UNIVERSITAT: NO TANT JUGAR I MÉS LLEGIR

A MODE D’INTRODUCCIÓ

«NO TANT JUGAR I MÉS LLEGIR»

Apareix al Diari «ARA» -26.02.2024- un article de debat, precisament quan amb la meva filla -Mariazell Eugènia Bosch Fábregas-, professora associada a la Universitat de Lleida de Filologia anglesa, comentem de quina manera tant precària arriben els alumnes a la Universitat després d’haver estat sotmesos als plans d’estudi de l’ESO i el Batxillerat (2024).

I això, sense sense oblidar la nova moda de no començar a llegir fins al segon curs de l’Educació Primària. 

Des de la meva experiència com a professional de l’ensenyament, durant més de 40 anys, he tingut la déria d’insistir a temps i fora de temps, en la importància, per a l’alumnat i per a llurs estudis posteriors, l’afermar la lectura, tant en el seu aspecte formal mecànic i el de la comprensió, així com també insistir en l’exercici del càlcul mental, amb leș operacions principals. Sense aquests dos aspects de cap manera no es pot avançar en cap matèria posterior.

Deixo de banda els avantatges i també tots els inconvenients que actualment,  amb la presència de la Inteligencia Artificial que ja ha entrar a les nostre vides i també, amb prou discusions a l’escola com una nova eina que, en tot cas, haurà de passar per un potent cedàs a l’hora d’esbrinar quins elements en són aprofitables o bé d’altres que s’hauran de descartar. El temps dirà…

El llegir i el gust per la lectura, en uns moments en què la image s’imposa, no acaba d’entrar -o millor, ha sortit-, d’aquest món frenètic del moviment, de la pressa i de la superficialité. I és una lástima perquè, així com en els trens d’alta velocitat, se’ns escapa la bellesa del paisatge en anar tant de pressa.

Per altra banda, si hi ha vocaciones orientades a l’ensenyament -i se’n troben-, que manifesten mandra o rebuig vers la lectura, què no pot passar amb aquelles persones que estudien altres professions…? L’exercici de llegir suposa exercitar una excursió de paciência, un caminar segur pas a pas, petjades que trepiden fort i que queden impreses a la memòria, en cada moment, revifant entre sí i abastant el món que ens envolta.

La lectura és un procés mecànic i comprensiu que capta informació mitjançant el llenguatge visual o escrit. El lector s’enfronta a certes paraules, números o símbols, els tradueix en informació dins de la pròpia ment, els descodifica i els aprèn.

Llegir implica, doncs, pronunciar les paraules escrites, identificar-les i comprendre-les. A nivell textual, llegir és comprendre un text i extreure’n el significat.

És important, doncs,  que des del parvulari, avui dit l’etapa de l’educació infantil, abans de l’educació primària, s’adquireixi l’hàbit de llegir. Actualment, els nens, amb l’impacte de les noves tecnologies, generalment no solen abraçar els hàbits de lectura. Per això, pares i mestres han de fer l’esforç per ensenyar-los a gaudir de la lectura, una eina que els descubrirà un nou món i els ajudarà a reflexionar.

L’ésser humà pot llegir de mitjana 250 paraules per minut. Quan el text genera dificultats, el lector pot fer regressions, és a dir: rellegir parts del text que ajudin a la comprensió. Ara bé, la capacitat lectora depèn de molts factors, com ara: 

• La complexitat del text,
• La llegibilitat,
• La mida de la lletra,
• El paratext,
• La concentració
• El cansament,
• Certes malalties,
• Altres efectes (alcohol, drogues…) 

Quan es llegeix en veu alta s’anomena vocalització, les paraules que s’estan llegint són articulades en sons. Llegint en veu alta, la velocitat i la comprensió són menors.

Les persones que no poden utilitzar els ulls per llegir utilitzen el mètode Braille, és a dir, llegeixen amb les mans. És important esmentar també que podem llegir música i fins i tot fórmules matemàtiques, químiques o d’altres.

La lectura és un procés cognitiu que té molts beneficis per a la salut mental, emocional i social de les persones. Aquelles persones que llegeixen amb més regularitat adquireixen el que es coneix com a «hàbit de lectura». 

I molt important: entre els principals avantatges de la lectura hi trobem el enunciats següents:

• La lectura permet adquirir coneixements i incrementa la capacitat comunicativa.
• La lectura ajuda a desenvolupar la capacitat d’anàlisi i resolució de problemes.
• La lectura és una opció d’entreteniment.
• La lectura permet desenvolupar l’empatia i les relacions interpersonals.
• La lectura enriqueix el món interior.
• La lectura amplia el vocabulari i en fomenta l’escriptura.
• La lectura estimula la concentració.
• La lectura incentiva la imaginació.
• La lectura exercita les connexions neuronals.
• La lectura permet alliberar emocions.

Història de la lectura

La lectura té l’origen en l’aparició de l’escriptura el 3500 aC. C, quan s’utilitzava l’argila com a suport per graficar, comptabilitzar béns i mercaderia i retenir informació. La lectura es va basar durant molt de temps en la comprensió de símbols i codis simples a què només accedia una petita porció de la població que sabia escriure’ls, llegir-los i interpretar-los.

A través dels anys, les diferents civilitzacions van anar desenvolupant una escriptura cada cop més complexa i rica, davant de la necessitat de transmetre una major quantitat i qualitat d’informació. A mesura que l’escriptura es va fer més complexa, la lectura es va transformar en una activitat pública i oral. Els textos eren llegits en veu alta a l’antiga Grècia i a la resta d’Europa entre els pensadors i els monjos.

La impremta moderna sorgida al segle XV va permetre la difusió de textos, cosa que va facilitar l’accés a la lectura. L’aparició dels signes de puntuació i la separació entre caràcters va fer que fos més fàcil interpretar els escrits. Va començar a desenvolupar-se una lectura individual i silenciosa que per al segle XIX es va estendre entre una gran quantitat de població.

Les tècniques i formes de lectura es mantenen gairebé invariables des d’aquell moment. L’aparició de nous suports (materials i digitals) van acostar continguts a una gran porció de la humanitat, tot i que encara hi ha al món milions de persones sense accés a aquest dret.

UNIVERSITAT

«NO TANT JUGAR I MÉS LLEGIR»

Fa uns dies Marta Sanahuja publicava en aquest diari -estem parlant de l’ARA-, un article titulat «Professorat i autoritat: un canvi social…?», on assenyalava les dificultats en l’entorn de l’aprenentatge -problemes de conducta, gamificació de l’aula, etc.-, com a possibles explicacions del desastre de PISA. Aquesta reflexió sobre els problemes dels cicles formatius de l’educació primària i secundària caldria ampliar-la a l’entorn universitari, on -però no per les mateixes raons-, les disfuncions comencen a ser també paleses. 

Tot i que en l’ensenyament universitari els problemes de conducta són absolutament minoritaris, en trobem d’altres igualment pertorbadors per a l’aprenentatge.

