies. A mesura que les empreses perden ingressos, la desocupació augmenta considerablement, el que transforma una pertorbació en l’oferta sobre una pertorbació en la demanda encara més extensa per l’economia».

5.5.4. LA SINOFÒBIA I EL SENTIMENT ANTIASIÀTIC A CAUSA DE LA PANDÈMIA DEGUDA A LA MALALTIA PEL CORONAVIRUS DE 2019-2020

La sinofòbia i el sentimiento antiasiático per la pandemia de malaltia a causa del coronavirus representa un augment dels prejudicis, la xenofòbia i el racisme contra el poble xinès, així com d’altres de l’Àsia Oriental en varies parts del món, especialment a l’Occident i entre nacions asiàtiques.

En prémer els temes exposats a continuació hom es pot fer la idea de com ha influït en la manera de pensar i de sentir la pandèmia pel Coronavirus de 2019-2020:

• L’impacte en la religió degut a la pandèmia de malaltia pel coronavirus de 2019-2020
• L’orientalisme
• El perill groc
• La sinofòbia / El sentiment antixinès 
• El sentimiment antijaponès

L’estigma i el sentiment antixinès que apareix arran del COVID-19 va exarcervar-se amb un video viral a les xarxes socials en mostrar  un influencer xinès que consumia un plat de sopa de ratpenat. El video fou presentat com una evidència dels hàbits alimentaris xinesos «repugnants». Tot i que l’esmentat video va ser produït tres anys abans de la nova epidèmia de coronavirus i a Palaos, una nación oceánica del océano Pacífico on la sopa de sopa de ratpenat és una gran menjar. En reddit, el hilo r/China_flu contribueix als atacs xenòfobes ja que el nom del subreddit suggereix que només els xinesos  solo los chinos contrauràn el coronavirus.

5.5.5. LA DESINFORMACIÓ I LES TEORIES DE LA CONSPIRACIÓ SOBRE LA PANDÈMIA PER LA MALALTIA DEL CORONAVIRUS 2019-2020

Després del brot inicial de la malaltia pel coronavirus COVID-19, van sorgir teoríes de conspiració i de desinformació pel que fa a l’origen, l’escala, la prevenció, el tractament i altres aspectes de la malaltia. La desinformació es va difondre a través de les xarxes socials, missatges de text, així com els mitjans estatals d’alguns països.

La informació mèdica errònia sobre formes de prevenir, tractar i autodiagnosticar la malaltia per coronavirus ha circulat a les xarxes socials. Algunes afirmacions falses poden ser estafes comercials que ofereixen proves a la llar, supòsits preventius i cures «miraculoses«. L’Organizació Mundial de la Salud a declarat una «epidèmia d’informació falsa» i, per tant, d’informació incorrecta sobre el virus, la qual cosa planteja riscos per a la salut mundial.

Alguns fets de desinformació van afirmar que el virus era una arma biològica amb una vacuna patentada, un esquema de control de la població o el resultat d’una operació d’ espionatge. Algunes d’aquestes teories de desinformació i conspiració poden tenir participació estatal. Alguns líders mundials també han minimitzat l’amenaça de virus i han difós informació errònia.

…VEGEM-M’HO:

• 5.5.5.1. Teories de la conspiració:
  • 5.5.5.1.1. Arma biològica xinesa:
    • 5.5.5.1.1.1. Estats Units
    • 5.5.5.1.1.2. Altres nacions
  • 5.5.5.1.2. Arma biològica dels Estats Units:
    • 5.5.5.1.2.1. Rússia
    • 5.5.5.1.2.2. Iran
    • 5.5.5.1.2.3. Altres nacions
  • 5.5.5.1.3. Moviments antisemites
  • 5.5.5.1.4. Operació d’espionatge
  • 5.5.5.1.5. Esquema de control de la població
• 5.5.5.2. Discrepàncias amb les estadístiques
• 5.5.5.3. Situacions mèdiques:
  • 5.5.5.3.1. Preexistència de la vacuna
  • 5.5.5.3.2. Curació amb cocaïna
  • 5.5.5.3.3. 5G
  • 5.5.5.3.4. Mascotes
  • 5.5.5.3.5. Immunidad vegetariana
  • 5.5.5.3.6. Metà
  • 5.5.5.3.7. Eficàcia del gel antibacterià
  • 5.5.5.3.8. Inyecció de desinfectant
  • 5.5.5.3.9. Altres situaciones:
    • 5.5.5.3.9.1. Brasil
    • 5.5.5.3.9.2. Xina
    • 5.5.5.3.9.3. Estats Units
    • 5.5.5.3.9.4. Estònia
    • 5.5.5.3.9.5. Grècia
    • 5.5.5.3.9.6. Índia
    • 5.5.5.3.9.7. Nigèria
    • 5.5.5.3.9.8. Veneçuela
• 5.5.5.4. Estafes
• 5.5.5.5. Actituds governamentals:
  • 5.5.5.5.1. Estats Units
  • 5.5.5.5.2. Mèxic
  • 5.5.5.5.3. Xina:
    • 5.5.5.5.3.1. El mal maneig de la crisi
    • 5.5.5.5.3.2. L’origen del virus
  • 5.5.5.5.4. Iran
  • 5.5.5.5.5. Brasil
• 5.5.5.6. Esforços per al combat de la crisi

Les teories de la conspiració han aparegut tant a les xarxes socials com en els principals mitjans de comunicació, i estàn fortament influencïades per la geopolítica.

5.5.6. TEMES D’ESPECIAL INTERÈS SOBRE LA TEMÀTICA DEL CORONAVIRUS / COVID-19

Tot seguit, en prémer algun dels enunciats proposats s’obrirà un extens tema de  fort i dramàtic contingut a causa de la pandèmia per la malaltia del COVID 2019-2020 que pot suscitar l’interès per saber-ne més i millor…

Mentrestant no es descobreixi una vacuna efectiva per erradicar el virus malestruc que ha fet estada entre nosaltres és molt provable que es vagin succeint periòdicament nous brots epidèmics que s’hauran de tractar mèdicament amb l’experiència adquirida pel personal sanitari fins al moment present i, sobretot, amb la col·laboració ciutadana posada a prova a través de les mesures profilàctiques i amb l’exercici de la seva actitud plenament responsable per al bé personal i social.

• L’Institut de Virologia de Wuhan
• El COVID-19
• El SARS-CoV-2
• Personas diagnosticades de la malaltia COVID-19
• Morts per la pandèmia de Coronavirus 2019-2020
• L’impacte de la pandèmia del COVID-19 des de l’estudi per sexes