Em centraré només en dues qüestions que detecto actualment des de la meva experiència de més de quaranta anys com a docent. Vull deixar clar, però, que parlaré d’un tipus d’alumnat que no és la totalitat del grup. He tingut i tinc excel·lents alumnes -tot i que tinc la sensació que el percentatge d’excel·lència va de baixa-, als quals això no s’aplica i que fan una tasca magnífica, de vegades en condicions socials i laborals penoses. Els dos punts que em preocupen (entre d’altres) són:

• La infantilització i la gamificació dels mètodes d’ensenyament i de les proves d’avaluació, i
• La dificultat de l’alumnat per llegir i interpretar textos complexos. 

Si bé en el cas de l’alumnat universitari, que sol arribar a les aules ja major d’edat, la ingerència dels pares en el procés educatiu és mínima, detectem un petit augment de situacions heretades del cicle de secundària: pares i mares que acompanyen els fills a una revisió d’examen o que els fan els tràmits burocràtics de la matrícula, per exemple. Tot això, visible especialment en el primer curs, infantilitza aquests alumnes, els dificulta la presa de decisions individuals, els fa menys responsables davant els conflictes i menys resistents a les frustracions. A més, la gamificació també arriba al món universitari, on cada cop més hem d’entretenir l’alumnat. Ja és impensable una classe sense presentació en PowerPoint o qualsevol altre tipus de suport que simuli una pantalla, que ha esdevingut l’entorn natural de l’alumnat. Fa molts anys un professor ens va dir: «El mètode audiovisual soc jo. Oi que em veieu i em sentiu…?». Avui les classes d’aquell gran mestre serien impossibles. D’altra banda, les noves tecnologies, les eines dels campus virtuals, per exemple, reblen el clau i ens hi aboquen a còpia de proposar petits tests competitius en to de joc que entretenen molt el personal però que són completament insuficients com a eina d’avaluació.

Em sembla més greu, però, la segona qüestió, la dificultat per llegir i interpretar textos complexos. El Manifest de Ljubljana, d’octubre de 2023, signat, entre d’altres, per Margaret Atwood, és un toc d’alerta sobre aquest problema. En cito una frase: «La lectura de nivell superior és l’eina més poderosa que tenim per desenvolupar el pensament analític i estratègic».

Des de la meva perspectiva de docent de literatura la pèrdua d’aquesta eina de llibertat que és la lectura profunda i crítica m’esgarrifa i em fa pensar el que deu estar passant en facultats on no se suposa, com a la nostra, que a l’alumnat li agrada llegir.

• En primer lloc, hi ha un problema de manca de concentració, parcialment atribuïble a l’ús constant de les pantalles, que és incompatible amb la lectura tal com la coneixíem. Com llegeixen els meus alumnes, fins i tot els bons, una novel·la del segle XIX, per exemple…? Doncs de vegades al mateix mòbil, en tandes de mitja hora marcades pel trajecte de metro o entre classe i classe. Aquesta manera de llegir trenca el ritme intern dels llargs capítols i quan s’hi tornen a posar han perdut el fil, no entenen res i, lògicament, no els agrada el text. Quan els dic que aquells textos van ser pensats per llegir dues hores seguides amb una copa de vi de Porto o una tassa de te al costat s’astoren i diuen que ells no tenen dues hores seguides per llegir perquè entre les xarxes socials, l’estudi bàsic, les classes i els trasllats no els queda temps.
• D’altra banda, si no llegeixen el seu vocabulari s’empobreix i quan topen amb un text complex no l’entenen ni el poden interpretar correctament perquè tenen problemes amb els registres lingüístics cultes, per exemple el d’un text acadèmic, i també amb els referents culturals amb els quals aquests textos treballen. 

Solucions..? Ja m’agradaria tenir-ne. Només puc compartir la meva: no preparar les classes d’una esgarrapada, no cedir a les pressions facilitadores i, sobretot, mirar de conservar l’autoritat intel·lectual, perquè a un professor d’universitat no li cal la potestas, però sí, i cada cop més, l’auctoritas, és a dir que em considerin un referent prou vàlid per tenir en compte el que els dic i mirar d’encomanar-los la felicitat que a mi m’ha proporcionat tota una vida de lectura.

Elena Losada Soler 

Professora de Literatura portuguesa i brasileña a la UB i investigadora d’adhuc

«SCRIPTA MANENT…»

Fa ja anys, quan jo encara vaig ser actiu en el món de l’ensenyament vaig disposar un crèdit per estudiar i lloar, ensems, el llibre que al cap i a la fi, és la materie disposada per a la lectura. I vaig comenzar a escriture’l -per a ser llegit i treballat- amb la frase següent:

«Scripta manent, verba volant...»

De quina manera s’ha perpetuat el pensament per comunicar-lo a les generacions futures…?

Des de les figures i signes de les coves prehistòriques a la -diguem-ne- rudimentària editorial casolana amb ordinador, impressora i escàner inclòs, la revolució futura i quasi definitiva en el terreny de l’autoedició, s’haurà de relacionar amb la xarxa Internet i mitjançant alguna de les seves més potents i espectaculars eines com la WWW (literalment, teranyina que embolcalla el món):

«… i quasi sense adonar-se’n, van quedar enxampats en una immensa teranyina que abrigallava el nostre món. Escapar-se’n va resultar una tasca impossible perquè el verí de la maleïda bestiola va mantenir com paralitzats i embruixats als nostres herois».

Però, malgrat tots aquests avantatges, el temps dirà si -en qüestió literària- hi haurà qui prefereixi el fetitxe d’un libre més que la suposada immaterialitat del suport electrònic…

Segurament, en cap altra especialitat tècnica, es pot assenyalar la data del seu origen com el de la Impremta, perquè Joan Gutenberg a Magúncia (Alemanya) i a l’any 1441 la va inventar. L’invent de Gutenberg es va estendre no només pel món occidental, sinó arreu, amb gran avantatge per a la civilització i la cultura, dividint la història de la humanitat amb un abans i un després de la cultura i la civilització modernes.

Alguns avenços tecnològics determinen l’evolució de la història de la humanitat, però alguns d’ells en són trascendentals. Avui  la Internet, des de les beceroles del seu naixement, es va refermant i el pas del temps ens brindarà la revolució d’aquesta eina que, sense cap dubte, canviarà tots els paràmetres de relació social existents avui dia.

Impremta o Internet…? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.

El nostre estudi seguirà la metodología següent:

1. De com els continguts conceptuals han d’ajudar a dominar les estratègies per a la realització del continguts procedimentals.

2. De com els continguts procedimentals han de col.laborar en l’adquisició dels continguts conceptuals.

3. De com el saber estar (normes, actituds i valors) i conviure (treball i relació amb els altres) s’ha d’anar assumint.

Tot això ho ha de possibilitar la pedagogia del paradigma ignasià com a ferment d’un procés educatiu que pretén ajudar a pensar i aprendre… 

La REFORMA EDUCATIVA i la seva aplicació didàctica ens demana unes consideracions sobre el què ensenyar, com fer-ho i en quin moment és de precís endegar-ho dins del procés d’aprenentatge dels nostres alumnes. 

La PEDAGOGIA IGNASIANA, per altra banda, persegueix la formació en la llibertat, l’autonomia i el creixement interior de l’alumne volent-lo ajudar a aprendre de forma efectiva i afectiva. I ho acompleix mitjançant un mètode senzill de caràcter universal i que defuig d’un treball de planificació explícit. És posar en pràctica un tarannà, un estil, unes actituds, tenint en compte, -en el decurs del procès educatiu-, aquests aspects que el conformen:

• L’anàlisi del «context»,
• L’activació de l’«experiència» amb un cert grau de consciència i motivació per a les coses,
• El tornar sobre tot allò viscut a través de la «reflexió»,
• El cercar sentit i il.lusió a les coses de l’experiència aprofundides portant-les a l’«acció pràctica» i decidint-se per opcions personals.
• Finalment, cal fer una «avaluació» de tot el procès.

En aquest marc de la reforma educativa i dins de la metodologia ignasiana, el tema que ens proposem ara versa sobre «L’AVENTURA DEL LLIBRE». No es pretén res exhaustiu, sinó únicament una oferta o unes possibilitats que es concreten en unes pistes perquè el professorat interessat pugui desenvolupar, des de l’aula al carrer, uns continguts que obeeixin a les necessitats i interessos dels alumnes i s’orientin cap a les possibilitats reals d’un tractament «hic et nunc», per fomentar l’interès i el gust per la lectura.

És per això que el contingut d’aquest treball vol desplegar no només l’aspecte de coneixements o conceptes, sinó que també pretén abastar el procediments o experiències. I tot es això -donem-ho per suposat- embolcallat dins d’un complex cos en què les actituds, la normativa i els valors presideixin l’aprenentatge en un «saber estar i conviure» sempre actiu i present.

El tema esdevé interdisciplicar  i, per tant, és complex. Però a l’abastar totes les àrees de l’aprenentatge de l’ESO farà que les seves possibilitats siguin tractades amb suficient profunditat per un col.lectiu de professors que s’hauran d’interrelacionar amb eficàcia i treball d’equip.

Els ingredients de la reforma educativa estan servits:

• Tractament diferencial o atenció a la diversitat (les pistes que s’ofereixen cal aplicar-les en cada lloc),
• Treball en equip (cada professor necessitarà de l’altre),
• Metodologia integradora, comprensiva i significativa (continguts que abasten els aspectes de conceptes, procediments i actituds, dins d’un tarannà pedagògic en què el context, l’experiència, la reflexió, l’acció i l’avaluació hi volen ser presents i eficaços).

1. LA COMUNICACIÓ ESCRITA: EL NAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA. DE LES MANIFESTACIONS MÉS PRIMITIVES A L’ÚS DELS ORDINADORS PERSONALS.

1.1 ESQUEMA DE CONTINGUTS CONCEPTUALS

1.1.1 Les manifestacions més primitives:

Pintures rupestres, quipus dels antics peruans, wampums indis, pals missatgers, diversos monuments prehistòrics, dòlmens i menhirs, farcits de signes o lletres màgiques.

1.1.2. Els jeroglífics:

Les figures de l’escriptura jeroglífica es van utilitzar primerament aïllades, després en combinació i més tard simplificades. D’aquest procés se’n va derivar una escriptura popular i després la fonètica i sil.làbica.

1.1.3. L’alfabet:

La descomposició de les síl.labes en lletres (vocals i consonants)  invenció de signes per a l’escriptura literal o alfabètica =

+ Alfabet fonogràfic fenici:

         – Basat en l’escriptura semita i egipcia.

         – Difós per la ribera mediterrània

+ Alfabet hebreu, arameu, grec primitiu, llatí antic, ulfilà i tots els de les llengües    romàniques.

L’escriptura romana i les seves variants principals (s. IV i V d.C):

+ Escriptura capital: la més antiga, escrita en majúscules, unida i de gran bellesa i perfecció.

+ Escriptura uncial: és més petita i substitueix en el segle V d.C. l’escriptura capital.

+ Escriptura semiuncial: pas entre la lletra uncial i la minúscula. L’uncia = 25mm.

+ Escriptura minúscula: amb les variants de la sentada i cursiva

L’escriptura carolingia: 

A partir del segle VIII d.C i fins el bell mig de l’edat d’or de la cultura medieval, basada en la cursiva romana i, principalment, en la semiuncial.

L’escriptura gòtica: 

Des de finals del segle XII fins a principi del XVI, inspirada en l’escriptura nòrdica i influenciada per l’arquitectura gòtica. El tipus gòtic es va reservar quasi exclusivament per als llibres eclesiàstics

L’escriptura humanística: 

Introduïda a partir del segle XV retorna als caràcters romans, però havent-se fusionat les lletres capital, carolingia i gòtica.

Perforant el temps fins als processadors de textos dels ordinadors personals…

1.2. PROPOSTA DE CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

1.2.1 Situa’t en el túnel del temps i pensa que t’has convertit en un home primitiu i has d’utilitzar pictogrames i ideogrames.

El concepte t’ha de portar a la realització del procediment i el procediment t’ha d’ajudar a aprendre el concepte. Per això fes el següent: diferencia els dos conceptes, abans esmentats, i presenta’n alguna mostra. Discuteix amb els altres companys si la teva mostra correspon al temps de la prehistòria.

1.2.2 Representa pictòricament, dins d’una ambientació prehistòrica del paleolític i neolític els següents missatges:

• Jo sóc el teu amic.
• El riu està ple de piemos.
• El sol ha cremat la collita.
• A la nit els homes es reuneixen al voltant del foc.
• A la sortida del sol anirem a caçar.
• Avui fa molt fred.
• Avui fa  prou calor.

1.2.3 Inventa’t dibuixos que representin el sol, la lluna, la tribu/comunitat, la foscor, el foc, els homes, les dones, els animals, les plantes.

Dóna explicació als teus companys d’on vius, en quina època estàs i què vols expressar.

1.2.4 Si avui haguessis d’expressar a través de missatges a la humanitat futura els problemes de la societat actual i els teus propis, com ho faries i quins mitjans empraries?

1.2.5 Quan els nord-americans el juliol de l’any 1969 allunaren al nostre satèl.lit, van deixar una placa de reconeixement (com una espècie de targeta d’identitat del planeta terra). 

Investiga el nom del projecte que va permetre la proesa, el nom dels tripulants de la nau espacial i, buscant informació sobre la placa d’identificació deixada a la lluna, fes-ne una interpretació.

1.2.6 Ara imagina’t que cap a l’any 2020 faràs un viatge a Mart. 

Prepara una targeta o placa d’identificació perquè uns possibles marcians puguin dexifrar quelcom del planeta terra.

1.2.7 Dibuixa amb una línia, sobre un mapa prèviament fotocopiat o senzillament dibuixat, el recorregut de la història de l’alfabet. En cadascuna de les parades d’aquesta excursió detalla la història del poble a qui se li atribueix l’invenció d’un determinat tipus d’alfabet i les característiques del qual.

1.2.8 Busca i imprimeix els diferents tipus de lletres que conté un ordinador personal. Ho pots realitzar prement el botó corresponent de qualssevol programes de processadors de textos. 

Poseu en comú el resultat de la troballa i indiqueu el següent:

• Nombre de lletres trobades.
• Nom de les lletres i impressió d’alguns exemples més característics.
• Identificació d’algun tipus de lletra, inspirats en el disseny de les lletres més antigues i observades en l’evolució dels diferents alfabets.

 Per fer aquest treball cal que, pel vostre compte o d’acord amb el que us proporcioni el/la vostre/a professor/a, obtingueu fotocòpies dels diferents alfabets més antics (fenici, grec, llatí, ulfilià, etc.) i el traç de les primitives escriptures (romana, visigòtica, carolingia, gòtica i humanística, amb les seves variants), si n’és possible.

1.2.9 Coneixes la lletra dels teus companys…?

El professor te la facilitarà. Observa-la i fes-ne una valoració -en aquest cas més científica-, és a dir, defugint de dir només si està bé o malament, m’agrada o em displau. 

Comenta el traç que n’observes i digues si s’acosta a algun tipus de lletra que has conegut en l’estudi dels alfabets antics o bé s’aproxima a l’estil d’escriptura estudiada.

1.2.10 Investiga què vol dir aquesta sigla: AFI. Quan l’hagis identificat copia les grafies i els dígrafs de l’alfabet català i escriu al seu costat el símbol corresponent de la seva transcripció fonética.

1.2.11 Has sentit parlar del terme grafologia…? Interessa’t per aquesta qüestió i busca alguna persona o llibre que et pugui oferir informació al respecte. 

Presenta el resultat de la teva recerca als companys del teu grup o a tota la classe.

1.1.2. Segons les indicacions que us faci el/la professor/a dibuixeu -mitjançant la tècnica d’un mapa conceptual- la presentació dels següents temes: 

• Principals famílies lingüístiques històrico mundials.
• Família de llengües indoeuropees.
• Família de llengües romàniques.
• La llengua castellana i els seus dialectes.
• La llengua catalana, els seus dialectes i subdialectes.

1.2.13 Analitza la teva pròpia escriptura. Fes-ne un estudi detallat i decideix fer el canvis que hi calguin perquè resulti clara, llegible, neta i proporcionada. Sigues tu qui domini el traç de l’escriptura i no ell qui et venci.. 

Si cal, exercita’t cal.ligràficament mitjançant quaderns preparats i fes-ho amb gust i il.lusió. El teu professorat t’indicarà la necessitat de sotmetre’t a aquesta tasca de correcció.

1.2.14. No deixis d’introduir-te en l’ús de l’ordinador i d’aprendre el maneig d’un bon processador de textos. Això et facilitarà una bona i eficaç presentació dels teus treballs.

2. DES DELS MANUSCRITS I CÒDEXS AL LLIBRE IMPRÈS.

2.1 ESQUEMA DE CONTINGUTS CONCEPTUALS

2.1.1 ELS CÒDEX

El còdex és un llibre manuscrit sobre pergamí amb inicials, capçaleres i altres elements de decoració en què intervenen persones que escriuen a mà (al dictat o copiant).

L’augment de la producció dels llibres va portar -des del començament de l’època medieval- com a conseqüència natural, la divisió  del treball i l’especialització dels escrivents a mà (amanuenses) que es distingien en:

• Preparadors del pergamí: elaboraven els fulls segons la grandària de l’obra i els afinaven.
• Copistes: escrivien el cos del text, deixant buïts en blanc per a les inicials i el guarniment.
• Crisògrafs: feien els dibuixos i les lletres inicials emprant or.
• Il.luminadors o minituristes: completaven l’obra pintant la resta amb colors variats.

Cal esmentar diferents manuscrits i còdexs…? 

A diferents llocs del món se’n conserven i cadascun d’ells podria proporcionar-nos l’ocasió d’un estudi de les diferents èpoques. En trobem a la Biblioteca Vaticana, Biblioteques Nacionals de Madrid, París, Roma, Londres, Viena, Berlín i moltes altres col.leccions que romanen a les catedrals, monestirs i entitats culturals de diferents països.

A Espanya en poseïm a l’Arxiu de Simancas, al de l’Acadèmia de la història, al de la Corona d’Aragó a Barcelona, a la Biblioteca de L’Escorial.

Manuscrits antics en trobem entre els segles X-XIII i n’hi ha de diferents tipus.

El còdex més antic espanyol és el «Còdex d’Alaric o Breviari Anià» -al començament del segle VI- i que es conserva en la Biblioteca del Monestir de L’Escorial. El «Missal de Santa Eulàlia» data del segle XVI.

Però els còdexs més interessants són els que s’anomenen «Beatus» perquè s’hi poden observar una gran quantitat de «miniatures».

El caràcter gòtic va ésser el pont d’unió entre els amanuenses o copistes i la impremta. Gutenmberg va imprimir exclusivament amb tipus de lletra gòtica.

2.1.2 LA XILOGRAFIA

La xilografia és l’art de gravar a la fusta. Consisteix en rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper. Es tracta d’una impressió amb planxes de fusta gravades, principalment de boix, de cirerer o de perer ben seques.

Sembla que va ser la Xilografia -a l’Occident de ben segur- el primer sistema inventat per reproduir imatges per impressió. Alguns països orientals ja havien emprat aquest sistema, però la difusió tècnica del procediment com un art de producció d’impresos no es va produir fins al començament del segle XV.

En aquesta època els gravadors de figures de fusta o xilògrafs, reproduïen les seves obres entintant-les amb una barreja colorant, l’ingredient principal del qual era una cola de color castany i oprimint sobre la fusta els fulls de pergamí o de paper.

La xilografia més antiga la situem l’any 1418. Representa una Verge voltada de quatre sants i es conserva en el Museu de Brusel.les, tot i que una xilografia trobada a l’any 1899 en l’Abadia de Le Ferte sur Grosne (França) -representació d’un centurió i dos soldats-, es creu que data de l’any 1370.

Les impressions de textos que, al començament, eren molt breus, a poc a poc van augmentar fins ocupar l’espai de les figures. Aleshores va ser quan es va aprofitar de valent aquest procediment i es van començar a reproduir refranys i màximes. Per estampar un llibre es necessitaven tantes taules o planxes com planes tingués.

En un principi l’art de la xilografia es va aprofitar per artistes poc escrupulosos que, reproduint de forma clandestina obres mitjançant planxes xilogràfiques, després les venien fent-les passar per manuscrites.

Els impresos es feien quasi bé sempre amb lletres gòtiques i s’utilitzava com a suport de la impressió paper de cotó o de fil.

El desenvolupament de les impressions xilogràfiques va ajudar a què minvessin, a poc a poc, els “scriptorium”. D’aquesta manera observem com la xilografia precedeix a la impremta fins que el geni de Gutenberg, amb la invenció dels seus caràcters mòbils -primer de fusta, després de metall- s’imposa definitivament.

2.1.3 LA IMPREMTA 

A Magúncia -en alemany Mainz-, ciutat d’Alemanya, a la ribera del Rin Joan Gutenberg, de la noble família Gensfleisch (el significat del nom “gensfleisch” que vol dir «carn d’oca» va ser la causa que obligà al nostre inventor a canviar el seu cognom i adoptar-ne el de la seva casa pairal «Hof zum Gutenberg», és a dir, «Llar de la bona muntanya») va néixer entre 1397-1400 i es va dedicar a l’orfebreria, a les arts mecàniques i als invents.

A l’any 1441 troba la idea lluminosa de substituir les taules o planxes xilogràfiques per uns altres tipus o caràcters mòbils de fusta, que arrenglerava en fileres tot formant planes. Més tard es van substituir els tipus de fusta per alstres de metall.

Per a la impressió se suposa que Gutenberg va adoptar  una premsa d’esprémer raïm i amb ella va efectuar els primers assajos, establint el seu taller en el soterrani de casa seva. Aquest detall -com s’explica en la història de la Impremta- dóna a entendre que els orígens de l’impremta van haver d’embolcallar-se dins del secret i el misteri perquè els tipògrafs eren considerats com bruixots pels copistes i minituristes, que veien trontollar el seu negoci davant l’invent revolucionari.

El «Missal de Constanza” -trobat a l’any 1880, es té com el llibre imprès més antic. Se suposa que va ser una impressió experimental de Gutenberg. Però tenint en compte les imperfeccions de què n’estava curull, es considera que la «Biblia pauperum», es a dir, aquella que anava destinada als eclesiástics, predicadors dels pobres, passa al davant.

No es podem oblidar-nos de fer una referència al període dels incunables, aquells impresos que van aparèixer durant els primers cinquanta anys de la invenció de la impremta -quan aquesta encara era al bressol (cuna, en llegua castellana)- o sigui, del 1450 al 1500, tot i que se’ls considera també amb aquest nom i, se’ls reconeix valor d’antiguitat primera, els aparaguts fins el 1550.

DETALL DE L’EXPANSIÓ TIPOGRÀFICA EN EL MÓN

1450	Alemanya (Magúncia)	Joan Gutenberg, J. Fust, P. Schöffer
1462	Italia (Subiaco)	C. Sweinheim, Arnaldo Pannartz
1466	Polònia (Cracòvia)	Gunther Zainer de Reultlingen
1470	Aústria (Viena)	Hermann Liechtenstein
1470	França (París)	U. Gering, M. Krantz, M. Friburger
1471	Suïssa (Munster, Argovia)	Elias de Lauffenburg
1472	Bèlgica (Alost)	Joan de Westfalia, T. Martens
1472	Holanda (Utrecht)	Nicolàs Ketalaer, G. Lempt
1472	Espanya (Segòvia)	Joan Párix
1477	Anglaterra (Westminster)	G. Caxton
1482	Dinamarca (Odensea)	Joan Snell
1489	Portugal (Lisboa)	Samuel Zorba, E. Alantansi
1490	Turquia (Constantinopla)	Gherson
1530	Islàndia (Holun)	Joan Mathissen
1539	Hispanoamèrica (Mèxico)	Joan Cromberger
1553	Russia (Tsernigow)	Joan Feodorow
1563	Índia (Goa)	Missioners jesuïtes portuguesos
1570	Japó (Nagasaki)	Missioners jesuïtes espanyols
1590	Xina (Macao)	Missioners jesuïtes
1639	Amèrica del Nord (Cambridge)	Esteve Daye
1644	Noruega (Oslo)	T. Nielson

DETALL DE L’EXPANSIÓ TIPOGRÀFICA A ESPANYA

1472	Segòvia	Joan Párix (alemany)
1474	València	A. Fernández de Còrdova (espanyol)
1475	Saragossa	Mateu Flandro (alemany)
1475	Barcelona	Joan de Salzburgo i Pau Hurus
1477	Sevilla	A. Martínez, A. del Puerto, B. Segura
1477	Tortosa	P. Brun (saboià) i N. Spindeler (alemany)
1479	Lleida	E. Botel (alemany)
1480	Girona	Mateu Vendrell (català)
1480	Salamanca	Elías Antonio de Nebrija
1482	Zamora	Antonio de Centenera (espanyol)
1482	Guadalajara	S. ben Alkabiz i Moisès Levi
1483	Santiago C.	J. de Bobadilla i A. de Castro (espanyols)
1483	Toledo	J. Vázquez
1484	Burgos	Fadrique de Basilea (alemany)
1484	Tarragona	N. Spindeler (alemany)
1485	Híjar (Terol)	E. ben Alantansi, A. ben Isaac,… (ravins)
1485	Mallorca	Nicolás Calafat
1487	Múrcia	Lope de la Roca i G. Ariño
1489	Pamplona	A. Guillén de Brocar
1492	Valladolid	J. de Francour (fracès)
1496	Granada	Meynardo Ungut, J. Pegnitzer (alemany)
1499	Montserrat	J. Luschner (alemany)
1502	Alcalà d’Henares	Estanislau Polono
1511	Medina del Campo	Nicolás de Piamonte
1556	Madrid	Alonso Gómez
1566	Còrdova	J. Bta. Escudero
1570	Osca	Juan Pérez de Valdivieso

2.2 PROPOSTA DE CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

2.2.1 Repartiu-vos en grups tot cercant a la biblioteca de l’escola col.leccions de llibres de Història de la Literatura, on hi  podreu trobar exemples impressos i il.lustratius de diferents manuscrits i còdexs. Fotocopieu-ne alguns i identifiqueu-los.  

Distribuïu-los fent separació d’uns  dels altres i assenyalant la data de la seva aparició i la temàtica emprada.

2.2.2 El còdex és un llibre imprès…? El manuscrit és un còdex…? El llibre actual es pot considerar còdex…? El  teu diari personal ofereix la categoria de manuscrit? 

Reflexiona sobre aquestes preguntes i diversifica la resposta segons els teus coneixements.

2.2.3 Busca informació sobre la vida en els monestirs de l’època medieval.

A què es dedicaven els monjos, en general, i principalment els benedictins? Fes una descripció senzilla de les tasques més importants i recull, amb més cura, la seva preocupació per transmetre la cultura.

2.2.4 Ara imagina’t que has estat transportat a una gran sala denominada «scriptorium» (el nom de la qual no et serà difícil de traduir) i observa atentament quina activitat s’hi realitza. Fotocopia algun gravat de l’època i fes-ne la descripció pertinent.

2.2.5 Escriu quatre oficis o professions actuals (metge, llicenciat en dret, enginyer, professor, per exemple). Obre en cada una d’elles un arbre o mapa conceptual en què s’indiquin les branques de la seva especialització. 

Els «amanuenses» també van haver d’especialitzar-se amb el pas del temps…? Per què…? Dexifra les tasques concretes resultat de la seva especialització i identifica les eines i els productes que usaven en la realització de cadascuna de las seves tasques.

2.2.6 Prepara per als teus companys un exercici procedimental de dues columnes en què s’hagin d’unir, mitjançant línies, diferents conceptes si es vol que es produeixi un enunciat correcte. Fes-ho amb noms propis, dates, conceptes, informacions i curiositats de tota aquesta part de continguts conceptuals del crèdit. 

Això t’obligarà, tot fent una lectura atenta i comprensiva, a parar atenció i il.lusionar-se en el tema que estem estudiant.

2.2.7 Informa’t sobre les principals Biblioteques mundials. Assenyala-les en un mural o mapa previ, indicant la ciutat o poble on es troben. 

Fes sortir una fletxa des del lloc, anteriorment assenyalat  i escriu -segons la mesura de les teves possibilitats- el nom d’algun manuscrit o còdex important, Bíblia o Missal.

2.2.8 El nom de Beat de Lièvana ens porta cap uns tipus de còdexs que s’anomenen «Beatus». Saps quina és la seva característica principal…?

2.2.9 L’activitat dels amanuenses, la tècnica xilogràfica i la impremta.Fes un estudi, recollint dates i dades de tot aquest recorregut històric que avança cap a la confecció i producció de llibres. 

Cal que fixis l’atenció en distingir bé entre unes tècniques de les altres. Per això, com a curiositat, busca a Internet i -a través d’un «buscador» fiable- els tres conceptes que encapçalen aquest exercici/procediment per obtenir-ne resposta.

 Si l’allau d’informació la consideres massa àmplia i difusa o et perds tot fent la recerca, escull una enciclopèdia i treballa amb conceptes mínims, però clars i distints.

Es tracta de produir un treball complet amb una presentació ben original.

2.2.10 Situem la impremta com un esdeveniment mundial realment important. 

Saps què són els «diagrames de flux»…? Prepara-te’n un imaginant, per partida doble, què se’n deriva de la seva existència de la impremta i què hagués succeït atès el cas de no haver brollat aquest invent.

2.2.11 Sembla que Gutenberg va tenir algunes dificultats a l’hora d’expandir el seu invent. Les coneixes…? Fes-ne una reflexió, però lligant-la a les prevencions que també anys més tard van patir certs invents, enginys o troballes resultat del progrés: la nova concepció de la terra, la màquina de vapor, el fonògraf, l’electricitat, el món del ordinadors i les seves possibilitats, Internet…

2.2.12 Fes un llistat cronològic dels principals invents que s’inscriuen en la història de la humanitat i els seus avantatges.

2.2.13 A l’any 1974 es va commemorar el 500 aniversari del primer llibre imprès en català (1474-1974).

 La Fundació Jaume I, gràcies als seus editors Lluís Carulla, Maria Font i fills, en una de les “nadales” dedicades als amics-mecenes de parla catalana, va homenatjar l’efemèrides en el Nadal’74, fent una tirada d’uns pocs exemplars. Els articles que van encarregar parlen -mai més ben dit, però per escrit!- sols i encomanen el desig d’endinsar-se per l’aventura del llibre:

RUBIÓ, Jordi. FUSTER,Joan BOHIGAS, Pere AINAUD, Josep Mª MIRACLE, Josep

La paraula i el llibre. L’Aventura del llibre català        El llibre manuscrit en llengua catalana. Assaig de cronologia. El llibre català i els seus editors.

El/la  professor/a pot proposar la lectura d’algun d’aquest articles o bé assenyalar-ne una part perquè l’alumne/a la treballi adientment i es pugui realitzar dins la classe una activitat adient segons el temps i las circumtàncies.

Fem-ne un debat, o bé obrim-ne un esquema, concentrem la matèria en un resum, o bé, dictem una conferència amb l’obligació de prendre apunts, i sense excloure la proposta d’iniciar -a partir d’aquest moment- un petit treball  d’investigació.

2.2.14 El recorregut de la història del llibre en castellà pot esdevenir igualment interessant.

La forma de realitzar-la cal que prengui el mateix tarannà que s’ha traçat en l’exercici/procediment anterior.

2.2.15 El detall curiós de l’expansió tipogràfica arreu del món i, a Espanya en particular, segons s’ha deixat constància en les taules cronològiques i geogràfiques sobre aquest tema, podria allargassar-se i arribar fins els nostres dies. 

Ara bé, sense sortir-nos de les taules i cercant el concepte «incunable», podríeu dir quins llibres van sortir d’aquestes primitives tipografies que així es puguin considerar…? 

2.2.16 Investiga quins són els llibres més antics que es coneixen. Si trobes informació i pots fer-ne una classificació segons les impremtes que van anar apareixen, millor. 

Tanmateix, en l’altre punt de l’arc, documenta’t sobre els darrers llibres més importants que s’han posat a la venda.

2.2.17 Algunes obres incunables porten la data de la seva impressió escrita i esdevenen incontrovertibles. 

El saber el seu ordre cronològic, les ciutats on vàren ésser escrites, el títol de les obres i algunes de les seves característiques, pot resultar encisador. Mireu de compondre aquest desgavell:

“Manipulus curatorum”. Barcelona. Del 23 de febrer.“Comprehensorium”. Del 13 de desembre. “Rudimenta Grammaticae”. Del 15 d’octubre. Saragossa. València. Fernández de Còrdova. Juan de Salzburgo i Pablo Hurus. Mateo Flandro. De 668 planes amb caràcters romans. De 144 fulls. De 220 pàgines amb caràcters gòtics. Anys 1475.

2.2.18 Trepitjar una llibreria és donar un primer pas per començar a estimar el món dels llibres. 

Quin tipus de llibreries coneixes…? Has entrat mai en un antiquari…? I en una llibreria de vell…? Has visitat mai una «Fira del llibre»…? Quina impresió en tens…? 

Si la teva estima vers els llibres és gran te’n preocuparàs, de ben segur. 

2.2.19 Coneixes de quants exemplars estan dotades les Biblioteques de la teva ciutat o poble, la del barri, la del teu col.legi, la de casa teva…? 

Fes la recerca i comenta com s’ordena una bilbioteca i de què consta la fitxa d’un llibre. 

2.2.20 Els llibres que s’estimen no es guixen, sinó que es conserven amb cura i se’ls enganxa un senyal (enganxina) que té per nom «ex-libris».

 En saps alguna cosa de tot això? Investiga-ho i decideix-te a il.lustrar els teus llibres amb aquesta espècie d’enganxina que tu mateix pots il.lustrar… 

3. HISTÒRIA DEL SUPORT DE L’IMPRÈS: DE LA PEDRA  AL PAPER.

3.1 ESQUEMA DE CONTINGUTS CONCEPTUALS

Tot i que alguns materials van servir de suport, primitivament, per a l’escriptura, no tots van ésser vàlids per al procés de la impressió. Parlem de la pedra, l’argila cuita, els metalls i les taules de cera. Amb el  papir i el pergamí es van fer algunes proves. Els  palimpsests tampoc serviren.

Va ésser el paper la matèria bàsica per a la Indústria Gràfica. Consisteix en una pasta resultat del tractament químic sobre diferents vegetals, que assecada i solidificada es converteix en fulls prims de diversos gruixos y grandàries, segons sigui el seu procés de fabricació.

Al fer esment del paper creiem que s’ha de tenir en compte la sistemàtica que s’exposa a continuació:

• La importància del descobriment del paper, la seva història, les primeres fàbriques.
• L’estructura del paper: la cel.lulosa i la pasta de paper.
• La història de la fabricació del paper:

          +   Les primeres matèries.

          +   El procès del blanqueig, l’encolat i la coloració.

          +   El paper de drap.

          +   El descobriment de la màquina continua.

          +   La fil.ligrana.

          +   El satinat i l’estucat.

          +   La resistència i la cura del paper.

          +   La unitat de mesura.

          +   Les diferents classes de paper i la seva utilitat.

• Formats bàsics, clàssics i normalitzats.
• El càlcul de la quantitat de paper per a la impressió d’un llibre.

3.2 PROPOSTA DE CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

3.2.1 L’activitat fonamental d’aquest apartat rau en una visita al «Museu del Molí Paperer» de Capellades a l’Anoia, on es pot visitar una antiga fàbrica de paper -encara en plena activitat- i el museu annex sobre les diferents eines per a la fabricació del paper i les mostres d’aquest element al llarg de la història.

Des d’Internet s’ofereixen les característiques de la visita i, per tant, caldrà explorar aquest sistema per preparar-la dignament.

3.2.2 Descobreix -a través d’eines diverses de consulta- els diferents suports de l’imprès usats en l’escriptura abans de l’us del paper. 

Especifica’n la seva composició, el seu servei i, sobretot, la seva història. Si tens la possibilitat de mostrar a la classe alguns d’aquests elements fes-ho: materialment, o bé a través d’un gràfic fotografiat, imprès o escanejat.

De tot aquest conjunt deixa’n constàcia escrita mitjançant un treball o mural visual explicatiu i entenedor.   

3.3.3. Què en saps del paper…? Aquest suport de l’escriptura l’uses amb molta freqüència. Serà interessant fer-ne menció especial. 

Si has anat a visitar el «Museu del Molí Paperer» de Capellades hauràs tingut ocasió de visualitzar i aprendre quelcom sobre la seva fabricació. A més t’hauràs sotmès a la confecció d’un treball preparat amb motiu de la sortida cultural. 

Si no hi has anat, des de l’àrea de Visual i Plàstica, pots exercitar-te en la fabricació de paper sota les ordres del professor/a.

3.3.4 Presenta un treball escrit sobre la història del paper, la importància del seu descobriment, la seva estructura i composició i el procés de la seva fabricació.

3.3.5 Cal que facis un recull -hauràs d’anar a la recerca de papereries- de diferents tipus de paper i organitzar-los segons la seva grandària, per tal de visualitzar els seus formats clàssics i el nom que reben. D’aquesta manera aprendràs la denominació tècnica dels models normalitzats. 

3.3.6 Ara l’organització de la classificació anirà cap el seu aspecte/tacte/gruix: llis, satinat, cuché o estucat, mate, pergami, vegetal, per dibuixar, amb filigranes, cartolina, de fil, per a imprimir segons els diferents sistemes, altres …/…

3.3.7 Has participat en alguna campanya orientada al reciclatge del paper? Coneixes el procés del seu reciclatge?

3.3.8 El tema del paper ens trasllada a les selves. Això ens indica que el seu ús no pot degenerar en abús.

 Hem d’encetar un debat o preparar una representació en què d’una forma dinàmica i alliçonadora tothom pugui prendre consciència de la necessitat d’aprofitar aquest suport per a l’escriptura, però sense que en surti malparat el sistema ecològic de la terra.  

4.- LA LLUM, EL COLOR I LA TINTA

4.1 ESQUEMA DE CONTINGUTS CONCEPTUALS

Fa relativament pocs anys que el color en els impresos era prou escàs, però  cada vegada més es prodiguen llibres, catàlegs, revistes i prospectes en què el seu ús n’és evident.

Conéixer a fons el tema del color i -en el nostre cas- el suport d’aquest, la tinta esdevenen requisits imprescindibles i dos temes cabdals per aquells que pretenen introduir-se en el món de l’art gràfic. 

4.1.1 LA LLUM I EL COLOR

• La teoria de la llum i del color.
• Les escales cromàtiques i acromàtiques.
• El color i la psicologia:

        +  L’harmonia i el contrast / Tons calents i freds.

• La dinàmica dels colors:

          + El cian és concèntric, produeix sensació de buit, romàn tancat sobre si mateix i indica profunditat i llunyania.

          +  El vermell és estàtic, fix i tendeix a l’equilibri sobre si mateix.

          +  El groc és excèntric, tendeix a expandir-se i a envair l’espai.

• La visibilitat dels colors:

          +  El groc i el cyan són els que millor es llegeixen a distància.

          +  El contrast entre groc-negre és bo per descobrir-los des de lluny.

          +  Té un valor mig el contrast entre blanc-negre.

          +  El contrast vermell-verd resulta escàs.

0. El llenguatge dels colors:

          +  El color blanc és llum  color. Produeix pau, calma, harmonia.

          +  El color verd indica juventud i esperança.

          +  El color blau significa majestat i bellesa.

          +  El color vermell és símbol d’amor i de coratge.

          +  El color groc atribueix noblesa i riquesa.

          +  El color gris iguala les coses. Aburriment, vellesa, inconcreció.

          +  El color negre s’oposa a la llum. disolució, tristesa, nit…

          +  El color violeta porta calma, dignitat però també agressió, força.

          +  El color taronja indica foc, festa, presència, plaer.

          +  El color marrò és cordial, càlid. Indica resistència i vigoria.

• Eines per a l’ús del color: pinzells, renta pinzells, tubs i pastilles, aerògrafs, paletes, espàtules, disolvents, mescles, etc.
• Aplicacions del color:

          +  A l’acuarel.la, pastel, tinta, oli, tèmpera…

          +  A les Arts Gràfiques. Procès de selecció dels colors.

4.1.2. LES TINTES

• La seva composició.
• La relació tinta-paper.
• Les classes de tintes.
• Els dissolvents.

4.2. PROPOSTA DE CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

4.2.1 Aquest tema ha de quedar íntimament interrelacionat amb l’Area de Naturals i la de Visual i Plàstica en què el professorat corresponent prepararà els procediments més adients segons el moment del procès d’aprenentatge en què es troba l’alumnat.

4.2.2. Caldria preparar una exposició de dibuixos o làmines treballades pels alumnes en què es mostrés la creativitat i la sistemàtica que sobre el tema del color han assolit. 

5.- EL PROCÉS GRÀFIC DE LA IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE

5.1. ESQUEMA DE CONTINGUTS CONCEPTUALS

• El disseny o projecte: abasta el complex món de les editorials.
• La pre-impressió: les fotografies i els textos es passen a un fotolit, que és un sistema de reproducció damunt matrius mitjantçant l’acció química de la llum.
• La impressió: Per poder efectuar la reproducció de nombrosos exemplars idèntics cal que la imatge de la forma sigui fàcilment transferible al paper que és el suport més emprat. Aquesta transferència de la imatge de la forma al suport es realitza a través de dues operacions importantants:

          +  L’entintat.

          +  El contacte o pressió entre el suport i la imatge o forma.

• Per a l’operació d’imprimir hem de recórrer a diferents tipus de    màquines: premses, minerves, rotatives, Offset…
• El relligat i acabats: operació que consisteix en unir els fulls o plecs d’un llibre amb una coberta, formant un conjunt unitari, per a la seva conservació i facilitat de lectura o ús. La tècnica del relligat és una altra etapa en la formació d’un llibre. Es pot fer manualment o de forma mecànica. I segons el tipus de relligat trobarem llibres denominats així:

                                    +  en rústica

                                    +  en cartoné

                                    +  en tela

                                    +  en pell…

Imprimir és reproduir un text determinades vegades, emprant tinta sobre un suport: el paper. El procés de la impressió consta de vàries etapes.

5.2 PROPOSTA DE CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

5.2.1 El procediment més important d’aquesta part s’haurà de referir a una visita a un Institut Politècnic. Des d’aquí s’indica la possibilitat de fer un recorregut i, en concret, a la secció d’Arts Gràfiques de les Escoles Salesianes de Sarrià seguint el seguint el següent itinerari:

1r. Lliçó teòrica d’una hora per prendre apunts i familiaritzar-se en el tema:

• La comunicació avui.
• La importància de la comunicació impressa.
• Les qualitats de l’imprès eficaç.
• La complexitat de les Arts Gràfiques.
• Què s’entén per impressió.
• Les principals passes del procés gràfic:
• El projecte o disseny: el treball editorial.
• La gènesi de l’imprès:equip tècnic i comercial d’una editorial.
• L’autor, el projecte, l’elecció del paper, format, etc.
• La preparació de l’original, composició i correcció.
• La pre-impressió: Operacions des de l’original a la planxa d’impressió.
• La foto-reproducció mitjançant filmadores especials.
• L’obtenció dels fotolits: pel.lícula amb els textos i imatges apta per a la insolació i passi corresponent a la planxa.
• La selecció cromàtica si l’obra és amb color a través d’escanners i càmares.
• El muntatge de la pel.lícula al full de paper per ajustar la composició.
• La conversió del muntatge de la pel.lícula, en la premsa d’insolació a la planxa metàl.lica per a impressió offset.
• La impressió: obtenció d’un nombre determinat de còpies a través de màquines d’imprimir especials.
• El relligat.
• Observació visual i pràctica dels resultats de les principals operacions:disseny,fotolits, planxes, plecs, libres impressos

2n. Visita pràctica d’una hora als laboratoris i tallers

• Observació detallada del treball dels estudiants i aprenents de FP en cadascuna de les àrees d’aprenentatge.
• Visita comentada a les instal.lacions del taller de producció.

5.2.3 Exercita’t en l’ordinador personal a l’hora de presentar els diferents treballs de les diverses àrees preparant prèviament el  format, escollint el tipus i la grandària de les lletres, prevenint els espais, fixant-te en la correcció. 

En definitiva, cal recórrer cap a les grans possibilitats que ofereix el modern ”escriptorium” casolà, extraure’n i emprar totes les estratègies per a una bona edició d’allò que es vol produir.

5.2.4 Pot ésser de molta utilitat el mantenir i programar algunes xarrades periòdiques amb persones que es mouen dins de l’univers del llibre: autors o escriptors, editorialistes, impressors, venedors, bibliotecaris/es, lectors…

5.2.5 Programació d’altres visites a centres productors com:

• Petites impremtes casolanes i de reduït tiratge.
•  Grans empreses com «La Vanguardia», «El Periódico», «L’Avui» i editorials diverses com «Planeta», «Salvat», «Edicions 62», etc.
• Tallers manuals de relligat de llibres.

5.2.6 Es tracta de copsar diferències, maneres de fer i procediments diversos, percebre ambients diferents, observar maquinària diferenciada i eines concretes, interessar-se pels nivells de qualitat i per tot allò que envolta el món de la tipografia. 

5.2.7 Espai obert per a qualssevol activitats i/o procediments que tinguin relació amb «L’AVENTURA DEL LLIBRE»…

6. BIBLIOGRAFIA

AUGÉ, R. La Imprenta. Paraninfo. Madrid, 1971.

BOHIGAS, P. El libro español. Gustavo Gili. Barcelona, 1962.

SVEND DAHL. Historia del libro. Alianza Editorial. Madrid, 1972.

MARTIN E., TAPIZ L. Diccionario Enciclopèdico de las Artes e Industrias Gràficas. Ediciones D.Bosco. Barcelona 1981.

MARTIN, E. Artes Gráficas. Introducción General. EDEBE. Barcelona, 1988.

FABRIS-GERMANI. Color. Proyecto y estética en las artes gráficas. EDEBE. Barcelona, 1973.

VARIS. Commemoració dels 500 anys del primer llibre imprès en català 1474-1974. L’aventura editorial a Catalunya. Fundació Jaume I. Barcelona, Nadal del 1972.

VEGA, J.Mª, PEREZ, R. Internet. Anaya Multimedia S.A. Madrid, 1996.

PARERAS, L. Internet i el sistema nervioso central. Masson. Barcelona, 1996.

PALACIO J., TRULLO J.L. Edítese usted mismo. La Vanguardia. 30/06/97.

GERMANI-FABRI. Fundamentos del proyecto gràfico. Ed.D.Bosco. Barcelona,1973.

MARTIN, J. Fundamentos del color. Asociación de Investigación de la Industria Gráfica. Bilbao, 1974.

PAOLAZZI, M. Huecograbado. Ediciones D. Bosco. Barcelona, 1974.

RAVIOLA, E. Formas para offset. Ediciones D. Bosco. Barcelona, 1981.

TONELLO, G. Fotocomposición. Ediciones Don Bosco. Barcelona, 1974.

PELLITTERI-ASTORI. Esquemas de compaginación. Ed. D. Bosco. Barcelona, 1975.  

DIAZ PLAJA, J. El libro ayer, hoy y mañana. Ed. Salvat. Barcelona, 1974.

E.P.S. El papel: su historia, su fabricación, su uso. Ed. D. Bosco. Barcelona, 1974.

LORILEUX-LEFRANC. Relaciones tinta-papel en tipografía i en offset. Edciones Don Bosco. Barcelona, 1974.

PER SABER-NE MÉS…,

CONSULTEU

• DESDE EL LIBRO A LA LITERATURA. DE LA LITERATURA A LA LECTURA. EL ARTE DE LAS EXPRESIONES ORAL, ESCRITA Y MÍMICA Y SU HISTORIA. EX MAQUINA-INTELIGENCIA ARTIFICIAL: UNAS PREGUNTAS Y UNA CASCADA GENERATIVA DE INFORMACIÓN.
• SANT JORDI 2021. MOLTS LIBRES PER ALIMENTAR I FORNIR EL CAP DE LITERATURA I  FRAGÀNCIA DE ROSES PER PERFUMAR I ENAMORAR ELS CORS…
• DIARIS I REVISTES DE CASA NOSTRA – PERIODISTES I ESCRIPTORS – ARTICLES I VIDEOS ESPIGOLATS D’AQUÍ I D’ALLÍ…
• SOBRE LES INQUIETANTS «FAKE NEWS», L’OBJECTIVITAT DE LES COSES, LA VERITAT I LA MENTIDA.
• TOT RECORDANT LA LECTURA DE LES AVENTURES D’EN PEROT MARRASQUÍ. UN CONTE NOVEL·LAT, DE LA MÀ D’EN CARLES RIBA.
• EL MÓN DE L’EDUCACIÓ, AIGUABARREJAT ENTRE LLIBRES, DRACS I ROSES. SANT JORDI 2015.
• A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012.
• PROBLEMAS DE LECTURA. LA DISLEXIA Y TRANSTORNOS DE APRENDIZAJE
• EL APRENDIZAJE DE LA LECTURA Y SUS PROBLEMAS
• APRENDER A LEER. DE LAS CIENCIAS COGNITIVAS AL AULA
• ¿POR QUÉ YA NO SE LEE TANTO HOY EN DÍA…?